Dictats
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Dictats

on

  • 927 views

 

Statistics

Views

Total Views
927
Views on SlideShare
922
Embed Views
5

Actions

Likes
1
Downloads
5
Comments
0

2 Embeds 5

http://cataclic.blogspot.com 4
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Dictats Dictats Document Transcript

  • DICTATS 4. Com a totes les altres coses de la vida, va trigar a adonar-se que hi havia algun problema. Es dedicava a allò que ell 1. La Pilar sentia un daquells corcons de anomenava la seva feina de la mateixa remordiment immotivat que després de la manera que abans, i freqüentava els mort de lésser benvolgut sol turmentar els mateixos clubs i bars per discutir els parents més acostats: la coentor de mateixos temes i dir als clients quines mutilació que deixa una pèrdua així; una accions havien de comprar i tot allò, però rancúnia terrible contra aquells cunyats lentament va començar a adonar-se que que, no contents dhaver abandonat el alguna cosa era diferent. Semblava que les senyor Prim (mancant la paraula tan persones sortissin del seu cercle social seriosament donada), llavors, en aquelles sense cap advertiment previ, i una sèrie hores luctuoses, la tenien, a ella, separada damics als quals havia aconsellat de fer- de sa filla, abandonada a ses pròpies se Noms li començaren a recordar el seu forces en la soledat més cruel. consell. Narcís Oller, Pilar Prim Tom Sharpe, Lovella negra 5. Van ser més dun els factors del fracàs de lintent revolucionari de lany 1917. En 2. Quan vam acabar, semblava que hi primer lloc, la crisi de lEStat hagués hagut un terratrèmol, perquè tot monarquicoconstitucional no havia estava mig trencat i fora de lloc, Hi havia arribat, al mes dagost, al seu punt més alt. pasta de dents a les parets, al mirall i a les La decisió amb què lexèrcit ofegà lintent bombetes. Nosaltres també vam rebre els revolucionari va ser el factor principal del efectes de les pólvores i no paràvem seu fracàs. En darrer lloc, fou la passivitat desternudar. dels obrers del camp andalús davant Quan el pare va veure tota aquella lonada de descontentament, que tenia el trencadissa ens va dir que si cada cop que centre a Barcelona, a Madrid i al nord. li rentàvem les dents al cocodril sorganitzava aquell daltabaix, no Albert Balcells, El sindicalimse a arribaríem a final de mes. Barcelona (1916-1923) Jaume Cela, Una troballa sorprenent 6. Quan jo era un nen, el Caire era molt més petit. Estava rodejat de jardins i prats. No era pas un poble, tenia si fa no fa un milió 3. Més a prop, marcant el camí de la dhabitants, però era tranquil i net i moltes carretera, ametllers dun verd suau i famílies tenien la seva pròpia residència. figueres damples pàmpols. La carretera En un carrer es veia, potser, un bloc de serpentejava entre els turons. Della pisos amb tot de cases baixes al voltant. naixia el camí, senfonsava i desapareixia i Els blocs tenien tres o quatre plantes i a tornava a emergir de nou entre les cada pis hi havia només una o dues atzavares i les pales amples i gruixudes de famílies. Recordo la casa de la meva les figueres de moro. família en el districte de Gamàlia. Ara Cap a migdia, la muntanya baixava en una visc en un apartament. Totes les cases corba suau, onejada de turons, i apareixia velles shan convertit en gratacels. laldea, aixafada sobre la terra. Naguib Mahfuz, Reflexions dun nen del M. Aurèlia Capmany, La pluja als vidres Caire
  • 7. Lautopista Pau Casals, lúltim tram obert de lautopista A-16 entre Sitges i el Vendrell, és en funcionament des de fa 10. El fill del rei va tenir molta por i es volia gairebé tres mesos. Aquesta via amagar, però no vam deixar que constitueix una alternativa a les carreteres samagués i ens va donar la seva bossa que comiquen les comarques del Baix plena de bales de diamants com la que jo Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès i havia perdut. I nosaltres no sabíem què facilita laccés a les poblacions de la costa. havíem de fer, si ens havíem de quedar a Lautopista Pau Casals és una de les més manar el país sota els volcans o havíem de respectuoses amb lentorn natural per on tornar a casa. I la princesa Ma volia venir transcorre; una sèrie de mesures amb nosaltres, però a casa seva no la van preventives i correctores han integrat la deixar venir, perquè era princesa i, en nova obra al territori i han minimitzat aquell país, de princeses, només en tenien laparició de fenòmens erosius. una. Jordi Sarsanedas, El balcó Club RACC, juliol de 19988. ACCENTS 11. ACCENTS Acabo de parlar amb el Lluís, per telèfon. A la superfície, lembat del vent sobre les Al princpi era sempre ell qui trucava, aigües de lestany creava una agitació perquè a mi em feia cosa que shi posessin confusa que desprenia un ruixim tèrbol el seu pare o la seva mare, però ara ja em que el vent semportava avall i que es coneixen, perquè ell mateix els va explicar barrejava amb el