@rbenetcarot       @ortifus   #lluitemper a que els infants de la falla   @FallaElMocador Les #Falles haurien de dir      ...
#lluitemper
FALLES DE   SAGUNT,      FESTA D’INTERÉS   TURÍSTICAUTONÒMIC
ENTRE LA NIT I L’AURORA                                      A SANT JOSEP                                  Oh Josep, ¿què ...
#PRÒLEG                                                               hi la genuïnitat que hi queda és complex des del    ...
rència entre els pensaments i els fets, per fer que         eficiència, enguany han decidit dedicar el nucli decada dia si...
#EQUIP                                     DE LLUITA#EDITAAC FALLA EL MOCADOR#EQUIP COMBATIUHUGO MORTE, ROSA BENET, REME H...
#LLUITADORS      ALBERTO ABRIL               NINO LÓPEZ GIL     JORGE ALCAIDE             PEDRO MANCHÓN PAU MANUEL ANDRÉS ...
#PRÒLEG        ÒSCAR PÉREZ SILVESTRE                           [3]TREBALLAR, PERSEVERAR, ESPERAR            #ÉSSER HUMÀ D’...
[1]              #INTRODUCCIÓ     TINC NOSTÀLGIA DE FUTUR          JESÚS PERIS LLORCA                  [PÀGINA 76]        ...
[3.1]                                               #MUSEU FALLER                                 ELS MUSEUS FALLERS:REALI...
[4.1]                      #JURATSAVENTURES I DESVENTURES DELS   JURATS DE FALLES A SAGUNT               NINO LÓPEZ GIL   ...
[5.3]                      #LLIBRET     QUÈ ÉS PER A NOSALTRES EL                          [5.7]LLIBRET DE LA FALLA? PER Q...
[6.3]                          [7.2]                  #PREMSA                      #FALLES 3.0      L’ALTAVEU DE LA FESTA ...
[8.4]                   #DONA    TROBÍ LA PORTA OBERTA                    [9.4]  MARISA FALCÓ COUCHOUD           #FALLES D...
#FEMFALLA,FEMMOCADOR
1
#FEM FALLA,LLUITAMOCADOR
#SALU         TACIÓ           DEL          PRESI          DENT[ 24 ]
>U             n missatge positiu amb lluita combati-      >> 	 Els monuments han de ser grans o xicotets?             va,...
COMISSIÓ EXECUTIVA                      PRESIDÈNCIA   HUGO MORTE LORENTE              VICE-PRESIDÈNCIA 1A   PERE MORTE ABE...
A LA FALLERA MAJORIRENE SERRANO I LLORCA                       Que difícil és asseure’s         Que un any és molt de temp...
[ 29 ]         PACO BONO
CORT D’HONORFALLERA MAJORIRENE SERRANO I LLORCA         MARIA TERESA LORENTE GUILLEN               ROSA CAROT SANCHÍS     ...
FALLERS D’HONOR IL·LUSTRÍSSIM SR. PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA      ALFONS RUS TEROL   MARGARITA PIN ARBOLEDAS  F...
[ 32 ]
LEMA: #LLUITEMPER                               ARTISTA: LA COMISSIÓ                               COS CENTRALDe com la pa...
PRIME         De com aquesta noble Falla del Mocador se n’apiada d’una         mare i d’uns fills, que com molts altres, p...
SE                                                                    GODe com la crisi afina l’enginy dels fallers, per d...
TER         De com el trobador canta la llengua del seu cor i la sent pas-         sar per la marjal i el boscam farcit de...
QU                                                                         AROn es vol explicar quan li costa al llaurador...
2
#DIARID’UN ANYFALLER
>NIT D’ALBAES<[ 40 ]
>CAVALCADA<              [ 41 ]
>NOSTRE LLIBRET<[ 42 ]
>PREMI MOCADOR I EMILI LLUECA<               [ 43 ]
>LA PLANTÀ<[ 44 ]
>DIA DELS PREMIS<                [ 45 ]
>OFRENA<[ 46 ]
>LA CREMÀ<             [ 47 ]
>VISITA  AL MUSEU FALLER<[ 48 ]
>LA PROCLAMACIÓ<               [ 49 ]
>LA PRESENTACIÓ<[ 50 ]
>MISCEL·LÀNIA<                 [ 51 ]
[ 52 ]
>SETMANA CULTURAL<                [ 53 ]
3
#ÉSSER HUMÀD’AVUÍLA HISTÒRIADE DEMÀ:GRUP DETEATRELUIS CENDOYA        REME HERVÁS
Benvolguts amics fallers,                                 Tenim la satisfacció de dirigir-nos a vosaltres per a comunicar-...
>E              ren les set de la vesprada; plovia, però,              com diuen al meu poble els llauradors,             ...
l’interés per fer arribar a tothom la màgia del teatre il’esforç per demostrar que la cultura valenciana, queles falles i ...
EL CLUB DE LA CORBATATot açò ho dic perquè no sempre allò que ix de la          Aquestes ganes de treballar, la il·lusió i...
La primera barrera amb la qual es trobaren, varen           segon cognom per no confondre-ho amb el seu fill)ser els diner...
VARIEDADES LA VERSÁTILÉs tanta la lluita d’aquest col·lectiu per la defensa      Han sigut més de quaranta els fallers que...
MOMENTOStegradora que han fet, de com el grup d’amistats ha        he pensat en el grup de teatre Luis Cendoya, al cap ian...
DESESPERADO MUSIC HALL      NOSOTRAS                         [ 63 ]
ells eixos cinc minuts abans d’eixir a l’escenari, eixos    il·lusió, ganes, solidaritat, estima, respecte, recol-exercici...
FOTO: HIGUERASVISITAS TEATRALIZADAS                        [ 65 ]
4
#ENTREVISTAAMBJOSEPMARTÍNEZRONDÁN
ENTRE            ¿Com estàs?            Bé, ¿i tu?   VISTA            Vinc de molt lluny.            Sí, ho sé. I enguany,...
Però d’estudiant recorde un estiu haver-ne escrit a                 los pesare que le esperan.la Mare de Déu del Bon Succé...
Pastores de la montañas,                         al Santíssim Ecce Homo, que ha tingut una accep-       dejad ya vuestros ...
dels Llauradors; els Gaudes traduïtsdel llatí que cantàvem els dissabtes;un himne a la Mare de Déu del BonSuccés de Benifa...
les campanes de Cullera (2004); homilia en vers en           estenent en el paper uns pobres versos de joia, o dela missa ...
Quan vinc a entrevistar-te, em ve a la memòria allò          ­¿I tu no tu algun vers...?del clàssic: O tempora, o mores......
#PARTLITERÀRIA
1
#INTRODUCCIÓTINCNOSTÀLGIADE FUTUR      JESÚS PERIS LLORCA             @perisllorca
>T            inc nostàlgia de futur, és una frase de Josep   Mentrestant, en altres aspectes, el futur de la festa       ...
Això que ho veig clar en aquests moments de crisi terrible, econó-mica, política i social, ha de ser també cert a la festa...
subalternitat de la dona. La festa de les falles una festa feta pertotes i tots per al gaudi de totes i tots, compartint e...
2
#MONUMENTSQUÈ FALLEST’AGRADENMÉS,BARROQUES OINNOVADORES?
2.1
#PRÒLEG AVILLAENMEDIO      FERRAN MARTÍNEZ GÓMEZ              @ferran_martnez
>T           enia el text enllestit per a la seua revisió,   No desvelaré qui era el guanyador de tal concurs           un...
(com se’ns ompli la boca als fallers en usar aquesta         fallers i artistes han bussejat entre diferents formesparaula...
2.2
#INTRODUCCIÓEN LAVARIETATESTÀ EL GUST       QUINO PUIG I SAFONT
>Q               uan a finals dels anys noranta l’Ajunta-        Tot açò pareix que ho hàgem oblidat de sobte inten-      ...
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Elmocador2013
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Elmocador2013

1,854 views
1,734 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,854
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Elmocador2013

  1. 1. @rbenetcarot @ortifus #lluitemper a que els infants de la falla @FallaElMocador Les #Falles haurien de dir coneguen #TirantLoBlanch més coses i ser més senzilles #lluitemper #ortifus ;-) @pacoqtClar @FallaElMocador! Les #falles #lluitem- @XavierHerrero per recuperar tradicions al Camp de @FallaElMocador les #falles #lluitemper la Morvedre, com ara l’Entrà de la Murta, cultura i les tradicions valencianes a la @FallaLaVictoria @carlesxpf @carlosgaliana @ferran_martnez @fallaelmocador Les Les #falles #lluitemper guanyar #falles #lluitemper ser interessants, obertes, un palet, qualsevol. cíviques i respectuoses amb qui no és faller. @ferran_martnez @fallaelmocador @MalaltdeFalles @carlosgaliana Les #Falles #Lluitemper la pluralitat Les #falles #lluitemper pagar l’IVA ideològica i l’eliminació de tòpics antics @ferran_martnez @fallaelmocador i obsolets cc @FallaElMocador #Fallas @marin_seb @hugomorte @FallaElMocador Les #falles #lluitemper #lluitemper unes falles en positiu, obertes, criticar el que no ens agrada, amb sàtira i plurals, participatives i en valencià. gràcia, cremant-lo el dia de Sant Josep
  2. 2. #lluitemper
  3. 3. FALLES DE SAGUNT, FESTA D’INTERÉS TURÍSTICAUTONÒMIC
  4. 4. ENTRE LA NIT I L’AURORA A SANT JOSEP Oh Josep, ¿què vos diré si dormiu el somni clar d’una vall descansada, què vos diré si us mira esperançada la glòria d’una alzina a vora riu? La troba quieta d’un àngel diu i la senda acurta el desig, l’albada enlluerna el dubte i es portada l’aurora que a l’horitzó somriu. ¿Què vos diré veient-vos caminar devers el lliri que el paradís empara, què vos diré si venen a cantar el ocellets la llum de l’alimara? Que porta la bardissa el blau del mar i d’amor no es consumeix encara.L’esvelta palmera, floreixen jardins, I apleguen a Egipte, que atura el seu voll’ocell en la rama, roselles i lliris Jesús i Maria, en l’ampla finestra,i el foc d’oriflama i lluny els martiris Josep, i és de dia, del cel és l’orquestradamunt la somera. dels Sants Innocents, boscam de palmeres, dels àngels la lira,L’Arcàngel espera, i trists sentiments ombrius, datileres, del cor la guspirapassar llum d’aurora se senten i plors, i la fusteria. que els astres encénla nit l’acolora, de sang tantes flors L’ocell, la polput, i és goig de l’Edéni el Sol dorm en ella, espases tenyiren la blanca coloma, Jesús i Maria,al cel una estrella, i al cel escolpiren el roure en la lloma Josep, l’ambrosia,desert per camins, llurs palmes i flors. i el dolç rossinyol pels segles amén. Josep M. R.
