Medi Ambient I Canvi ClimàTic

Medi ambient i canvi climàtic Què és el canvi climàtic? Què el provoca? Què podem fer per evitar-ho? Quines conseqüències té?

Què és el canvi climàtic?

Es diu canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra,( temperatura , precipitacions , nuvolositat, etcètera). Són deguts a causes naturals i, en els últims segles, també a l'acció de l'home.

El terme sol usar-se, de forma poc apropiada, no per a fer referència tan sol als canvis climàtics que succeeixen en el present, sinó utilitzant-lo com sinònim d' escalfament global.

Què és el clima?

El clima és el conjunt de les condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Aquests valors s'obtenen amb la recopilació de la informació meteorològica durant un període de temps suficientment llarg.

El clima és un sistema complex pel que el seu comportament és molt difícil de predir .

Mapa del clima mundial

Ni tan sols els millors models climàtics tenen en compte totes les variables existents pel que, avui dia, solament es pot aventurar una previsió del que serà el temps atmosfèric del futur més pròxim.

Canvia el clima?

Si que canvia. Al llarg de la història el clima de la Terra ha anat variant; encara que aquests canvis s'han dut a terme al llarg de molts milions d'anys .

Hi ha hagut períodes més calents, i períodes mes freds.

En aquests moments es creu que està canviant el clima, però no es sabrà cert fins d'aquí un cert període de temps.

Què és l'atmosfera?

L'atmosfera és la capa gasosa que envolta la superfície de la terra.

En la composició d'aquesta capa haurem d'indicar que, a més del gasos, formen part d'ella partícules sòlides i líquides en suspensió, tant d'origen natural com produïdes per l'activitat humana.

Dels gasos que te l'atmosfera, els que tenen mes quantitat son el nitrogen i l'oxigen; i després hi ha altres gasos però amb quantitats mes reduïdes.

L'atmosfera és vital per la vida ja que sense el gasos esmentats no hi hauria vida a la terra, tal i com la coneixem.

L'atmosfera no té un límit definit, a mesura que s'allunya de la terra es torna més lleugera fins que es confon amb l'espai. Per tant no hi ha una barrera clara entre l'interior i l'exterior de l'atmosfera.

Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera estan en el 11 quilòmetres primers. Usualment, les persones que viatgen per sobre dels 80 quilòmetres ja s'anomenen astronautes.

Capes de l'atmosfera

La divisió de l'atmosfera més coneguda estableix els següents nivells, des de la superfície cap a dalt: troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera .

L’atmosfera ens calenta

La Terra es manté calenta gràcies a la presència a l’atmosfera d'uns gasos (vapor d'aigua i CO 2 , principalment ) que absorbeixen i retenen la radiació solar. Aquest fenomen s’anomena efecte hivernacle.

Actualment estan augmentant a l’atmosfera gasos que retenen radiacions solars, aquest fet està provocant un excessiu escalfament global .

Escalfament global

L' escalfament global del planeta és l'increment de la temperatura mitjana de l'atmosfera i els oceans de la Terra.

Aquest terme també és utilitzat per referir-se a la teoria (o hipòtesi) científica que proposa que la major part de l'escalfament global observat recentment és induït per les activitats humanes.

La teoria exposa que l'escalfament és el resultat d'un enfortiment de l'efecte hivernacle causat pels increments de CO 2 i d'altres gasos produïts per les activitats humanes.

L'efecte hivernacle natural manté la temperatura de la Terra 30 °C més calenta del que seria sense l'efecte; en afegir CO 2 a l'atmosfera la temperatura s'incrementaria

Gasos amb efecte hivernacle

Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són:

Diòxid de carboni (CO 2 ), metà (CH 4 ), l'òxid nitrós (N 2 O), ozó

(O 3 ) i el vapor d'aigua (H 2 O) que es troben de forma natural a la

composició de l' atmosfera.

