La situació de les dones a la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT)

731 views
701 views

Published on

Published in: Technology, News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
731
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La situació de les dones a la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT)

  1. 1. diagnòstic sobre la situació de les dones a les empreses i organitzacions integrades a la Xarxa de Parcs Científics i tecnològics de Catalunya (XPCAT)
  2. 2. desembre 09
  3. 3. ÍndexIntroducció: El projecte femtalent .................................................................................................... 4El talent femení en l’economia del coneixement ............................................................................. 6 L’economia del coneixement a Catalunya ..........................................................................................................................7 Catalunya i la seva posició en matèria d’innovació ............................................................................................................8 XPCAT, peça clau del sistema de ciència, innovació i tecnologia ...................................................................................10 El capital humà en ciència, innovació i tecnologia ...........................................................................................................12 Dones en recerca i desenvolupament ..............................................................................................................................14 Dones en els sectors d’alta i mitjana tecnologia...............................................................................................................16 Dones a la XPCAT............................................................................................................................................................18 En resum...........................................................................................................................................................................19Enquesta femtalent: Objecte, metodologia i explotació de resultats .......................................... 20 Objecte de l’enquesta .......................................................................................................................................................21 Metodologia: Fitxa tècnica ................................................................................................................................................21 Procediment utilitzat en l’explotació de resultats ..............................................................................................................22Enquesta femtalent: Característiques de les dones enquestades............................................... 23 Característiques personals ...............................................................................................................................................25 Característiques professionals..........................................................................................................................................27 Característiques de l’entorn professional .........................................................................................................................29 Condicions laborals...........................................................................................................................................................31 Trajectòria laboral .............................................................................................................................................................34 Prioritat donada a la feina .................................................................................................................................................35Enquesta femtalent: Principals resultats ....................................................................................... 36Dones: Resultats des de la perspectiva individual ....................................................................... 38 Quina valoració fan sobre la seva situació professional?.................................................................................................39 Com valoren la seva trajectòria professional?..................................................................................................................41 Quines expectatives professionals tenen? .......................................................................................................................43 Quins impediments i quines oportunitats troben per millorar la seva trajectòria professional? .......................................45 Quines mesures sol·liciten a les empreses per millorar la seva situación professional? .................................................48Entorn professional: Resultats des de la perspectiva col·lectiva................................................ 51 Quina és la percepció sobre la igualtat en l’entorn professional? ....................................................................................52 Quins impediments i quines oportunitats troben en les empreses pel seu desenvolupament professional? ..................54 Quines mesures demanen per millorar la situació professional de tot el col·lectiu? ........................................................57 Síntesi de resultats ...........................................................................................................................................................60Resultats segons els perfils professionals.................................................................................... 62 Resultats per al perfil CIENTÍFIQUES..............................................................................................................................64 Resultats per al perfil TÈCNIQUES ..................................................................................................................................68 Resultats per al perfil DIRECTIVES .................................................................................................................................72 Resultats per al perfil TECNÒLOGUES ...........................................................................................................................76 Resultats per al perfil ADMINISTRATIVES ......................................................................................................................80 Resultats per al perfil EMPRESÀRIES .............................................................................................................................84Conclusions i propostes ................................................................................................................. 87 Conclusions.......................................................................................................................................................................88 Propostes per a la intervenció ..........................................................................................................................................91Annex: Enquesta a organitzacions................................................................................................. 94 Objecte de l’enquesta .......................................................................................................................................................95 Metodologia: Fitxa tècnica ................................................................................................................................................95 Característiques de les organitzacions enquestades .......................................................................................................96 Principals resultats............................................................................................................................................................96 Característiques de les organitzacions amb influència en els resultats .........................................................................102 Síntesi de resultats .........................................................................................................................................................104 Principals conclusions.....................................................................................................................................................105 Propostes ........................................................................................................................................................................106 pàgina - 3 -
