Llibret benemerita 2014 (3)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Llibret benemerita 2014 (3)

on

  • 505 views

llibret benemerita 2014

llibret benemerita 2014

Statistics

Views

Total Views
505
Views on SlideShare
429
Embed Views
76

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

1 Embed 76

http://fallabenemerita.wordpress.com 76

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Llibret benemerita 2014 (3) Presentation Transcript

  • 1. LLIBRET MUSEU DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL EDITA: A.C. FALLA CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL COORDINA: OLGA CARRASCO TONI GARCIA FENOLL DISSENYA PORTADA E IL-LUSTRACIONS: MARIO NAVARRO MARQUÉS OLGA CARRASCO GARCIA POEMA SATÍRIC: CRISTINA CARRASCO MAQUETA E IMPRIME: IMPRESPUCHADES COORDINA PUBLICITAT: VICENTE TORDERA QUIQUE LLOVERA DEPÒSIT LEGAL: V-272-2014 1
  • 2. Un any més posem totes les nostres forces i recursos en una ferramenta quasi tan antiga com la pròpia falla: el nostre llibret. Hem treballat de valent per a poder fer algo que estiguera a l'altura del que mereix una comissió tan gran com la nostra i, així i tot, cada any pareix que sempre ha sigut poc. Agrair l'esforç que açò suposa; l'esforç i el temps dels que estan darrere d'este treball. Aquells que busquen la publicitat per a mantindre-ho viu i aquells que decidixen anunciar-se i contribuir amb esta gran festa que ens unix. Aquells que maquetan, imprimixen, retoquen fotos. Aquells que aporten informació. Aquells que pregunten si necessites qualsevol cosa i no dubten a oferir-se incondicionalment. Als que critiquen el treball esperant millores any rere any. A tots, gràcies El repte ha sigut gran: art i falles. I dic repte perquè poca informació trobem respecte d'això. Després de la seua àmplia història, resulta sorprenent l'escassa informació escrita. Potser serà pel seu caràcter efímer, tal vegada. Però si alguna cosa crida l'atenció de la història artística del monument és la seua escassa evolució, la seua fidelitat a cànons tradicionals i la seua por a la innovació estètica, artística i tècnica. “La falla de tota la vida” és un dit molt faller que en res ha ajudat a canviar la història. La falla és tot el contrari, és viva, és renovació, és crítica, és foc, és sàtira i humor, és denúncia. I des d'ací és on hauria de plantejar-se la seua identitat, al servici de la creativitat, la innovació i l'humor canalla. En esta societat que ens ha tocat viure i, ara més que mai, necessitem artistes sense por, fallers crítics, premis renovats i no excloents, sàtires mordaces fora del lligam de l'espectacularitat i el “más difícil todavía”. En una paraula: CREATIVITAT. I si em pregunteu si llavors tot val vos diré... és art. Olga Carrasco 2
  • 3. 3
  • 4. 4
  • 5. 5
  • 6. Un altre any esperem ansiosament la nostra gran festa: la gran setmana fallera. Una gran setmana, on tots els sentiments, emocions, esforç i treball de la gent que fan possible sense res a canvi per a que tot estiga a punt i no falte cap detall. En primer lloc, voldria acomiadar als representants del 2013: Adrián, Ana i especialment a Lidón que ha tingut la sort de formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Torrent. Moltes gràcies als tres per les falles del 2013, un bes molt fort. Com no, feliçitar als que enguany ens representen: Alberto i Mónica; uns xiquets de sang fallera i que segur guardaran aquest any en el seu record per sempre. I per supost a la nostra Fallera Major Ester, que enguany els dos estem vivint per fi un somni de la infancia fet realitat. AGRAIR en lletres grans a tots els anunciant i col-laboradors per l’esforç que fan anunciant-se en les pàgines del nostre llibret, ja que en temps de crisi es de molt agrair el que fan per que la nostra festa siga en davant. Vos convide a gaudir de les festes Josefines junt a tota la comissió, veïns i amics. Vixquen les falles del 2014 i vixca la A.C. Falla Carrer Benemérita G.C. Un fort abraç del vostre amic i president Sergio Mengibar Saiz 6
  • 7. 7
  • 8. COMISSIÓ MASCULINA PRESIDENT HONORIFIC: JOSÉ CARRASCOSA JERICÓ DANIEL AGUADO PARRILLA JUAN RAMÓN ALBACETE MIRANDA RAMÓN ALBACETE PEINADO JAVIER ALONSO PEREZ DANIEL ARCE LUZ JOSE LUÍS ARCE MASMANO OSCAR ARDID GIL JOSE RAMÓN BARTUAL ROGER ÁNGEL BRAVO CORTÉS JOSÉ CARRASCOSA JERICÓ TEÓFILO CORTÉS GOMARÍN JOSE VICENTE CORTÉS MARQUÉS VÍCTOR CORTÉS MARQUÉS FCO. JAVIER CUEVA GALINDO FCO. MANUEL DELGADO MASEGOSA SERGIO GALÁN PÁJARO KEVIN GARCÍA DOLZ DAVID GARCÍA FENOLL TONI GARCÍA FENOLL RAÚL GARCÍA MARTÍNEZ RAÚL GÓMEZ GIMÉNEZ TOMÁS GÓMEZ GIMÉNEZ PEDRO JESÚS GONZÁLEZ MOLERO SALVADOR GONZÁLEZ SÁNCHEZ NACHO HIDALGO LLOPEZ ÓSCAR HIDALGO LLOPEZ ENRIQUE LLOVERA GIL JUAN ANTONIO LÓPEZ JEREZ SERGIO LUNA GUTIÉRREZ MIGUEL MARTINEZ MORÁN VICENTE MEDINA DELEGIDO JUAN MENGIBAR SÁIZ SERGIO MENGIBAR SÁIZ JUAN MENGIBAR SÁNCHEZ JOSE MIQUEL ALGARRA JOSE MOLES MARTÍNEZ ENRIQUE MONTORO ANDREU ENRIQUE MONTORO GARCÍA PASCUAL MONTORO TOLEDO DANIEL MORAGA SEVILLA MARIO NAVARRO MARQUÉS JESÚS NAVARRO VÁZQUEZ 8
  • 9. JOSÉ NUÑEZ MORALES JOSÉ NUÑEZ VILATA DOMINGO PALACIOS MARQUÉS JUAN ENRIQUE PASCUAL MONTORO JUAN ANTONIO PASCUAL TEJEDOR RAMÓN PLÁ NAVARRO RAFAEL VICENTE REYES HERNÁNDEZ GABRIEL RODRÍGUEZ MORAGA IGNACIO ROMERO LÓPEZ JOSE MANUEL ROMERO MUÑOZ SERGI RUIZ MARTÍNEZ ANDRÉS RUIZ PÉREZ JAVIER RUIZ RUIZ VICENTE LUÍS SÁNCHEZ MORENO MARCO ANTONIO SANCHÍS CARRATALÁ ESTEBAN SANFELIX ALONSO A. MIGUEL SANFELIX GUERRERO JUAN LUIS SEGURA TORRES ANDRÉS SERRANO MEZCUA VICENTE TORDERA MARTÍNEZ JOSE VILATA ORTÍ ABILIO VILLARTA AROCA ALTRES FALLERS I ABONAT FALLER D’HONOR: SR. D. ALFONSO RUS TEROL ANA BELÉN COBRA ESTEBAN CONSUELO CUENCA NIETO FRANCISCO FLOR CABEZA IRIS ANDREU LÓPEZ JOSE VICENTE LÓPEZ NAVARRO ERIKA CEBRIÁN LLACERA CATI SAIZ AVILÉS LOLI RUBIO MANZANO BEATRIZ MONTLET MARTA HERNANDEZ CRUZ VERÓNICA GARCÍA GÓMEZ CHARI MOLTÓ RUIZ YOLANDA YAGO GALLEGO NOELIA ORTIZ VANESA CASTELLÓ GUEVARA FRAN RAMÍREZ PARRA 9 MIGUEL GONZÁLEZ GUZMAN MªJOSÉ VILLENA ÁLVAREZ CARLOS GARCIA MÁRQUEZ SITO PEREZ CHUST ANA ISABEL MONTORO ATIENZA MARCOS GARCIA PEREA
  • 10. 10
  • 11. 11
  • 12. “Per amor a l’art”……naix un sentiment que sols els fallers coneguem, un treball que es realitza per “ amar aquest art “,sense rebre gens a canvi, simplement per amor a la nostra festa, a la nostra falla. Eixes persones que fan que el carrer tinga color, tinga forma i tinga il.lusió el dia 15 de Març. Eixes persones que fan de l’art pólvora i soroll, que fan que els nostres cors esclaten davant una mascletà. L’art de l’indumentaria que tant homens com dones portem damunt, pintes, mantilles, davantals, mocadors, mantes i pentinadors. L’art pren vida en forma de flor i ho fa amb la nostra mare de déu engalanada baix l’església del nostre “poble”. I es que l’art, a les falles, es manifesta a cada racó. Gràcies a totes eixes personos que feu que cada dia “l’amor a l’art” estiga present al nostre casal, per fer que el vostre treball done el seu fruit i cobre vida. Perquè veins, amics de la nostra festa, l’art a la nostra falla “es vida” i l’amor per aquesta festa ens fa que sigam el que som. Una comissió que per al que no la conega....no és una falla, és una gran familia!! Convide a tot el que vullga, vei, foraster o amics d’altres comissions a que gaudiu d’aquestes festes junt a nosaltres i que de prop tingau el plaer de comprobar que l”l’amor a l’art”, enguany és el lema del nostre monument major , però per sempre, és nostre lema per continuar endavant. La falla Carrer Benemèrita Guardia Civil, de la que puc cridar ben alt que estic molt orgullosa de representar, naixque xicoteta amb gran sentiment i hui es gran...molt gran...no és el número de cens, son les persones que la formen. M’acomiade de tots vosaltres amb la certesa de que la màgia envoltarà aquest any a Mónica, Alberto i Sergio (el meu gran amic) i se que junt a ells, feliços, tornarem a veure les flames el dia 19 de Març per a que aquest cicle mai es puga acabar!! Vixca la nostra falla!! Vixquen les falles!! Bones festes!! Ester Veguer i Montoro Fallera Major 12
  • 13. 13