  5. 5. #PRÒLEG hi la genuïnitat que hi queda és complex des del nostre present, i són els estudis històrics els queTREBALLAR, daten i demostren en quines circumstàncies es va suscitar tal canvi dins del procés d’evolució. Podem convindre entre nosaltres, a tot estirar, que hi haPERSEVERAR, uns elements centrals que admetem com a propis (els monuments, la crítica popular de l’statu quo, l’úsESPERAR... de la pólvora, l’acompanyament musical, la festa oberta al carrer...), molts dels quals són compartits per altres manifestacions festives.>É s un honor per a mi, que no meresc, obrir Em permetreu, per deformació professional i perso- enguany este llibret de l’AC Falla El Mo- nal, que parle d’un altre element central de les Falles: cador. I ho faig amb el lema estrafet d’un la llengua que les vehicula. No, no estic demanantgran patrici de la cultura valenciana: el suecà Nicolau disculpes per reflexionar en veu alta sobre la nostraPrimitiu Gómez Serrano (1877-1971), l’ex-libris del llengua. Els fills no haurien d’avergonyir-se mai delsqual resa «Treballar, persistir i esperar» i s’avé a la per- pares..., sinó valorar i acréixer l’herència. En la socie-fecció amb la que crec que ha de ser l’aportació de tat valenciana podem trobar simultàniament percep-les Falles a la societat que les ha generades i les viu. cions i actituds contradictòries en esta qüestió. Costa d’entendre que algú es manifeste contra el valenciàCertament, qualsevol festa evoluciona en les for- o que no treballe a favor de la llengua, i que en unames, que s’adapten a cada temps i circumstància, altra conjuntura o moment del dia es manifeste como s’amplien o es redueixen, però hi ha també una el més sòlid defensor, paladí de les senyes d’identi-part central, essencial, que sol mantindre’s o que, tat autèntiques. Només una observació: exercim dealmenys, cal bregar per mantindre. Per exemple, valencians cada dia, en cada moment, per fer visibleen una festivació de tipus religiosa –pensem en un què som i qui som, sense vergonyetes ni complexos.Sant Antoni, en un Sant Blai, en una Mare de Déu No som millors que ningú ni que cap altra cultura,del Bon Succés–, el nucli és la celebració i la renova- però tampoc pitjors. Mirar els altres des d’un plació dels lligams (amb un efecte relligador, d’ací ve d’igualtat ens donarà l’autoestima que de vegadesla paraula religió) de l’ésser humà amb la divinitat, tenim per davall d’uns nivells acceptables. Saber-seamb la transcendència, en definitiva. digne, en definitiva. Visquem amb normalitat i fem que cada dia siga més normal, des de la militànciaLa festa de les Falles és un conglomerat reinventat assenyada, conscient, no visceral. Ja sabeu que elsde rituals ancestrals i de moderns en cada èpo- arguments de les vísceres es desemmascaren ambca, revisats, depurats i encaixats en el sistema de molta facilitat quan s’aplica la raó, i queda en ridículcreences i de mentalitats de cada moment. Buscar- qui els practica. En una paraula: coherència. Cohe- [8]
  6. 6. rència entre els pensaments i els fets, per fer que eficiència, enguany han decidit dedicar el nucli decada dia siga la vespra d’un demà millor per al nostre col·laboracions a presentar un generós status questio-poble, per a la nostra gent, sabedors que qui recupe- nis de la festa, realitzat per persones de dins i de forara la seua cultura es recupera com a poble. de les Falles, d’entusiastes i de no tant, de dins i de fora del terme de la ciutat, que des del seu punt deFa ja uns anys, un altre suecà il·lustre va escriure: «Hi vista especialitzat o d’experiència ens ofereixen unaha un fet clar: les falles són importants. Són impor- ressonància polièdrica ben completa de la majoriatants en si: en tant que manifestació popular, festa de qüestions reflexives encara pendents o que ani-comunitària i exercici d’enginy. La suma d’energies men en els darrers anys els debats fallers. Tot fet enque hi cristal·litza no pot ser més estupenda: diners positiu, sense visceralitats, per contribuir a aportar, aque esdevenen flama i cendra, molts diners, i la construir. Feu una ullada a l’índex i podreu fer-vos-enburla de carrer elevada a sistema, i la gràcia plàstica una idea. Tot seguit, obriu el llibret per on decidiu,dels ninots, obra de centenars d’anònims Daumi- però obriu-lo i llegiu-lo, perquè tanta faena i esforçers escultors, i la pirotècnia exhaustiva, i l’aldarull no pot quedar-se només en un lloc privilegiat delconvertit en norma somrient, i tantes coses més. Tot nostre millor moble de la casa. Tots, autors i promo-s’hi imbrica, conjunt, indiscernible. No deu resultar tors, vos ho agrairan des de la satisfacció íntima quemassa fàcil que un turista arribe a comprendre ple- això produeix, i vosaltres estareu també més bennament les falles; en el fons, els mateixos valencians formats i informats. Després, si voleu, discutim-ho.“de comarques” tampoc no hi entrem del tot. Peròno hi ha dubte que ens trobem amb un tipus d’es- El Mocador està en la senda del treball, de lapectacle humà fora de sèrie». I més avant continua- perseverança adequada i del saber esperar. Jo elsva: «representa unes imponents mobilitzacions de recomane no l’espera a curt termini, sinó la recom-treball, de càlcul, d’il·lusió i de gent organitzada». pensa en el llarg, i de vegades tortuós, camí. PerquèUna lectura obligada, este Combustible per a falles res no és fàcil per als valencians quan es proposenfusterià. Jo, almenys, el recomane a la gent que més recobrar-se. Per això, només tres consells: treball,gaudeix de les Falles, perquè hi trobarà just la versió treball i treball. Amb constància, amb tenacitat, ambcontrària de la que ens han venut interessadament convicció, sabent que aportem el millor de nosaltresde l’autor, un home d’escassos entusiasmes, sí, però mateixos a un objectiu compartit. Si aneu per ací,amb una penetració clarivident dels fets socials. ens trobarem en moltes ocasions. I estigueu tran- quils: com va dir el nostre Josep de Morvedre enLes meues felicitacions més sinceres a la Falla El algun vers d’aquells que no moren –perquè tot noMocador, que d’uns anys ençà demostra amb encert és efímer en les Falles–, el temps vos ho pagarà...i amb molt de valor i esforç que les Falles no són unarealitat paral·lela o desconnectada del seu poble, Òscar Pérez Silvestreans al contrari. Des de la potència que dóna el treball Tècnic de Dinamització Lingüística deen equip que ells i elles practiquen amb eficàcia i l’Ajuntament de Sagunt. Investigador i escriptor. [9]
  7. 7. #EQUIP DE LLUITA#EDITAAC FALLA EL MOCADOR#EQUIP COMBATIUHUGO MORTE, ROSA BENET, REME HERVÁS,ALICIA LLORCA, ALBERT LLUECAI FERRAN MARTÍNEZ#MICROMECENATGE I COLLIDORSESTÍBALIZ SÁEZ, LUIS JIMÉNEZ,ANA LLUESMA I ROSA CAROT#MAQUETACIÓSTREET FIGHTERS DUFUSIÓ IL·LIMITADA DEPÒSIT LEGAL: V-214-2011 I EN VALENCIÀ JUSTIFICACIÓ DE TIRADA EN PAPER: 800 EXEMPLARS EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ. AQUEST LLIBRET HA ESTAT REVISAT PEL GABINET DEPROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT. L’AC FALLA EL MOCADOR NO ES FA RESPONSABLE, NI ISUU SLIDESHARE COMPARTEIX NECESSÀRIAMENT, LES OPINIONS DELS SEUS LLUITADORS.
  8. 8. #LLUITADORS ALBERTO ABRIL NINO LÓPEZ GIL JORGE ALCAIDE PEDRO MANCHÓN PAU MANUEL ANDRÉS ZARAPICO JOSÉ VICENTE MARCO ALBERT MIGUEL ÁNGEL ALEGRIA SEBAS MARÍN MIGUEL ARRÁIZ GARCÍA REYES MARTÍ MIRÓ ROSA BENET CAROT FERRAN MARTÍNEZ GÓMEZ VICENT BLASCO JOSEP MARTÍNEZ RONDÁN DAVINIA BONO JOSÉ MARTÍNEZ TORMO KIKO CANO DAVID MORENO TERRÓN JOAN CASTELLÓ LLI HUGO MORTE LORENTE ANTONI COLOMINA SUBIELA JAVIER MOZAS HERNANDO JUANJO COPOVÍ ORTIFUS SERGI DURBÀ ÒSCAR PÉREZ SILVESTRE MARISA FALCÓ COUCHOUD JESÚS PERIS LLORCA ANTONIO FRESNO CARLES X. PUIG ALEJANDRO GARCIA QUINO PUIG I SAFONTEMILIO J. GARCÍA GONZÁLEZ CATERINA REBOLLEDO SESÉMIGUEL GIMÉNEZ RODRÍGUEZ JOSÉ MANUEL RUBIO JOSÉ LUIS GÓMEZ OLMOS MIGUEL SÁNCHEZ ÁNGELES HERNÁNDEZ XAVIER SERRA ISAAC HERNÁNDEZ CARMEN TAMARIT CARLES REME HERVÁS JAVIER TEJERO ZABAL LLETRES FALLERES RUBÉN TELLO ALBERT LLUECA RUBÉN TORTOSA
  9. 9. #PRÒLEG ÒSCAR PÉREZ SILVESTRE [3]TREBALLAR, PERSEVERAR, ESPERAR #ÉSSER HUMÀ D’AVUÍ [PÀGINA 8] LA HISTÒRIA DE DEMÀ: GRUP DE TEATRE LUIS CENDOYA REME HERVÁS [PÀGINA 54] [4] #ENTREVISTA JOSEP MARTÍNEZ RONDÁN CATERINA REBOLLEDO SESÉ [PÀGINA 66] [A] #FEM FALLA, FEM MOCADOR [PÀGINA 20] [1] #FEM FALLA, LLUITA MOCADOR [PÀGINA 22] [2] [B] #DIARI D’UN ANY FALLER [PÀGINA 38] #PART LITERÀRIA [PÀGINA 74]
  10. 10. [1] #INTRODUCCIÓ TINC NOSTÀLGIA DE FUTUR JESÚS PERIS LLORCA [PÀGINA 76] [2.4.1] [2] #SÓC BARROC LA FALLA FUNCIONAL #MONUMENTS QUÈ FALLES T’AGRADEN MÉS, MANUEL ANDRÉS ZARAPICO BARROQUES O INNOVADORES? [PÀGINA 100] [PÀGINA 82] [2.4.2] [2.1] #SÓC BARROC L’OPCIÓ BARROCA #PRÒLEG A VILLAENMEDIO UNA CONCESSIÓ A LA TRADICIÓ FERRAN MARTÍNEZ GÓMEZ JAVIER TEJERO ZABAL [PÀGINA 84] [PÀGINA 106] [2.2] [2.5.1] #INTRODUCCIÓ #M’AGRADEN LES INNOVADORES EN LA VARIETAT ESTÀ EL GUST FALLES DEL SEU TEMPS QUINO PUIG I SAFONT DAVID MORENO TERRÓN [PÀGINA 88] [PÀGINA 113] [2.3] [2.5.2] #APUNTS HISTÒRICS #M’AGRADEN LES INNOVADORESLA TRADICIÓ VERSUS L’EVOLUCIÓ ARGUMENTS PER A UNA EN LES FALLES FALLA INNOVADORA JAVIER MOZAS HERNANDO MIGUEL ARRÁIZ GARCÍA [PÀGINA 94] [PÀGINA 116]
