Ricard

´ Ricard Peláez Corberó

NOMS En català patates, creïlles, trumfes o trumfos. En castellà patata. En anglès potatoes ORIGEN La patata és un cultiu procedent de la regió andina. Perú, Xile, Bolívia i Equador, son països on es cultiva des de fa mil·lennis. A mitjan segle XVI els conqueridors espanyols portaren per primera vegada patates a Europa. Des d’Espanya la patata s’estengué àmpliament a tot Europa, si bé també arribaren directament des del seu lloc d’origen a Anglaterra, des d’on, a la fi del segle XVII, foren exportades a Amèrica del Nord.

COMPOSICIÓ Per cada 100 grams. Aigua 75 g Magnesi 0,046mg Energia 77,2 kcal Calci 0,022 mg Greix 0,1 g Vitamina A (com Betacarotè) 5 UI Proteïna 1,5 g Vitamina C 10 mg Hidrats de carboni 17,5 g Vitamina B1 (Tiamina) 0,5 mg Fibra 4 g Vitamina B2 ( Riboflavina) 1 mg Potassi 0,531 mg Vitamina B3 (Niacina) 6,3 mg Fòsfor 0,110 mg Vitamina B6 ( Piridoxina) 0,2 mg Ferro 0,002 mg Vitamina E 0,1mg Sodi 0,038 mg Àcid fólic 44 mcg VITAMINES La patata té vitamina A, que genera els pigments necessaris per al funcionament de la retina. i exerceix un paper important en el desenvolupament d’una bona visió, especialment en presència de poca llum. També es pot requerir per a la reproducció i la lactància. Té Vitamina B1, fonamental per la salut de nervis y músculs. Vitamina B6 necessària per la producció de proteïnes i la prevenció de infeccions. Té vitamina C, que ajuda a frenar l’artrosi, ajusta l’excés de colesterol, accelera la cicatrització de les fractures òssies. Per això és tant important menjar patates.

PROPIETATS Protectora del fetge i de las funcions de la vesícula biliar. Excel·lent estimulant digestiu, diürètic i per tant molt útil per a problemes de retenció de líquids. Reductora del colesterol i el greix a la sang. Interessant pels diabètics pel seu contingut en insulina, substancia que limita la concentració de sucre a la sang desprès dels menjars.

DESCRIPCIO DE LA PLANTA

La patatera és una planta herbàcia, tuberosa i perenne. El sistema aeri està format per diverses tiges, amb branques i fulles compostes, que pot arribar a mesurar fins a un metre d’alçada. Les fulles són compostes, pinnatipartides amb folíols que combinen uns de mida gran amb d’altres de mida petita. A l’extrem superior de les tiges poden aparèixer les inflorescències, amb flors disposades en cima de diversos colors. Les flors es presenten agrupades i són blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblats a les d’altres com el tomàquet o l’albergínia, amb cinc sèpals i una corol·la de, formada per cinc pètals soldats. Els fruits són unes baies de color verd, que recorden un tomàquet petit i que contenen fins a 300 llavors. Aquest fruit conté grans quantitats de solanina, un alcaloide tòxic que els fa no comestibles. Es caracteritza per presentar tiges modificades a la part subterrània en

forma de tubercles comestibles. El tubercle es troba situat a l’extrem d’un estoló es a dir, d’una tija subterrània de desenvolupament horitzontal, i ell mateix forma una tija subterrània i, alhora, un òrgan de reserva. VARIETATS A tot el mon hi ha registrades unes 1.300 varietats de patates. Es classifiquen com a primerenques, recollides entre abril i juny, de pell molt fina i carn blanca i ferma. En aquest grup es troba la Jaerla. Les semitardanes són les recollides entre setembre i octubre. Exemples son les varietats Monalisa, Bintje i Desirée. Les patates tardanes son de carn mes groga, es recullen a partir de novembre. En aquest grup es troba la Kennebec. A Catalunya, el Solsonès ha estat històricament el planter de patates per a altres comarques. Tot i que la varietat Kennebec és la mes productiva, la del Bufet és la de més prestigi.

