• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this document? Why not share!

Poemes Jocs Florals Escola

on

  • 5,020 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,020
Views on SlideShare
5,009
Embed Views
11

Actions

Likes
0
Downloads
14
Comments
0

1 Embed 11

http://blocs.xtec.cat 11

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Poemes Jocs Florals Escola Poemes Jocs Florals Escola Document Transcript

    • LA NOSTRA TERRA La nostra terra té desigualtats no tothom vivim plegats alguns estan enfadats altres amoïnats. Jo tinc sort de viure on visc perquè no corro cap risc la meva casa té comoditats i podem anar al col·legi plegats. A qualsevol cosa puc jugar sense haver-me de preocupar de com aconseguir el menjar? de com em podré escalfar? Gràcies a la gent que m’estima i a la que jo puc estimar el món que m’envolta es pot millorar com l’aire que podem respirar. JAUME FONOLL 1r guanyador 3r de Primària
    • TÀRREGA Tàrrega és la ciutat on he nascut i durant aquests anys he viscut. El parc de Sant Eloi tenim, on tots petits i grans ens hi divertim. Amb la fira del teatre al carrer, arreu ens coneixen sense volgué. Els dilluns fem el mercat on hi fa cap el més ben pintat. Aquesta ciutat és tan encantadora que tothom que hi passa se n’enamora. Moltes més coses en podria dir però en aquest punt hi poso fi. ALBA TEIXIDÓ 3r de Primària
    • LA MEVA FAMILIA Tot i que encara sóc petita sé que tinc molta sort perquè tinc una gran família que m’estima de tot cor. Tinc un pare i una mare que m’ajuden a fer-me gran m’estimen i em mimen i només en renyen de tant en tant. També tinc dues germanes que juguen i parlen amb mi sempre m’ajuden amb moltes ganes encara que ens enfadem sovint. La paciència i l’amor dels avis per a mi és molt important perquè els anys els han fet savis i així m’ho van ensenyant. Dels tiets i els cosins també em refiaria perquè sé que estan al meu costat, i aquesta és la meva família, la que Déu m’ha donat. MARTA FIGUERAS 3r de Primària
    • LA MEVA TERRA La meva terra és com l’Arc de Sant Martí. Riu plena de colors, bona gent i natura. Soc feliç sentint-me tant d’aquí, hem d’estimar-la i tenir-ne cura. Està esquitxada de llacs, rius i boscos, Són molt bonics i meravellosos... I quan al vespre veig la nit poderosa, de pertànyer a Catalunya em sento orgullosa. No vull marxar d’aquí Significa molt per a mi. Per molt lluny que hagi d’anar mai me’n podré oblidar. Jo sóc d’aquí, Catalunya és el meu país. ARA MONTERO MARTÍNEZ 1a guanyadora 4t de Primària
    • FAMILIA La família ben unida ens fa créixer cada dia. Els pares estan atrafegats i sempre van atabalats. Però abans d’anar a dormir sempre tenen temps per a mi. Amb els germans estem units tant si estem contents com avorrits. I que us diré dels avis i padrins? Amb les seves històries ens ensenyen bons camins. La família és un tresor que guardem molt dins del cor. CARLA ROIG MIRALLES 4t de Primària
    • PRIMAVERA AL MEU COR La primavera m’il·lumina amb un sol majestuós. Quin cel meravellós! que m’omple d’alegria. El dia és va allargant i els ocells van arribant. Amb els seus cants matinals ens llevem més puntuals. L’hivern ja s’ha acabat la primavera ha florit, la Pasqua ja ha passat i Sant Jordi ja ha arribat. El cor de l’enamorat es manifesta amb un bordat. Per una rosa regalar i un llibre intercanviar. MONTSERRAT SEGUÉS SALLENT 4t de Primària
