Fitxes De Lhort

Albergínies, Berenjenas, Auberginies NOM Solanum melongena FAMILIA PLANTACIÓ Solanàcies Finals de primavera, estiu ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Índia A partir dels tres És un cultiu de climes mesos de la la càlids i secs, pel que es plantació considera un dels més aproximadament. exigents en calor (més que el tomàquet i el pebrot). Suporta bé les temperatures elevades, sempre que la humitat sigui adequada, arribant a tolerar fins a 40-45ºC La temperatura mitja ha d'estar compresa entre 23-25ºC. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 93% L'albergínia és una planta herbàcia anual. Hidratos de carbono 4, 4% (fibra 2, 8%) Proteínas 1, 2% Els fruits de l'albergínia són bastant variables, de Lípidos 0, 2% forma rodona a allargada, de grandària molt petita Sodio 8 mg/100 g Potasio 218 mg/100 g (2 cm) a grans (30 cm de llarg), de epidermis llisa Fósforo 25 mg/100 g o corrugada. Calcio 11 mg/100 g Hierro 1 mg/100 g Existeixen diverses varietats de color fosc, Vitamina A 3 mg/100 g ratllades o de color més clar, allargades, curtes. Vitamina C 6 mg/100 g Vitamina B1 0, 04 mg/100 g Les seves possibilitats culinàries han estat Vitamina B2 005 mg/100 g qualificades com molt reduïdes, consumint-se sempre bullida o fregida.

Api, Apio, Celery NOM Apium graveolens FAMILIA PLANTACIÓ Umbel·líferes. L'època de plantar és des de l’estiu a la tardor ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Centre Europa De tres a quatre L’api és una planta i Oest d’Àsia mesos després de de clima temperat la plantació. que s’adapta molt bé a l’hivern. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 95% És una planta molt nutritiva sang. Hidratos de carbono 1, 3% (fibra 0, 8%) És ideal en amanides crua o en bullits i Proteínas 1, 3% molt rica en minerals. Lípidos 0, 2% Les arrels són molt lleugeres, estretes i Potasio 300 mg/100 g carnoses. Sodio 120 mg/100 g La tija és buit en el seu interior, Calcio 55 mg/100 g apareixent en la seva part més exterior Hierro 1 mg/100 g una sèrie d’estries que ho recorren Fósforo 39 mg/100 g longitudinalment. Vitamina C 7 mg/100 g Vitamina A 0, 7 mg/100 g La fulla està dividida en amples segments. Excel·lent per a brous de verdures i per a netejar la sang de toxines. Transmeten el seu sabor característic als brous

Calçots, Cebolla joven, Young Onion Allium cepa NOM FAMILIA PLANTACIÓ Liliáceas. Durant la segona quinzena del mes de setembre a partir d’una ceba. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Asia Occidental. Duración del cultivo Clima temperat Aquestes de 90 a 150 días. varitats s’atribuexen a la zona de Valls, més concretament a Benaiges. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 92 % El calçot és cadascun dels brots d’una ceba Hidrats de carboni 5 % (fibra 1,3 %) blanca que ha estat replantada. Proteïnes 1,4 % Els brots, a mesura que van creixent es calcen, Lípids 0,2 % d’aquí el nom de calçots. Potassi 140 mg/100 g La varietat de ceba de la que s’obtenen els Sodi 8 mg/100 g calçots és la que s’anomena Blanca Tardana de Fòsfor 42 mg/100 g Lleida, que destaca per la dolçor i el nombre i la Ferro 1 mg/100 g grandària dels calçots obtinguts per ceba, Vitamina C 19 mg/100 g habitualment de quatre a set.

Carxofes, Alcachofas, NOM Cynara scolymus FAMILIA PLANTACIÓ Compostes Finals de primavera, estiu ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Nord d’Àfrica i A partir de El rang de temperatures sud d’Europa. novembre, té una adequat per a una bona recollecció collita de carxofes se esglaonada. situa entre 7-29º C, lliure de gelades. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 88% Les carxofes són plantes perennes, és a dir, que Hidratos de carbono 7, 5% (fibra 3, 5%) romanen en el lloc durant diversos anys. Proteínas 2, 3% Lípidos 0, 1% Flores terminals molt gruixudes, recobertes per Potasio 570 mg/100 g escates membranoses imbricades i carnoses en Sodio 35 mg/100 g la base constituint la part comestible. Fósforo 80 mg/100 g Calcio 45 mg/100 g La carxofa posseeix propietats medicinals com Vitamina C 9 mg/100 g hipoglucemiant i afavoreix el metabolisme de la Vitamina A 17 microgramos/100 g urea i del colesterol. Vitamina B1 0, 1 mg/100 g