  11. 11. [3.1] #MUSEU FALLER ELS MUSEUS FALLERS:REALITAT [2.5.3] ACTUAL I REPTES DE FUTUR JOSÉ MARTÍNEZ TORMO#M’AGRADEN LES INNOVADORES [PÀGINA 142] [3.2] INNOVACIÓ JOSÉ LUIS GÓMEZ OLMOS [PÀGINA 122] #MUSEU FALLER [2.6] LA TECNOLOGIA DEL NINOT DE FALLA, EL SEU INDULT #NOVES TECNOLOGIES I FALLES I CONSERVACIÓ PROJECTE LLEONA ANTONI COLOMINA SUBIELA JUANJO COPOVÍ, [PÀGINA 148] [3.3] MIGUEL SÁNCHEZ, RUBÉN TORTOSA, JORGE ALCAIDE #MUSEU FALLER [PÀGINA 126] EL MUSEU FALLER [2.7] I L’ELEMENT HISTÒRIC RUBÉN TELLO #FALLES SEGONS ORTIFUS [PÀGINA 164] [4] HUGO MORTE, ALBERT LLUECA [PÀGINA 134] #JURATS [3] QUÈ FAN ELS JURATS DE FALLA? #MUSEUFALLER QUÈ DEURIEN DE VALORAR?EL MUSEU FALLER, ÉS UN MUSEU? [PÀGINA 168] RECORREGUT HISTÒRIC I TECNOLÒGIC DEL NINOT [PÀGINA 140]
  12. 12. [4.1] #JURATSAVENTURES I DESVENTURES DELS JURATS DE FALLES A SAGUNT NINO LÓPEZ GIL [PÀGINA 170] [4.2] [4.5] #JURATS #JURATS ALZIRA NO ÉS TAN FÀCIL COM PAREIX KIKO CANO JOSÉ VICENTE MARCO ALBERT [PÀGINA 178] [PÀGINA 194] [4.3] [5] #JURATS #LLIBRET DE L’‘IN SAECULA SAECULORUM’ COM TÉ QUE SER EL LLIBRET A ‘EUROVISIÓ’, O NO: FALLER SEGONS...UNA VISIÓ DEL DIFÍCIL I TORTUÓS [PÀGINA 200] [5.1] CAMÍ CAP ALS PREMIS PEDRO MANCHÓN PAU [PÀGINA 182] #LLIBRET [4.4] PRÒLEG LLETRES FALLERES #JURATS [PÀGINA 202] [5.2] SI VOLEM, ENTRE TOTS: PODEM! VICENT BLASCO [PÀGINA 188] #LLIBRET LA GRANDÀRIA IMPORTA HUGO MORTE [PÀGINA 206]
  13. 13. [5.3] #LLIBRET QUÈ ÉS PER A NOSALTRES EL [5.7]LLIBRET DE LA FALLA? PER QUÈ EL #LLIBRET CONSIDEREM IMPORTANT? FALLA PLAÇA SANT ROC DE TORRENT PER QUÈ DEDICAR-LI TEMPS, EMILIO J. GARCÍA GONZÁLEZ ESFORÇ, TREBALL I DINERS? [PÀGINA 236] CARMEN TAMARIT CARLES [PÀGINA 210] [6] #PREMSA [5.4] FEM PREMSA FALLERA? SOM INTERESANTS PER ALS #LLIBRET EL LLIBRET DE FALLES MITJANS DE COMUNICACIÓ? MIGUEL ÁNGEL ALEGRIA [PÀGINA 240] [PÀGINA 216] [6.1] [5.5] #PREMSA LES FALLES DE LA COMARCA #LLIBRET EL LLIBRE DE LA FALLA PLAÇA SABEM VENDRE’NS A LA PREMSA? DE LA MALVA D’ALZIRA ANTONIO FRESNO JOSÉ MANUEL RUBIO [PÀGINA 242] [PÀGINA 224] [6.2] [5.6] #PREMSA SOM ELS FALLERS #LLIBRET MOCADOR NO ÉS UN LLIBRET PSEUDOPERIODISTES PER A FER SEBAS MARÍN DIFUSIÓ DELS NOSTRES ACTES ALS [PÀGINA 232] MITJANS DE COMUNICACIÓ? ÁNGELES HERNÁNDEZ [PÀGINA 248]
  14. 14. [6.3] [7.2] #PREMSA #FALLES 3.0 L’ALTAVEU DE LA FESTA GESTIÓ DE LA REPUTACIÓ ALEJANDRO GARCIA ONLINE A LES FALLES [PÀGINA 252] XAVIER SERRA [6.4] [PÀGINA 274] #PREMSA [8] PREMSA COMBATIVA... #DONA PER SER COMPLAENT AMB EL SÓC DONA I FALLERA, I TU?PODER POLÍTIC O ECONÒMIC? [PÀGINA 280] [8.1] JOAN CASTELLÓ LLI [PÀGINA 258] [7] #DONA QUÈ TENEN A VORE LES FALLES #FALLES 3.0 AMB LA IGUALTAT?FALLES I NOVES TECNOLOGIES DAVINIA BONO [PÀGINA 264] [PÀGINA 282] [7.1] [8.2] #FALLES 3.0 #DONAFALLES DE SAGUNT I INTERNET #LLUITEMPER LA IGUALTAT ALBERT LLUECA ROSA BENET [PÀGINA 266] [PÀGINA 286] [8.3] #DONA DE PROFESSIÓ COETERA REYES MARTÍ MIRÓ [PÀGINA 292]
  15. 15. [8.4] #DONA TROBÍ LA PORTA OBERTA [9.4] MARISA FALCÓ COUCHOUD #FALLES DES DE FORA [PÀGINA 300] DES DE FORA... SERGI DURBÀ [9] [PÀGINA 322] #FALLES DES DE FORA SEGONS UN NO FALLER [9.5] [PÀGINA 306] #FALLES DES DE FORA [9.1] EL DILEMA DEL REI CARLES X. PUIG #FALLES DES DE FORA [PÀGINA 328] DIARI D’UN SCROOGE ISAAC HERNÁNDEZ [PÀGINA 308] [9.2] #FALLES DES DE FORA LLENGUA I IDENTITAT: UN DIVORCI REVERSIBLE? ÒSCAR PÉREZ SILVESTRE [PÀGINA 312] [9.3] #FALLES DES DE FORALES FALLES, LA NOSTRA FESTAMIGUEL GIMÉNEZ RODRÍGUEZ [C] [PÀGINA 316] #GUIA DE COMERÇ LOCAL [PÀGINA 334]
  16. 16. #FEMFALLA,FEMMOCADOR
  17. 17. 1
  18. 18. #FEM FALLA,LLUITAMOCADOR
  19. 19. #SALU TACIÓ DEL PRESI DENT[ 24 ]
  20. 20. >U n missatge positiu amb lluita combati- >> Els monuments han de ser grans o xicotets? va, entesa com a millora de la festa des >> Innovadors o barrocs? de dins, amb el lema “LLUITEM”. Esteés el tema central d’enguany per al nostre projecte >> Noves tecnologies i falles.2013 (més bé, 2012+1). >> Quin paper té actualment la dona en la festa? >> És el llibret un vehicle de comunicació amb elNo comentarem ni farem al·lusió a la situacióeconòmica actual, que ja ho faran uns altres; no cri- barri o la ciutat?ticarem altres projectes, que ja ho faran uns altres. >> Fem bona premsa dels nostres actes?No. El nostre missatge és totalment positiu, plural,obert, integrador, en valencià i molt combatiu. Així >> Ens mereixem ser Patrimoni Cultural Immaterialés la marca Mocador. Tot l’any hem intentat en tots de la Humanitat?els nostres actes oferir una visió de la festa més >> Som la millor festa del món?conciliadora amb els valors humans de la societatactual. No sabem si hem aconseguit l’objectiu, però >> El jurat de falla ha de valorar...hem lluitat tota la comissió per tal que així fóra. >> A mi no m’agraden les Falles, què passa?En el llibret, els col·laboradors (lluitadors) i amics >> Saps quina és la situació dels museus fallers?plantegen uns temes, a priori d’interés general, els >> Cuidem el valencià, la nostra llengua, en la festa?analitzen des de diferents punts de vista i ens expli-quen les seues propostes de millora. Cal destacar, La novetat més important d’enguany és la consoli-com a colofó final, els nostres monuments, on que- dació del projecte infantil d’El Mocador, amb l’edi-da reflectit tot allò que hem comentat adés: la lluita ció del nostre primer llibret infantil independentpels valors humans en la festa i les menudes lluites del llibret gran. Amb el lema “MENUDES LLUITES”,dels infants de la falla. tractem i traslladem als infants de la falla el valors humans del Tirant lo Blanc, coincidint amb el 600VOLEM ELIMINAR ETIQUETES aniversari del naixement de Joanot Martorell, il·NEGATIVES SOBRE EL MÓN lustre de les lletres valencianes.FALLER AMB INICIATIVES I Gràcies a totes les persones que han fet possiblePROPOSTES POSITIVES este llibret, i enhorabona a les nostres falleres ma- jors i president infantil del 2013.Per quines coses lluitem? Estes són algunes pregun-tes que podem quedar resoltes, o ben apuntades, LLUITEM! Bones i combatives falles!en este llibret. Hem intentat que el lector pugatindre arguments i formar-se una opinió sobre: Hugo Morte [ 25 ]
  21. 21. COMISSIÓ EXECUTIVA PRESIDÈNCIA HUGO MORTE LORENTE VICE-PRESIDÈNCIA 1A PERE MORTE ABELLÁN VICE-PRESIDÈNCIA 2A ROSA BENET CAROT VICE-PRESIDÈNCIA 3A MARIA DEL REMEI HERVÀS TORRES VICE-PRESIDÈNCIA 4A MARIA GASPAR JULIÀ SECRETARIA ROSA CAROT SANCHÍS VICE-SECRETARIA MARIA TERESA LORENTE GUILLEN TRESSORERIA CARMEN CABELLO MÁRQUEZ DELEGACIÓ D’INCIDÈNCIES RUBÉN MORTE LORENTE DELEGACIÓ DE LOTERIES VICENTE NAVARRO SORIANO DELEGACIÓ DE CULTURA ALICIA LLORCA PORCAR DELEGACIÓ D’ESPORTS ROSA NOVERQUES DOMÍNGUEZ DELEGACIÓ DE LLIBRET ANA MARIA LLUESMA GORDO DELEGACIÓ DE PUBLICITAT PEDRO JAVIER MORTE LORENTE DELEGACIÓ D’INFANTILS ESTÍBALIZ SÁEZ MORENO DELEGACIÓ DE FALLA JORGE MORTE LORENTE DELEGACIÓ DE FESTEJOS LUÍS JIMÉNEZ ORTEGA DELEGACIÓ D’ACTIVITATS DIVERSES RAUL LORENTE MARTÍNEZ DELEGACIÓ DE CASAL 1A PEDRO SERRANO CARBALLO DELEGACIÓ DE CASAL 2A DAVID GÓMEZ SILVESTRE DELEGACIÓ DE CAVALCADA EVA MARIA ESTEBAN SANZ DELEGACIÓ DE PLAY-BACK MARIA TERESA MARÍN FURIÓ DELEGACIÓ DE PLAY BACK INFANTIL MARIA BENET CAROT DELEGACIÓ DE COMPARSA OLGA ESTEBAN SANZ RELACIONS PÚBLIQUES IRENE SERRANO LLORCA DELEGACIÓ DE DISFRESSES ALBA PITARCH SAN JOSÉ DELEGACIÓ DE DISSENY GRÀFIC MIQUEL PLATERO BERJAS DELEGACIÓ D’IGUALTAT REMEI MONZÓ HERVÀS[ 26 ]
  22. 22. A LA FALLERA MAJORIRENE SERRANO I LLORCA Que difícil és asseure’s Que un any és molt de temps, Davant d’un paper en blanc Però abans d’assabentar-te’n Per parlar-li a una llauradora Haurà passat de repent. De sentiments, vivències i esglais. No deixes que res t’abarganye Tu, que ja dus al pit la banda, I disfruta cada moment; Que ja saps la responsabilitat que és, Abassega tot el que pugues Que eres per tots nosaltres admirada Dels que tingues al costat, Pel caràcter tan bo que tens, Dels nous amics que et trobes En este camí que has començat. Pel teu somriure, que enlluerna, Que ens recorda el sol ponent, Agarra fort el timó Pels teus ulls que són alegria D’este vaixell que per tu navega Com la flor dels tarongers, I, com significa el teu nom, Dus-nos la pau dolça fallera. Per eixa timidesa que ens captiva, Per eixa prudència que tens, Sigues la brisa serena Perquè eres com la rosella, Que calma la tempesta, El seu color al cabell, Que fa que el cor s’embriague Bonica, delicada i tendra, I que tinga ganes de festa. Dolça flor de gesmiler, D’una festa que per tu Véns enguany a acabdillar Continua en la lluita, Una comissió xicoteta, D’uns fallers que hui es prostren Però que cadascú d’ells Als peus de la seua regina. Et té en sincera estima. Que hui tots junts t’aclamen, T’espera un any intens, Que et tenen venerada, Viu-lo amb plenitud i alegria, Que hui orgullosos t’acompanyen Que després quan passe el temps Per ser la seua abanderada. Serà un record immens Que t’acompanyarà tota la vida. REME HERVÁS Estic segura que penses[ 28 ]
  23. 23. [ 29 ] PACO BONO
  24. 24. CORT D’HONORFALLERA MAJORIRENE SERRANO I LLORCA MARIA TERESA LORENTE GUILLEN ROSA CAROT SANCHÍS CARMEN CABELLO MÁRQUEZ MARIA GASPAR JULIÀ MARIA DEL REMEI HERVÀS TORRES ALICIA LLORCA PORCAR ROSA NOVERQUES DOMÍNGUEZ ANA MARIA LLUESMA GORDO ESTÍBALIZ SÁEZ MORENO EVA MARIA ESTEBAN SANZ MARIA TERESA MARÍN FURIÓ MARIA BENET CAROT OLGA ESTEBAN SANZ ALBA PITARCH SAN JOSÉ REMEI MONZÓ HERVÀS ROSA BENET CAROT[ 30 ]
  25. 25. FALLERS D’HONOR IL·LUSTRÍSSIM SR. PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA ALFONS RUS TEROL MARGARITA PIN ARBOLEDAS FRANCESC MARCO TORTAJADA VICENT VAYÀ PLA ESTEBAN GARCÍA ISAAC OLGA ESTEBAN SANZMARIA TERESA COMECHE CHORDÀ TAITI TARÍ CAMPELLO AC L’ARXIU CAMP DE MORVEDRE [ 31 ]