  • 14. CORT D’HONOR JESICA AGUADO GÓMEZ LUCIA AGUADO GÓMEZ MªMERCEDES ALBACETE MIRANDA TANIA ALONSO SANTIMOTEO INMA BAUTISTA LÓPEZ GLORIA BETA TORDERA OLGA CARRASCO GARCÍA EVA CASTILLO MURCIA MªISABEL CASTILLO MURCIA MARIBEL CUBELLS SÁNCHEZ MIRIAM DELGADO MASEGOSA MÓNICA DELGADO MASEGOSA MARIA CECILIA FENOLL VILANOVA NATALIA FLOR CUENCA SANDRA GALÁN PÁJARO AZAHARA GALLEGO GARCÍA LAURA GARCÍA FENOLL ANA GARCÍA GÓMEZ SORAYA GARCÍA PEREA MªCARMEN GARCÍA VILATA MARIAN GIMÉNEZ ALBARRACÍN MANOLI GIMÉNEZ SEVILLA MªJESÚS GÓMEZ GIMÉNEZ ANDREA GÓMEZ LÓPEZ ELVIRA GÓMEZ MORCILLO LORENA HERNÁNDEZ MONLEÓN JESSICA HERRERA SÁNCHEZ MANOLI GIMÉNEZ NIETO ELENA LÓPEZ IRNAN MªJOSÉ LÓPEZ IRNAN INMACULADA LÓPEZ NAVARRO MªCARMEN LOSADA MARTÍN AMPARO LUZ CINTERO ANABEL MANTAS ESCUDERO MªCARMEN MANTAS ESCUDERO AMPARO MARQUÉS GIMÉNEZ 14
  • 15. ÁNGELES MARQUÉS GIMÉNEZ MªJESÚS MARQUÉS GIMÉNEZ PEPA MARQUÉS GIMÉNEZ PAQUI MARTÍNEZ ALÓS LAURA MARTÍNEZ MARTÍNEZ FINA MARTÍNEZ PÉREZ INMACULADA MARTÍNEZ TORDERA JESSICA MEDINA RODRIGO SANDRA MERINO GARRIDO ELVIRA MIRANDA OCHANDO ANA MARIA MOLINA MARTIN RAQUEL MOLTO RUIZ CONCHA MONTORO ANDREU ANA MARÍA MONTORO GARCÍA ANA MARÍA MONTORO MOLINA ARANTXA MORENO LOSADA TERE MUÑOZ NAHARRO NURIA NIETO GIMÉNEZ DE LOS GALANES MªDOLORES NUÑEZ VILATA BEATRIZ PALACIOS MARQUÉS MIREIA PASCUAL MONTORO CRISTINA PLÁ MARQUÉS MARIBEL PLÁ MARQUÉS TAMARA PUIG RUIZ MªCARMEN RAMOS MIRANDA ALICIA RAMOS SELIVA PEPI RODRIGO FERRER PEPI RODRÍGUEZ FERNANDEZ JUANI RODRÍGUEZ GONZALEZ VIKI RODRÍGUEZ SÁNCHEZ MARIA EMILIA ROMERO PINAR MELANY ROS FUERTES LIDIA RUBIO RAMOS MINERVA RUÍZ MARTÍNEZ FRANCISCA SANCHEZ CARRASCO ROGELIA SÁNCHEZ QUILES ANA BELÉN SÁNCHEZ SÁNCHEZ ESTER VEGUER MONTORO SANDRA VERDET CUENCA PILAR VERDET SOLAESA MARTA VEZZOSI CUBELLS 15
  • 16. 16
  • 17. La història de les falles manca d’un estudi complet i exhaustiu en matèria artística, tal vegada per considerar-se una iconografia accidental i poc firme i pel caràcter innoble dels materials empleats, poc inherents a les belles arts. No obstant i això, hi ha una bona quantitat de motius per fer un analisi en profunditat dels elements artístics d’una festa que reflectix les modes i etapes de cadasquna de les époques de la història de l’art. Així i tot, tratarem de fer una relació i explicació artística de les fases i periodes del monument faller ancara que la falta d’estudis i anàlisis previs ens dificulte la tarea. EL BARROC: s. XVI, s.XVII i principis del s.XVIII En primer lloc hem d’aclarir que l’origen d’aquesta manifestació efímera d’art popular és prou inciert, sobretot quan es tracta de datar amb exactitud el periode que convertix l’hoguera simple en el monument faller o falla. En qualsevol cas, és a partir del segle XVII quan la festa es convertix en tota una institució. Suposava una temptativa d’escapisme a l’opresora quotidianitat i a la grave crisi econòmica que patia el país. Els governants al mateix temps veuen en la festa fallera un mitjà d’impresionar al poble i mantindre-ho distret. Pilar Pedraza en su tesi doctoral “Barroco efímero en Valencia” distingueix tres tipus d’arquitectura efimera: els arcs de trionf, las “rocas” i els altars i, semblen plenament a la imagineria barroca amb llàgrimes, cabell natural i vestits de tela. No obstant i això, totes les estretes relacions entre l’art barroc i la festa fallera no impliquen que l’origen de la falla escultórica es remonte a aquest periode. 1 Les perruques i vestits amb els quals els artistes configuraven els ninots, conecten directament amb la imagineria barroca. “La Porquerola”, ninot indultat de 1965 de Vicente Luna dins d’aquets últims, fa dos tipologies. La més sencilla consistix en escenaris teatrals amb tota una serie de personatges artificials que representen una escena inmovil. La més sofisticada és d’estructura piramidal i està formada per tota una serie de grades en progresiva disminució i rematades per una alegoria. Ens trobem, per tant, davant els precedents formals dels monuments o cadafalcs fallers i, si a més tenim en compte que els ninots des d’un primer moment porten vestits, adorns i perruques, podem concluir que les falles es EL KITSCH: s. XIX Podem definir el Kitsch com un sistema d’imitació que mira cap al passat amb nostàlgia copiant amb sorprenent simplicitat allò que li precedix. Hermann Broch opinava que “lo que ha existido, lo que se ha experimentado, está destinado a reaparecer invariablemente en el Kitsch”, En aquest sentit, les falles desde els seus orígens, poden ser considerades com un fenomen purament Kitsch en tant en quant perpetuen l’estil i formes d’una estética difosa pel Barroc. I, hi ha que resenyar l’acció conservadora que compartixen Kitsch i falles, no sols a nivel temàtic o argumental, sino també com a reacció davant la vanguardia. Una vanguardia i modernitat enemiga de les falles davant una tradició que s’ha auto-impossat o, en qualsevol cas, imitat. Com exemple del que contem, als versos explicatius de la falla Sorní Salvatierra i Colón de 1954 que apareixen en la revista Pensat i Fet, junt al boceto s’afirma: “En paisatges i retratos l’art era lo d’abans ara tot són moniatos” 1 especialitat de l'art de l'escultura, dedicada a la representació plàstica de temes religiosos, normalment realista i amb finalitat devocional, litúrgica o processional 17
  • 18. És per aquest motiu que les falles estilística i artísticament es mantenen al marge de l’evolució de l’art del moment, jurant fidelitat absoluta als canons i formes més tradicionals i que recorden al passat. Al trànsit del segle XIX al XX a les falles comencen a aparèixer construccions com la Torre Eiffel, racacels coms els de Nueva York, etc., però apareixen simplement com a símbols d’una capital o país concret. A principis del segle XX moltes falles fan homenatge a pintors o escultors valencians però és aquesta una raó purament d’exaltació patriótica. Sorolla, Pinazo, Benlliure... es traslladen a les falles encara que tot queda ahí, en una simple exaltació dels genis valencians. És en 1934 quan Vicente Benedito trasllada les característiques més superficials del cubisme a la falla Pl. del Mercado Central. Si bé cal destacar que ho fa una vegada el moviment ja ha sigut asimilat per la societat eliminant qualsevol caracter revulsiu. Vicente Benedito utilitza les característiques més superficials del Cubisme en “Lo extranger tot ho invadeix”. Plaza Mercado Central, 1935 Qualsevol informació referida a tècniques i materials empleats per fer els primers ninots, ens ha arribat per transmissió oral. No obstant això, la falla plantada en la Pl. Mariano Benlliure en 1903 amb el lema “Antigor i modernisme” ens permet deduir que els cosos de les primeres figures estaven elaborats a partir d’un ànima de fusta o de fil d’aram, recobertes de teles o abrics i que la configuració dels rostros es feia amb masqueres de cartró. S’utilitzava calçat vell i guants farcits d’espart a l’hora de traçar les extremitats. La falla, que inicialment no constituia més que una proposta plàstica feta per un conjunt de veïns completament despreocupats de les técniques i formes artístiques, promte comença a tindre tanta importancia l’argument com la forma. I és així com paulatinament la realització del monument passa de ser un fet espontani a convertirse en un acte coordinat per un entés en la materia, encara que no siga un profesional de l’art. La construcció d’una falla deixa de ser anónima i noms com el del mestre fuster Vicente Sena, coordinador de la realització de les falles Alt del Alfondech de 1856 i Mossén Sorell de 1864 y 1867, o del ebenista Noguera, asesor de la confecció de la falla Pl. Pellicers de 1866, són dels primers en inscriure la història dels artesans fallers. No obstant i això, resulta imposible datar amb exactitud la participació en materia fallera del primers pintors i escultors profesionals però si podem afirmar que el primer artista que va conferir a les falles la dignitat de Belles Arts va ser Antonio Cortina Farinos (1853 – 1911), mestre de la Escuela de B.B.A.A. de San Carlos seguidor de l’estil renai- 1903 – Pl. Mariano Benlliure “Antigor i modernisme” de Alemany EL PAS DE L’HOGUERA A L’ART: 1849 – 1899 Fins a principis del segle XIX no tenim noticies de les falles diferenciades de la simple hoguera feta amb restos de fusta o trastos vells. Tramoyers insisteix en que el pas no es generalitza fins al periode comprés entre 1812-1843, i cal suposar que la transició va ser lenta i gradual en vista de les declaracions d’un periodista del Diari Mercantil de 20-03-1849 que, al fer alusió a les festes josefines, afirma: “Vuelve a renacer la costumbre de las fallas en la época de San José. Habia desaparecido casi esta manifestación en que los carpinteros obsequian a su patrón y sólo veíamos algún mamarracho sobre las hogueras en que se quemaban los trastos viejos e inutiles de toda una calle. Ahora el renacimiento ha sido con progresos y mejoras porque nueve hemos oído decir que existían ayer, ninguna indigna de ser mirada con gusto; algunas hasta se merecían elogios y lástima daba que se destinaran al fuego” És just a partir d’aquest moment quan la prensa oferix informació puntual de les falles, describint detenidament el seu argument, figures i contingut. 18