  4. 4. INTRODUCCIÓ: EL PROJECTE FEMTALENT INTRODUCCIÓ: EL PROJECTE femtalent pàgina - 4 -
  5. 5. femtalent és una iniciativa pilot innovadora sobre la igualtat d’oportunitats promoguda per la Xarxa de Parcs Científics iTecnològics de Catalunya (XPCAT), amb la direcció de 22@barcelona i la col·laboració tècnica de l’empresa ENREDConsultoría. Té el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu, en el marc dels ProjectesInnovadors del Departament de Treball.L’objectiu principal de femtalent és potenciar la presència i el paper de les dones de la XPCAT, posar en valor tot elseu talent i mostrar-lo a la societat, i convertir els Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya en un espai de referènciaen matèria d’igualtat.femtalent pretén arribar, d’aquesta manera, a les més de 1.650 empreses ubicades en els 20 Parcs de Xarxa i, per tant,a les més de 50.000 persones treballadores. Els Parcs Científics i Tecnològics es componen de grans espais deproducció, transferència, difusió i ús del coneixement, i actuen de punt de contacte entre la comunitat investigadora, lainnovadora i l’empresarial. La XPCAT és, doncs, un motor per al procés de transferència i difusió del coneixement icontribueix a respondre als reptes globals que es plantegen en l’economia i la societat del coneixement.Dins d’aquesta comunitat és important destacar el paper de les dones. Tant la manca de professionals qualificats enaquests àmbits com el perfil demanat per aquestes noves professions —activitats en les quals es requereixen unescapacitats i habilitats que s’identifiquen amb característiques atribuïdes tradicionalment al rol femení— fan que lesdesigualtats de gènere en aquests sectors s’atenuïn. Aquestes professions que es generen en l’economia delconeixement contribueixen al desenvolupament econòmic i social i són una oportunitat per a la igualtat entre dones ihomes.En concret, a través de femtalent s’han desenvolupat actuacions adreçades a reforçar el perfil tècnic i directiu de lesdones que treballen en aquesta Xarxa, i s’han impulsat al mateix temps accions que generin massa crítica i visibilitat perreforçar la seva capacitat de lideratge transformador, incidint en el paper que poden exercir com a motors d’igualtat.Entre aquestes actuacions cal destacar el desenvolupament del portal web www.femtalent.cat, la creació del directorifembook i l’enquesta femtalent.L’enquesta femtalent, objecte d’aquest informe, està dirigida a fer una primera aproximació a les barreres ioportunitats que troben les treballadores de la XPCAT en el desenvolupament de les seves carreres professionals, i adiagnosticar quines són les necessitats, els reptes i les possibles estratègies per millorar la seva posició professional.Aquesta enquesta s’ha dut a terme entre els mesos d’abril a desembre de 2009 i hi han participat 378 dones de lesempreses i centres integrats de la XPCAT.Gràcies als resultats que ofereix l’enquesta és possible acostar-se a la valoració que fan les dones de la seva situaciólaboral i a les principals demandes que identifiquen per progressar professionalment en els àmbits de la ciència, lainnovació i la tecnologia, sectors d’oportunitat per a l’ocupació d’avui i de demà. pàgina - 5 -
  6. 6. EL TALENT FEMENÍ EN L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENTEL TALENT FEMENÍ EN L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT pàgina - 6 -
  7. 7. L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT A CATALUNYAEl moment actual de recessió econòmica està evidenciant, més que mai, la necessitat d’un canvi de model productiu ieconòmic basat en l’augment de la productivitat, l’especialització i l’impuls de nous sectors tractors alternatius ocomplementaris als que fins ara han estat impulsors del creixement. Un model econòmic on la innovació, la tecnologia ila R+D es col·loquen en el punt de mira com a factors decisius de la competitivitat.Amb aquest objectiu el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació impulsat per la Generalitat ha apostat per unnou model de progrés socioeconòmic que es fonamenta en l’educació, la recerca i la innovació, i les converteix enprioritats estructurals de primer ordre en les agendes política, social i econòmica del país i dels seus agents.Catalunya disposa així d’un sòlid sistema de recerca, innovació i tecnologia integrat, essencialment, per:1 • la xarxa universitària, amb un total de dotze universitats, • la xarxa de centres vinculats al Servei Català de la Salut, • els centres de recerca públics catalans (entre els quals destaquen la xarxa de centres de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària —IRTA—, el Laboratori General d’Assaigs i Investigació —LGAI—, l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil —IDIADA—…), • els organismes públics de recerca de titularitat estatal, representats a Catalunya pels 14 centres i instituts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que comprenen pràcticament totes les branques del saber, • els departaments de R+D+I de les empreses, en especial de les grans i mitjanes, actives principalment en sectors com l’automobilístic, l’agroalimentari o el quimicofarmacèutic.En aquest entramat, la col·laboració pública i privada forma part essencial de l’estratègia de convertir Catalunya en unpol internacional de referència en recerca i innovació. Entre el sector públic i privat hi ha tota una sèrie d’organitzacionsque actuen de plataformes de connexió: organismes com les oficines de transferència de tecnologia de les diferentsuniversitats, els centres de serveis tècnics, de formació i d’assessorament, les entitats de capital risc, les empresesderivades (spin-off) o altres institucions, faciliten el transvasament de coneixement i innovació generada cap al sectorproductiu. La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics, com veurem a continuació, representa l’espai en el qual la majorpart d’aquest saber fer s’aglutina.1 Lara Navarro, Pablo. «Estudio de producción científica en Cataluña. Metodología de análisis y resultados de 15 años de ciencia catalana». UniversitatPompeu Fabra. 2009. pàgina - 7 -
  8. 8. CATALUNYA I LA SEVA POSICIÓ EN MATÈRIA D’INNOVACIÓLa dilatada trajectòria empresarial catalana, juntament amb l’aposta per un model econòmic basat en la societat delconeixement, ha permès situar Catalunya en el lloc 82 de l’Índex Europeu d’Innovació2 (entre un total de 208 regionseuropees) i en el quart en comparativa amb altres regions de l’Estat.3Dels indicadors que componen aquest índex, a Catalunya el valor més important l’aporten el nombre de patents i elcapital humà dedicat a la ciència i la tecnologia. ÍNDEX EUROPEU DINNOVACIÓ. 2008. Font: Informe Anual de la R+D i la Innovació a Catalunya. 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 Navarra Catalunya Castella-la Manxa Extremadura Mitjana estatal Castella i Lleó Cantàbria La Rioja Canàries Madrid Aragó València Galícia Múrcia Andalusia Astúries Illes Balears País Basc DESCOMPOSICIÓ DE LES DIMENSIONS DE LA INNOVACIÓ A CATALUNYA. 2006. Font: Informe Anual de l’R+D i la Innovació a Catalunya 2008. Despesa privat R+D Patents 14,04% 19,30% Despesa pública R+D 12,28% RRHH Ciència i Tecnologia 15,79% Ocupació Serveis Alta Tec. 12,28% Contínua Ocupació manufac. 7,89% Mitjana-alta Tec. 18,42%L’abast d’aquests nivells s’ha aconseguit gràcies a l’esforç per invertir i construir un model de creixement econòmic basaten la societat del coneixement. Catalunya se situa, així, entre el grup de regions que encapçalen el rànquing en:4 • Volum de despesa en R+D, que s’ha triplicat durant l’última dècada i que ha assolit l’1,42% del PIB català.2 European Innovation Scoreboard EIS 2008 (http://www.proinno-europe.eu/index.cfm?fuseaction=page.display&topicID=437&parentID=51).3 Informe anual de la R+D i la innovació a Catalunya 2008. Servei d’Anàlisi i Benchmarking de Polítiques Públiques. Departament de Planificació.Secretaria Executiva. ACC1Ó CIDEM/COPCA.4 Informe anual de la R+D i la innovació a Catalunya 2008. Servei d’Anàlisi i Benchmarking de Polítiques Públiques. Departament de Planificació.Secretaria Executiva. ACC1Ó CIDEM/COPCA. pàgina - 8 -
