Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
  • Save
Manteniment de l'habitatge
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Manteniment de l'habitatge

  • 795 views
Published

Resum manteniment de l'habitatge

Resum manteniment de l'habitatge

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
795
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Manteniment i reparacions a l’habitatge La necessitat del manteniment Podem considerar el manteniment com el conjunt d’accions que cal dur a terme en un objecte o sistema per tal d’allargar la seva vida útil.Podem considerar com a vida El manteniment i les reparacionsútil d’un objecte, el temps que va són necessàries, doncs, perdes que es fabrica fins que deixa conservar la utilitat i el confort ade satisfer adequadament la l’habitatge al llarg del temps.necessitat per a la qual va ser Però, a més, també serveixen percreat. reduir el consum d’energia i d’aigua, reduir la contaminació o per augmentar les condicions de seguretat Allargar la vida útil dels productes és, doncs, una acció beneficiosa i, per tant, sostenible mediambientalment. A part, en el cas dels habitatges, sempre resultarà més econòmic el manteniment que la substitució.
  • 2. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’elements estructuralsEls elements estructurals dels habitatges són aquellsdestinats a suportar tots els esforços de l’edifici. Si la sevadisposició és vertical parlem de pilars, columnes i parets decàrrega i si tenen una disposició horitzontal parlem dejàsseres, bigues i forjats.L’estructura és una part fonamental dels habitatges ja queels proporciona la rigidesa i la resistència necessària perquèes mantinguin dempeus. Els materials més utilitzats enaquests elements són el formigó armat i l’acer –i la ceràmicaper a les parets de càrrega— tot i que també és moltutilitzada l’estructura de fusta en determinats habitatges detipus rústic.
  • 3. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’elements estructuralsEls problemes que poden afectar a l’estructura solen venir derivats d’un excés de càrrega, d’unapèrdua de resistència del sòl que pugui afectar als fonaments –per aigües subterrànies o obres enterrenys adjacents--, d’humitats o de deteriorament prematur del material –com la carbonatació il’aluminosi en el formigó-- o de l’acció d’organismes vius com els fongs, els corcs i els tèrmits en elcas de la fusta.
  • 4. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’elements estructuralsL’aluminosi és la pèrduade resistència queexperimenta un tipusespecial de formigóelaborat amb cimentaluminós. Aquest formigó,molt utilitzat en laconstrucció durant elsanys 50 i 60 pel seu ràpidenduriment, ha deixatd’utilitzar-se perquè s’hademostrat que, es tornaporós i molt sensible a lahumitat permetent lacorrosió de l’acer interior
  • 5. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’elements estructuralsLa carbonatació delformigó és un procés lentde deteriorament delformigó que es dóna perla reacció química de lacalç Ca(OH2) del cimentamb el diòxid de carboniCO2 de l’ambient i formacarbonat càlcic Ca(CO3).Aquesta reacció químicaprovoca un augmentd’acidesa del material i lacorrosió de les armaduresinteriors d’acer. Laconseqüència és unaimportant pèrdua deresistència del materialamb el perill de col·lapsede l’estructura.
  • 6. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’elements estructuralsEl manteniment de l’estructura és una tasca que generalment de tècnics especialistes. Tot i així, hi haalgunes operacions que poden ser realitzades pels mateixos usuaris de l’habitatge. Alguns exemplesd’aquestes tasques senzilles poden ser: La pintura dels pilars, columnes, jàsseres i bigues d’acer que estiguin a la vista per evitar oxidacions i corrosions que redueixen la resistència d’aquests elements. Les Els productes ignífugs són pintures utilitzades hauran de tenir la propietat de protegir aquells que retarden o dificulten contra la corrosió. Algunes pintures també tenen propietats la propagació del foc. Aquests ignífugues per augmentar la resistència al foc. productes augmenten la protecció dels habitatges i de les persones en cas d’incendi ja que L’aplicació sobre els elements de fusta de productes donen més temps per a protectors com els fungicides per prevenir l’acció de l’evacuació i per a l’arribada dels fongs, o els insecticides contra els corcs o tèrmits. equips d’extinció alhora que Tradicionalment aquests productes s’incorporen als redueixen la producció de fums i vernissos o laques que, a més, tenen propietats gasos tòxics. decoratives. Si l’element d’estructura a protegir es troba a la intempèrie, caldrà utilitzar vernissos que, a més, el protegeixin de la humitat i de la radiació ultraviolada del sol.