remolí de pols de sorra que sortíem junts, i quan telefono em finíssima, fangosa, de les vores de lestany tracten amb molta cordialitat. Doncs li he i de la barra que el separà del mar. trucat i li he dit que lenyoro molt, i no és Aquesta bafarada de vapor aquós i de un tòpic: després daquestes vacances, que partícules de sorra cobrí ràpidament duna ens hem vist gairebé diàriament i durant capa finíssima el pont del bastiment i els moltes hores, ara em sento com si em notres cossos insignificants. faltés alguna cosa vital. Ell també estava molt sentimental. Josep Pla, Lluna de mar. Glòria Llobet, El diari de la Neus. 12. O/U9. ACCENTS Hi podeu anar quan vulgueu. Però ells no Si us haig de ser sincer -i quan sescriu no viuen bé. Fa un any van tenir una nena; sé si convé ser-ne del tot-, cal que confessi tant que havien sospirat per tenir una dantuvi que el primer que em parlà de criatura! De moment va ser una alegria. lafer va ser el doctor Scopius. Havia Però es veu que ell sha engelosit i no pot remenat papers de lèpoca per escriure un suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a daquells articles tendres i erudits que casa.[...] pinten un somriure i provoquen un lleuger Shavia posat la capseta del coloret a la estremiment i nhavia trobat la referència. butxaca. No podia endur-sen les dues Em trucà des del diari i vam mantenir una pessetes a la mà, ni agafar el conversa llarga i estrafolària. És clar, un portamonedes després dhaver dit a Anna cop penjat el telèfon, men vaig oblidar. que només sortiria un moment.[...] Dies després, però, a començaments de la primavera, en vaig tenir la segona referència. Mercè Rodoreda, Aloma Jaume Fuster, La matèria dels somnis
  • 13. B/V 16. La Glòria enretirà el seu bracet rodanxó Un individu va estar tres dies a Barcelona de davant dels ulls i es va quedar aturada per a vendre una partida de vi, i el dia per un moment, arrufant el nas i abans de tornar al poble, va entrar a fer-se parpellejant sota la llum del sol. Després, afaitar a una barberia del carrer de Sant provant de mirar cap a tot arreu alhora, Pau. sallunyà amb passes cauteloses de larbre En veure que lhavien servit tan bé, va dir en què shavia repenjat. al dependent: -No sé què mhi jugo -va dir la Glòria fent -No podríeu venir a afaitar el pare, que no una ganyota- que ha entrat a la casa, i li he pot sortir? dit un milió de vegades que això no shi -No hi ha cap inconvenient: on esteu? val. -A la Pobla de Lillet, demaneu a cal Isaac Asimov. Robbie i altres contes Guerxo tothom us en donarà raó. (adap) 500 xistes catalans (Biblioteca Popular Catalana) 17. La modernització de les forces armades nord-americanes preveu la robotització de lexèrcit i la creació de xarxes14. Aquell matí, la senyora Rita, amb pas informàtiques sofisticades per coordinar ferm, va baixar a la platja més dhora que sistemes darmes. El pla futurista inclou mai. Carregava un petit cabàs i mirava les últimes tecnologies de guerra, xarxes nerviosament a dreta i esquerra. Com que de comunicació i armes tan sofisticades els pescadors encara no shavien llevat, que, en alguns casos, eliminen la com que cap guàrdia municipal no necessitat de tenir éssers humans als passava per allí, com que els nens i les camps de batalla. nenes dormien, no es va adonar ningú Esquadrons de bombarders supersònics dallò que la senyora Rita va fer. I jo no ho sense pilot serien conduïts des de les bases sabria si no fos perquè va explicar-mho a centenars de quilòmetres de distància, i ella mateixa, ara ja fa temps. tancs robots de vuit tones farien les primeres ofensives terrestres. Joan Armangué, La barca fantasma i altres contes. Diari dels estudiants, 27-05-05 (adap)15. Lendemà al matí em vaig llevar tard. Vaig 18. Ens encantava visitar lesglésia, gran i obrir una mica el portaló perquè entrés solitària, sobretot a les nits clares. El camí aire i llum i, posant-me davant daquell que hi duia serpentejava pel bosc, mirall que multiplicava les fesomies, vaig senfilava per la cresta dun turó, passava començar a pentinar-me. Laire humit per dos prats i finalment arribava a la mhavia descargolat els rulls. Els cabells paret del cementiri. se mhavien tornat flonjos i pastosos. Vaig A dins, els arcs selevaven en la foscor. lligar-mels, a part, en dues castanyetes a Pels rics vitralls shi filtrava la llum de la cada cantó del cap, i de la mata més lluna. A cada banda de laltar hi havia dues grossa en vaig fer una trena, que em lloses de pedra, i a cada bloc hi jeia la penjava per darrere, ornamentada al figura de marbre dun cavaller amb tota capdavall amb un llacet. Em vaig posar un larmadura. Tenien les mans juntes, en mocador de seda llampant, i vet aquí una posició de pregària. testa original. Edith Nesbit, Relats de fantasmes (adap) Joaquim Ruyra, El rem de treta-quatre. View slide