  9. 9. • Innovació empresarial. És la comunitat autònoma que concentra el volum més gran d’empreses innovadores de l’Estat. En concret, 11.129 empreses innovadores (el 23% del conjunt estatal).• Inversió empresarial en tecnologia. Destina l’1,93% del seu PIB a la innovació tecnològica i ocupa el quart lloc en inversió empresarial en innovació tecnològica.• Exportació de productes tecnològics, de manera que aquests constitueixen el 14% del total de les exportacions.• Patents, ha estat, entre 1994 i 2003, la comunitat de l’Estat que ha presentat un volum més elevat de sol·licituds a l’Oficina Europea de Patents. pàgina - 9 -
  10. 10. XPCAT, PEÇA CLAU DEL SISTEMA DE CIÈNCIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIADins del sistema català de ciència, innovació i tecnologia, la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya(XPCAT) suposa una peça clau. Constitueix, en aquest sentit, un instrument fonamental per a l’impuls de l’economia delconeixement i una fórmula de treball en xarxa per al futur científic, tecnològic, econòmic i social de Catalunya, aixícom un espai privilegiat per promoure la igualtat.En el seu sistema s’hi integren grups i centres de recerca universitaris, centres tecnològics, vivers d’empreses, gransempreses amb els seus centres de R+D associats, empreses focalitzades en la innovació i noves empreses basades enel coneixement.En concret, la XPCAT està conformada per un total de 20 Parcs, organitzacions gestionades per una àmplia gamma deprofessionals que treballen per incrementar la riquesa i promoure la cultura de la innovació i la competitivitat de lesempreses i institucions generadores de coneixement. PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS DE LA XPCAT Parc Tecnològic del Vallès Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc Parc Científic de Barcelona Parc Tecnològic Barcelona Nord Parc de Recerca UAB Tecnocampus Mataró (TCM) 22@Barcelona BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica Parc d’Innovació La Salle Parc Tecnològic de la Catalunya Central Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona ESADE- Creapolis Campus Parc de Recerca UPF (Ciències Socials i Parc de Recerca i Innovació de la UPC Humanitats) Parc Científic i Tecnològic de la UDG Parc Científic i Tecnològic del Turisme i de l’Oci Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica Lleida (VITEC) Parc Tecnològic de Tarragona Parc Aeroespacial i de la Mobilitat DeltabcnEn els seus Parcs es combina la innovació, la tecnologia i el coneixement aplicats a activitat clau, com són l’aeronàuticai aeroespacial, l’agroalimentària, l’òptica, l’arquitectura, la biotecnologia, les ciències humanes i socials, l’electrònica, lesfinances, la farmàcia, la formació i l’educació, la metal·lúrgia, la nanobioenginyeria i la nanotecnologia, els serveis aempreses, la salut, la química, el turisme o les tecnologies alimentàries, de l’energia, dels materials, mèdiques,mediambientals i de la informació i les comunicacions.Segons la Memòria 2008 de la XPCAT,5 el nombre d’empreses ubicades a la Xarxa de Parcs és de 1.650 (un 15% deles empreses innovadores de Catalunya), amb un clar predomini de les de grandària petita. A més té 95 centres deR+D+I i tecnològics. Al llarg de 2008 aquestes empreses i entitats van presentar una xifra de negoci de gairebé 1.300milions d’euros en facturació.5 Dades relatives a 17 Parcs, atès que durant el 2009 s’han incorporat a la XPCAT el Parc Científic i Tecnològic del Turisme i de l’Oci,el Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica (VITEC) i el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat Deltabcn. pàgina - 10 -
  11. 11. DIMENSIÓ DE LES EMPRESES DE LA XPCAT (PERCENTATGE). Font: Memòria XPCAT 2008. Gran; 9% Micro empresa; Mitjana; 60% 11% Petita; 20%En termes d’ocupació, les empreses i organitzacions de la XPCAT donen feina a més de 50.000 personestreballadores, fet que equivaldria a un 1,5% de l’ocupació de Catalunya.6 D’aquestes al voltant d’un 60% desenvolupatasques de R+D (unes 30.000 persones), xifra que suposa, per tant, gairebé el 80% de l’ocupació catalana en recerca idesenvolupament.7 PERSONAL DEDICAT A R+D I RESTA DE PERSONES TREBALLADORES A LA XPCAT. Font: Memòria XPCAT 2008. Resta de persones treballadores; 20.023 Personal dedicat a R+D; 30.035Les xifres presentades constitueixen una mostra més que suficient del que aquesta Xarxa representa dins del sistemacatalà de ciència, innovació i tecnologia. A més, deixen constància del seu significat com a espai privilegiat de producció,transferència, difusió i ús del coneixement, ja que es tracta, al mateix temps, d’un enclavament decisiu per potenciarl’ocupació de qualitat i la igualtat d’oportunitats.6 Estimació feta a partir del volum de persones treballadores a la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i el volum d’ocupació a Catalunya2005, un total de 3.291.100 persones (font: Idescat. IIT2005).7 Estimació feta a partir del volum de persones treballadores a la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i el volum de personal dedicat atasques de R+D el 2005, un total de 37.862 persones (font: Idescat, 2005). pàgina - 11 -
  12. 12. EL CAPITAL HUMÀ EN CIÈNCIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIACom dèiem, un dels principals inputs de Catalunya en matèria d’innovació és el seu capital humà. I és que, en els últimsdeu anys, els indicadors en aquesta matèria han evolucionat molt favorablement.Així, el personal dedicat a tasques de R+D s’ha duplicat, inclòs el personal investigador. En total avui l’ocupació enaquest àmbit és de més de 43.000 persones de les quals un 60% és personal investigador. Catalunya concentra, enaquest sentit, un 22% del total de personal a Espanya dedicat a tasques de R+D a temps complet i un 21% del personalinvestigador. Al mateix temps, el pes del personal en R+D sobre la població ocupada es troba molt per sobre de lamitjana estatal. EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D I PERSONAL INVESTIGADOR. CATALUNYA. 1996-2007. Font: Idescat. Recerca i desenvolupament. Personal dedicat a R+D (total) Personal dedicat a R+D (investigador) 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007En aquest context, és el sector privat (empreses i IPSAL) el que aglutina el volum més gran de personal dedicat atasques de R+D (al voltant d’un 50%), en consonància amb els objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa. Lesuniversitats, per la seva banda, concentren el 30% d’aquest personal mentre que les Administracions públiques hicontribueixen amb un 10%. PERSONAL DEDICAT A R+D PER SECTORS. CATALUNYA. 2007. Font: Idescat. Recerca i desenvolupament. Administració pública 6.304 Empreses-IPSAL 22.928 Ensenyament Superior 13.805 pàgina - 12 -
