Informe 2012. Les relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social.

342 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
342
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe 2012. Les relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social.

  1. 1. Eduardo RojoTorrecilla http://www.eduardorojotorrecilla.es/ Informe 2012. Relacions laborals a Europa. La importància del diàleg social. 1 Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.
  2. 2. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.2
  3. 3. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.3
  4. 4. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.4  I. Reflexió general introductòria.  Tiziano Treu. “Derecho del Trabajo y protección social: antiguas y nuevas preguntas”. http://islssl.org/es/inicio/foro-abierto/ (8 junio 2013).  “El Derecho del Trabajo y los sistemas de protección social que adquirieron forma durante el siglo pasado en muchos países con una economía de mercado se enfrentan en la actualidad a un gran desafío.  Las grandes transformaciones económicas y sociales impulsadas por dos factores principales, la globalización y las innovaciones tecnológicas, han alterado las bases mismas de dichos sistemas… “.
  5. 5. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.5
  6. 6. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.6  II. El diàleg social en l’àmbit internacional.  Conferència OIT 2013. http://bit.ly/14itI51  “El diálogo social constituye un medio para alcanzar el progreso económico y social. El proceso de diálogo social encarna en sí mismo el principio democrático fundamental según el cual las personas a quienes afectan las decisiones deberían participar en el proceso de adopción de decisiones”.  “El diálogo social se basa en el respeto de la libertad sindical y de asociación y en el reconocimiento efectivo del derecho a la negociación colectiva”.
  7. 7. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.7  “La OIT debería…  “Promover el diálogo social y la función de los interlocutores sociales en la formulación, la gobernanza y la aplicación de las políticas económicas, de empleo y de protección social en los ámbitos nacional e internacional”.
  8. 8. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.8
  9. 9. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.9  III. El diàleg social en l'àmbit de la Unió Europea.  Conclusions del Consell Europeu (27 i 28 de juny de 2013).  http://bit.ly/12rG5vL  “… el Consejo Europeo (ha refrendado) las recomendaciones específicas por país.  “.. los Estados miembros plasmarán esas recomendaciones en las próximas decisiones que adopten sobre presupuestos, reformas estructurales y políticas sociales y de empleo, al tiempo que promoverán la plena responsabilización nacional y preservarán el diálogo social…”.
  10. 10. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.10  “… debe reforzarse la dimensión social de la UEM. En un primer momento, es importante supervisar mejor y tener mejor en cuenta la situación social y del mercado laboral dentro de la UEM, en particular utilizando unos indicadores sociales y de empleo adecuados en el marco del Semestre Europeo.  También es importante garantizar una mejor coordinación de las políticas sociales y de empleo, respetando plenamente las competencias nacionales.  La función de los interlocutores sociales y del diálogo social, también a nivel nacional, es asimismo un elemento clave. La Comisión presentará en breve una comunicación sobre la dimensión social de la UEM”.
  11. 11. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.11
  12. 12. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.12  IV. Un exemple recent de diàleg social en la UE. L’ocupació juvenil.  Framework of actions on youth employment (June 2013)  http://bit.ly/11VL04T  “European social partners aim to address three inter-related challenges:  1. Create more and better jobs and attractive career opportunities for young people;  2. Strengthen the quality and relevance of education and training at all levels to address skills mismatches;  3. Optimise the role of industry, in particular SMEs, and of high- performing public services in Europe as a driver of sustainable and inclusive growth”.
  13. 13. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.13
  14. 14. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.14  V. La importància del diàleg social en els països de la UE. L’exemple de França. http://bit.ly/13i25v3  Deuxième grande conférence sociale pour l’emploi (20 et 21 juin 2013).  « S’inscrivant dans le droit fil de la première grande conférence sociale de juillet 2012, elle a permis de conforter la méthode suivie depuis un an dans la conduite des réformes, méthode qui repose sur le dialogue social, la négociation et la concertation.  La feuille de route sociale définie en juillet 2012 a été largement suivie, grâce à l’état d’esprit de confiance, de dialogue et de responsabilité qui s’était alors créé avec les acteurs sociaux et territoriaux ».
