Like this presentation? Why not share!

# Projecte dels tigres

## by escolanovacervello on Mar 21, 2012

• 6,077 views

### Views

Total Views
6,077
Views on SlideShare
4,351
Embed Views
1,726

Likes
0
13
0

### 6 Embeds1,726

 http://laescolanova.blogspot.com.es 1696 http://laescolanova.blogspot.com 18 http://www.blogger.com 5 http://laescolanova.blogspot.de 5 http://laescolanova.blogspot.com.br 1 http://laescolanova.blogspot.fr 1

### Accessibility

Uploaded via SlideShare as Microsoft PowerPoint

## Projecte dels tigresPresentation Transcript

• ELS TIGRES PROJECTE NOM DE LA CLASSE CURS 2011-2012 P5 B ESCOLA NOVA
• DES DE EL PRIMER DIA QUE VAM COMENÇAR L’ESCOLA, ELS NENS I NENES DE LA CLASSE VAN MANIFESTAR LESSEVES GANES PER POSAR NOM A LA CLASSE. DEIEN QUE JA NO EREN LES FOQUES, PERQUE ARA ANÀVEN A P5, PERÒTAMPOC ELS AGRADAVA QUE, PER REFERIR-NOS A ELLS ELS DIGUESSIM NOMÉS “P5”, PERQUÈ N’HI HAVIA UNALTRE… AIXÍ QUE, DURANT EL SEGON I TERCER DIA D’ESCOLA VAN ESTAR BUSCANT POSSIBLES NOMS I AL FINAL ENSVAM QUEDAR AMB UN: ELS TIGRES!PER FER LA PRIMERA PLUJA D’IDEES, ELS VAM PROPOSAR, QUE DIBUIXESSIN QUINA ERA LA SEVA PROPOSTA, IESCRIVISSIN EL QUÈ ERA. MIREU QUANTES IDEES SE’LS VAN OCÒRRER!COM VAN SORTIR PROPOSTES REPETIDES, ENTRE TOTS VAN VOTAR QUINA ELS AGRADAVA MÉS PEL SEU DIBUIX,PELS COLORS UTILITZATS… I VAN TREURE LA RESTA PER NO TENIR LA PISSARRA TAN ATAPEÏDA I PODER VOTAR AMBMÉS CLAREDAT.
• AMB LA PRIMERA VOTACIÓ JA EN VAM DESCARTAR MOLTES… I AMB LA SEGONA ENS VAN QUEDAR TRES PROPOSTES: ELS HÀMSTERS, ELS TIGRES I LESPAPALLONES! COM LA COSA ESTAVA MOLT IGUALADA, SOBRETOT ENTRE TIGRES I PAPALLONES, VAM DECIDIR REPARTIR-NOS PER GRUPS COOPERATIUS, DIBUIXAR DE NOU ENTRE TOTS LA PROPOSTA, ESCRIURE-LA I PENSAR DE MANERA CONJUNTA PERQUÈ VOLÍEM QUE LA NOSTRA PROPOSTA FOS LA GUANYADORA, QUINES COSES ENS AGRADARIA INVESTIGAR O SABER SOBRE ELLA…
• PER DEFENSAR LES PROPOSTES DAVANT LA RESTA DE GRUPS, VAM FER UNA PETITA ASSEMBLEA PER EXPOSAR LES NOSTRES IDEES I INQUIETUDS!DESPRÉS D’ESCOLTAR TOTS ELS GRUPS VAM DEIXAR PASSAR TOT EL MATÍ PER REFLEXIONAR. A LA TARDA VAM FER L’ ÚLTIMA VOTACIÓ.
• AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES IDEES QUE VAN EXPOSAR PER DEFENDRE LES SEVES PROPOSTES! AQUÍ TENIM LA DARRERA VOTACIÓ! AMB 15 VOTS VA GUANYAR LAPROPOSTA DELS TIGRES, SEGUIDA PER 6 VOTS DE LES PAPALLONES, I PER 4 DELS HÀMSTERS!
• UN COP VAM SABER COM ENS DIRÍEM, VAM PENSAR ENTRE TOTS, QUÈ ENS PODRÍEM POSAR QUE ENSIDENTIFIQUÉS COM A TIGRES QUAN ENS ANÉSSIM A PRESENTAR A LES ALTRES CLASSES.L’ABRIL VA PENSAR QUE ENS PODRÍEM PINTAR LA CARA I L’HÈCTOR G. QUE ENS PODRÍEM POSAR “UNA UÑASCOMO LAS SUYAS”. AIXÍ QUE, AL DIA SEGÜENT, MENTRE ANÀVEM RETALLANT I ENS ANÀVEM POSANT LES URPES,ENS VAM ANAR MAQUILLANT TOTS! MIREU QUE MACOS I MAQUES ESTÀVEM!
• UNA ALTRA DE LES COSES QUE TENÍEM MOLTES GANES DE FER ERA DECORAR LA PORTA DE LA NOSTRA CLASSE. PERÒQUÈ HI PODRÍEM POSAR…? VAM ESTAR PENSANT, I VA SORTIR TOT AIXÒ…L’ORIOL VA PROPOSAR FER UN GRAN MURAL, I L’ERIC VA ESPECIFICAR, “SI UN MURAL AMB TIGRES”. I LA ÀGATA VAAFEGIR, “POSEM ELS TIGRES AMB LA NOSTRA CARA ENGANXADA”.I JO VAIG PREGUNTAR…: “DE MURAL QUE POSEM, UN TROS DE PAPER I PROU AMB ELS TIGRES ENGANXATS AMB LANOSTRA CARA, O VOLEU FER ALGUNA COSA MÉS?”LLAVORS, LA TÀNIA I L’ERIC RÀPIDAMENT VAN CONTESTAR: “POSEM HERBA”, O “PODRÍEM FER UNA SELVA” VAAFEGIR LA SALEMA. I… “SI, TAMBÉ PODEM POSAR ARBRES” VA DIR L’ORIOL, “I TAMBÉ PALMERES” VA DIR LLAVORSL’ABRIL.DIT I FET, EN UN MOMENT JA TENÍEM PENSADA COM SERIA LA NOSTRA PORTA, NOMÉS CALIA POSAR-NOS A FER-LA! MENTRES UNS FEIEN ARBRES I PALMERES, UNS ALTRES PINTAVEN ELS SEUS TIGRES, I UN TERCER GRUP ANAVAPINTANT L’HERBA AL MURAL DE LA PORTA. DE TANT ENTANT ANÀVEM ROTANT, PER PASAR PELS TRES RACONS!
• PER VEURE QUINS EREN ELS CONEIXEMENTS PREVIS DELS INFANTIS I D’ON PARTÍEM, ELS VAM PREGUNTAR QUÈERA EL QUE SABIEN DELS TIGRES, I QUÈ ERA EL QUE ELS AGRADARIA SABER! QUÈ SABEM DELS TIGRES?AYELÉN: QUAN ACABEN DE MENJAR ES POSEN A DORMIR. CACEN CARN.JUDITH S: QUAN ENTRA UNA PERSONA A LA GÀBIA SE LA MENGEN. MENGEN PERSONES, ESPERO QUE NO EMMENGIN A MI!ALEIX: “RUGEN”TÀNIA: QUAN MENGEN FAN CACA.ENYA: CORREN MOLT I QUAN ES CANSEN ES POSEN A DESCANSAR.LAIA F: SI NO ET CONEIXEN NO T’HAS D’APROPAR.ORIOL: TREUEN FOC PER LA BOCA. QUÈ VOLEM SABER DELS TIGRES?JOAO: COM ÉS EL SEU COS.AYELÉN: COM SÓN DE PETITS I DE QUIN COLOR ÉS LA SEVA PELL.HUGO B.: COM SÓN LES SEVES “GARRAPATES” (URPES, GARRES…)ERIC: “ LAS GARRAPATAS SON UNOS BICHOS QUE XUCLAN LA SANGRE, A MI PERRO SIEMPRE LE PASA.”JUDITH P.: COM SÓN ELS ULLALS.ABRIL: COM ÉS EL SEU ESQUELET.ERIC: COM ÉS LA SEVA PELL.QUERALT: QUÈ MENGEN?JUDITH S.: SI EL SEU PÈL ÉS MOLT HUMIT.HÈCTOR G.: AMB QUÈ MENGEN?SALEMA: COM SÓN ELS SEUS ULLS I DE QUIN COLOR. COM SÓN LES FAMELLES I ELS MASCLES, SI SÓN IGUALS.
