Your SlideShare is downloading. ×

Carta oberta a ernest maragalll

282

Published on

Albert Bayot i Fuertes

Albert Bayot i Fuertes

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
282
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Carta oberta de lexdirector dun Institut públic al Conseller dEducació.Hble. Sr. Ernest Maragall i MiraConseller dEducació de la Generalitat de Catalunya.Honorable senyor,Madreço a vos, en una carta oberta, per tal de compartir amb lopinió pública tota una sèriede reflexions que fa temps que porto a dins i que ara, quinze dies després dhaver deixat de serdirector dun institut públic, em ve de gust exposar.He format part, deu anys seguits, de lequip directiu de lINSTITUT Josep Brugulat de Banyoles,dels quals els darrers vuit nhe estat el director. Acabo, per tant, el meu segon mandat dequatre anys havent acumulat una experiència dalt valor, tant pel que fa a lexerciciprofessional del càrrec com pel que fa al bagatge personal que me nemporto. He notatsempre un suport i una comprensió magnífics per part dels companys i companyes delclaustre, per part de lalumnat i també per part de les seves famílies. Podria dir, fins i tot, queha estat una bona experiència professional si no fos per la frustració, la desil·lusió i el desànimque mha comportat el tracte fred i distant que he rebut per part del Departament dEducaciói, duna manera especial, aquests darrers tres anys.He de puntualitzar -per ser just- que també he trobat calidesa , comprensió i esperit de serveien algunes de les persones dels Serveis Territorials de Girona i dels Serveis Centrals amb qui hehagut de tenir relació professional. Poques, però nhi ha i ho he de dir. Alguns administratius iadministratives, tècnics i inspectores o inspectors han estat lexcepció . Però constato que,amb el funcionament actual del Departament que dirigiu, leducació del nostre país NO potanar bé de cap de les maneres.Heu de saber i de comprendre que els instituts i les escoles són molt més que simples unitatsadministratives amb uns resultats dexplotació. Són nuclis de vida. Són cèl·lules socials queesdevenen escenari de moltes vivències i, en funció de com es gestionin, podran oferir la sevacara més positiva o, contràriament, la més negativa. Fins i tot, fent servir paràmetres correctesde gestió, es pot dur un centre educatiu a una situació catastròfica perquè el teixit que es faentre els nois i noies, les seves famílies i el professorat i el personal no docent és un teixitextremadament fràgil i delicat que cal cuidar amb molta humanitat.Els meus vuit anys com a director mhan ensenyat moltes coses i potser la més valuosa,justament, ha estat aquesta: la importància del factor humà. Moltes vegades, convençut detenir raó en una decisió, mhe esperat a aplicar-la fins que he aconseguit fer-la comprendre,modelar-la per adaptar-la més a tothom, contrastar-la i assajar-la, assumint, per tant, el risc defer canvis mot a poc a poc i, evidentment, dequivocar-me. Però he tingut la sensació deguanyar en solidesa i en fonament i el centre, probablement, ha crescut. Un no pot conduiruna locomotora sense estar pendent de si el darrer de tots els vagons segueix després delúltim revolt...I precisament, us explico aquesta visió perquè –salvant les distàncies òbvies entre la direcciódun institut i la direcció duna Conselleria dEducació- aquest és lelement crucial que pensoque ha fallat des de fa molt de temps i que – em sap greu dir-ho- sha agreujat molt aquestsdarrers tres anys, de manera que actualment veig la situació de leducació del nostre país ambpessimisme i amb cert grau de frustració. El Departament sha dedicat a dilapidar els petitsesforços humans que a cada escola i a cada institut shavien anat teixint . Potser sense saber-
