G.t.hort escolar plantes aromatiques

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 ÍNDEX 1- OBJECTIU PRINCIPAL I CONTINGUTS. 2- MESURA I SUPERVISIÓ 3- EINES I ACCESSORIS 4- ANIMALS QUE PODEM TROBAR 5- ROMANÍ 6- FARIGOLA 7- SÀLVIA 8- MENTA 9- ALCOHOLATURES L'OBJECTIU principal d'aquest dossier és apropar els nens i les nenes a la natura per sensibilitzar-los sobre el respecte i la cura del medi ambient i també apropar-los a l'origen dels aliments vegetals que consumim habitualment. S'introdueix el concepte de cultiu i el de planta silvestre i la importància dels vegetals en la nostra dieta. També, pretenc que prenguin una actitud activa i divertida cap a la conservació de la natura i que elaborin un codi de comportament en les seves relacions amb el medi ambient. CONTINGUTS - Les plantes: conreades i silvestres. Les seves parts, alimentació i classes. - El cicle de les plantes. Formes de reproducció i multiplicació. - Importància de les plantes en la nostra alimentació. - Estimular l'ús dels sentits. - Utilitzar i manejar diferents eines. - Augmentar el vocabulari. - Aprendre a elaborar melmelades, conserves, etc... - Valorar la necessitat d'una relació equilibrada entre les plantes, els animals i els éssers humans. - Desenvolupar hàbits d'higiene. - Fomentar una actitud de responsabilitat i cura en les tasques de manteniment de les plantes que hi hagi en el seu entorn. - Fomentar la seva autonomia i la seva participació en les tasques domèstiques. 1

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 Plantes aromàtiques, espècies i condiments són diferents noms per a referir-nos a unes plantes l’ús de les quals ha estat present en totes les civilitzaciones. S’han utilitzat en medicina, cosmètica, ritus funeraris, elaboració de licors i en l’àmbit de la cuina per a aromatitzar les més diverses menges. És un món de gustos originals i de varietats inesgotables. La seva compraventa ha originat el mercat de les espècies i la recerca ha portat grans navegants i expoloradors, com Marco Polo i Critòfor Colom, a realitzar els seus viatges per tot el món. La majoria de les rutes comercials en el món medieval estaven relacionades amb les espècies. No es tracta d’anar a buscar aquests tresors a Orient, sinó de descubrir les que tenim aquí, als nostres prats, als boscos i a les vores dels camins. 2

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 MESURA I SUPERVISIÓ Ens agrada saber en la mesura possible tot el que passa en l'atmosfera i al terra del nostre jardí. Com més sabem, millor comprenem el que està passant, bo o no tan bo. Part del plaer que ens produeix la jardineria consisteix precisament a conèixer el nostre jardí. TERMÒMETRE DE MÀXIMA-MÍNIMA Un termòmetre normal pot dir-nos quina és la temperatura actual a l'exterior. Això està molt bé per a l'alfàbrega i pot ser un bon moment per trasplantar-la si la tenim en un lloc calent. Però també sabem que l'alfàbrega pot morir per sota dels 4ºC. El nostre termòmetre ens va indicar la temperatura que es va assolir la passada nit però no estàvem desperts per veure-ho. Aquesta és la raó del termòmetre de màxima-mínima. La nit passada pot ser que la temperatura arribés a 3ºC, suficient baixa com per retardar el trasplantament de l'alfàbrega. 3