  • 7. Manteniment i reparacions a l’habitatge Manteniment i reparació d’elements estructuralsAlgunes pintures tradicionalment utilitzades per lesseves propietats antioxidants estan fetes a base de mini(Pb3O4) que conté plom. La utilització d’aquest producterequereix prendre mesures preventives especials. Deguta la toxicitat del plom contingut al mini, no és convenientla utilització d’aquest producte sobre objectes quepuguin ser llepats o mossegats per infants. A més, encas d’incendi desprèn fums altament tòxics i irritants.Per evitar problemes en els forjats cal vigilar sobretot lessobrecàrregues. Els forjats han estat calculats persuportar una determinada càrrega corresponent a l’úsnormal que se’n fa segons el tipus d’estança. El valormàxim d’aquesta càrrega, que normalment s’expressaen kN/m2, no s’ha de superar per tal d’evitar danys al’estructura. Uns valors normals de càrrega màxima perforjats d’habitatges són 2 kN/m2 per a les habitacions i1,5 kN/m2 per a terrats.
  • 8. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació de cobertesEls problemes que poden presentar les cobertes són principalment les goteres i humitats.Les teulades, terrats i terrasses modernes esconstrueixen, normalment, amb una capa de telaasfàltica que impedeix les filtracions d’aigua. Tambédisposen d’un sistema de recollida i canalització del’aigua de pluja.En el cas de les teulades, aquests sistemesconsisteixen en un canaló al llarg de tot el perímetreque recull l’aigua i, gràcies a una petita inclinació, lacondueix per efecte de la gravetat fins als baixantson és evacuada normalment fins el clavegueram.En el cas de terrats i terrasses, els terres d’aquestselements es construeixen amb un petit pendent quefa que l’aigua llisqui, també per efecte de la gravetat,fins als desguassos que connecten, al seu torn, ambels baixants.
  • 9. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació de cobertesEls problemes que poden presentar les cobertes són principalment les goteres i humitats. En el cas de terrats i teulades hi ha senzilles operacions de manteniment que estan a l’abast dels usuaris. Aquestes consisteixen en la neteja periòdica d’aquests espais per evitar que la brutícia o les fulles seques, cas que aquests espais disposin de plantes o hi hagi arbres a les proximitats, puguin obstruir els desguassos i es produeixin acumulacions excessives d’aigua o inundacions. Alguns models de desguassos són desmuntables, la qual cosa facilita molt aquestes tasques de manteniment. També és important substituir les peces trencades del paviment o dels minvells i renovar les juntes del paviment quan estiguin disgregades.
  • 10. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació dels tancamentsLes façanes, a més de la seva funció d’aïllament vertical delshabitatges, també tenen funcions decoratives ja que mostren laimatge externa dels edificis. El manteniment d’aquests elements ésespecialment important per aquesta doble funció però també perraons de seguretat.El despreniment d’elements decoratius de les façanes i la sevacaiguda a la via pública ha provocat accidents als vianants en mésd’una ocasió. Cornises, balcons, lloses de pedra... són elements queacostumen a formar part de les façanes. Amb el temps i l’acció delsagents atmosfèrics, el material de fixació es deteriora i es pot produirel despreniment en qualsevol moment.L’observació atenta o inspecció de l’exterior de les façanes enspermetrà detectar esquerdes, bombaments o irregularitats queens indicaran problemes interns de fixació i, per tant, la necessitatd’actuar ràpidament per tal d’evitar accidents.
  • 11. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació dels tancamentsLa neteja periòdica de les façanes, a més de millorar laimatge del nostre edifici i, per tant la de la ciutat, permetendarrerir l’envelliment i descobrir problemes, la qual cosaens permet actuar a temps. Alguns tipus de façanes com perexemple les que tenen una capa d’arrebossat exteriornecessiten ser pintades periòdicament per tal de mantenirles seves capacitats d’aïllament tot evitant filtracions il’aparició d’humitats a l’interior alhora que conserven lesqualitats estètiques exteriors. Si la capa d’arrebossat estàmalmesa, caldrà renovar-la totalment tornant a arrebossar lafaçana. En alguns llocs també és recomanable la utilitzacióde pintures antigrafitti a les parts baixes de la façana.Empreses especialitzades en la rehabilitació de façanessón les que normalment duen a terme totes aquestesoperacions de manteniment i reparació.
