Your SlideShare is downloading. ×
Formació d'horts urbans
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Formació d'horts urbans

303
views

Published on

Crea un hort urbà al jardí o al balcó de casa teva.

Crea un hort urbà al jardí o al balcó de casa teva.

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
303
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Benvinguts a tots i totes!
  • 2. Què és un hort urbà?Un Hort urbà és un sistema de cultiu pensat per a poder produirhortalisses en un pati, terrassa, balcó, terrat... Dins un entorn no rural. Cultiu de faves en un balcó Pugem a l’hort! Una terrassa ben aprofitada
  • 3. Què és l’agricultura ecològica?És una pràctica agrícola que no preveu l’ús de productes químics desíntesi, com per exemple els fertilitzants químics, els pesticides i lesfitohormones.L’horticultura ecològica es basa en... Per aconseguir…Aportar adob orgànic a la terra; és a dir, fer una fertilització Mantenir una productivitat continuada del sòl (laorgànica per nodrir el sòl, respectant la seva estructura i terra no s’esgota)fomentant els processos de transformació naturals.Respectar els cicles naturals i els ritmes de creixement de les Nodrir de manera constant i equilibrada les plantesplantes adaptades a les condicions climàtiques i microclimàtiquesde la zona.Aplicar sistemes d’associacions i rotacions de cultius per afavorir No deteriorar l’entorn ni introduir substàncies nocives per alsla diversitat vegetal i un òptim aprofitament dels recursos nutritius vegetals, que podrien passar a les personesi de l’espaiInstal·lar un entorn verd, com tanques i barreres vegetals Protegir la salut de les personesafavorir les interrelacions entre els diferents elements vius i no Afavorir la diversitat d’espècies (biodiversitat) en els cultius, envius- que configuren l’ecosistema de l’hort les plantes acompanyants (protectores i útils) i en la fauna
  • 4. On podem fer un hort?Hi ha dos factors fonamentals que hem de tenir en compte per decidirla ubicació de lhort: La llum Laccés a laiguaPodem considerar un lloc acceptable a partir de 6 hores d’insolaciódurant el mes de juny.
  • 5. El clima mediterraniÉs el clima que impera al 90 % del territori de Catalunya per sota dels 800 metres. Les principals característiques d’aquest clima son:• Es basa en la manca d’un període hivernal intensament fred i en l’existència d’un eixut estival prolongat• No hi ha cap mes glacial (amb temperatures mitjanes inferiors a 0ºC)• Hi pot haver 2-3 mesos hivernals (amb temperatures mitjanes inferiors a 5ºC)• Hi ha 2-4 mesos estivals amb temperatures mitjanes superiors als 20ºC• El període estival és d’autèntica aridesa• Les pluges hi tenen un ritme irregular
  • 6. Hem de tenir en compte l’orientació Orientació nord Orientació est L’orientació nord no és completament En zones litorals, l’orientació est és bona negativa en el nostre clima i podríem perquè rep el sol del matí quan encara no dir que és molt favorable durant els escalfa gaire i a partir del migdia arriba la mesos de primavera i estiu. Les marinada que refresca l’ambient. Aquest plantes reben llum i sol més que refrescament podria no produir- se si l’espai suficient i no han de suportar és molt tancat. És una orientació bastant temperatures tan altes. favorable tant a l’estiu com a l’hivern. Orientació sud És una orientació molt favorable durant l’hivern perquè dota l’espai d’un ambient primaveral ideal per al cultiu. És especialment negativa a l’estiu, en particular quan hi ha elements artificials al voltant (un mur o paviment) ja que, a ple estiu, és freqüent l’assoliment deOrientació oest temperatures altíssimes,. En el cas d’excés d’insolació, hem de crear elements d’ombra: instal·lar-hi una mallaA l’estiu acostuma a ser més càlida ombradora i protegir les parets que reben més sol.que l’orientació est, ja que el sol de latarda reescalfa molt i no rep la Hem de pensar que, a més del sol directe, les paretsinfluència dels vents de mar. van acumulant calor durant el dia i l’alliberen durant la nit, allargant la calidesa de l’espai durant moltes hores.
  • 7. Quins suports podem fer servir? Jardineres a terra Taules de cultiu Jardineres penjades Jardineres penjades
  • 8. Quins suports podem fer servir? Amb ampolles Jardineres de fusta Leopoldos Caixes de fruita