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 EINES I ACCESSORIS El cultiu de les plantes aromàtiques no necessita gaires de les eines que s'utilitzen en el cultiu del camp. Però en qualsevol cas, és convenient disposar d'un lloc per emmagatzemar. Les eines necessàries poden guardar-se en una bossa o una cistella. GUANTS S'usen per barrejar i humitejar els substrats. Sense guants acabariem amb les mans esgarrapades i amb abrasions. Al món dels guants hi ha tres opcions: Impermeables, semiimpermeables i sense impermeabilitzar. Els impermeable: estan fets d'un teixit amb una espècie de goma. Són els que s'usen per barrejar i remullar els ingredients dels substrats. Els guants parcialment impermeables: també són de teixit i estan recoberts amb aquesta goma només per la cara del palmell. Si submergeixes les mans a l’aigua, aquests guants no les mantindran seques, però podem manipular una terra humida (per exemple, en un trasplantament) sense que els dits es refredin o es mullin. Els de teixit sense impermeabilitzar: de seguida s'amaren a terra humida. Només serveixen per protegir les mans i no embrutar-se mentres podem o cullim. PALES Les pales de jardí són massa grans per al cultiu de les plantes aromàtiques. Per tant, és més fàcil fer un clot amb les mans sobre el terreny i no es necessita la palanca d'una eina gran. Si s'utilitza una pala serà més petita que la que s'utilitzaria a l'hort. L'eina manual funciona igual de bé encara que acabem amb els dits verds, si es vol es pot protegir amb uns guants. 4

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 TISORES FLORALS Es pot despuntar, collir i aclarir amb les tisores florals. Les puntes fines d'aquestes tisores ens permeten arribar a llocs estrets sense fer malbé les fulles o plantes properes. Les tisores resulten útils al collir plantes aromàtiques i les flors comestibles. TISORES DE PODAR Solen ser massa grans per a treballs i feines delicats, com esfullar o aclarir: més que tallar, axafen les tiges tendres. Però són molt efectives per collir carbassons i carbasses i per tallar les plantes al final de l'estació i trossejar-les per al seu compostatge. CISTELL Un cistell resistent ens pot servir per portar les eines, paquets de llavors, llibres de jardineria i qualsevol altra cosa que pugui necessitar per passar un agradable matí treballant amb les nostres plantes. 5

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 EN AQUEST ARMARI D’UN JARDINER HI HA ALGUNS ERRORS. PINTA NOMÉS ELS ESTRIS QUE S’USEN PER TENIR CURA DE LES PLANTES AROMÀTIQUES 6

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 ANIMALS QUE PODEM TROBAR En un sistema natural, com pot ser el nostre petit jardí de plantes aromàtiques, hi conviuen una gran diversitat d’espècies vegetals i animals que es relacionen entre elles. Les plantes creixen aprofitant l’energia del Sol i els nutrients del terra, els animals herbívors s’alimenten dels vegetals i els carnívors s’alimenten d’altres animals. A més, una gran diversitat de microorganismos, insectes i altres éssers s’alimenten de la matèria orgànica en descomposició. Per això, és important augmentar la biodiversitat. Moltes plantes aromàtiques tenen efectes repel·lents sobre diferents insectes. Per exemple, la farigola repèl l’eruga de la col, l’alfabrega repèl mosques i pugons, l’orenga repèl formigues i altres insectes. ESCRIU EL NOM DE CADA ANIMAL QUE PODEM TROBAR ENMIG DE LES PLANTES AROMÀTIQUES 7

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 FES LES SEGÜENTS SANEFES PER ARRIBAR A LA FLOR. 8

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 EL ROMANÍ ▬ Nom científic o llatí: Rosmarinus officinalis ▬ Nom comú o vulgar: Romer ▬ Família: Lamiàcies. ▬ Origen: Regió mediterrània. ▬ Floració: Tot l’any. El romaní és una planta que fa una mata de 50 centímetres a 2 metres d’alçària, flairós, tot l’any verd i florit. Té les fulles d’un verd viu per damunt i blanquinoses per sota, estretes i agudes, com si fossin agulles. Comença a florir pel gener. El romaní és una planta mediterrània. Es reprodueix principalment per esqueixos d’arrel. Tot i que és més fácil i còmode comprar plantons al viver i trasplantar-los al test on viuran. El romaní creix bé al costat d'altres plantes, i produeix boniques flors amb colors que van del blau al rosa i en blanc. Planta llenyosa típicament mediterrània, resisteix bé l'hivern de les nostres latituds. Tolera la sequera. Es fa servir per aromatitzar les salses… dóna un toc particular a les salses de tomàquet, les mongetes i al carbassó, i també a les carns a la graella. També són apreciades les seves qualitats curatives. De les flors, n’extreuen una essència per fer locions. Les branquetes seques tenen propietats insectífugas, per la qual cosa solen col·locar-se als armaris. 9