LLUM La intercepció de llum pel cultiu depèn de la intensitat lumínica, de l’arquitectura del fullatge, de l’edat de les fulles i del percentatge de sòl cobert pel fullatge El procés fotosintètic s’efectua quan els raigs de sol incideixin sobre la totalitat de les fulles verdes i no sobre el sòl nu. TEMPERATURA El tubercle en latència, inicia la brotada i emergència en forma lenta a 5 °C i es maximitza als 14-16 °C. Això és important en considerar l’època de plantació ja que aquesta s’ha d’iniciar quan la temperatura del sòl hagi assolit al menys 7-8 °C. Durant el desenvolupament del cultiu la planta forma seva àrea foliar profusament a temperatures de 20-25 °C. Temperatures sobre els 37 °C afecten el procés fotosintètic en augmentar excessivament la respiració. En climes més calorosos, les patates se solen sembrar a principis de primavera, ja que les gelades no atacaran la planta. La millor temperatura és 14-16 °C. Les patates més primerenques triguen entre 12 i 14 setmanes a madurar, entre 15 i 18 setmanes les segones més primerenques i entre 18 i 22 les normals. En efectuar la plantació la temperatura del sòl ha de ser superior als 7 º C, amb unes temperatures nocturnes relativament fresques.

TIPUS DE SOL Les condicions de cultiu varien d’una varietat a una altra, però en general prefereix sòls rics en humus, solts i sorrencs. ÉPOCA DE PLANTAR Com hem vist depèn del tipus de varietat de la patata: primerenca, semitardana o tardana i del lloc on es plantin. Al maresme la patata primerenca es comença a plantar al gener, es generalitza al febrer i al març es sembra a les zones mes fredes. REG Generalment el mètode de reg emprat en el cultiu de la patata és el d’aspersió. El reg en llocs calorosos quan els tubercles estan ja desenvolupats serà mínim, ja que molta aigua podrirà les patates noves. Les alternances de períodes secs i humits donen lloc a modificacions en la velocitat de engrossiment dels tubercles, ja que són l’origen de certs defectes com esquerdes, solcs, estrenyiments, etc.

COLLITA Les patates es cullen quan les mates s’assequen naturalment o bé després d’aplicar-los un tractament químic dessecant (això pot ser necessari per evitar que les mates malaltes infectin els tubercles). La maduresa del tubercle coincideix amb el seu màxim contingut de matèria seca i amb la pèrdua del 70% de les fulles de les plantes. Cal tenir en compte, d’altra banda, que els tubercles que es cullen madurs acumulen menys sucres quan s’emmagatzemen, mentre que si es cullen massa aviat el contingut de sucres augmenta. La collita consisteix a arrencar els tubercles i recollir-los posteriorment. Es pot mecanitzar totalment o parcialment i es poden utilitzar diversos tipus de màquines. POSIBLES MALALTIES La patata és un cultiu molt susceptible a plagues, malalties i virosis. La millora genètica ha tingut un paper essencial en la protecció contra aquests flagells. Entre les diverses plagues que ataquen la patata cal destacar, per la seva importància històrica, l’escarabat de la patata.

És interessant de remarcar que a Catalunya ja es compta amb programes per protegir el conreu de malalties, basats en el seguiment de les condicions climàtiques. Per lluitar contra les virosis és necessari produir la llavor en llocs adequats. Per aquesta raó, sobretot, la producció de patata de sembra ha esdevingut una activitat productiva important en el sistema de producció d’aquest conreu. TIPUS DE REPRUDUCCIO Floreix entre juliol i setembre, les flors es presenten agrupades en cimes i són blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblats a les d’altres solanàcies com el tomàquet o l’albergínia, amb cinc sèpals i una corol·la, formada per cinc pètals soldats. La pol·linització és de tipus entomòfila (per insectes), normalment és creuada o també es pot donar l’autopol·linització. Els fruits són unes baies de color verd, que recorden un tomàquet petit i que contenen fins a 300 llavors. Aquest fruit conté grans quantitats de solanina, un alcaloide tòxic que els fa no comestibles. Si se sembren les llavors sense eliminar la substància mucilaginosa que les recobreix, no germinen. Però fins i tot si es retira aquesta substància, la producció que s’obté de papes sembrades per llavor és molt heterogènia, perquè en una planta tetraploide la variabilitat de la descendència és molt alta.

Per això es prefereix fer una multiplicació vegetativa, plantant els tubercles (la sembra de llavors s’usa quasi exclusivament per obtenir noves varietats). Els tubercles que van a fer de "llavor" no han de presentar lesions ni símptomes de malalties i preferentment haurien d’haver passat un temps exposats a llum indirecta per a que es posin verdes i les tiges no es desprenguin amb facilitat. Es dipositen en la terra a solcs poc profunds i prop del fertilitzant, ja que emeten poques arrels.