  • 19. xentista i especialista en quadres de batalles. Va ser l’introductor de les cares dels ninots modelades en cera. Farem per tant l’afirmació de que la incursió del primer artista professional al món de les falles data d’abans de 1866, encara que la participació en masa d’artistes professionals en el proces de realització de falles, és un proces mes tardiu. Cal suposar que dos fets foren fonamentals en aquest fet: la conversió de les falles en espectacle de pago i la concesió de premis a cadafalcs per tota una serie d’entitats. Entre 1866 i 1873 es planten ininterumpidament pretencioses falles a la Plaça de Bous de València, exibició que per lo general be acompanyada d’espectacle piro-musical que per presenciar-ho cal pagar el preu d’una entrada. Aquest fet obliga als promotors a millorar quantitativa i qulitativament les característiques del cadafalc per captar l’atenció del public i oferir una opció distinta d’allò que ja es pot presenciar a la via pública. D’altra banda, en 1887 el seminari La Traca concedeix per primera vegada premis a les falles, iniciativa que de 1895 a 1900 retoma la societat Lo Rat Penat. 1900 – Falla plantada a la Plaça de Bous 1895 – Pl. de la Pelota – Primer premi de la historia concedit per Lo Rat Penat En 1895 es plantaren catorze falles i el veredicte de Lo Rat Penat va ser “ninguna falla mereixia emportar-se el primer premi, però obligats a concedir-ho se li otorga a la Plaça de la Pelota” que era una apologia a l’alcalde Reig i a l’emprèstit municipal.” Els premis suposaren l’introducció de la competitivitat entre falles i la preocupació artística dels fallers pel cadafalc i és aquest motiu el que ocasiona l’inici de la búsqueda de profesionals que puguen dirigir o que executen directament l’obra. El fet és que des de finals del segle XIX d’entre la inmensa masa d’artificis anònims podem destacar noms com: · MARIANO GARCIA MAS, (1858 - 1911), catedràtic en la Escuela de B.B. A.A de San Carlos i autor de reconegudes estatues com la de Juan de Juanes en la Pl. del Carmen així com de nombroses pintures i grabats. En 1895 s’asocià amb Gómez per realitzar la falla de la Calle de la Paz, experiència que es repetix a 1900 a la Pl. de Bous junt amb altres artistes. 19 · El pintor PEDRO FERRER CALATAYUD, (1860 - 1944), discípul d’Antonio Cortina, catedràtic i director de la Escuela de San Carlos, especialitzat en marines, paisatjes i retrats, en 1898 construye “El Joc de Coín” per a la comissió Hort d’en Sendra, falla de gran elegancia formal que li reportà el primer premi a la millor falla. · L’escultor VICENTE PELLICER, autor entre altres de “Nou Quixot” per a la comissió Pl. de la Pilota i “Marruecos” al carrer Gracia- En Sanz; ambues premiades a 1899 i 1908 respectivament. En els últims anys la falla del carrer de la Pilota sempre estava en boca de tots, per la seua originalitat i per les seues crítiques, va ser l’ultima a cremar-se ja que s’en portà el premi de Lo Rat Penat a 1899. El premi va consistir en una guitarra, unes castanyoles i un ram de llorer ple de bunyols i subjecte tot per una traca de la qual penjava una llaçada de ras amb els colors nacionals. Com diuen les cròniques “durante la crema, en la plaça no cabia ni un ànima més” · MANUEL BENEDITO VIVES, (1875 - 1963) va ser un altre reconegut artista que va participar de la realització de les primeres falles artístiques. Acadèmic d’honor de la Escuela de B.B.A.A. de San Carlos especialitzat en el retrat i uns del més importants sorollistes va afirmar en una entrevista realitzada pel diari Levante a 1954: “yo hice una falla que representaba a Don Quijote y Sancho Panza, ayudado por mis colaboradores a finales del siglo pasado” La participació de tots aquests artistes en la realització de falles no sols revert un perfeccionisme formal sino que
  • 20. 1898 - Falla Hort d’en Sendra de PEDRO FERRER CALATAYUD 1899 - Falla Pl. de la Pilota de PELLICER també revoluciona tècniques i materials. Tot i així, a 1863 encara que no estava del tot generalitzat, ja habia aparegut el modelat en cera de la cara dels ninots, la qual cosa implicava tot un procés artesanal que dista molt del pensat i fet d’ anys enrere. A 1899 el periòdic El Pueblo exclamava: “Lástima que se quemen algunas fallas, pues merecen guardarse por el arte que encierran” L’APARICIÓ DE LA FALLA ARTÍSTICA: 1900 – 1919 Des de principis de segle, les falles es carcateritzaren no sols pel seu caracter escultòric i artístic, sino també pel creiximent en altura. Així, encara que als primers anys continuaven predominant les formes horitzontals damunt una base alta que imita un taulat teatral, sorgix una nova modalitat més decisiva per a la seua evolució posterior: la falla creix en altura al voltant d’un eix vertical. Ara el patrón a imitar també es remonta a la arquitectura festiva barroca, una estructura piramidal ascendent rematada en la part superior per una gran figura de grans dimensions. Aquesta figura és capaç de simbolitzar el tema al voltant del qual giren les escenes inferiors que la rodegen i que fan que la falla siga un monument rodat i no frontal. La monumentalitat de la figura principal exigix el domini de la técnica de la fusteria, sobre tot, del sistema de distribució del pes i les mases per tal de conseguir l’equilibri de la mateixa. Per altra banda, també implica la participació en la realització de la falla de sastres i modistes que elaboren vestits a mida per als gegants que hara presiden el cadafalc. Aquest canvi, és ja un fet consumat al voltant de 1915 quan la participació de profesionals de l’art en la construcció de la falla ja s’ha generalitzat. El mateix Ajuntament de Valencia, secunda la idea de Lo Rat Penat i premia a les falles delegant la decisió a un jurat en que mai falta la presencia d’un erudit de les belles arts. D’altra banda, la qualitat artística de les falles comença a ser un factor decisiu per algunes comissions com la de la Bajada de San Francisco, que en 1908 trau a concurs públic la construcció del cadafalc. A pesar de tot, encara no ha sortit la figura de l’artista faller. Es tractava d’una figura que no existia com a tal, no obtant i això es començaba a perfilar aquesta dedicació. Entre 1900 i 1910 participaren a la construcción de falles: · CARLOS CORTINA BELTRAN (1875 – 1949), fuster i acreedor dels primers premis a 1912 i 1913. · JOAQUIN IGUAL CALVO, pintor i escenógraf que amb “La entrada de siglo” (Ruzafa-Cirilo Amorós 1901) va conseguir el primer premi de l’Ajuntament, esforçant-se per conferir a les falles l’estètica del Modernisme. 20 1908 – Falla de la Pl. del Árbol – criticava una orde del ministre De La Cerva, regulant l'horari de tancament de bars, tavernes i espectacles. · LUIS BLESA, pintor d’ofici que va conseguir consecutivament el primer premi a 1902 amb “El Dios Napoleón” a la Pl. Príncipe Alfoso; i a 1903 amb “Alegoria a la tabacalera” a Bajada de San Francisco, aquesta vegada junt amb RAMÓN ANDRÉS CABRELLES (1869 – 1957) que a posteriori faria de les falles la seua professó, convertint-se en mestre de tota una generació d’artistes fallers. · ENRIQUE NAVAS ESCURIET, pintor regionalista que després de guanyar el primer premi amb la seua falla “La Pipa, Krugger i els anglesos” (Pl. Príncipe Alfonso) a 1900, es consagrà a la docencia de les belles arts.
