EL PAS DEL TEMPS
Aprofitant la celebració dels 10 anys de LA
SÍNIA, hem ampliat la mirada a observar
com el pas del temps ...
L'exposició ELS OBJECTES PARLEN ens ha permès, a partir de l'observació d'objectes,
aproximar als infants a conceptes temp...
Els objectes antics que tenim a l'exposició ens aproximen a un recorregut pels vells
oficis, que es feien a la vila. Molin...
EL PAS DEL TEMPS DE LA SÍNIA
Guió de la representació
L’Èlia i l’Arlet estaven molt contentes perquè gràcies als infants d...
ÈLIA: Has dit que ara el pati i l’escola és molt més gran que fa 10 anys. El que vull dir-te
és que aquí tens un exemple d...
ARLET: Això cada vegada es complica més, i a mi em costava entendre el pas del
temps a partir dels 10 anys de l’escola… Si...
ÈLIA: No, no, no t’ho pensis pas. Per a totes les coses cal un temps i de vegades ens cal
tenir paciència per arribar a te...
Si ara tinguéssim aquí l’avi, que aviat farà 100 anys ens en podria explicar moltes
d’històries.
ÈLIA: Ostres, i quan enca...
ARLET: És molt xulo. Plantem llavors en uns cartrons que tenen uns foradets perquè
creixin una miqueta i després ho plante...
ÈLIA: Sí, sí, ja ho veig. És el vostre circuit de bicis que heu construït fa dos mesos.
ARLET: És molt xulo!!!
1r REPRESEN...
10 Anys de La Sínia
(Música de la cançó Get Lucky)
DIA A DIA, ANY RERE ANY,
ESTACIONS VAN PASSANT.
EL QUE AHIR ERA PRESENT...
Hem gaudit de poder pujar al primer autobús de la línia Avinyonet- Vallirana- Molins de Rei
10 anys de la sínia
10 anys de la sínia
10 anys de la sínia
10 anys de la sínia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

10 anys de la sínia

973

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
973
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

10 anys de la sínia

  1. 1. EL PAS DEL TEMPS Aprofitant la celebració dels 10 anys de LA SÍNIA, hem ampliat la mirada a observar com el pas del temps fa canviar el nostre entorn i ens hem proposat altres objectius presents al currículum. Gràcies a deu fotografies de l'escola, que representen els deu anys de la seva vida una per cada any-, podem captar l'evolució de la LA SÍNIA. Aquestes fotografies ens han servit per construir una línia del temps sobre la pròpia història de LA SÍNIA. Una aproximació al pas del temps La societat està situada en un ESPAI (territori), que es transforma constantment amb el pas del TEMPS (evolució). A l'escola la interiorització d’aquestes dues categories conceptuals, ESPAI I TEMPS, prepara als infants per a comprendre la realitat social i la seva complexitat. Els conceptes espacials són més fàcils d'introduir que els conceptes temporals. L’espai el podem experimentar a través de l’observació directa, en canvi el temps se’ns escapa de l’observació directa i, per captar-lo, ho hem de fer indirectament. Quant més conceptes d’espai i de temps treballem i construïm conjuntament amb els infants més enriquim el seu llenguatge i els ajudem a aprendre. Però ho hem de fer a poc a poc, dels conceptes més senzills al més complexos, i fer-ho a través de metodologies experimentals i vivencials com ho han viscut aquesta setmana amb els treballs monotemàtics a les aules i amb els tallers intercicles.
  2. 2. L'exposició ELS OBJECTES PARLEN ens ha permès, a partir de l'observació d'objectes, aproximar als infants a conceptes temporals, que els costa de captar perquè són força abstractes.
  3. 3. Els objectes antics que tenim a l'exposició ens aproximen a un recorregut pels vells oficis, que es feien a la vila. Molins de Rei era un poble de forta tradició pagesa però amb presència d'indústria tèxtil, on altres oficis hi tenien molta força. Els objectes de la vida ens han permès captar canvis molt importants en la vida quotidiana. Podem observar les transformacions en els rellotges, en les planxes, en les ràdios, els molinets de cafè... Aquests objectes ens parlen de com vivien els nostres avis i els nostres besavis i ajuden als infants a comprendre els canvis que es donen en el temps. Han pogut fer comparacions entre la vida que ells tenen amb la que varen viure les generacions anteriors de molinencs i molinenques.