  26. 26. [ 32 ]
  27. 27. LEMA: #LLUITEMPER ARTISTA: LA COMISSIÓ COS CENTRALDe com la paraula ‘lluita’ Com només duen penjantacaba amb ‘ita’, de l’àvia les arracades,com estalactita, ara volen dur penjadesrita i adamita. tres mamelles per davant. La lluita, que és molt constant,Havent posat a remulla per al poder les prepara,de les mates els tramussos son desig tot ho acapara,s’han armat amb arcabussos i quan l’alcalde desfila,Dolors i Pepa la Xulla. com no els hi penja pilila,Volen que el món passe fulla aspiren a dur la vara.volen d’argent la vareta,que és dret de la dona feta Oh la Falla el Mocador,fumar i dur pantalons oh la dona, com treballa,i encara que sens corrons, ja retorna, oh, la falla,pixar com els hòmens dreta. després d’hivern i tardor. A la dona, el millor,Està pagada Matrona, per desdejuni xicòria,i està molt contenta Rita, per a dinar, safanòria,perquè Rita rima amb lluita xocolata i dolços són,i Matrona amb la poltrona. quantes voltes pega el món,A més busquen la corona, més que en la fira la nòria.de flors, argent i llorer,aquella que duia Esther…,per a elles, poca cosa,de perles l’espera Rosai de dobletes Roser. [ 33 ]
  28. 28. PRIME De com aquesta noble Falla del Mocador se n’apiada d’una mare i d’uns fills, que com molts altres, pateixen els efectes de la crisi La falla vol dur humor, El rabosset cau en l’ollaRA però és que en aquesta escena la rabosseta s’arrapa, ens dóna molt gran la pena el pobre parteix la capa, veure abandonat l’amor. i el vaixell l’àncora amolla. Sens treball el fill major, Del pa s’acaba la molla, el del mig no va l’escola, i buida està la llontgeta, el menut té la pallola dólar, euros o pesseta ES i el qui encara és de mamella s’hi veuen només pintades, li han buscat la mare dida, les festes són acabades ai que cara està la vida quan tenim seca l’aixeta. quan és buida la barjola. L’atur corre, no s’atura, ¿Què una mare no farà CE el pobre encén el cresol com dels pollets fa la lloca, i busca omplir el perol que els arreplega i s’ajoca de cols de naps i verdura. i els dóna calor jussà? La fàbrica se clausura, Per un fill demana pa, els fumerals no fan fum, per dos un altra viena els fanals fan poca llum, i busca per tot faena Pepeta no ven pastetes, perquè aplegant a la nitNA se sequen les violetes no senta el plor i el neguit i les flors no fan perfum. que dóna l’absenta cena.[ 34 ]
  29. 29. SE GODe com la crisi afina l’enginy dels fallers, per dur avant lafesta ni que siga amb quatre guiletesDe la falla el seu artista Un faller anà a la plaça NAes fa bona propaganda en un dia de mercatpuix faltant-li la paganda i es posà a vendre porrat,es queda sense una arista. pemintons i carabassa.La crisi bé està a la vista, Va vendre molta pebrassa,i si amainat el tresor..., pomes, figues i magranes,la festa portem al cor i es quedà encara amb les ganes ESels majors i la xicalla, de vendre claus i quincalla,i encara que borumballa que tot era pa la fallaquatre traques i uns calents, amb les peses i romanes.treballem tots ben contentsperquè no hi falte la falla. CEDos fallers buscant un sou I la dona de Neletarreplegant pel carrer va pensar fer una rifa,van trobar un llanterner dos cadires i una mifa,que els dóna un ganxo nou. tres coixins i un mantellet.Pensaren llançar-lo al pou, No hi quedà ni un numeret,amb tanta sort i feliços I en traure el paper del potque van pouar gronxadissos li tocà al so Borinot, NAun cànter ple de dobletes, que també era de la falla,van canviar en pessetes i amb la rifa i la contallai en euros i bons pastissos. van comprar un gran ninot. [ 35 ]
  30. 30. TER De com el trobador canta la llengua del seu cor i la sent pas- sar per la marjal i el boscam farcit de les muntanyes, pels car- rers i pels blancs merlets d’uns llavis enamorats del seu poble CE Canta el vent quan corre l’aura Parla del meu poble antiga, entre fulles i merlets, càntic bo i trobadoresc, canta pels boscos espessos, mel als meus llavis perenne, canta entre carreus estrets, ressò del meu cançoner, canta i pega a la finestra, lliris als braços de l’àlber, quan encara el sol no ve, trona del cor presoner, i canta en la fosca nit pregó i estel de tants lustres, RA sense lluna i sens ocells. ànima del cor encès, Canta el mar, aigua embravida, Porteu-me roses i espigues, canta en silenci el vaixell, porteu-me un feix de llorer, canten les ones quan besen que la corona de l’ombra les roques de l’alat farell, enlluerna el cor del vell, i canta la lum del llostre en la plaça i en la llotja, ES quan pesa l’antic merlet. al tossal i en els xiprers, en la mar i en les senderes, Canta la vella a la porta, al Teatre i al Castell, i canta versos el vell, en les cordes de la lira i canta la cercavila i en els dits de l’orguener, quan passeja pel carrer. en la flauteta argentina CE Canta en el cel la campana, i en el cant del meu carrer, canta al sol quan passa el vent, en les roses de marjaleres canta la veu del poble en els majors i els xiquets. quan s’adormen els merlets. Llengua meua del meu poble, I en despertar-se l’aurora cant i troba del meu seny, canten emigrants ocells, joia de la meua oïda, NA i canta la llum d’albada sucre als llavis del pagès, i la lluna dels carrers, canta, poble, no et detures, i canta al so de les hores canta al tan formós indret, el vasall i el cavaller. on siga la teua ànima, i on descanse el teu quefer, on es desperte l’aurora i on s’adorga el teu adéu.[ 36 ]
  31. 31. QU AROn es vol explicar quan li costa al llauradorel conreu de la terra, i com no trau ni per a tramussosEls camps que floriren I el bon llaurador TAals solcs vells de l’horta el guano sufraga,els tanca la porta li costa la plagaels colps que els feriren. del front la suor.Els ulls no els admiren, Pagà al regador,que molts estan secs, comprà l’herbicida,i aus i els seues becs veié la floridano porten retranques cuallat el bon fruit, ESni van a llurs branques passà el bon profit,portant llurs gemecs. collita fallida.Taronges daurades, Verger saguntí,abans tan farcides Montíber i Gausa, CEd’entrades i eixides, de sobte una pausa,i tant desitjades. i baix el Molí.I ara de bades De Quart el setí,ningú ja vos vol, Petrés i Ponera,que apaga el cresol damunt la rimerala molta despesa de l’alba ermita, NAi cau la bellesa la mar porta escritafecunda del sol. l’antiga senyera. Josep M. R. [ 37 ]
  32. 32. 2
  33. 33. #DIARID’UN ANYFALLER
  34. 34. >NIT D’ALBAES<[ 40 ]
  35. 35. >CAVALCADA< [ 41 ]
  36. 36. >NOSTRE LLIBRET<[ 42 ]
  37. 37. >PREMI MOCADOR I EMILI LLUECA< [ 43 ]
  38. 38. >LA PLANTÀ<[ 44 ]
  39. 39. >DIA DELS PREMIS< [ 45 ]
  40. 40. >OFRENA<[ 46 ]
  41. 41. >LA CREMÀ< [ 47 ]
  42. 42. >VISITA AL MUSEU FALLER<[ 48 ]
  43. 43. >LA PROCLAMACIÓ< [ 49 ]
  44. 44. >LA PRESENTACIÓ<[ 50 ]
  45. 45. >MISCEL·LÀNIA< [ 51 ]
  46. 46. [ 52 ]
  47. 47. >SETMANA CULTURAL< [ 53 ]
  48. 48. 3
  49. 49. #ÉSSER HUMÀD’AVUÍLA HISTÒRIADE DEMÀ:GRUP DETEATRELUIS CENDOYA REME HERVÁS
  50. 50. Benvolguts amics fallers,   Tenim la satisfacció de dirigir-nos a vosaltres per a comunicar-vos que el passat dia 9 d’octubre, en la reunió extraordinària celebrada amb este fi, la Comissió d’esta associació cultural va decidir per unanimitat dedicar l’apartat del nostre Llibret (novena edició) ti- tulat «Ésser humà d’avui, història de demà 2013» al Grup de Teatre Luis Cendoya, per la seua destacada lluita per la defensa de les tra- dicions, la llengua i la cultura valenciana i per la qualitat humana que demostren amb la solidaritat als més necessitats. Més endavant vos informarem del lliurament del reconeixement, coincidint amb la presentació del nostre Llibret faller.   Vos saludem atentament i vos esperem en esta, la vostra casa.        Hugo Morte i Lorente   M. Remedios Hervás i Torres President Vicepresidenta i responsable del  premi   Sagunt, 9 d’octubre de 2012[ 56 ]
  51. 51. >E ren les set de la vesprada; plovia, però, com diuen al meu poble els llauradors, plovia bé. Plovia a poc a poc, fent saó,tranquil·lament, pausadament; convidant al passeig,al café i a la conversa serena entre bons amics assen-tats al voltant d’una taula.I amb aquest ambient fosc, humit, fresquet i relaxantarribí a la plaça U de Maig, on es troba el casal del’Associació Cultural Falla Luis Cendoya.La plaça feia olor a terra banyada; a flors que s’obrin,agraint un plovisqueig que les reconforta després detant de temps de sequera i que ens ho demostrenregalant-nos els sentits; a l’olfacte el seu perfum i ala vista els seus colors reforçats per l’aigua que vaescorrent-se per les seues fulles.Banyada per la pluja, entrí al casal. És un casal gran,diàfan... Al fons, mig preparat el Naixement (s’apropenles festes nadalenques). En un cantó, tres personesveient un partit de futbol. A l’entrada, una xicona joveamb el seu fill menudet assentat a la cadireta. I, a ladreta, Hugo, Rafa, Toni i Cristina... Amb aquesta visiótinguí l’assossegada sensació del qui entra a sa casa.–Bona vesprada –vaig dir i, com una sola persona,amb un ample i sincer somriure, em donaren la ben-vinguda.A contrarellotge, perquè tenien assaig, vàrem mam-prendre una conversa sobre per quin motiu havíemtriat el seu grup de teatre com a paladí de l’articled’enguany. El motiu era senzill, pla i clar d’entendre:la dedicació desinteressada; l’entrega als altres; lasolidaritat demostrada; la defensa de les tradicions; [ 57 ]
