2ª setmana blog

406 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
406
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

2ª setmana blog

  1. 1. SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA: Un dia a una aula d’Educació Infantil 1. UNA JORNADA A L’ESCOLETA - Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les OBJECTIUS pràctiques. - Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques. - La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. CONTINGUTS - La reflexió sobre la pràctica i la millora professional - El paper del professoratDescriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.Cada dia hi ha propostes diferents, avui no sassembla a ahir i tampoc sassemblarà a demà, peròintentaré explicar un dia general, quines seqüencies es segueixen.Primer de tot dir que la meva aula és una aula mixta, hi ha infants de P2 i infants de P1 junts,amb la conseqüent diversitat.Els infants comencen a arribar damunt les 8:30 i tenen temps fins les 9:30, que ja es tanca laporta dentrada. A mida que els infants arriben son rebuts per na Lina, que és una educadora desuport i els rep mentres la tutora de laula,na Joana, que té reducció de jornada per curadinfant de menys de tres anys, arriba damunt les 9/9:10.És laula del GALLS.I com a tal, na Joana té una titella que és un gall, és el gall KIKIRIKI!!, ell sen cuida de donar elbon dia a tots els infants, de demanar-los com estan,... També tots junts cantem la cançó delgall Kikiriki, que fa així: 1
  2. 2. CADA DIA AL DEMATÍ CANTA EL GALL KIKIRIKI I LA GENT MIG ADORMIDA, ES DESPERTA DE SEGUIDA CADA DIA AL DEMATÍ CANTA EL GALL KIKIRIKI, KIKIRIKI!!!!Els infants estan disposats en mitja rotllana, sentats en unes estores en terra i el bon diacomença a partir de les 9:30, quan teòricament han dhaver arribat tots els infants.A part de la cançó del gall kikiriki, també sen canta daltres, com la del Xino Fimfumfà: JO SOM EL XINO FIMFUMFÀ QUE ARRIBA DE LA XINA NA JO SOM EL XINO FIMFUMFÀ QUE ARRIBA DE LA XINA NA TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI FU TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI FA AAAAAAAAA AAAAAAAAAHe volgut incloure aquesta perquè els hi agrada molt especialment a tots.Després de donar el bon dia personalment a cada infant, el gall, que és un vessut, sen va adormir, però abans dóna un petó a cada infant, a vegades a la galta, a vegades al nas, a vegadesen dóna dos,...Seguidament és fa alguna activitat concreta, experimentació, música, taller de llenguatge,plàstica psicomotricitat, o joc lliure per racons, segons el dia . Aquest darrer, el joc lliure perracons, pràcticament és fa cada dia, sinó pot ser abans de sortir al pati, serà després de dinar,però sempre es troba espai perquè cada infant esculli jugar a un racó o a un altre.Després ens preparem per sortir al pati, però abans revisem si hi ha algun infant que necessitafer un canvi de bolquer i també acompanyem als tres infants que ja no duen bolquer, a anar allavabo. De totes formes durant tot el matí estem alertes de les necessitats de neteja delsinfants, sigui el moment que sigui i estiguem fent el que sigui, si un infant necessita un canvi debolquers o anar al lavabo es respecta.Així doncs que ajudem a posar jaquetes i anar al pati, aproximadament estan al pati entre les10:30 i les 11:30. A aquesta hora comencem a recollir els material del pati i entrem dins laula. 2
  3. 3. Ens treim les jaquetes, i comencem a fer net les mans i a canviar els bolquers que calguin, totplegat acompanyat amb una cançó de Damaris Gelabert: ES HORA DE DINAR, LES MANS HEM DE RENTAR AMB SABÓ I AIGUA BEN NETES QUEDARAN MIRA MIRA QUE NETETES, MIRA MIRA LES MANETES MIRA MIRA QUE NETETES, MIRA MIRALES .....