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 COMPRENSIÓ LECTORA 1- El romaní fa més d’un metre d’alt? ………………………………..…………. 2- De quins colors són les seves fulletes? …………………………………..…. 3- Comença a florir a l’hivern o a la primavera? ………………………………. 4- Per a quines coses es fa servir el romaní? ………………………………..... POEMA Romaní del caminet, Herba humil, floreta blava. Vora la vinya has crescut, Entre el mar i la muntanya. Tomàs Garcés FES UN DIBUIX DEL POEMA Coses que sé del romaní: ……………………………………………………………………. …………………………………………………………………… …………………………………………………………………… …………………………………………………………………… 10

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 LA FARIGOLA ▬ Nom científic o llatí: Thymus vulgaris ▬ Nom comú o vulgar: Farigola, timó ▬ Família: Lamiàcies. ▬ Origen: Regió mediterrània. ▬ Floració: Febrer - maig. Arbust de 15 a 40 cm d'altura. Les fulles són molt petites, d'uns 6 milímetres de longitud. Segons la varietat poden ser verdes, verdes grisenques o grogues. Les flors apareixen a mitjans de primavera fins i tot entrada l'època estival i habitualment són de color violeta o porpra (color vermell moradenc) encara que també poden ser blanques. Aquesta planta desprèn una aroma intensa i típica. La farigola resulta de gran bellesa quan està en flor. La farigola atreu vespes i abelles. En jardineria s'usa per aromatitzar l'ambient, cobrir roques, per a jardins en miniatura, etc. Amb les flors i fulles seques de la tija és fa popurris per introduir en saquets d'herbes o de coixíns. També es pot usar les branques seques amb flors per afegir aroma i textura a cistells. És una de les herbes més utilitzades com a condiment, probablement a causa de les seves propietats digestives. Per la seva aroma intensa i forta s'empra en petites dosis. 11

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 COMPRENSIÓ LECTORA 1- Les fulles de la farigola són grans o petites? …………………....…………. 2- De quins colors són les seves flors? …………………….………………..…. 3- Quins animals atreu la farigola? ………………….……………….…………. 4- Quina aroma desprèn la farigola? ………………………...………………..... USOS CULINARIS • Combina bé amb estofats, patates, ous, embotits i tot tipus de salses. • Perfecte amb el pollastre rostit. • També serveix per aromatitzar sopes, farcits, guisats i verdures rostides o fregides (en especial bolets i carbassons). • La carn d'au i les carns a la graella guanyen amb farigola que s'utilitza seca. Si poses un grapat d'aquesta herba seca en les braces de la teva graella, perfumarà agradablement les carns rostides. • La farigola s'utilitza per donar sabor als formatges, guisats, sopes, plats de carn, plats de peix i salses. • Resulta especialment bò amb oli i vi o vinagre per marinar les carns i peixos, i per condimentar verdures tals com carbassons, albergínies, pebrots dolços i tomàquets. DIBUIXA UN PLAT CULINARI QUE ÉS PUGUI FER AMB LA FARIGOLA 12

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 USOS MEDICINALS 1- És cicatritzant, desinfectant i s’usa per rentar ferides i rascades. 2- Estimula el creixement del cabell. 3- L'aromateràpia recomana la seva essència i la seva fragància en refredats, grips, sinusitis, coll irritat, amigdalitis, alopècia, artritis, imsomni, ansietat, depressió, bronquitis, asma. 4- Infusió per a esbandides de boca i gargarismes pel mal de coll. RELACIONA CADA FRASE AMB EL DIBUIX CORRESPONENT. 13