• DANI: “COMO CORREN DE VELOCIDAD”.ORIOL: “CORREN A 30KM DE VELOCIDAD”.DANI: “NO CREO QUE A TANTO”. COM HO PODEM SABER?AQUEST COP, EN COMPTES DE PREGUNTAR A CADA UN COM HO PODRÍEM SABER, ENS VAM REPARTIR EN PETITSGRUPS DE 3, I ENTRE ELLS, HAVÍEM DE PENSAR, ESCRIURE I DIBUIXAR D’ON PRODRÍEM TREURE TOTA LAINFORMACIÓ NECESSÀRIA.UN COP VAM ACABAR, VAM FER UNA PETITA ASSEMBLEA I CADA GRUP VA SORTIR A EXPOSAR A LA RESTA EL QUEHAVÍEM PENSAT! ENTRE TOTS VAM DECIDIR, QUE BUSCARÍEM INFORMACIÓ A:- LA BIBLIOTECA, MIRANT CONTES, BUSCANT A L’ORDINADOR, ANANT A UN MUSEU, PORTANT JOGUINES, MIRANTVÍDEOS I ANANT AL ZOO A VEURE TIGRES.
• QUÈ HEM APRÈS?COM PODREU OBSERVAR AL LLARG DEL PROJECTE, A MÉS A MÉS D’ANAR RESOLENT TOTS ELS DUBTES INICIALS, HEMANAT TREBALLANT I ENS HEM ANAT INFORMANT DE MOLTES MÉS COSES DE LES QUE ENS INQUIETÀVENINICIALMENT.HEM TREBALLAT LES DIFERENTS TIPOLOGIES D’ANIMALS SEGONS LA SEVA ALIMENTACIÓ, TAMBÉ HEM POGUTEXPERIMENTAR DIFERENTS NOCIONS DE MESURA COM SÓN EL PES, L’ALÇADA O LA LLARGÀRIA. HEM COMPROVATQUE NO TOTS ELS ANÍMALS SÓN MAMÍFERS, SINÓ QUE TAMBÉ N’HI HA D’OVÍPARS, I QUE N’HI HA UN PARELL QUETENEN CARÁCTERÍSTIQUES DE TOTS DOS GRUPS.COM PODREU OBSERVAR, TAMBÉ S’HA INTENTAT POTENCIAR MOLT EL FET DE TREBALLAR EN EQUIP MITJANÇANTGRUPS COOPERATIUS, I LES PETITES ASSEMBLEES, ON CADA GRUP POT EXPRESSAR LES SEVES IDEES, INQUIETUDS,DESCOBERTES…SI EN VOLEU SABER MÉS, I VEURE QUE BÉ ENS HO HEM PASSAT APRENENT, MIREU-VOS TOT EL PROJECTE AMB ELSVOSTRES FILLS I FILLES, JA VEUREU COM US EXPLIQUEN MOLTES COSES!COM JA ES COSTUM, ABANS DE COMENÇAR A RECOPILAR INFORMACIÓ, HEM FET UN DIBUIX INICIAL PER VEUREQUINS EREN ELS CONEIXEMENTS PREVIS DELS NOSTRES NENS I NENES, MIREU QUINA DIFERÈNCIA AMB ELS FINALS!
• ÌNDEX DEL PROJECTE1. COM SÓN ELS TIGRES?2. QUÈ MENGEN?3. COM NEIXEN?4. COM ES DESPLACEN?5. ON VIUEN?6. TAMBÉ MOREN.7. ALTRES…
• 1. COM SÓN ELS TIGRES?LA SEVAPELLL’ ÀGATA I EL BIEL ENS VAN PORTAR UN VÍDEO QUE PARLAVA SOBRE ELS TIGRES, D’ON VAM PODER TREURE MOLTAINFORMACIÓ!TÀNIA: “LOS TIGRES TIENEN RAYAS PARA AMAGAR-SE DE LOS DEMÁS.”ABRIL: “SI, SE DICE CAMUFLARSE.”ALEIX: ES PER AMARGAR-SE DE LES PRESES. AIXÍ NO ELS VEUEN I ELS PODEN CAÇAR.HUGO B. :”Y TIENEN MÁS DE 100 RAYAS!”ÉS A DIR, QUE EL TIPUS DE PELL QUE TENEN ELSTIGRES, ELS SERVEIX PER CAMUFLAR-SE ENTRE LESHERBES I ELS ARBRES DE LA SELVA, I ESPERAR AIXÍSENSE SER VISTOS, PER CAÇAR A LES SEVES PRESES.PER SIMULAR LA PELL D’UN TIGRE, AMB UNACARTROLINA NEGRA DE BASE, I TALLS QUE ELLS HANANAT FENT DE CARTROLINES TARONGES IBLANQUES, HEM REPRESENTAT LA PELL D’UN TIGRE.I PER DARRERA, AMB CERA BLANCA, HEM ESCRIT ELQUE ENS HA DIT L’HUGO B. I HEM ESCOLTAT ALVÍDEO: ELS TIGRES TENEN MÉS DE 100 RATLLES.
• AL VÍDEO TAMBÉ HEM ESCOLTAT QUE AQUESTES RATLLESCANVIEN D’UN TIGRE A UN ALTRE, I QUE SÓN COM LESNOSTRES PETJADES DACTILARS. CAP DELS TIGRES DE LACLASSE, TENIA NI IDEA DE QUÈ ERA AIXÒ DE LES PETJADESDACTILARS, AIXÍ QUE HO HEM BUSCAT PER INTERNET! HEMVIST QUE SÓN LES EMPREMTES DELS NOSTRES DITS, I QUENOSALTRES, AL IGUAL QUE ELS TIGRES, EN TENIM UNA DEDIFERENT CADASCÚ.COM AQUELL MATEIX DIA, A RACONS HAVÍEM ESTATESTAMPANT LLETRES I NÚMEROS MULLANT-LOS EN TINTA,ALGUNS DELS NENS I NENES QUE HAVIEN ESTAT EN AQUESTRACÓ I S’HAVIEN TACAT LES MANS, ES VAN ENRECORDAR QUESENSE PENSAR-HO, HAVÍEN ESTAT JUGANT A VEURE QUINAEMPREMTA DEIXAVEN LES SEVES MANS I ELS SEUS DITS, I QUEEL QUE ELS HAVIA SORTIT, S’ASSEMBLAVA MOLT A LESEMPREMTES DACTILARS QUE HAVÍEM TROBAT A INTERNET!EL DANI VA DIR, “Y PORQUÉ NO ESTAMPANOS TODOSNUETRO DEDO?” I COM TOT EL QUE ESTIGUI RELACIONATAMB PINTAR-SE, EXPERIMENTAR O EMPASTIFAR-SE ELSENCATA… TOTS VAN DIR QUE SÍ, QUE HO VOLÍEN FER. AIXÍQUE AQUÍ TENIU LES EMPREMTES DACTILARS DE LA CLASSE!QUE PER CERT, DESPRÉS D’OBSERVAR-LES DETINGUDAMENT,ENS HEM ADONAT DE QUE S’ASSEMBLEN MOLT AL DIBUIXQUE TÉ UN TRONC QUAN ESTÀ TALLAT!