És una bona estratègia perquè els infants puguin anticipar el que succeïrà i així es sentiran méssegurs dactuar.També és un bon moment per fer un glop daigua, si no hi ha temps, quan arribem a la taula perdinar, el primer que farem serà donar-lis aigua.Així que amb les mans ben netes i els pitets posats, damunt les 12:00, anem cap al menjador, aon ens ajuntem amb els infants de P2, per a dinar.Na Joana té la meitat del grup i jo laltre meitat (els primers dies vaig fer de reforç).Primer servim la fruita, ja que potser és el que més els costa menjar i daquesta manera, al tenirgana, acostumen a menjar-se-la força bé. Després el primer plat i seguidament el segon.Respectem que cada infant mengi al seu ritme i la quantitat que vulgui, els demanem si volenque els ajudem. Mentres mengen interaccionem amb ells, i ells també ho fan amb els seusiguals, per tal de fer que sigui un moment un poc social, tot i que encara són infants molt petits.A mida que acaben, els demanem que esperin un poc a que els seus companys acabin, però si lacosa sallarga, ja que nhi ha algun que sho pren amb força calma, deixem que saixequin i unade nosaltres sendú als infants que ja han acabat a que col·loquin els seus pitets dins elstalequets, que estan al passadís del costat de laula.Un cop han acabat tots, ens reunim a laula. És el moment de fer net les cares i les mans, ambunes tovalloletes, acostumo a fer-lis jo, mentres els canto cançons o els faig jocs de falda.Mentrestant, la tutora els canvia els bolquers i va anotant a una fulla incidències del dia perquèels pares estiguin informats, com: les “caques” que han fet, què han dinat, si han dinat bé,quines activitats hem fet, ect.Els infants juguen lliurament pels racons de la classe.Amb tot plegat acostuma a ser la una del migdia i, a les 13:10 sobre la porta i els pares, avis,...comencen a recollir als infants. Però abans una educadora passa a recollir els infants que esqueden a dormir per dur-los al niu.A la meva aula acostumen a ser dos infants, els que es queden a dormir. 3
  4. 4. A mida que entren a recollir-los, els infants es posen contents, però alguns es fan els remugons ivolen que els cantis una darrera cançó o els facis un darrer joc de falda, amb la seguretat queels pares ja han arribat i que ja van a casa a descansar.Els acomiadem amb una abraçada i un petó, a vegades varies vegades. Sempre sen van tranquilsi segurs. Això és un gran plaer, que quasi tots, als pocs dies de coneixem ja sem tiren als braços,tant per dir-me hola com per dir-me adéuQuan ja no hi ha infants, recollim la classe i jo vaig a encarregar-me del dormitori, juntamentamb una altre educadora.Al dormitori hi ha infants de P1, P2 i de laula mixta, dormen o descansen, en hamaquetes, ambuna musiqueta amb sons naturals molt agradables.A les 14:30 sobre la porta i arriben els primers pares, roman oberta fins les 15:00, quanlescoleta ja queda tancada fins lendemà.A més, reflexiona sobre les preguntes següents:1. Què fan els infants en un dia típic? Ja lhe contestada2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? Lescola té un estil educatiu comú per tots elsnivells. A lhora davaluar, es basen en la pràctica diaria, lobservació, petites anotacionspuntuals, graelles en activitats concretes,..., per tal de fer una avaluació global cada trimestre iuna avaluació personal a final de curs, a on savaluen un ítems juntament amb un cmentaripersonal per escrit.3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de lescola) els ajuden?Crec que el principal comportament daquesta escola és el respecte, tant per als infants comper les famílies, diria que és una escola molt familiar. Les famílies són acollides amb calma iamb temps, les seves preguntes i els seus neguits sempre queden respostos.Diria que és una escola amb dos principals objectius, ajudar a adquirir autonomia als infants iels seu benestar general. I per això és una escola que creu en els infants, en les sevespossibilitats i capacitats.4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Quidecideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins lajornada, com es soluciona?A lescoleta Borja Moll hi ha un total de vuit aules, tres de nadons, dues de P1, una aula mixta idues aules de P2.Les aules tenen una organització diferent sigui de nadons o la resta. A laula de nadons hi trobemtot el que conformarà la seva jornada,és a dir, jugar, descansar, activitats, menjar i dormir.En canvi, a les aules de P1, P2 i mixta, estan organitzades per racons de joc i per lespai dehigiene personal, ja que dinar i dormir ho fan en altres espais.Totes les aules es van dissenyar fa més de vint-i-cinc anys, per tant hi ha coses fantàstiques idaltres que shan quedat obsoletes, però amb els pocs recursos que té actualment leducacióserà difícil que per ara es pugui canviar res de lestructura de ledifici. Per exemple, anomenaréuna cosa bona i una altre de menys bona i que shauria de canviar.La bona és que totes les aules i pràcticament tots els espais tenen llum natural i amb gransquantitats. La dolenta és que els canviadors estan de cara la pared, és a dir, quan una educadoraestà canviant el bolquer a un infant no té una visió general ni dels infants ni de laula. 4