Cogombre, Pepino, Cucumber NOM Cucumis sativus FAMILIA PLANTACIÓ Cucurbitàcies ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA India No li van bé les gelades, les temperatures ideals estarien entre els 15º i els 30º. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 96% El cogombre és una espècie anual, de sistema Hidratos de carbono 2% (fibra 0, 5%) radical extensiu, amb una arrel pivotant, de ràpid Proteínas 0, 7% creixement que arriba a 1 a 1,2 m. Grasas 0, 2% Sodio 8mg /100 g Potasio 140mg /100 g Internament, la part comestible és blanca verdosa i Fósforo 22mg /100 g botànicament correspon al mesocarpi, endocarpi, Calcio 17mg /100 g teixits derivats de la placenta i llavors inmadures. Hierro 0, 3mg /100 g Retinol (Vit. A) 2mg /100 g El cogombre és un excel·lent diurètic natural (el Ác. ascórbico (Vit. C) 11mg /100 g 96% del seu contingut és aigua), encara que les Tiamina (Vit. B1) 0, 03mg /100 g seves suposades qualitats protectores de la pell no Riboflavina (Vit. B2) 0, 03mg /100 g Ác. fólico (Vit. B3) 16 microgramos /100 g s'hagin pogut constatar científicament. Es menja cru o en vinagre.

Col llombarda, Col lombarda, Red cabbage NOM Brassica oleracea FAMILIA PLANTACIÓ Crucíferes. Igual que la col comú ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Europa Igual que la col Igual que la col comú comú COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 91 % La col llombarda és una col comestible Hidrats de carboni 5 % (fibra 1 %) de sabor lleugerament dolç i molt Proteïnes 2,6 % benvolgut, que es caracteritza per Lípids 0,2 % l’atractiu del seu color morat, magenta o Potassi 210 mg/100 g púrpura fosc de les seves fulles. Sodi 28 mg/100 g Fòsfor 23 mg/100 g És una varietat seleccionada de la col Calci 42 mg/100 g comuna conreada en tota Europa. Ferro 5 mg/100 g Vitamina C 46 mg/100 g Es conrea, prepara i consumeix de la Vitamina A 6 mg/100 g mateixa manera que les altres cols. Baixa en calories. Sabor lleugerament dolç. Rica en compostos de sofre, vitamina C i àcid cítric. Normalment es cou i resulta molt bon ingredient per a diversos plats. Aporta molta fibra el que li confereix propietats laxants. Les varietats rodones i intensament acolorides s’empren generalment per a Font important d’antioxidants. adobats. També es poden servir una vegada cuites lentament en aigua, opcionalment condimentada.

Enciam, Lechuga, Lettuce. NOM Lactuca sativa FAMILIA PLANTACIÓ Compostes Tot l’any. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA No està gaire 20-90 dies Clima fresc, les clar sembla que altes temperatures de la India no li van gaire bé. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS En el seu estat silvestre són plantes Aigua 95 % petites i de sabor amarg, però la Hidrats de carboni 1,5 % (fibra 1 %) selecció de l'home al llarg del temps a Proteïnes 1,5 % propiciat gran varietat de saborosos Lípids 0,3 % enciams. Potassi 180 mg/100 g L'enciam iceberg és potser la més Sodi 10 mg/100 g popular. És un enciam de cap que també Fòsfor 25 mg/100 g és baix en valor nutritiu i sabor. Calci 40 mg/100 g L'enciam de fulla i la romana Ferro 1 mg/100 g proporcionen sabor cruixent i són Vitamina C 12 mg/100 g excel·lents seleccions per a amanides i Vitamina A 0,2 mg/100 g aparedats. El valor nutritiu de l'enciam és diferent depenent de la seva varietat. L'enciam en general proveïx una petita quantitat de fibra, alguns carbohidrats, un poc de proteïna, i una mínima quantitat de greix.

