Tema 2 cristina sandra, carol i iria
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Tema 2 cristina sandra, carol i iria

on

  • 660 views

Conocimiento del medio 6º de Primaria

Conocimiento del medio 6º de Primaria

Statistics

Views

Total Views
660
Views on SlideShare
550
Embed Views
110

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 110

http://mestreacasa.gva.es 110

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tema 2 cristina sandra, carol i iria Tema 2 cristina sandra, carol i iria Presentation Transcript

    • RELACIó I COORDINACIó
    • Estímuls i respostes Les molles són un estímuls per als ocells famolencs, i la seua resposta és anar a menjar-se-les. Altres animals, com els gosssos, gats...tenen respostes d'alegria davant d'un estímul que els agrada, i d'enuig quan alguna cosa molesta. De la mateixa manera, els éssers humans també tenim la capacitat de respondre a molts estímuls difirents.
    • RECEPTORS D' ESTíMULS L'aroma d'una flor és un estímul extern, perquè procedeix de l'exterior, mentre que la sensació de gana és un estímul intern ja que procedeix de l' interior del nostre cos -Receptors externs: Ens permet captar els estímuls externs que el tenim situat als òrgans dels sentits. Ull: podem veure per ells, Orelles: per escoltar, Nas: per a olorar les coses, Llengua: pera saborejar les substàncies i els aliments, Pell: per a palpar (objectes, persones . . . )
    • Respostes musculars y glandulars Davant d'un estímul extern o intern, el nostre cervell ordena una resposta que pot dur-se a terme de diferents maneres: -Respostes musculars.Consisteixen en un moviment fet pel músculs, com quan estirem el braç. -Respostes glandulars. El nostre organisme té altres òrgans capaços de respondre als estímuls: les glàndules.
    • Els Sentits
    • La vista Les parts de l’ull: La còrnia. La còrnia   l'estructura   hemisfèrica   i   transparent   localitzada   al capdavant   de l'ull que   permet   el pas de la   llum   i   protegeix   al   iris   i al   cristal·lí . El cristal·lí. El   cristal·lí   és   un component   de l'ull   amb forma   de lent   biconvexa   que està   situat després del   iris. El seu   propòsit   principal   consisteix   a permetre   enfocar   objectes situats   a diferents   distàncies . La pupil·la. La   pupil · la   és   un orifici   situat   a la part central   de l'iris   pel qual   penetra la   llum a l'interior   del globus   ocular. Es   tracta   d'una obertura   aparentment   de color   negre que   té   la funció   de regular   la quantitat   d'il·luminació que   li arriba a   la retina ,  a la part   posterior de l'ull . L’iris. El   iris,   en anatomia ,  és la membrana   acolorida   i   circular del   ull que   separa   la càmera   anterior   de la càmera   posterior .  Posseeix   una obertura   central   de grandària   variable   que comunica   les   dues càmeres:   la   pupil   · la . Nervi òptic. El   nervi   òptic   és   un nervi   cranial   i   sensitiu ,  encarregat   de transmetre   la informació visual des de la   retina   fins al cervell . La retina. La   retina dels   vertebrats   és   un teixit   sensible a la   llum   situat a la   superfície interior de l'ull .  És similar   a una   tela   on   es   projecten   les   imatges .
    •  
    • L'oïda
      • Les parts de l'oïda:
      • Orella externa. L'orella   externa   és una de les tres parts en què es divideix l'oïda.
      • L'orella mitjana . L'orella a és una cavitat gairebé quadrada, situada a l'interior de la porció petrosa (penyal) de l'os temporal. Es una de les tres parts de l'orella i es troba a la part superior del cerebel, entre les masses encefàliques i el timpà de Falopi.
      • L'orella interna .  es troba dins de l'os temporal.
      • Timpà. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent i una mica cònica que comunica el canal auditiu extern amb l'orella mitjana
      • Conductes semicirculars . Es denomina canals semicirculars a l'òrgan de l'oïda interna que juntament amb elsàcul   i utricle determinen l'equilibri dinàmic del cos humà.