    • FANTASIA Per a mi, és una forma de pensar, és la capacitat d’imaginar. És un món per endinsar-se i en ell, mai despertar-se. És un món: per somiar, per volar, per viure i somriure, per investigar i recordar i compartir amb els amics. És una experiència, i no pas una ciència. Un sentit que no té tothom però que s’escampa per tot el món. La fantasia, es troba als llibres, allà on les fades poden ser ogres, allà on la gent és lliure, de llegir- se un llibre. RAQUEL AMAT 1a guanyadora 5è de Primària
    • EL MEU PAÍS Catalunya, la nostra pàtria, és allà on jo he nascut i on puc despertar-me cada dia, mirant el nostre bonic escut. Des del meu terrat, la contemplo i molt satisfeta em sento. Per la seva bellesa, arreu és admirada, la nostra Pàtria estimada. Ocells i papallones van voleiant, i als núvols gairebé van tocant. És un goig , una alegria, poder- hi viure cada dia. Moltes ciutats podem visitar, i de cap d’elles, ens podem cansar. Em sento molt orgullosa i feliç de poder viure en aquest gran país. NÚRIA FREIXES 5è de Primària
    • FE AMB QUI M’ESTIMA Jo, quan sóc feliç es quan més somric. Em sento dolça i bona com un anís i ja no sé el que em dic. La majoria dels meus sincers sentiments, els dedico amorosa als meus pares, aquells que de tot, estan sempre pendents, que de mi tenen cura i no s’obliden de res. També els dedico a la meva mestra, la que em fa reflexionar i em diu que tinc que treballar per tenir un bon futur. No un futur qualsevol, no, si no l’ aconseguit amb l’esforç de l’estudi. Clar que si no ho fas, i d ‘això passes, tot el que et diu és un absurd. També els dedico, als meus companys i companyes d’escola, aquells que també m’han animat a tirar endavant. Jo els dono les gràcies de tot cor, sincerament Perquè si ho faig bé, contents em van felicitant i si no ho entenc, pacients, em fan un aclariment. Gràcies a tots aquells que em fan companyia i que m’ajuden a créixer amb alegria. FÀTIMA RABHÍ 5è de Primària
    • UN LLOC MÀGIC Un dia mentre dormia alguna cosa em va despertar, què podia ser?, em vaig preguntar. Jo estava espantat vaig començar a cridar estava desesperat aleshores em vaig amagar. Vaig mirar al meu voltant però res veia jo continuava observant allò que no entenia. Uns minuts després una cosa es va acostar al meu nas es va ficar, i vaig començar a cridar. Però, semblava que ningú em sentia per això, vaig callar aquella cosa va començar a brillar, jo, cada cop estava més espantat. Tot i així me la vaig mirar en veure-la, la meva cara es va il·luminar crec que tot va brillar. De seguida vaig notar que m’elevava vaig mirar cap baix... Volava! Allò era magnífic. Aleshores aquell misteriós ésser, va fer un forat al sostre i els dos hi vàrem entrar. Vam anar a parar a un lloc molt rar era diferent
    • allà tot eren arbres i plantes i sempre es veia el mar. En un moment vaig tancar el ulls i vaig tornar a ser, a la meva habitació després, els ulls vaig tornar a tancar i a aquell paradís vaig tornar. I a partir d’aquell moment he anat descobrint que cadascú té un lloc que sempre serà seu. ROGER BAUTISTA FLORENSA 1r guanyador 6è de Primària
    • LA FE La Fe és un sentiment que no entén el raonament tu creus en allò que decideixes i lliurement ho comparteixes. Amb els amics sempre creuré i molta confiança els tindré tant amb els que tinc, com els que faré sempre els demostraré la meva Fe. Tinc Fe amb la família, ja que amb ells comparteixo el dia a dia ells em donen sovint mostres d’estimació el qual fa més forta la nostra relació. Al món hi ha diferents cultures enredades com si fossin pintures de diferents autors i expressions que la Fe, les uneix com a religions. A la vida, en el llarg camí molts obstacles trobarem i de quasi tots en sortirem, doncs la Fe ens ajudarà a no patir. RAQUEL ROIG MIRALLES 6è de Primària