L' activitat industrial , en cremar combustibles fòssils, desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i també òxids de nitrogen .

El metà es genera com a resultat de l'activitat agrícola i ramadera.

Els halocarbons són d'origen artificial i es van començar a

fabricar a partir dels anys quaranta del segle passat, no serien

presents a l’atmosfera si no fos per l’activitat humana.

Contaminació atmosfèrica

Fonts emissores dels gasos que afecten l'efecte hivernacle.

Els gasos amb efecte hivernacle poden provenir de fonts naturals o de fonts artificials .

Direm que una font és natural si allibera gasos sense la intervenció de l’activitat humana i direm que una font és artificial si allibera gasos exclusivament per l’activitat humana.

Fonts naturals

Entre les fonts naturals de contaminació

més importants es poden citar:

L'erosió del terra, que produeix partícules de pols

Les erupcions volcàniques (compostos de sofre, nitrogen, carboni i també partícules)

Els incendis forestals naturals. Que desprenen gran quantitat de diòxid de carboni i cendres

Les tempestes de sorra

També cal destacar com a contaminant de

font natural les plantes que, especialment

a la primavera, omplen l'aire de grans de

pol·len i espores, que causen processos

al·lèrgics.

L'activitat humana accelera l'alliberament a l'atmosfera de

contaminants que normalment ja s'hi troben presents.

En la desforestació de zones boscoses, l'activitat humana

contribueix a augmentar aquesta erosió. Les extraccions

de minerals a cel obert i les pedreres poden considerar-se

també exemples d'erosió accelerada.

Un gran nombre d'incendis forestals, que també es

produeixen de forma natural, són provocats per l'home, bé

accidentalment, bé de forma intencionada.

Fonts artificials

Les fonts artificials o antropogèniques de contaminació atmosfèrica més remarcable són el trànsit automobilístic, els processos industrials i de generació d'energia i certes activitats relacionades amb usos domèstics com les calefaccions.

Entre els productes emesos pels automòbils, hi destaquen el monòxid de carboni, els òxids de nitrogen, els hidrocarburs, els òxids de sofre, les partícules i alguns detalls, especialment el plom que s'afegeix a les gasolines com antidetonant en forma de tetraetilplom. Actualment, l'ús dels catalitzadors en els automòbils és cada vegada més freqüent perquè redueixen notablement l'emissió dels contaminants.

Els mitjans de transport

Els processos industrials

Central tèrmiques

Les instal·lacions de combustió que utilitzen combustibles fòssils per generar energia són un focus important de contaminació atmosfèrica.

Els contaminants emesos són, entre altres, el CO, l'HC, l'SO 2 , els NOx , el CO 2 i les partícules totals.

Les centrals tèrmiques de generació d'electricitat utilitzen de vegades carbons de baixa qualitat que contenen notables quantitats de sofre.

Incineradores de residus

Emesos per aquestes instal·lacions són: partícules totals, clorur d'hidrogen, compostos orgànics, monòxid i diòxid de carboni, òxids de nitrogen, diòxid de sofre, fluorur d'hidrogen i els metalls presents.

En aquestes instal·lacions, les condicions de combustió es regulen d'una manera precisa que asseguri el mínim d'emissió.

La contaminació atmosfèrica es produïda principalment pels fums produïts a les calderes, tant les de recuperació com el forn esmentat. Les emissions d'aquestes xemeneies generen SO 2 , CO, NOx, H 2 S i derivats del sofre i del carboni.

Una altra modalitat de contaminació atmosfèrica és la pudor, ja que en la secció d'evaporació esmentada s'emeten una sèrie de gasos que són força olorosos.

Fabricació de paper i pastes de paper

Siderúrgia i metal·lúrgia

En aquest apartat s'inclouen totes aquelles activitats que parteixen de la primera matèria mineral per produir els diversos metalls i aliatges i el tractament i la transformació posterior.