  • 9. Quina terra hem de fer servir?El primer que hem de saber és que a la terra hi ha una part:Mineral: Consta de partícules de diferent mida procedents d’una roca mare que ha patitdurant milers d’anys un procés de disgregació a causa de processos de meteorització als qualss’ha afegit l’acció constant i metòdica dels organismes vius.Orgànica: Té el seu origen en l’aportació superficial de totes aquelles restes que hemesmentat abans. A partir del moment que un residu orgànic es diposita sobre el sòl, comença unllarg procés de transformacions: acaba convertit en sals minerals en el procés que s’anomena demineralització de la matèria orgànica.
  • 10. Quina terra hem de fer servir?El Substrat:El terme substrat fa referència al material que utilitzem per omplir el recipient de cultiu i que, en certamanera, és el substitut de la terra. És el medi on creixeran les arrels, i don aquestes extrauran tots els nutrientsnecessaris per al creixement de la planta.Lelecció dun bon substrat és un dels factors més important per a lèxit dun hort urbà. Una de les primerestemptacions que té lafeccionat a lagricultura en recipients és intentar utilitzar la mateixa terra de lagricultorper omplir les seves jardineres i produir hortalisses. A causa de les condicions particulars del cultiu enrecipients, especialment el poc volum disponible, és preferible utilitzar substrats especials que tenen mésporositat i permeten un millor desenvolupament de les arrels en volums limitats.Els substrats universals que es fan servir en jardineria no son del tot adequats.Un bon substrat ha de tenir les següents característiques:1.Lleuger per disminuir el pes de lhort i facilitar el seu transport i el dels recipients.2.Amb gran quantitat de porus (espais lliures), la qual cosa permet a les arrels desenvolupar-sefàcilment al mateix temps que permet la circulació de laigua.3.Tenir un bon magatzem de nutrients, la majoria de substrats aporten pocs nutrients a lesplantes, de manera que serà necessari barrejar el substrat amb un adob orgànic.4.Una bona estabilitat, que mantingui les seves propietats durant diversos mesos.5.Els substrats que reuneixen la major part daquestes característiques són els substrats orgànics oterres vegetals.
  • 11. Quines eines necessitarem?Per treballar els horts urbans necessitem ben poques eines però si mai tenim un hort deveritat les principals eines que podem necessitar son:
  • 12. Què i quan hem de plantar?
  • 13. Què i quan hem de plantar?
  • 14. Què i quan hem de plantar?Aprofitar lespaiLa majoria dhorts urbans tenen linconvenient de disposar despai limitat. Una jardinera,una taula de cultiu o un petit hort al pati de casa no sol ser gaire gran i la collita que es pottreure és limitada.Hi ha vàries estratègies per aconseguir treure el màxim profit de poc espai. La mésinteressant és combinar varis cultius en un mateix espai, és el que tècnicamentsanomena associar cultius o també policultiu. Amb el policultiu es cerca aconseguir unmajor rendiment per metre quadrat en comparació amb el cultiu duna sola hortalissa.Plantes compatiblesQuan vàries plantes coincideixen en un mateix espai es molesten i competeixien per lallum del sol, laigua o els nutrients. També hi ha la possibilitat de què les plantes estransmetin malalties.Per tenir èxit en la combinació de cultius és important combinar plantes que siguincompatibles i, per tant, que convisquin bé i no es mestin, fin i tot plantes quesavaforeixen. Diem que dues plantes són compatibles quan safavoreixen, conviuen béi el seu rendiment és major que si es cultiven per separat.
  • 15. Què i quan hem de plantar?
  • 16. Rotació de cultiusPer famílies botàniques
  • 17. Rotació de cultius
  • 18. Rotació de cultiusSegons exigència de nutrients
  • 19. Quines cures hem de tenir? • Reg • Fertilització • Control de plagues • Aclarides • Llaurat
  • 20. Quines cures hem de tenir? El Reg • Cal regar perquè és imprescindible per la nutrició de les plantes • La majoria de plantes que cultivem en un hort solen necessitar força aigua • Regar massa pot ser perjudicial Sistemes de Reg • Reg Manual • Reg per inundació • Reg Gota-gota • Mànegues exsudants • Reg per aspersió
  • 21. Quines cures hem de tenir?La dosificació del regAquest és un dels punts més complicats del manteniment de l’hort. Hi ha molts factors que fan variar la quantitat d’aigua que necessiten les plantes de l’hort. Podem seguir algunes normes com...• Generalment les plantes amb fulles amples necessiten més aigua i viceversa.• El tipus de sòl també és un dels factors que ens pauta la quantitat i freqüència de reg. Un sòl més argilós fa que haguem de regar menys.• Quan cultivem en jardineres o taules com que la concentració de plantes és més alta, hem de regar més, però menys sovint.• Un excés de reg a més de ser contraproduent perquè renta la terra de nutrients, pot provocar l’aparició de fongs• En els horts convencionals una bona tècnica per ajudar a l’estalvi d’aigua és l’Encoixinament.