  15. 15. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.15
  16. 16. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.16  VI. Relacions laborals a Europa 2012. Comissió Europea (desembre 2012). http://bit.ly/10YObtG http://bit.ly/19LwAcW  Panorama de les relacions laborals al sector públic europeu i nacional.  Evolució de les relacions laborals als Estats membres d’Europa Central i Oriental.  Relacions laborals del sector públic en transició.  Conseqüències de la crisi en les relaciones laborals del sector públic.
  17. 17.  Diàleg social ecològic.  Participació dels interlocutors socials en les prestacions d’atur i els règims de pensions a la UE.  Evolució del diàleg social europeu al període 2010-2012.  Revisió de la legislació laboral europea 2010 – 2012. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.17
  18. 18. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.18  “L’informe sobre les relacions laborals a Europa de 2010 assenyalava que el diàleg social era un factor de fortalesa a l’hora de superar els primers efectes de la crisi...  L’informe de 2012 conclou que l’impacte de la crisi del deute sobirà i les polítiques de sanejament pressupostari aplicades a molts països està produint canvis profunds en les relacions laborals a Europa”.
  19. 19. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.19  2010. “El diàleg social, tant bipartit com tripartit, es considerava un mecanisme útil, flexible i eficaç que contribuïa positivament a augmentar la resiliència i a generar consens social davant la crisi.  2012. Crisi econòmica: base desfavorable per al diàleg social, que ha esdevingut més conflictiu a molts països i sectors, i aquesta tendència és especialment palesa al sector públic”.
  20. 20. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.20  “En resposta a la crisi del deute públic, el criteri dels governs nacionals per al sector públic ha estat el de accelerar i intensificar dràsticament les reformes estructurals a llarg termini, i sovint els mètodes emprats per aplicar les decisions han deixat de banda el recurs al diàleg social”.  Preguntes per al debat. Què ha succeït a Espanya? Què ha succeït a Catalunya?
  21. 21. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.21  Tesi central del document de la Comissió:  “Si les tendències recents de les relacions laborals arreu d’Europa són preocupants, és evident que un diàleg social ben estructurat pot donar resultats positius.  Com ja va passar l’any 2010, els països on el diàleg social està ben assentat i les relacions laborals compten amb una base sòlida encara són, en general, aquells on la situació econòmica i social és més resistent i rep menys pressió. Això reflecteix també l’adaptabilitat de les relacions laborals a les circumstàncies”.
  22. 22. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.22  “…els mecanismes i els instruments del diàleg social, que han vingut tant bé a Europa durant molts anys, encara són uns mitjans vàlids per abordar la crisi i contribuir a crear unes condicions favorables al creixement i l’ocupació.  Més enllà dels diferents sistemes nacionals de relacions laborals, el diàleg social és un element essencial del model social europeu i la importància del seu paper està reconeguda als Tractats europeus i a la Carta dels Drets Fonamentals”.
  23. 23. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.23  Capítol 1. Panorama de les relacions laborals al sector públic europeu i nacional.  “Cobertura de la negociació col·lectiva en els països de la UE: varia entre el 20 i el 100 %. Tendència a la descentralització. Grau de centralització més alt al sector públic.  La mitjana de la UE dels 27 és del 66%, però en els PECO només arriben al 44%.  La densitat sindical s’ha estabilitzat al voltant del 24%, i segueix sent molt més baixa al sector privat que al públic a la majoria dels Estats membres”.
  24. 24. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.24  Capítol 2. Evolució de les relacions laborals als Estats membres d’Europa Central i Oriental.  “En comparació amb la UE-15, els PECO es caracteritzen per  uns sindicats més febles, una erosió més ràpida de la densitat sindical, la falta de patronals establertes…  ..una tradició de negociació col·lectiva bipartita i multiempresarial, l’escassesa persistent de la cobertura dels convenis col·lectius (en part a causa d’un sistema menys desenvolupat)…  i, finalment, un fort diàleg tripartit oficial que substitueix parcialment els sistemes sectorials poc desenvolupats de negociació col·lectiva..”  Diversitat de règims i models.
  25. 25. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.25  “Els interlocutors socials dels PECO han de seguir reforçant la seva posició estructural i desenvolupar una capacitat addicional per obtenir resultats sostenibles en la consolidació del diàleg social i els sistemes nacionals de relacions laborals cap a un model fonamentalment bipartit de negociació col·lectiva”.