  4. 4. EL PAS DEL TEMPS DE LA SÍNIA Guió de la representació L’Èlia i l’Arlet estaven molt contentes perquè gràcies als infants de l’escola havien pogut recopilar les fotografies més significatives dels 10 anys de la Sínia. Alhora, han anat fent memòria entre les dues del que havia significat cada incorporació de grups, de mestres, d’espais i d’elements significatius amb el creixement de l’escola. L’Arlet i l’Èlia són a casa al menjador remirant les fotos. ARLET: Quina sort que hem tingut amb els infants de l’escola que ens han ajudat a recopilar fotos i records, oi? ÈLIA: Sí, noia, no m’esperava reviure tantes emocions ni tants records mirant totes aquestes fotos. Fa tant de temps i m’han passat tantes coses…. quan vaig començar a P3 era una neneta i ara ja vaig a l’institut. ARLET: Sí, molt temps, 10 anys, però això del temps és una mica així, oi? ÈLIA: Què vols dir, així?, que és abstracte? que és volàtil? El temps passa i amb el pas del temps hi ha coses que perduren, n’hi ha que es modifiquen, n’hi ha que creixen o n’hi ha simplement que canvien. Mira, mira aquesta foto així era l’escola quan vaig començar, només hi havia dos mòduls; un on hi havia les dues aules de P3, els verds i els taronges, i un altre on hi havia la secretaria i el menjador i psico; la resta era pati. Mira, jo era un d’aquests…. P3: REPRESENTANT EL PRIMER ANY D’ESCOLA (VERDS I TARONGES) ÈLIA: De mica en mica a mida que l’escola es feia gran, van anar afegint-hi més mòduls, primer dos més, llavors érem primer, P5, P4 i P3. Després van posar dos mòduls més, l’escola creixia… i així van anar ampliant fins que vam ser uns vuit mòduls. ARLET: Caram, que diferent que era tot. El pati que tenim ara és molt més gran i més xulo, i ara l’escola també és més gran: som molts més nens i mestres. ÈLIA: Fitxa’t amb el que has dit! ARLET: El què?
  5. 5. ÈLIA: Has dit que ara el pati i l’escola és molt més gran que fa 10 anys. El que vull dir-te és que aquí tens un exemple d’allò que t’explicava abans. La Sínia, al llarg d’aquests anys, ha perdurat, la tenim aquí, veus? ARLET: Sí. ÈLIA: Però com tu bé has dit, hi ha coses que s’han modificat, ha canviat l’escola. Saps quina cosa ha canviat? El nom, el nom de l’escola també. ARLET: Què vols dir? No sempre s’ha dit Sínia la nostra escola? ÈLIA: No, al principi es deia escola Molins de Rei. ARLET: Ai, quin nom més lleig i sosu!!! Com és que li van posar aquest nom? ÈLIA: No ho sé, però tens raó, escola Molins de Rei, era un nom molt lleig per a una escola. És molt més bonic Sínia. Arlet, tu saps per què li vam posar el nom de Sínia? ARLET: Sí, sí que ho sé: és perquè el carrer de davant de l’escola es diu carrer de les Sínies, oi que si? ÈLIA: Nooo, no és per això. ARLET: Ah, no? Doncs, per què? ÈLIA: Doncs perquè Molins, igual que molts pobles del Baix Llobregat, era un poble molt agrícola. El riu marcava molt l’activitat econòmica dels pobles, i la zona del tram baix del Llobregat eren terres molt fèrtils on els pagesos podien tenir molt bones collites tant d’horta com de fruita de regadiu. I per poder extreure l’aigua del subsòl utilitzaven en algunes ocasions sínies, aquí en aquesta zona n’hi havia tres, una d’elles molt a prop d’on ara és l’escola. 3r: REPRESENTANT LA HISTÒRIA AGRÍCOLA DE MOLINS RECORDANT LA TOPONÍMIA DEL BARRI DE LA GRANJA I LA SIMBOLOGIA DE LES SÍNIES VINCULADA AL NOM DE L’ESCOLA. ÈLIA: Però d’això t’estic parlant de fa molts i molts anys, si li preguntem a l’avi vellet, potser se’n recorda d’haver-ne vist alguna, però no l’havia fet ell no. ARLET: Caram, doncs d’això sí que fa molt de temps, oi? ÈLIA: Sí, Arlet, m’ho van explicar a l’escola i crec que estem parlant de fa quasi 300 anys, entre 250 i 300. Me n’he informat i sembla que el que dóna nom al barri on hi ha l’escola és una masia que hi havia per aquí el 1732 que es deia La Granja, i el barri ha adoptat aquest nom.