  52. 52. l’interés per fer arribar a tothom la màgia del teatre il’esforç per demostrar que la cultura valenciana, queles falles i que els fallers, són més que folklore i festa(que, com ells diuen, també ho són, no ho negarem);que tenen altres inquietuds per les quals lluitar idefensar per intentar fer canviar la visió que la gentté d’aquest món de soroll, foc i fum.Jo, que sé que tinc una visió de les falles molt meua,personalment sempre he dit que una de les co-ses molt bones que tenen les falles és la capacitatd’agrupar en un mateix col·lectiu persones ambtipus de vista molt diferents..., cosa que crec que ensengrandeix a tots els nivells, perquè ens ensenya aconviure, a respectar i a valorar el treball de tots elscomponents d’una comissió.Hi ha d’haver el qui treballe a l’ombra, sense captipus de reconeixement, simplement la satisfacciópersonal de fer allò que t’agrada en benefici d’ungrup.El qui només li agrade la festa..., perquè de segur quequan recordem riallades, moments agradables, bata-lletes que ens han arrancat més d’una llàgrima (peròde carcallada), eixa persona està present d’algunamanera.El que li agrada figurar (una paraula molt gastada i nosempre ben valorada)..., perquè la representativitat,a tots no els agrada i, no ens equivoquem, és unafigura que sempre fa falta.I continuaria..., i continuaria..., per a intentar fer veureque tots som necessaris tinguem la visió que tin-guem del món de la falla. [ 58 ]
  53. 53. EL CLUB DE LA CORBATATot açò ho dic perquè no sempre allò que ix de la Aquestes ganes de treballar, la il·lusió i el recolza-festa s’ha de valorar pejorativament... L’exemple clar ment de la resta de la comissió eren i són el motorés aquest grup de teatre, que va nàixer després d’un que feia i que fa que continuen avant. Des del matri-sopar, prenent-se uns cubates (contentets tots) i en moni que no podien anar junts als assajos perquèun full de paper varen signar un compromís de dur un o l’altre havia d’estar a casa amb els menuts, aavant aquesta idea. Una idea que hui, amb el pas del aquell que li servia com a vàlvula per a fugir d’al-temps, sabem que va eixir bé, que tingué uns comen- tres problemes més greus i que mentre estava allíçaments molt difícils però que tenia una cosa tan la vida cobrava un nou sentit, passant per tots elsimportant com les ganes de treballar per la reivindi- components, el teatre els ha servit per a créixercació cultural des de dins de la comissió aportant el personalment i aprendre a valorar aspectes del diaseu granet d’arena per a millorar la visió que es té des a dia que passaven desapercebuts.de fora del món de les falles. [ 59 ]
  54. 54. La primera barrera amb la qual es trobaren, varen segon cognom per no confondre-ho amb el seu fill)ser els diners... Motiu pel qual hagueren d’aguditzar que s’encarregà i s’encarrega de moure cel i terra perl’enginy per als vestuaris..., l’escenari... A poc a poc a poder trobar la ajuda econòmica necessària.aconseguiren que la gent anara involucrant-se i aju-dant-los en allò que cadascú sabia fer. La segona cosa van ser les obres a triar. No volien ser un grup de teatre a l’ús, sinó que volien formar partPerò com ja he dit, la resposta dels fallers no es va fer de la societat actual portant a l’escenari problemes iesperar; sobretot dels fallers de solera, dels casolans, qüestions quotidianes, i per això comptaren i comp-d’aquells que senten la falla i la veuen i la viuen com ten amb l’estimable ajuda de Palmira Benajas i Rosael barrejat lúdic i festiu que és en realitat. Belda, que desinteressadament han sigut les autoresExemple clar va ser i és, la llavor que dins del grup dels millors èxits que han dut al teatre. EMBARAZADAS Y PUNTOde teatre du a terme Antonio Fresno i Ortiz (pose el [ 60 ]
  55. 55. VARIEDADES LA VERSÁTILÉs tanta la lluita d’aquest col·lectiu per la defensa Han sigut més de quaranta els fallers que han passatde la cultura, la història i les tradicions i tantes les per aquest grup; quaranta persones que han desta-ganes de fer arribar tot açò a tot tipus de gent, que cat per la seua entrega, predisposició, il·lusió i ganes;es varen abocar en un projecte tan laboriós com quaranta persones que han tingut els seus pros i elseren les visites guiades i teatralitzades a Sagunt. No seus contres, perquè si no fóra així no serien humans;contents amb açò, s’han atrevit fins i tot amb musi- persones que lluiten cada dia furtant-li temps alcals, monòlegs, obres en les quals només eixien dos temps, per demostrar que els fallers no són perdu-personatges..., tot amb l’única finalitat d’apropar a laris, borratxos o perduts..., que tenen inquietuds itots una cosa que estimen tant com és el teatre, apte que s’esforcen a demostrar que la cultura i la festa noper a tots els públics i totes les edats; a més a més de han d’estar renyides, sinó que, agarrades de la mà,col·laborar econòmicament amb associacions benèfi- poden arribar molt lluny. I prova d’açò, com deia Toniques per ajudar els més necessitats. Fresno, relacions públiques del grup, és la tasca in-
  56. 56. MOMENTOStegradora que han fet, de com el grup d’amistats ha he pensat en el grup de teatre Luis Cendoya, al cap ianat incrementant-se tal com la gent ha anat involu- al cor em vénen persones a les quals estime moltís-crant-se en un projecte que, a banda de la satisfacció sim i en formen part, però entre totes és la imatge depersonal per tot això dit, l’única recompensa que té Rafa, el seu director i perdoneu-me, la que sobreïxés anar de sopar “al seu escot” després d’una funció i per damunt de tots.fer unes riallades. Però no sobreïx perquè l’entenga com la mésNo volguera caure en l’error de personalitzar, de po- important, no, no és així, tampoc ell no ho voldria,sar-li noms i cognoms a un grup, ja que, com he dit sobreïx per la seua forma de parlar de la seua gent;abans, sóc conscient que el resultat d’una cosa és la per l’estima que demostra pel teatre en cada paraula,suma del treball de tots, siga el que siga el treball de en cada gest que de manera involuntària transmetcadascú. Però no puc evitar el fet que sempre, quan a qui l’està escoltant la necessitat de compartir amb [ 62 ]
  57. 57. DESESPERADO MUSIC HALL NOSOTRAS [ 63 ]
  58. 58. ells eixos cinc minuts abans d’eixir a l’escenari, eixos il·lusió, ganes, solidaritat, estima, respecte, recol-exercicis dels quals tots hem sentit parlar, que fan zament, superació i lluita continuen tenint sentitper a relaxar-se, eixes manies d’anar de negre o de no no sols en els diccionaris sinó també en els éssersdur res de groc; eixa sensació que tenen quan ixen humans de hui en dia.a l’escenari i durant el temps que dura l’obra no sónells, són el personatge que representen... Com a fallers eixírem d’allí agraïts pel treball d’aquest grup de persones que fan l’impossible perquè la gent–Fa la sensació que sempre penses en el teatre –li arribe a veure les falles com un projecte amb unavàrem dir. En eixe moment, deixaren de parlar i els motivació cultural, obert i integrador, i, com Hugo itres, Rafa, Toni i Cristina, es varen llançar una mirada Reme, desitjant poder compartir el moment en quèburleta. en acabar una obra ixen plorant a l’escenari a saludar perquè ja s’ha acabat i amb la seguretat que mai bai-–Pareix? –va dir Cristina. xarà definitivament el teló per a aquest grup que ens demostra en cada acte la seua professionalitat, el seuI ens contaren una anècdota que els passà i que els bon fer i indiscutiblement la seua categoria humana.relate a continuació perquè es puguen fer una idea delcompromís de Rafa i del seu equip amb tot allò que fa Al carrer continuava plovent..., però plovent bé...i fins a quin punt, com ell diu, és un malalt de teatre.Rafa era a sa casa i Toni i Cristina anaren a donar-li lainvitació de la seua boda. El que inicialment fou unavisita per a convidar-lo a un acte tan important pera ells, es va convertir en una xarrada de tres horesen la qual es van fer partícips d’un nou projecteque se li va acudir en aquell moment; allí mateix varepartir els papers de l’obra i creuen que no la vaescenificar per falta d’espai; és a dir, el típic “mort,pelat i a la cassola”.Anava arribant gent per a l’assaig i nosaltres havíemd’anar acabant la nostra conversa. Estàvem tan a gustque no sé si varen ser tres o quatre vegades les quevàrem dir adéu abans d’anar-nos-en.Va ser una vesprada gratificant en la qual vàremaprendre que paraules com entrega, predisposició, [ 64 ]
  59. 59. FOTO: HIGUERASVISITAS TEATRALIZADAS [ 65 ]
  60. 60. 4
  61. 61. #ENTREVISTAAMBJOSEPMARTÍNEZRONDÁN
  62. 62. ENTRE ¿Com estàs? Bé, ¿i tu? VISTA Vinc de molt lluny. Sí, ho sé. I enguany, ¿de què vols que parlem? AL Conta’m un poc què fas. Els diumenges cantar. Cante ben a plaer i devot en missa. La salutació angèlica, les oracions, el prefaci… RECTOR Cante també als xiquets de la catequesi: Cançonetes en valencià i castellà, i també en llatí. Fa uns mesos vaig compondre una cançó per a cantar i suscitar en els xiquets quan la canten l’amor a la santa missa. DE Quatre versos que es repeteixen després de cada estrofeta: FAURA Alça’t, filla, amb alegria, que és diumenge hui, fill meu, i ens espera en missa Déu I DE per omplir-nos d’alegria. A la fi de l’entrevista me’l diràs. ¿Escrius altres BENI versos? Si tinguera temps, crec que tots els dies en faria uns pocs. Almenys un sonet, o una dècima, o una lira... FAIRÓ ¿Quines estrofes t’ixen més fluïdes? Les dècimes o espineles, i les lires. D’un temps cap ací, també els sonets. DE LES ¿Quan començares a fer versos? Crec que els primers que vaig compondre va ser en VALLS tercer de batxiller al seminari de Montcada. Eren molt roïns. El professor de literatura ens manà que féssem una poesia. És que aquells versos cantaven la cara un poc agra del professor... No sé si ho notaria.[ 68 ]