  26. 26. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.26  Capítol 3. Relacions laborals del sector públic en transició.  “…el concepte de sector públic està evolucionant a causa dels canvis estructurals de l’organització i el subministrament de serveis d’interès general.  Una característica fonamental és si el contracte laboral (Nota ERT: prestació de serveis) es determina per un estatut de Dret públic o pel Dret laboral. ..
  27. 27. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.27  “Els sistemes de negociació col·lectiva i fixació de salaris al sector públic han experimentat dues tendències connectades:  -- descentralització, amb un marc coordinat centralment o no,  -- i substitució parcial dels sistemes de remuneració i promoció automàtics, basats en l’antiguitat, per sistemes basats en el rendiment, amb el resultat de diferències en les carreres professionals i les condicions dels treballadors públics”.
  28. 28. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.28  Cinc grans grups de models de relacions laborals.  A) Països nòrdics.  alta proporció d’ocupació al sector públic,  una important presència femenina,  l’harmonització entre els funcionaris i els contractats,  una densitat sindical molt alta,  àmplies pràctiques de negociació col·lectiva amb formes de remuneració basades en el rendiment –amb un sistema de negociació descentralitzat en dos nivells i forts mecanismes de coordinació–,  i poques restriccions del dret de vaga, però un mecanisme especial de solució de conflictes col·lectius.
  29. 29. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.29  B) Alemanya, França, Àustria, Bèlgica i els Països Baixos.  Una tradició d’Estat de Dret i un fort component funcionarial, amb restriccions estrictes dels drets negociació i, en alguns casos, del dret de vaga.  el sistema de fixació de salaris està relativament centralitzat, el percentatge d’ocupació al sector públic és alt a alguns i baix a d’altres, el de presència femenina és alt a tots ells i hi ha diferents graus de treball temporal o a temps parcial.
  30. 30. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.30  C) Països del sud d’Europa,  Situació laboral especial de gran part dels treballadors públics. Absència o àmbit limitat de la negociació col·lectiva..  La densitat sindical és alta o mitjana-alta i el percentatge d’ocupació al sector públic és comparativament mitjà-baix.  Les quotes de presència femenina i de treball a temps parcial són en general baixes, i la incidència del treball temporal varia.
  31. 31. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.31  D) Països d’Europa Central i Oriental.  La majoria tenen una quota relativament escassa d’ocupació al sector públic i una presència femenina relativament alta. El temps parcial i el treball temporal són limitats.  Els sindicats, en general, són dèbils, especialment a l’administració central. La negociació col·lectiva és molt limitada i, quan existeix, s’acostuma a fer només al nivell individual. baixa.  A alguns països hi ha institucions de diàleg social, però la seva funció s’ha reduït significativament els últims anys. També hi ha restriccions del dret de vaga, especialment a l’administració central.
  32. 32. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.32  E) Regne Unit.  No té un estatut especial per als treballadors públics, funcionaris inclosos.  Ha difós àmpliament pràctiques de negociació amb una estructura d’un sol nivell, acompanyades però d’un sistema d’organismes de revisió salarial, i no hi ha limitacions del dret d’associació ni del dret de vaga, tret d’alguns grups.  A la funció pública les negociacions són descentralitzades, tot i que des de finals dels anys noranta s’han adoptat mesures per reduir la fragmentació i la dispersió de la retribució.  La densitat sindical és comparativament mitjana-alta i gairebé quatre vegades més alta que al sector privat”.
  33. 33. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.33  Situació actual.  “Retorn a l’unilateralisme per part dels governs i les administracions en detriment de les formes de diàleg social, de vegades factor decisiu per introduir o consolidar pràctiques de gestió dels recursos humans pròpies del sector privat;  retallada de les prerrogatives especials dels treballadors públics quan n’hi ha;  fixació dels salaris de dalt a baix  i reducció del paper dels sindicats en termes de taxes de densitat i de capacitat d’influir en les polítiques del govern i l’administració.