  • 12. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació dels tancamentsPel que fa a les parets interiors, les operacions demanteniment i reparació consisteixen, bàsicament en laneteja i pintura periòdica i en la substitució de rajolestrencades. A les parets de càrrega, a més, cal evitar entot moment la realització d’obertures i de regateshoritzontals ja que redueixen significativament laresistència d’aquests elements estructurals.La pintura de les parets interiors requereix la preparació prèvia de les superfícies:1. Eliminar la pintura vella si està bufada amb una rasqueta.2. Tapar possibles irregularitats com forats i esquerdes amb aplicació de massilla o guix i polint posteriorment amb paper de vidre.3. Protegir amb cinta adhesiva els marcs de portes i finestres així com els sòcols i el paviment.El tipus de pintura més utilitzada per a sostres i parets és la pintura plàstica a l’aigua. En elcas dels sostres de les cuines i banys és més recomanable l’esmalt per la seva majorresistència a la humitat i facilitat de neteja.
  • 13. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació dels tancamentsLes característiques més importants a tenir en compte en les pintures són:El tipus de dissolvent utilitzat. Es poden distingir dos tipus fonamentals dedissolvents: l’aigua i els productes orgànics. Les pintures a l’aigua (acríliques)acostumen a trigar més temps en secar però la seva aplicació és més segura perla seva baixa toxicitat. Les pintures amb dissolvents orgànics (sintètiques) comalguns esmalts i vernissos, acostumen a secar més ràpidament però sóninflamables i desprenen vapors tòxics o irritants i, per tant, ens obliguen a utilitzarmajors precaucions. El rendiment d’una pintura ens indica quina és la superfície que es pot pintar amb una determinada quantitat de pintura. Normalment s’expressa en m2/litre. Cal tenir present que aquesta dada és aproximada ja que el rendiment real vindrà determinat també pel tipus i l’estat de la superfície que volem pintar i, també pel nombre de capes que volem aplicar. Aquest valor ens permet, doncs, calcular de forma aproximada la quantitat de pintura que necessitem en cada moment.El temps d’assecatge. Els fabricants acostumen a donar dos valorsdiferents: el temps d’assecatge al tacte i el de repintat, que és superior. Elprimer és el temps que cal esperar abans de tocar o fer un ús normal de lasuperfície pintada. El segon és el temps que cal respectar abans de donaruna segona capa de pintura.
  • 14. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació dels tancamentsLes precaucions de seguretat per evitar accidents. Algunes pintures són inflamables, tòxiqueso irritants i els fabricants indiquen aquests perills en els envasos on també acostumen a incloureles mesures de seguretat i protecció necessàries. De tota manera, unes normes de seguretatbàsiques són: - ventilar molt bé el lloc on s’està pintant. - evitar la presència de foc a les proximitats. - evitar l’accés dels nens petits als estris i productes - no avocar els residus per l’aigüera o el vàter i portar-los a la deixalleria Fàcilment inflamable Tòxic Irritant o nociu Perillós per al medi ambient
  • 15. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació dels tancamentsPel que fa a les portes i finestres, els tipus de pintura mésadequada és l’esmalt (acrílic o sintètic) si es vol un acabat de colortant si s’aplica sobre fusta com sobre metall; i el vernís si es vol unacabat natural sobre fusta. Les baranes de balcons i finestres, perestar exposades a la intempèrie, també requereixen unmanteniment periòdic amb aplicació de pintures específiquesprèvia eliminació de l’òxid si és que hi és present.
  • 16. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació de revestimentsEls paviments i els enrajolats són elements típicspertanyents al grup dels revestiments. Hi ha molts tipus depaviments utilitzats en els habitatges: ceràmica, pedratallada, conglomerats tipus terratzo, parquet de fustanatural o artificial, moqueta, etc. Pel que fa als enrajolats,típicament utilitzats a cuines i banys, el material mésutilitzat és la rajola de ceràmica esmaltada.Les operacions de manteniment i reparació dependran entot moment del tipus de material utilitzat. Algunesoperacions bàsiques de manteniment segons el tipus depaviment o de revestiment són les següents:La ceràmica i el parquet de fusta artificial no requereixen operacions específiques demanteniment i, per tant, només cal fer la neteja regularment i la substitució de les peces trencadessi és el cas.La pedra tallada natural (marbre, granit, pissarra...) o artificial (terratzo) convé polir-laperiòdicament per tal de recuperar la lluentor decorativa i evitar que es torni massa porosa.També caldrà, de tant en tant, renovar les juntes aplicant ciment diluït per mantenir l’adherènciade les peces entre sí o canviar les peces trencades.El parquet de fusta natural necessita un manteniment molt constant amb neteja freqüent ireparació d’esgarrapades. Cal evitar la incidència directa del sol durant molta estona i regular lahumitat de l’ambient per evitar que sigui excessiva o escassa. Cada 10 anys aproximadament calpolir-lo i tornar-lo a envernissar.La moqueta requereix la neteja freqüent i, en cas de deteriorament, la substitució.
