• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Geografia
 

Geografia

on

  • 747 views

Treball d'urbanisme de Castelló. 2n batxillerat

Treball d'urbanisme de Castelló. 2n batxillerat

Statistics

Views

Total Views
747
Views on SlideShare
339
Embed Views
408

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

1 Embed 408

http://diariodeclase.com 408

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Geografia Geografia Presentation Transcript

    • Castelló de la PlanaENRIQUE GIMENOJAVIER SERRA
    • LOCALITZACIÓ
    • CARACTERÍSTIQUES Municipi espanyol, capital de la provincia de Castelló i de la comarca de la Plana Alta, situat a la Comunitat Valenciana. Situat a l’est de la Península Ibèrica sobre una extensió de terreny plà, vorejada per distintes serres per l’interior i pel Mar Mediterrani a l’est. El nucli urbà principal es troba a uns 30 m sobre el nivell de la mar i a uns 4 km de la costa.En el seu terme municipal, es troba la confluència del paral·lel 40° i el meridià 0°, de Greenwich. Castelló, segons el cens de 2010 de l’INE comptaba amb una població de 180.690 habitants, sent la quarta ciutat de la Comunitat Valenciana per nombre d’habitants, distribuits en dos nuclis urbans i diversos grups de població diseminats en els 107,50 km² d’extensió del seu terme municipal.
    • CARACTERÍSTIQUES Castelló, amb 180.690 habitants segons el cens de 2010, es troba dins del grup de les ciutats mitjanes. En els últims anys ha experimentat un gran augment de la població degut a la immigració i al desenvolupament de activitats terciàries a la regió.
    • FUNCIONS Castelló es considerada com a ciutat terciària degut a la seua especialització en el sector serveis. Podem apreciar-ho en el desenvolupament del turisme, l’apertura de llocs d’oci, la preeminencia d’activitats de serveis sobre les altres…
    • JERARQUIA URBANA Com la majoria de capitals de província del pais, Castelló compta amb una població de entre 50.000 i 200.000 habitats, pel qual és considerada com a ciutat mitjana. Proporciona a la província serveis comercials, administratius socials… A més es troba ben comunicada amb els pobles de la província per una bona xarxa de transports (bussos, ferrocarril…)
    • JERARQUIA URBANA Com a capital provincial compta amb seus de govern municipal, provincial, autonòmic i nacional, d’interés per a tots els habitants de la província.
    • MORFOLOGIA URBANA Castelló es troba situat a una plana davant de la vora del Mar Mediterrani. El seu plànol es molt divers. Compta amb trams irregulars (casc antic: carrer Enmig,Major,Alloza,Caballeros…), trams radiocèntrics (Maria Agustina, la UJI) i trams ortogonals (zones noves, zones de creixement als 60 i 70) En general, la trama és tancada i col·lectiva. A la major part de la ciutat el sòl té un ús residencial o de negocis. Les parts dedicades a la indústria es troben a los afores o a nuclis urbans propers a la ciutat però situats a altres municipis.
    • MORFOLOGIA URBANA
    • MORFOLOGIA URBANA
    • MORFOLOGIA URBANA
    • MORFOLOGIA URBANA
    • URBANISME Fins la segona meitat de el segle XII, la ciutat s’articulava al voltant del carrer Major. A finals de segle, la ciutat comptava amb un recinte amurallat rectangular en sentit nord-sud seguint el carrer Major. A principis del segle XIV es van crear dos barris extramurs que a mitjan d’aquest segle es van incorporar a la ciutat emmurallada, adaptant una forma quadrada i un plànol en damero. A la fi de el segle XVII la ciutatintramurs estava massificada, mentre que en extarmurs creixien dos ravals triangulars. La dificultat de la comunicació de la ciutat amb els ravals va provocar lenderrocament de les muralles en 1796, la qual cosa va permetre que la ciutat pogués créixer còmodament en totes direccions.
    • URBANISME En 1800 es va obrir la Avinguda del Rei, que va permetre el desenvolupament dels ravals daquesta zona, que van créixer en forma de punta de fletxa. En 1837, es van construir noves defenses per defensar la ciutat durant les Guerres Carlistes, formant un rombe cap a el Camí ral de València. En 1882 va començar lenderrocament daquesta muralla, que va finalitzar en 1885, i de la qual queden restos importants a la Plaça de la Muralla Liberal. En 1802, es va acabar el Camí ral de València a Barcelona, el Camí del mar (actual Avinguda Hermnos Bou) i es van millorar els camins cap a diverses localitats properes. En 1862, va arribar el ferrocarril des de València i en 1868 des de Barcelona, que va ser instal·lat als afores de la ciutat. En 1888, es va inaugurar La Panderola. A la fi de el segle XIX es van construir diversos edificis de rellevància, com la Plaça de Bous.
    • URBANISME La Concatedral de Santa María, declarada en 1931 Monument Històric- Artístic Nacional, va ser incendiada premeditadament el 24 de juliol de 1936 en els primers dies de la Guerra Civil i derrocada mesos després per un acord municipal. La seua reconstrucció, començada en 1939, va acabar en 1999. Acabada la Guerra, es van construir edificis públics, es va reformar la ciutat i es va obrir el Carrer Colón cap a l’Avinguda del Mar. Durant els anys 1960 i 1970, es van construir edificis de gran altura en el casc històric i voltants, sense norma ni relació entre laltura daquestos i lamplària dels carrers, la qual cosa va afectar a laspecte del casc històric. En 1981, es van comptabilitzar més de 100 grups de població dispersos, amb una trama urbana caòtica entre les hortes o les fàbriques. En 1999, va finalitzar el soterrament de les vies fèrries i sobre els solars de la seua antiga ubicació sha construït un gran bulevard.
    • URBANISME
    • URBANISME A principis de el segle XX van continuar aixecant-se notables edificis, i en 1925 la ciutat ja arribava a la via del ferrocarril. A la fi del segle XX i principis del XXI, la ciutat ha començat a créixer cap a la marjalería i als voltants del campus de la Universitat Jaume I. Shan construït, i està previst que es construisquen altres edificis públics avantguardistes, com el Museu de Belles arts, l’Auditori i Palacio de Congressos, el Recinte de fires i mercats, el Centre de Convencions dissenyat per Santiago Calatrava i el rectorat de la Universitat Internacional Valenciana (VIU), dissenyat per Frank Gehry.
    • URBANISME