  13. 13. Una dimensió complementària sobre el capital humà dedicat a activitats relacionades amb l’economia del coneixementl’aporta el nombre de persones ocupades en les indústries d’alta tecnologia i en els serveis intensius deconeixement,8 un indicador en el qual Catalunya destaca notablement.Durant l’any 2007 van ser 400.000 persones les que treballaven en els sectors de mitjana i alta tecnologia aCatalunya, un 11% de la població ocupada. Una proporció que en l’àmbit estatal se situa en el 7% i que, per regions, ésnomés superada pel País Basc.9 La principal concentració a Catalunya es troba en els sectors manufacturers demitjana-alta tecnologia, i es posiciona, en aquest sentit, com la tercera regió europea —d’un total de 20— en relacióamb aquest indicador. POBLACIÓ OCUPADA EN SECTORS DALTA I MITJA TECNOLOGIA. CATALUNYA (MILERS DE PERSONES). Font: EPA 2007. INE. 239,7 96,6 55,1 Sectors manufacturers de Sectors manufacturers de Serveis dalta tecnologia tecnologia alta tecnologa mitjana-altaEn el context dels nous espais de l’economia del coneixement sembla clar, per tant, que un input fonamental elconstitueix el capital humà, en relació amb el qual Catalunya es posiciona com una de les regions líder tant en volumcom en inversió dedicada a aquest.No obstant això, la dimensió de recursos humans en recerca, tecnologia i innovació deixa de reflectir una posició tanpositiva quan s’incorpora una visió de gènere.I tot això malgrat l’augment progressiu dels nivells educatius i ocupacionals de les dones que s’entén que haurien d’haversuposat una equiparació de la presència i posició respecte dels homes. Com a mínim en aquest tipus de sectors en elsquals, per les competències i destreses que requereixen, a priori no haurien de comportar segregació per sexes.8 Sectors manufacturers de tecnologia alta: indústria farmacèutica, maquinària d’oficina i material informàtic, components electrònics,aparells de ràdio, TV i comunicacions, instruments mèdics, de precisió, òptica i rellotgeria, construcció aeronàutica i espacial; sectorsmanufacturers de tecnologia mitjana-alta: indústria química excepte indústria farmacèutica, maquinària i equips, maquinària i aparellselèctrics, indústria de l’automòbil, construcció naval, ferroviària, de motocicletes i bicicletes, i d’altre material de transport; serveis d’altatecnologia o de punta: correus i telecomunicacions, activitats informàtiques, recerca i desenvolupament. Font: INE. Indicadors d’altatecnologia (sobre classificació CNAE-93).9 INE. Indicadors d’alta tecnologia. 2007. pàgina - 13 -
  14. 14. DONES EN RECERCA I DESENVOLUPAMENTAixí, a Catalunya duen a terme activitats laborals de R+D al voltant d’unes 18.000 dones, un 41% del total de personesocupades en aquest tipus d’activitats.Sobresurt la seva presència en el sector de l’Administració pública —on representen el 54% del personal. No obstantaixò, aquesta es redueix en l’ensenyament superior (46%) i, sobretot, en el sector privat, on suposen el 35%. Així mateix,mentre que els homes se situen majoritàriament en el sector privat (6 de cada 10), les dones ofereixen un repartimentmés equilibrat entre el sector privat (45% d’elles) i el sector de l’ensenyament superior (36%).També és rellevant la distribució per sexes segons els nivells professionals en ocupacions de R+D (personalinvestigador, tècnic i auxiliar). Si bé tant per a homes com per a dones el volum més gran d’ocupació es localitza entre elpersonal investigador, aquesta proporció és superior en el cas dels homes (61%) que en el de les dones (54%). Aixímateix, mentre que les dones suposen el 55% del personal auxiliar, aquest percentatge es redueix al 40% en els nivellstècnics i al 38% entre el personal investigador. POBLACIÓ OCUPADA EN R+D POR SEXE, SECTOR I CATEGORIA PROFESSIONAL. CATALUNYA. Font: Idescat 2007. Personal investigador Personal tècnic Personal auxiliar 100% 261 2.156 90% 609 1.065 1.885 80% 482 5.640 832 70% 830 5.640 60% 2.891 50% 785 40% 2.135 4.463 30% 1.986 6.123 7.178 20% 3.177 10% 0% Administració Ensenyament Empreses- Administració Ensenyament Empreses- Pública Superior IPSAL Pública Superior IPSAL Homes DonesLes dades d’evolució entre el 2002 i el 2007 (primeres i últimes dades disponibles de la sèrie) mostren una tendènciabastant positiva en xifres absolutes, ja que el nombre de dones ocupades en aquest tipus de sectors s’ha vistincrementat en un 70%, davant del 40% en el cas dels homes. Malgrat l’increment, la proporció de dones sobre el totalde l’ocupació en R+D amb prou feines ha augmentat quatre punts en els últims anys (d’un 37% a un 41%, i es vaestancar sobretot a partir de 2004).Per sectors, en nombres absoluts, els increments més importants en el cas de les dones s’han produït en l’ensenyamentsuperior i en el sector privat. Per als homes destaca, principalment, l’augment en aquest últim. En xifres relatives, és elsector de l’Administració pública el que ha registrat més creixements (ha duplicat el nombre de persones ocupades). Noobstant això, i com s’ha indicat, la proporció de dones respecte al total del personal amb prou feines ha sofert variacionsdes de l’any 2002, i s’ha situat en valors al voltant del 55% en l’Administració pública, del 45% en l’ensenyament superiori del 35% en el sector privat. pàgina - 14 -
  15. 15. EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D PER SECTORS Y SEXE. CATALUNYA (2002-2007). Font: Idescat. Recerca i desenvolupament. 16.000 14.000 12.000 Dones.Administració Pública 10.000 Dones. Ensenyament Superior Dones. Empreses-IPSAL 8.000 Homes Administració Pública 6.000 Homes. Ensenyament Superior 4.000 Homes. Empreses-IPSAL 2.000 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007Segons els nivells professionals, l’augment de dones en tasques de R+D ha estat pràcticament igual d’intens en tots,mentre que en els homes, on més creixement s’ha produït ha estat en els llocs de recerca. Però, segons s’ha recollit ja,aquest creixement no ha estat capaç de compensar el desequilibri entre els sexes pel qual la proporció més elevada dedones es localitza en els llocs auxiliars i tècnics —que són les que més han augmentat en els últims anys— mentre queen el nivell de personal investigador el pes de les dones es manté en els mateixos nivells que el 2003. EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D PER SEXE I CATEGORIA PROFESSIONAL. CATALUNYA (2003-2007). Font: Idescat. Recerca i Desenvolupament. 18.000 16.000 14.000 Investigadores 12.000 Tècniques 10.000 Dones auxiliars Investigadors 8.000 Tècnics 6.000 Homes auxiliars 4.000 2.000 - 2003 2004 2005 2006 2007 pàgina - 15 -
  16. 16. DONES EN ELS SECTORS D’ALTA I MITJANA TECNOLOGIARespecte a l’ocupació en sectors d’alta i mitjana tecnologia no es disposa de dades desagregades per sexe per aCatalunya, tot i que la tendència observada en l’àmbit estatal sembla que apunta cap a una presència de dones encaramés reduïda que en l’ocupació vinculada a la R+D.Així, si per al conjunt de l’Estat el percentatge de dones en ocupacions de R+D se situa en el 39% (dos punts per sota deCatalunya), en l’ocupació de sectors d’alta i mitjana tecnologia aquest percentatge es redueix al 26%. PERCENTATGE DE DONES SECTORS DE MITJANA-ALTA TECNOLOGIA Y EN R+D. ESPANYA 2007. Font: INE. 2007. 39% 26% R+D Alta-mitjana tecnologiaLa menor presència de dones en l’àmbit estatal es localitza en els sectors manufacturers de tecnologia mitjana-alta10(amb un 20%, i és especialment baixa en indústries com l’automobilística o la de maquinària i equips) i la més elevadaen els manufacturers de tecnologia alta11 (amb gairebé un 37% de dones). En una posició intermèdia hi ha els serveisd’alta tecnologia o punta,12 amb un 32% de dones.10 Sectors manufacturers de tecnologia mitjana-alta: indústria química excepte indústria farmacèutica, maquinària i equips, maquinàriai aparells elèctrics, indústria de l’automòbil, construcció naval, ferroviària, de motocicletes i bicicletes, i d’un altre material de transport.11 Sectors manufacturers de tecnologia alta: indústria farmacèutica, maquinària d’oficina i material informàtic, components electrònics,aparells de ràdio, TV i comunicacions, instruments mèdics, de precisió, òptica i rellotgeria, construcció aeronàutica i espacial.12 Serveis d’alta tecnologia o punta: correus i telecomunicacions, activitats informàtiques, recerca i desenvolupament. pàgina - 16 -