• EL SEU CAPGRÀCIES ALS VÍDEOS ABANS ESMENTATS, I ALGUNS LLIBRES DE CONSULTA QUE TENIM A LA CLASSE, VAM OBSERVARMOLTES COSES REFERENTS AL CAP I LA CARA DELS TIGRES:-TENEN LES ORELLES ARRODONIDES.-DES DE PETITS VEUEN PERFECTAMENT, SOBRETOT A LA NIT, QUAN TOT ESTÀ FOSC.-ELS BIGOTIS ELS AJUDEN A PERCEBRE COSES QUE TENEN AL VOLTANT.-TENEN UNS ULLALS MOLT GRANS!D’AQUESTES QUATRE COSES, ELS TIGRES TENEN MOLT D’INTERÈS PER INVESTIGAR EL TEMA DE LA VISTA, I DE LESDENTS DELS TIGRES, AIXÍ QUE ENS VAM POSAR A TREBALLAR!VAM ESTAR PARLANT DE LA VISTA, DE SI NOSALTRES VEIEM MILLOR QUAN HI HA LLUM, O A LA FOSCOR, DE COMPODIA SER QUE ELS TIGRES VEIESSIN MILLOR A LA NIT, NI HI HA MENYS LLUM… I L’AYELÉN ENS VA DIR UNA COSAMOLT INTERESSANT: “JA SÉ, ÉS PER LA NINETA DEL ULLS!” I QUÈ PASSA AMB LA NINETA DELS ULLS? I JA NO ENS VASABER RESPONDRE... COM ENS VAM QUEDAR MOLT INTRIGATS, VAM VOLER INVESTIGAR UNA MICA, AIXÍ QUE ENSVAM POSAR PER PARELLES! CADA PARELLA, S’HAVIA DE FIXAR EN ELS ULLS DE L’ALTRE. PRIMER HO VAM FER AMBELS LLUMS ENCESOS, QUAN TOTHOM JA HAVIA MIRAT DURANT UNA BONA ESTONA LA SEVA PARELLA, VAM BAIXARLES PERSIANES, VAM TANCAR LA PORTA I ELS LLUMS, I ENS HI VAM TORNAR A FIXAR. QUINA VA SER LA NOSTRASORPRESA EN VEURE QUE LA NINETA A LA FOSCOR CREIXIA! AIXÍ QUE VAM TORNAR A OBRIR LA PORTA, ENCENDREELS LLUMS I PUJAR LES PERSIANES. AMB LA LLUM, LA NINETA VA TORNAR A FER-SE PETITONA, PETITONA!AMB AQUESTA PETITA ACTIVITAT ENS VAM ADONAR QUE QUAN “LA NINETA TÉ POCA LLUM, ES FA GRAN PER VEUREMILLOR I INTENTAR AGAFAR LA POCA LLUM QUE HI HA”, VAN DIR ALGUNS… “I QUAN TÉ MOLTA LLUM, ES FA PETITAPERQUÈ JA S’HI VEU PROU BÉ”, VAN DIR UNS ALTRES!PERÒ TOT I AIXÍ, CONTINUEM VEIENT MILLOR QUAN TENIM LLUM? COM POT SER QUE ELLS VEGIN MILLOR DE NIT?SÓN COM ELS MUSSOLS, VA DIR EL PABLO.
• OBSERVEM AMB ELS LLUMS ENCESOSOBSERVEM AMB ELS LLUMS APAGATS I LES PERSIANES ABAIXADES
• L’ALTRE ASPECTE QUE ELS INTERESSA, EREN ELS ULLALS DEL TIGRE. AL VÍDEO VAM VEURE COM ELS UTILITZAVENPER CAÇAR LES SEVES PRESES. ELS CLAVAVEN ELS ULLALS AL COLL, I LES PRESES MORIEN RÀPIDAMENT. VAMESTAR MIRANT FOTOGRAFIES DE TIGRES QUE TENÍEM A LA CLASSE, I LES NOTRES PRÒPIES DENTS I VAM VEUREMOLTES DIFERÈNCIES. ELS VAIG PREGUNTAR PERQUÈ PENSÀVEN QUE TENIEM LES DENTS TANT DIFERENTS, I VANDIR QUE PERQUÈ ELLS MENJAVEN SEMPRE CARN. VA SER LLAVORS QUAN VAM COMENÇAR A PENSAR… SERÀ QUEELS CARNÍVORS TENENS UN TIPUS DE DENTS? I ELS HERBÍVORS I OMNÍVORS UNES ALTRES? NOSALTRES SÓNOMNÍVORS I LES TENIM DIFERENTS DELS TIGRES QUE SÓN CARNÍVORS… I ELS HERBÍVORS COM LES DEUENTENIR…? I L’HUGO B. VA DIR, “PEQUEÑITAS, PORQUE NO COMEN CARNE SOLO HIERBA” POTSER NOMÉS ERENSUPÒSITS NOSTRES… VAM BUSCAR INTERNET I MIREU QUINA IMATGE VAM TROBAR!:DESPRÉS D’OBSERVAR ATENTAMENT CADASCUNA DE LES DENTADURES, VAM ARRIBAR A LES SEGÜENTSCONCLUSIONS:-ELS HERBÍVORS LES TENEN PETITES.-ELS CARNÍVORS LES TENEN MOLT ESMOLADES, I ALGUNES MOLT LLARGUES, COM ELS ULLALS.-ELS OMNÍVORS EN TENEN DE LES DUES: PETITONES UNES I D’ALTRES ESMOLADES, COM HO SÓN ELS QUATREULLALS QUE TENIM ELS NENS I NENES!ALGUNS VAN FER LA SEGÜENT OBSERVACIÓ: “ÉS COM EL MENJAR, NOSALTRES MENGEM DE TOT I TENIM DENTSDE TOT”. ( DE TOT TIPUS, AFILADES I PETITES I ESMICOLADES).
• EL TEMA DE LES DENTS VA SUSCITAR MOLT D’INTERÈS, I ENTRE ELLS VAN COMENÇAR A PARLAR DE PERQUÈCAUEN LES DENTS:- SALEMA: PERQUÈ SINÓ SEMPRE SERIEN PETITES.- ABRIL: SINÓ CAUEN, DE GRANS LES TINDRÍEM PETITES I ENS SORTIRIEN MOLTES CÀRIES.- ÀGATA: “SI SE TE CAE UN DIENTE DE GRANDE, TIENEN QUE PONERTE UNA FUNDA PORQUE YA NO TE SALEOTRO.”- ORIOL: SI ET CAUEN LES DENTS SIGNIFICA QUE T’ESTÀS FENT GRAN.- TÀNIA: “LOS NIÑOS PEQUEÑOS DE TIGRE COMO BEBEN DE LA TETA DE LA MADRE , SI TIENEN DIENTES AFILADOSLES HARÍAN DAÑO, POR ESO NACEN SIN.”- JUDITH: PERQUÈ ENCARA NO LI HAN SORTIT.- DANI: QUAN NO TENEN DENTS XUCLEN DE LA LLET DE LA MARE.- QUERALT: QUAN LA MEVA MAMA MENJA VA FINS A UN TUB I PORTA EL MENJAR AL MELIC DEL MEU GERMÀ.PEL QUE ESTEU DIENT, LES DENTS NOMÉS CAUEN UNA VEGADA?- HUGO B. : “SI, PORQUE SI SE TE CAEN MÁS YA NO CRECEN.“I CAUEN TOTES LES DENTS?- QUERALT: SÍ, TOTES!- HUGO G.: “SOLO ALGUNAS!”COM QUE NO HO ACABEM DE TENIR GAIRE CLAR, LI PREGUNTEM A LA MAMA DE LA LAIA S. QUE DE DENTS ENSAP MOLT!PER RESOLDRE ELS NOSTRES DUBTES, LA MAMA DE LA LAIA S. , LA RUTH, ENS VA PORTAR UNCONTE QUE EXPLICA LA HISTÒRIA D’UNA NENA, QUE ESTÀ UNA MICA AMOÏNADA PEL TEMADE LA HIGIENE DENTAL, TANT, QUE FINS I TOT HI SOMIA. EN EL SOMNI, SE N’ADONA DE LAIMPORTÀNCIA DE RENTAR-SE MOLT BÉ LES DENTS DESPRÉS DE TOTS ELS ÀPATS, I MÉSENCARA SI HA MENJAT LLAMINADURES, PERQUÈ SINÓ ELS MICROBIS TE LES PODEN FORADAR.
