• Like
El realisme i el naturalisme. narcis oller
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El realisme i el naturalisme. narcis oller

  • 3,901 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
3,901
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
32
Comments
0
Likes
3

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EL REALISME I EL NATURALISME NARCÍS OLLER
  • 2. LA NOVEL·LA REALISTA I NATURALISTA Al voltant del 1850, la consolidació de la burgesia com a classe dominant va provocar; en l'art i la literatura, una reacció contra els ideals del Romanticisme. Aquest nou corrent originari de França s'anomenà Realisme. La novel·la va ser el gènere que va intentar reflectir la nostra societat. La ciència, la indústria i el progrés van substituir els valors romàntics d'individualitat, natura, llibertat i sentimentalisme. Els autors realistes pretenien construir a través de les seves obres un univers que fos versemblant. Al 1880, també a França, Zola formulà el manifest del Naturalisme, que va suposar una radicalització de la pretensió de reflectir la realitat. Els personatges de les obres naturalistes estan absolutament determinats per l'entorn en el qual viuen, que sovint és conflictiu.
  • 3. EL QUADRE DE COSTUMS A Catalunya, la transició del Romanticisme cap al Realisme va passar per l'aparició del gènere anomenat quadre de costums. Els autors d'aquest gènere, davant dels canvis socials que va provocar la industrialització, escrivien per explicar un món que estava a punt de desaparèixer. Per tot això incloïen en les seves obres aspectes com la indumentà- ria típica, les celebracions familiars, les festes i manifes- tacions populars o els oficis de caire artesà. Els quadres de costums són breus i estan escrits en un llenguatge popular i humorístic. Autors: Emili Vilanova i Gabriel Maura.
  • 4. NARCÍS OLLER (1846-1930) Considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Va aplicar els principis realistes en les seves obres. La seva obra pretén reflectir la realitat del país i l'època en què Oller va viure. Oller utilitza diversos recursos i tècniques per tal d'interrelaci- onar les seves novel·les i oferir diferents cares d'una realitat: - L'aparició d'uns mateixos personatges en diferents obres. - L'ús constant de Vilaniu i Barcelona per representar l'oposición entre el món rural i el món urbà. - Els temes recurrents, com ara la transformació social causada per la revolució industrial i l'ascensió de la burgesia, la construcció de ferrocarrils, la borsa, el caciquisme,...
  • 5. Obres: La papallona (1882), una història d'amor impregnada de romanticisme i costumisme. L'escanyapobres (1884)l'avar en una societat que comença a viure els canvis de la industrialització. Vilaniu (1885), la calúmnia en un context provincià. La febre d'or (1890-2), l'ús de tècniques realistes per fer un retrat de la burgesia barcelonina amb el rerefons de la crisi borsària de 1880-1. La Bogeria (1898) apareixen elements naturalistes. S'explica i es justifica la bogeria del protagonista a partir de les lleis de l'herència i l'entorn. Pilar Prim (1906), la darrera novel·la de l'autor, ja és modernista.