  17. 17. POBLACIÓ OCUPADA EN SECTORS DE MITJANA I ALTA TECNOLOGIA PER BRANQUES D`ACTIVIDAD I SEXE. ESPANYA (MILERS DE PERSONES). Font: INE. 2007. Dones Homes Total sectors dalta y 395,1 1.101,0 metjana-alta tecnologia Serveis de alta 180,2 378,0 tecnologia o de punta Sectors manufacturers de tecnologia metjana- 146,1 604,9 alta Sectors manufacturers 68,8 118,1 de tecnologia alta Sectors manufacturers de tecnologia alta y 214,9 723,0 metjiana-altaEn termes d’evolució —una vegada més basant-nos en dades d’àmbit estatal— en el període 2000-2007 s’ha produït unincrement del 30% de l’ocupació femenina en aquests sectors, xifra que es troba per damunt de l’experimentada entreels homes (creixement del 21%). No obstant això, de nou, l’augment relatiu més important mostrat per les dones no hafet incrementar el seu pes en el conjunt d’aquests sectors, que ha oscil·lat al voltant del 26% al llarg del períodeconsiderat. POBLACIÓN OCUPADA EN SECTORS DE MITJANA I ALTA TECNOLOGIA PER SEXE. ESPANYA (2000-2007). Font: INE. Indicadores de Alta Tecnología. Dones Homes 1.200 1.000 800 600 400 200 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007De cara a Catalunya caldria esperar una situació una mica més positiva per a les dones dins dels sectors de mitjana-altatecnologia en comparació amb les xifres estatals —tenint en compte la seva posició respecte de la resta d’indicadors—però és força previsible que, de tota manera, la presència de dones en aquests sectors sigui força més reduïda que enrelació amb la R+D. pàgina - 17 -
  18. 18. DONES A LA XPCATPel que fa al context concret sobre el qual treballa el projecte femtalent —és a dir, la XPCAT— les fonts utilitzadeshabitualment per fer el cens sobre el nombre de persones treballadores no permeten, fins ara, conèixer amb exactitud dequants homes i de quantes dones es tracta.Si es fes una estimació inferint la mateixa proporció de dones en el conjunt de l’ocupació a les treballadores de la XPCATes podria estar parlant d’unes 21.000 treballadores.13 Una operació similar es podria fer per aproximar-se al nombred’investigadores, tenint en compte el seu pes sobre el conjunt de l’ocupació en R+D, i es calcularia un volum al voltantd’11.700.14Ara bé, es tracta només d’estimacions que estan condicionades per múltiples factors, entre els quals tenen unarellevància especial alguns dels que s’han exposat a les dades de context, com poden ser el pes en el conjunt de laXPCAT dels sectors d’activitat (més «masculinitzats» o «feminitzats») o la naturalesa (pública o privada) de lesorganitzacions.Lògicament, el cens de la XPCAT tampoc no permet conèixer quina és la distribució per sexe segons tipusd’ocupacions i categories professionals dels seus treballadors i les seves treballadores, però les dades de context,com hem vist, apunten cap a una sobrerepresentació de dones en llocs de categories inferiors i a la sevainfrarepresentació en els nivells superiors.Per exemple, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) és un dels pocs que ofereix dades desagregades persexe15 sobre el nombre de persones que hi treballen. Es tracta d’un Parc en el qual predominen les activitatsrelacionades amb la ciència de la vida, la biotecnologia, la farmàcia o les tecnologies mèdiques. Un sector, el de la salut,que té cada vegada més un clar predomini femení, cosa que es reflecteix en el fet que el 58% de les persones que hitreballen siguin dones. No obstant això, i malgrat el considerable grau de feminització, les dones d’aquest Parcrepresenten una important majoria en totes les categories professionals excepte en les de personal investigador sènior,on la seva presència a penes supera el 31%. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL PER SEXE Y CATEGORIA. Font: Informació demogràfica dels residents del PRBB Dades aportades pels centres amb data 1 d’octubre de 2008 Dones Homes 69% 70% 70% 64% 56% 44% 36% 31% 30% 30% Estudiants Postdoctorals Personal Personal tècnic i Administració, Predoctorals investigador de recerca gestió i suport sènior13 Estimació feta a partir del volum de persones treballadores de la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i pes de dones sobre el conjunt del’ocupació d’aquest any, del 42% (font: Idescat, 2005).14 Estimació feta a partir del volum de persones dedicades a tasques de R+D a la XPCAT el 2005 (font: Memòria 2008. XPCAT) i pes de dones sobrel’ocupació de R+D d’aquest any, del 39% (font: Idescat, 2005).15 PRBB. Informació demogràfica dels residents del PRBB. Dades aportades pels centres amb data 1 d’octubre de 2008. pàgina - 18 -
  19. 19. EN RESUMCal afirmar, per tant, que existeix una participació creixent però encara reduïda de les dones en l’economia delconeixement. Una inferior participació que és molt més accentuada en els sectors tecnològics que en els científics, mésintensa en el sector privat que en el públic i més evident en les categories professionals superiors que en les auxiliars.Aquesta segregació no és aliena a les tendències observades per al conjunt de l’ocupació, on s’observen diferents nivellsde «feminització/masculinització» en funció, lògicament, de les ocupacions i els sectors considerats.No obstant això, treballar per la superació de mercats segmentats per sexe en el cas de l’economia del coneixement esfa més prioritari que en cap altre sector, si es té en compte que sobre ella pivota el nou model econòmic sostenible i defutur, i representa, per tant, un sector d’oportunitats més que en cap altre cas.Perquè, a més, les societats contemporànies no poden continuar avançant si no incorporen a fons el talent, lesmirades, els projectes i les demandes de les dones, més encara en sectors, com el de la ciència, la innovació i latecnologia, en què les capacitats i habilitats necessàries no estan associades a rols de gènere concrets i les donespoden i han de contribuir al seu impuls i creixement.Incorporar més dones en els sectors esmentats, però sobretot i fonamentalment, millorar la posició que tenen en aquestssectors, es converteix en objectius prioritaris. pàgina - 19 -
  20. 20. ENQUESTA FEMTALENT: OBJECTE, METODOLOGIA I EXPLOTACIÓ DE RESULTATS ENQUESTA femtalent: OBJECTE, METODOLOGIA I EXPLOTACIÓ DE RESULTATS pàgina - 20 -
  21. 21. OBJECTE DE L’ENQUESTASobre la base del context exposat, el projecte femtalent ha dut a terme una enquesta sobre la percepció de les donestreballadores de la XPCAT sobre:(Des d’una perspectiva individual): La seva situació, trajectòria i expectatives laborals. Les barreres i oportunitats trobades en el seu desenvolupament professional. Les mesures necessàries per a la millora de la seva situació professional.(Des d’una perspectiva col·lectiva): La situació d’igualtat entre dones i homes en el seu entorn professional. Les barreres i oportunitats per al desenvolupament professional de les dones del seu entorn. Les mesures que es necessiten per millorar la situació professional de les dones.La realització de l’enquesta, en aquest sentit, ve determinada per: • La seva naturalesa exploratòria. Està formulada en termes de recerca exploratòria, ja que no disposa de dades prèvies de l’univers de persones treballadores de la XPCAT desagregades per sexe. Els seus resultats, per tant, han de considerar-se una primera presa de contacte o familiarització amb els aspectes investigats i, en aquest sentit, s’ha de tenir en compte el seu caràcter limitat a l’hora de generalitzar resultats, ja que no ofereix representativitat mostral. • El seu interès pels aspectes de caràcter valoratiu. Se centra a analitzar l’opinió (valoració) de les dones treballadores de la XPCAT en relació amb cadascun dels aspectes plantejats. El seu interès, per tant, no és tant inferir quines són i quantes són, sinó determinar com perceben la seva situació laboral i quins elements interfereixen en un grau més elevat en la seva posició professional i en la de la resta de dones del seu entorn. • La seva finalitat tècnica aplicada a futures línies d’intervenció. D’aquesta manera, la finalitat de l’enquesta és determinar quines són les mesures que reclamen aquestes dones de cara a la formulació de línies d’intervenció futures ajustades a les seves demandes reals i que tinguin en compte la seva percepció. Es planteja, per tant, com un instrument útil per al disseny d’intervencions de cara a la millora de la situació i posició professional de les dones en el context de la XPCAT.METODOLOGIA: FITXA TÈCNICA • Tècnica: enquesta amb aplicació de qüestionari en línia estructurat. • Tipus d’enquesta: enquesta exploratòria de satisfacció (sense representativitat mostral). • Univers: dones treballadores en empreses i organitzacions de la XPCAT. • Mida de la mostra: 378 dones. • Mètode de recollida de dades: captació de respostes a través de les ‘Antenes d’igualtat’, punts de contacte de referència del projecte femtalent en cadascun dels Parcs de la XPCAT. • Període de realització: d’abril a octubre de 2009. pàgina - 21 -
