Your SlideShare is downloading. ×
LA PROSA HISTÒRICA MEDIEVAL. LES QUATRES CRÒNIQUES
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

LA PROSA HISTÒRICA MEDIEVAL. LES QUATRES CRÒNIQUES

2,061
views

Published on

Published in: Education, Travel

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,061
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA PROSA HISTÒRICA. LES CRÒNIQUES
  • 2. EL CONCEPTE D'HISTÒRIA A L'EDAT MITJANA Actualment nosaltres considerem que la història és el coneixement dels fets passats de la forma més objectiva possible. A l'edat mitjana les cròniques (narracions cronològicament ordenades dels fets que constitueixen la història) estaven fortament subordinades a les creences religioses, al poder polític dels reis i dels senyors feudals i a una expressió narrativa amarada de literatura i de l'ús de recursos narratius, diàlegs, hipèrboles,...
  • 3. Pel que fa a la incidència de la religió, cal entendre que la història d'una determinada nació s'entenia inserida de ple en la història sagrada general que narra la Bíblia, des de la creació del món fins al judici final. Per això, les intervencions de la divinitat i de personatges com la Mare de Déu o els sants són habituals en aquestes narracions. Pel que fa al poder polític, si ens fixem en l'exemple de Ramon Muntaner, veiem que queda clar l'objectiu que persegueix l'obra: És notori que aquest llibre es fa a honor de Déu, de la seva beneita Mare i de l'alt casal dels reis d'Aragó.
  • 4. LA PROSA HISTORIOGRÀFICA CATALANA A les acaballes del segle XIII i durant el XIV es redacten les quatre grans cròniques medievals catalanes. Les cròniques de: Jaume I el Conqueridor, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III el Cerimoniós.
  • 5. EL LLIBRE DELS FEITS O CRÒNICA DE JAUME I Jaume I (1208-76) va inspirar i supervisar la redacció de la primera de les quatre grans cròniques. És possible que alguns dels capítols més autobiogràfics fossin pràcticament dictats per ell. El període històric que abasta el Llibre dels feits és la vida de Jaume I. Narra la conquesta de Mallorca, València i Múrcia, però també les desavinences amb Castella i a l'interior de Catalunya i Aragó.
  • 6. EL LLIBRE DEL REI PERE O CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT Bernat Desclot escriu la seva crònica sota el regnat de Pere III (1276-85). La crònica s'inicia amb la unió de Catalunya i Aragó al segle XII, però els episodis més interessants que conté es refereixen a la campanya del casal catalanoaragonès a Itàlia i a la lluita contra els invasors francesos. Moments que l'autor va viure i a la documentació reial dels quals tenia accés. Aquesta crònia pretenia exaltar el rei Pere. La llengua és culta i segueix el model cancelleresc.
  • 7. LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER Ramon Berenguer redactà la seva Crònica a partir de 1325 amb l'objectiu de lloar les proeses dels reis Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i Alfons III (1207-1336). S'exalten les virtuts dels reis i de tota la nació catalana. LA CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS Pere III el Cerimoniós va regnar entre 1336-87 i es va distingir per la seva capacitat d'organitzar la Cancelleria, afavorint la conservació acurada de l'arxiu reial i les traduccions que van facilitar la introducció de l'Humanisme a Catalunya. Amb la Crònica, centrada en el seu regnat, volia prestigiar la monarquia i alhora justificar la seva política.
  • 8. De la conquesta de la ciutat de Mallorca I quan vingué l'alba fou acordat que oíssim missa i que rebéssim el cos de Jesucrist. I oïda la missa i rebut el cos de Jesucrist, diguérem que s'armessin tots, cadascú amb les armes que havia de portar. I sortírem tots davant de la vila, en aquella plaça que hi havia entre ells i nosaltres. I això era a l'hora que ja s'anava fent clar; i Nós ens acostàrem als homes de peu que estaven davant dels cavallers, i els diguérem: -Via, barons, aneu en nom de Nostre Senyor Déu. I encara per aquesta paraula ningú no es mogué, i bé la sentiren tant els cavallers com els altres; i quan Nós veiérem que ells no es movien, ens vingué una gran preocupació, peruqè ells no complien el nostre manament. I ens vam girar a la Mare de Déu, i diguérem: -Mare de Déu Senyor, Nós vinguérem aquí perquè el sacrifici del vostre Fill hi fos celebrat, pregueu-li que aquesta vergonya no prenguem jo ni aquells que em serveixen per Vós i pel vostre Fill estimat. I altra vegada els cridàrem: -Via, barons, en nom de Déu, que els teniu por? I ho vàrem dir tres vegades; i entretant es van moure els nostres a pas. I, quan tots s'hagueren mogut, els cavallers i els servents, i s'anaren acostant al vall on era el pas, tota la host a una veu començà a cridar:
  • 9. -Santa Maria, Santa Maria! I aquest mot no els sortia de la boca, que quan l'havien dit sempre el repetien, així com més el deien més pujava la veu; i això digueren ben bé trenta vegades o més. I quan els cavalls armats començaren d'entrar, cessà la veu. I, quan fou fet el pas on havien d'entrar els cavalls armats, hi havia ben bé cinc-cents homes de peu. I el Rei de Mallorca amb tota la gent dels sarraïns de la ciutat havien ja tots vingut al pas, i estrenyeren en guisa els de peu que hi eren entrats, que si no hi haguessin entrat, els cavalls armats tot haurien mort. I segons que els sarraïns ens contaren, deien que veieren entrar primer a cavall un cavaller blanc amb armes blanques; i això deu ser la nostra creença que fos Sant Jordi, car en històries trobem que l'han vist en moltes altres batalles de cristians i sarraïns. I dels cavallers fou el primer que hi entrà Joan Martines d'Eslava, que era de nostra mainada, i després d'ell en Bernat de Gurp, i a prop de Bernat de Gurp un cavaller que anava amb sir Guilleumes que s'anomenava Soïrot, i aquest nom li havien posat per escarnir-lo; i després d'aquests tres don Ferran Peris de Pina, i dels altres no ens en recordem, però cadascú entrava on abans podia; i n'hi havien cent en la host, o més, que si haguessin pogut entrar primer, haurien fet el que el primer féu. Jaume I. Llibre dels fets
  • 10. ACTIVITATS Comprensió Valoració 1. Què vol dir l'expressió Via, 4. Al marge de la presència repetida barons? d'al·lusions sobrenatu-rals creus que Per què creus que el rei en Jaume la presentació dels fets és realista? diu que tingué una gran Per què? preocupació? Investigació Anàlisi de l'estructura 5. Redacta una breu biografia del rei 2. Qui narra l'acció? En quina Jaume I, des del seu naixement fins a persona gramatical ho fa? la seva mort. Precisa en quin any situaries els fets Estil narrats en el text. 3. Explica: Creació . Quina finalitat creus que té l'ús repetit de la conjunció “i”? 6. Escriu una crònica dels primers deu . Per què el narrador empra el anys de la vida de Jaume I. diàleg directe? No et descuidis de fer servir el plural majestàtic.
  • 11. De les gràcies dels reis del casal de Catalunya i Aragó I si algú em demana:”En Muntaner, quines gràcies coneixeu vós que els senyors del casal d'Aragó facin als seus súbdits més que els altres senyors?”, jo us ho diré: -La primera gràcia és que mantenen els seus rics homes, prelats, cavallers i ciutadans i homes de viles i de masos millor en veritat i en dretura que cap altre senyor del món. D'altra part, que tothora els donen i els fan moltes gràcies. D'altra part, que cadascú pot fer-se més ric home que no és, que no hi ha por que contra raó i justícia sigui demanat ni pres res a ningú´, cosa que no és així amb els altres senyors del món. Per la qual cosa les gents de Catalunya i d'Aragó són més valentes en veure's així d'acontentats. I ningú no pot ésser bo en les armes si no és valent. I així mateix encara tenen amb ells aquest avantatge: que cadascú pot parlar amb ells tant com vulgui, i tantes hores ell l'escoltarà graciosament i més graciosament li respondrà. I d'altra banda que si un ric home, cavaller, ciutadà o home de vila que sigui honrat vol casar la seva filla i els demana que li facin l'honor, que hi aniran i li faran honor a l'església i allà on els plagui. I això mateix fan si algú mor o celebra l'aniversari, que així hi aniran com farien amb els seus semblants; i això no ho espereu d'altres senyors del món.
  • 12. D'altra part, a les grans festes, que faran convit a tota bona gent, i menjaran en presència de tothom, i allà on tots aquells que hauran convidat menjaran; cosa que els altres senyors del món no fan. D'altra part, que si cap ric home, cavaller, prelat, ciutadà, hom de vila, pagès o altre natural els tramet fruita o vi o altres coses, que tot sens dubte ho menjaran; i encara prendran, en llurs castells, viles, llocs, alqueries, llurs convits i menjaran tot el que els facin preparar, i dormiran en les cambres que els hauran ajençat. I d'altra part, que cavalquen tots els dies per les ciutats, viles i llocs, i es mostren a llurs pobles. I si un bon home o dona pobra els crida: “ Senyor, mercè!”, que estiraran les regnes i els escoltaran i els daran tot seguit un consell per a la seva necessitat. Què us diré? Que tan bons i graciosos són amb els seus sotmesos, que llarga cosa seria d'escriure. I per això els seus súbdits estan inflamats de llur amor, que no temen la mort per exalçar llur amor i honor i senyoria. Per la qual cosa Déu acreix i millora en tots fets ells i llurs pobles i els dóna victòria i honor, i ho farà d'aquí endavant si a Déu plau, sobre tots llurs enemics. Ramon Muntaner. Crònica.
  • 13. ACTIVITATS Comprensió Valoració 1. Resumeix les raons que fan que 5. Creus que les opinions de l'autor Ramon Muntarner prefereixi els reis són imparcials? Per què? catalans a qualsevol altre sobirà. 2. Quins adjectius es poden aplicar, Investigació segons el cronista, als reis del casal de Barcelona? 6. Informa't sobre la biografia de Ramon Muntaner. Fes-ne un resum Estil que se centri sobretot en les seves relacions amb els reis catalans i la 3. Quin recurs expressiu fa servir redacció de la Crònica. l'autor per introduir l'enumeració d'aspectes positius del tarannà dels Creació reis aragonesos? 4. Aquest passatge és més argumen- 7. Escriu un article d'opinió que dugui tatiu que no pas pròpiament narratiu. per títol Qui governa ha d'estar a prop En quins aspectes s'aprecia el caràc- dels governats. ter argumentiu del text? Pensa a incloure-hi exemples propers i actuals.

×