• UN COP EXPLICAT EL CONTE, VAM PREGUNTAR-LI TOTS ELS DUBTES QUE TENÍEM, I GRÀCIES A UNS DIBUIXOS QUEENS VA FER A LA PISSARRA, VAM ENTENDRE PERQUÈ NO CREIX UNA DENT NOVA QUAN JA HA CAIGUT UNAVEGADA, QUE LES PRIMERES DENTS S’ANOMENEN: DENTS DE LLET, QUE LES DENTS NOVES SEMPRE ESPERENAMAGADES A QUE LES PRIMERES CAIGUIN PER PODER SORTIR… I SOBRETOT QUE LES HEM DE CUIDAR MOLT!
• TAMBÉ ENS VA PORTAR UN LABERINT MOLT DIVERTIT PER FER, ON HAVÍEM D’AJUDAR ALA PROTAGONISTA DELCONTE A TROBAR EL RASPALL I LA PASTA DE DENTS SENSE TOPAR-SE PEL CAMÍ AMB LES MICROBIS!
• QUANT PESA UN TIGRE? I NOSALTRESMIRANT UN DELS VÍDEOS, EXPLICAVEN QUE ELS TIGRES PESAVEN 300 QUILOS! ENS VA SEMBLAR QUE 300 ERENMOLTS QUILOS, PERÒ I NOSALTRES? QUANT PESEM? HI HA MOLTA DIFERÈNCIA ENTRE EL NOSTRE PES I EL D’UNTIGRE? PER VEURE LES DIFERÈNCIES VAM DECIDIR PORTAR UNA BÀSCULA A LA CLASSE I PESAR-NOS.AIXÒ DE PESAR-NOS ENS VA FER MOLTA GRÀCIA! A MÉS COM APAREIXIA EL PES EN NÚMEROS, CADASCÚ PODIAVEURE QUANT PESAVA.UN COP ENS ANÀVEM PESANT, EN UN PETIT FULL ESCRIVÍEM EL NOSTRE NOM, EL NÚMERO DE QUILOS QUEPESÀVEM, I LA PARAULA QUILOS, TAL I COM PODREU OBSERVAR EN LA FEINA QUE US ADJUNTEM MÉSENDAVANT.A MÉS A MÉS, EN UNA TIRA LLARGA, HAVÍEM D’ENGANXAR TANTS GOMETS COM QUILOS PESÀVEM. CADA TIRATENIA 24 QUADRADETS ON POSAR ELS GOMETS. CADASCÚ HAVIA D’OBSERVAR I COMPTAR, SI RELAMENTNECESSITAVA 24 GOMETS PERQUÈ PESAVA 24 QUILOS, O EN NECESSITAVA MENYS, O POTSER MÉS, I HAVIA DE
• DESPRÉS, A MESURA QUE ANAVEM ACABANT, VAMREPARTIR MÉS TIRES PERQUÈ TOTS ANESSIN POSANTGOMETS PER PODER FER EL PES DEL TIGRE. QUAN TOTSJA N’HAVIEN FET UNES QUANTES VAM DECIDIRAJUNTAR-LES I COMENÇAR A COMPTAR, PER VEURE SIJA HAVÍEM POSAT ELS 300 GOMETS O ENCARA ENS ENFALTAVEN. PERÒ COM COMPTAREM FINS A 300 SINÓEN SABEM TANT? ENS VAN PREGUNTAR ALGUNS… “JOSÉ COMPTAR FINS AL 100, SI I JO TAMBÉ!” VAN DIR ELDANI I LA SALEMA. MOLT BÉ, DONCS SI COMPTEM 3VEGADES FINS A 100, TINDREM ELS 300 QULOS! ENTRETOTS, VAM ANAR COMPTANT, I NO US PODEUIMAGINAR QUINA TIRA MÉS LLARGA ENS VA SORTIR!
• UN COP FET AIXÒ, VAM DECIDIR PENJAR UNGRAN MURAL AL PASSADÍS PERQUÈ TOTS ELSPAPES, MAMES, AVIS, ÀVIES, CANGURS,MESTRES, NENS I NENES… QUAN ENSVINGUESSIN A BUSCAR O PASSESSIN PERALLÀ, VEIESSIN LA DIFERÈNCIA ENTRE EL PESD’UN TIGRE I EL NOSTRE.PERQUÈ TOTHOM ENTENGUÉS EN QUÈ HAVIACONSISTIT LA NOSTRA FEINA, VAM ESCRIUREUNES QUANTES FRASES, I VAM ENGANXARUNES QUANTES FOTOS.
• COM SÓN LES SEVES URPRES?ALGUNS TIGRES, EN EL “QUÈ VOLEM SABER?”, TENÍEN INQUIETUD PER SABER COM SÓN LES URPRES D’UN TIGRE.EN UN DELS LLIBRES QUE VAN PORTAR DE LA BIBLIOTECA, VAM PODER OBSERVAR QUE LES URPRES D’UN TIGRESÓN CORBADES, I QUE PODEN ARRIBAR A MESURAR 7 CENTÍMETRES I MIG. PERÒ QUANT ÉS AIXÒ? ÉS MOLT,POC…? EN UNA PETITA FEINA EN PAPER ON ESTAVEN DIBUIXADES LES POTES SENSE URPRES, ELLS LES HAVÍEN DEDIBUIXAR. PERÒ COM LES DIBUIXAREM AMB AQUESTA MESURA EXACTA? QUE NECESSITAREM PER DIBUIXAR-LESI SABER QUE FAN 7 CENTÍMETRES I MIG… “MOLT FÀCIL, UTILITZANT UN REGLE!”, VAN RESPONDRE MOLTSALHORA.VAM ANAR A DEMANAR QUE ENS DEIXESSIN REGLES A PRIMÀRIA I ABANS DE COMENÇAR L’ACTIVITAT ELS VAMESTAR OBSERVANT. VAM LOCALITZAR ON ESTAVA EL 7, PERÒ QUE ERA AIXÒ DE 7 I MIG? NO ERA NI 7, NI VUIT…FINS ON COMPTÀVEM, LLAVORS? LA QUERALT ENS VA DIR QUE MIG, ERA LA MEITAT, LLAVORS VAM PENSAR SI ESLA MEITAT, EM DE FER FINS AL 7, I UN TROSSET MÉS. VAM OBSERVAR QUE ENTRE EL 7 I EL 8 I HAVÍEM MOLTESRATLLESTES PETITONES, PERÒ UNA D’ELLES, JUST UNA QUE ESTAVA AL MIG ERA MÉS GRAN, AQUÍ ESTÀ EL MIG!UN COP TOT HO VAM TENIM CLAR, ENS VAM POSAR A DIBUIXAR URPRES DE 7 CENTÍMETRES I MIG!
• COM AIXÒ DE MESURARELS VA AGRADAR MOLT,A MESURA QUE ACABVENLA FEINA, ES VAN POSARA MESURAR COSES DE LACLASSE, A MESURAR-SEENTRE ELLS MATEIXOS…ALGUNS INCLÚS, VANAGAFAR UN TROS DEPAPER, I VAN COMENÇARA APUNTAR QUANTMESURAVA CADA COSA. ALGUNS DEINE QUE AIXÒ DE MESURAR ERA COM FER DE MANI MANITAS
• DESPRÉS D’HAVER ESTAT MESURANT EL PES, LES URPES DELS TIGRES, I LES NOSTRES MANS I PEUS, HEM APRÈSQUE ES POT MESURAR EN METRES I EN CENTÍMETRES. UTILITZEM ELS METRES PER MESURAR COSES MÉS GRANS, IELS CENTÍMETRES PER COSES MÉS PETITES!