      • Caragol. El cargol és una estructura en forma de tub enrotllat en espiral, situada en l'oïda interna. Forma part del sistema auditiu dels mamífers. En el seu interior es troba l'òrgan de Corti ,  que és l'òrgan del sentit de l'audició.
      • Trompa d'Eustaqui . La trompa d'Eustaqui després coneguda com tuba o trompa auditiva i en
      • l'actualitat anomenada tub faringe timpànic ,  és una estructura anatòmica, en forma de tub, habitualment tancat ,  que s'estén   des de la caixa   del timpà   fins a la regió   nasofaríngia .
    •  
    • El tacte
      • Les parts de la pell:
      • Epidermis. L'epidermis, en els   vertebrats ,  és la capa   externa   de la pell, compost dequeratinòcits   que   proliferen   en la seva base   i   es   diferencien   progressivament, a mesura   que són   empesos   cap a l'exterior .
      • Dermis. La   dermis   és la capa   de pell   situada sota   l’epidèrmica   i   fermament   connectat alelada   la cara   interna   de la membrana   basal   de l'epidermis   se li   uneix la   dermis .
      • Hipodermes. La   hipodèrmica   és la capa   subcutània   de la pell ,  està   constituïda   per teixit   adipós que   és   la continuació en   profunditat de la   dermis .
    •  
    • El GUST
      • Les parts el gust:
      • Paladar. El   paladar   és una estructura de   la glotis   que la   separa de les   fosses   nasals:   és una zona   de fregament   la   interacció   llengua - paladar   permet   articular   sons .
      • Úvula. La   úvula   o   campaneta   és   una petita   massa   carnosa   que penja   del paladar   tou ,  per sobre   de l'arrel   de la llengua .  Està formada   per teixit   conjuntiu   i   mucosa, a més   de tres   músculs:   el tensor   i el   elevador   del paladar ,  i   el   propi   múscul de   l'úvula .
      • Orofaringe. L’   orofaringe ,  bucofaringi ,  meso faringe   o   porció   bucal   de la faringe   o   gola ,  és una   regió   anatòmica   que neix   en la porció   més   posterior   de la boca ,  des del paladar   tou   fins a l'os   hioide   i inclou   el terç   posterior   de la llengua .
      • Amígdales. Les   amígdales   o   tonsil·les   són   teixit   limfoide   situades a la   faringe   i   que constitueixen   l'anell   de Waldeyer ,  protegint   l'entrada de les   vies   digestiva   i respiratòria   de la invasió   bacteriana .
    •  
    • EL NAS
      • Les parts del nas:
      • Les fosses nasals. Les   fosses   nasals   o   les   narius   són   dues cavitats   separades   per un   envà   i   situades al cap,   per sobre   de la cavitat   bucal .  Constitueixen el   tram inicial   de l'aparell respiratori ,  servint   per a l'entrada   i   sortida   d'aire,hi ha més   contenen   l'òrgan   de l'olfacte .
      • Nervi olfactiu. El   nervi   olfactori   o   olfactiu   és   el primer   i   més   curt   dels   parells   cranials .  S'origina   en les cèl·lules   bipolars   localitzades   en l'epiteli   olfactori   que recobreix   la major part del   cornet   superior i la   paret   oposada   a l'envà   en   les   fosses   nasals.
      • Bulb olfactiu. El bulb   olfactori   o   lòbul   olfactiu és   una regió   del cervell   de vertebrats   en la qual s’interpreten   les aferències   sensorials   de   les   terminacions   nervioses   dels receptors   estimulats   per   odori vectors.
    •  
    • EL SISTEMA NERVIÓS
      • El  sistema nerviós  és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmetren informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
      • Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades Glies, que faciliten la funció de les neurones.
      • La seva principal funció és la de captar i processar ràpidament les senyals exercint control i coordinació sobre els altres òrgans per aconseguir una oportuna i eficaç interacció amb el mediambient canviant. Aquesta rapidesa de respostes que proporciona la presència del sistema nerviós diferència a la majoria dels animals d'altres éssers pluricel · lulars de resposta lenta que no ho tenen com les plantes, els fongs, les floridures o les algues.