Espàrrecs verds, Espárragos verdes, Asparagus NOM ,Asparagus officinalis FAMILIA PLANTACIÓ Liliàcies 1. Formació de plantes: se sol realitzar a partir de llavor, o en viver, i després trasplantar. Pot durar 1 o 2 anys. 2. Fase improductiva: també dura 1 o 2 anys. El normal és que el primer no es culli gens i el segon, alguna cosa. Posem la planta en el terreny perquè engrosseixi i obtinguem a l'any següent una bona collita. No tallem els espàrrecs. 3. Fase productiva: va des del tercer al desè any. Fins al cinquè i sisè la producció és creixent i comença a estabilitzar-se i decaure. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Àsia Menor Primavera L'espàrrec s'adapta a tots els climes per tenir òrgans de reserva. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 95% És una planta vivaç que creix tots els anys a Hidratos de carbono 1, 5% (fibra 1%) partir del rizoma. Proteínas 2, 7% Lípidos (prácticamente no tiene) Dura diversos anys en el terreny Potasio 250 mg/100 g Sodio 4 mg/100 g Quan l'espàrrec emergeix, es carrega de Fósforo 70 mg (100 g) clorofilla i passa a ser espàrrec verd. Hierro 1 mg/100 g Calcio 20 mg/100 g Els espàrrecs espontanis o silvestres es Vitamina C 26 mg/100 g denominen verd “trigueros”(Asparagus acutifolius o Asparagus aphyllus) i tenen més sabor que els blancs. El Asparagus officinalis conreat amb gran densitat de plantació i exposició a l'aire se sembla al “triguero”.

Faves, Habas , Broad bean. NOM Vicia faba FAMILIA PLANTACIÓ Lleguminoses Tardor-hivern ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Orient Pròxim 70-90 dies Encara que no és de les més exigents prefereix temperatures temperat-càlides. Temperatura òptima 15º-22º C COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 77% Les faves són fàcils de conrear i molt Hidrats de carboni 12% (fibra 3%) prolífiques. Proteínes 9% Es mengen tant les faves com les Grases 0, 7% beines. Sodi 100 mg/100 g Les hi ha altes i baixes, i algunes d’elles Potassi 1000 mg/100 g són el bastant resistents com per a poder Calci 18 mg/100 g sembrar-les a la tardor i obtenir així Ferro 2 mg/100 g collites més primerenques. Fòsfor 217 mg/100 g Planta robusta que desenvolupa moltes Vitamina C 20 mg/100 g fulles. Vitamina A 15 mg/100 g Mata baixa, pot arribar a 1,5 m. Vitamina B1 0, 3 mg/100 g Fruit tipus llegum de longitud variable, Vitamina B2 0, 2 mg/100 g podent arribar a fins a més de 35 cm. El nombre de grans oscil·la entre 2 i 9 El color de la llavor és verda groguenc, encara que les hi ha d’altres coloracions més fosques. És molt nutritiva i rica en proteïnes

Pastanaga, Zanahoria, Carrots NOM Daucus carota FAMILIA PLANTACIÓ Umbelíferes Primavera, estiu ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Centre d’Àsia i Entre 3 i 6 mesos La temperatura mínima Afganistan después de plantar- de creixement està al les. voltant dels 9ºC i d’un creixement òptim en torn a 16-18ºC. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 89% La pastanaga és una verdura dura, bianual i de Hidratos de carbono 7% clima fred, que creix per l'arrel gruixuda que Lípidos 0, 2% produeix en la primera estació de creixement. Proteínas 0, 9% Les pastanagues es poden menjar crues o cuites Retinol 1, 3 mg/100 g i poden ser emmagatzemades per a l'hivern. Vitamina C 6 mg/100 g Les pastanagues poden ser ratllades, tallades Potasio 280 mg/100 g en trossos, espremudes per a suc o cuinades Sodio 75 mg/100 g senceres. Hierro 0, 7 mg/100 g Són riques en caroté i altes en contingut de Fósforo 34 mg/100 g fibra i sucre. Calcio 41 mg/100 g El carote beta és una substància que es converteix en vitamina A en el cos humà. Una porció de 1/2 tassa de pastanagues cuites, conté quatre vegades la quantitat diària recomanada de vitamina A en la forma de carote beta protector. El carote beta és també un eficaç antioxidant de gran abast en la lluita contra algunes formes de càncer, especialment càncer de pulmó. Les pastanagues crues són naturalment dolces, però les pastanagues lleugerament cuites són fins i tot més dolces. Les pastanagues són un d'aquests vegetals que perden molt poc valor alimentós quan es cuinen. De fet, quan les pastanagues es couen lleument, alguns nutrients estan més disponibles per al cos comparat amb les pastanagues crues. Cuinar les pastanagues ajuda a suavitzar el dur de les peles, fent que alguns nutrients siguin millor utilitzats pel cos.