Les principals emissions són de partícules, d'òxids de sofre i de nitrogen, d'òxids de carboni, de sulfur d'hidrogen i de fluorur d'hidrogen

Extracció i tractament d'àrids i

producció de materials per a la

construcció. Cimenteres

Les emissions més importants d'aquest sector són les partícules causades per processos de combustió.

Un cas destacable el constitueixen les fàbriques de ciment per la seva potencialitat contaminant a l'atmosfera. Les fàbriques de ciment comporten activitats que de manera inevitable produeixen pols. A més, també en destaquen les emissions de productes gasosos propis del combustible utilitzat al forns.

Les fonts domestiques

El problema de les calefaccions es també un problema típicament urbà. La contaminació produïda per aquestes instal·lacions depèn del tipus i la qualitat del combustible emprat, que pot ser carbó, derivats del petroli o gas natural.

Els primers, Carbons i líquids, són més contaminants que el gas. Generen òxids de sofre i nitrogen i abundants partícules solides o liquides (hidrocarburs no cremats).

El gas ocasiona molts menys problemes de contaminació encara que allibera certa quantitat d'òxids de nitrogen.

Caldera, radiador i termòstat

Conseqüències del canvi climàtic

Les conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del

Pla Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic són les següents:

augment de la temperatura mitjana d'1,4 a 5,8 graus centígrads durant aquest segle

desertificació de certes zones del planeta

pluges de caràcter torrencial en d'altres zones

pujada del nivell del mar d'entre 9 i 88 cm per a l'any 2100, que inundaria zones avui densament poblades

difusió de certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima temperat

Què podem fer per evitar-ho?

Què poden fer els governs?

Què podem fer nosaltres?

Què poden fer els governs?

Primordialment:

“ complir el protocol de Kyoto ”.

En segon terme, però no per això menys importants:

Apostar per les energies renovables .

Incentivar les campanyes de informació a les empreses que permetin realitzar inversions a llarg termini a la millora de la eficiència energètica

Dissuadir el consums excessius mitjançant modificacions en les tarifes.

Promoure projectes orientats en l'estudi del potencial del carbó net o altres alternatives “netes” en el futur energètic espanyol...

Protocol de Kyoto

El Protocol de Kyoto marca una fita històrica perquè, per primera vegada, els països industrialitzats aproven objectius quantitatius de reducció jurídicament vinculants.

Objectiu

El Protocol de Kyoto del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic reforça les mesures internacionals en resposta al canvi climàtic.

El Protocol detalla les polítiques i mesures que han d’emprendre els països firmants.

Demana una utilització més eficient de l’energia i el transport, la promoció de formes d’energia renovables, la supressió gradual de les mesures fiscals i les subvencions contràries als objectius del Conveni, la limitació de les emissions de metà procedents de la gestió de les deixalles i dels sistemes de subministrament d’energia, la protecció dels boscos, etc.

Compromisos per a la limitació i reducció quantificada d’emissions

D’acord amb l’article 3.1 del Protocol, els països desenvolupats i els països en procés de transició a una economia de mercat, assumeixen el compromís de reduir, individualment o conjuntament, durant el quinquenni 2008-2012, almenys un 5,2 % de les seves emissions antropogèniques dels sis gasos objecte de control.

A l’efecte de l’aplicació del Protocol de Kyoto, els gasos amb efecte d’hivernacle, recollits són sis:

el diòxid de carboni (CO 2 )

el metà (CH 4 )

l’òxid nitrós (N 2 O)

els hidrofluorocarburs (HCFC)

els perfluorocarburs (PFC)

i l’hexafluorur de sofre (SF 6 )

Fonts d’energia

Les fonts d'energia són fenòmens naturals

o artificials que poden subministrar-nos

Energia.

Tenim de dos tipus:

- No Renovables

- Renovables

Energies no renovables

Fonts d'energia no renovables són aquelles que existeixen en una

quantitat limitada i que una vegada emprada en la seva totalitat no pot

substituir-se, ja que no hi ha sistema de producció o la producció és

massa petita per a resultar útil a curt termini.