    • ET TROBO A FALTAR IAIA Et trobo a faltar, els dies passen i tu no hi ets i m’agradaria recordar aquells moments que juntes vam passar. No em puc esborrar de la ment aquell màgic somriure i l’únic que no se m’acut en aquell moment és intentar riure. Cada cop que penso en tu les llàgrimes em cauen dels ulls i el pitjor que penso, sense ser conscient és que no et tornaré mai més a veure. Quan me’n vaig a dormir Només en tu puc pensar, jo ho intento esquivar però em surt el sol sense gairebé poder reaccionar. Quan tu vas marxar no sabia ben bé el què pensar, però estic tranquil·la i tinc l’honor de què tu saps que mai s’apagarà aquest amor. Tu, per a mi has estat la cosa més bonica que m’ha passat i ara et dedico aquest poema perquè un bonic record de tu em queda. MARTA SANTACREU OLAYA 6è de Primària
    • L’AMISTAT D’ABANS Quan era petita la tenia a ella jugàvem amb timidesa era una meravella. Totes dos vam descobrir el significat de la vida, i el vam fer servir per fer-la més divertida. Quan parlem de l’amistat, sempre penso en ella... En aquell cor glaçat que m’havia deixat. Però ara mateix hi he trobat la solució per aquell llarg sofriment provinent del meu cor. Nous amics he trobat que no han marxat i sé que hi puc confiar perquè ells m’ho han demostrat. MARTA MASSONS 1a guanyadora 1r d’ESO
    • PÀTRIA A Lleida vaig néixer i a Tàrrega vaig créixer. Em sento molt català tant si sóc aquí com allà. Tàrrega està canviant i jo creixo mentrestant, Sant Eloi és un lloc preciós del qual me’n sento molt orgullós. De punta a punta un passeig faran llàstima que més de dos anys tardaran. Tàrrega cada vegada és més bonica tot i que les obres molestin una mica. El parc del reguer és meravellós i mirant-lo des del balcó sento com si hi fos. Davant de casa un parc han fet però no hi era quan era petitet. La gent hauria de tenir més respecte doncs, en poc temps ja té algun desperfecte. JOAN MARC MORENO 1r d’ESO
    • AMOR Amor, una paraula formosa com la joia més preciosa, la qual no hem d’oblidar. Amor a un amic, a un cosí, a un germà... El més gran és estimar i res a canvi esperar. Ens dóna pau interior, serenitat i satisfacció, seguretat. Aflora la felicitat! Estimar és compartir, Ajudar, respectar. L’amor s’ha de treballar i per dins el cor arribar. Una crida a tot el món! Siguis jueu, cristià o musulmà, no t’oblidis mai de l’amor i d’estimar. Amor també al qui ens escolta cal fer-hi una reflexió que la natura ens importa per tenir un planeta millor. LAURA GIRIBET 1r d’ESO
    • BELLA NATURALESA Sota l’atenta mirada de la Lluna els ocells cerquen on restar. Llarg camí els espera llarg camí ja han realitzat. Minses gotes avui fan acte de presència. Doncs ahir, la pluja no cessà. Les plantes resten més que agraïdes, del regal que a la fi arribà. El so impetuós de les campanes s’esvaeix en el tènue silenci nocturn. Silenci que trenca el vent, certament emfàtic, al contactar amb els arbres condormits. La bella tranquil·litat de la nit es veu afectada per l’activitat metropolita. Llums, sorolls; quina amarga monotonia! En conseqüència els esperits esdevenen atribolats. Amb l’arribada dels rajos de sol primerencs podem observar els bells tributs de la natura. Tributs omesos sense raó tributs magnífics; quina tan idònia creació! Talment, vivim en una societat devastadora. El poder és la busca de tot ésser. Per sort, la natura en lliure plaents instants que afanen duresa a la ben dura existència. GUILLEM SALES 1r guanyador 2n d’ESO