Pebrots, pimientos, pepper NOM Capsicum annuum FAMILIA PLANTACIÓ Solanàcies Primavera-estiu ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Sudamèrica De 125 a 220 dies Temperatura òptima des de la plantació 20º-25º C . Les temperatures majors a 30ºC poden disminuir la producció de fruits i causar la caiguda de flors. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 94% El pebrot és una planta herbàcia, d'hàbit perenne Hidratos de carbono 3, 7% (fibra 1, 2%) en condicions naturals, però conreada com anual Lípidos 0, 2% en la majoria dels casos. Proteínas 0, 9% Sodio 0, 5 mg/100 g Calcio 12 mg/100 g El fruit de l'espècie és una baia de característiques Hierro 0, 5 mg/100 g molt variables, amb pesos que fluctuen entre uns Potasio 186 mg/100 g pocs grams fins a mig quilo, la forma varia entre Fósforo 26 mg/100 g rodona,de cor agusada, cilíndrica i quadrada. Ácido ascórbico (Vit. C) 131 mg/100 g Els pebrots, a més de font de betacarotens, Retinol (Vit. A) 94 mg/100 g constituïxen una esplèndida reserva de vitamina C, Tiamina (Vit. B1) 0, 05 mg/100 g necessària per a la conservació del teixit conjuntiu, Riboflavina (Vit. B2) 0, 04 mg/100 g Ácido fólico (Vit. B3) 11 microgramos/100 g la curació de ferides i la prevenció d'infeccions víriques. Per a donar-nos una idea del seu potencial en aquest punt, cal subratllar que el pebrot verd conté el doble de vitamina C que les taronges, i el vermell, el triple. Respecte a la pastanaga, a més de l'anterior, cal sumar la seva utilitat per a combatre diarrees infantils si es prepara en puré, i la curiositat que és l'única verdura que resulta més saludable cuita (en el procés es trenquen les membranes cel·lulars de la paret exterior i s'alliberen nutrients) que crua.

Porro, Puerro, Puerros, Leeks NOM Allium porrum FAMILIA PLANTACIÓ Liliàcies Les dates de sembra solen ser en els mesos d’estiu i principi de tardor: agost, setembre i octubre per a ser recol·lectats a l'hivern. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Europa i Àsia La recol·lecció del Normalment el porro Occidental. porro té lloc és resistent al fred aproximadament als 5 mesos de Requereix una realitzar-se la temperatura òptima sembra de desenvolupament vegetatiu d'uns 13 a 24ºC COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 89% Planta herbàcia anual. Hidrats de carboni 8% (fibra 2%) El porro consta de tres parts bé Proteïnes 2,5% diferenciades, fulles llargues i Lípids 0,3 % lanceolades, bulb allargat blanc i brillant i Sodi 9 mg/100 g nombroses arrels petites que van unides a Potassi 315 mg/100 g la base del bulb. Calci 62 mg/100 g En conjunt el porro té aproximadament Ferro 3 mg/100 g uns 50cm d’altura, amb 3 a 5 cm en Fòsfor 45 mg/100 g grossor. Vitamina C 22mg/100 g El bulb és membranós, allargat i de color Retinol (Vit. A)270 micrograms/100 g blanc brillant, on es pot veure la presència de nombroses arrels petites també de color blanc. Tant el bulb com les fulles són les parts comestibles d’aquesta hortalissa. És molt fàcil de conrear el porro i existeixen varietats primerenques, tardanes i de temporada mitja; els períodes es solapen uns amb uns altres. És possible obtenir porros amb les diferents varietats 8 mesos a l’any.