  • 2. ho, però ha estat així, us ho asseguro. La presa de decisions de canvi ha estat constant, lanormativa ha anat in crescendo i el bombardeig de decisions, propostes i innovacions no hapermès ni la consolidació de fórmules organitzatives ni tan sols una visió clara de cap on anem.Per posar-vos un exemple, ens hem estat formant en la metodologia de la PRÀCTICAREFLEXIVA un parell danys, sha anat interioritzant una bona línia de formació i, de cop, nosen parla més i se centra tot en el famós 1 x 1 que neix coix, a destemps, amb una forta dosidimpacte mediàtic però cap mena de reflexió de base sobre com sen farà un bon ús i sobre siés o no prioritari abans de tenir, per exemple, totes les aules equipades amb un ordinador i uncanó. O, per exemple, es llença un currículum basat en un nou model didàctic, el de lescompetències (que representa un canvi transcendental de lenfocament de lactedensenyament-aprenentatge) sense cap mena dindicació, de formació prèvia ni desensibilització sobre com sha de treballar. Limplementem com podem i després ja aniremposant pedaços de formació...I ara és un "campi qui pugui" sense cap mena de coherència mésenllà – això sí – domplir-nos la boca sobre la bondat de les competències bàsiques i omplintels diaris sobre tot tipus de proves per mesurar competències, fins i tot abans que els mateixoscentres en tinguem la informació.Resultat: un desori. Permeteu-me que ho digui així, sense embuts, UN DESORI, en majúscules,que ha dut els centres a una situació de desconfiança total i absoluta cap el Departament quedirigiu. El professorat està esgotat de fer-vos cas, dhaver de donar la cara davant de lesfamílies sobre les informacions que llanceu als mitjans de comunicació un parell de cops almes, dhaver de llegir i interpretar normatives canviants i ordres redactades des de despatxoscada cop més allunyats de la realitat dels centres, de canvis i canvis i canvis que no sónfonamentals i que, en tot cas, no resolen res sinó que, justament, compliquen aquell fràgilequilibri humà de què us parlava al començament.En aquests moments ( i això ja ve de lluny) el Departament dEducació no té cap credibilitat alscentres. Cap ni una. Pels directors i les directores aquest fet és un problema perquè massasovint les iniciatives que provenen de la Conselleria causen temor, incertesa i desconfiançamentre nosaltres ens desvivim per fer-les assumibles, creïbles i bones i topem, dia rere dia,amb el desencant i amb levidència: no funcionen. A tall dexemple parlem de l1 X 1, parlemdels recursos associats als Plans Estratègics, parlem de la no-continuïtat – i per tant la no-estabilització de tots els programes dinnovació que van llançar-se els anys 2005, 2006, 2007,etc. Parlem, també, de les polítiques de planificació basades, només, en criteris econòmics ieconomicistes que no van més enllà i no es plantegen ni la història ni la situació de cada centresinó només el nombre dalumnes previstos...o, si voleu, parlem també de la improvisació i ladesorganització en la implantació dels nous currículums com per exemple - i duna maneraflagrant- el de batxillerat LOE. I si en voleu més exemples, parlem del "navegar sense rumb"que veiem en els Plans Educatius dEntorn, que ens havien abocat a una mà de reunions demés que feia por, però que semblava que obrien una porta nova i potent. O parlem, també, dela manca de decisió important i decisiva sobre les UEC o, simplement, dels costos i delsbeneficis reals que ens ha aportat la sisena hora de Primària o dels que ens comportarà el noucalendari escolar que heu dissenyat sense fer una valoració prèvia de què shi guanya i de quèshi perd, en termes pedagògics. I així anem...I el mateix es podria dir sobre els canvis que hi hagut en la gestió interna dels centres i de larelació que aquests han de tenir amb el Departament. Daixò, lopinió pública no en sent aparlar... però afecta. I de quina manera... Des dun programa informàtic de gestió acadèmica,el SAGA, que ha estat un fracàs absolut des del seu naixement i que ha portat més problemesque no pas solucions, fins a una obsessió malaltissa de recollir dades i més dades en desenesdaplicatius informàtics dallò més enfarfegós que, lluny de simplificar la feina administrativaque ja teníem els directius, lha multiplicada sense que nosaltres en puguem veure cap menade profit per a la gestió. O bé, els canvis en el funcionament de les substitucions o de les