    • UN JOC PERILLÓS Comença la partida saps que no ho hauries de fer però vols jugar, ja que saps que et divertiràs. La partida continua t’agrada, Per què sortir? Et sents bé, Per què morir? Rius, crides, saltes t’encanta aquest joc. Però tot i així, t’ha semblat a poc. Arribes a un nou nivell més difícil i costós, però t’ho passes bé i tot ho tens a favor. Et sents cansada de jugar però ara, ja no pots parar. Enrere no pots tornar i et comença a agradar. És hora de parar la partida. Vols anar a dormir. Et sents estranya en aquella vida, necessites el teu verí. Un nou dia comença tornes a aquell joc. Cada cop et fa més mal però a tu tot t’és igual. Creus que això et porta dolçor benestar i felicitat. Però t’estàs equivocant! Això sols t’aporta dolor i amargor. El temps va passant. La partida no s’acaba.
    • Segueixes jugant i així la teva vida destrossant. Molt has canviat des de que vas començar. No has sabut parar i ben car ho estàs pagant. A l’últim nivell has arribat segur que et vols arriscar? Intenta arreglar tot allò perdut. Segur que no ho vols pensar? Després ja no tornaràs. No seràs d’aquest món. Per a elles viuràs. Tot s’haurà acabat. Et sents incapaç de viure. Ja és massa tard. T’han enganxat per sempre. No pots escapar. Adéu, Has perdut la partida. No t’has sabut controlar. T’has destruït la vida que mai més tornarà. ALBA CALDERÓN 2n d’ESO
    • ELS MEUS AVIS Els meus avis sempre em cuiden ho fan perquè m’estimen. Em donen una bona educació ni que siguin d’una altra generació. La meva àvia és diu Maria. És una persona plena d’energia, Josep es diu el meu avi, com també es deia el meu besavi. Van néixer a la postguerra i s’estimen molt la seva terra. Aquesta és Andalusia i hi vivien amb molta alegria. De la seva terra van marxar per la família poder pujar. Tres fills van tenir i tots ells els ho van agrair. A Catalunya van arribar després de molt viatjar. Els hi va agradar aquesta terra i d’aquí no van marxar. De Catalunya mai marxaran. Si marxen molts amics deixaran. Sempre aquí es quedaran i amb ells molts gaudiran. Jo sempre els estimaré. I mai els oblidaré. Dins el meu cor els tindré i sempre fidels els seré. JOSEP GABERNET 2n d’ESO
    • SOMNIS TRENCATS No em vull ni imaginar el malament que ho deuen passar intentant creuar el mar sense aigua ni menjar. Amb pateres naveguen durant dies en busca d’un destí millor quan el que troben aquí són mentides rebuigs de la gent i molta por. Quan descobreixen la veritat ja és massa tard res és com esperaven, no és tan fàcil com es pensaven. Enyorança pels que s’han quedat enyorança dels que esperaven i no han tornat enyorança i desolació tot el que els envolta, és foscor. No em vull ni imaginar el malament que ho deuen passar intentant creuar el mar per després no poder viure en pau. SORAIA CRUZ 1a guanyadora 3r d’ESO
    • LA VIDA Vull caminar sense saber on vaig Vull riure sense trobar el perquè Vull cantar sense saber el què faig. Perquè la vida és passar-s’ho bé. La vida és per fer les coses que t’agraden no per disgustar-se per les injustícies del món. Has de passar bé el dia a dia i viure la vida amb amor i alegria. Crida, balla, canta, riu La vida és per ser feliç, per poder ajudar als demés i per aprendre a compartir. No vegis la vida amb blanc i negre. Mira la vida amb color. Perquè et dóna la felicitat que necessites perquè fa que et bategui el cor més fort. No pronunciïs mai la paraula morir. Si estàs en aquest món és perquè t’hi ha volgut. Perquè volen que sàpigues el que és sentir. Perquè volen que sàpigues el que és amor. Deixa que el teu cor mani. Deixa que t’indiqui on vas. No deixis que ningú et marqui, perquè en pau no viuràs. JUDIT SERRANO 3r d’ESO