Tomàquet, tomate, tomatoes NOM Lycopersicum esculentum = Solanum lycopersicum FAMILIA PLANTACIÓ Solanàcies Primavera, estiu ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Sudoest El cultiu dura entre Necessiten molt sol. d’Amèrica 140 i 260 dies. Clima temperat-càlid. No agrada del fred i mor amb les gelades. En les regions fresques cal triar un lloc assolellat i càlid, si pot ser protegit amb una paret. Temperatura òptima 20º-24º C. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 94% El tomàquet és una planta anual. Hidratos de carbono 3% (fibra 1%) Proteínas 1% El fruit pot ser arrodonit, aplatat o amb forma de Lípidos 0, 3% pera. Potasio 258 mg/100 g Sodio 3 mg/100 g Calcio 10 mg/100 g El fruit de tomàquet presenta un alt contingut Hierro 0, 6 mg/100 g d'aigua i, excepte pel seu valor de vitamina A i C, Fósforo 24 mg/100 g no es destaca per cap altre component nutricional. Vitamina C 26 mg/100 g Vitamina A (retinol) 207 mg/100 g El tomàquet és una font d'antioxidants (relacionats Tiamina (Vit B1) 0, 06 mg/100 g amb la prevenció de malalties degeneratives i Riboflavina (Vit. B2) 0, 04 mg/100 g Niacina (Vit. B3) 28 microgramos/100 g cardiovasculars com càncer, cataractes i cardiopatíes), especialment de vitamina I i en menor amidada de vitamina C . També conté betacarotens i flavonoides, com quercitina i licopina (aquest és el qual li confereix el típic color vermell), també amb potencialitat preventiva, especialment quant als problemes de pròstata. Altre element interessant és el potasi, encara que aquest mineral perd el seu efecte si el tomàquet es pren en suc preparat, pel seu alt contingut en sal.

All, Ajo, Garlic NOM Allium sativum FAMILIA PLANTACIÓ LLUM Liliàcies. Sembrar en L’all és una desembre gener hortalissa resistent i fàcil de cultivar.. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Centre d’Àsia, Tendres: 2 mesos Para obtenir unes des d’on va Cabeces: Juny bones cabeces passar a Egipte, d'alls es precís que Grècia, Roma i la planta passi a la resta d’ varies setmanes a Europa. Els baixes espanyols el temperatures. van portar a les Amèriques. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 70% Arrel bulbosa que se denomina Hidrats de carboni 23% (fibra 1%) "cabeça" en la que se troben 10- 12 Proteïnes 5% "dents". Lípids 0, 3% Arriba a fer entre 30 i 40 cm d’alçada. Potassi 400 mg/100 g Las fulles de l’all son macisses, a Sodi 30 mg/100 g diferència de les de la ceba que son Fòsfor 140 mg/100 g buides. Calci 14 mg/100 g Fulla radical, llargues, alternes, Ferro 1, 5 mg/100 g comprimides i sense nervis aparents. Vitamina C 11 mg/100 g L’all normalment no es deixa florir, Vitamina A 60 micrograms/100 g però de vegades, quan es forma la flor, Vitamina B1 0, 2 mg/100 g es troben uns bulbs petits, que reprodueixen la planta com si fossin dents. Flors blanques i rodades, tancades abans de la floració en unes càpsules membranoses amb una punta allargada que s’obre longitudinalment en el moment de la floració.

Bledes, Acelgas, Chard NOM Beta vulgaris FAMILIA PLANTACIÓ Quenopodiácies Durant tot l'any, ideal, la primavera. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Regió La recol·lecció de La bleda és una mediterrània la bleda pot fer-se planta de clima de dues formes, bé temperat. Les recol·lectant la temperatures estan planta sencera compreses entre un quan tingui una mínim de 6º C i un grandària de màxim de 27º a 33º 0,75Kg de pes, o C, amb un mitjà bé recol·lectant òptim entre 15º i 25º manualment les C. fulles a mesura que aquestes van tenint una grandària òptima. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 88 % La bleda és un vegetal bell de fulla gran, Hidrats de carboni 45 % (fibra 3,6%) amb tiges planes amples que semblen les Proteïnes 2% de l’api. Les fulles constitueixen la part Lípids 0,4 % comestible i són grans de forma oval; té Sodi 20 mg/100 g un pecíol o penca ample i llarg, que es Potassi 200 mg/100 g perllonga als llimbs; el color varia, Calci 110 mg/100 g segons varietats, entre verd fosc fort i Ferro 3 mg/100 g verd clar. Els pecíols poden ser de color Fòsfor 30 mg/100 g crema o blancs. Els llimbs de les seves Vitamina C 20 mg/100 g fulles es diuen penques, tenen un que Vitamina A 330 micrograms/100 g s’empelta en la tija. Ambdues parts, tiges i penques, es consumeixen cuites. Sabor agradable, ensucrat i amb un sabor a terra i algunes parts lleument amargues. La bleda conté una quantitat enorme de vitamina A i és alta en sodi (sal.) La planta que en té més. La bleda també és sorprenentment alta en altres minerals, com calci, ferro, magnesi, fòsfor i potassi.