  • 6. Així arribaren les calors fortes del juliol, i amb elles la deserció de mig Barcelona. El modern ús d’escampar-se ja no sols els propietaris rurals, ninó tothom qui en arribar l’estiu té alguns centenars de duros per allunyar-se a prendre aigües, a oxigenar-se els pulmons, o senzillament a descansar i dar-se llustre, cresqué, en aquell any d’abundància, d’una manera prodigiosa. La vaga era verament general; els negocis, en llur majoria, restaven paralitzats; fins la borsa quedà unes quantes setma- nes com ensopida. No moure’s de Barcelona era declarar-se tàcitament pobre o vergonyosament miserable.” L'Eladi i en Foix havien de fer forçosament un llarg viatge per França, Bèlgica i Anglaterra per contrac- tar el material del ferrocarril i explorar les disposicions d'ànim de les grans companyies de mines de mines que calia interessar en la projectada empresa de l'arsenal marítim. Es parlà d'això en família, i en Foix invità sa muller i sa filla a seguir-los: -Us divertireu molt; podreu comprar coses elegantíssimes; veureu París, Brussel·les, Londres.-Però es quedà gelat en veure la fredor amb què aquelles dones rebien una proposició tan seductora. Narcís Oller
  • 7. ACTIVITATS Comprensió Valoració 1. Contesta aquestes preguntes: 5. Narcís Oller és el màxim exponent de la . Què vol dir l'expressió “dar-se llustre”? novel·la realista catalana. Explica quins . Quin significat té en el context l'oració dels elements propis del realisme podem “La vaga era verament general”? observar en la lectura. . A quina classe social pertanyen els personatges del fragment? Per què? Investigació . Quin és el paper dels homes i les dones 6. El títol de la novel·la a la qual pertany en aquest grup social segons el text? aquest fragment és La febre d'or. Investiga i explica quina relació té aquest títol amb Estil el moment històric i social de l'obra. 2. Explica per què hi ha una intenció irònica en l'oració “No moure's de Barce- Creació lona era declarar-se tàcitament pobre”. 7. Imagina't que algú de la teva família 3. Creus que la ironia impregna de proposa un viatge amb un itinerari concret. manera general aquest fragment? Per Redacta la proposta i la reacció de la resta què? de familiars. 4. Diries que aquest fragment conté l'opinió de l'autor respecte al que explica? En quina mesura? Quina és aquesta opinió?
  • 8. La bogeria En Daniel Serrallonga, més gran que nosaltres, devia llavors tenir uns vint-i-cinc anys; però, descolorit, xuclat de cara, amb barba espessa, arranada i d’un roig pebre i sal com els cabells, que duia també molt curts, semblava tenir- ne més. Els seus ulls, rodons i de nina grisa, a penes visible a través del vidre gruixut d’aquells quevedos d’or perennement estenallats en la part alta de son nas cantellut, obert d’aletes i bon xic torçat cap a l’esquerra, convidaven a afegir-li anys, o a fer-lo, almenys, d’edat indefinible, per la falta d’esclat de jovenesa i sobra de tristor malaltissa que els caracteritzaven. Tenia el cap gros, de front bombat i curt, les celles borroses, i, en escoltar o rumiar amb els ulls girats en blanc i la nina esbarriada, la vena frontal i l’arruga de les entrecelles se li inflaven i encenien com per sobtada congestió. Era alt i esprimatxa- dot, vestia amb descuit, i es distingia, sobretot, pel mal
  • 9. gust de ses corbates, sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer. Calorós de mena, duia sempre el bolet al clatell, els colls molt amples, mai punys ni abric, per fred que fes; però per una contradicció xocant, filla, tal volta, de la necessitat d’harmonitzar sa contínua agitació interior amb l’incansable moviment de sos rems, anava sempre amb pantalons estrets i l’americana botonada de dalt a baix, per mocadors i llibres i diaris que dugués a la butxaca. No abandonava mai son bastó de porra de ferro ni es treia dels llavis l’aquilotada pipa; i, quan se’l veia pel carrer, solia anar sol, amb cara amoïnada, molt de pressa, tivat com un tambor major i quasi sempre eixugant-se la suor del front, del coll i dels canells. Era ben bé el tipus que m’havia ja cridat l’atenció alguna vegada per les seves estranyes maneres i descrit temps enrere l’Armengol.
  • 10. ACTIVITATS Comprensió 1. Resumeix en tres línies com és en Daniel Serrallonga. Estil 2. Narcís Oller fa un retrat d'en Daniel Serrallonga sobretot a partir dels trets físics, però aconsegueix que també ens fem una idea de com pot ser el seu caràcter. Explica-ho. Investigació 3. El Naturalisme es basa en el determinisme que suposa l'herència genètica de l`individu i el seu entorn. Investiga si això es pot aplicar a en Serrallonga. Creació 4. Escriu el retrat d'algun conegut intentant expressar el seu caràcter a través de les característiques físiques
  • 11. FI