  • 21. Durant el periode de 1910 a 1919, poques són les innovaciones que s’incorporen, si ben és cer cap destacar la proposta del Circulo de las Bellas Artes de recuperar la senzillesa del format horitzontal i el moviment que caracteritzen les falles d’antany. Així, els sues membres conjuntament elaboren a 1911, 1914, 1917 i 1918 quatre falles al Carrer del Mar que suposen la culminació de la perfecció artística i reactiven el poder de la sàtira antiga. LES FALLES COM A OFICI: 1920 – 1929 Al llarg de la década dels 20, poques són les innovaciones técniques que experimenten les falles. Els materials empleats per a la contrucció són els mateixos que s’utilitzaben ja a principis de segle. És durant aquest periode dels anys 20 que experimenten una crisi, no en el que respecta a la quantitat de cadafalcs plantats, ja que aprofitant la coyuntura favorable d’aquests anys, va en aument, sino més bé una crisi al voltant de la tipologia idònia a seguir. És en aquest moments quan comença a qüestionar-se si el creiximent en altura contribueix a millorar la falla i no fa més que degenerar el seu sentit inicial. No obstant i això, a 1927 Carlos Cortina, l’artista més destacat del periode pels seus éxits, imposa el prototip de falla monumental i la fa creixer tant a lo alt com a lo ample. “De València a Nueva York a les ales d’un parot” (Pl. Mariano Benlliure, 1928), “Concurs de bellesa a Paris” (Pl. Mariano Benlliure, 1929) i “La situació internacional” (Pl. Mercado Central, 1929) són una bona mostra. 1914 - Falla calle del Mar-Altar de San Vicente. Lema: ”Xe, ves a patinar”. Feta del Circulo de Bellas Artes 1928 - Falla Pl Mariano Benlliure. Lema: “De Valencia a Nueva York a les ales d’un parot”. Carlos Cortina. 1900– Tasllat del gegant “Tio Nelo” fins a la seua ubicació (Pl. Reina). 1903 – Falla Bajada de San Francisco. “Las Víctimas de la Tabacalera” de Andrés Cabrelles Junt amb ells, destaca el famós escenógraf Ricardo Alós Sierra, l’escultor José Castrillo García o el pintor Pascual Isla Garcia. La cera continua sent el material destinat a les cares i braços dels ninots durant aquest periode i el cartró acoplat i moldeat directament a una carcassa interna de tela soluciona el problema de grans volumens que començen a sorgir, sobre tot a l’hora de plantar la falla. El volum i l’altura del cadafalc impedixen traslladar- ho per peces fins al lloc de l’ubicació, raó per la qual es va imposar la erecció de la falla al tombe. El monument, perfectament ensamblat al taller és volcat i traslladat fins al lloc de la plantà durant la nit del 17. 21
  • 22. Els anys 20 van suposar la profesionalització de l’activitat fallera. SI fins a la data, alguns pintors o escultors participen esporadicament en la construcció de cadafalcs, ara aquesta faceta es converteix en la base económica fonamental de molts de ells, que contribuixen en un mateix any a varies falles a la vegada i necessiten d’operaris per planinificar el treball. L’ARTISTA PROFESSIONAL: 1930 – 1937 Als anys precedents a la Guerra Civil Espanyola, les falles es convertixen en un fenomen d’atracció turística degut a la qualitat artística aconseguida. Des de el punt de vista artístic s’introduïxen una sèrie de variacions tècniques i formals que seràn decisives per al futur. Encara que els artesans continuen utilitzant la cera per configurar els rostros i les extremitats dels ninots, es comença a utilitzar la tècnica del cartró a l’hora de modelar les grans figures. A principi dels anys 30 la festa havia crescut molt, sobre tot en altura. És en aquest any quan es forma el gremi dels artistes fallers, separant la construcció de les falles de la comissió fallera que es dedica a organitzar la festa i pagar a l’artista faller pel seu treball. També, 1929 – foto d ‘Estació del Nort des de Marqués de Sotelo en plenes falles 1934 – Construcció de la Falla Calle Escalante – Cabanyal. Artista: Modesto González 1931 – Falla Blanquells-Conde Salvatierra de Vicente Benedito. Lema: “La tortà del dimoni” Artista: Modesto González apareixen les primeres falles infantils. D’altra banda, la introducció de més d’una escena en la base du a terme una sèrie de canvis morfològics. Es tracta d’un periode d’armonica convivència entre caricatura i retrate. Carlos Cortina, Regino Mas, Vicente Benedito, Carmelo Roda, Amadeo Desfilis i Francisco Coret són els protagonistes del periode que acapara els màxims galardons tant a la Secció 1ª como a la 2ª, creada en 1933 amb el propòsit de fer justicia als cadafalcs segons el seu pressupost.Els anys 30 suposen els primers contactes de les falles amb corrents avanguardistes que venien dominant l’Art en aquella época. Comencem a veure indicis de l’Art Deco (amalgama d’estils i moviments amb influència predominant del instructivisme, el cubisme i futurisme) a falles com la de Blanquells-Conde Salvatierra de Vicente Benedito a 1931, guanyadora del primer premi i on es manifesta un modernisme descontextualitzat. 22 1930 – Falla Luis Morote de J. Arnau. 1930 – Falla Luis Morote de J. Arnau.
