Your SlideShare is downloading. ×
Poemes antònia vicens
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Poemes antònia vicens

145

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
145
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ANTÒNIA VICENS, AUTORA DE LANY IES SANTANYÍ CURS 2012-13 Va rebre la Creu de Sant Jordi lany 1999 i el premi Ramon Llull al conjunt de la seva obra el 2004. Novel·les: La festa de tots els morts La santa Quilòmetres de tul per a un petit cadàver Gelat de maduixa Terra seca Febre alta Lluny del tren Ungles perfectes Poemari: LovelySantanyí,1941. Novel·lista catalana de ferma i interessanttrajectòria.De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble iescoltar la gent gran, i és a partir daquestes experiències queneixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixementper la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrósamb un recull de tres contes. Però lautèntica prova de foc de laseva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb lanovel·la 39º a lombra, una obra que rep comentaris benentusiastes dels crítics de lèpoca. Aquest premi impulsa la sevaliteratura i, des daleshores, ha publicat nombroses novel·les,mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptoratenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de ladona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patitlilla de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquestfet en les darreres generacions.
  • 2. Pòrtic Vas al Cortes Inglés i a la planta dels cosmètics tembadaleixes davant les promeses de joventut eterna.Antònia Vicens La dependenta de la firma LancasterLovely pintada com una geisha et ven un pintallavis que no empraràs mai perquè si bé et precisa la forma de la boca taccentua les fines y transversals línies del llavi superior. Pagues i et regala una mostra de perfum Lovely de Sarah Jessica Parker. La dependenta de la firma Helena Rubinstein de pell madura mal dissimulada sota dos dits de Face Sculptor Make-up Rich Lifting Foundation et ven una crema de nit reafirmants que no et posaràs mai.
  • 3. Perquè després de desar la cuina desar les paraulesescurades amb els plats i les culleresdesprés de ficar a la banyeraels somnis bruts i els pensaments opacs testiraràs al sofà i tompliràs de la porqueria que llença la televisió.Pagues i et regala una mostra de perfum Lovely ABSÈNCIESde Sarah Jessica Parker.Però no et perfumaràs. Laroma de Lovelyno és compatible amb la pell dels teus records.
  • 4. Els peus sempre li feien mal Giscaven bales lliscaven estrelles de sang quan jo aprenia a escriure el meu nom. No volia ser un peó qualsevol.Els peus sempre li feien malal pare.Ranquejant recorria totes les sabateriescercant unes sabates prou còmodes que lajudessin I deia la mare:a dur el pes de tots els traus És una home plantós. Llàstimaels treps i els talls que no sàpiga escriure. Tuque la mar li havia fet. has danar a escola Antònia. NoNo les va trobar mai. Va haver danar-sen has de ser una ignorant com ton pare filla.descalç amb el rellotge de polsera i el ganivetde llescar pa de llescar llàgrimes dins la butxaca del gec iuna cara blanca com lescuma de les ones I el blavet dels ulls se li escampava per les galtes quanque tantes vegades va muntar. diluviana plorava la seva absència.Mho deia sempre:No vaig tenir infància.No s¡ho treia del cap:Vaig aprendre a escriure el meu nom al front.
  • 5. (No era amor la mà (No era amor la veuque tensenyava a caminar. que et va ensenyar labecedari.No era tendresa la cullera Vares aprendre a llegirque tensenyava el camí de la boca. amb sang als genolls.Deien: Deien:Aquesta nena ens pertany Com als arbre novells perquè no es vinclitenim tan poques cosses!) li posarem estaques.)
  • 6. Arrels La gent fugia de la seva figura de la Mort amb pebres però ell tornava a casa amb una bossa plena de raïm content de sentir-se alat. Mho deia sempre:A la memòria li han sortit arrels. Els records Als deu anyssón minúsculs com les monedes dun cèntim. Cal vaig conèixer els temporals.tenir-ne les butxaques plenes per poder anar al forn Els dofins. Els paranys del horitzons.a comprar pa.El pare sempre mho deia: No sho treia del cap:Amb les butxaques buides perds lequilibri. Una vegada vaig perdre la roba i el rellotge.El pa omple un home. Escrivia JoanLorgull omple una camisa. en laire quan la barca es va enfonsar. No volia ser un negat anònim.Caminava satisfet pels passadissos del supermercat sota els neons.Escopia el lleu dun verd alga devora les pomer i lestaronges. I deia la mare: Camina empinat. Com si governés el vent.Escopia flegmes dun groc rovell davant la parada del peix.