Fonts d'energia no renovable són:

Petroli

Carbó

Gas natural

Nuclear

Petroli

Els jaciments petrolífers es deuen a la descomposició de grans acumulacions de restes animals i vegetals reunits en el fons de mars antics; comprimits per moviments geològics i sotmesos pressions i temperatures elevades.

Carbó

El carbó és un terme molt general que inclou gran varietat de minerals rics en carboni, també conté hidrogen, oxigen i una quantitat variable de nitrogen, sofre i altres elements. Es forma en la naturalesa per descomposició de la matèria vegetal residual acumulada en els pantans o en les desembocadures de grans rius. Es calcula que, amb l’actual ritme de consum, queden reserves per a uns 120 anys.

Gas natural

Encara que com a gasos naturals poden classificar-se tots els que es troben de forma natural en la Terra, des dels constituents de l'aire fins a les emanacions gasoses dels volcans, el terme "gas natural" s'aplica en sentit estricte a les mescles de gasos combustibles hidrocarburats o no, que es troben en el subsòl on a vegades encara que no sempre, es troben associats amb petroli líquid.

Energia Nuclear

El combustible utilitzat en les centrals de fissió nuclear és l'urani-235. En la reacció de fissió, un nucli pesant (U-235) es divideix en dos nuclis més lleugers en absorbir un neutró, i s'alliberen diversos neutrons, generen una radiació i una quantitat considerable d'energia que es manifesta en forma de calor. Aquests neutrons són empleats per a provocar una altra reacció i així s'aconseguix una cadena successiva de reaccions de fissió.

Energies renovables

El terme, energia renovable, inclou una sèrie de fonts d'energia que en teoria no s'esgotarien amb el pas del temps. Estes fonts serien una alternativa a les altres anomenades convencionals (no renovables) i produirien un impacte ambiental mínim.

ENERGIA GEOTÈRMICA

És la manifestació de l'energia tèrmica acumulada en roques o aigües que es troben a elevada temperatura en l'interior de la terra.

Se li assigna caràcter renovable en funció de la baixa agressió a l'entorn que suposa la seva recuperació.

L'energia acumulada en zones volcàniques o d'anomalia tèrmica s'aprofita fent circular al seu través aigua o vapor que transporta fins a la superfície la calor emmagatzemada en les zones calentes. Es fa servir per a la generació elèctrica en turbines, l’escalfament d'aigua o per la calefacció, en funció de la temperatura del fluid.

Geisel Ús de l’energia Geomètrica a la llar

Model natural

Avantatges

No presenta efectes negatius sobre el medi ambient. Amb una planificació adequada, els dipòsits podrien durar molts segles.

Inconvenients

L’aprofitament d’aquesta energia es força costós a causa tant de factors geològics com tecnològics.

Futur Un 10% de la superfície terrestre conté recursos geotèrmics accessibles.

Energia Solar:

Energia termosolar:

Per produir aigua calenta de baixa temperatura per a ús domèstic sanitari i calefacció.

Energia solar fotovoltaica:

Per produir electricitat, en plaques de semiconductors que s’exciten amb la radiació solar.

Energia solar termoelèctrica:

Per produir electricitat amb un cicle termodinàmic convencional, a partir d’un fluid escalfat pel sol

La recogita directa d’energia solar requereix dispositius artificials anomenats col·lectors solars, dissenyats per a acumular energia, moltes vegades després de concentrar el raigs del Sol.

L’energia, una vegada recogita, es fa servir en processos tèrmics o fotoelèctrics, o fotovoltaics. En els processos tèrmics, l’energia solar s’utilitza per escalfar un gas o un líquid que després s’emmagatzema o es distribueix.

En els processos fotovoltaics, l’energia solar es converteix en energia elèctrica sense cap dispositiu mecànic entremig. Els col·lectors solares poden ser de dos tipus principalment: els de placa plana i els de concentració.