  6. 6. ARLET: Això cada vegada es complica més, i a mi em costava entendre el pas del temps a partir dels 10 anys de l’escola… Si ara parlem de 250 o 300 anys endarrere això encara es complica més, és una bestialitat. Èlia, tot això és molt complicat; tornem a les fotos de l’escola. Va, explica’m: primer vau estar amb barracons, com m’has explicat amb el nom tan lleig d’escola Molins de Rei, després us van canviar el nom i després… ÈLIA: Després, després… ah, ja me’n recordo. Mentre estàvem als barracons, al costat, els paletes i els arquitectes anaven construint el nou edifici de l’escola. Quan ja va estar a punt… ostres, me’n recordo com si fos ara, tots els nens i nenes vam començar a empaquetar les coses de l’escola per fer el trasllat. ARLET: Tot? ÈLIA: Sí, tot, comptàvem les coses que teníem a les classes i fèiem inventari, posàvem els rètols a les caixes per a no perdre res. I, sí, tot, tot ho empaquetàvem: libres, jocs, ordinadors, llapis, gomes, retoladors… 4t: REPRESENTANT EL TRASLLAT DELS MÒDULS A L’EDIFICI NOU ÈLIA: Després de fer el trasllat i quan ja va estar tot a punt, vam fer el canvi d’edifici. El primer dia d’escola al nou edifici, saps què? Vam tenir la sort que va ser també un dia molt especial i festiu perquè va coincidir amb la diada de St Jordi, el dia 23 d’abril del 2008. ARLET: Doncs quina sort vau tenir, quin dia més bonic, no? ÈLIA: Sí, recordo que en entrar a l’escola portàvem una rosa i la podíem deixar al racó de l’escola que més ens agradés. Llavors era petita, només tenia … anys, i no li vaig donar massa importància, però ara amb el temps, quan hi penso… ARLET: Ai, Èlia, que t’estàs emocionant una miqueta. ÈLIA: Ai, sí, una miqueta. Va seguim… mira, mira aquesta foto, això sí que ho reconeixes, oi? ARLET: Sí, i tant, és el poli. ÈLIA: El primer any no teníem poliesportiu, el van anar construint de mica en mica un cop instal·lats al nou edifici. ARLET: No m’ho imaginava, em pensava que quan vau fer el trasllat tot ja estava com ara.
  7. 7. ÈLIA: No, no, no t’ho pensis pas. Per a totes les coses cal un temps i de vegades ens cal tenir paciència per arribar a tenir-ho tot com volem. Però saps què? Quan ho tens t’agafa una alegria tan gran… que te n’adones que ha valgut la pena, el temps d’espera. I una mica és el que ens va passar amb el poli. Quan el vam veure acabat… 2n: REPRESENTA LA CANÇÓ DEL SUPER3 “EM MOC, EM MOC, M’AGRADA L’ESPORT”. ARLET: Que bé, quina sort poder haver viscut tot aquest procés, oi? ÈLIA: Per mi, sí. Mira, mira, t’ensenyo només un trosset de foto a veure si ho reconeixes… ARLET: Clar, és l’Aleph!!!! ÈLIA: Tu recordes la història de l’Alelph? ARLET: El seu conte? Sí, sí, que el recordo. Ostres, això vol dir que els primers dies tampoc vau tenir biblioteca? ÈLIA: Doncs, no, no en vam tenir. El primer curs que vam estar a l’edifici nou no teníem ni Alehp ni biblioteca. Uns dies abans del 28 d’octubre del… a les classes vam començar a rebre uns missatges i unes pistes i al final vam descobrir i conèixer l’Alehp, que ens va explicar tota la seva història. 5è: REPRESENTA LA HISTÒRIA DE L’ALEHP (PICAPEDRERS, PAPIR, TERRATRÈMOL, PAPER, ALEHP, LECTURA: CONTES I CONEIXEMENT). ÈLIA: Quantes coses, quants canvis en tan poc temps, oi? Només en… anys ARLET: Ai, no sé si és molt o poc temps, depèn de com t’ho miris. Moltes coses, sí. Moltes emocions viscudes per tu i per mi, però per a altres persones que no hagin viscut això, vols dir que ho poden percebre, tot això? ÈLIA: No ho sé, suposo que no. Suposo que en una altra escala és el que ens passa a nosaltres quan mirem endarrere a través d’objectes antics, quan els pares o els avis ens expliquen un munt d’històries viscudes quan es miren un rellotge antic o un fotografia, oi? ARLET: És veritat el temps passat sovint el recuperem amb altres elements que ens evoquen un record, una experiència viscuda.