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 SÀLVIA ▬ Nom científic o llatí: Salvia pratensis ▬ Nom comú o vulgar: Sàlvia, tarró, salva per remei. ▬ Família: Lamiàcies. ▬ Origen: Regió mediterrània. ▬ Floració: Maig – Agost. És una herba peluda, perenne que creix en forma de mata o arbust, arribant a aconseguir el metre d’alçària. Les tiges son llenyoses a partir del segon any. Té les fulles disposades en parelles oposades, són de color verd grisenc, són gruixudes, aspres al tacte, de fins a 15 centímetres de llargada, dentades, amb el limbe ovat, la majoria disposades en una roseta a la base de la tija i poseeixen un intens aroma. Las flors d’uns 2 centímetres d’amplada, d’un color blau violaci intens, amb la corol·la bilabiada, en nombre de 6 a 8, disposades en verticils. El llavi superior, en forma de falç, protegeix els estams. Per últim, les llavors que es formen en els fruits o a la base de la flor, son petites, ovalades i de color marró fosc. FORMES DE CONSUM S’utilitzen les fulles fresques, però també és freqüent emprar-les seques o en pols. De gust una mica picant, es posen com a condiment a les amanides, plats de carn, confitats, formatges i en els farcits. Fins i tot, s’afegeix a les infusions de tè per aromatitzar-les. 14

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 RETALLA LES FRASES I ENGANXA LES QUE SÓN VERTADERES AL DAVANT I LES QUE SÓN MENTIDA AL DARRERA DEL FULL. 1 Les fulles són de color verd grisenc 2 Les fulles que mengem tenen un gust dolç. 3 Les flors tenen un color rosa pàlid. 4 Les flors medeixen uns 2 centímetres d’amplada. 5 La sàlvia és una herba peluda i perenne. 6 Les tiges són llenyoses a partir del cinquè any. 7 Les fulles són gruixudes i aspres al tacte. 8 Les llavors que es formen en els fruits són blanques. 15

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 QUIN TIPUS DE FULLES TÉ LA SÀLVIA? PINTA-LA ARRODONIDA PUNXEGUDA DENTADA DIBUIXA O ENGANXA UNA FLOR DE SÀLVIA. 16

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 MENTA BOSCANA ▬ Nom científic o llatí: Mentha longifolia ▬ Nom comú o vulgar: Menta, Sàndal, Sàndal d'horta, Sàndal de jardí, Fulles de Santa Maria. ▬ Família: Lamiàcies. ▬ Origen: Regió mediterrània. ▬ Floració: A l’estiu, juliol-novembre. La menta és una planta condimentaria de cultiu molt estès. Herba perenne, grisenca, erecta, de tiges piloses, de 30 centímetres a 1 metre d’alcària, molt peluda, d’olor suau, molt agradable i aromàtica. L'olor agradable es dèu al mentol, un component dels seus olis essencials. Amb les fulles de 5 a 10 centímetres de llargada, el·líptiques lanceolades, llargament agudes i amb el marge dentat o serrat, tormentoses i blanquinoses pel revers. Les flors bilabiades, blanquinoses, reunides en inflorescències en forma d’espiga al capdamunt de les tiges. La part utilitzada són les fulles i els brots tendres. La seva època de recol·lecció és abans que la planta floreixi, cap al final de maig. Es conserven bé després d’haver-les assecat a l’ombra, en un lloc airejat. Té una gran varietat de possibilitats culinàries. Crua, afegint-la a les amanides fresques en petites quantitats, o bé com a condiment, tant en plats dolços com salats. També es posa als estofats de faves, de cargols de terra, de pèsols, de patates i a les salses que acompanyen rostits de porc o de xai. Es pot prendre en forma d’infusions calentes o fredes. És un bon additiu per a les begudes estiuenques. Els àrabs l’afegeixen fresca a les infusions de te verd, en resulta un excel·lent calmant de la set. 17