  • 23. Brotes cubistes caracteritzen també la falla del Mercat Central a 1935, també obra de l’artista V. Benedito i realitzada en base a cosos geométrics i un modelat angulós i plá. Cal destacar també el cadafalc realitzat a 1930 per J. Arnau per al carrer Luis Morote, on els cosos prismàtics del dos rascacels es fragmenten al mateix temps per tota una serie de planos frontals i de perfil. Per últim, cal destacar també aquesta influència modernista i sobre tot, Surrealista a la falla Troya-Ramón i Cajal de Guinart a l’any 1934, on podem observar a un elegant home vestit amb frac i amb un garfio per cap apuntant amb un canyo a varies escenes disasociades. EL NOU ESTIL: 1940 – 1949 El patrocini amb el que militars, alta burguesia, comerciants enriquits i homens de negocis contribueixen a la festa financiants algunes falles, acaba per fer prevaler els seus gustos, les ganes d’aparentar i la necessitat de exterioritzar el luxe i la fastuositat. Seràn per tant, característiques de les falles punteres, que convivixen amb les falles de barri més modestes i tradicionals. La diferència de pressupost entre falles obligà a l’organisme rector a 1942 a crear tres categories: Secció Especial, Primera i Segona, a les quals es sumara Secció Tercera a 1945. Les noves pautes estétiques que aputen a la “dignitat artística”, demanada oficialment pel Conseller de Cultura i Turisme en una emissió radiofónica a 1939, obliguen als artistes a utilitzar sofisticats acabaments que imiten amb cartró-pedra models escultòrics consagrats per l’Història de l’Art. 1944 – Pl. Mercado Central. Artista: Regino Mas. Lema: “Rumbos del nuevo orden” Regino Mas és l’artista més fidel d’aquesta tendencia i protagonista indiscutible d’aquest periode. Exemple són les seus falles de 1944, 1945 i 1948 per a la Pl. Mercado Central, guayadores totes del primer premi de Secció Especial. La perfecció artística és alló més determinant en aquest periode, de fet a 1941 es creen els premis d’enginy i gràcia, els quals es deslliguen als aspectes artístics i s’otorguen a d’altres falles que manquen d’aquestes qualitats. Amb tot i aixó, quina és la situació dels artistes fallers? Amb la col-laboració de Regino Mas conseguixen el permís necessari del Gobernador Civil per fundar la Sociedad de Artistas Falleros, però l’entitat prompte entrarà en crisi i passarà per dificultats econòmiques i d’autoabastiment de materials. Així la 23 1948 – Falla Pl. Mercado Central. Artita: Regino Mas. Lema: “Lucha Libre” CNS insistix a Regino Mas a que es constituixen en Gremi, i apesar de l’animadversió de molts artistes, es constituix a 1945 el Gremi d’Artistas Fallers com a única possiblitat de supervivència i adquisició de certa cobertura legal. Pese a tot, els artistes continuen treballant en condicions insalubres en naus i antics almacens desmantelats. NOVES GENERACIONS: 1950 – 1959 Els anys 50 suposen la superació de les restriccinons i l’etapa de l’ascens social, aspecte que revert en un nou creiximent no sols en quantitat de falles sino també en altura, aconseguint mesures desorbitades. Tant és així que el procés de realització passa a ser més pensat i planificat i que demana al menys uns sis mesos de preparatius.
  • 24. Els preparatius de la plantà a les comissions de secció especial s’anticipen al menys 24 hores, no en va, el procediment “al tombe” que consistix en volcar el cos central i eregir-ho amb ajuda de cordes, començà a resultar insuficient dades les dimensions dels monuments. Ara es recurrix a cabestrants i andamis de fusta com a únic mode d’eregir les falles. La major innovació tècnica ve de la mà d’un escultor iniciat al taller de Regino Mas: Juan Huerta Gasset. És aquest qui a 1953 revoluciona el procés artesanal faller al modelar per primera vegada una de les figures de la falla Archiduque Carlos – Chiva (“La vida es un comercio”) íntegrament amb cartró, desplaçant així a la cera que resistia amb grans inconvenients les inclemències del temps. A més trencà amb la tradició dels vestits de tela, els quals pasarà a imitar també amb cartró. Els elogis que reb amb aquest ninot, fa que a 1955 construixca totes les seus falles amb aquesta tècnica que a finals d’aquesta etapa es comença a generalitzar per a la resta de falles. Junt amb aquests artistes destaca el prestigiós escultor SALVADOR OCTAVIO VICENT, que venia abordant de forma esporàdica la construcció de falles. El seu renom li porta a realitzar la falla de la Pl. del Caudillo a 1949, 1954 i 1955, materialitzant el boceto que la Comissió del Foc encarrega a l’extravagant pintor Salvador Dali amb el propòsit de fomentar l’atracció turística i que les falles arriven a tot el món. Aquest nou contacte entre vanguardia i falles, interpretat per Salvador Octavio Vicent no aconsegueix tampoc deslligar-se del resorts del Kitsch. El projecte no te lema fallero perquè “Dalí no coneix les nostres falles”, declarà l’escultor. La falla es rebutjada unanimament per bona part dels artistes profesionals al considerala un atentat al treball d’artesania i escuden les seues crítiques en la falta de sàtira del monument. Els fallers d’altra banda, acostumats a la lectura sencilla del cadafalcs, no accepten una proposta que hauria pogut ser decisiva al seu intent d’obrir les portes a la vanguardia: “Una falla estil Dalí? No entenem el que és i així que no es apta per açi” Pensat i Fet, 1955 24 ARRIBA LA INNOVACIÓ: 1960 – 1969 Els anys 60 suposen la transició del Kitsch més pur a un altre més sofisticat. L’artista que inicia la seus producció a 1948 subjecte a les convencionals pautes neobarroques, aposta ara per la innovació considerant que el cicle naturalista de l’estetica fallera ja es troba colmat. Així crea això que ell mateix denomina “falles desíntegrades”. Es tracta de cadafalcs de gran sentit arquitectònic als quals l’estructura central, purament decorativa, potència el volumen de les formes pures i geomètriques i on el buit cobra gran importància. Aquesta nova combinació de línies i colors que no escapa de l’influència del diseny industrial de l’època, es complementa amb la més ecléctica combinació entre els tradicionals ninots i les figures sotmeses a un procés d’esquematització i estilització amb nous materials de construcció. El propòsit de l’autor de concentrar al màxim la crítica fallera en la mínima expressió li porta a l’extrem de fer desapareixer els ninots, fet que suposa un revulsiu a l’entorn faller de l’època. No obstant i això, la comissió de la Pl. del Caudillo, conscient de la projecció que suposen les seues falles opta per la ruptura i es decanta per aquesta nova tendència a 1963 i 1964. Postura similar adopta aquesta comissió entre el 67 i el 68 al aceptar els projectes de José Barea i els Germans Fontelles per a la seua falla-escaparate. Les falles “Los que se ponen las botas” i “Embotellamiento de tráfico” constituexen un clar “farol” del Pop Art, moviment lúdic i irònic que influix l’art occidental entre 1956 i 1966 i que té com objectiu principal buscar valors estè-
  • 25. 1963 – Pl. del Caudillo. “El Nuevo Caballo de Troya” 1967 - 1968 – Pl. del Caudillo tics als objectes d l’entorn cotidià, sobretot en aquells propis de la societat de cosum. Així, en un context en el que imperen imponents catafalcos neobarrocs que imiten mimèticament la realitat, la deformen per mitjà de la caricatura o reprodueixen fidelment amb célebres monuments, irromp una mísera i despuntada bota damunt la seua caixa corresponent i una botella de cerveza amb una pajarita de paper al damunt. Però aquesta renovació de la imatge serà sols algo molt temporal. Prompte el péndul de la innovació oscila cap al lloc contrari i la Plaça Major torna a acollir la Torre de Pisa, Colosos de Rodas, Estàtues de la Llibertat i altre meravelles del món. Durant aquest periode les falles s’han convertit en Festa d’Interés Turístic (1965) i això revert de nou a les seues dimensions. Tant és així que es necesita com a mínim una setmana d’antelació per plantarles al seu lloc d’ubicació. D’altra banda, el Gremi d’Artistes Fallers aconseguix fer realitat una de les seues màximes aspiracions des de la seua creació: la fundació de la Ciutat de l’Artista Fallero. Així queda resolt el problema de trobar el lloc idoni per elaborar una falla. A les inmediacions de Benicalap i Burjassot es crea una ciutat provista de 60 naus que alberguen al votan d’un centenar de tallers d’artesans i unes mil vivendes destinades a aquells que viuen de l’artesania fallera. D’altra banda i per evitar lintrusisme, el Gremi proposa una titulació: la de Mestre Artesà, per a obtindre’l serà necesari superar un examen i construir una falla de Secció Tercera en el exer- 25 cic següent al de la proba. Sorgix així una de les primeres generacions d’artistes acreditats tal com ho demana la Junta Central Fallera a l’hora de contractar la construcció d’un cadafalc. TEMPS DIFICILS: 1970 – 1979 Coincidint amb el creiximent econòmic que afecta al pais al 1973, les falles plantaes en la ciutat es multipliquen en comparació a èpoques anteriors. Però aquest increment sustancial (2.548 falles) no és ni molt menys secundat per la quantitat d’artistes especialitzats i, per altra banda, coincidix amb la pujada dels preus dels materials bàsics per a construir una falla. Tot aquest panorama revert directament en la qualitat del monuments, que disminuix de forma considerable. Un mateix artesà pot construir entre 3 i 6 falles en funció de la categoria i es veu en la necesitat d’incrementar la seua plantilla i els gastos que això suposa. És en aquest contexte on sorgix el fenò- 1970 – Falla Convento Jerusalén. Artista: Julián Puche . Lema: “Xoriços”