  • 3. resolucions de destinacions provisionals que, en nom duna millora, ha esdevingut menys àgil,menys efectiu, menys personalitzat (perquè hi ha circumstàncies personals i contextuals queha de poder valorar una persona amb capacitat de decisió i no pas un ordinador !) i, a sobre,molt menys transparents. O una consigna gairebé robòtica del personal dels ServeisTerritorials a dir-te, davant de qualsevol problema o gestió, aquell típic i molest "Barcelona noho vol" o bé "la màquina no em deixa canviar-ho". Un cop més, una mostra dallunyament o dedesconeixement de la realitat de les escoles i dels instituts.I, és clar, ara que vénen temps magres i que els recursos disminueixen, els treballadors deleducació no podem entendre lesforç que ens demaneu i els passos enrere que fem ( grupsdalumnat per sobre de la ràtio normal, supressió de desdoblaments, supressió daulesdacollida, retallada dhores de coordinació, disminució de personal de suport als centres, ...) ino podem estar dacord amb les retallades que potser, si shagués treballat duna altra manera,haurien estat comprensibles o potser no shaurien hagut de produir en tan gran mesura.En fi, podria seguir i tindria matèria per estona perquè he anat acumulant massa desencisos imassa frustracions. Per això, enguany, no he volgut continuar fent de director de linstitutmalgrat que se mhagi demanat des dinstàncies diferents. Me nhe cansat, senzillament.Tot i el to reivindicatiu i queixós daquesta carta oberta, no voldria acabar sense donar la mevaopinió en forma, també, dalguna proposta constructiva perquè, evidentment, mestimoaquesta feina i seguiré treballant per leducació del país com a professor i com a tutor amb lavoluntat de fer-ho tan bé com pugui. Les propostes són senzilles, mireu: aturem-nos unmoment, deixem de pensar i de crear novetats, analitzem què estem fent i deixem dempiparels centres perquè ens puguem concentrar en lensenyament . Escolteu-vos més els i lesdocents, analitzeu, amb nosaltres, què és el que cal potenciar i què és el que cal canviar. Fem-ho a poc a poc, donant temps i ajudant. Doneu instruccions clares al personal dels ServeisTerritorials sobre el tracte amb què shan de dirigir a nosaltres i sobre lesperit de "servei alscentres" que han de tenir, i al personal dels Serveis Centrals perquè entenguin que és alterritori on shan de poder prendre el 99% de les decisions . Resteu poder als ordinadors idoneu-ne a les persones. Organitzeu una bona formació i sensibilització sobre el currículumvigent... i, sobretot, humanitzem el Departament dEducació de la Generalitat de Catalunya.Jo crec que aquest canvi és possible i estic convençut que lalumnat, les famílies el professorat iel país en general us lagrairan.Atentament,Albert Bayot i FuertesBanyoles, 15 de juliol de 2010LA RESPOSTA DE LA CONSELLERIA
  • 4. Ahir a la tarda, per correu electrònic, rebia la següent resposta per part de laConselleria dEducació... (Jutgeu vosaltres mateixos...)----------------------------------Benvolgut,Li comuniquem que el conseller ha llegit el seu escrit en el que li fa diverses reflexionssobre l’educació, i li agreix el temps que hi ha dedicat en fer-li arribar, tot i que nocomparteix la seva opinió.De totes les seves paraules i resumint en agradaria aclarir-li, respecte al projecteEDUCAT 1x1, que tan poc li ha agradat, que, d’ençà que vam engegar aquest Projecte,més de la meitat dels centres d’ensenyament secundari de Catalunya s’hi han afegitvoluntàriament, la qual cosa indica que es tracta d’un Projecte ben valorat entre els i lesdocents i la comunitat educativa i -per tot allò que constatem- especialment apreciat pelmateix alumnat. El Projecte eduCAT1x1 és l’inici d’una nova concepció de l’educaciódel segle XXI que combina: a) tecnologies digitals per a alumnat i docents; b)connectivitat a les aules; c) continguts educatius digitals, i d) formació del professorat.Pel