• 2. QUÈ MENGEN?DESPRÉS DE FER LA PLUJA D’IDEES I VEURE UN VÍDEO, JA SABÍEM MOLTES COSES DE L’ALIMENTACIÓ DELS TIGRESCOM PER EXEMPLE, QUE SÓN CAPAÇOS DE MENJAR PERSONES, O QUE MENGEN TOT TIPUS D’ANIMALS, PERÒSOBRETOT ELS MÉS GRANS COM SÓN: CÈRVOLS, VAQUES, CAVALLS, ZEBRES, PORCS SENGLARS, BÚFALOS, TAMBÉPEIXOS… VA SER LLAVORS QUAN L’AYELÉN ENS VA EXPLICAR QUE NOMÉS MENGEN CARN, I QUE PER TANT, SÓNCARNÍVORS.ENTRE TOTS VAM FER UN PETIT MURAL SOBRE QUÈ MENGEN I QUÈ NO MENGEN ELS TIGRES, DESPRÉS DE MANERAINDIVIDUAL VAM FER UNA FEINA EN PAPER ON HAVÍEM D’ENCERCLAR EL QUE MENJÀVEN I RATLLAR ALLÒ QUE NO.DESPRÉS HAVÍEM D’ESCRIURE QUÈ ERA CADASCUNA DE LES COSES.
• VA SER LLAVORS QUAN ENS VAM COMENÇAR A FER MOLTES PREGUNTES: TOTS ELS ANIMALS SÓN CARNÍVORS?N’HI HA D’ALTRES QUE MENGIN ALTRES COSES QUE NO SIGUI CARN? VAM ESTAR PENSANT I ENS VAMENRECORDAR DE LES GIRAFES, QUE S’ALIMENTAVEN SOBRETOT D’HERBA I FULLES… TAMBÉ LES VAQUES, ELSCAVALLS… I QUE TOTS AQUESTS, A DIFERÈNCIA DELS TIGRES, NOMÉS MENJAVEN HERBA, FULLES, I FRUITA O BÉALGUNES VERDURES.SI ELS ALTRES ES DEIEN CARNÍVORS, AQUESTS COM ES DEVIEN DIR? LA JUDITH S. I L’HUGO B. ENS VAN TREURE DEDUBTES, AQUESTS ES DEIEN HERBÍVORS.PERÒ AQUÍ NO ACABAVA LA COSA, PERQUÈ SI HI HAVIEN UNS ANIMALS QUE MENJÀVEN EXCLUSIVAMENT CARN, IUNS ALTRES EXCLUISVAMENT HERBES, FRUITES… TAMBÉ HI HAVIA ANIMALS QUE MENGUESSIN DE LES DUESCOSES? L’AYELÉN VA CONTESTAR RÀPIDAMENT, “SI! LES PERSONES” I …A BANDA DE LES PERSONES? JA NO TENIEMRESPOSTES A AQUESTA PREGUNTA, HAVÍEM D’INVESTIGAR! AIXÍ QUE UN DIA, VAM REPARTIR UN PETIT FULL AMBUNA FOTO D’UNA ANIMAL DIFERENT PER A CADA NEN I NENA. EN ELL, HAVÍEN DE DIBUIXAR AL COSTAT L’ANIMALQUE APAREIXIA I ESCRIURE COM ES DEIA. PER ESCRIURE EL NOM DE CADA ANIMAL ENS VAM HAVER D’AJUDARMOLT ENTRE NOSALTRES!
• UN COP FET AIXÒ, VAM SORTIR UN PER UN, A CLASSIFICAR L’ANIMAL QUE ENS HAVIA TOCAT SEGONS EL SEU TIPUSD’ALIMENTACIÓ: CARNÍVORA, HERVÍVORA O OMNÍVORA. ALGUNS ANIMALS ELS TENÍEM MOLT CLARS, PERÒ AMBD’ALTRES DUBTÀVEM, I VAM DECIDIRI BUSCAR MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELLS A INTERNET. CARNÍVORS HERBÍVORS S HERBÍVOR HERBÍVORS CARNÍVORS OR S HERBÍVORS H E R B ÍV
• COM QUE ELS NENS I NENES DE L’ALTRE P5, TAMBÉ ESTAVEN TREBALLANT EL TIPUS D’ALIMENTACIÓ DELSDINOSAURES, I HAVIEN DESCOBERT QUE HAVIEN EXISTIT DINOUSARES AMB LES TRES TIPOLOGIES D’ALIMENTACIÓ,SE’NS VA OCÒRRER, PROPOSAR ALS NENS I NENES, FER ESMORZARS CARNÍVORS, HERBÍVORS I OMNÍVORS.D’AQUESTA MANERA ELLS PODIEN INTEGRAR DE MANERA MOLT MÉS SIGNIFICATIVA EN QUÈ CONSISTIA CADATIPUS D’ALIMENTACIÓ, A PARTIR D’UNA ACTIVITAT PROPERA I ENGRESCADORA PER A ELLS. ESMORZAR HERBÍVOR VAU PORTAR DE TOT, DES DE TOT TIPUS DE FRUITA, A PASTANAGUES, ENCIAM…
• ESMORZAR CARNÍVOREN CADASCUN DELS ESMORZARS QUE VAM FER, CADASCÚ VA ENSENYAR A LA RESTA EL QUE HAVIA PORTAT PERESMORZAR, I MOLTS ENTRE ELLS, ES VAN INTERVANVIAR ESMORZARS, VAM DEIXAR TASTAR DELS SEUS… VA SERMOLT DIVERTIT! LA MAJORIA VAM PORTAR ENTREPANS, PALITOS AMB EMBUTIT, EMBUTIT SOL… PERÒ LA TÀNIAVA ANAR UNA MICA MÉS ENLLÀ, I VA PORTAR POLLASTRE! VAM RIURE MOLT!
• ESMORZAR OMNÍVOR
• 3. COM NEIXEN?LA SALEMA ENS VA EXPLICAR QUE NEIXIEN DE LA VULVA DE LA MARE I QUE ESTAVEN ALLÀ 110 DIES. COM JA HOHAVÍEM ESTAT PARLANT ABANS, L’ÀGATA ES VA ENRECORDAR QUE ERA DES DE PRINCIPI DE CURS FINS A NADAL, IL’HUGO B., QUE ELS NOSTRES BEBÉS TRIGUEN MOLT MÉS, MÉS DIES QUE DES DE QUE COMENÇA P5 FINS QUES’ACABA EL CURS.COM AIXÒ DELS NEIXEMENTS JA HO HAVÍEM TREBALLAT AMB D’ALTRES ANIMALS, VAM PLANTEJAR EL SEGÜENTDUBTE: TOTS ELS ANIMALS CREIXEN I NEIXEN DE LA PANXA DE LA MARE? I ELS TIGRES VAN RESPONDRE…:-HÈCTOR G: TOTS NO.- JUDITH: AMB ELS OUS.I QUINS ANIMALS POSEN OUS?- QUERALT: LA SERP.- ORIOL: LA GALLINA.- JUDITH: LES TORTUGUES.- AYELÉN: ELS DINOSAURES.- ALEIX: ELS OCELLS.- HUGO B. : “LOS FLAMENCOS. “- HUGO G. : “LOS POLLOS.”I SI POSEN OUS SÓN MAMÍFERS TAMBÉ?-SALEMA I QUERALT: NO, SÓN UNA ALTRE COSA.