  63. 63. Però d’estudiant recorde un estiu haver-ne escrit a los pesare que le esperan.la Mare de Déu del Bon Succés, ací a Sagunt, i em En servir a Dios se esmeradonaren tres-centes pessetes de premi; no sé si era el mostrando buena calaña,primer premi. siendo su mejor hazaña trocarse en granos de uva,Ja en el seminari de Terol en vaig escriure molts, que el vino ha de estar en Cubaen castellà. Uns goigs al professor d’arqueologia, cuando está lejos de España.un home savi i a l’ensems candorós. Qual li’ls llegiaplorava d’emoció. Me’ls demanà. Gran investigador Al diari Lucha de Terol em publicaren per al diumen-dels arxius de les Seus d’Albarrassí i Terol. Comen- ge de Rams uns que començaven, o deien:çaven: Ramos me den las ramas Con aplauso general, de naranjo, olivo o palmera con simpatía i agrado, y al toque de campanas a vós elige el prelado te cantaré hosanas por vicario general... de primavera...També en vaig dedicar uns al meu amic semina- I molts altres al full diocesà Semilla evangélica... Unsrista de Rubielos de Mora. Recorde que la tornada que vaig fer per a Nadal els posaren a primera pla-acabava: na... I a Sant Josep, molts. Sednos Torán de Rubielos Després, ja de rector de poble, he escrit goigs que en la vida protector. cantaven ben a plaer en la festa del sant. En Al- bentosa, a la Mare de Déu dels Àngels, que tinguéÉs que els seus pares li duien bon menjar, i ell ens una confraria fundada sense dubte en el segle XIII.en feia part... Menjar de casa, tan bo, d’estudiants... Comencen així, els goigs:L’estiu de 1966 em demanà uns versos per a una reli-giosa de l’Asil de Rubielos que feia cinquanta anys de Pues sois flor la más hermosaprofessió. Havia estat a Cuba vint-i-cinc anys, i a poc que en estos campos se cría:d’aplegar Castro i la seua tropa, les tirà fora i tornaren Vida sois, Virgen María,a Espanya. Recorde que una de les moltes estrofes de los hijos de Albentosa.que li vaig dedicar, deia així: En Nogueruelas, uns altres a la Santa Creu, festa del 3 Valiente y aventurera de maig. I en la seua antiga església vaig dir l’homilia cruza sin miedo los mares en vers en un casament; començava així: cambiando en dulces cantares [ 69 ]
  64. 64. Pastores de la montañas, al Santíssim Ecce Homo, que ha tingut una accep- dejad ya vuestros corderos, tació diria que universal en aquell estimat poble. que en Nogueruelas Julián Anys després, en 2008, vaig fer un poema bucòlic hoy se casa con Consuelo... descriptiu del poble i terme... Quan el llegia, alguns regidors i altres delpúblic ploraven d’emoció. DosI de sobte, un dels convidats que estava dalt al cor, de les quaranta una estriofdes deien:diu: “¡Ole!”. ¿Com cantaré al poble que tant avui m’estima,En Fuentes de Rubielos vaig afegir una estrofa als què li diré per dir-li que és pobra ma virtut?goigs de Santa Maria Magdalena. ¿D’on colliré tants versos, la música i la rima, si és Pego qui enamora i el seu trobar sublima En la paz de estos pinares eterna gratitud? os dio Fuentes esta ermita, y hoy el pueblo aquí os visita Oh ermites d’assutzenes i estreles coronades, como antaño los juglares... ermites del meu poble, -ai Pego, ja sóc teu-, ermites grans o xiques a dins i fora alçades,Un dia, em va commoure el cementeri del convent guardeu la nostra vida de tristes pedregadesde les mongetes agustines de Rubielos de Mora, d’on pecats que ofenen Déu.era capellà, i vaig escriure una espinela que desprésla posaren en ceràmica al mateix cementeri: ¿I de Pego on vas? Ací a Faura... Qué lugar tan elocuente, humilde, solo, sencillo, ¿Molts anys? aquí florece sin brillo ­ i!, la vida és un bufido. Tres dècades i tres anys... U cristiana i virgen simiente. Ací, a Faura, he escrit, crec, la major part de les meues Buen suceso eternamente trobes... De Benifairó sóc rector des d’octubre de soñar que cerca en los cielos 1996. Hi vaig viure també amb ma mare. Allà vaig es- del heno y músicos suelos criure el drama de la Passió en vers, publicat al llibre ofrece al Padre un himnario de la Setmana Santa de 2004. el humilde relicario de las monjas de Rubielos. Però, sí, ha estat a Faura on he compost molts versos. En valencià i en castellà.A Pego vaig estar de vicari de 1977 a 1979. En 1978escriguí els Set Dolors i Goigs de Sant Josep, que Recorde, dels primers, els goigs a Santa Bàrbara;encara cantem a Faura i Benifairó. En 2003, l’himne goigs a Sant Roc; himne i goigs als Santíssim Crist [ 70 ]
  65. 65. dels Llauradors; els Gaudes traduïtsdel llatí que cantàvem els dissabtes;un himne a la Mare de Déu del BonSuccés de Benifairó, i en 1999 unsgoigs; himnes i goigs als Sants Joansde Faura; goigs a Sant Nicolau de Bari;els Set Dolors i Goigs de Sant Josep(altra versió).¿I dels altres pobles de la Vall de Segó?No cal dir... Himne a la Mare de Déu delsÀngels de Benavites, himne als Sants dela Pedra, i Àngel Custodi i Santa Annade Quartell, himne al Crist de l’Agoniade Quart...I, segons em venen a la memòria,podria dir: goigs a Sant Roc de Beni-muslem, els Dolors a la Mare de Déude l’ermita de Sagunt, a l’Assumpcióde Faura, goigs a Sant Blai, himne ala Mare de Déu del Remei de Sagunt,goigs a Sant Cristòfol de l’ermita deMorvedre (1977), Goigs s Sant IsidreLlaurador (2007), goigs a San Pere deCatarroja, goigs al Sant Calze d’Albe-ric; goigs als Sants de la Pedra d’Orba;goigs al Beat Vicent Sicluna, Màrtir;goigs a la Mare de Déu de la Valldigna(1998); goigs de Nadal (2003), goigsa la Mare de Déu del Bon Succés deBenifiaró, ja esmentats; himne i goigsa la Mare de Déu de Gràcia de Càrcer;goigs a la Mare de Déu de la Mina deCatarroja; goigs a la Mare de Déu delsDesemparats; benedicció en vers de
  66. 66. les campanes de Cullera (2004); homilia en vers en estenent en el paper uns pobres versos de joia, o dela missa nova del bon amic Mn. Joan Carles Ale- pena, i sempre de gratitud al do de la vida, i sobre-many (Pego, 1989)... tot, al do de la fe en Jesucrist el Fill de Déu. ¡Ací, en Ell, quanta poesia n’hi ha, quanta..., i que dolça, iI moltes altres més. També vaig gosar la celebració que saborosa...! I la missa de cada diumenge i festesde la santa missa, però fa molts anays. La veritat és de guardar. Sí la gent, la bona gent té una fe vaga,que em sorprenc quan regirant o ordenant papers difusa, sostinguda per tradicions precioses, peròem troba amb versos que ja no recordava. sense una experiència suficient per a donar la cara davant la temptació, a la vergonya, a la comoditat...­­¿Quan fas versos? ¿En quins moments del dia...?Si em veig mogut, com sentint que una llumeneta Te n’ampasses de la poesia a la religió, ¿no?se’m posa davant, només puc. És com una dolça Si el món, si els lectors coneguessen quin és el doforça que m’atrau; dolça i dolorosa també, puix sé de Déu i qui és el qui els demana beure..., quantsel que vull dir, ho sent, però no sempre trobes la cànters s’oblidarien, quanta boira es desfaria perparaula, la justa expressió on descanse el desig de recolzar la vida en allò que és fonamental: el Misteridir el que t’han dit, allò que sents o has sentit dins lluminós de Déu. Tota formosor, tota poesia, totade tu, de vegades d’allò que tens fora, davant de tu. capacitat d’admiració i d’èxtasi poètic o artístic, téSovint també em ve al cap com un llamp d’inspira- al seua font en Ell, per Ell i amb Ell. ¿No et sembla,ció, prenc nota, -sol ser el primer vers-, i després co- Caterina? Si lleves Déu et quedes sense esperança. Imence a estirar del fil i l’acabe. Un dia vaig escriure com sense esperança no es pot viure, en fabriquemuns sonets al Crist de l’Agonia d’Úbeda, Jaén. Estava una altra. Només la apoesia, pense, fins i tot la atea,en la cuina fent el dinar i anava i venia a l’escripto- la poesia increient, sense voler ja està parlant deri... Ara, el millor temps del dia per a escriure me’l l’Amor desconegut.dóna la nit. Acabat el treball pastoral, en silenci,contemplant allò que el món interior recrea, un ¿Tot açò per al llibre de Falla...?record, una escena, una paraula evangèlica, el mis- ¿Que un llibre de falla no forma part de la vida?, ¿deteri del mal (quant em pesa), el meu sacerdoci, els la vida d’un poble? Doncs, també, el llibre de falla,meus pecats, la bona gent de la meua infantesa, el és digne de parlar al cor dels seus lectors. Des de elriu, el castell, les muralles, el Cantal Gros, garrofers i sainet valencià fins als sonets a Sant Josep, a honoroliveres, el calvari, els carrers on m’he criat, ¡Morve- i al voltant del qual s’ajuntà el costum de fer falles...dre, Sagunt!; l’amistat, l’Església. I, com no, les flors, Del foc i del foc d’un Amor que no crema i purifica lales muntanyes, l’aurora, paraula incombustible en nostra visió interior...poesia, l’aurora, i el crepuscle; la lluna, sobretot lalluna de Dijous Sant, la Sang, les ermites, els pobles Bo, Josep. El temps, el temps...per on he passat anunciant el goig de l’Evangeli..., Tu vens d’un temps tan llunyà...ara a Faura, ja tants anys... Tot ho porte dins i respire [ 72 ]