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 COMPRENSIÓ LECTORA 1- Quina és la seva època de recol·lecció? …………………....………………. 2- Com són les seves fulles: arrodonides o dentades? …………………….… 3- Qui l’afegeix fresca a les infusions? ………………….….…………….……. 4- A què es dèu el seu olor agradable? ………………………...…………..... ESCRIU V SI ÉS VERITAT O M SI ÉS MENTIDA. La menta és una herba caduca. La menta mai no floreix. La menta es recomana per rentar els ulls. Els àrabs l’afegeixen fresca a les infusions de te verd per estornudar. Les fulles de la menta s’assequen al sol. Es pot prendre en forma d’infusions calentes o fredes. La menta crua és posa a les amanides fresques. La menta es pot menjar amb un estofat de cargols de terra. La menta pertany a la familia de les capparàcies. L’origen de la menta és la regió asiàtica. 18

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 ALCOHOLATURAS Encara que la destil·lació és el mètode més usat per extreure els olis essencials de les plantes, existeixen altres mètodes per elaborar perfums casolans com és l'alcoholatura. La creació de perfums en alcoholatura, si bé no és del tot professional, dóna bons resultats del perfum de la planta que us agradi. Per això necessitarem: Alcohol de 96è o vodka. Un recipient hermètic de vidre o cristall. Les plantes fresques de la vostra preferència. Preparació: Es trossegen les plantes fresques i es posen al bot o pot de vidre o cristall, fins que cobreixi 3/4 parts del mateix. S'afegeix l'alcohol o vodka fins a cobrir totalment les plantes. Es tanca hermèticament i es guarda durant 21 dies en un lloc fosc i càlid. Es remou cada dia. Als 21 dies es filtra. Es treuen les herbes i es torna a afegir més plantes fresques a gust de cada un amb el mateix alcohol de l'anterior maceració. Es deixa en maceració durant 14 dies, removent diari. Es filtra i se li afegeixen algunes gotes d'oli essencial si es vol reforçar. Aquest perfum té propietats si s'aplica sobre la pell, al contrari dels perfums sintètics. Etiquetar i guardar en flascons hermètics. La recepta de la famosa: Aigua d’Hongria Ingredients: 4 cullerades de romaní fresc triturat. 3 cullerades de menta fresca triturada. 3 cullerades de pètals de rosa triturats. 1 cullerada de pell de llimona ratllada. 150 mil·lilitres d'aigua de tarongina. 150 mil·lilitres d'alcohol o vodka. Preparació: En un pot hermètic de vidre|cristall es deixen en remull tots els ingredients durant 15 dies. Es filtra ben escorregut tot. Embotellar i guardar 2 setmanes fins que maduri. 19

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS CRP PINEDA CURS: 2009-2010 DIBUIXA A DINS DEL POT HERMÈTIC ELS INGREDIENTS DE L’AIGUA D’HONGRIA. ALGUNS DELS MEUS PERFUMS Mediterrània: Romaní, ginebrer, gerani, pi, llimona i herba lluisa. Afro: Esmenta, sàndal, ilang-ilang, romaní, clau i pachuli, Eivissa: Romaní, rosa, ginebrer, pi, herba luisa, lavanda i sàlvia. Pitiuso: Romaní, ginebrer, pi, herba lluisa. ESCRIU A SOTA DE CADA FLASCÓ EL NOM DEL PERFUM i DIBUIXA-HI LES PLANTES AROMÀTIQUES 20

G.t.hort escolar plantes aromatiques

by ezarzos2 on Jun 03, 2010

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 201

Statistics

G.t.hort escolar plantes aromatiques — Document Transcript

http://blocs.xtec.cat	200
http://webcache.googleusercontent.com	1