    • SOLEDAT Viure sol i abandonat és com estar empresonat. Es necessita llibertat pel que no vas fer en el passat. Es necessita una il·lusió per tenir la diversió. I una gran emoció per fer les coses amb satisfacció. Estàs sola en aquesta lluita. Tu mateixa t’ho has buscat. No vols la meva companyia. La paciència m’has acabat. Una pena com aquesta no es cura en un moment. Aguantaré aquesta ferida fins el dia de l’enterrament. SERGI FEIXES 3r d’ESO
    • UNA VIDA, UNA HISTÒRIA En el mig del no res aprofundeixo, quantes són les coses que em queden de tu, els dolços records que de les dos et vas endur, i les infinites estones que del passat ara gaudeixo. El material és abstracte, com la teva imatge en la meva ment. Voldria tocar-te i abraçar-te, però m’he de conformar amb només imaginar-te. Perdona’m si no sóc capaç d’escriure’t, tot allò que juntes vàrem passar. Són tants els passos donats, que el meu subconscient inevitablement se n’ha oblidat. T’agraeixo l’últim gest que vam passar, aquella tarda tan esperada per veure’t. Que la distància ens va voler separar, però tu tan forta com sempre, i per dins aquella flama que lentament s’apagava. La mateixa nit d’estiu, l’aire càlid entrava per la finestra, silenciosa i sense mirar-me, t’aproximaves per acomiadar-te. Era un adéu per sempre, o tan sols una sensació de tristesa. I avui he demanat als àngels, que em fessin forta per afrontar, aquest nou camí a superar, on dins meu sempre restaràs, en el record i en la memòria, de tot allò que dia a dia, generosament em vas regalar!
    • LAURA MINGUELL 4t d’ESO ADDICTE Vius en un cercle tancat del que no pots escapar. Cada dia estàs més lluny, no tens clar on vols anar. No vols seguir atrapat! Tot i això voldria dir-te: que el món pot ser diferent. De cop et penses que estàs volant; ets petit, de cop ets gran. I angoixat, somrius damunt del teu record, vols ser lliure però estàs reclòs. Tot i això voldria dir-te: que el món pot ser diferent. I agafa amb força aquest braç que t’estira i que et vol ajudar. Si la vida creus que és trista, tingues esperança que canviarà. I si em necessites només m’has de cridar. Oblida les mentides fes un pas endavant. Darrere la tempesta, el sol t’està esperant. No creguis que és difícil, només ho has de provar. I amb la força que tens, la vida canviarà.
    • LAIA FOLGUERA 4t d’ESO CATALUNYA Des dels cims dels Pirineus fins la vall mediterrània s’estén una bandera que sempre restarà. Quatre barres de fortuna són difícils de tombar són fortes i orgulloses són del poble català. Som un munt de catalans que el mateix fi perseguim, la independència per alliberar-nos cercada sempre fins que l’aconseguim tan desitjada per joves i grans i la qual desperta tants cants. Massa anys d’opressió per això és necessari cridar fer sentir la nostra opinió de nosaltres, els habitants. I com a bon català no t’oblidis mai del teu ball. La sardana ballar, la senyera onejar, els segadors recitar i al patró Sant Jordi memorar. Manté la tradició i explica a la pròxima generació el do de la terra, obsequi del qual els hi ha estat atorgat. En record d’aquells que per la llibertat decidiren la seva sang vessar, en mans cruels van regalar i un cop més al teu cor has de recordar les coses més importants. Al cel, hi ha estrelles al mar, aigua salada
    • i al cor dels catalans, la senyera i l’estelada. DÚNIA PÉREZ 4t d’ESO