  • 17. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació d’aigua potable Els problemes que acostumen a afectar les instal·lacions d’aigua potable són la calç i les fuites. A banda també caldrà tenir present determinades accions per tal de reduir al màxim el consum d’aigua en benefici del medi ambient. L’aigua potable de la xarxa de distribució pública conté minerals. Alguns d’aquests minerals es troben en forma de sals, la més important de les quals és el carbonat càlcic (CaCO3). La quantitat de sals de calci i de magnesi que porten les aigües potables es coneix com duresa de l’aigua i és una dada important per diferents motius. Així, diem que una aigua és dura si té una elevada concentració de sals i diem que és tova si la concentració és baixa. Les aigües dures no són perjudicials pel consum humà. Al contrari, les sals minerals són necessàries pel nostre organisme. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert uns valors mínims de presència de sals a l’aigua de consum humà. Les aigües dures també són molt indicades pel reg, però les sals que contenen presenten alguns problemes a l’habitatge:
  • 18. Manteniment i reparacions a l’habitatge Manteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació d’aigua potable - S’incrusten a l’interior de les canonades reduint el diàmetre intern i el cabal màxim que hi pot circular. - Deterioren vàlvules, aixetes i electrodomèstics, especialment aquells que escalfen l’aigua com rentadores, calderes, rentavaixelles, cafeteres... - En els descalcificadors d’intercanvi iònic, les resines van perdent efectivitat a mesura que van tractant l’aigua i, per tant, cal regenerar-les afegint sal (clorur sòdic NaCl) periòdicament. Equip descalcificador domèstic a base de resines sintètiques - Redueixen l’efectivitat dels detergents, amb la qual cosa ens obliguen a consumir més quantitat d’aquests productes. - Augmenten el consum d’energia en els processos d’escalfament que es duen a terme a les rentadores, calderes, etc. ja que les incrustacions de les sals són aïllants tèrmiques.Les aigües toves no presenten cap dels inconvenients citats anteriorment. Equip descalcificador electromagnètic
  • 19. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació d’aigua potable Les fuites d’aigua en les instal·lacions d’aigua potable són degudes normalment a una fallada dels sistemes d’estanqueïtat, ja sigui a les unions de canonades o a les vàlvules i aixetes. També poden ser la conseqüència d’un accident que provoqui la perforació d’alguna canonada. Una fuita que deixi anar una gota cada segon suposa una despesa de 1.000 litres d’aigua al mes. Les fuites són un problema important ja que, a part del consum excessiu d’aigua, poden provocar greus desperfectes a l’habitatge, especialment a la seva estructura i als acabats. Caldrà, doncs, estar molt pendents de l’aparició de taques d’humitat i reparar de seguida qualsevol fuita que aparegui a les vàlvules, les aixetes o a la cisterna del vàter. També caldrà anar amb molta cura quan fem forats a les parets, terres o sostre per no perforar cap canonada amb la broca. Una fuita que deixi anar una gota cada segon suposa una despesa de 1.000 litres d’aigua al mes.
  • 20. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació d’aigua potable Una altra operació de manteniment senzilla consisteix en accionar (obrir i tancar uns quants cops) les claus de pas generals que tenim a la instal·lació per tal d’evitar l’acció de la calç al seu mecanisme ja que podria arribar a malmetre-la de tal manera que no la poguéssim accionar en cas necessari o que, un cop accionada, presenti una fuita deguda al deteriorament de la junta d’estanqueïtat. Pel que fa a l’estalvi d’aigua en benefici del medi ambient, hi ha moltes actuacions que es poden dur a terme. Algunes d’elles ja les has estudiat a la unitat anterior. Ara citarem dues accions de manteniment que ajuden a aquest estalvi. Es tracta de la instal·lació d’airejadors a les aixetes i la substitució dels sistemes de descàrrega simple de la cisterna del vàter per uns altres de doble descàrrega més eficients.