que fa a les seves paraules respecte a la desconeixença de la realitat dels centres, i ladesconfiança dels mestres i professors vers el Departament i a aquest conseller, usvoldríem dir que només pel fet de repetir-les sense cap evidència fefaent, feu queesdevinguin encara menys certes i més buides de raons, sobretot si qui les llança és unservidor públic docent. Només aclarir-li que durant tot el temps que porta aquestconseller en el seu càrrec ha visitat més d’un centenar de centres cada any, i en cada unad’aquestes visites ha mantingut reunions amb els mestres/ professors i representants depares i mares d’aquests centres, els quals l’han informat detalladament de la situació quetenien i per tant, al contrari del que vostè diu si que està al cas de la realitat als centres,tant ell com tot el seu l’equip que treballa al servei de l’educació d’aquest país.Atentament,Generalitat de CatalunyaDepartament dEducacióSecretaria del ConsellerLA MEVA RESPOSTA
  • 5. I aquest matí, puntualment, els he contestat...------------------A l’atenció de l’Honorable Conseller d’Educació i el seu equip de Secretaria.Benvolguts senyors,Vaig rebre, ahir, la vostra resposta a la carta oberta que vaig trametre al Consellerdivendres passat i, com que constato que no s’han entès algunes coses, voldria fer-vostres consideracions amb ànim d’aclarir i, també, de construir.Vull dir, per endavant, però, que el contingut i el to de la vostra resposta són un senyalflagrant del que passa en aquest Departament: hi ha una llunyania absoluta entre elvostre discurs i la realitat. I em preocupa de debò. Si no, no m’hauria molestat a opinari, encara menys, a contestar la vostra resposta. Em sembla que és bo que admeteu que uscal escoltar veus crítiques per situar-vos. I més quan aquestes veus opinen des de laprimera línia de foc, ho fan amb sentiment i amb sinceritat i des del respecte.A veure si sóc capaç d’expressar amb encert el que hauria de quedar clar.CONSIDERACIÓ 1: Educat 1x1 ha tingut molt d’èxit entre els instituts. Evidentment.Només faltaria ! La premsa s’omple d’ordinadors portàtils i pissarres digitals i lesdireccions dels centres, un cop més, pensem que no podem deixar escapar unesdotacions i un avenç metodològic que, malgrat moltes incerteses, suposa un pasendavant de modernització dels equipaments i, a més, sabem que els estudiants hovaloraran positivament, d’entrada. El problema no és aquest sinó el COM s’ha fet iCOM temem que es farà. A hores d’ara, us diré com està el tema als instituts: no se sapsi hi haurà dotació per a tothom que ho ha demanat, no s’han escollit llibres de text enpaper i s’ha explicat a les famílies que potser començarem el curs amb fotocòpies, elprofessorat ha de posar el seu propi ordinador per anar a l’aula , els centres hem fetllargs debats sobre COM s’utilitzarà aquesta nova eina i tot el que comporta ( tant desd’un punt de vista pedagògic com funcional i organitzatiu) i la formació es farà un coptinguem el curs iniciat... M’hauria agradat que haguéssiu pogut assistir, des d’un racó, ala reunió que es va organitzar a Girona per explicar-nos com es farien les coses. Esticconvençut que no l’hauríeu aprovada de cap de les maneres...Al meu institut vaig reunir el claustre al mes de març per convèncer-lo que, malgrat lesreticències, les pors i la poca fiabilitat del Departament, calia que ens hi apuntéssim,senzillament per no perdre l’oportunitat i per no marcar una diferència amb els altresinstituts de la població i del territori. Vaig aconseguir aprovar la proposta de presentar lasol•licitud per assentiment, fent ús de la meva autoritat moral que, al capdavall, ésl’única que pot funcionar en un centre públic. Aquesta és la realitat... Vaig haver dedefensar jo mateix una proposta MAL FETA que venia del Departament, com he fettantes vegades i que, per a nosaltres, per exemple, suposava incorporar un element noprevist a nostra pròpia línia de digitalització de les aules que havíem iniciat el curs2004-2005 amb la creació del Campus Virtual del centre i la instal•lació progressiva(amb diners de l’AMPA i la donació d’una família!) d’un ordinador i un projector acada aula, fet que em sembla que podem coincidir que seria previ a l’1x1. I empregunto... els instituts que no han fet això i que al setembre volen començar amb els