Carbassó,Calabacín, Marrow (Courgette) NOM Cucurbita pepo FAMILIA PLANTACIÓ Cucurbitàcies. L'època de plantar serà de març a setembre ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Centreamèrica Depèn de la El carbassó és un temperatura, entre cultiu que requereix 30 i 90 dies una climatologia després de la càlida. plantació. La planta es gela amb temperatures per sota de 0ºC; El desenvolupament òptim està amb temperatures entre 25º i 35ºC COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 96% Planta anual, arbustiva. Hidrats de carboni 2,2% (fibra 0,5%) Les fulles són grans, de pecíol molt llarg, Proteïnes 0,6% aspres i espinoses, de làmina ampla i Lípids 0,2 % forma gairebé triangular. La floració és Sodi 3 mg/100 g amb flors grans, de color groc-taronja. Potassi 300 mg/100 g Els fruits constitueixen l’òrgan de Calci 24mg/100 g consum habitual i contenen llavors grans, Ferro mg/100 g marginades, planes i de color becgrogues. Fòsfor 28 mg/100 g El seu consum ha augmentat fortament a Vitamina C 22mg/100 g l’ultima dècada, potser degut precisament Vitamina A 90 mg/100 g que el seu ús en la dieta, bullit o com Àcid fòlic (Vit. B3) 13 producte fresc en amanides, per un baix micrograms/100g aporti calòric. Es prepara en amanides, arrebossats, en plats de verdures o arròs, en forma de crema. És font de betacarotens i de vitamina C el carbassó (110 grams de producte aporten la quarta part del requeriment diari d’aquesta vitamina). Baix en calories si es prepara bullit, però alt si es fregeix.

Ceba,Cebolla, Onion NOM Allium cepa FAMILIA PLANTACIÓ Liliáceas. Segons la classe des de la primavera a la tardor ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Asia Duración del Clima temperat Occidental. cultivo de 80 a 150 días. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Actualment és una de les hortalisses Aigua 92 % més conreades en tot el món. Hidrats de carboni 5 % (fibra 1,3 %) La planta de la ceba posseeix un bulb Proteïnes 1,4 % format per nombroses capes gruixudes i Lípids 0,2 % carnoses a l'interior, que realitzen les Potassi 140 mg/100 g funcions de reserva de substàncies Sodi 8 mg/100 g nutritives necessàries per a l'alimentació Fòsfor 42 mg/100 g dels brots i estan recobertes de Ferro 1 mg/100 g membranes seques, primes i Vitamina C 19 mg/100 g transparents, que són base de les fulles. El color varia des del blanc al vermellós passant pel groc. Les capes de la ceba tenen el paper d’òrgans de reserva per a les fulles que surten d’elles i que són les quals realitzen la fotosíntesi i fan créixer la planta.

Col comú,col común,cabbage(cole) NOM Brassica oleracea FAMILIA PLANTACIÓ Crucíferas. Tot l’any. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Europa Quan l’ull és Les temperatures compacte. altes li van bé, però millora amb el fred de la tardor COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS La col és un vegetal verd, fresc i Aigua 86 % d’estació, que és ric en vitamines i Hidrats de carboni 8% (fibra 1 %) minerals. Proteïnes 3,8 % Herba biennal o perenne. Lípids 0,5 % Les cols creixen d’una tija principal, on Potassi 380mg/100 g creixen fulles cap a fora amb tiges que Sodi 12mg/100 g no es poden menjar. Fòsfor 67mg/100 g Les fulles verdes, llises i fermes s’han Calci 37 mg/100 g de recollir de la part inferior de la tija, Ferro 1 mg/100 g perquè la tija continuï produint fulles Vitamina C 70 mg/100 g verdes fins a finals de la tardor. Les cols són fibroses, dures, amb un suau sabor que requereix llarg temps de cocció.