  34. 34. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.34  Preguntes per al debat.  Quina és la situació del sector públic, i de la negociació col·lectiva a Espanya? Quins canvis s’han produït en els últims anys?  Quina és la situació del sector públic, i de la negociació col·lectiva a Catalunya? Quins canvis s’han produït en els últims anys?
  35. 35. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.35  Capítol 4. Conseqüències de la crisi en les relacions laborals del sector públic.  “La crisi econòmica i financera ha sotmès les relacions laborals del sector públic a una gran pressió. S’ha intensificat el control de l’eficàcia i l’eficiència de la despesa pública.  El paper dels principals interessats, com ara els sindicats del sector públic, s’ha posat en qüestió, i empresaris autònoms, amb autoritat local, s’han sotmès a un control financer i de gestió estricte des de l’administració.  És indiscutible que, tot i que inicialment la resposta a la primera fase de la crisi va implicar principalment el sector privat, les administracions han considerat que el públic és essencial per a l’ajust …
  36. 36. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.36  La resposta a l’austeritat indica canvis importants de les tendències a més llarg termini. Les mesures d’austeritat aplicades tendeixen cap a un unilateralisme de dalt a baix de les relacions laborals al sector públic. Això té conseqüències tant per a l’administració com per als treballadors del sector.  la regulació de les relacions laborals a través de la negociació col·lectiva es restringeix a causa de la reducció dels recursos disponibles, les congelacions salarials i la suspensió dels mecanismes normals de negociació.  Els sindicats del sector públic han estat pressionats i, a la majoria de les reformes en curs, el seu paper s’ha debilitat ..”
  37. 37. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.37  Capítol 5. Diàleg social ecològic.  Generar nous llocs de treball i transformar els existents en “verds” i “més verds” requerirà noves capacitats i un canvi d’actitud.  Una qüestió essencial és el paper que els interlocutors socials podrien exercir en aquest context, per iniciativa pròpia o a instància de les autoritats públiques.  La implicació dels interlocutors socials ha anat augmentant gradualment, però el panorama europeu no és gens homogeni, sinó que més aviat hi ha un ampli espectre de pràctiques pel que fa al grau de compromís i de mobilització.
  38. 38. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.38  Els exemples del diàleg social sobre aquestes qüestions es troben principalment als sectors on els interlocutors socials estan ja ben representats.Als més recents no hi diàleg o n’hi ha ben poc.  Consolidar i fomentar les activitats dels interlocutors socials a tots els nivells (europeu, nacional, sectorial, regional i empresarial) és fonamental per a una transició correcta cap a l’economia baixa en carboni.  En l’àmbit internacional (OIT, 2013): “El desarrollo sostenible, el trabajo decente y los empleos verdes”. http://bit.ly/10stQ19
  39. 39. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.39  Capítol 6. Participació dels interlocutors socials en les prestacions d’atur i règims de pensions a la UE.  Problemes sobre els avantatges i desavantatges de la participació dels interlocutors socials en la formulació de polítiques….  Depèn de qüestions com ara la relació entre els interlocutors socials i els responsables polítics i la funció exacta que exerceixen. ..  Estreta implicació dels interlocutors socials en els debats sobre política social i la reforma de les prestacions. 
