Your SlideShare is downloading. ×
Visita A La Ciutat De TàRrega
Visita A La Ciutat De TàRrega
Visita A La Ciutat De TàRrega
Visita A La Ciutat De TàRrega
Visita A La Ciutat De TàRrega
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Visita A La Ciutat De TàRrega

993

Published on

Conèixer els principals monuments històrics de la ciutat

Conèixer els principals monuments històrics de la ciutat

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
993
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué Visita a la ciutat de Tàrrega Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de Ponent. La ciutat compta amb 15.400 habitants i el seu terme municipal, de 88 km2, fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i l'Urgell i comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Tàrrega ha esdevingut un important centre de comunicacions en ser lloc de confluència de dos importants vies de comunicació: la N-II de Barcelona -Lleida - Madrid i la comarcal C14 Tarragona - Montblanc - Andorra. Altres connexions importants són la comarcal C53 que uneix Tàrrega des de Vilagrassa amb Balaguer, l'Eix Transversal de Lleida a Girona que coincideix amb la N-II al seu pas per Tàrrega i la carretera Tàrrega - Guissona - Ponts. Tàrrega disposa d'una equilibrada estructura productiva amb una sòlida base industrial i de serveis on predomina la petita i mitjana empresa d'iniciativa local. En el sector industrial destaquen les indústries metal·lúrgiques i agroalimentàries. En el sector metal·lúrgic sobresurten empreses dedicades a la fabricació de cisternes per a reg, per a transports de líquids i per a la neteja viària, la trifeleria, o la fusteria d'alumini. En el sector agroalimentari cal destacar les empreses que elaboren olis comestibles, productes confitats i les que exporten productes frescos. Altres indústries destacades són del sector tèxtil, la construcció, els productes químics i les motllures. El sector serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat on sobresurt el sector comerç, especialment el majorista i el de la distribució, i també una gran varietat de serveis en l'àmbit de l'ensenyament (amb centres especialitzats com l'Escola de Sobreestants, l'Escola d'Arts i Oficis Ondara i l'Escola de Capacitació Agrària), la sanitat (el CAP de nivell II), la cultura (Museu Comarcal, Arxiu Comarcal, Biblioteca Comarcal, Teatre Ateneu), els administratius (bancaris, de gestió i oficials) i l'esport (equipaments esportius per a la pràctica de l'esport federat i de lleure). Per la seva part, el sector agrícola, de secà, està obert a noves expectatives a causa de la imminent construcció del Canal Segarra - Garrigues. En l'activitat sòcio-cultural de la ciutat destaca la celebració de la Fira de Teatre al Carrer que ha esdevingut el màxim exponent cultural i festiu de la ciutat en l'àmbit nacional i internacional. Una menció a part mereix el dinamisme del centenar d'entitats ciutadanes que programen més de 150 activitats anualment i que converteixen Tàrrega en una de les ciutats culturals destacades de les terres de Ponent. 1
  • 2. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué Objectius 1. Conèixer aspectes de la història de Tàrrega a través de la visita dels seus edificis més emblemàtics i dels carrers principals. 2. Analitzar l’estil arquitectònic dels espais, edificis i monuments més singulars de Tàrrega. 3. Motivar els alumnes a prendre consciència del patrimoni històric de la ciutat. El recorregut Es pot començar pel Castell que està mig enderrocat i que, segons els documents que hi ha al arxiu, va ser un regal de Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodís de la Mar. Aquest castell i la posterior ciutat depenien del comtat de Barcelona (Tàrrega mai ha estat depenen d’un noble, sinó directament de la corona). A partir del castell s’extenien les primeres cases i tot plegat eren cuidats pel “cassà”. A sota del castell hi havia el Portal de Sant Antoni entrada de la ciutat. Al 1419 es va construir l’Hospital dels Pobres de Jesucrist (la portalada és més recent d’estil barroc: els cargols representats són d’aquest estil). Al carrer Hospital al fer unes obres s’han trobat últimament part de les primeres muralles. A la plaça de Sant Antoni (antigament plaça de Sant Mateu), l’any 1319 es va demanar al rei fer-la més