  • 26. men del “refrito” o motiu resultant de la reutilització d’un molde, objecte de venta en circuls d’artesaria fallera en una época de crisi i economia de mitjans. No obtant i això, serà un aspecte a tindre en compte a l’hora de evaluar i premiar una falla i és també el moment en que es qualifiquen independenment la part satírica i la part artística. Així el recull l’article 109 del Reglament Faller. És aquest fet el que fa eclosionar la caricatura dins dels més diversos estils. Factor al qual contribuixen no sols els artistes de noves generacions sino també els grans mestres d’èpoques previes i del que donen proba els ninots indultats des de 1969, exceptuant alguns que continuen en la linea retratista. El propi Julián Puché evoluciona cap a una expresiva distorsió de la realitat tant en el modelat de les figures como en lo relatiu a les seues proporcions i colorit. La caricatura és la nota predominant d’aquest periode però a més els anys 70 suposen també la irrupció d’una nova tècnica en le procés d’elaboració de falles: l’utilització del poliester. L’introductor d’aquest nou material es Martinez Mollá el qual l’utilitza a 1977 per fer el ninot indultat de la Pl. del Pilar: “Dolçainer i Tabaleter” CONTINUISME - RUPTURA : 1980 – 1990 Després d’una època parca en innovació, al llarg dels 80 apareixen ocasionalmnet nous models i estils que donen que parlar a l’ambit artístic. El fet que en 1981 es dissolguera la comissió que costeaba la falla de la Pl. del País Valencià, va fer que aquest es convertixca en el monument oficial de la ciutat i per tant referència i blanc de nombroses crítiques. És ara quan l’Ajuntament contracta l’artista encarregat de dur a terme tan gran responsabilitat. Així Vicente Luna serà l’encarregat de materialitzar la falla des de 1980 fins al 1983 sense cap dubte ni dilema al voltan de l’elecció de l’artista. Però és a 1984 quan Luna anuncià la seua retirada i surt el problema. L’Ajuntament convoca publicament un concurs de bocetos i crea una comissió de cultura i un altra de govern per fer l’elecció del més adecuat. Mario Lleonart amb “Visita de l’altre món” serà l’encarregat de dur a terme aquest projecte amb un monument que sense trencar amb el clasicisme porta retocs surrealistes. 1986 – Falla Pl. País Valencià. Artista: Manuel Martin . Lema: “Una estoreta velleta” 26 Però és a 1986 quan Manuel Martin decidix dotar a les falles d’un “fum distint” i és per aixó que busca la col-laboració d’un prestigiós modisto (Francis Montesinos) i un famós dibuixant de còmics valencià (Sento Llobell). EL resultat és “Una estoreta velleta”, una falla on l’influència del pop es ben clara i on per fi, es fan patents les tendències estètiques del moment. El seus ninots amb un modelat sols insinuat, s’ajusten a la línea clara dels protagonistes de les historietes, trascendixen el plà i prolonguen les seues accions en l’espai. Globus i “bocadillos” porten el significat de cada escena sustituint els tradicionals ripios. Continuant amb aquesta tendència innovadora és a 1988 quan aquest mateix artista presenta “Tot ho tenim cap avall”, falla que gira al voltant de dibuixos del famós il-lustrador gràfic Antonio Ortiz “Ortifus”. Projecte que és aprobat i materialitzat. No obstant i això, quan Manuel Martin abandona l’activitat fallera la “experimentació” cessa, al menys a nivel oficial, bé per falta de noves propostes innovadores o be per la pressió de certs consellers que opten per unes característiques més tradicionals.
  • 27. 1988 – Falla Pl. País Valencià. Artista: Manuel Martin . Lema: “Tot ho tenim cap avall” D’altra banda menys oficial, podem destacar innovacions tècniques i formals també dignes de ser tingudes en compte. La recuperació del moviment és una d’elles. Vicente Agulleiro el recupera a la falla Na Jordana a 1980 amb unn cavallets en moviment per mitjà de motors. Va ser l’inici de la seua persistència per movimentar les falles, inclús va moure grans volumens, proba d’alló és la ballarina que constituix el remat final de la falla Pl. del Pilar a 1990. També és destacable la incorporació d’un nou material que acelera el procés de modelat: poliestiré expandit. Industrialment es preseta en forma de làmines les quals pegades entre si cobren forma després un procés d’escatat. Aquest nou material es torna de vital importància quan Miguel Santaeulalia presenta a l’Exposició del Ninot de 1984 el grup “El fantasma de la renda”, modelat integrament en suro blanc. EL NOU SEGLE: 2000 – 2014 Després de l’anàlisi dels anys enrere podem anar concluint que innovar i modernitzar l’estil i les qualitats artístiques de les falles ha sigut i és encara una tarea ardua. I davant aquesta questió cal reflexionar el per qué. La resposta és ben sencilla: estem parlant d’un ritual i com a tal, canviar imatges que formen part d’eixe ritual és no sols dificil sino també perillós. En aquest nou segle s’ha intentat modernitzar l’estil dels monuments però no han passat de ser actituds minoritàries Encara que hi ha hagut falles experimentals, algunes d’elles d’indubtable mèrit artístic, la majoria de les falles continuen sent monuments recarregats, barrocs, caricaturístics,..., en dos paraules (V.Borrego): KITSCH POPULAR Un dels monuments que va marcar el punt d’inflexió de la nova era de les falles va ser Manuel Martín per a la falla Na Jordana a 2001 amb “Pinotxada universal”. Alguns experts en la matèria l’han califitat com una de les millors falles de la història, un icon de la València moderna, colosal i grandiosa. Amb 23 metres d’altura, constituix el punt de partida d’una falla que, a pesar de la seua innovació, respecta tots els elements de la més tradicional i barroca. Els llargs nassos són una constant en totes les escenes, i els «ninots» recorden a les màscares dels còmics del segle XVIII. Darrere de la innovació i la simplicitat de línies s’amaga un valent crític social en la que estan representats tots els aspectes de la realitat valenciana, des de les noves tendències per a vestir les falleres, fins als nous tipus de paelles. 27 2001 – Falla Na Jordana. Artista: Manuel Martin . Lema: “Pinotxada Universal”
  • 28. La figura principal estava feta de “vareta”, anells de fusta curvada als que van destinats els millors taulons de fusta. Manuel Martin, és un gran coneixedor de la tècnica encara que el poliextiré expandit és el material més utilitzat en aquest nou periòde per la gran majoria dels artistes. ELS NOUS MATERIALS I LA INFLUÈNCIA TECNOLÒGICA Fa temps que el cartró no és el material fonamental de treball. La introducció de nous materials en la construcció de les falles, especialment el poliestirè expandit (copolímers d’estirè que contenen una mescla d’hidrocarburs de baix punt d’ebullició), ha revolucionat els mètodes de treball. El poliestirè expandit té un alt poder calorífic, major que el del carbó, i pot incinerar-se d’una forma, segons pareix, segura. Utilitzant estos nous materials, el procés de construcció de les grans figures se simplifica molt. La primera part del procés, és a dir, dibuixos, projectes, maquetes, etc.., és igual al del sistema convencional; el gran canvi es dóna quan s’inicia el modelatge definitiu de les peces. Es modelen a xicoteta escala, la qual cosa facilita el treball i allibera de la necessitat de les carcasses de sosteniment. Esta peça menuda passa Robot fresador esculpint un ninot de física a virtual per mitjà d’un procés de digitalització en 3D, i amb el model obtingut, amb un sistema de mecanitzat proveït d’un robot CAD/CAM, es talla a l’escala d’ampliació desitjada la figura de poliestirè expandit. Es pot partir d’un model de 30 cm d’altura i ampliar-ho sense dificultat a una escala d’1:20, per a obtenir una peça de 6 m d’altura que s’acaba manualment, sense molt d’esforç, gràcies a la bondat del material. Per mitjà d’este sistema és obvi que el temps i l’esforç invertits són incomparablement menors. D’altra banda, fins fa poc els obradors i les cases dels artistes fallers s’agrupaven a la Ciutat Fallera, un barri temàtic de gran interés arquitectònic i social. L’Ajuntament de València l’ha declarat sòl industrial protegit destinat a tallers fallers, però així i tot, actualment, gran part dels tallers s’han dispersat per la resta de la ciutat i pels pobles pròxims. A més s’hi ha rehabilitat una nau per a instal·lar el Museu Faller, en estos moments ubicat en l’antiga presó de Montolivet. A l’actualitat han sortit diverses empreses dedicades al desenvolupament de softwares que automatitzen el procés de construcció de falles. L’aparició de les noves i cares tecnologies informatitzades per a la construcció dels monuments fallers ha conduït a la divisió dels tallers fallers en dos grups: els grans, en possessió de tots els avanços i que construïxen totes les falles importants, i els menuts, reduïts a treballar només com a subcontractats dels anteriors o en encàrrecs d’escassa magnitud (en la producció de ninots en sèrie). 28 Es ben cert que hui està molt estés ja el tema tecnològic, pero encara queden molts artesans del cartró i la manera tradicional. Bé per pressupostos, bé per no saber actualitzar-se, ... Però indubtablement el camí és de no retorn. EL NAIXIMENT DE LES FALLES EXPERIMENTALS És també en aquest segle quan naix un nou concepte de falla que genera un intens debat en el món faller ¿és o no és una falla? En primer lloc les definim com a falles que busquen una estètica totalment vanguardista amb formes, continguts i linies innovadores. Es tracta d’un terme complexe que podem resumir com falles que tracten de transformar l’inercia que han seguit els monuments de les darreres èpoques. Aquesta distinció de falles innovadores es produeix fonamentalment per un fet que ha sigut molt criticat per aquells que defenen la necesaria evolució del cadafals: el premi de JCF a les falles innovadores. El fet de tindre una categoria no ha fet més que marginar aquest tipus de falles que fan una versió diferent al que s’ha fet fins ara i que aposten pel canvi. Molts autors afirmen que apartar així la innovació no és si no possarli barreres. La postura més tradicional, els que defenen “la falla de tota la vida”, opina que es deu respectar una tradició i un gust arraigats segles enrere. Com a tradició i ritual s’han de mantindre determinades formes i linies. No tot val, així ho defenen els més apocaliptics. El debat està servit....
