Catalunya dins la Corona d'Aragó.

4,076 views
3,575 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,076
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
65
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya dins la Corona d'Aragó.

  1. 1. TEMA 5 CATALUNYA DINS LA CORONA D´ARAGÓ (SEGLES XIII-XV)
  2. 2. Introducci ó <ul><li>Al segle XII es va formar la Corona d’Aragó amb la unió del regne d’Aragó i dels comtats catalans. </li></ul><ul><li>Segle XIII i XIV: I mportant expansió territorial. </li></ul><ul><li>La monarquia : Pactisme. </li></ul><ul><li>Es van crear els organismes de poder principals: les Corts , la Generalitat i el govern de les ciutats . </li></ul><ul><li>A finals del segle XIV: crisi econòmica que provocà conflictes socials i polítics. </li></ul>05
  3. 3. Les causes de l’expansió <ul><li>La derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va dirigir L´EXPANSIÓ cap al sud peninsular i vers la Mediterrània. </li></ul><ul><li>Altres causes: </li></ul><ul><li> - Decadència dels regnes de taifes rere la batalla de las Navas de Tolosa (1212), </li></ul><ul><li>-Interessos de la burgesia catalana i de la noblesa aragonesa . </li></ul>05
  4. 4. La conquesta de Mallorca i de València. <ul><li>Conquesta illes Balears : </li></ul><ul><li>-Regne musulmà ric. </li></ul><ul><li>-Un bon centre de comunicacions. </li></ul><ul><li>-Un refugi de pirates. </li></ul><ul><li>El 1229, Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca. Eivissa va ser conquerida una mica més tard, i Menorca ho va ser en temps d’Alfons III (1287). </li></ul><ul><li>La conquesta del regne de València va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordes religiosos militars. </li></ul><ul><li>El 1238 Jaume I capitulació de la ciutat de València. </li></ul>
  5. 5. Les conquestes de la Corona d’Aragó. 05
  6. 6. L’expansió Mediterrània. <ul><li>Els successors de Jaume I van iniciar una expansió militar i comercial per la Mediterrània. </li></ul><ul><li>Pere el Gran va conquerir Sicília ( 1282): - Punt estratègic del comerç a la Mediterrània. - Gran productora de blat . </li></ul><ul><li>L’any 1323 Jaume II va conquerir l’illa de Sardenya . </li></ul><ul><li>Conquestes : - Bona flota marítima - Exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers. </li></ul>05
  7. 8. L’expansió catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrània (segles XIII-XV). 05
  8. 10. Població remença al final del segle XV 05
  9. 11. Una monarquia confederal. <ul><li>Co nfederació d’estats en què cada un mantenia les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis. </li></ul><ul><li>La monarquia era l’única institució comuna. </li></ul><ul><li>En les seves constants absències, el monarca nomenava un governador a cada regne perquè el representés. Acostumava a ser un membre de la família reial o de l’alta noblesa. </li></ul>05
  10. 12. El pactisme. <ul><li>El pactisme és un sistema de govern en el qual els reis havien de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori. </li></ul><ul><li>L’exercici del poder es basava en un equilibri entre el poder del rei i el de les institucions dels diversos territoris. </li></ul><ul><li>L’instrument per aconseguir aquest equilibri eren les Corts , que defensaven els interessos de la població urbana dels privilegiats. </li></ul>05
  11. 13. La cort reial. <ul><li>La cort reial estava formada pels familiars, els nobles, els clergues i els funcionaris que envoltaven el monarca. </li></ul><ul><li>També en formaven part el Consell Reial, la Cúria, la Cancelleria i la Tresoreria. </li></ul><ul><li>La cort era itinerant i viatjava d’un regne a un altre perquè el rei, encara que residia al Palau Reial de Barcelona, visitava sovint els altres regnes. </li></ul>
  12. 14. Els consells municipals. <ul><li>Segle XIII els representants escollits pels habitants de les ciutats. </li></ul><ul><li>Jaume I va establir l’organització municipal de Barcelona: </li></ul><ul><li>- Cinc consellers </li></ul><ul><li>- Una assemblea: cent ciutadans representatius (Consell de Cent) </li></ul><ul><li>Càrrecs consellers i diputats: burgesia rica oligarquia municipal </li></ul>05
  13. 15. 05
  14. 16. La crisi demogràfica i econòmica. <ul><li>Al 1348 , la Pesta Negra arriba a Catalunya. </li></ul><ul><li>L’elevada mortalitat i l’emigració de pagesos cap a les ciutats va comportar el despoblament rural . </li></ul><ul><li>Els ingressos dels senyors minvaven i van reaccionar: </li></ul><ul><li>- Engrandint els dominis. </li></ul><ul><li>- A ugmentant els impostos senyorials. </li></ul><ul><li>- Endurint les condicions de la pagesia </li></ul><ul><li>( mals usos ). </li></ul>05
  15. 17. Una nova dinastia: els Trastàmara. <ul><li>La mort de Martí I l’Humà l’any 1410 acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona. </li></ul><ul><li>L’elecció del nou monarca Compromís de Casp (1412),representants Aragó, València i Catalunya. </li></ul><ul><li>Els compromissaris van votar la candidatura de Ferran d’Antequera , que va tenir el suport de l’Església i dels representants d’Aragó, València i Catalunya. </li></ul>05
  16. 18. Pare Ferran el Catòlic DIVERSOS PRETENDENTS FERRAN I D´ANTEQUERA REGNA A CASTELLA TRASTÀMARA (1412-1416) COMTE Jaume d´Urgell rebesnet Alfons III i gendre Pere III el Cerimoniós Compromís de Casp 1412 Alfons V el Magnànim (1416 -1458) Joan II (1458-1479 )
  17. 20. Alfons IV d´Aragó Pere IV d´Aragó Mor sense descendència La casa comtal de Barcelona queda sense successor al 1410.
  18. 21. Els enfrontaments socials i polítics. <ul><li>La revolta dels remences . L’any 1462, davant l’enduriment de les condicions de vida, els pagesos van aixecar-se contra els senyors. La revolta reivindicava la fi dels mals usos. </li></ul><ul><li>L’enfrontament entre la Biga i la Busca . Es van enfrontar el patriciat ric i poderós, la Biga, i la resta del poble, la Busca. Lluitaven per controlar el govern de la ciutat de Barcelona. </li></ul><ul><li>La guerra civil (1462-1472 ) . El rei Joan II volia establir una monarquia autoritària i trencar el pactisme. Això va provocar un enfrontament amb l’oligarquia catalana i la guerra civil. </li></ul>05
  19. 22. Els consolats de mar. <ul><li>El Consolat de Mar era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol o representant de la ciutat que tenia poder judicial per resoldre els problemes que sorgien entre mercaders. </li></ul><ul><li>També representava els mercaders davant les autoritats. </li></ul><ul><li>El primer dels consolats de mar es va crear a Barcelona el 1260 i aviat se’n van establir a totes les ciutats portuàries de la Corona. </li></ul>05

×