  67. 67. Quan vinc a entrevistar-te, em ve a la memòria allò ­¿I tu no tu algun vers...?del clàssic: O tempora, o mores... Ai Caterina, jo no els aplegue ni a la sola de la sabata,Sí, el canvi és molt gran. Supose que no en tot; sem- pero no fa molt vaig esciure un sonet d’aquest caire,pre hi ha res perenne en l’home. Però és tan dolça la la dolça emoció que emet la natura las meus (alsvida serena, laboriosa, fraterna, sense soroll, fins i tot nostres) sentits...anònima... Me’l dius i acabem, Josep. Però signa’l.Mira, això que dius em recorda el que escrigué Bé. Agraït per la teua visita. ¿Tornaràs l’any que ve?Horacio en la seua oda 2, 3, Aequam memento rebusin arduis servare mentem, que volo dir, «Recorda con- Si Déu vol.servar la ment serena en els moments difícils».Sí, és de veres. Després frare Luís de León, i abansGarcilaso de la Vega, també, canten la glòria de la A l’ombra d’aquell rouresoledat sonora com Sant Joan de la Creu. El de Bel- Gaudia el ventijol davall l’ombriumonte diu del roure descansant d’un llarg viatge i el cant d’un rossinyol en el brancatge No cura si la fama omplia cel i terra molt joliu. canta con voz su nombre pregonera… I al fons cantar sentia el roll del riu,I el toletà: i veia vorejant del romiatge la senda i fer-li els lliris homenatge Convida a dulce sueño en valls i camps vestits de goig festiu. aquel manso ruïdo del agua que la clara fuente envía, El sol alegres fulles tamisaven, y las aves sin dueño mon cansament desfeia gaudi tant con canto no aprendido sentint al bosc que els pins remorejaven, hinchan el ayre de dulce armonía. veient mos ulls els passarells volant,I el místic que volà al Cel des d’Úbeda, escrigué: mon cos la pau i el vent l’acaronaven a l’ombra d’aquell roure descansant. ¡Oh bosques y espesuras, plantadas por la mano del amado! Josep Martínez Rondàn ¡Oh prado de verduras, Faura, 23 maig 2012. de flores esmaltado, decid si por vosotros ha pasado! Entrevistà, Caterina Rebolledo Sesé [ 73 ]
  68. 68. #PARTLITERÀRIA
  69. 69. 1
  70. 70. #INTRODUCCIÓTINCNOSTÀLGIADE FUTUR JESÚS PERIS LLORCA @perisllorca
  71. 71. >T inc nostàlgia de futur, és una frase de Josep Mentrestant, en altres aspectes, el futur de la festa Renau, que l’any passat la falla Castielfabib era –o el volien- una simple repetició del present cap de la Ciutat de València, va utilitzar com a a l’infinit. D’un present que al seu torn reproduïa unlema per al seu monument. Nostàlgia de futur. No és passat que venia del fons més fosc dels temps mésmal lema per al moment present, el que estem vivint foscos. Cerimònies corcades d’exaltació de reginesa la nostra societat, al nostre país. I també, clar, a la decimonòniques, atapeïdes de símbols d’honor,festa de les falles. privades de la paraula i del discurs; símbols antics del poder dels altres, ornat kitsch de la tradició mésTinc nostàlgia de quan teniem futur. De quan pen- grollerament, anacrònicament, patriarcal; poderssàvem que el futur era un espai habitable, l’espai de públics tutel.lant, dirigint amb mà fèrria, o amb guantrealització dels somnis, dels projectes individuals i de seda una festa originalment irreverent i satírica; lacol.lectius. Cada dia podia ser pensat com un pas més festa convertida en tòtem conservador, fins i tot reac-en la bona direcció. Això és una de les coses que més cionari, que llençar contra qualsevol sector dinàmic,em commou de la vivència de la crisi dels nostres progressista, dissident, de la societat valenciana: eljoves. Estudien, lluiten cada dia, pensant que el futur bunquer barraqueta, la fossilització de les esències, laés un abisme. El present és com un mur, com una illa desfilada dels palmeros de la campetxana alcaldessaen mig del no res. Això és el més angoixós de tot. Per del vestit roig.això tenim nostàlgia de futur. Com a individus, com asocietat, com a poble. D’eixos futurs no tinc nostàlgia. Del futur com a repe- tició del present, del futur com a despersonalitzacióI a la festa de les falles? Tenim futur a la festa de les al servei del mercat massiu de productes turístics,falles, tenim nostàlgia de futur? Depen. Fins fa uns cal deslliurar-se a la festa de les falles. D’això no calanys, les falles semblaven llançades cap a un futur de tindre nostàlgia. Sinó més aviat al contrari.gegantisme, de conversió en grans events massius, La pregunta seria: en un moment històric al qualentre la Fórmula 1 i les pastorals massmediàtiques, sembla que estem renunciant als futurs, podem som-homòfobes i integristes, però generadores de plusvà- niar un futur diferent per a la festa de les falles?lues televisives i turístiques. Les falles es plantejavencon cada vegada més grans, més cares, més llargues, En general, per a societat i la política, mentre elsmés massives. El futur es pensava com un creixement nostres governants es dediquen a destruir l’estat delsostingut cap a un clímax inabastable. Els construc- benestar, les polítiques socials, mentre dediquen eltors, els especuladors, les utilitzaven com la divisió seu esforç i el seu temps a fer-nos la vida més difícild’image del seu grup d’empresses. Els diners fluïen. per a que els que han acumulat capital el continúenEls trailers i les grues alçaven colosals monuments i el gaudint i acumulant, crec que no podem renunciar apoliexpan cremava –es volatilitzava- entre creixents somniar futurs. Perquè renunciar és posar-los-ho fácil,orgies de fum negre. deixar-los fer. Cal somniar i cal lluitar. Cadascun i junts. [ 78 ]
  72. 72. Això que ho veig clar en aquests moments de crisi terrible, econó-mica, política i social, ha de ser també cert a la festa de les falles. Ésmés, cal aprofitar per desfer-se’n d’eixos futurs foscos mencionatsabans.El futur de les falles hauria de ser aprofundir la seua dimensió dexarxa social, en aquestos temps de crisi. Ser un espai de socia-bilitat, una xarxa de solidaritat, un lloc de trobada, un referentcomunitari per a cadascun de nosaltres. El que les falles han segutdes del seu origen. Comunitat, de i per al poble. I això, ara, ens famés falta que mai.El futur de les falles hauria de ser convertir-se en un espai lliured’expressió. El que també foren des del seu origen. Un alegrediscurs popular i satíric que pose en evidencia les contradiccions,els abusos, la hipocresia del poder. Humor lliure, popular. Espai perfer contracultura en el millor sentit de la paraula. Canal per a fersentir les veus de qui pateixen les conseqüències de les polítiquesinjustes. Plural i resistent, sorneguer i divers. Lliure i popular.El futur de les falles hauria de ser convertir-se també en un espailliure de creació artística. Art popular entre les arts, un lloc d’en-creuament de tendències artístiques amb la sensibilitat del poble.Com ho va ser, com ho pensà per exemple Josep Renau citat alcomençament d’aquest article. No repetició fastigosa de modelsheretats i convertits en tótem i símbol d’immobilitat ideológica,sinó espai de creació, lloc on es fa concreta i combustible l’energiade futur. Que és futur fet objecte d’art. Fet flama que repeteix elritus. Sempre igual, però sempre diferent també.La festa de les falles hauria de ser reflexe de la societat de la quenaix. No més sexista que la societat. No més homòfoba que la so-cietat. Menys, en realitat, com a espai de convivencia i d’intercanvi,on cadascun és qui és, indivividu i membre de la comunitat: homeo dona, homosexual o heterosexual. La festa de les falles hauriad’anar bandejant o redefinint rituals que sublimen el sexisme i la [ 80 ]
  73. 73. subalternitat de la dona. La festa de les falles una festa feta pertotes i tots per al gaudi de totes i tots, compartint els llocs d’espec- tadors i d’actors. La festa de les falles hauria de lliurar-se de tuteles i clientelismes. Deslligar-se d’institucions hereves del franquisme que conver- teixen a la festa en una oficina municipal, a les ordres del regidor de torn. La Junta Central Fallera hauria de convertir-se en una vertadera Federación de falles, que poguera parlar d’igual a igual als poders públics, com parlen els ciutadans lliures i amb drets als governants que han escollit. I si no volen escoltar, fent-se escoltar: denunciant abusos i coaccions si es produeixen. La festa de les falles hauria de posar-se al servei de la dignificació del valencià, però també del seu ús. Els fallers poden ser lectors de valencià gràcies als llibrets, gràcies als monuments, especta- dors d’obres en valencià gràcies a les representacions teatrals i lespresentacions. S’hauria de deixar de banda divisions ortogràfiques que sorgiren per dividir, per criminalitzar l’us digne de la llengua,per garantir la seua desaparició, la seua substitució gradual en tots els ordres de la vida pel castellà. La festa de les falles hauria ser elque va ser des del seu origen: valenciana i popular. Valenciana i en valencià.Alguns d’aquestos somnis ja es van fent realitat, és de veres. Espais de llibertat, de creatitivat, d’igualtat, de conreu del valencià, ja existeixen a la nostra festa. Aquest llibret n’és una mostra. En eixe sentit, la tasca present és coneixer-los, recolçar-los, explicar a laresta de la societat la seua existència. I persistir. Humilment, incan- sablement, persistir. Persistir en somniar.Tenim de nostàlgia de futur. Doncs, que eixa nostàlgia siga el primer pas per tornar a prendre el futur en les nostres mans. La societat, el país, la festa de les falles serà al final el que nosaltres voldrem.Que el futur siga nostre. També nostre. És un bon objectiu. Lluitem. [ 81 ]
  74. 74. 2
  75. 75. #MONUMENTSQUÈ FALLEST’AGRADENMÉS,BARROQUES OINNOVADORES?
