818 horanova 041
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

818 horanova 041

on

  • 523 views

 

Statistics

Views

Total Views
523
Views on SlideShare
519
Embed Views
4

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 4

http://www.escolagarrigas.net 3
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

818 horanova 041 818 horanova 041 Document Transcript

  • HORA NOVA 5 de maig de 2009 gent 41 EDUCACIÓ a GranaDa es va fer L’any passat Un trebaLL sembLant L’escola rural, objectiu universitari Des de la UdG es planteja la realització d’un estudi aprofundit sobre la situació a la comarca i els avantatges d’aquest model educatiu Josep Maria Bernils l garrigàs L a Universitat de Girona vol endegar un estudi aprofun- dit sobre l’escola rural, com un exemple pedagògic a tenir molt present en el model educatiu cata- là del futur. Per dur-lo a terme s’ha fixat en l’Alt Empordà, una comar- ca on aquest model és molt nom- brós a causa de l’existència de més d’una cinquantena de municipis petits. Manuel de Gracia, profes- sor de Psicologia Bàsica de la UdG, està fent mans i mànigues per po- der desenvolupar aquest projecte que té la seva rèplica en un estudi realitzat l’any passat per la Univer- sitat de Granada. De Gracia, que tot i viure a Figue- res porta els seus fills a l’escola de Garrigàs perquè veu nombrosos avantatges en aquest model, asse- nyala que “l’escola rural catalana ha millorat considerablement la seva qualitat educativa en els úl- tims 25 anys. Els motius han estat pedagògics i organitzatius, però sobretot també socials i formatius dels mestres de les escoles rurals. A la fi dels 70, principis dels 80, ceip garrigàs. L’escola disposa de gairebé un ordinador per alumne i està considerat com un model d’escola multigrau per les seves característiques HORA NOVA l’escola rural catalana comença a canviar radicalment. Es milloren gran. La resposta és que l’escola les infraestructures, rehabilitant rural té un potencial bàsic: els seus antigues escoles en la majoria de alumnes obtenen, generalment, pobles de l’Alt Empordà, millorant més bons resultats acadèmics de accessos, mobiliari, recursos di- l’etapa de Primària que els d’en- dàctics. Més tard es van crear les torns urbans i les conductes agres- zones escolars rurals (ZER) com sives són menys freqüents que en agrupacions d’escoles rurals que la resta de centres”. per afinitat pedagògica entre els Afegeix que “els alumnes que mestres i certa proximitat geogrà- arriben als instituts procedents fica entre les escoles poden com- d’aquests col·legis ho fan en més partir un projecte educatiu i curri- bones condicions acadèmiques i a cular comú”. més tenen menys comportaments El professor de la UdG assenya- agressiusduranttotal’educacióse- la que “un gran avantatge per a cundària. Així ho demostra un es- l’aprenentatge significatiu dels tudi realitzat per la Universitat de nens de les escoles rurals és que re- Granada, en el qual també es mos- ben un tractament individualitzat tra una altra sèrie d’avantatges de en les diferents matèries curricu- les escoles rurals sense graus so- lars. A més, la ràtio escolar, és a dir bre les urbanes”. En aquest sentit nombre d’alumnes per classe, és hi ha l’interès per part de la UdG molt més baixa en les escoles ru- de poder desenvolupar un estudi rals que en les ordinàries. En con- semblant a l’àmbit de l’Alt Empor- cret, de mitjana hi ha 12 nens per avantatges. es formen grups d’alumnes d’acord amb el nivell de coneixements però no pas pel seu grau HORA NOVA dà per poder contrarestar aques- mestre-tutor, a més dels especia- tes dades que, a priori, també es lista itinerants, enfront dels 25 de donarien a la comarca. la resta d’escoles en aquesta etapa grans, i en vista que no poden mo- ten. Cada alumne pot seguir el seu L’escola rural de Garrigàs pot educativa a Catalunya. Això per- dificar-se substancialment, l’es- y manuel de gracia (udg) propi itinerari educatiu i és ava- ser un bon exemple d’aquestes es- met als docents dedicar més temps tructura escolar té el deure de fa- “els AlumNes de l’escOlA RuRAl luat per comparança amb la seva coles multigrau en l’actualitat. El a l’alumnat i oferir-li una veritable cilitar l’evolució educativa cons- ObteNeN, eN geNeRAl, més bONs situació anterior, però mai amb centre d’educació infantil i primà- atenció personalitzada”. Actual- tant de cada alumne. Al permetre ResultAts AcAdèmics” l’expectativa que es tingui sobre ria Garrigàs és una de les cinc es- ment les ZER disposen de mestres que l’alumnat aprengui a un rit- el grau. Un objectiu fonamental és coles públiques i rurals que con- especialistes itinerants en educa- me propi, elimina els inconveni- assolir una actitud positiva davant figuren la ZER Empordà. Situada ció física, música, llengua estran- ents de l’ensenyament graduat”. y el cas de garrigàs l’aprenentatge”. a vuit quilòmetres de Figueres, el gera i educació especial. Afegeix el professor emporda- és el pRimeR ceip RuRAl que Reconeix aquest professor de la centre acull alumnes d’edats com- nès que “el funcionament de l’es- AplicA els pROgRAmes educA- UdG que “és cert que tradicional- preses entre els 3 i els 12 anys que sENsE graUs. Una altra caracte- cola no graduada difereix notable- tius iNfORmàtics liNkAt ment l’escola rural s’ha conside- cursen educació infantil i primà- rística fonamental i exlusiva d’al- ment del que manté l’escola amb rat la parenta pobra en l’educació. ria. Recentment ha estat el primer gunes escoles rurals és que són graus. Es formen grups d’alumnes Molts pares es pregunten a l’ho- CEIP rural a introduir en les seves escoles multi-grau o sense graus. d’acord amb el nivell de coneixe- ra d’inscriure els nens en l’escola aules la distribució de programes Explica Manuel de Gracia que ments que posseeixen en una de- rural del seu propi poble en què es educatius Linkat, facilitats per la “aquest tipus d’escola pretén po- terminada disciplina i sense re- diferencia l’educació que rep un Generalitat, i disposen en l’actu- sar en pràctica la teoria del pro- ferència a un grau concret, que nen en un poble petit vers la que el alitat de pràcticament un ordina- grés continu de l’alumne. Ja que treballen tan ràpid o tan lent com sistema educatiu ofereix als habi- dor per nen que tots saben fer anar les diferències entre els nens són les seves possibilitats els perme- tants d’una ciutat o població més sense dificultat. n