  • 7. Llàstima que no sàpiga guardar la seva roba. Tuhas danar més viva Antòniano amollis mai allò que és teu.I el camí dels llavis li regalimava pel mentóigual que la sang regalima (No era amor la paraulaper les cames de les dones. que tobligava a anar ben dreta. No era tendresa la paraula que tobligava a anar amb el cap sempre alt. Deien: De la seva joventut en traurem benefici.)
  • 8. Una instantània Mho deia sempre: Als tretze anys la mar ja em feia mal a lesquena. Als quinze anys encara no coneixia la cassalla i ni laspirina.Els pits sota el jersei desafien la plaçaa la fotografia. *Era molt jove quan un espontani em va fotografiar I deia la mare:baixant els esglaons de lesglésia. (Al fons el campanar Encara somia platges. Tu no has de ser contra el cel.) com ton pare filla. Ell sempre sha deixat seduir fàcilment.Els homes sortiren del bar amb una cassalla a la mà.Somreienetílics i concupiscents. I un rast de planys se li va encallar a les genivesEra diumenge. igual que els hams dels palangres sencallen en les prades de posidònia.De tots ells només la mirada del pare era aigua de la mar amb veles.No posseïa fortuna però teixia xarxes:Atrapar el temps.Recobrar el minut exacte de la puresa.
  • 9. (Mai no et varen dir una paraula que fes olorOLORS de tendresa.)
  • 10. La barca I diu la mare: Està ple de tubs i dagulles. Fermat al llit. Lligat a les olors de la mar. Els llavis se li fonen i creu que és Déu caminant sobre les aigües dun vaixell.Després de perdre la barcava bregar amb les onadesque remolcaven negats que pareixien llunesdamunt la mari vagueries denamoratsel pare.La seva dèria era abastar leternitat:Una amant bruna a la costa de Tànger i una amant rosaa la platja de la Cala.Mho deia sempre:Si als vint anys fonyava onadesera perquè la pena em tornés vi.
  • 11. Aigua La mort només es deixa veure quan surt a robar laire que respirem.(Li corre pel ditsde la mà esquerrali corre pel braç El pare lhavia clissat desendollant-li linhaladorli arriba al cor a través de les mans finíssimes duna metgessa jove.un intens aromade lliris.) Però jo només veia un home acabat que volia fugir del seu llit de dolor. Va dir men vaig el pare. A on? Vaig demanar jo. No ho sé però men vaig va dir el pare.
  • 12. Què vols que et prepari? Vaig demanar jo.Aiguava dir el pare.Una llesca de pa? Vaig demanar jo.Aiguava repetir el pare.Thi poso qualque peix? vaig demanar jo.Ja vindran tot sols els peixos (Pudor de peixos morts només vull aigua. li va fer arrufar el nas estrènyer els ulls els punys les dents.)
  • 13. Només gavinesNo es veia res (El vent aspergia per les casestret de gavines negres una flaire penetrantdins la gleva sangonosa del sol morent. dàngels caducs.)Ja no tenia la formadun home el pare.Ja no tenia la formaduna barca la seva barca.Muntant el celistre havia creuat lhoritzó havia espoltrit el temps.Després va ploure sobre la mar.Pluja i vent varen formar remolins daigua: Petgesper atrapar els somnis dels navegants. Peròno varen poder atrapar la seva veu quan deia: Ja he arribatal país del mercader de perles fines.
  • 14. Peixos Ara encara pesca encara puny boira i memòria.Al crit de lalba a la Cala austera de la seva infànciacada matinada tirava làncora Orgullós de no haver deixat lestructura dels seus ossosi saltava del llit a cap port ni a cap enclavamentel pare. contempla el carrer ple de reclaus amb el nen (que va ser) acostant-se sota el cel de la lluna.Sabatilles de franel·lai pantalons beixos de cotó amb cordons Els peus descalços i les cames torteseren la seva indumentària sostenen un pit escanyolit.de somnàmbul Els braços prims alçats en angleque cerca aguanten el cove que du damunt el cap.la seva barca. Molt alerta que no li vessin els peixos.