• LA CLASSE DEL CINEMA, ELS DE 2n, VA ESTAR RUMIANT UNA MICA, PERÒ AL FINAL VAN RECORDAR-SE QUE ELSANIMALS QUE POSEN OUS SÓN ELS OVÍPARS! COM JA ENS HAVIA PASSAT AMB EL TIPUS D’ALIMENTACIÓ, QUEN’HI HAVIA QUE MENJAVEN LES DUES COSES, VAM PENSAR QUE POTSER TAMBÉ HI HAVIA ANIMALS AMBCARACTERÍSTIQUES DELS DOS. ENI VAM TROBAR UN PARELL: L’ORNITORRINC, I L’EDQUINA. SÓN ANIMALS QUEPOSEN OUS, I PER TANT SERIEN OVÍPARS, PERÒ QUE A LA VEGADA DONEN LLET DEL PIT ALS SEUS BEBÉS, I PERTANT SERÍEN TAMBÉ MAMÍFERS.ALGUNS JA CONEIXIEN QUÈ ERA UN ORNITORRINC, PER DIBUIXOS DE “PHINIAS I PHERP” COM VA DIR EL DANI,PERÒ MAI HAVÍEN VIST UNA EDQUINA, AIXÍ QUE VAM BUSCAR UNA IMATGE A L’ORDINADOR. ORNITORRINC EDQUINA
• 4. COM ES DESPLACEN?ELS TIGRES ES DESPLACEN CAMINANT, PERÒ COM HEM VIST EN DIFERENTS VÍDEOS, TAMBÉ FAN GRANS SALTS OCORREN. A LA CLASSE S’HAN FET MOLTS SUPÒSITS, DES DE QUE CORREN A 30 KM PER HORA, COM DIU EL DANI,O COM L’ORIOL, QUE ASSEGURA QUE NO, QUE CORREN A 40 KM/H. PER CÒRRER TAN RÀPID COM ELLS, L’ALEIXPROPOSA QUE ANEM AMB BICI, MENTRE QUE L’AYELÉN I L’ERIC DIUEN QUE MILLOR AMB UNA MOTO.COM QUE REALMENT NO SABEM A QUINA VELOCITAT PODEN ARRIBAR A CÓRRER ELS TIGRES, INTENTARDESPLAÇAR-NOS NOSALTRES RÀPID COM ELLS, TOT FENT UNA ACTIVITAT SIGNIFICATIVA PELS INFANTS ÉSCOMPLICAT. NO HEM POGUT EXPERIMENTAR AQUESTA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT. PERÒ COM QUEVEIENT-LO SALTAR TOTS ES QUEDAVEN BEN SORPRESOS DELS SALTS TAN LLARGS QUE FEIEN, HEM INTENTATSALTAR COM UN TIGRE, I LA VERITAT ÉS, QUE ENS HEM QUEDAT MOLT LLUNY…
• UN TIGRE ÉS CAPAÇ D’ARRIBAR A FER UN SALT DE 10 METRES DE LLARG PER 5METRES D’ALT. PER COMPROVAR QUANT SOM CAPAÇOS DE SALTARNOSALTRES, LI VAM DEMANAR AL JAUME UNA CINTA MÈTRICA . ELVAM COMENÇAR A ESTIRAR, I ESTIRAR. VAM VEURE QUE LA CINTA MÈTRICANOMÉS ARRIBAVA FINS ALS 5 METRES… COM HO PODIEM FER? ENS VAMPOSAR A PENSAR, SI NECESSITEM 10 METRES, I NOMÉS EN TENIM 5, QUANTSENS FALTEN… I EL DANI VA DIR RÀPIDAMENT 5! PER FER 10 METRES,NECESSITAVEM MESURAR DUES VEGADES 5 METRES. COM ERA UNA LLARGADAMOLT GRAN, VAM PENSAR QUE MILLOR ERA SORTIR AL PORXO. VAM POSAR LACINTA MÈTRICA AL TERRA, I AMB L’AJUDA D’UN GUIX VAM TRAÇAR LAPRIMERA RECTA DE 5 METRES. DESPRÉS VAM TRAÇAR LA SEGONA.UN COP ENLLESTIT, VAM OBSERVAR LA GRAN RECTA DE 10 METRES… I MOLTSJA VAN VEURE QUE ERA IMPOSSIBLE SALTAR TANT!VAM COMENÇAR A FER ELS PRIMERS SALTS, I LA VERITAT, ÉS QUE QUEDAVAUN BON TROS FINS ALS 10 METRES… LA MAJORIA SALTAVA 1 METRE I POC.ALGUNS VAN PROPOSAR QUE COM LA CRIS ERA MÉS GRAN, POTSER ELLA ERACAPAÇ DE SALTAR FINS A MÉS LLUNY, PERÒ SALTAR TANT COM UN TIGRE ERAIMPOSSIBLE! UN COP HAVÍEM PROBAT EL SALT DE LLARGADA VAM INTENTAR EL D’ALÇADA. VAM COMENÇAR A ESTIRAR EL METRE CAP AMUNT, CAP AMUNT, CAP AMUNT… JA NO TENÍEM MÒDUL ON RECOLZAR ELS METRES I ENCARA NO HAVÍEM ARRIBAT ALS 5. TOTS VAM MIRAR CAP AMUNT, I VAM VEURE, QUE TAMBÉ ERA IMPOSSIBLE SALTAR TANT… EL MÒDUL FEIA UNS 3 METRES I TOT I AIXÍ NO EREM CAPAÇOS DE SALTAR TANT. REALMENT, VEURE A UN TIGRE SALTANT A AQUELLA ALÇADA I LLARGADA, DEVIA FER MOLTA POR, VAN VERBALITZAR ALGUNS…
• 5. ON VIUEN?ALS VÍDEOS I CONTES QUE HAVÍEM ANAT VEIENT, HAVÍEM OBSERVAT QUE ELS TIGRES VIVIEN A LES SELVES, I UNBON DIA, EN UNA CONVERSA VAM COMENÇAR A PARLAR SOBRE COM ERES LES SELVES, QUE SI HI HAVIAPALMERES I ARBRES, MOLTS ANIMALS… I VAM COMENÇAR A BUSCAR FOTOS A INTERNET PER OBSERVAR-LES…ESTAVEN TANT ENGRESCATS QUE VAN COMENÇAR A PROPOSAR COSES QUE PODRÍEM FER PER POSAR A LACLASSE, I UNA COSA VA PORTAR A L’ALTRA, FINS QUE AL FINAL, VAN DECIDIR QUE CONVERTIRÍEM LA NOSTRACLASSE EN UNA SELVA. COM EN AQUELLA COVERSA S’HAVIEN DIT MOLTES IDEES, VAM FER UN PETIT RECULL DETOTES LES SEVES PROPOSTES, VAM PENSAR COM PODRÍEM DUR-LES A TERME I EN UN TRES I NO RES, ENS VAMPOSAR A FER LA NOSTRA PRÒPIA SELVA. LLEGUI TOTES LES PROPOSTES, I MIREU QUE BÉ ENS HO HEM PASSATFENT-LES!-HUGO B. : “PODEMOS PONER UNA PALMERA I UN TIGRE A SOTA. I FER BASSALS DE MENTIRA AMB RANAS”.- SALEMA: PINTAR GESPA PER TERRA I POSAR A SOBRE TIGRES.- ALEIX: POSAR UN LLORO A SOBRE D’UNA PALMERA.- ENYA: I LA PALMERA AMB OCELLS A DALT!- PABLO: “POSAR OCELLS PENJANT DEL TECHU”.- TÀNIA: UN TIGRE DORMINT A SOTA D’UNA ARBRE.- ÁGATA: SI, I UN TIGRE PUJANT A UNA PALMERA.- HUGO G: FER ÀGUILES.- MARC: FER ALGUN SENYOR.- AYELÉN: I UN RIU AMB PEIXOS.- ÀGATA: I PEDRES!- ERIC: “POSAR UNES DIANES ON EL TARZAN SE COLGA I VA VOLANT”.
• -ABRIL: “PODEMOS COGER CARTULINAS GRANDES VERDES I CORTARLAS COMO HIERBA.”- DANI: PONER UN TIGRE ENCIMA DE LA HIERBA.- JOAO: UN TIGRE MENJANT-SE UN CÈRVOL.- ALEIX: SI, I POSAR MÉS ANIMALS DE LA SEVA.- ORIOL: LLEONS!- GUILLEM: SERPS!- MARC: FER EL CEL.- ABRIL: MICOS AGAFANT-SE A LES LIANES.- JUDITH: PODRIEM FER EL TIGRE PANTERA.- AYELÉN: O POTSER FER LES LIANES AMB CORDES VELLES.- PABLO: UN TIGRE PETIT AMB LA SEVA MARE A LA COVA.- HUGO G.: POSAR DOS CAVALLS.- ORIOL: POSAR UN “OSO PEREZOSO” DORMINT A UN ARBRE.- AYELÉN: PODRÍEM FER UNA CASA AMB INDIS QUE VIEUEN A LA SELVA.- JUDTIH: UN RIU AMB PEIXOS I AIGUA TRANSPARENT.- DANI: “UNA RAMA AMB UN MONO COLGANDOSE DE LA RAMA”.COM HEU POGUT COMPROVAR VAN FER MOLTES PROPOSTES, I DESPRÉS DE TREBALLAR MOLT… MIREU LANOSTRA CLASSE! SEMBLA O NO SEMBLA UNA SELVA?SI OBSERVEU TOT EL PROCÉS PODREU COMPROVAR QUE CADA NEN/A VA ESTAR COL·LABORANT ENL’ELABORACIÓ D’AQUELLA PART DE LA CLASSE QUE MÉS LI AGRADAVA. ALGUNS VAN VOLER FER UNA MICA DETOT, I D’ALTRES VAN PREFERIR CENTRAR-SE NOMÉS EN UNA COSA.