  • 22. Quines cures hem de tenir?La Fertilització• En l’agricultura convencional és el procés de pel qual retornem els nutrients a la terra.• Si parlem d’agricultura ecològica, No consisteix només en el subministrament de nutrients, sinó també a crear unes condicions a la terra que afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrels creixin, que es desenvolupin i que absorbeixin els nutrients.• En el cas dels horts urbans instal·lats en taules, jardineres... El moment de dur a terme la fertilització és al mateix temps que preparem els substrats.Tipus de fertilitzants:1. Compost: producte resultant d’un procés de compostatge casolà, col·lectiu o municipal fet a partir de residus domèstics i de jardineria. S’hi aplica directament o en forma d’infusió.2. Humus de cuc: així s’anomena el compost fet mitjançant el procés de vermicompostatge, una modalitat de transformació feta pel cuc roig de Califòrnia.3. Adob orgànic: amb aquest nom es comercialitza un producte que sol contenir matèria vegetal descomposta a la qual s’hi ha afegit fems animals (normalment de cavall) també descompostos.4. Adob orgànic concentrat: es comercialitzen diferents productes fets amb restes d’animals (farines de peix, banyes de bestiar esmicolades, fems de gallina, etc) Sempre cal comprovar que són productes autoritzats per la normativa europea d’agricultura ecològica.
  • 23. Quines cures hem de tenir?Control de plaguesLes plagues son conseqüència de un desequilibri en l’ecosistema de l’hort. Aquestdesequilibri fa que una espècies es reprodueixi desmesuradament.Si apliquem un plaguicida el que farem serà agreujar el desequilibri.Per evitar que el nostre cultiu estigui afectat per plagues podem fer coses com:•Lluita biològica: introduint espècies antagonistes a la que causa la plaga.•Intervenció física: eliminant les parts afectades per la plaga.•Tractaments fitosanitaris biològics: fets a base de reduccions d’altres plantes quetenen propietatsExemple: el purí d’ortigues i cua de caball.Moltes plantes medicinals i/o aromàtiques també tenen propietats protectores contrainsectes.
  • 24. Com fem compost?Les restes orgàniques produïdes en un ecosistema natural són reciclades in situmitjançant els processos de descomposició i es transformen en humus i sals minerals;d’aquesta manera aporten nutrients als vegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient.Seguint l’exemple de la natura, nosaltres també podem fer d’una manera controlada,concentrada i accelerada aquest procés. Mentre que en un sòl natural es realitza demanera lenta però continuada, en els agrícoles, en canvi, cal mantenir i regeneraraquesta capa orgànica rica en humus per assegurar així la nutrició correcta de lesplantes. Cal tenir en compte que nosaltres exigim a la nostra terra un major rendimentdel que pot donar un bosc, per exemple.Per el procés del compostatge es necessiten tres elements claus:• Aire:• Aigua (humitat)• Temperatura adequada
  • 25. Com fem compost?Fases del compostatgePrimera fase, de seguida que s’apila elmaterial que cal compostar, si les condicionssón les òptimes i iniciem el procés amb unacerta quantitat de matèria orgànica, començaa pujar la temperatura de la pila, gràcies al’activitat accelerada dels microorganismes, ipot arribar a uns 50ºC. Aquesta fase de mésactivitat es va repetint a mesura que omplimel compostador.En una segona fase, disminueixl’activitat microbiana, perquè tot allòfàcilment degradable ja ha estat consumit. Latemperatura es manté al voltant dels 30ºC, idurarà fins que el compost estigui madur. Hiapareixen cucs de terra. La duració total delprocés és d’entre 7 i 9 mesos.
  • 26. Com fem compost?Recomanacions:Situació: convé situar els compostadors en llocsamb pocs extrem climàticsAlternar materials: convé anar dipositant elsmaterials alternant secs i humits i fins i gruixuts.çAirejar: cal que de tant en tant remenem elcontingut del compostador per evitar que quedinzones sense oxigen i es puguin produirfermentacions.Humitejar: si veiem que el material està quedantmolt sec convé regar-lo una micaDurada del procés:Si tot ha anat bé, al cap de uns 6-9 mesos elmaterial que tenim a les capes inferiors ja estaràcompostat.
  • 27. Tipus de compostadors?
  • 28. On podem trobar més recursos?
  • 29. On podem trobar més recursos?