Placa plana De concentració

Els forns solars són una aplicació important dels concentradors d’alta temperatura. El més gran, situat en Odeillo, en la part francesa dels Pirineus, té 9.600 reflectors amb una superfície total d’uns 1.900 m 2 per a produir temperatures fins als 4.000 °C. Aquest forns són boníssims per a investigacions, por exemple, en la investigació de materials, que requereixen temperatures altes en entorns lliures de contaminants.

Avantatges

És neta i no contaminant.

La durada d’una instal·lació solar és molt llarga

tot i que no és il·limitada. Atès que els materials

estan sotmesos a un envelliment, cal fer el

manteniment a la instal·lació .

Inconvenients

Aparició irregular del Sol.

No és emmagatzemable sense transformació

Per a la seva captació es necessiten grans superfícies. Això que en principi és un inconvenient té els seus avantatges:

Fer una ciutat on els habitatges aprofitin l’energia solar vol dir que, urbanísticament, s’ha de construir en grans espais verds per tal que els edificis no han de ser gaire alts perquè, si no, no hi hauria prou espai als terrats per posar els captadors necessaris per produir energia per a tots els habitatges. Tot això comporta fer ciutats molt més adequades, des del vessant arquitectònic i d’enginyeria, per aprofitar el màxim els raigs solars.

El principal inconvenient per al creixement i desenvolupament d’aquesta font d’energia és l'elevat cost que requereix, encara que les innovacions en aquesta àrea són constants, com les noves bateries solars compostes per una capa de silici inert de tan sols 50 micròmetres d’espessor, que han fet que els preus de fabricació siguin més assequibles.

La energia eòlica

L’energia eòlica es l’energia produïda pel vent.

El vent canvia d’intensitat i de direcció de manera impredictible, per això els en els parcs eòlics, s’utilitzen acumuladors per a produir electricitat durant un temps, quan el vent no bufa.

Avantatges

És renovable. És una energia neta, que no genera residus. És molt fàcil d’obtenir. Una sola persona pot controlar el parc eòlic.

Inconvenients

L’espai que requereix la seva instal·lació. La mort d’aus, encara que estudis recents indiquen que aquestes s’habituen aviat als rotors eòlics. El manteniment dels aerogeneradors. La falta de continuïtat en el subministrament elèctric.

Biomassa

Abreviatura de massa biològica, quantitat de matèria viva produïda en un àrea determinada de la superfície terrestre, o por organismes de un tipus específic. El termini és utilitzat amb més freqüència en les discussions relatives a l’energia de biomassa, es a dir, al combustible energètic que s’obté directa o indirectament de recursos biològics.

Treballadors de sucre a Brasil Benzinera ecològica L’energia de biomassa que prové de la fusta, residus agrícoles i pixum, continua sent la font principal d’energia de las zones en desenvolupament. En alguns casos també es el recurs econòmic més important, com a Brasil, on el sucre es transforma en etanol, i en la província de Sichuán, en Xina, on s’obté gas a partir de pixum.

Avantatges

Mediambientals

Balanç neutre en emissions de CO2. Realitzada en les condicions adequades, la combustió de biomassa produeix aigua i CO2, però la quantitat emesa d’aquest gas (principal responsable de l’efecte hivernacle), va ser captada prèviament per les plantes durant el seu creixement. És a dir, el CO2 de la biomassa viva forma part d’un fluix de circulació natural entre l’atmosfera i la vegetació, pel que no suposa un increment del gas hivernacle en l’atmosfera (sempre que la vegetació es renove a la mateixa velocitat que es degrada). • No produeix emissions sulfurades o nitrogenades (pluja àcida), ni tot just partícules sòlides. • Com una part de la biomassa procedeix de residus que és necessari eliminar, el seu aprofitament energètic suposa convertir un residu en un recurs.

