Article alimentació infantil

1,642 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,642
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Article alimentació infantil

  1. 1. Psicologia de l’Alimentació Infantil Prof. Mònica Thomas Departament de Psicología. Universitat de Girona. En els darrers anys, l’alimentació humana i concretament l’alimentació infantil i adolescent es troba cada vegada més sota el punt de mira de la investigació i la recerca. Són moltes les problemàtiques, i en alguns casos serioses patologies, les que s’associen a aquest comportament vital. Desde l’obesitat a l’anorèxia o la bulímia, passant per altres trastorns no únicament alimentaris com la vigorèxia i l’ortorèxia. Però més enllà dels estudis i la recerca, ens trobem amb una realitat plausible. Els nostres infants, adolescents i joves mostren uns índexs d’obesitat i patologia molt més elevat que en dècades anteriors. A més a més, amb una tendència a l’alça tant en prevalença. D’aquí que els estudis i les diferents disciplines sanitàries hagin optat per obrir noves hipòtesis i explicacions de les causes d’aquesta nova realitat. Seria perillós que avui contempléssim l’alimentació humana des d’un prisma exclusivament mèdic o nutricional. Ens perdríem la possibilitat de comprendre- la i tractar-la adequadament. Com també seria perillós que la banalitzéssim i se’n parlés sense rigor. I és que la pròpia societat es troba amarada d’aquesta informació que a vegades es transforma en desinformació i arriba a generar pautes d’alimentació molt poc saludables. Com a exemple tenim la proliferació de les dietes miracle sacralitzades a través de figures mediàtiques i ídols juvenils. Les motivacions personals per menjar, com també la quantitat, la freqüència i l’elecció de la ingesta d’aliments, es veu afectada per variables no relacionades directament amb les necessitats fisiològiques o nutritives dels aliments. I és que el comportament alimentari humà es troba influenciat per senyals provinents dels aliments, del propi cos, de l’entorn social i físic i afectat, com també associat, a les emocions. La ingesta d’aliments és, de fet, un procés Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 1 Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà
  2. 2. de comunicació, de significats emocionals. Per aquesta raó és fàcil entendre per què moltes persones acaben confonent l’aliment amb d’altres necessitats emocionals: en molts casos la persona menja per gestionar el malestar que sent. Tradicionalment, el fet de menjar s’havia contemplat com un procés automàtic. Jo sentia gana quan el cervell me n’enviava senyals. Avui coneixem detalladament aquestes bases biològiques. Sabem, per tant, que a nivell cerebral l’hipotàlem s’encarrega dels centres de fam i sacietat. Però no hem d’oblidar la seva relació amb l’escorça cerebral. Aquesta relació estableix molt més complexes mecanismes relacionats amb l’alimentació que es vinculen a experiències prèvies i a la resta de processos psicològics de l’individu. De manera que a l’alimentació hi queden relacionats aspectes com ara els sentiments de seguretat, benestar, afecte, autoestima, relacions socials, lligams culturals, etc. Finalment, doncs, ja no mengem únicament quan tenim gana. Precisament l’alimentació és, des del naixement, el camp on la persona anirà mostrant la seva llibertat, els seus gustos i aversions. A poc a poc l’infant va reafirmant la seva personalitat amb el no, cosa que acaba provocant una impressió d’oposició sistemàtica als pares. I l’hora dels àpats és el moment idoni. Existeixen uns patrons alimentaris que cal conèixer per tranquilitzar-nos davant l’alimentació dels infants. Aproximadament dels 0 als 7 anys de vida ens trobem que hi ha un consens gustatiu: una marcada preferència pel gust dolç. Alguns infants seran més voraços que altres en funció de la seva dotació biològica o de les notables diferències en el clima familiar. L’infant va passant del reflex de succió que li permet satisfer la fam cap a poder relacionar-se amb els altres i establir vincles de relació. Ja en aquests moments és molt important l’actitud de la persona que l’alimenta. Es va establint una relació íntima entre gust-emoció-comunicació que es preservarà en diferents graus durant la vida adulta. Els principals problemes comencen entorn dels dos anys i mig, quan l’infant s’asseu a taula per menjar el mateix menú amb els altres. El nen o la nena es Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 2 Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà
  3. 3. troba que, de cop i volta, perd el privilegi de l’atenció exclusiva de l’adult. A més a més, ha d’ampliar sobtadament el ventall d’aliments i ha d’afrontar-se a noves textures i esforçar-se amb la masticació. Per si encara no fos prou, cal sumar-hi la neofòbia que durarà fins, més o menys, els deu anys; és a dir, una forta resistència a tots els aliments nous, desconeguts o poc familiars. És l’època en què el nen selecciona els aliments, els examina, els olora, els tasta en molt petites porcions i sovint les acaba escupint. Fins als sis o set anys els nens encara no disposen de tot el llenguatge ni prou desenvolupament cognitiu establert. No ens serveix de res fer servir l’argument de la seva salut en un futur. Els raonaments que fan es basen encara en aparences i esdeveniments concrets. Descriuen el menjar pel color, aspectes i quantitat però encara no el poden classificar en grups. Tendeixen a classificar els aliments en m’agrada i no m’agrada, en desconeixen les raons o són errònies respecte a si són bons per a tots o per a tu. Com cal actuar? És preferible no enfadar-se ni obsessionar-se. Cal viure-ho com una fase passatgera de la criatura i aplicar unes tècniques que donaran fruit a llarg termini. Aquestes es basen en la familiarització amb l’aliment. És a dir, procurar que hi tingui contacte, que se’n parli, que els pares mengin del mateix aliment, presentar-los de manera apetitosa o acompanyats amb altres aliments que els agradin, parlar-los dels seus beneficis o dels perills, sabent que encara no poden entendre. Però en cap cas abandonar un aliment concret perquè no el vol. Per descomptat cal que continuï present a la taula. També és bàsic menjar en un clima i relació emocional càlida i comprensiva i així l’infant gosarà tastar una nova cosa. Són importants l’organització i els horaris, però no la rectitud sense sentit i els crits o els càstigs. I sempre cal ser conscients de quin és el context dels fills. El seu món també està construït per la TV, la publicitat, l’escola, els amics... I amb totes les influències, ells van creant lentament la seva pròpia identitat. A partir dels set anys fins als onze o dotze, el nen ja pot centrar simultàniament diversos aspectes d’una situació. Ja sap classificar, reclassificar Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 3 Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà
  4. 4. i generalitzar, pot establir relacions de causa i efecte i començar a entendre la relació que pot haver-hi entre allò que fa i la seva salut. Alerta, però!... que el fet que ho entengui no vol dir que l’importi o ho valori. I per això cada vegada tenen més pes els menjars que pot fer entre hores en d’altres contextos que no siguin estrictament els familiars. Dels sis als dotze anys, és l’etapa clau per a l’aprenentatge, per prendre consciència de la imatge corporal; volen ser acceptats, van creant una identitat social, van guanyant en autonomia i han après a escollir. Per això seria important que aprenguessin a identificar les emocions i sentiments relacionats amb l’alimentació. Caldria que aprenguessin a escoltar-se a ells mateixos, conèixer les seves pròpies preferències i anar augmentant la responsabilitat respecte a una alimentació autònoma. A partir dels dotze anys fins als setze apareix un nou front: l’autoestima i l’acceptació del propi cos. És precisament en aquestes edats quan ja es pren consciència dels diferents usos de l’alimentació (calmar l’ansietat, compensar les frustracions, cercar-hi refugi, fer front a l’avorriment, desfogar-se...). Per això és quan més cal treballar i incentivar els hàbits d’autocontrol, i com fer front a les emocions i a les pressions socials. Com hem anat veient, a les edats infantils i adolescents és quan tots els processos psicològics es troben en formació o en canvi. Però concretament hi tenen un paper molt rellevant les emocions. Aquestes es troben lligades a tots els processos cognitius. Ara bé, ens trobem amb diverses possibilitats respecte a com les emocions poden afectar a la ingesta. Per exemple, el fet que algunes persones puguin estar regulant les seves emocions i l’estrès mitjançant l’alimentació. Això podria explicar per què davant els exàmens, les pressions del grup o el ritme de vida accelerat, algunes persones optarien per menjar a fi de fer callar aquell malestar intern que sent i que no sap discriminar adequadament. Si bé una altra explicació podria ser que es donés una interpretació inadequada de l’activació emocional. Així, davant les emocions, la persona menjaria. I si li és possible aliments dolços o gustosos que generessin un petit moment de plaer i benestar. Fins i tot una altra explicació és que la Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 4 Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà
  5. 5. persona es desinhibís durant les emocions i mengés més del compte, incapaç de parar o de restringir la seva dieta. O fins i tot les tres explicacions podrien trobar-se alhora en una sola persona. L’alimentació no és un procés automatitzat. Ens permet la supervivència i es troba fortament arrelat a les nostres conductes instintives i a les emocions, les estructures cerebrals més arcaiques. Però com en tota experiència humana, hi cal un fort aprenentatge. Cal aprendre a menjar i cal aprendre a ensenyar a menjar, tenint en compte tot el que hi ha en joc en el sentit ampli de la frase feta. Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 5 Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà

×