  22. 22. PROCEDIMENT UTILITZAT EN L’EXPLOTACIÓ DE RESULTATSL’explotació de resultats de l’enquesta es basa en l’anàlisi dels aspectes de caràcter valoratiu esmentats anteriorment, is’exposen els resultats en dos epígrafs consecutius: principals resultats i resultats segons perfils professionals.En la presentació dels principals resultats, a més d’oferir les dades obtingudes globalment, s’han seleccionat una sèriede variables independents, en funció de diferents blocs de característiques, a partir dels quals s’analitza la seva relacióamb els aspectes valoratius i, si escau, la influència que presenten sobre aquests, i destaquen els resultats on aquestesvariables han mostrat una correlació significativa16 i es descriu quina és.Les variables seleccionades en qualitat d’independents en relació amb els aspectes valoratius han estat: • Perfil personal: edat, nivell educatiu i persones dependents a càrrec. • Perfil professional: càrrec i anys d’experiència professional. • Característiques de l’entorn professional: grandària i percentatge de dones en plantilla.A més, s’han considerat com a independents altres variables dels blocs de característiques que recull l’enquesta, comsón la «trajectòria laboral» i les «condicions laborals», però només en relació amb els aspectes valoratius sobre els qualsexerceixen una influència més gran, és a dir, la valoració de la trajectòria laboral i la valoració de la situació laboral,respectivament.A part d’aquests resultats globals, com ja s’ha dit, s’ha dut a terme una anàlisi de resultats en funció dels perfilsprofessionals amb els quals s’han identificat les dones enquestades, atès el nivell de rellevància d’aquesta variable al’hora d’explicar les valoracions efectuades. Els perfils definits, en concret, han estat: científiques, tècniques, directives,tecnòlogues, administratives i empresàries.No obstant això, abans de passar a exposar aquests resultats, es recull una anàlisi descriptiva —basada enfreqüències— de totes les variables incorporades a l’enquesta, que serveix tant de marc de referència per ubicar el tipusde respostes obtingudes en la seva dimensió valorativa com per ampliar informació sobre el perfil de les donesparticipants, i ofereix una informació molt rica subjecta, en tot cas, a les limitacions de representativitat mostralassenyalades.16 Calculada sobre el coeficient de correlació de Pearson. pàgina - 22 -
  23. 23. ENQUESTA FEMTALENT: CARACTERÍSTIQUES DE LES DONES ENQUESTADES ENQUESTA femtalent: CARACTERÍSTIQUES DE LES DONES ENQUESTADES pàgina - 23 -
  24. 24. L’enquesta femtalent, a més de les variables de caràcter valoratiu, ha recollit altres variables relatives a lescaracterístiques de les dones enquestades, com són: • Característiques personals • Característiques professionals • Característiques de l’entorn professional • Condicions laborals • Trajectòria laboral • Prioritat donada a la feinaAlgunes d’aquestes variables són utilitzades en l’explotació com a variables independents en la seva relació amb elsaspectes de caràcter valoratiu. Altres ofereixen informació complementària respecte del perfil de les dones que hanparticipat a l’enquesta.Per facilitar una lectura comprensiva dels resultats valoratius de l’enquesta, així com per ajudar a dimensionar-los, esrecull en aquest epígraf una anàlisi descriptiva —basada en freqüències— de totes les variables incorporades al’enquesta. pàgina - 24 -
  25. 25. CARACTERÍSTIQUES PERSONALS• La majoria de les dones enquestades presenten una edat d’entre 26 i 35 anys (el 44%). Les segueixen les del grup d’edat de 36 a 45 anys (31%). Les menors de 25 anys representen el 3% de les dones enquestades i el 22% restant té més de 46 anys. GRUPS DEDAT Entre 56 i 65 anys Menys de 25 anys 5% 3% Entre 46 i 55 anys 17% Entre 26 i 35 anys 44% Entre 36 i 45 anys 31%• Presenten un nivell educatiu elevat: un 41% té estudis superiors universitaris i el 46% doctorat. Un 7% disposa d’estudis de segon grau de secundària o de formació professional i un 6% un altre tipus de formació. Entre les que es cataloguen en «un altre nivell educatiu» hi ha les que han fet alguna classe d’estudi de postgrau o similar i les que actualment cursen una llicenciatura o doctorat. Per especialitat formativa destaquen les que tenen estudis de caràcter tècnic (34%) o en l’àrea de ciències experimentals (29%). NIVELL EDUCATIU ESPECIALITAT DE CONEIXEMENT Secundària segon Altre cicle /FP 6% 7% Humanitats Ciències Socials i Jurídiques Ciències de la Salut Superiors Superiors universitaris amb universitaris Altres doctorat 41% 46% Ciències experimentals Tècniques 0 20 40 60 80 100 120 140• Dos terços de les enquestades han fet algun tipus de formació postuniversitària. Sobresurten les que han cursat doctorats, màsters i altres cursos de postgrau (en gestió empresarial o recursos humans, principalment).• Amb relació a la seva situació familiar, 8 de cada 10 actualment tenen parella i un 50% d’elles té persones dependents a càrrec, principalment menors. pàgina - 25 -
  26. 26. SITUACIÓN DE PAREJA PERSONES DEPENDIENTS A CÀRREC 400 Sense parella, vídua 350 300 Sense parella, Noseparada o divorciada 250 200 NoSense parella, soltera 150 100 Si Amb parella 50 Si 0 0 50 100 150 200 250 300 350 Menors dependents al seu càrrec Majors dependents al seu càrrec pàgina - 26 -
  27. 27. CARACTERÍSTIQUES PROFESSIONALS• La majoria de les dones enquestades té més de 15 anys d’experiència professional (37%), tot i que també és significativa la proporció de les que tenen de 6 a 10 anys d’experiència (24%) i de 2 a 5 anys (21%). ANYS DEXPERIÈNCIA PROFESSIONAL 160 140 120 100 80 60 40 20 0 Menys d’1 any Entre 2 i 5 anys Entre 6 i 10 anys Entre 11 i 15 anys Més de 15 anys• Les dones enquestades duen a terme la seva activitat, bàsicament, en els departaments de «recerca, desenvolupament i innovació» (en més d’un 50% dels casos) i, en una proporció bastant inferior, en els d’administració (9%), projectes (9%) i direcció (7%). També s’ha assenyalat en un alt percentatge l’opció d’«un altre departament», encara que generalment es tracta de departaments que podrien quedar englobats en qualsevol de les categories anteriors. DEPARTAMENT DE TREBALL Transport, logística Financer Comercial/Ventes Producció Recursos Humans Marketing/Comunicació Qualitat Direcció Projectes Administració Altre Recerca, Desenvolupament innovació 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200• Pe que fa al càrrec que ocupen destaquen els càrrecs tècnics (30%), els comandaments intermedis (25%) o altres càrrecs (20%), que en la seva especificació es corresponen, la majoria, amb càrrecs de tipus tècnic. Un 8% i un 7%, respectivament, ocupen llocs directius o alts càrrecs. pàgina - 27 -
  28. 28. CÀRREC O CATEGORIA PROFESSIONAL Personal operari o no qualificat Alt càrrec Lloc directiu Personal administratiu Altre Comandament intermedi Personal tècnic 0 20 40 60 80 100 120 140• Gairebé 6 de cada 10 de les dones enquestades dirigeixen equips, la immensa majoria petits (d’1 a 5 persones en el 70% dels casos). DIRECCIÓ DEQUIPS SEGONS GRANDÀRIA DIRECCIÓ DEQUIPS Més de 50 De 41 a 50 De 31 a 40 Si No 44% 56% De 21 a 30 De 11 a 20 De 6 a 10 De 1 a 5 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% pàgina - 28 -