      • Encara que el sistema nerviós constitueix una unitat morfològica i funcional, per a simplificar el seu estudi sol dividir-se en dos apartats: sistema nerviós central –que comprèn l'encefal i la medul·la espinal–, i sistema nerviós perifèric –què corresponen els dotze parells de nervis que ixen de l'encèfal, els trenta-un parells que ixen de la medul·la espinal i les ramificacions que s'estenen fins a la perifèria-.
      • En resposta als estímuls, les neurones sensorials del sistema nerviós perifèric generen i propaguen senyals al sistema nerviós central que les processa i n'envia noves da retorn als músculs i glàndules La interacció entre diferents neurones forma els circuits neurals que regulen la percepció del món d'un organisme i què està passant al seu cos, d'aquesta manera també regulen el seu comportament.
    • Les neurones
      • Una  neurona  és una cèl·lula del teixit nerviós.
      • Està formada pel cos cel·lular i l'axó. En el cos cel·lular es troba el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una altra neurona. Les diferents prolongacions:
      • L'axó: per aquesta estructura transiten els impulsos nerviosos o potencials d'acció des del cos cel·lular cap a la següent cèl·lula. Una neurona només pot tindre un axó. Els axons poden agrupar-se i formar el que anomenem fibra nerviosa. La terminació axonal té forma boteruda i és coneguda amb el nom de botó presinàptic, el qual conté les vesícules sinàptiques i en el seu interior els neurotransmissors, que son substàncies químiques responsables de transmetre els impulsos nerviosos a la neurona que es troba a continuació.
      • Les dendrites, amb número i estructura variable segons el tipus de neurona, transmeten els potencials d'acció des de les neurones adjacents fins al cos cel·lular o soma. S'uneixen entre elles mitjançant una unió discontínuaanomenada sinapsis. Tenim dos tipus de sinapsis, les de tipuselèctric i les de tipusquímic, en el primer cas son mésràpidesperò, no tenencapacitat per elaborar estímulsgaire complexos, mentre que en les segonesperdenvelocitatperò poden relacionar-se ambaltresneurones de manera més complexa i per tant participar d'estímulsmés complexos, comés ara les neurones del sistema nerviós central.
    •  
    • El sistema nerviós central
      • El sistema nerviós central està format pels centres nerviosos . Consta de dues parts: l´ encefal i la medula espinal.
      • l ´encefal: es troba a l´interior del crani. Està format per:
      • El cervell. Ocupa cuasi tot el crani. Intervé en les accions voluntàries i està relacionat amb l´aprenentatge, la memòria i les emocions
      • Cerebel. coordina els moviments
      • Voluntaris del nostre cos i intervé En el seu equilibri.
      • El bulb raquidi. Al bulb raquidi es localitzen els centres que controlen
      • Les funcions bàsiques de l´organisme, com la respiració o els batecs cardíacs.
      • La medula espinal és un cordó gros format per moltes neurones, que discorre al llarg de la columna vertebral protegit per les vèrtebres.
    •  
    • El sistema nerviós peifèric
      • El sistema nerviós perifèric està
      • format pel conjunt dels nervis del cos.
      • Podem dividir els nervis en dos grups:
      • Els nervis sensitius , que trans-
      • meten la informació des dels
      • òrgans interns fins al sistema nerviós
      • central .
      • Els nervis motors , que parteixen del sistema nerviós central i que porten les ordres a cada múscul i a cada glándula de
      • l´organisme.
    •  
    • La coordinació
    • Elaboració de respostes
      • Els nervis sensitius,porten l'informació des dels òrgans dels sentits fins al cervell.
      • El cervell utilitza aquesta informació,juntament amb amb altres, la processa y decideix el que fer,es a dir: elabora una resposta.
      • La resposta pot ser, per exemple agafar una pilota.El cervell envia aquesta ordre fins als músculas dels braços a través dels nervis motors.
    • Els reflexos y la coordinació
      • REFLEXOS:eLS MOVIMENTS REFLEXOS SÓN RÀPID I INVOLUNTARIS. Són respostes motores en què no intervé el cervell, sinó la medul·la espinal.
      • LA COORDINACIÓ:LA FUNCIÓ DE COORDINACIÓ CONSISTEIX A FER QUE ELS MÚSCULS I LES GLÀNDULES DEL NOSTRE ORGANISME FUNCIONEN CORRECTAMENT,SENSE ERRORS.
      • Fet per:
      • Iria,Carolina,Sandra i Cristina
      • Curs:
      • 6éB