  • 19. Les llistes de llibres juvenils més venuts 22. Aquest matí, en obrir el finestró de les segueixen encapçalades per llibres golfes, he vist un petit dragó encastat a la fantàstics, amb Harry Potter com a paret. Diu que, si es fiquen dintre dun indubtable triomfador. Les aventures del armari, roseguen la roba. Vet ací, doncs, jove mag shan convertit en un veritable un hoste indesitjable. He fet un rotllo amb fenomen social, cosa que ha provocat uns papers i, dun parell de cops, ha caigut laparició i la recuperació de nombroses sobre lampit de llosa. Cap ferida: fins la obres daquest gènere. Efectivament, cua, fragilíssima, ha resultat indemne. aquest èxit de vendes ha comportat la Panxa enlaire, dun verd lívid, braços sortida dun bon nombre de llibres oberts com un nadó que plora, semblava fantàstics per a joves, presents als demanar la meva clemència. Lha aparadors de totes les llibreries. obtinguda. Tomàs Garcés, Vers i prosa. Diari dels estudiants, 21-04-06 23. El dragó ha refet el seu equilibri. Ran del marc de la finestra, formava, cap per20. Laspecte del nostre visitant em xocà avall, un delicat arabesc. Mhe entretingut dallò més, ja que mesperava el típic a dibuixar-lo: la cua, caiguda i torçada cap metge de poble. Era molt alt i prim, amb a lesquerra, tocava gairebé el cap, un xic un nas llarg com un bec que arrencava gros, dametlla; el cos tenia un lleu dentre dos ulls grisos i penetrants, molt retorciment; les potes i els dits eren junts lun de laltre, que espurnejaven tendres esquemes geomètrics; les taques vivament des del darrere dunes ulleres fosques de la pell formaven angles amb muntura dor. Duia la indumentària tranversals ben oberts, oposats per les pròpia dels de la professió, però tenia puntes. Quan he acabat el dibuix, he vist laparença un xic descurada, ja que duia la que la figura del dragó venia a ser la dun levita deslluïda i les vores dels pantalons interrogant. He obert la finestra sense esfilagarsades. contestar-li i ha escapat, ràpid, per la paret del gessamí. Arthur Conan Doyle, El gos dels Tomàs Garcés, Vers i prosa. Baskerville (adap) 24. Si busquem lorigen de la paraula humor, ens hem de remuntar a lèpoca medieval.21. Un dels recursos tècnics més característics En aquell temps, aquest terme pertanyia al del gèner policíac consisteix a contrastar vocabulari mèdic i els metges lempraven els punts àlgids de tensió amb moments per referirr-se a cadascun dels quatre duna calma plena de presagis. Podríem líquids que se suposava que entraven en la definir el suspens com un recurs que juga constitució del cos. Fins al segle XVII, no amb la dosificació de la informació, apareix la nova accepció daquest terme, lanticipació inquietant i lacceleració que podríem definir com la visió dels argumental per tal de desvetllar de aspectes còmics, absurds o xocants de les curiositat en el lector. coses. A partir de llavors, lhumor es consolida com a recurs literari en les obres La bossa o la vida, Antologia del conte de grans autors, fins al punt que hi ha policíac (adap) hagut escriptors que lhan convertit en lelement característic del seu estil literari. View slide
  • 25. El Sol no és més que una de tantes estrelles del nostre Univers, que en conté milers i milions. Però això és una cosa que la humanitat fa poc que coneix. No és fins a mitjan segle passat que es va arribar a aquesta conclusió. Lestudi del Sol, però, continua ocupant en lastronomia actual un lloc de primera fila, i es fa més interessant i apassionat que el de totes les altres estrelles. I això per una doble raó: primer, per la importància que té per a la vida del nostre planeta, i segon, perquè és lestrella que més bé es pot estudiar a causa de la seva proximitat, si bé aquest “proximitat” vol dir cent cinquanta milions de quilòmetres, o sigui que hauríem de posar dotze mil terres en fila, una darrere una altra, per arribar-hi. Francesc Nicolau, Viatge per la història de lastronomia.26. Els presents van fer un crit dhorror. El cotxe feia una caiguda impressionant, rebotant de roca en roca; semblava que no sacabaria mai. De sobte, explotà. Una llengua de foc es recargolà al fons del precipici. El soroll de lexplosió, deformat i repercutit per leco, encara recorria les parets de lavenç quan les últimes restes del vehicle ja shavien quedat immòbils allà al fons. Yack Rivais, Acció (Adapt)27. Els mots compostos shan utilitzat per designar aparells i estris dinvenció recent, com, per exemple, el parallamps, el para- xocs, lobrellaunes o el para-sol. La cultura popular ha fet servir aquests mots freqüentment, amb sentit figurat o metafòric, per designar defectes de la gent; és el cas de poca-solta, cagadubtes o llepafils. Però alguns són merament descriptius, com cara-rodó, camallarg o carabrut. En un registre més alt, shan format compostos cultes com fisicoquímic, preromà o literariomusical. No cal dir que, des dantic, existeixen els numerals compostos del tipus vint-i- quatre, vuit-cents, quarana-novè o vint-i- dosena i onomatopeies com bub-bub, xip- xap o piu-piu.