Col-i-flor, Coliflor, Cauliflower. NOM Brassica oleracea FAMILIA PLANTACIÓ Crucíferes. A la tardor, no li van bé les altes temperatures ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Àsia Entre 150 i 240 Li van malament dies les gelades i les temperatures altes. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS La flor forma una agrupació, que és la Aigua 92 % part comestible. Hidrats de carboni 3 % (fibra 1,4 %) L’agrupació de flors o corimbe és un Proteïnes 2,2 % conjunt de flors carnoses, moltes d’elles Lípids 0,2 % incompletament desenvolupades, que Potassi 300 mg/100 g constitueixen la part comestible de la Sodi 20 mg/100 g coliflor. Fòsfor 60 mg/100 g Hi ha varietats de color blanc, groc i Calci 20 mg/100 g vermell. Vitamina C 67 mg/100 g Les seves fulles són com les de la col. Vitamina A 5 micrograms/100 g Vitamina B1 0,1 mg/100 g Vitamina B2 0,1 mg/100 g

Escarola, Escarola, Endive. NOM Cichorium endivia FAMILIA PLANTACIÓ Compostes Tardor- hivern ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Europa i Àsia De 80 a 150 dies Adaptable, però li van més bé les baixes temperatures COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 94 % A l'interior desenvolupa un cor blanc Hidrats de carboni 4 % (fibra 1 %) bastant compacte que redueix el Proteïnes 1,5 % característic sabor amarg de les fulles, Lípids 0,2 % al mateix temps que aporta un punt Potassi 390 mg/100 g picant d’allò més refrescant. Sodi 30 mg/100 g Lleuger sabor amarg. Fòsfor 56 mg/100 g Es fa servir sobretot en amanides. Calci 58 mg/100 g Hi ha varietats de fulla llisa i ampla, Ferro 2 mg/100 g així com varietats de fulla arrissada. Vitamina C 13 mg/100 g Vitamina A 2 mg/100 g

Espinacs, Espinacas, Spinach NOM Spinacia oleracea FAMILIA PLANTACIÓ Quenopodàcies Podem fer el planter d'espinac durant tot l'any encara que a la primavera és l'estació més adequada. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Àsia Central Uns dos mesos Soporta bé el fred, però después de plantar-la millor en una temperatura temperada. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 89% Els espinacs són plantes anuals de creixement Hidratos de carbono 2, 6% (fibra 2, 2%) ràpid. Proteínas 1, 2% Lípidos 0, 3% S'aprofiten les fulles, altament nutritives. Potasio 500 mg/100 g Sodio 60 mg/100 g Els espinacs són plantes d'estació fresca. Calcio 90 mg/100 g Hierro 4 mg/100 g Hi ha diversos tipus de fulles: afletxadas, Fósforo 45 mg/100 g partides, lobulladas, ovals, arrodonides... Vitamina C 30 mg/100 g Vitamina A 1 mg/100 g Es consumeixen lleugerament cuites o crues en Vitamina B1 0, 1 mg/100 g amanides quan són joves. Vitamina B2 0, 2 mg/100 g Quan estan verdes i tendres es recullen les fulles grans, recollint unes poques de cada planta.

Mongetes, Judías, Beans NOM Phaseolus vulgaris FAMILIA PLANTACIÓ Lleguminoses. Des de la primavera fins a l’inici de la tardor ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Perú i De 70 a 90 dies. La mongeta és una Amèrica planta de clima Central. temperat. El fred no li va bé. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 90% Existeixen varietats de mongeta arbustiva Hidratos de carbono 5% (fibra 2, 5%) i trepadora (de vara, d'enrami, tiges Proteínas 2% trepadores). Lípidos 0, 2% Es consideren mongetes verdes aquelles Sodio 10 mg/100 g que s'utilitzen per a ser consumides en Potasio 270 mg/100 g verd aprofitant no només les llavors, Calcio 40 mg/100 g també amb la beina. Fósforo 40 mg/100 g En les mongetes d'enrami d'uns 2 m, ha Hierro 1 mg/100 g de col·locar-se un tutor de 2-2,5 m Vitamina A 67 mg/100 g d'altura per a guiar el seu creixement. Vitamina C 24 mg/100 g L'òrgan de consum correspon al fruit Vitamina B1 0, 06 mg/100 g inmadur en el qual les beines gairebé han Vitamina B2 0, 1 mg/100 g arribat a la seva màxima grandària, Vitamina B3 60 microgramos /100 g presentant un mínim creixement de la llavor. És un fruit en llegum (beina) en l'interior de la qual es localitzen de 4 a 6 llavors. Si es deixen assecar se les anomena mongetes seques.