  • 15. Un dia qualsevol(Ha florit el cascall marí Dos jocs de platsa les parets estupefactes plans.del menjador. Dos jocs de plats fondos.Mentreel julivert badalla al cossiol.) Les culleres i els ganivets corresponents devora els tovallons de paper. Les tovalles són blanques amb randa de mundillo i xifres brodades. Dins la cuina es respira lefluvi dherba-sana de laguiat i lefluvi marí de la presència invisible del pare.
  • 16. Tots dos somriem davant el meu plat ple a vessar. Ellun somriure estufat a la paret còmplice. Joobservant la mare sense prendre parten la nostra conxorxa.I és que una vegada buit el plat em transporta auna infància erugada. COLORS *Sempre el pare mhavia de defensar dels eixabucs de lamare que no tolerava que deixés res dins el plat. Temps dellesques de pa dordi comú untades de saïm i somnis deniló.
  • 17. La meva primera llibreria Era de caoba vermella amb portes vidrieres(Regalima el vermell de vidres fumatsigual que regalima el vi i rivets de laca blancs.pel paisatge de la fusta.) Un metre dalçada per un metre cinquanta damplària. Tres prestatges de vint. Vàrem rompre la guardiola de terrissa i tot un capvespre de gener per anar a comprar-la. Aviat a casa veren anar arribant Albert Camus. William Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson MacCullers. I James Joyce amb el seu Retrat dun artista adolescent que
  • 18. em va crear una úlcera ala ploma. En canvi el pare calcigava estufera quan hi passava per davant.A poc a poc deixavade ser moblei passava a Santuari. Satisfet dhaver pogut comprarLa llibreria. la mar a la seva filla.Les pregàries de la nitles feia davant el cor obert de la fustai no davant el Cordejesús amb els ulls giratsde damunt la capçalera del llit.A la mareque no havia obert mai un llibretambé lamarava de devoció. La llibreria.Llibres a una casa de pobres!Religiosament es cuidava que la polsno es fiqués per les escletxes i envaís el paper.Que el polls del llibresno espipellessin les lletres.
  • 19. La casa Va nàixer a Santanyí en una casa humil del carrer del Rafalet amb corral daviram gàbia de conills i hortet(De sobte el color lluminós del dia el pare.va caure dins la nit Hi havien viscut i hi havien mort ja xarucs els padrinsde la cisterna.) paterns llavors de lassitud hi va morir sa mare. I molt vellet son pare i que de jove se nhagués anat pel món a fer fortuna deixant tres fills pucers la dona prenyada. Hi va nàixer i hi va morir la germana petita minada de tifus. I ell quan es va jubilar tenia la delera
  • 20. dun descans florent al sofà de la casaen què de nen havia vist créixer la mortentre ceballots lliris En canvi el pare calcigava estuferasargantanes. quan hi passava per davant.Quan va saber que lhavia dabandonar Satisfet dhaver pogut comprarla casa la mar a la seva filla.se li van adormir els peus de pena.I una vegada va ser a Palmaa la casa de la fillase li van adormir definitivament les cames.No coneixia les cadires.Li eren estranyes les finestres les paret que juntament amb la taulade la cuina i el cassó dencalentir la llet els matinsli deien que escoltés com al pati la llimonera escopia les llimones els teuladers baixaven en picat a beure laigua dels gossos les erugues rosegaven els brots de la bignònia.
  • 21. (De sobte el color lluminós del dia (El gris del capvespre tirava a lleixiu.va caure dins la nit No hi havia un pam de net ni alde la cisterna.) cel ni a la terra.)
  • 22. Desolació com es buida i es mor lentament un cranc roquer amb una mordala rompuda si està fora de laigua.Tampoc no coneixia les casesni la gent daquell carrer estretel pare. A vegades estenia la mirada cap al cel igual que un captaire estén la mà cap als qui passen.Ningú no alçava el cap per dir-li: Joan bon dia. Tot per llegir a les estrellesEra com si se li hagués fos la fesomia. que el déu que tantes vegades va capturar amb les xarxes era simplement cargol marí o tortuga.Com si hagués perdut el nom.Bastava veurel assegut a la taula camilla.Capficat. Fitorat. Mirant-se els peus inflatsper saber que resava amb tota la seva ànima: Putes sagrades ajudeu-me!Bastava mirar-li els ulls sense gens de verdetper saber que es buidava
  • 23. La ruta del tabac De sobte el pòrtland del cel va caure a manades dins la mar i li va fer sang.(Al blanc li deienPuresa. Laigua es va quedar (des)assistida de blaus.El color de la lletestava prohibit.) Postes de sol acubades es varen acaramullar dins la barca. Tant de pes va obrir una via daigua a la quilla. Senfonsava. Blanca. Trista. La barca.