  40. 40.  Pensions. Els últims anys hi ha hagut una oposició important dels sindicats als plans de reforma a molts països de la UE. En alguns casos, els governs han incorporat les contrapropostes dels interlocutors socials, però en d’altres la influència d’aquests últims ha estat insignificant.  Els governs estan clarament pressionats per trobar solucions tant als greus problemes que planteja la crisi com, d’altra banda, als reptes a llarg termini dels canvis demogràfics i econòmics. Buscar el consens amb els interessats com ara els interlocutors socials és una manera d’aconseguir-ho. … Però…….. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.40
  41. 41.  Capítol 7. Evolució del diàleg social europeu al període 2010-2012.  Diàleg social? Sí. “Els últims dos anys, els representants dels empresaris i els treballadors han aprovat més de 70 textos conjunts, han dut a terme nombrosos projectes i han començat a col·laborar en nous sectors econòmics”. Ja existeixen 41 comitès sectorials.  S’ha sol·licitat que dos acords s’apliquin mitjançant Directiva (sectors de la navegació interior i perruqueria).  Els efectes laborals i socials de la crisi financera i econòmica van seguir sent una prioritat per als interlocutors socials intersectorials i per a molts comitès sectorials de diàleg social. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.41
  42. 42.  Qüestions tractades:  Salut i seguretat al treball.  Condicions laborals.  Capacitació professional.  Polítiques d’ocupació.  Formació Professional  Competències.  Aplicació de la flexiguretat.  Igualtat de sexes. Com millorar la conciliació de la vida familiar i laboral, i eliminar la bretxa salarial.  Violència i assetjament laboral.  Clàusules socials en les licitacions. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.42
  43. 43.  Capítol 8. Revisió de la legislació laboral europea 2010 – 2012.  Objectiu de les iniciatives legislatives: millorar el funcionament del mercat de treball i la qualitat de l’ocupació. Referència marc: l’Estratègia Europea 2020.  Anàlisis de com s’estan interpretant les Directives de la UE ple Tribunal de Justícia (temps de treball, seguretat i salut, lliure circulació de treballadors…).  En fase de debat: proposta legislativa de Directiva sobre compliment de la Directiva sobre desplaçament de treballadors. Revisió en curs de la Directiva sobre temps de treball. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.43
  44. 44.  Avaluació de l’execució i els efectes de diverses directives per tal d’esbrinar si són adequades al seu propòsit o si cal aclarir-les o actualitzar-les (ex.: drets d’informació i consulta dels treballadors).  Revisió de l’estratègia europea de salut i seguretat en el treball 2007-2012. Els resultats es tindran en compte a l’hora d’establir les prioritats estratègiques del període 2013-2020. Vegeu estudi de l’Agència Europea http://bit.ly/14JQXG9 Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.44
  45. 45. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.45
  46. 46. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.46
  47. 47. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.47
  48. 48. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.48
  49. 49.  VII. Consideracions i reflexions finals.  Quin és l'impacte de la política econòmica i social adoptada pels òrgans de direcció de la Unió Europa sobre les condicions de vida i de treball dels ciutadans dels països del sud d'Europa?  Com incideix el Tractat d'estabilitat financera, que estableix una rígida disciplina pressupostària en les polítiques econòmiques i socials dels Estats? Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.49
  50. 50.  Què és avui la flexiguretat? Cal revisar la relació entre estabilitat en l'ocupació i la flexibilitat en l'organització del treball? Com protegir adequadament els treballadors, tant els que estan dins com aquells que romanen fora del mercat de treball, davant la rapidesa del canvi productiu?  Sobre les reformes normatives laborals. ¿Afebleixen la cohesió social pel menyspreu cap a les fórmules pactades de solució de les discrepàncies, és a dir els acords entre els agents socials? Tendeixen a tornar al Dret del Treball a un paper residual com el que tenia en els seus orígens, amb la important diferència que fa molts anys el Dret delTreball va ser enfortint-se i ara estaria debilitant-se ? Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.50
  51. 51.  Les noves realitats del món laboral i la composició canviant del món del treball: empleats, aturats, amb o sense prestacions; treballadors per compte d'altri, autònoms, funcionaris; joves, adults, tercera edat; espanyols o comunitaris i extracomunitaris; homes i dones; persones que treballen en l'economia regular o irregular, persones que treballen en el centre de treball i moltes altres que ho fan a distància, etc.  Com s'enfronta el món sindical, i també les empreses, a aquesta realitat canviant del món del treball? Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.51
  52. 52.  ¿Cóm afecten les reformes laborals a Espanya a les competències autonòmiques en matèria laboral i d’ocupació?  Propostes de reforma de les Administracions Públiques. Reforma de les polítiques d'ocupació i un major control, encara que no s'utilitzi aquesta paraula de les competències autonòmiques, tant en aquest àmbit com en els assumits per la Comunitat Autònoma de Catalunya en matèria d'autoritzacions de treball per a ciutadans extracomunitaris, i per aquesta i la del País Basc en matèria d'Inspecció deTreball i Seguretat Social.  http://bit.ly/14PmWoc Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.52
  53. 53. Moltes gràcies per la seva atenció. Eduardo RojoTorrecilla eduardo.rojo@uab.cat Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.53
  54. 54. Consell de Relacions Laborals. 2.7.2013.54

×