Avantatges

Socioeconòmiqes:

Disminueix la dependència externa del proveïment de combustibles.

Afavoreix el desenvolupament del món rural i suposa una oportunitat per al sector agrícola, ja que permet sembrar conreus energètics en substitució d’altres excedentaris.

Obre oportunitats de negoci a la indústria, afavoreix la investigació i el desenvolupament tecnològics, i incrementa la competitivitat comercial dels productes. En l’actualitat s’estan fent nombrosos experiments amb distints tipus de plantes per a aprofitar de la millor forma possible aquesta prometedora font d’energia.

Inconvenients

* Per causa del seu alt contingut en residus inutilitzables (15%-90%), el transport d’aquesta energia és car i ineficient econòmicament. Per tant, cal portar a terme la transformació energètica en el mateix punt en què s’obté la biomassa. * L’ús de l’energia emmagatzemada a la biomassa serà renovable sempre que replantem arbres i plantes en la mateixa proporció dels que utilitzem. D’aquesta manera, a més, no alterarem la quantitat neta de CO2 existent a l’atmosfera. * Altres problemes que presenten els incombustibles líquids són els canvis que s’han de realitzar als automòbils, el fet que els alcohols siguin altament corrosius i les emissions de NO, i gas formaldehid, potencialment cancerigen. A més, els cotxes propulsats per aquests combustibles són molt més difícils d’engegar en climes freds, de manera que la seva autonomia disminueix entre un 30 i un 40 %

Futur

En l’actualitat s’està produint un augment considerable del cultius energètics.

L’ENERGIA HIDRÀULICA

El sol és l’origen d’aquesta font d’energia ja que a l'evaporar l’aigua del oceans, llacs i rius dóna lloc al cicle d’aigua. L’aigua en el seu transcurs per la superfície terrestre té tendència, degut a la gravetat, a ocupar les posicions baixes i l’energia que aquestes caigudes produeixen és explotable per les centrals hidroelèctriques.

Avantatges

És renovable. És una energia neta que no genera cap tipus de residus.

Inconvenients

En el cas de les grans preses, alteren les sèquies dels rius i provoquen l’erosió dels voltants, per aquest motiu, les centrals hidroelèctriques de petita potència o minihidràuliques, inferiors als 10Mw, tenen especial importància com fonts energètiques renovables ja que no han de disposar de grans embassaments reguladors i tenen per tant, un escàs impacte ambiental.

Futur

En l’actualitat, aquesta font genera un 23% de la producció elèctrica mundial i s’espera que aquesta quantitat es dupliqui cap a l’any 2025.

Segons el Banc Mundial, en els països en desenvolupament aquesta font es troba desaprofitada, ja que tan sols s’utilitza el 10% de la seva capacitat.

Què podem fer nosaltres?

Reciclar!!

La resposta és fàcil i segur que la coneixes. Per evitar el recent canvi climàtic hem de :

Però...Què es reciclar?

Reciclar és l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.

El futur passa per les nostres mans. Llaunes, envasos de vidre i tetra bricks, piles, papers i cartrons... són deixalles habituals a l'àmbit domèstic. Depèn de cada un i cada una de nosaltres aconseguir que el nostre planeta no esdevingui un gran abocador. Així doncs, col·laborem-hi i siguem respectuosos amb el medi ambient, una responsabilitat decisiva amb el futur. Cal abocar cada deixalla al seu contenidor i tenir present que tots aquests productes tenen un efecte nociu, en alguns casos irreversible, sobre el medi ambient.

Alguns exemples:

A Espanya es llancen a l'any més de 300.000 tones de metalls. Això és un malbaratament de material.

Si es recicla el vidre, s'estalvia un 44% d'energia i per cada tona reciclada s'estalvien 1,2 tones de matèries primes.

Recuperar dos tones de plàstic equival a estalviar una tona de petroli.