gran i posar-li porticons per no mullar-se ja que si feia el mercat. Hi ha l’església de Sant Antoni (en honor dels monjos antonians que l’havien habitat). Davant hi ha dos apòstols que no són els originals (aquest estan guardats al Museu) ja que actes de vandalisme els van trencar. No està demostrat perquè no porten cap cosa a les mans però sembla que són Sant Jaume (cara mol jove) i el de barba Sant Mateu o Sant Jaume) A una columna dels porticons hi ha una placa que és fins on van arribar les aigües l’any 1644. Moltes de les cases van quedar anegades fins els primers pisos i algunes destruïdes. Al nº 10 del carrer Sant Agustí hi ha una altra placa de l’any 1783 que també hi va haver inundació. El 23 de setembre de 1874 va ocórrer la rubinada de Santa Tecla que en dóna fe la placa del nº 26 del carrer. Aquesta va ser molt important ja que va destruir el convent de Sant Agustí que estava a l’altre costat del riu. Les muralles que hi ha al costat del riu no són doncs les originals sinó que són murs de contenció que es van fer després de la rubinada de Santa Tecla i es van fer servir les pedres dels convents de Sant Agustí i de la Verge del Pedregal que també va ser derruït. Durant les guerres carlines es van fer les tres torres de vigilància. Al final del carrer San Agustí hi havia el Portal de Sant Agustí una altra entrada de la ciutat i ens va explicar les troballes que recentment els arqueòlegs han anat estudiant: la continuació de les muralles primitives, les piques de pedra que estaven comunicades ja que servien per adoberies de pell (segles XVI- XVII). En la 1ª pica es rentaven les pells, la 2ª es posaven amb calç, a la 3ª es barrejaven amb gallinàcia 2
  • 3. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué (per estova lles pells) i a la 4ª amb escorça de pi per fer les pells dures. Aquestes pells servien per fer les sabates, correatges dels animals... Al carrer de les Sitges (hi havia moltes sitges per guardar gra) forma part del call jueu, juntament amb el carrer la Font i altres del casc antic. Els jueus deixaven diners a la corona i Pere III el Cerimoniós els hi va donar privilegis. Al nº 32 del carrer la font hi ha un cobert amb una curnícula (finestra) feta suposadament amb les pedres del mencionat convent. Al carrer Major destaquem la casa senyorial de Cal Perelló on està ubicat el Museu Comarcal. A la part de darrere si veu el jardí enlairat i un carro, una tartana i una segadora antiga feta a la fàbrica Trepat. Al carrer Folquet nº 3 es diu que hi havia el forn dels jueus amb una portalada renacentista (pitxines) del segle XVI. A la Plaça dels Comediants hi havia hagut un molí. Al carrer Estudi (també formava part del call jueu) se suposa que hi havia la 2ª sinagoga dels jueus, ja que la primera es va inundar. A la Plaça Major es troba la Creu de Terme (gòtica) que abans estava al final del carrer del Carme on hi havia la porta d’entrada de Tàrrega pel est. Aquesta Creu va ser enderrocada pel vent el 1869. Compta amb 4 figures de sants i 4 de santes, destacant la de Sant Miquel vencent el dimoni. LA part de dalt és una reproducció. En aquesta plaça es celebrava el mercat del blat i hi queda un testimoni a la pedra que hi ha davant de cal Esqué on encara hi ha el forat per posar-hi l’espelma. De l’Ajuntament hi destaquem la façana on hi ha la porta amb un frontó triangular i l’escut dividit amb quatre parts; en dues hi ha les barres catalanes, en les altres els escacs (símbol de l’Urgell) i l’àguila bicèfala. A sobre la corona imperial. Així mateix la Mútua de Comerç amb unes vidrieres de colors d’estil modernista i l’edifici de la Caixa de l’arquitecte targarí Josep Mª Argilés amb unes escultures que representen el treball i l’estalvi. També hi trobem l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu de l‘Alba. Diu la llegenda que Carlemany va venir per conquerir Tàrrega dels musulmans i va resar la nit anterior a la verge i a trenc d’alba els cristians van guanyar als àrabs. L’any 1674 va caure el campanar damunt de l’església gòtica i tornar a ser dissenyat pel frare carmelità Josep de la Concepció i va tardar 70 anys per reconstruir-se. Es va fer en un lloc diferent de l’inicial amb estil neoclàssic i té 8 cares. El cimbori per donar llum és d’un altre estil. Dins de l’església s’hi guarden les Santes Espines (està certificat que eren de la corona de Jesucrist ) dins d’un reliquiari de plata fet per l’argenter Damià Fernando de Cervera. La portalada és barroca (cargolada, amb fulles, fruits...). Al lateral nord hi una porta amb frontó arrodonit (barroc) i sobre una imatge de la mare de Déu. Aquesta porta resta tancada perquè darrere hi ha l’òrgan. Per apuntalar l’església es va fer l’any 1693 l’Arc de Contrafor , però obert perquè per sota hi passava el camí reial. Ara hi ha una escultura de ferro destacable de Pepe Romero. 3