  • 6. llibres digitals, com s’ho faran ?Si considereu que l’èxit numèric d’instituts apuntats és l’èxit de la proposta, em sapgreu dir-ho però us enganyeu de totes totes. Inicieu el curs vinent i parleu amb elsdocents i amb els pares... Tot i que, és clar, els centres pararem els cops –com sempre-amb fotocòpies i amb el material que tenim. I la formació ? Perdoneu que us digui queuna iniciativa d’aquesta transcendència només pot fer-se bé si la formació s’ha fetprèviament ( i el mateix dic –i amb més urgència- pel que fa a la implementació delscurrículums actuals, per competències). Les presses, en aquests casos, dificultaranl’execució i potser malmetran les bondats que tenen i que conec i comparteixoabsolutament...CONSIDERACIÓ 2: No puc acceptar lliçons sobre què ha de fer o dir i què no ha de fero dir un “servidor públic docent”. Afortunadament, tinc molt clar el fonament ètic enquè se sustenta la meva feina i la meva condició de funcionari públic. En tot cas, sivoleu donar-me’n, cal que parleu primer amb els inspectors que em coneixen, amb elsmeus alumnes i exalumnes i amb els pares i mares del centre que he dirigit. Despréspodreu opinar. Mentrestant la vostra obligació és escoltar una opinió sincera que nopersegueix cap altre interès que la reflexió crítica, però constructiva, de la situació quevivim. No us enganyeu, si us plau. La situació dels centres i l’opinió generalitzada dels ide les docents va en la línia del que jo us he comentat. El desencís és alt, creixent ipreocupant. Si us en voleu convèncer, feu una enquesta de satisfacció entre el personaldocent o, si voleu, envieu la meva carta a les direccions de les escoles i els instituts delpaís i demaneu-los que es posicionin. Ahir, en llegir la vostra resposta, vaig pensar quepotser ho havia d’haver fet jo...CONSIDERACIÓ 3: Jo només tinc interès en què les coses canviïn i vagin millor.M’estimo aquesta feina, l’educació i el país i per això estic amoïnat. No poso en dubtela dedicació del Conseller ni del seu equip i parlo, sempre, des del respecte. Nomésafirmo ( i puc posar els exemples fefaents que facin falta) que s’està caminant a un ritmei d’una manera que està deixant molta gent a la cuneta, que ha augmentat el desànimperquè el dia a dia dels centres és molt i molt complex i que el tarannà de la Conselleria,lluny d’ajudar, entorpeix. Això m’ha preocupat aquests darrers anys i em segueixpreocupant ara. Em sento amb el deute moral de dir-ho clarament i sense embuts compotser no es pot dir (per educació o per protocol) quan el Conseller visita els centreseducatius. De totes maneres mai no me n’he amagat de dir-ho i d’expressar públicamentaquesta preocupació. Vaig fer-ho recentment al Secretari General de PolítiquesEducatives del Departament, Sr. Francesc Colomé quan se’ns va convocar per parlarsobre la LEC en el procés de redacció o bé al Director General d’Educació Bàsica iBatxillerat, Sr. Jaume Graells, quan ens va convocar als directors de centres PAC a fid’explicar-nos una proposta referent al personal a final del curs 09-10. Em sembla quedes del respecte, però també des del coneixement, es pot ser clar, transparent i, si convé,crític.Evidentment que, en aquest món, tot és opinable i potser les meves afirmacions podenadmetre matisos, però us asseguro que el contingut de fons surt d’una reflexió moltprofunda i sincera feta amb mi mateix i amb desenes de persones amb qui em relaciono,tant del meu centre com d’altres en què he anat a fer assessoraments o cursos. Feu-ne elque cregueu oportú. No demano res més. Però em reafirmo en tot el que dic i estic
  • 7. disposat a donar-ne les explicacions i aclariments que calgui i on calgui.Atentament,Albert Bayot FuetesBanyoles, 21 de juliol de 2010

×