  29. 29. CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN PROFESSIONAL• Les dones enquestades procedeixen, bàsicament, del Parc de Recerca i Innovació de la UPC, del Parc Científic de Barcelona i del Parc Tecnològic del Vallès. DONES SEGONS PARC DE LA XPCAT BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica Parc Tecnològic de Tarragona Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Parc Tecnològic de la Catalunya Central Parc de Recerca UPF ( Ciències Socials i Humanitats) Otro Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida Parc Científic i Tecnològic de la UDG 22@Barcelona Parc de Recerca UAB Parc Tecnològic Barcelona Nord Tecnocampus Mataró (TCM) Parc Tecnològic del Vallès Parc Científic de Barcelona Parc de Recerca i Innovació de la UPC 0 20 40 60 80 100 120 140• Dels sectors d’activitat en què treballen en destaquen tres: «salut, seguretat alimentària i nutrició» (el 14% de les enquestades), arquitectura i farmàcia (totes dues amb un 8%). Els sectors de les TIC, les tecnologies mediambientals, l’agroalimentari i el de la tecnologia de l’energia també presenten un cert pes entre les entrevistades (amb percentatges al voltant del 6%). SECTOR DACTIVITAT Energia 1 Metall, Metal·lúrgica 1 Finances 2 Nanobioenginyeria, Nanotecnologia 2 Serveis a empreses 2 Electrònica, Microelectrònica 4 Òptica 4 Tecnologies Mèdiques 4 Tecnologia dels Materials 6 Disseny i serveis d’ Enginyeria 8 Química 8 Ciències Humanes i Socials 10 Biotecnologia i Ciènces de la Vida 11 Industrial i Sistemes de Manufactura 12 Informàtica, Software 12 Enologia 13 Oci 16 Tecnologies dels Aliments 16 Aeronàutica, Aeroespacial 17 Fomració, Educació 17 Tecnologia de la Energia 20 Agroalimentari 21 Tecnologies Mediambientals 22 TIC 25 Farmàcia 31 Arquitectura 32 Salut, Seguritat Alimentària y Nutrició 54• Pel que fa a la tipologia d’organitzacions en què s’ubiquen sobresurt la universitat (39%) i, a una certa distància, l’empresa (28%) i els centres o grups de recerca (18%). Entre les que afirmen que treballen en «un altre tipus d’entitat» (7%) s’assenyalen entitats de caràcter públic, com el CSIC, o fundacions privades. Així mateix, exerceixen la seva professió en organitzacions grans (un 46% en entitats de més de 100 persones treballadores), amb un 27% que treballen en organitzacions mitjanes, un 12% en petites i un 13% en microempreses. pàgina - 29 -
  30. 30. TIPUS D’ENTITAT GRANDÀRIA DE LENTITAT Centre Tecnològic Menys de 10 14%Entitat gestora de Parc Més de 250 Tecnològic/Científic 27% Altre tipus Entre 10 i 24 12% Centre/Grup de Recerca Empresa Entre 25 i 49 16% Entre 100 i 250 Universitat 19% Entre 50 i 99 0 20 40 60 80 100 120 140 160 12% • Respecte al grau de «feminització» de les organitzacions, s’aprecia un cert equilibri per sexes (la majoria treballen en empreses amb una participació de dones en plantilla d’entre el 41% i el 60%, en concret en el 30% dels casos), però també és considerable el nombre de les que ho fan en organitzacions amb un percentatge de dones inferior al 40% (el 26% de les dones) i escàs el de superiors al 60% (el 16%). PERCENTATGE DE DONES EN PLANTILLA 140 120 100 80 60 40 20 0 Menys d’un Entre un 11 i Entre un 21 i Entre un 41 i Entre un 61 i Entre un 81 i 10% un 20% un 40% un 60% un 80% un 100% pàgina - 30 -
  31. 31. CONDICIONS LABORALS• En relació amb l’antiguitat, gairebé la meitat d’aquestes dones fa entre 2 i 5 anys que treballa a la feina actual. Un 20% fa entre 6 i 10 anys i un 18% més de 15 anys. ANTIGUITAT Més de 15 anys Entre 11 i 15 anys Entre 6 y 10 anys Entre 2 i 5 anys Menys d’un any 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180• La modalitat de contractació majoritàriament (un 65%) és la de contracte indefinit, tot i que un percentatge significatiu té contracte temporal per obra i servei (11%) o contractes temporals d’aprenentatge, formació o pràctiques (11%). Un 11% afirma tenir «un altre tipus de contracte» que es correspon, en molts dels casos, amb dones funcionàries o temporals, ja que es tracta de professores lectores. TIPUS DE CONTRACTE Temporal: en període de prova Temporal: cobreix l’absència parcial o Total d’una altra persona Altre tipus Temporal: aprenentatge , formació o pràctica Temporal: per obra o servei determinat Indefinit 0 50 100 150 200 250 300• Una proporció molt alta treballa a jornada completa (91%). Les dones amb jornada reduïda apunten com a motiu per acollir-se a aquest tipus de jornada el fet de tenir cura de persones dependents (20%), perquè és l’única opció que els va oferir l’entitat on treballen (12%) o per poder atendre altres assumptes professionals o personals (45%). La proporció de dones que treballen sota aquesta modalitat per desig propi es troba al voltant del 6%. Un significatiu 45% al·ludeix a d’altres motius, entre els quals destaquen altres obligacions professionals i/o personals, per la qual cosa es podria incloure en aquesta categoria. pàgina - 31 -
  32. 32. TIPUS DE JORNADA MOTIUS JORNADA PARCIAL Assistir a cursos d’ensenyament o formació A temps parcial o reduïda Altres obligacions familiars o personals 9% No desitjo treballar a temps completA temps complet Atenció a altres interessos professionals o 91% personals Va ser l’única opció que em va plantejar l’entitat Tenir cura de persones dependents (menors, majors, amb discapacitat,…) Altres motius 0 5 10 15 20 25 30 35 • L’horari establert per contracte en gairebé el 90% dels casos oscil·la entre les 35 i les 40 hores setmanals. La mitjana, en concret, és de 36. No obstant això, si es considera el temps efectiu aquestes hores augmenten, fins que arriben pràcticament a les 40 hores. HORES DE TRABALL SETMANALS Mitjana Moda 40 40 40 36 En contracte A la pràctica • Pel que fa al salari brut anual, la majoria de les enquestades es concentra en la franja d’entre 20.000 i 35.000 euros (el 43% del total), si bé existeix un percentatge important que guanya entre 35.000 i 45.000 euros (el 18%) i aquelles que perceben més d’aquesta quantitat (el 17% de les dones). En canvi, un 12% obté un salari brut inferior als 20.000 euros anuals. pàgina - 32 -
  33. 33. SALARI BRUT ANUAL180160140120100 80 60 40 20 0 Menys de Entre Entre Entre Entre Entre Entre Més de 12.000 € 12.001 i 15.001 i 20.001 i 35.001 i 45.001 i 60.001 i 80.000 € 15.000 € 20.000 € 35.000 € 45.000 € 60.000 € 80.000 € pàgina - 33 -
  34. 34. TRAJECTÒRIA LABORAL• Gairebé la meitat de les enquestades (el 42%) afirmen que han interromput la seva carrera professional en algun moment. D’elles, el 46% ho han fet per maternitat o per tenir cura de persones dependents, un 27% per estudis o perfeccionament professional, un 18% perquè s’han trobat en situació d’atur, un 3% per motius personals i el 6% restant per altres motius (entre els quals hi ha la finalització de contractes laborals o la suma de diferents motius). TRAJECTÒRIA LABORAL Amb interrupcions, per motius personals Amb interrupcions, per altres motius Amb interrupcions, per atur Amb interrupcions, per estudis, perfeccionament professional Amb interrupcions, per maternitat, cura de persones dependents Continus, sense interrupció 0 50 100 150 200 250• De la mateixa manera, el 65% han tingut de 2 a 4 feines diferents i un 19% entre 5 i 10, fet que palesa la relativa mobilitat laboral d’aquestes dones. Les que afirmen que han tingut una única feina suposen el 16%. NOMBRE DE FEINES Entre cinc i deu Una 19% 16% Entre dos i quatre 65% pàgina - 34 -
  35. 35. PRIORITAT DONADA A LA FEINA• Pel que fa a la prioritat donada a la feina i al desenvolupament professional al llarg de les seves vides hi ha cert consens: més de dos terços de les enquestades opina que li ha donat una prioritat considerable, però sempre que no afectés altres facetes de la seva vida. També un significatiu 18% afirma que li ha donat una prioritat màxima, i que ha valorat la seva carrera professional com un aspecte fonamental del seu desenvolupament personal. Un 14% sosté que li ha donat una prioritat variable al llarg de la seva vida, amb caràcter ascendent (el 7%) o descendent (un altre 7%). A penes un escàs 3% es planteja la feina simplement com un mitjà per obtenir recursos. PRIORITAT DONADA A LA FEINA I AL DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL Ni tan sols m’ho plantejo Altra No massa . Penso que el treball és una forma d’obtenir recursos per viure Variable, però ha anat disminuint al llarg de la meva vida Variable, però ha anat augmentant al llarg de la meva vida Una prioritat màxima. Per mi és una de las facetes fonamentals en el desenvolupament personal de qualsevol persona Una prioritat considerable, sempre i quan no afecti a altres facetes de la meva vida (de parella , familiars,…) 0 50 100 150 200 250 pàgina - 35 -