• FEM PALEMERES!
• FEM UN LLAC AMB PEIXOS!
• FEM LAVEGETACIÓ !
• FEM HERBA PER LESFINESTRESI ANIMALS PER POSAR A TOT ARREU!
• MIREU EL RESULTAT!ESCRIVIM RÈTOLS…
• 6. TAMBÉ MOREN…COM JA HAUREU POGUT COMPROVAR, EL TEMA DE LA MORT ÉS FORÇA RECURRENT EN LA MAJORIA DEL PROJECTES,ALMENYS EN AQUELLS QUE TENEN A VEURE AMB ELS ÉSSERS VIUS. IGUAL QUE EN D’ALTRES, AQUEST TEMA VASORTIR A DEBAT EN UNA DE LES CONVERSES QUE VAM TENIR. COM PODREU OBSERVAR, AQUEST COP CAP NEN NINENA VA FER AL·LUSIONS A FAMILIARS, CONEGUTS, MASCOTES… MORTES, SIMPLEMENT VAN ESTAR DEBATINT SICREIEN O NO QUE ELS TIGRES MORIEN, I QUINES PODIEN SER LES CAUSES…-HUGO B. : NO MOREN PERQUÈ TENEN DENTS AFILADES.-LAIA S.: SI QUE MOREN.-HUGO B. : “SI MUEREN ES PORQUE VIENEN UNOS XICOS EN SILENCIO Y LES DISPARAN PARA HACERSE CHAQUETAS DEPIEL.”- AYELÉN: I PER FER-SE CATIFES.- HUGO G.: O UN COIXÍ.-ORIOL: I MANTES TAMBÉ.- AYELÉN: I PER FER MEDICINES, QUE ENS HO VA DIR LA SALEMA.- ERIC: ALGUNS TIGRES MOREN QUAN SÓN VELLETS.- DANI: O PERQUÈ MENGEN MOLT.- QUERALT: ELS HOMES DE LA PREHISTÒRIA ELS MATAVEN PER FER-SE ABRICS, M’HO HA EXPLICAT EL MEU PARE.-HUGO B. : “O TAMBIÉN PUEDEN MORIR EN UNA LUCHA PORQUE EL OTRO ANIMAL LES MATA.”COM VAN FER MOLTES AL·LUSIONS A QUE ELS MATAVEN PER LA SEVA PELL PER PODER FER MANTES, COIXINS,CATIFES… O MEDICINES, VAM ESTAR PARLANT SOBRE QUÈ PENSAVEN DE TOT AIXÒ. QUE ELS SEMBLAVA…- PABLO: “MOLT MALAMENT, PERQUÈ NO SE TENEN QUE MATAR ELS ANIMALS.”- SALEMA: NO S’HAN DE MATAR ELS ANIMALS PERQUÈ NO ENS FAN RES I NO CAL MATAR-LOS.- HÈCTOR C.: ELS ANIMALS NO FAN RES ALS NENS.- ERIC: ELS TIGRES I TOTS ELS ANIMALS SÓN DE LA NATURA.
• -HUGO B.: ELS CAÇADORS ELS MATEN PERQUÈ SINÓ NO TENIM RES PER MENJAR. NOSALTRES MENGEM TIGRES?- TOTS: NO…- DANI: NOSALTRES MENGEM PEIXOS.- PABLO: I CAVALLS.- AYELÉN: TAMBÉ GALLINES.- SALEMA: PORQUETS.- HUGO G.: “JABALÍS!”- DANI: CONEJOS TAMBIÉN.- JUDITH: I VAQUES.- ABRIL: TAMBÉ MENGEM ALGUNS OCELLS. QUÈ PODRÍEM FER NOSALTRES PER EVITAR AIXÒ?- ERIC: DIR-LI AL ALCALDE QUE QUI MATI ANIMALS ANIRÀ A LA PRESÓ.- DANI: “O SE LO DECIMOS AL PP”. QUI ÉS EL PP?- DANI: “ES EL PRESIDENTE.” ….- HUGO B.: “O NOS DESNUDAMOS Y NOS PINTAMOS LA PIEL DE ROJO Y NOS ESTIRAMOS, COMO LAS FOTOS QUEHEMOS VISTO.”- JUDITH: O EN COMPTES DE MATAR-LOS, QUE DEPILIN A LES OVELLES I FACIN ELS ABRICS AMB AIXÒ.
• L’HUGO B. ENS HAVIA DONAT UNA BONA IDEA. PERÒ AIXÒ DE DESPULLAR-SE I PINTAR-SE TOT EL COS, AMB EL FREDQUE FA! BRRRRR, NO ENS CONVENCIA GAIRE … AIXÍ QUE VAM ESTAR PENSANT I PENSANT, I AL FINAL LA NÚRIA, ENSVA PROPOSAR FER UNA PANCARTA! COM ALGUNS I ALGUNES AIXÒ DE PINTAR-SE ELS HAVIA AGRADAT, VAM ESTARPARLANT, I VAM DECIDIR PINTAR-NOS LA CARA I LES MANS. PERÒ ARA CALIA PENSAR QUÈ POSARÍEM A LAPANCARTA… PRIMER VAN ESTAR DIENT “NO MATAR ELS TIGRES”, “NO MATAR ELS MAMÍFERS”, “ NO MATAR ELSANIMALS D’ESPANYA”, “NO MATAR ELS ANIMALS DE CERVELLÓ”… PERÒ PENSAT UNA MICA MÉS ENLLÀ… NOMÉSVOLÍEM QUE NO MATESSIN A AQUESTS ANIMALS? O A CAP ANIMAL D’ARREU DEL MÓN? VA SER EN AQUESTMOMENT QUAN VAN DIR… “NO MATEM ALS ANIMALS DEL MÓN”. AMB L’ESLÒGAN JA ESCOLLIT, ENS VAM POSAR ATREBALLAR…QUAN LA VAM TENIR ENLLESTIDA, VAM ANAR PER TOTA L’ESCOLA A MANIFESTAR-NOS! LA JORDAN, QUE ESTAVAFENT ANGLÈS A LA CLASSE DELS GOSSOS, EN VEURE’NS ENS VA FER UNA PROPOSTA, QUE TAL I COM FAN A LESMANIFESTACIONS, PENSÈSSIM UNA FRASE PER ANAR DIENT A MESURA QUE ENS “QUEIXAVEM”. AIXÍ QUE ENS VAMPOSAR A DIR: “NO MATEM ELS ANIMALS, NO MATEM ELS ANIMALS…”
• 7. ALTRES … ESCOLLIM EL SEXE DE LA NOSTRA MASCOTA I EL SEU NOM!QUAN JA TENÍEM EL PROJECTE ESCOLLIT, ELS TIGRES TENIEN MOLTES GANES DE COMENÇAR A EMPORTAR-SE LAMASCOTA DE LA CLASSE, AIXÍ QUE VAM COMENÇAR A PENSAR COM ENS AGRADARÍA QUE FOS.PRIMER VAM ESTAR PARLANT SOBRE SI ENS AGRADARIA QUE FOS UNA TIGRESSA O UN TIGRE. VAM FER LA PRIMERAVOTACIÓ I PER MAJORIA VAM GUANYAR ELS TIGRES, PERÒ ALGUNES NENES NO HI VAN ESTAR DEL TOT D’ACORD. NOENTENIEN COM HAVIA SORTIT TIGRES EN COMPTES DE TIGRESSES I VAM COMENÇAR A FORMULAR HIPÒTESIS ENTRETOTS. L’ERIC VA SUGGERIR QUE PODIA SER PERQUÈ A LA CLASSE HI HAVIA MÉS NENS QUE NENES, I