RECEPTA: BRAÇ DE PATATA. Ingredients: (per a 4-6 persones) • 1 albergínia escalivada • 3 patates grans • 2 cebes petites escalivades • 1 moniato • cullerades d’oliveda • 4 ous de gallina durs i un rovell d’ou • sal • 2 llaunes de tonyina costa Per a la maionesa: • anxoves de l’Escala costa • 150 ml d’oli • olives sense pinyol costa • suc de llimona • 1 pebrot vermell escalivat

Preparació Es pelen les patates i el moniato, es netegen i es bullen durant uns 20 minuts fins que siguin cuites. Reservem una mica de l’aigua on les bullim. Tot seguit, s’aixafen amb una forquilla o el passa puré. Per tal que lligui una mica més, s’hi afegeixen algunes cullerades de l’aigua on les hem bullit. Teniu en compte que no ha de quedar un puré líquid o sinó no es podrà enrotllar. Al damunt d’una superfície, es col·loca un tros de paper film, i al damunt s’hi extén el puré uniformement. En un bol, s’hi barregen les olives tallades a rodanxes, les anxoves tallades a trossets petits, el pebrot, l’albergínia i les cebes escalivades tallades ben petites, els ous durs també tallats i 1 o 2 cullerades d’oliveda. Es barreja bé, i s’aboca al damunt del puré de patata. A continuació es cargola com un braç de gitano, i es reserva a la nevera fins al moment de servir perquè agafi consistència. - Per a la maionesa: En el pot de la batedora elèctrica, s’hi barreja el rovell d’ou amb una cullerada de suc de llimona. S’afegeix l’oli poc a poc, i batem amb el túrmix fins que espesseixi, i es corregeix de sal. Just abans de servir, s’enretira el paper film, i es decora el braç amb unes tires de pebrot vermell escalivat, els ous de guatlla oberts per la meitat i unes olives. I s’acompanya d’una mica de maionesa.

PRESSUPOST DEL PLAT He mirat els preus dels productes de la recepta i els resultats son aquests: • 3 patates grans costen 0’30 € • 1 albergínia escalivada costa 0’50 € • 1 moniato costa 0’30 € • 2 cebes petites escalivades costen • 4 ous de gallina durs i un rovell d’ou 1€ costen 1 € • Pot d’oliveda costa 1 € • 2 llaunes de tonyina costen 2 € • sal costa 0’50 € • anxoves de l’Escala costen 2 € Per a la maionesa: • olives sense pinyol costen 1 € • 150 ml d’oli 0’50 € • 1 pebrot vermell escalivat costa • suc de llimona 1 € • 1€ Preu total dels productes per a 4 persones és: 12’10 Preu per una persona :3’20

La patata: una viajera incansable Vamos a hacer un recorrido en el tiempo y vamos a descubrir la historia del tubérculo. Hace 8000 años en América del Sur los pueblos andinos inician el cultivo de la patata. Grandes difusores de la patata fueron los marinos, de los barcos de la época como el primeros en apreciarla como escorbuto. En 1532 los españoles alimento, ya que ayudaba a no tener conquistan Perú y en 1537 enfermedades frecuentes en los descubren la patata. La patata se introdujo en Europa a través de Sevilla, primero como ornamento o curiosidad, después para alimentar al ganado y, finalmente, como alimento de indigentes y de las clases más pobres. De Sevilla paso a Roma, y de Roma a Inglaterra e

Irlanda, de donde volvió a America del Norte. En el siglo XIV la patata ya era popular en Italia, Alemania, Polonia y Rusia. Pero no en Francia, hasta el siglo XVII, cuando en la mano de obra base para la Parmentier, que la conoció como industrialización. prisionero de los prusianos, se las ingenió para que se popularizara en El éxito de la patata fue también Francia, las cultivó en un huerto y fuente de tragedia ya que una plaga puso guardias, haciendo creer a sus destruyó en Irlanda todas las vecinos que era un bien muy cosechas de patata entre 1846 y preciado, dejando que por las 1848, provocando una gran noches se las robaran. hambruna en la que murieron cerca de un millón de irlandeses, Hay autores que consideran que la emigrando muchos más a los EE.UU. introducción de la patata en Europa fue fundamental para el proceso de En el verano de 1853, George Crum, industrialización, ya que consiguió que trabajaba como chef en un alimentar a una masa de población restaurante de Nueva York, donde pobre que acabaría convirtiéndose servían patatas fritas al estilo