Patata, Patata, Potatoes NOM Solanum tuberosum FAMILIA PLANTACIÓ Solanàcies. Des de la primavera fins a l’inici de la tardor. Hi ha de primerenques, normals i tardanes. ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Serralada Les patates més El fred excessiu andina. primerenques perjudica triguen entre 12 i especialment a la 14 setmanes a patata, ja que els madurar, entre 15 i tubercles queden 18 setmanes les petits i sense segones més desenvolupar. Si la primerenques i temperatura és de 0ºC entre 18 i 22 les la planta es gela, normals. acaba morint encara que pot arribar a rebrotar. Si la temperatura és massa elevada afecta a la formació dels tuberclesi afavoreix el desenvolupament de plagues i malalties.. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 77% La patata és una espècie anual, herbàcia, Hidratos de carbono 18% (fibra 2%) que es reprodueix a partir de tubercles(tiges Lípidos 0, 2% subterrànies modificades). Proteínas 2, 5% Els tubercles són els òrgans comestibles de Sodio 7 mg/100 g la patata. Estan formats per teixit on Potasio 430 mg/100 g s'acumulen les reserves de midó. Fósforo 52 mg/100 g En les aixelles del tubercle se situen els Calcio 9 mg/100 g rovells de creixement anomenades "ulls", Hierro 0, 6 mg/100 g disposades en espiral sobre la superfície del Vitamina A 2 mg/100 g tubercle. Vitamina C 18 mg/100 g Hi ha varietats de patates blanques, Vitamina B1 0, 1 mg/100 g vermelles i grogues. Vitamina B2 0, 04 mg/100 g Vitamina B3 12 microgramos/100 g

Pèsols, Guisantes, Peas. NOM Pisum sativum FAMILIA PLANTACIÓ Lleguminoses Tardor hivern ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Orient pròxim Abans que les Tolera molt bé les beines siguin molt baixes fibroses temperatures. Les altes no. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Aigua 78% El pèsol s’ha conreat a Europa durant Hidrats de carboni 14% (fibra 2%) segles i està avui dia entre les Proteïnes 6% hortalisses més populars a tot el món, Lípids 0, 5% encara que per desgràcia se solen Potassi 300 mg/100 g consumir secs o congelats. Sodi 2 mg/100 g Fòsfor 120 mg/100 g Sí es consumeixen en fresc, procedents Calci 25 mg/100 g de l’hort i cuinats de manera adequada, Ferro 2 mg/100 g constitueixen una hortalissa Vitamina A 50 mg/100 g especialment suculenta. Vitamina C 23 mg/100 g Les beines són allargades i contenen Vitamina B1 03 mg/100 g unes 5-6 llavors generalment verdes que Vitamina B2 0, 15 mg/100 g poden ser llises (utilitzades Vit. B3 (Ac. Fòlic) 78 micrograms/100 g preferentment en conserveria).

Raves, Rábanos, Radish NOM Raphanus sativus FAMILIA PLANTACIÓ Crúcíferes Tardor, Primavera, estiu ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA Extrem orient De 30 a 90 dies. No és molt exigent en clima i és resistent al fred. COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS Agua 95% És una hortalissa d'arrel de fàcil cultiu, que no Hidratos de carbono 3% (fibra 1%) ocupa molt espai i creix amb gran rapidesa. Proteínas 1% Lípidos 0, 2% Molt benvolguda pel seu color escarlata i el seu Vitamina C 20 mg/100 g sabor picant. Potasio 240 mg/100 g Sodio 40 mg/100 g Els colors de l'arrel varien des del blanc al negre Calcio 34 mg/100 g passant per colors vermell pàllid a escarlata Fósforo 27 mg/100 g brillant.

http://ceip-montseny.blogspot.com	1730
http://blocs.xtec.cat	818
http://hortmariagali.blogspot.com	329
http://pedagogoterapeuta.blogspot.com	42
http://hortmariagali.blogspot.com.es	38
http://colorcode7.blogspot.com	17
http://ceip-montseny.blogspot.com.es	16
http://medicimercerodoreda.blogspot.com	4
http://translate.googleusercontent.com	2
http://www.ceip-montseny.blogspot.com	2
http://www.blogger.com	2
http://www.medicimercerodoreda.blogspot.com	1
http://www.hortmariagali.blogspot.com	1
http://tecnoac.blogspot.com	1

Fitxes De Lhort

by ezarzos2 on Oct 27, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

14 Embeds 3,003

Statistics

Fitxes De Lhort — Document Transcript