  8. 8. Si ara tinguéssim aquí l’avi, que aviat farà 100 anys ens en podria explicar moltes d’històries. ÈLIA: Ostres, i quan encara anem més endarrere? ARLET: Què? Què vols dir? ÈLIA: Doncs, que si mirem més endarrere, parlem també de mil·lennis, segles… ARLET: Ufff!!! Èlia, no sé massa de què em parles, això no ho entenc. ÈLIA: No pateixis, ja ho aniràs entenent. Va, mira, mira aquesta foto. ARLET: És la sala de psico, oi?. Però, però, la veig diferent…. aaah!!! ja me’n recordo. Això ja ho he viscut jo també!!!. La sala de psico era… on ara hi ha ludoteca, oi? Sí, sí, sí… quina gràcia. ÈLIA: Sí, tens raó, la sala de psico era allà a on hi ha la ludoteca i era bastant més petita que ara. P4: REPRESENTA EL JOC A LA SALA DE PSICO ARLET: Ara podem construir la línia dels 10 anys de l’escola juntes, jo també puc fer memòria amb tu. Mira el pati, que gran que es veu… ai! ÈLIA: Ai, què? ARLET: Que diferent que es veu el pati sense l’estructura. Ostres, fa només… cursos que la tenim, que curiosa és la percepció del temps, de l’espai i dels objectes. Tot i que he jugat en aquest pati sense l’estructura, em sembla com si hi hagués estat sempre. ÈLIA: Sí, noia, quina sort que tens, jo vaig poder-hi jugar molt poquet, només dos anys. ARLET: Doncs jo m’ho passo pipa pujant i baixant… 6è: FA UNA REPRESENTACIÓ DEL QUE SUPOSA EL JOC AMB L’ESTRUCTURA DEL PATI A TRAVÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE FALCONS ARLET: Èlia, al mirar aquesta foto on no hi havia l’estructura me n’adono que el pati és una de les coses que ha anat canviant més al llarg d’aquest temps. Des que jo sóc a l’escola recordo dues jornades de bricolatge que amb els pares hem anat fent reformes, l’any passat l’hort, que era quan jo feia P5. Ara ja que fa un any que tenim l'hort i recordo que hi hem pogut plantar força coses. Ara que estic a primer som nosaltres qui ens cuidem de l'hort i ja hi hem collit enciams, tomàquets.. ÈLIA: Ara amb l’hort sembla que torneu als orígens d’aquesta zona agrícola, noia.
  9. 9. ARLET: És molt xulo. Plantem llavors en uns cartrons que tenen uns foradets perquè creixin una miqueta i després ho plantem a l’hort. Hem plantat raves, carbassons, tomàquets, enciams… P5: REPRESENTA L’ESPAI MEDITERRANI I L’HORT ÈLIA: Noia, quina producció d’hortalisses!!! ARLET: En els camps que hi havia abans aquí, què hi plantaven? ÈLIA: Una mica com el que esteu plantant vosaltres: patates, cols, tomàquets, enciams, pebrots, bledes, carxofes… i també alguns arbres fruiters: pomeres, pereres, presseguers, pruneres, cirerers… ARLET: Quina llàstima que ara no hi hagi res d’això, oi, Èlia? ÈLIA: Noia, les coses canvien, ja t’ho he dit molts cops. I aquí els pagesos potser no es podien guanyar massa bé la vida. L’activitat econòmica dels pobles ha canviat molt els darrers anys, si no, fixa’t en tots els objectes que els nostres avis i besavis abans tenien a les seves cases i feien servir. ARLET: Sí, ho he vist a l’exposició «Els objectes parlen». Sí, els pares de l’avi vellet no tenien llum, electricitat a casa seva com ara. ÈLIA: I també tenien animals a casa seva. Sí, l’avi m’explica que quan volien un conill o una gallina per dinar, l’havien de matar. ARLET: Ai, sí, és veritat, quina angúnia. ÈLIA: Però tot això ha evolucionat, ara tenim electricitat on connectem els ordinadors, les xarxes de wifi. S’han reconstruït els camps i les masies per carrers asfaltats, pisos, botigues i escoles. I això és així, si no, no estaríem aquí fent aquesta línia del temps dels 10 anys de l’escola. ARLET: Sí, és veritat. Ara ja no hi ha carros amb cavalls i matxos. Com el Matxo de l’escola!!! ÈLIA: Clar dona, per què creus que els pares i les mares van fer aquesta bèstia de foc per a l’escola? Perquè estava relacionada a tot aquest passat agrícola de Molins i dels terrenys on ara està ubicada l’escola. ARLET: És clar, és veritat!!! Però ara tenim cotxes, motos, camions… i gràcies a les rodes de tots aquests… Mira, mira!!!