  • 29. LES SUPERFALLES DEL S.XXI No podem passar per alt l’aparició de les “superfalles”, falles de la Secció Especial amb un pressupost i una grandària desmesurats, però sempre dins dels cànons de l’estètica fallera convencional. Van ser un fenomen dels últims anys de bonança econòmica, conseqüència de patronatges personals i han creat entre els fallers sentiments contradictoris, perquè han acaparat una gran quantitat de premis i distincions. Amb presupostos desorbitats com la falla més cara de l’ historia (Nou Campanar 2008) que costà 900.000€, es planteja l’opció de restringir el presupost de manera que totes les falles siguen igualment competitives i no es creen grans desigualtats. En lo referent a l’evolució del momument aquest tipus de falles no aporten més que grandiositat desmesurada al cadafal, cap evolució artística. En tot cas la majoria opina que son falles destinades a morir dins la greu crisi econòmica que patix el país i en concrete la Comunitat Valenciana. 2004-2005-2006-2007 – Falla Mossen Sorell - Corona. Falles experimentals CONCLUINT... Després de la seua àmplia història i de la tradició del monument artístic, resulta sorprenent l’escassa documentació fora de l’àmbit purament faller. Són pocs les investigacions empreses sobre el tema a l’esfera universitària, treballs que ens facen conéixer en profunditat l’origen i les vicissituds per on ha passat un fenomen que ha impregnat tan àmplies capes de la població, i que ha adquirit tal rellevància social. Més curiós resulta la decep-te representació de les falles en el centre de 29 documentació mes potent que ha donat la nostra era: la xarxa d’internet. A principis del segle XX les falles cada vegada tenien mes èxit i el seu valor estètic més apreciat. Al realisme dels ninots i l’oportunitat de les critiques que representaven, s’unia la perícia tècnica de les construccions, fins al punt de convertir-se en una atracció turística a principis dels anys 30. Després de la guerra civil, en els temps del franquisme, la falla adquirix la seua forma final i es fossilitza. El franquisme no és un bon moment per a l’art, ni per a la crítica, ni per a la participació lliure dels veïns. Les falles s’estructuren estrictament, les comissions es jerarquitzen, i els artistes fallers són organitzats en el Gremi d’artistes fallers. Com a conseqüència el monument faller deriva en una ostentació de perícia tècnica buscant el més difícil encara per a satisfer l’incipient turisme i la rivalitat entre les distintes comissions. La falla acaba per adquirir la forma amb què la coneixem en l’actualitat. Una mena d’ art estancat? La innovació artística i estètica és a hui en dia una osadia, un atreviment que aparta als que intenten canviar els canons més tradicionals i els relega a una categoria premiada i moltes vegades qüestionada. Por a alló desconegut davantde l’éxit d’alló que ha funcionat sempre? Crisi econòmica que obliga a abaratar costos o crisi de creativitat? Por a les reaccions o reaccions plenes de por? Com poden observar una història rica artíticament sense molta documentació i un debat social que ens fa reflexionar sobre un futur més que inmediat. Olga Carrasco Garcia
  • 30. 30
  • 31. PER AMOR A L´ART, els àngels s´enamoren dels cors humans quan els veuen bategar, com roselles tendres, vers la llum. PER AMOR A L´ART de la cuina, el cuiner ens fa tants i tants plats respirant receptes d´antigues iaies que cuinaven envoltades d´enyor i fang. PER AMOR A L´ART el cos humà sempre ha estat pintat, esculpit, retratat, amat, acariciat... gran o menut, gros o prim, les seues corbes ens parlen de bellesa i la tremor de la seua pell ens parla de fragilitat. PER AMOR A L´ART la natura ens dona camps d´arròs, marjals, espills del sol on les garces volen i els gossos acompanyen l´arribada del nou dia. PER AMOR A L´ART hem plorat i hem rigut, hem sentit " paraules d´amor... no en sabiem més, teníem quinze anys", i ens hem enamorat per primera vegada, i la segona, va ser com la primera, i la tercera, va ser com la primera, i quan escoltem " Paraules d´amor" plorem per dins... fent un somriure. PER AMOR A L´ART compta les monedes, que li sembren sols, i compta els cotxes, esl viatges, les cases, i compta els billest i els torna a comptar per no sentir el buit, el buit de dins. 31 PER AMOR A L´ART Voldria fer de la rutina un quadre de plaer, una remor de poesia, una cançò de puny en alt, una pancarta, un ací estem TOTS: els precaris i els que "treballen" en l´atur. PER AMOR A L´ART les falles desafien els temps de ferro rovellat, miren la història i veuen que a voltes és així: menys pòlvora, menys que cremar, menys clavells... i sobreviure d´alé de poble i d´esperança.
  • 32. Són moltes les persones que han estat al meu costat durant este somni, familiars i amics vos estic molt agraïda pel vostre temps i dedicació, per que sense vosaltres res haguera sigut el mateix. Gràcies a tots vosaltres fallers i falleres que feu possible que tinguem la millor festa del món "LAS FALLAS", gràcies a què treballeu per a fer possible i més gran la nostra festa. Moltíssimes gràcies perquè sou vosaltres, la meua comissió, la falla CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL, els que m'heu omplit d'il·lusió i d'afecte en tot moment. I sobretot moltes gràcies a Sergio, el meu president, per acompanyar-me enguany i disfrutar amb mi de cada acte. Sempre seràs el meu primer president, et desitge que enguany siga igual o millor d'especial com ho ha sigut amb nosaltres. Els meus xiquets Lidon i Adrián, moltes gràcies perquè sense vosaltres este somni no hauria sigut el mateix. Vos desitge que els vostres somnis es vagen complint al llarg de la vostra vida com s'ha complit aquest i espere poder disfrutar molts junt amb vosaltres, perquè per a mi sou i sempre sereu els meus xiquets. Mónica, Alberto i Ester, disfruteu de cada moment com si fóra l'últim, estic segura de què ens aneu a representar d'una forma exemplar, moltíssima sort. Desitge que el somriure i la felicitat siguen els vostres millors companys d'aquest somni que comenceu. A tots vosaltres vos dic, que ací em teniu per al que necessiteu. Em sent orgullosa de ser fallera però més orgullosa de pertànyer a esta comissió, la meua comissió: Falla CARRER BENEMÈRIT GUÀRDIA CIVIL. Vos vull, moltíssimes gràcies a tots i fins sempre." Ana Montoro Molina FM 2013 32
  • 33. 33