  5. 5. En principi hi ha una mateixa manera de fer general, ja sigui per organització o per si surgeixalgun entrebanc, però dins de cada aula la educadora és la responsable de que tot funcioni bé ide prendre moltes decisions al instant, sense possibilitat de consultar-ho amb ningú més.5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com sajuden a aprendre?Tinc la sort destar en una aula mixta, a on hi ha infants des de 17 mesos fins a quasi tres anys,això permet que hi hagi molta interacció entre ells. Els més grans són més comunicatius, escerquen entre ells, també saben cuidar als més petits, i saben fer un joc més social i méssimbòlic a on comparteixen rols diferents.Els més petits miren, escolten i es queden bocabadats en moltes de les coses que fan els mésgrossos, però també els cerquen i volen imitar-los.6. Com interactuen amb el mestre/a?Els més grans es comuniquen a vegades verbalment, però tots en general interactuen a través deles mirades, els plors, els gestos,...i leducadora també es comunica amb ells a través delsgestos, la mirada, carícies, frases afectives, cançonetes,... jo hi afegeixo cançons de falda,sobretot els més petits estan molt receptius a aquests jocs i, altres petits jocs i cançonetes.7. Com s’interectua amb les famílies?A nivell diari, a laula, sempre hi ha temps per rebre-les i perquè sintercanvii informacióreferent a linfant o perquè sexpliquin què sha fet o per fer preguntes,... A part es fan reunionsperiòdiques de forma personal amb cada família.A lentrada hi ha un petit racó, amb un sofà i una llibreria, a on es poden trobar contes, revistes illibres, que les famílies poden llegir i fins i tot endur-sen a casa, després dhaver-se apuntat enuna llista de prèsctecs de llibres, que poden trobar allà mateix.També hi ha lAPIMA, que és lassociació de pares i mares, que el que fa és ajudar a lescola aorganitzar festes tradicionals, també col·labora en les excursions, fan assambleas per a parlar dediferents temes que preocupin a les famíles del centre, recolza a lescoleta davant lesAdministracions, porta a terme activitats,...8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollidapels mestres?El centre té ambdues coses, pel que fa al dinfants té més a veure amb el període dadaptació iel dacollida pels mestres explícita quins són els trets característics del centre.PERIODE D’ADAPTACIÓ (pla dacollida als infants):L’adaptació és un procés personal i actiu que l’infant ha d’anar construint, conquerit els primersdies de la seva arribada a l’escola infantil, per a la qual cosa necessita l’ajuda i la col·laboracióestreta i flexible de la família i del personal del centre.El període d’adaptació és molt important perquè l’infant ha de construir el procés des d’unasituació coneguda, el seu ambient familiar, a una de desconeguda, l’ambient escolar. Ambdósambients estan formats per persones, espais, materials i organitzacions particulars i diferents,cal doncs que entre aquests dos ambients no hi hagi ruptures que l’infant no pugui acceptar i,d’aquesta manera, que se senti reconegut, motivat i actiu per adaptar-se.En el document del procés de separació i adaptació a l’escola tenen en compte diferentscircumstàncies i diferents moments:- Abans de la incorporació al centre: es fa un dia de “portes obertes” per a tots els infants noescolaritzats, amb la finalitat de donar a conèixer l’edifici, la gestió i totes les qüestions que lesfamílies vulguin aclarir i les hi serveixi d’ajuda per a establir un bon criteri per la tria del centre 5