  • 21. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació d’aigua potable Els airejadors són dispositius molt senzills que s’instal·len a les sortides de les aixetes i que provoquen que el raig d’aigua que surt es barregi amb una important quantitat d’aire. El resultat és que la sensació de cabal d’aigua és la mateixa però el consum real és molt menor. Aquests sistemes no redueixen l’efectivitat del rentat que es realitza a les aigüeres, safarejos, dutxes i lavabos i són molt fàcils d’instal·lar. Els sistemes de doble descàrrega a les cisternes dels vàters permeten seleccionar, a voluntat de l’usuari, el buidat total o parcial (normalment de la meitat) de la cisterna segons la necessitat de cada moment. Ben utilitzat, aquest sistema aconsegueix un important estalvi d’aigua potable.
  • 22. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació de la instal·lació de sanejament El manteniment de la instal·lació de sanejament és necessari per tal d’evitar problemes com les obturacions ja que poden provocar inundacions o, senzillament, la inutilització de la instal·lació. Les obturacions a la xarxa de sanejament generalment són degudes a la presència de restes sòlids de menjar a les aigüeres, de cabells a les dutxes i lavabos o d’altres productes que haguem pogut llençar al vàter. També és molt freqüent l’embussament del desguàs de la rentadora per les incrustacions de les restes de sabó que porta l’aigua que surt d’aquest electrodomèstic. Altres casos que cal evitar són l’obturació dels desguassos dels terrats, patis i terrasses per acumulació de fulles seques o brutícia i l’ompliment excessiu de les foses sèptiques en aquells habitatges que no tenen la xarxa de sanejament connectada al clavegueram municipal.
  • 23. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació de la instal·lació de sanejament Les accions de manteniment consisteixen bàsicament en: - Evitar utilitzar el vàter com si fos la galleda d’escombraries. - A la rentadora, no utilitzar més sabó del necessari i recomanat pel fabricant tenint en compte la duresa de l’aigua de la nostra zona geogràfica i el nivell de brutícia que tingui la roba. - Netejar periòdicament les reixetes de desguàs de l’aigüera, el safareig, la dutxa i el lavabo. - Netejar periòdicament les reixetes de desguàs dels patis, terrasses i terrats. - Encarregar a una empresa especialitzada (neteges industrials) la neteja periòdica de les foses sèptiques i/o de les arquetes o registres de la nostra xarxa de sanejament.
  • 24. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de la instal·lació de la instal·lació de sanejament Si notem que els desguassos de l’aigüera, el lavabo o la dutxa presenten dificultat a l’evacuació de l’aigua, haurem de procedir a desembussar-los. Aquesta operació es pot fer amb el típic desembussador de goma o amb productes químics. L’opció del desembussador de goma és preferible ja que, a part de ser més econòmica, és més sostenible des d’un punt de vista mediambiental. Si malgrat tot es manté l’obturació, en el cas de l’aigüera i el lavabo podem actuar sobre el sifó. Segons sigui el model de sifó, normalment disposarà d’un tap roscat que, un cop retirat, ens permetrà extreure els objectes o productes que provoquen l’embussament i eliminar el problema.
  • 25. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i d’electricitat Degut a la seva perillositat, el manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i electricitat cal deixar-los en mans de tècnics qualificats. Pel que fa a la instal·lació de gas, la llei obliga a tots els seus usuaris dels habitatges a realitzar una revisió periòdica: cada 4 anys si es tracta de gas canalitzat i cada 5 anys en el cas del butà en bombones. La revisió només la pot fer un tècnic autoritzat pel Departament d’indústria de la Generalitat i, un cop realitzada, ha de donar al client un certificat oficial amb el resultat de la revisió. L’empresa subministradora de gas, realitza també inspeccions periòdiques per comprovar que l’usuari disposa del certificat de revisió en vigor. Tanmateix, hi ha una operació de manteniment que cal tenir present si la instal·lació és de gas butà en bombones. Es tracta de la comprovació de la data de caducitat del tub de goma que uneix el regulador de la bombona de gas butà amb l’electrodomèstic (cuina, estufa, caldera...). Aquesta data, que va impresa en el mateix tub de goma, ens indica quan hem de procedir a la seva substitució. Actualment, però, hi ha al mercat uns tubs flexibles amb protecció metàl·lica externa que no cal canviar ja que no caduquen. Aquests models de tub s’han d’instal·lar obligatòriament a totes les noves instal·lacions de butà.