  10. 10. ÈLIA: Sí, sí, ja ho veig. És el vostre circuit de bicis que heu construït fa dos mesos. ARLET: És molt xulo!!! 1r REPRESENTA EL CIRCUIT DE BICIS ÈLIA: Teniu molta sort de tenir aquest circuit i que pugueu jugar amb les bicis d’aquesta manera a l’hora del pati. Arlet, et sembla bé si endrecem totes aquestes fotos de la història de l’escola per ordre cronològic? ARLET: No sé massa què vol dir, però imagino que vols dir que les endrecem a mida que l’escola s’ha anat fent gran i posant coses noves, oi? ÈLIA: Mira, ara aquest eix cronològic ens permet fer una mirada 10 anys endarrere: d’on hi havia quatres barracons a l’escola que tenim ara, a on érem només 50 nens i nenes i 4 adults fins a 452 infants i 32 adults. El temps, com dèiem el principi, és abstracte, però coses com aquestes ens permeten poder palpar d’alguna manera el pas del temps. Sempre parlem del temps: no tenim temps, corre!, afanya’t!, ja s’ha acabat el temps, deixa’m un minut que ja vinc, un segon, un moment… constantment parlem de mesures del temps, mai m’hi havia fixat fins ara. Sí, noia, sovint el temps ens apressa, ens apura, ens fa córrer i això no ens permet assaborir l’ara, el present, l’instant precís que estem vivint. No cal mirar sempre el futur ni tampoc viure sempre dels records passats. Mirar endarrere ens ajuda a reviure la nostra història, viure el present ens fa més feliços, ens ajuda a valorar la petiteses de cada dia i de cada instant i a projectar cap al futur, ens ajuda planificar-nos, a buscar el que volem ser, a fer projectes i a lluitar per ells. ARLET: Carai, noia que difícil m’ho poses, deuen ser reflexions de gran.
  11. 11. 10 Anys de La Sínia (Música de la cançó Get Lucky) DIA A DIA, ANY RERE ANY, ESTACIONS VAN PASSANT. EL QUE AHIR ERA PRESENT, ARA JA ÉS PASSAT. SI, TOTS CREIXEM, ENS ANEM FENT MÉS GRANS. NO S'ATURA EL TEMPS, ELS MINUTS VAN PASSANT. TOT JUST VÀREM COMENÇAR, EN BARRACONS NI PINTATS, ARA 10 ANYS HAN PASSAT, RENOI COM ANEM CANVIANT. DURANT EL CURS CELEBREM AQUEST ESDEVENIMENT, I TOTS ESTEM TANT CONTENTS PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA, PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA, PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA. PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA. PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA. ELS RELLOTGES ENS AJUDEN, A VEURE COM PASSA EL TEMPS, QUE SI BÉ ÉS MOLT EVIDENT, D'EXPLICAR JA COSTA MÉS. HORES, MINUTS, SEGONS, MILISEGONS, DIES, SETMANES, ELS MESOS I UN ANY! TAN SI FA SOL COM SI PLOU, SI FA FRED O FA CALOR, ESTIU, HIVERN O TARDOR, SEMPRE VENIM A LA SÍNIA. PRESENT, PASSAT I FUTUR, TOTS JUNTS ARA CANTAREM, PERQUÈ ESTEM TOTS MOLT CONTENTS, PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA, PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA, PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA, PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA, PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA.
  12. 12. Hem gaudit de poder pujar al primer autobús de la línia Avinyonet- Vallirana- Molins de Rei

×