  6. 6. que més li convingui. Seguidament, amb la matriculació, les famílies tindran un nou contacteamb el centre i amb les seves normes de funcionament.Just abans de començar el curs escolar, hi haurà una reunió amb l’educadora, per tal deconèixer-la a ella i a la seva aula. Així hi ha un primer contacte mutu, de forma informal, elsinfants també podran tenir el seu primer contacte amb la que serà la seva educadora i ambl’espai, així quan arribi el dia acudiran a un lloc que ja coneixen. Finalment durant els primersdies hi haurà una reunió particular amb cada família a fi de conèixer els hàbits de l’infant.- La incorporació de l’infant al centre: Amb l’objectiu que l’infant visqui la separació de lamillor manera possible, la incorporació serà progressiva, per tal d’evitar trastorns derivatsd’una separació brusca. Caldrà doncs, flexibilitat en els moments d’entrada i sortida; els primersdies la permanència al centre serà d’una o dos hores, sempre acompanyats per la família,progressivament l’infant podrà romandre breus espais de temps tot sol, fins que arribi a lapermanència total (sol durar un parell de setmanes), però durant el primer mes es recomana quel’infant no es quedi durant tota la jornada; el docent esperarà que l’infant vulgui separar-se del’acompanyant i acostar-se a ell.Al ser també un document informatiu per a les famílies, hi ha consells més concrets per elles,com que tinguin en compte que han de mantindre la calma i proporcionar-lin seguretat alsinfants, també que l’infant pot tenir alguna alteració del sistema vegetatiu (son intranquil,irritabilitat, major demanda afectiva,...). També han de tenir previst sistemes d’atenció perquan l’infant en posi malalt i no pugui assistir a l’escoletaTRETS DIDENTITAT DEL CENTRE (Pla dacollida pels mestres):Comença amb una salutació càlida cap al nou mestre, seguidament explica qui són els docents iels educadors i també les persones que formen Equip dAtenció Primerenca (EAP), així com elpersonal no docent (cuineres, desadores i manteniment).També narra com esdevenen els horaris dentrades i sortides, i també les activitats dels infantsdurant una jornada.Finalment parlen de la filosofia de lescoleta:Entenen que la qualitat de leducació exigeix posar a disposició dels infants els millors recursospossibles. Daquesta manera valoren principalment: – que lescoleta sigui per linfant, és a dir, que ajudi a linfant en tres aspectes bàsics: Entesa com la construcció de la capacitat de fer, destar bé tot sol/a i AUTONOMIA de viure relacions sòlides amb els demés Entesa com a maduració duna imatge pròpia positiva i de la confiança IDENTITAT en si mateix/a i en les pròpies capacitats Enteses com a la construcció de la capacitat dinteriorització i la COMPETÈNCIES posada en marxa dels sistemes simbòlics-culturals – entendre la diversitat com a riquesa del grup – els coneixements i les experiències, a través del joc. Laprenentatge i el desig dexplorar els ajuden a desenvolupar molts coneixements sobre els objectes físics i els organismes vius. Els infants comparteixen les accions i les solucions amb els demés i posteriorment les faran sols. – la relació amb la família i amb lambient social, parteixen que la família és un recurs educatiu primer i dexelència, i així la reconeixen, la valoren i la potencien. 6
  7. 7. 2. CONCEPTE D’INFANT - Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques.OBJECTIUS - Dotar de contingut consensuat al terme “infant”. - Característiques del canvi i dels processos de millora en educació.CONTINGUTS - El paper del professoratAl llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.Ara, es tracta de que defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.Un infant és una persona lliure i única, amb sentiments,emocions, moviments, necessitats, preguntes, pors,conflictes, amb drets, amb ganes descollir, ambpensaments i accions, són éssers creatius, imaginatius,il·lusionats per tot el que hi ha al seu voltant, són unsexploradors que mai en tenen prou.I des de lescola, els hem de proporcionar tot el queestigui al nostre abast, com a persones, com a docents icom a institucions, a través de materials, espais, actituds,currículums (locult també), per tal que el seu mónexterior i les seves veritables necessitats interiors,coincideixen el màxim de vegades possibles. 7

×