  • 4. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué Al carrer del Carme (també s’anomena Cervera i abans carrer Falcó) hi trobem les arcades gòtiques(porxos) i l’edifici singular del Palau dels Marquesos de la Floresta. Va ser construït al segle XIII pels Srs. Ardèvol que eren molt rics i que a més van donar diners per l’església de Sant Antoni. Al segle XVIII hi va viure un sr. també molt ric que era marqués i que tenia casa a la Floresta i d’aquí li ve el nom. La portalada és d’arc de mig punt amb flors al guardapols. Els finestrals amb caromelles (columnes estilades), els capitells esculpits amb motius geomètrics (tots diferents) i amb arquests de serra o punta de diamant. A la part de dalt hi ha esculpides mènsules (també totes diferents) que aguanten la part de sobre. No són gàrgoles , ja que aquestes tenen boca d’aigua. Dins del palau es guarda la part de dalt trencada de la Creu de Terme. Davant del Palau es troba la casa senyorial de Sobies amb uns finestrals ogivals. Al començament del carrer Santa Anna hi havia una capella dedicada a aquesta santa (patrona dels espardenyaires i sastres)i en aquest carrer juntament amb l’av. Catalunya hi havia un conjunt de cases modernistes que ara només se’n conserven la del final del carrer on sota hi ha una caixa i la de damunt de cal Vilodi. En aquesta podem observar la porta amb molts porticons de ceràmica de colors, els balcons de ferradura arabesca amb tota la forja diferent (cercles, ...), Finestres amb vidres de colors, incrustacions de codines, granotes fetes de pedra volcànica, sanefes fetes de culs d’ampolla... A la Plaça del Carme(el Pati) hi trobem el monument al músic Ramon Carnicer, La flors d’aigua de colors i el monument dels països catalans d’Andreu Alfaro. Al final del carrer Alonso Martínez cantonada amb Segle XX hi ha Cal Maymó d’estil modernista amb una torreta acabada amb punxa al xamfrà semblant a la de la casa de les Punxes de Barcelona , i ornamentacions neogòtiques a la façana, que ens recorden l'arquitectura de Puig i Cadafalch;. Podria haver estat dissenyada per Josep Puig de Cadafal o per algun dels seus ajudants. Al costat hi ha l’estació de tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida, que igual que el Canal d’Urgell data de1860. 4
  • 5. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué Més al oest al final del carrer segle XX hi trobem la farinera Balcells edifici exponent de l'arquitectura industrial modernista i construït durant els anys 20. Els anys 60 es va incendiar i de moment s’ha fet una teulada nova. Per acabar al carrer Santa Maria hi ha l’Escola Pia. Els escolapis hi van arribar l’any 1884. Després de més de dos cents anys ens hem quedat sense escolapis, però l’escola continua endavant i amb la direcció d’un professor seglar en Jaume Ars es constaten nous objectius i una altra manera de fer escola pia. Resum de l’activitat La visita a la ciutat de Tàrrega fa un recorregut pel centre històric fent atenció als edificis i indrets més emblemàtics de la ciutat: el castell; la plaça porxada de Sant Antoni, amb l’església gòtica de Sant Antoni i l’edifici renaixentista de l’Hospital; els carrers del call jueu (mencionats al llibre de Religió); la plaça Major, amb la parròquia d’estil classicista i barroc i l’Ajuntament renaixentista; el palau dels Marquesos de la Floresta d’estil romànic i d’altres construccions d’època medieval del carrer del Carme... La passejada també s’atura davant dels edificis modernistes de la població i baixa fins el reguer on es poden veure les muralles del segle XIX i s’expliquen els efectes devastadors de les riuades del riu Ondara. Webs interessants: http://www.tarrega.cat/;http://tarrega.escolapia.cat/ Vull agrair tota la informació facilitada per Francesca Bardají del Museu Comarcal de l’Urgell. 5

×