Per cada tona d'alumini llançat al fems se'n extreuen 4 tones de bauxita (que és el mineral del que s'obté). Durant la fabricació es produeix dos tones de residus molt contaminants i difícils d'eliminar.

Al reciclar una tona de paper se salven 17 arbres.

Contenidors de reciclatge:

Paper i cartró, contenidor blau:

Tira-hi:

revistes

diaris

folis

capses de cartró

No hi tiris:

papers bruts d´oli, pintures o amb restes de menjar

clips o grapes

paper plastificat

bricks

paper d´alumini

Vidre, contenidor verd:

Tira-hi:

botelles

pots

No hi tiris:

bombetes

miralls o vidres de finestra

fluorescents

taps de botelles o de pots

ceràmica

plats i tassons

Envasos, contenidor groc:

Tira-hi:

bricks

botelles de plàstic

bosses de plàstic

llaunes i tapes de ferro o alumini

No hi tiris:

envasos bruts o amb productes tòxics

Matèria orgànica, contenidor taronja:

Tira-hi:

restes de podes

pells de fruita

restes de menjar

marró de cafè

No hi tiris:

restes no orgàniques

és molt important no tirar ni piles ni medicaments, ja que aquests residus poden fer malbé les plantes de compostatge.

Piles

Tira-hi:

piles botó

piles alcalines i salines

acumuladors recarregables

bateries de mòbils

Medicaments

Tira-hi:

medicaments caducats

medicaments no caducats.

Rebuig

Tira-hi:

residus que no poden tirar-se a cap dels anteriors contenidors

Punt verd del barri

És un equipament mediambiental proper als ciutadans que fa totes les funcions pròpies d'una deixalleria, facilitant la recuperació de materials de les deixalles domèstiques, a més de donar un millor destí a aquells residus que són potencialment perillosos per la nostra salut i la del mediambient.

Punts Verds de barri a Barcelona

Punt Verd de Barri - Clot (C Escultors Claperós, 51 )

Punt Verd de Barri - Collserola (C Reis Catòlics, 34 )

Punt Verd de Barri - Folch i Torres (Pl Josep M Folch i Torres, 1 )

Punt Verd de Barri - Fort Pienc ( C Alí Bei, 89 )

Punt Verd de Barri - Gal·la Placídia (Pl Gal.la Placídia, 26 )

Punt Verd de Barri - Horta-Guinardó (C Mas Casanovas, 90 )

Punt Verd de Barri - Poble-sec (C Palaudàries, 11 )

Punt Verd de Barri - Sagrada Família (C Lepant, 281*283 )

Punt Verd de Barri - Sant Andreu (C Rovira i Virgili, 14 )

Punt Verd de Barri *Sant Martí de Provençals - Andrade (C Andrade, 150 )

També podem... Estalviar!!

Per estalviar, hi ha diferents maneres per fer-ho; aquí hi ha unes quantes formes:

No usar amb excés la calefacció i l'aire condicionat.

Millor usar el vent del carrer, que no usar els aires condicionats, principalment, en l'estiu

S'ha d'estalviar aigua calenta, una de les maneres, es instal·lar plaques solas per encalentir l'aigua.

No deixar l'aixeta encesa quan ens dutxam, rentam les dents, les mans etc

Millor utilitzar l'il·luminació del carrer que no encendre el llum

Hauríem de utilitzar bombetes de baix consum

Millor utilitzar l'olla a pressió per cuinar, perquè s'estalvia molta energia

Millor rentar els plats a mà que no usar un rentaplats, perquè es gasta molta aigua i molta energia

Si es viu en un bloc de pisos, si no es molt necessari, no s'hauria d'utilitzar l'ascensor.

Una cosa molt important, és l'ús del transport públic, anar a peu o amb bicicleta, en lloc d'anar sempre en cotxe.

No s'hauria de tenir 2 o més cotxes en una família.

Medi Ambient I Canvi ClimàTic

0 comments

Notes on slide 1

3 Favorites