  36. 36. ENQUESTA FEMTALENT: PRINCIPALS RESULTATS ENQUESTA femtalent: PRINCIPALS RESULTATS pàgina - 36 -
  37. 37. Partint de la caracterització feta sobre el perfil de les dones que han participat a l’enquesta s’ofereixen a continuació elsresultats obtinguts en relació amb les variables de caràcter valoratiu.En concret, s’ofereix una anàlisi dels resultats obtinguts —en conjunt i en funció de les variables seleccionades com aindependents— sobre: (Dones: des d’una perspectiva individual): La valoració sobre la situació laboral. La valoració sobre la trajectòria professional. Les expectatives professionals. Les barreres i oportunitats en la trajectòria professional. Les mesures proposades per a la millora de la situació professional. (Entorn professional: des d’una perspectiva col·lectiva): La valoració sobre la situació d’igualtat en l’entorn professional. Les barreres i oportunitats de les dones en aquest entorn. Les mesures proposades per a la millora de la situació professional de les dones. pàgina - 37 -
  38. 38. DONES: RESULTATS DES DE LA PERSPECTIVA INDIVIDUALDONES: RESULTATS DES DE LA PERSPECTIVA INDIVIDUAL pàgina - 38 -
  39. 39. QUINA VALORACIÓ FAN SOBRE LA SEVA SITUACIÓ PROFESSIONAL?Les dones enquestades han valorat, en terme mitjà, de manera positiva la seva situació laboral en relació amb lesdiverses facetes que engloba l’exercici d’una feina.La valoració mitjana obtinguda per al conjunt ha estat de 3,6 punts sobre 5, on 1 és una valoració «molt negativa» i 5 unavaloració «molt positiva».Entre els aspectes més valorats destaca, per damunt de tots, «el coneixement, l’especialització i el repteintel·lectual» que comporta la feina, aspecte que assoleix el valor mitjà més alt (més enllà de «positiu»), amb 4,14punts. Per sobre de la valoració global mitjana hi ha també:• el clima laboral (3,87)• l’autorealització i la independència (3,85)• la localització geogràfica (3,82)• la contribució a la societat (3,73)• l’estabilitat laboral (3,68)• el nivell de responsabilitat (3,67)• les condicions laborals (3,64)Per sota de la mitjana, tot i que valorats també entre «neutres» i «positius», hi ha:• el reconeixement i el prestigi professional (3,54)• l’estatus social (3,51)• la mobilitat geogràfica (3,44)• la compatibilització amb les responsabilitats familiars i altres interessos professionals (3,38)• les oportunitats de promoció professional (3,16)• les condicions salarials (3,12) VALORACIÓ SOBRE LA SITUACIÓ PROFESSIONAL Molt negativa Negativa Neutra Positiva Molt positiva Condicions salarials 3,12 Oportunitats de promoció professional 3,16 Compatibilització resp. familiars i altres interes. 3,38 Mobilitat geogràfica 3,44 Estatus social 3,51 Reconeixement i prestigi professional 3,54 Condicions laborals 3,64 Nivell de responsabilitat 3,67 Estabilititat laboral 3,68 Contribució a la societat 3,73 Localització geogràfica 3,82 Autorealització, independència 3,85 Clima laboral 3,87 Coneixement, especialització, repte intel·lectual 4,14 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00VARIABLES AMB INFLUÈNCIA EN LA VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ LABORALCaracterístiques personalsEn la valoració de la situació laboral la característica personal que mostra més influència és l’edat. En aquest sentit, latendència observada apunta que la valoració és més positiva a mesura que augmenta l’edat de les dones enquestades.De fet, per exemple, perceben la seva situació laboral —en termes globals— com a positiva o molt positiva el 85% de lesdones menors de 35 anys enfront de la totalitat de les més grans de 55 anys. No obstant això, s’aprecia com l’edatexerceix influència sobre tots els aspectes plantejats en relació amb la situació laboral, excepte en allò relatiu a les pàgina - 39 -
  40. 40. oportunitats de promoció professional, el clima laboral o la compatibilització de la feina amb les responsabilitats familiarso altres interessos professionals.Per la seva banda, les altres dues variables considerades respecte del perfil personal de les dones enquestades (nivelleducatiu i persones dependents a càrrec) no mostren una relació significativa sobre la valoració de la situació laboral, sibé es pot apreciar certa tendència a valorar en una proporció més elevada la situació com a molt positiva entre les donesamb nivells educatius més elevats i les que no tenen persones a càrrec.Característiques professionalsLes dues característiques professionals seleccionades (càrrec i anys d’experiència) ofereixen una relació significativarespecte a la valoració de la situació laboral, tot i que no tan intensa com l’edat.El càrrec o nivell ocupacional de les dones marca una pauta en la qual la valoració de la situació laboral també és méspositiva a mesura que augmenta aquest nivell. Els anys d’experiència professional també sembla que sóndeterminants en aquesta valoració, ja que s’identifica una relació positiva entre ambdós, de manera que a mesura ques’eleven els anys d’experiència també sembla que s’incrementa la valoració sobre la situació laboral.Cal apuntar, no obstant això, que aquestes dues variables considerades en conjunt exerceixen influència sobre tots elsaspectes plantejats, a excepció de la compatibilització de la feina amb les responsabilitats familiars o altres interessosprofessionals que, en aquest cas també, ofereix un nivell de valoració independent de les característiques professionalsde les entrevistades.Característiques de l’entorn professionalEn funció de les característiques de les empreses o organitzacions en les quals treballen les dones entrevistades, tant lagrandària com el grau de «feminització» de la plantilla ofereixen relacions significatives.D’aquesta manera, es detecta una relació proporcional entre el nombre de persones treballadores a l’empresa i unavaloració més positiva sobre la situació laboral. Aquesta mateixa relació es dóna en funció del percentatge de dones enplantilla, i s’evidencia, per exemple, com el 30% de les dones que treballen en organitzacions amb més d’un 80% dedones en plantilla qualifiquen com a molt positiva la seva situació laboral enfront del 16% on aquesta participació ésinferior al 10%.Es dedueix, per tant, que la valoració sobre la situació laboral és més positiva en les organitzacions de grandària gran imés «feminitzades».En aquesta valoració de conjunt cal apreciar, no obstant això, que ambdues variables no són determinants per alsaspectes laborals relatius a l’estabilitat laboral, la localització geogràfica i la mobilitat geogràfica.Condicions laboralsA més de les variables estimades com a rellevants en relació amb les característiques personals, professionals o del’entitat on es treballa, en el cas de la valoració de la situació laboral s’hi inclou també una anàlisi de les variablesassociades a les condicions laborals, atès que, més enllà d’aquestes primeres, són les que exerceixen una influènciamés accentuada sobre aquesta valoració.D’aquesta manera, totes les variables analitzades mostren relació amb la valoració sobre la situació laboral, de maneraque com més salari i antiguitat, i amb jornada completa i contracte indefinit, més positiva és la valoració efectuada.Significatius són, en tot cas, el salari i la jornada. Així, per exemple, les dades reflecteixen resultats tan contundentscom que el 40% de les dones que perceben un salari superior als 60.000 euros estimen la seva situació laboral com amolt positiva, mentre que només el 13% de les que perceben menys de 12.000 euros la valoren d’aquesta manera.Una vegada més, analitzades en conjunt, totes les variables influeixen en els diferents aspectes plantejats sobre lasituació laboral, llevat en la compatibilització de la feina amb les responsabilitats familiars i interessos personals, per a laqual no exerceix influència ni tan sols la variable jornada (parcial o completa). pàgina - 40 -

×