  76. 76. 2.1
  77. 77. #PRÒLEG AVILLAENMEDIO FERRAN MARTÍNEZ GÓMEZ @ferran_martnez
  78. 78. >T enia el text enllestit per a la seua revisió, No desvelaré qui era el guanyador de tal concurs un text que portava en el cap molt de en el meu text que va acabar en la paperera de temps i que parlava de gastronomia. Sí, reciclatge. Només vull indicar que els plats millorde gastronomia, no llegiu malament, comparava les valorats en tots els aspectes per part dels selectesfalles amb la gastronomia en un hipotètic concurs gurmets foren:gastronòmic en què competien els millors xefs delmón i en el qual cada un podia aportar al concurs el Llentilles a la riojana, broqueta de llagostins sobreplat que volguera sense haver-se de cenyir als ma- espill de safrà i arròs oriental i una desconstrucció deteixos ingredients, a les mateixes tècniques ni a les truita espanyola.mateixes tendències. Com he dit, el text estava preparat, però la lecturaL’única condició del concurs era que els plats cuinats per casualitat d’un post amb títol Villaenmedioque optaren al premi haurien d’estar presentats i d’un blog, l’autor del qual era desconec, quellestos en el moment fixat perquè fóra valorat pels parlava de la situació actual de la nostra societat,millors gurmets. em va fer començar a pegar-li voltes al cap, ja que personalment m’hi vaig veure reflectit, i també m’hiA tal concurs optaven diferents plats elaborats des vaig veure reflectit com a faller.de les diferents tècniques. De la cuina d’autor ala cuina casolana passant per l’alta cuina. En tots http://excusatio.wordpress.com/2012/04/07/coincidia l’ús dels millors productes i la cura en la villaenmedio/seua elaboració. “El cas és que ací ningú està còmode si no extermina aCada cuiner tenia llibertat absoluta a l’hora de qui no pensa igual”, pensament en el post real compoder expressar-se en allò que millor sabia fer. la vida mateixa, així és en molts aspectes quotidiansEls gurmets provaven cada un dels plats, els que ens envolten i les falles no n’estan exemptes.assaborien amb la mateixa cura que s’intuïaque havien tingut els autors a l’hora de la seua Un servidor, en matèria fallera, se sent moltesrealització. Valoraven la presentació d’aquests i vegades un modern entre barrocs i un barrocfinalment havien de seleccionar aquell que millor entre moderns, un innovador entre tradicionals iestava cuinat. un tradicional entre innovadors, quan allò senzill seria, igual que ocorre amb el concurs de cuina queDifícil tasca, atés que açò de la cuina, igual que em vaig inventar, obrir finestres i portes, eliminarocorre amb l’art, és molt important transmetre, etiquetes que només serveixen perquè no ens sentimen aquests nivells ja no sols es busca la funció còmodes. Etiquetes que usem per a exterminar el dealimentària, sinó anar més enllà i expressar. davant només perquè no pensa igual que nosaltres en les formes. Allò sensat, i més tractant-se d’art [ 86 ]
  79. 79. (com se’ns ompli la boca als fallers en usar aquesta fallers i artistes han bussejat entre diferents formesparaula, art, per a autoexalçar-nos), és valorar tot allò estètiques que els permetera transmetre el missatge,que transmeta, expresse, comunique i es faça amb que els permeta sorprendre’ns amb les seues obres.qualitat, una qualitat que atorga la tècnica amb què Només cal girar la vista arrere.estiga realitzada la falla. Potser d’eixa manera ens adonem que pretendreCom ocorre amb els plats que cada xef aporta al frenar la innovació (insistisc que l’etiqueta nomeu inventat concurs de cuina, de segur que estaran m’agrada gens) no és més que atacar directament laperfectament cuinats independentment del gust tradició que ha permés, al llarg dels segles d’històriapersonal de cada gurmet. de la nostra festa, l’evolució fins als nostres dies, i encara que parega incoherència evolucionarA la societat actual, i als fallers en especial, ens respectant la tradició, no està per a res renyit,encanta posar etiquetes, crear cànons, fins i tot en almenys eixa és la meua visió particular.matèria fallera ens atrevim a dir què és i què no ésuna falla sense entrar en altres valoracions que els Mentrestant continuaré esperant que el “poblenostres gustos personals. fantasma” del post deixe d’estar desert.La majoria de vegades som incapaços de mirar Mentrestant gaudiré assaborint unes llentilles acap arrere, i veure que l’ús del cartó en les falles fa la riojana elaborades amb els millors productes iuns 90 anys va ser titlat d’aberració en la societat la més gran de les cures igual que ho faré gaudintfallera de l’època, mentre que hui ho considerem de la creativitat, investigació i elaboració de la“detotalavida” i l’aberració és l’ús d’uns altres desconstrucció de la truita espanyola, perquè dematerials que permeten volums i composicions que segur que ambdós plats em transmeten sensacions.ens deixen bocabadats. Som incapaços de mirar caparrere, i veure que les estètiques caricaturesques Mentrestant un servidor continuarà sentint-seque hui en dia són les acceptades per la totalitat al Villaenmedio faller, lluitant perquè les fallesde la societat fallera eren titlades d’innovadores i eliminen les seues etiquetes, perquè les falles siguenmodernes fa escassament unes tres dècades. contemporànies tant de l’època com de la societat.La innovació (use aquesta etiqueta perquè cal seguirles normes del joc) és la principal tradició quetenim en les falles. Al llarg de la història, fallers iartesans no han parat de buscar nous materials queforen més resistents, que foren més manejables,que permeteren crear les seues obres d’una millorforma. Açò ha format part de la nostra història iformarà part del nostre futur. Al llarg de la història els [ 87 ]
  80. 80. 2.2
  81. 81. #INTRODUCCIÓEN LAVARIETATESTÀ EL GUST QUINO PUIG I SAFONT
  82. 82. >Q uan a finals dels anys noranta l’Ajunta- Tot açò pareix que ho hàgem oblidat de sobte inten- ment de València va crear el premi a les tant buscar la falla ideal, la que realment represente falles innovadores i experimentals, va la societat actual. Valorant el barroquisme com aser intentant, segons les bases del concurs, estimular aigua passada, o la innovació com a mamarratxos deli reconéixer els valors artístics i creatius dels monu- futur, sempre establint etiquetes intentant desqua-ments fallers, que pels seus elements i tractament de lificar uns i altres, a vegades portats pel desconeixe-temes i materials tingueren un concepte innovador i ment de la matèria o, el que és pitjor, per aprofitar-seexperimental, sense adonar-se segons el meu criteri de la contesa, i intentar traure el profit mediàtic de laque estaven premiant una cosa innata del monument innovació, sabent que hi ha vegades que és el camífaller sense entrar a classificar estils i corrents. Allí va més curt per a traure màxima rendibilitat al menorcomençar una sèrie de despropòsits que ens han por- preu. L’equivocació més gran que podem tindre atat a estar divagant hores i hores sobre l’evolució de la l’hora d’enjudiciar una falla és basar-nos en la fabrica-falla, ignorant tota la seua història, que ens ha ense- ció de les seues peces, és a dir, si són de nova creaciónyat que la falla depén exclusivament de la llibertat o reproduïdes pel sagrat mètode del refregit. Dir quedel seu creador, que tota estètica és valida i que en la una figura perd el valor quan ix d’un motle conegutvarietat està el gust i que intentar classificar els monu- és insultar l’essència bàsica del monument faller,ments fallers és un error perquè com bé deia Confuci: perquè cada full de cartó que es deposita en el motleon hi ha educació, no hi ha distinció de classes. porta intrínsec el sentiment que l’artista posa en ell, que una figura isca les vegades que isca, sempre téLa història de les falles ens mostra que sempre hi alguna cosa a dir, i que moltes vegades l’humor i elha hagut diferents tendències, basades unes en la missatge d’un vell conegut és superior al d’un recentcomposició de les parts del monument, altres en arribat insípid i sense sentit que ni té gràcia ni enginyels materials i altres també en l’aplicació del color o per a compartir.en altres aspectes, i que mai s’ha intentat exclourecap monument del conjunt en general. Les falles Els contraris d’aquest sistema recorren tots els anyshan evolucionat paral·leles a la societat i només la totes les diferents ciutats falleres a la recerca delvalentia de les comissions o l’originalitat dels artis- delicte flagrant d’una peça repetida. Ja per si mateixtes acceleraven el canvi estètic, genis com Ricardo per a ells només açò ja li lleva tot el valor estètic iRubert són els que han donat riquesa a la diversitat artístic de la falla, i, el que és més al·lucinant, tambédels monuments fallers, quan en els anys seixanta va el sentit crític, perquè per a aquesta sèrie de segui-canviar d’estil a causa d’una crisi de consciència artís- dors de la innovació fallera, la crítica per descomptattica creant una falla avantguardista, suprimint ninots va lligada al tipus de monument, doncs perquè unai donant més valor a les formes i a altres elements crítica i guió siguen compromesos han d’estar dinscom ara moviments, llums i colors. I per açò no van d’un conjunt artístic de nova creació, i ací ens trobemcanviar les falles, simplement noves plàstiques es van amb un còctel explosiu, peces insulses que intentenunir a l’estètica més convencional. representar objectes on qualsevol semblant amb la [ 90 ]

×