ELS NENS HAVÍENVOTAT TIGRE, I LES NENES TIGRESSES. COM NO HO TENÍEM GAIRE CLAR, ENTRE TOTS VAM COMPTAR QUANTS NENS IQUANTES NENES SOM A LA CLASSE, I VAM OBSERVAR QUE EFECTIVAMENT SÓN MÉS NENS, PERÒ LA DIFERÈNCIA ÉSPETITA, 12 NENES I 13 NENS, PER TANT AQUESTA NO ERA BEN BÉ LA RESPOSTA. VA SER LLAVORS QUAN EL DANI VADIR, “POTSER HI HA NENES QUE HAN VOTAT TIGRES” I LA QUERALT VA AFEGIR: “ÉS CLAR I S’HAN AJUNTAT ELS VOTS IHAN GUANYAT ELS TIGRES”. L’AYELÉN VA DIR: “ÉS CLAR! SI AQUESTES NENES HAGUESSIN VOTAT TIGRESSA POTSERHAURÍEM GUANYAT NOSALTRES”.COM AQUESTA REFLEXIÓ NO NOMÉS LA PENSAVA ELLA, SINÓ LA GRANMAJORIA, ES VA OBRIR UN DEBAT SOBRE SI HI HA COSES QUE NOMÉS SÓNDE NENS O NOMÉS DE NENES I ENCARA QUE NO ENS AGRADI QUE ES FACINDISTINCIONS, MOLTS D’ELLS SÓN FLEXIBLES EN SEGONS QUINES COSES,PERÒ EN D’ALTRES TENEN MOLT CLAR QUE HI HA COSES EXCLUSIVES DENENS I QUE NOMÉS SABEN ELS NENS I PODEN FER ELS NENS, I COSES DENENES. PER TANT, ÉS UN ASPECTE QUE CALDRÀ CONTINUAR TREBALLANT ALLLARG DEL CURS , TOT INTENTANT PROMOURE ACTITUDS COEDUCADORES ION TOTS DOS SEXES ES SENTIN LLIURES PER ESCOLLIR UNES COSES O UNESALTRES, JUGAR AMB UNES JOGUINES O ALTRES… FER DE TOT, SENSECOMPLEXOS NI ESTEREOTIPS QUE ELS COARTIN.
• DESPRÉS D’AQUEST GRAN DEBAT, VAM FER UNA PETITA PLUJA D’IDEESSOBRE COM ENS AGRADARIA QUE ES DIGUÉS LA NOSTRA MASCOTA.AQUESTES VAN SER LES PROPOSTES… FINALMENT VA GUANYAR LAPROPOSTA DE L’HÈCTOR G.: LA NOSTRA MASCOTA ES DIRÀ “TRIGATUS”!TAMBÉ VAM ESTAR PARLANT QUE LES NOSTRES MASCOTES ANTERIORS,TANT EL PIRATA JACK, COM LA FOCA ROCA, HAVÍEN SIGUT DOS NINOS, IARA VOLIEN TENIR UNA MASCOTA QUE FOS TITELLA, COM LA QUETENÍEN ELS NENS I NENES DE P3 DE L’ANY PASSAT, LES MARIETES I ELSCAVALLS. AIXÍ QUE DESPRÉS DE BUSCAR UNA MIQUETA, VAM TROBARLA MASCOTA PERFECTA!
• VEIEM UN VÍDEO!L’ÀGATA ENS VA PORTAR UN VÍDEO MOLT INTERESSANT SOBRE UNA TIGRESSA, DEL QUE VAM PODER EXTREUREMOLTÍSSIMA INFORMACIÓ. MIREU ALGUNES DE LES COSES QUE VAM DESCOBRIR VEIENT-LO…TENEN COIXINETS PER CAMINAR SENSE FER SOROLL, UNS GRANS ULLALS AMB ELS QUE MATEN LES SEVES PRESES,PUGEN LES ORELLES QUAN ESTAN ESCOLTANT ALGUNA COSA I LES BAIXEN QUAN TENEN POR. SÓN DE LA FAMÍLIADELS FELINS COM ELS GATS, LES PANTERES, ELS LLEOPARDS O ELS LLEONS. MENGEN ZEBRES, BÚFALOS, VAQUES,CÈRVOLS, PORCS SENGLARS… ELS MICOS AVISEN ALS ALTRES ANIMALS QUAN VEUEN QUE ELS TIGRES S’ACOSTEN. I AMÉS…HUGO B.: LES PRESES SÓN ELS ANIMALS QUE CACEN. ALS TIGRES ELS FAN POR ELS “OSOS PEREZOSOS”.AYELÉN: ES MENGEN TOTS ELS CÈRVOLS I ELS BAMBIS.ORIOL: ELS AGRADA MOLT L’AIGUA.SALEMA: SI HI HA MOLTS CÈRVOLS NO ATAQUEN PERQUÈ SINO TOTS ELS CÈRVOLS SE LI PUGEN A SOBRE.ABRIL: A L’ESTIU, QUAN PLOU, TOTES ELS CÈRVOLS S’AJUNTEN I AIXÍ ELS TIGRES NO SE’LS PODEN MENJAR.PABLO: QUAN MENGEN MOLT SE LI QUEDA LA BOCA PLENA DE SANG.TÀNIA: TENEN LA PELL A RATLLES PER AMAGAR-SE I QUE ELS ALTRES NO ELS VEGIN. (ÉS EL SEU CAMUFLATGE)MARC: ES MULLEN QUAN TENEN MOLTA CALOR.ERIC: QUAN ES CANSEN DE CÒRRER FAN LA MIGDIADA.
• EXPLIQUEM UN CONTEEL BIEL ENS VA PORTAR UN CONTE: EL BALL DELTIGRE, QUE NARRA UNA BONICA HISTÒRIAD’AMISTAT ENTRE UN TIGRE I UNA NOIA. ELCONTE EXPLICA LA HISTÒRIA D’UN TIGRE QUESURT CADA NIT DE LLUNA PLENA A BALLARENTRE ELS ARBRES DELS BOSCOS. UN BON DIA,ÉS DESCOBERT PER UNA SIMPÀTICA NOIA, I ENCOMPTES D’AMAGAR-SE I FUGIR, COM SOL FERQUAN ES TROBA AMB D’ALTRES PERSONES,DECIDEIX COMPARTIR AMB ELLA EL SEUSECRET. DES D’AQUELL MOMENT, LA NOIA,CADA NIT DE LLUNA PLENA SURT A BALLARAMB EL TIGRE. PERÒ PASSEN ELS ANYS I…AQUELLA NOIA ÉS FA VELLETA, I DECIDEIXEXPLICAR-LI A LA SEVA NÉTA, LA SEVA BONICAHISTÒRIA D’AMISTAT AMB EL TIGRE. LA NÉTA,QUE TAMBÉ EL VOL CONÈIXER ACOMPANYAUNA NIT A LA SEVA ÀVIA, I DES DE LLAVORS,L’ÀVIA JA NO BALLA AMB EL TIGRE, SINÓ LASEVA NÉTA, ELLA PREFEREIX RESTAR ASSEGUDAVEIENT-LOS BALLAR TOTS DOS.
• FEM PETJADES DE TIGRE!PER DECORAR EL TERRA DE LA CLASSE, I PODER POSAR NOM PER DISTINGIR LESTAULES, VAM ESTAR PINTANT UN MUNT DE PETJADES!
• NOMÉS ENS QUEDA DONAR-VOS LES GRÀCIES PER TOTA LA VOSTRA AJUDA, SENSE ELLA NOPODRÍEM HAVER FET TANTES COSES! ESPEREM QUE US AGRADI!