  • 26. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i d’electricitat Una altra acció de manteniment que podem realitzar és l’observació atenta de les reixetes de ventilació que hi ha a les estances de l’habitatge on es produeix la combustió de gas. És imprescindible que estiguin netes i lliures d’obstacles. També ens hem de fixar en el color de la flama dels electrodomèstics ja que, si en lloc de ser blava és vermella o groguenca, indica que la combustió és deficient. Aquestes dues comprovacions són necessàries per tal d’evitar accidents que podrien arribar a ser mortals degut a una mala combustió per manca d’oxigen.
  • 27. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i d’electricitat Pel que fa a la instal·lació elèctrica, en els habitatges no és obligatòria cap revisió com en el cas de les instal·lacions de gas, però és recomanable encarregar a un instal·lador autoritzat, una revisió cada cinc anys. Tanmateix, hi ha algunes operacions de manteniment i aspectes de seguretat que cal tenir presents: - Abans d’accionar el polsador de prova de l’ID cal apagar els ordinadors per evitar possibles pèrdues d’informació. Actualment hi ha molts dispositius que estan connectats permanentment a la instal·lació elèctrica com rellotges, DVD’s, programadors... que quan hi ha una fallada elèctrica poden perdre informació emmagatzemada. El fet d’haver de “posar en hora” tots aquests receptors no ha de ser un motiu per no realitzar el manteniment periòdic de l’ID.La sobrecàrrega dels endolls suposa un perill d’incendi - Cal accionar periòdicament (es recomana un cop al mes) el polsador de prova de l’interruptor diferencial (ID) situat al quadre de comandament i protecció per comprovar-ne el seu funcionament correcte. -No connectar molts aparells, especialment si són de potència elevada, a un mateix endoll ja que es pot produir un sobreescalfament de l’endoll i, per tant, un perill d’incendi. -No empalmar cables elèctrics. Cas que sigui necessari, caldrà utilitzar allargadors amb clavilles de connexió. - Si la clavilla d’un receptor o electrodomèstic porta presa de terra, cal connectar-la sempre a un endoll que disposi de connexió a terra. Si no es respecta aquesta norma no estarem realment protegits de possibles descàrregues elèctriques.
  • 28. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i d’electricitat Quan “salta” l’ICPM, en la majoria de casos serà suficient desconnectar algun dels receptors d’elevada potència (forn, rentadora, rentavaixelles, planxa, aspiradora...) que tinguem connectat, esperar uns pocs minuts perquè es refredin els cables de la instal·lació i tornar a “armar” l’interruptor automàtic. Quan hi ha algun problema o situació de perill a la instal·lació elèctrica, actuen automàticament els elements de seguretat del quadre de protecció i comandament. Aquests elements, que ja has estudiat a la unitat anterior, recordaràs que són l’ICPM, l’ID i els PIA. Quan a l’habitatge es produeix alguna d’aquestes desconnexions automàtiques cal seguir els passos següents i pel mateix ordre: - Localitzar el punt de la instal·lació, el receptor o l’avaria que ha causat el problema. - Desconnectar el receptor defectuós, retirar la causa del mal funcionament o encarregar a un instal·lador autoritzat la reparació de l’avaria. - Tornar a connectar l’element de protecció. Si malgrat tot continua desconnectant-se, caldrà fer revisar la instal·lació per un instal·lador autoritzat.
  • 29. Manteniment i reparacions a l’habitatgeManteniment i reparació d’instal·lacions Manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i d’electricitat Per poder localitzar el punt de la instal·lació que provoca la desconnexió cal que apliquis el procediment següent: - Desconnecta tots els PIA i l’ID i després connecta l’ICPM - Connecta l’ID i després ves connectant els PIA d’un en un. Quan en connectar un dels PIA es desconnecti automàticament l’ICPM o l’ID, ja sabrem en quin dels circuits interiors es troba el problema. - Desconnecta el PIA afectat i torna a connectar tots els altres elements de la caixa de protecció i comandament. Tot seguit, desconnecta tots els receptors del circuit interior que corresponen al PIA afectat i torna a connectar-lo. - Torna a connectar el PIA afectat i després ves connectant un a un tots els receptors que havies desconnectat abans. Quan es torni a desconnectar automàticament el PIA, ja sabràs que el receptor avariat és el que acabes de connectar.