  • 24. La por els arribava als genolls als mariners.Perquè a la riba no els esperava cap fetillerper obrar el prodigi. (no eren apòstolsde resells. Si havien deixat parei mare i dona i fillsera per matar el cuc de la fam.Abans que no els rosegués els budells.Abans que no els buidés els ulls). CAMINS *Es va despertar ferit de profecia el pare. Elpubis canyella de la dona mora que li gombol-dava lenyorança no li va poder aturar la febrerde partir cap a laeroport per tornar a casa enlloc danar-sen al moll i salpar per fer la rutadel tabac com tenia previst.Lendemà prenia una ginebra a la barra duncafè de Melilla on feia escala quan la pantalladel televisor es va omplir de taurons.
  • 25. Absències No només era el perfil del seu cos absent al llit de matrimoni(Al camí de la infantesa desolatamb lluquets amb la mare jovei esparregueres i enamorada.ara No només era la carència del seu culufanós a la cadira de la cuinahi floreix el quitrà.) al voltant de la taula. Els matins. Els migdies. Les nits. Es va fer un esvoranc de la seva mida en laire. Un tall. Una porta per on va entrar lAltre.
  • 26. El Suplantador.El Conrador de glòries.El Lladre etern.En lloc de fremir-me la pellem tremolava lànima. (Ni tan sols hi creixen pedres.En lloc de beure el semen vivificador dun mascle Han reblit de cimentcombregava lhòstia sollada de sacrifici. la vida de les cunetes.)Llavorsmajeia amb els braços en creudamunt les Tres mariesi mimmolava.Encara no sabia que lamor de Déuque omple totes les cosesno omple els cossos de les dones.Ni llepa les ferides dels innocents.
  • 27. DecènciaEls botons saltaven i la bata se li obria de dalt a baix.Se li veia una ferida com feta amb la punta llimada duna ungla.Una tira de pell crispada. (Han aturat la transmigració de les ànimes:De pell enyorada. Ja no floreixen els ametlers a les voreres dels camins.)Amb el sexe que li bategava a la intempèrie del desig.Però no es queixava.Si el marit pescava en aigües privades a ella li tocava estalviardiners i passió.
  • 28. OblitSi al front va aprendre a escriureel seu nomel pare. (Buidada fragmentadaEnmig de la mar gran castrada:va voler conèixer els números Cotorreta cul cosit.i les regles més elementalsde la comptabilitat: Volien convertir el camí de les dones“Que mai + cap home – jo travessi de sol a solel portal de casa nostra”. en una vagina en una florEnviava aquest exercici barroer muda.)dequació de balançcom qui envia una combinació de sedao una ampolla de perfum.Per les ondulacions de la frasela mare podia ensumaruna flor de perjurien cada lletra.Sota els embats dela nit africana.
  • 29. Em va enviar una màquina descriure de contraban quan a les altres cases les cadires de bova estaven esfondrades el pare. La gent no tenia temps per seure. Per no gastar electricitat feien fills. Eren els anys de lèxtasiEPÍLEG i de la submissió als astres. A la claror duna espelma desafiava els manaments de la relativitat teclejant amb ràbia. Les Tres Maries varen desaparèixer de la constel·lació de la meva pell. Els llambrecs celestials es varen diluir dins la meva substància de dona.
  • 30. Però ara que la vidamha esborrat tants caminsmha esvaït tantes aromesmha despintat tants colorsmha obert tantes absències...humilmentem trec les sabatesem trec la robaem tallo les unglesem tallo els cabellsdeso els ulls damunt la tauleta de nitide puntetesper no desvetllar la soledat adormidacom un infant sadoll del pit de la mareparteixoa la recerca del corall.

×