  • 34. RELACIÓ DE RECOMPENSES JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer MªCarmen Losada Martín Ramón Plá Navarro Juan A. Pascual Tejedor Or Toni García Fenoll David García Fenoll Sergi Galán Pájaro Enrique LLovera Gil Daniel Moraga Sevilla Jose Miquel Algarra Pepi Rodríguez Fernandez Ester Veguer Montoro Torre d’or amb fulles de llorer MªCarmen García Vilata Elvira Miranda Ochando Ana Mª Montoro García Juan Mengibar Saiz Jose Nuñez Vilata Loli Nuñez Vilata Rogelia Sánches Quiles Argent Tania Alonso Santimoteo Óscar Ardid Gil Mónica Delgado Masegosa Ana Mª Montoro Molina Sergio Moraga Sevilla Enrique Montoro García Beatriz Palacios Marqués Melany Ros Fuertes Gabriel Rodríguez Moraga Vte Luís Sánchez Moreno 34
  • 35. JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer MªCarmen Losada Martín Ramón Plá Navarro Juan A. Pascual Tejedor Argent Beatriz Palacios Marqués Melany Ros Fuertes Ana Belén Sánchez Sánchez Gabriel Rodríguez Moraga Vte Luís Sánchez Moreno Ana Mª Montoro Molina Sergio Moraga Sevilla Tania Alonso Santimoteo Óscar Ardid Gil Torre d’or amb fulles de llorer Elvira Miranda Ochando Ana Mª Montoro García Juan Mengibar Saiz Jose Nuñez Vilata Loli Nuñez Vilata Rogelia Sánches Quiles INSIGNIES DELS 25 ANYS DE LA NOSTRA COMISSIÓ Jose María Nuñez Vilata Or Sergi Galán Pájaro Enrique LLovera Gil Daniel Moraga Sevilla Jose Miquel Algarra Pepi Rodríguez Fernandez Ester Veguer Montoro 35
  • 36. PREMIS ACONSEGUITS DURANT L’EXERCICI ACTUAL • CONCURS DE CURT METRATGES organitzat per la Falla Nicolau Andreu: 1er PREMI al millor curt 1er PREMI a la millor tècnica i edició 1er PREMI a la millor actriu • 2n PREMI: ARRÒS AMB COSTELLES, organitzat per la Falla Avinguda • 2n PREMI: PENTINAT DE FALLERA, organitzat per la Falla Reina Sofia • 3er PREMI: GAZPACHO MANCHEGO, organitzat per la Falla Poble Nou • 1er PREMI: PLAYBACK TRADICIONAL, organitzat per la Falla Ángel del Alcazar • 2n PREMI: ESPARDENYÀ, organitzat per la Falla Santos Patronos • 1er PREMI CONCURS DE NADALENCS INFANTILS organitzat per la Falla Poble Nou PREMI AL MILLOR CONJUNT ORIGINAL 36
  • 37. 37
  • 38. 38
  • 39. 39
  • 40. Quan la xiqueta diu que vol pujar a la lluna per posar-li un cascavell, els grans riuen i diuen: " Un dia despertaràs..." Peró hui ella somia i somia que l´ajutarà una girafa i els angelets alats. 40
  • 41. 41
  • 42. CORT D'HONOR INFANTIL NOA ALONSO PUIG NOA GÓMEZ SÁNCHEZ LIDIA ORTÍ SALINAS IRENE ARDID RODRÍGUEZ PAULA GONZÁLEZ VILLENA ERIKA PARADA GÓMEZ MÓNICA ARDID RODRÍGUEZ SELINA GONZÁLEZ VILLENA NATALIA PEIRÓ BURGUETE LOLI BARTUAL NÚÑEZ ELENA HERNÁNDEZ SAYAGO LUCIA PERIS MOLTO JULIA BERMELL CASTILLO MARIA HERNÁNDEZ SAYAGO CARMEN RAMÍREZ DOMÍNGUEZ MARIA BONET MONTORO MARTINA LLOVERA VERDET BLANCA REYES HERNÁNDEZ NEREA BRAVO IZQUIERDO MARTINA LOPEZ CEBRIAN MIREIA REYES HERNÁNDEZ ELENA BURGUETE MEDIALDEA CELIA LOPEZ MARTINEZ SARA ROMERO CASTILLO PAULA CALAHORRA VERDET LUCIA LOPEZ TORRALBA LUCÍA ROMERO LÓPEZ MARIA CALAS PEREZ CARMEN MATEO ORTÍ MARÍA ROMERO LÓPEZ MARIA CONVERSA BALLESTEROS LAURA MATEO ORTÍ ANDREA ROS DOLZ ELENA CORTES LACOBA DANIELA MORAGA PLÁ NATALIA ROS DOLZ CLAUDIA CUARTERO ROS ALICIA MORENO JIMÉNEZ AINHOA RUIZ MUÑOZ PAULA CUARTERO ROS SANDRA MORENO JIMÉNEZ CANDELA SABATER MANTAS ROCÍO CUEVA GIMÉNEZ LEIRE MUÑOZ ESCUDERO NEREA SÁNCHEZ GIMÉNEZ NOELIA DE LAS HERAS GIMÉNEZ NAYARA MUÑOZ ESCUDERO DANIEL·LA SANCHÍS ALONSO ELVIRA DÍAZ SANCHÍS INES MUÑOZ QUINTANILLA MARÍA SANCHÍS ALONSO ROCIO FENOLL GONZÁLEZ ÚRSULA NAHARRO BALLESTER ANDREA SANFELIX GALÁN LORENA GARCÍA CABRA LIDÓN NAVARRO BETA ROCÍO SANFELIX MOLTO SHEILA GARCÍA GARCÍA AMPARO NAVARRO MARQUÉS NATALIA SILLA YAGO AITANA GARCÍA ORTÍ NOELIA NAVARRO RODRÍGUEZ NAYARA SUCIU HUAMAN OLGA GARCÍA ORTÍ NATALIA NÚÑEZ MAZARRO OLAYA TORDERA NIETO LUCÍA GARCÍA YAGO CARME ORDINES MENGIBAR AITANA GÓMEZ LÓPEZ MICHELLE OREJUELA HUAMAN 42
  • 43. 43
  • 44. PUC SOMIAR! Amb ulls de xiquet pintaré este món nostre que és tan especial El cel el faré a colors, la terra amb boniques flors Un recital, un concert de pardalets que nien de dos en dos i no paren de cantar Un riu, un toll, un llac per a nadar, un balancí, un monopatí Un sol amb gorreta que li valga d'ombrel·la Una lluna amb estreles perquè estiga bella Amb ulls de xiquet vaig a pintar I mentres pinte... Puc somiar! 44
  • 45. 45
  • 46. COMISSIÓ INFANTIL XIQUETS MIGUEL ANGEL ARCE MOZO IVÁN MENGIBAR MERINO JOSE BARTUAL NUÑEZ ADRIÁN MIQUEL RODRÍGUEZ SERGI BERMELL CASTILLO SERGI MIQUEL RODRÍGUEZ HUGO BRAVO IZQUIERDO DIEGO NAVARRO RODRÍGUEZ ALEJANDRO BURGUETE MEDIALDEA FRAN RAMÍREZ CASTELLÓ GAIZKA CUARTERO ROS JAVIER ROMERO CASTILLO RUBÉN CUEVA GIMÉNEZ JOSE MARÍA ROS DOLZ JOEL DÍAZ SANCHÍS ADRIÁN RUIZ FLOR JONATHAN DÍAZ SANCHÍS DANIEL RUIZ MARTÍNEZ LUCAS FLOR ARAGONÉS SERGIO RUIZ MUÑOZ JUAN MIGUEL GALLARDO GARCÍA FRANCISCO SABATER MANTAS LUÍS GIL LÓPEZ ÁLVARO SANFELIX GALÁN ÁLVARO GÓMEZ LÓPEZ JORGE SERRANO ROMERO ALEJANDRO LÓPEZ CEBRIÁN ALEX TORDERA NIETO ALBERTO LÓPEZ LÓPEZ DANIEL TORNERO VERDET PABLO LÓPEZ LÓPEZ ALEJANDRO VILATA GARCÍA MARIO LÓPEZ TORRALBA JOSE LUÍS VILATA GARCÍA ÁLVARO LUNA CERVERA DAVID VILLARTA SANCHEZ MIGUEL MARTÍNEZ PLÁ MARCO GARCIA MONTORO ADRIÁN MEDINA RODRIGO 46
  • 47. 47
  • 48. 48
  • 49. pinta y colorea 49
  • 50. pinta y colorea 50
  • 51. Anunciants que fan possible aquest llibret 51
  • 52. 52
  • 53. 53
  • 54. 54
  • 55. 55
  • 56. 56
  • 57. 57
  • 58. 58
  • 59. 59
  • 60. 60
  • 61. 61
  • 62. 62
  • 63. 63
  • 64. 64
  • 65. 65
  • 66. 66
  • 67. 67
  • 68. 68
  • 69. 69
  • 70. SERVICIOS INTEGRALES DE LIMPIEZA SUMINISTROS DE MATERIAL DE LIMPIEZA RAÚL GARCÍA MARTÍNEZ Depart. Comercial 637 379 120 Virgen de las Angustias 3-2ª Tel 96 129 56 79 46900 TORRENT vicenR1@hotmail.com www.asylimptorrent.es 70
  • 71. 71
  • 72. 72
  • 73. 73
  • 74. 74
  • 75. 75
  • 76. 76
  • 77. 77
  • 78. 78
  • 79. 79
  • 80. 80
  • 81. 81
  • 82. 82
  • 83. La comissió de la A.C. Falla Carrer Benemèrita Guardia Civil vol agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent, Diputació de València i a tots els anunciants, veïns i amics 83
  • 84. FE D’ERRATES Volem demanar disculpes per les errates que puga tindre aquest llibret, perdoneu-nos si hem oblidat algú o no vos ha agradat el llibret d’enguany i les seues novetats. Agraïm qualsevol crítica constructiva que ens faça millorar i fer-nos més grans. I per supost també estem encantats de que ens feu arribar propostes creatives per a propers anys. Per veure fotos i noticies, també podeu visitar el nostre blog (fallabenemerita.wordpress.com) i la nostra pàgina de Facebook. Agraïm a tots els que haveu partipat de forma desinteressada, bé retocant fotos, bé cobrant la publi, fent algun article i inclòs als que vos haveu oferit a “fer algo”. Gràcies i ... gaudiu de les falles!! 84