Frances, pero un cliente las rechazo automáticamente, convirtiéndose en por que las encontró demasiado uno de los aperitivos más populares del mundo. En el siglo XX la patata se convirtió en un alimento mundial. El salto final lo realizó una empresa canadiense, McCain, que en 1957 comenzó a gruesas. Crum le preparó otras más producir patatas congeladas. En la finas, pero tampoco le gustaron. actualidad McCain tiene fábricas en Entonces el chef hizo unas patatas todos los continentes y suministra lo más finas posibles para que el una tercera parte de las patatas cliente no pudiera ni pincharlas con congeladas que se consumen en todo el tenedor. El resultado fue el mundo. sorprendente: le encantaron. Muy A partir de 1960 el cultivo de la pronto se convirtieron en una patata se expandió a los países en especialidad del restaurante. Sin desarrollo, como India, China y el embargo, no se popularizaron hasta África subsahariana, en los que va 1920, con el invento de una máquina ganando importancia. que pelaba y cortaba las patatas

Grafica de temperatura Temperatura 25 20 15 Temperatura 10 5 0 1a Abril 2a Abril 3a Abril 4a Abril 1a Maig 2a Maig 3a Maig 4a Maig 1a Juny Precipitacions 120 100 80 60 Precipitacions 40 20 0 1a 2a 3a 4a 1a 2a 3a 4a 1a Abril Abril Abril Abril Maig Maig Maig Maig Juny Creixement de la patatera 40 35 30 25 creixement en 20 cm 15 10 5 0 1a 2a 3a 4a 1a 2a 3a 4a 1a Abril Abril Abril Abril Maig Maig Maig Maig Juny

Recull literari I és evident que l’home ve de la patata, En català Cançó de la patata, de la patata. L’home probe de la patata (la trinca) Eh ! Ah ! Patata, patata, patata, patatera. Mulata! Patata, patata. Diu la teoria de l’evolució, I és que la patata sempre ha zigot que venim dels micos, QUINA ABERRACIÓ! ai ! un "assuntu" molt pelut. I és evident que l’home ve de la patata, Eh ! Ah ! de la patata, de la patata. Patata, patata, patata, patatera. I és evident que 'home ve de la patata, Patata, patata. de la patata, de la patata. Que ja Adam i Eva va ser una enredada!, Sembla estrafolària aquesta teoria, que no era una poma, que era una patata! ... però es funda en uns fets que veiem cada dia: Eh ! Ah ! Hi ha moltes patates que estan mig grillades, Patata, patata, patata, patatera. igual com els homes ho estan a Patata, patata. vegades, Pren una patata i així cara a cara Quan veiem que un home té un nas que mira-la amb tendresa i digues-li, mare ! esparvera tots diem: "refotre, quina patatera!". Que cada vegada que fem estofat Les patates velles s’arruguen de pell, no ens donem compte de l’assassinat igual que tot "cristu" quan es torni vell. I és que la patata és el nostre sostén I és evident que l’home ve de la patata, la fècula, es veu, és un gran aliment. de la patata, de la patata.

Per això quan et moris ... I és evident que l’home ve de la patata, et dirà el mossèn ... de la patata, de la patata. In Fècula feculorum. AMÉN ! I és evident que l’home ve de la patata, Eh ! de la patata, de la patata. En castellà Cançó Al corro de la patata Al corro de la patata comeremos ensalada En angles como comen los señores Pel·lícula naranjitas y limones ¡Achupé! ¡Achupé! Mr.potato ¡Sentadita me quedé! Poema ¡Qué simple y sencilla eres tortilla, de exquisita patata! ¡Tortilla de huevo y patata! Batida de huevo, fritura de patata Mezcla batida en unida fritura Baile de tango de huevo y patata. Danza culinaria de redondas patatas, bailando en la sarten, tortilla, De la pel·lícula toy-story la danza de la tortilla de patata

Ricard

by ezarzos2 on Jun 23, 2010

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 16

Statistics

Ricard — Document Transcript