Estudi dels RDL 1 i 3 de 2011. Foment de l'ocupació i polítiques actives d'ocupació.

Estudi de les mesures de foment de l’ocupació i d’ordenació de les polítiques activesd’ocupació: reials decrets lleis 1/2011 d’11 de febrer i 3/2011 de 18 de febre.Eduardo Rojo Torrecilla.Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma deBarcelona.20 de maig de 2011.PRIMERA PART.Reial decret llei 1/2011, d’11 de febrer, de mesures urgents per promoure latransició a l’ocupació estable i la requalificació professional de les personesaturades (BOE, 12)http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/12/pdfs/BOE-A-2011-2701-C.pdfIntroducció1. El 13 de gener va entrar en vigor aquest reial decret llei, dotat pressupostàriamentamb 400 milions d’euros, d’acord amb el que s’estableix en la disposició addicionalprimera. En el document es torna a insistir en la importància del reforçament delsserveis públics d’ocupació en mitjans humans, materials i tecnològics, i tot això en elmarc d’un pla estratègic que haurà d’estar aprovat abans del 31 de desembre, “a fid’incrementar la qualitat i eficàcia dels serveis que presten, d’aconseguir-ne launiversalització i de convergir amb els països del nostre entorn en aquesta matèria”.En la nostra explicació farem esment del “programa excepcional d’ocupació per a latransició cap a l’ocupació estable” (article 1), al pla PREPARA (article 2), a les“accions de millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació professionali formació per a l’ocupació” (article 3), i a la “inclusió de persones aturades en lesaccions formatives adreçades a persones ocupades” (article 4).En primer lloc, ens aturarem en el comentari de l’Acord social i econòmic (ASE) signatel 2 de febrer, per passar després al text del RDL, en la introducció del qual ja quedaclar que el que es pretén és desplegar l’ASE. En efecte, s’afirma que en aquesta data “elgovern i els interlocutors socials han subscrit l’Acord social i econòmic per alcreixement, l’ocupació i la garantia de les pensions, que aborda, entre altres mesures, lareforma de les polítiques actives d’ocupació, incloent-hi programes de caràcterextraordinari i urgent per a la situació conjuntural. Les línies acordades sobre aquestareforma, i que ja es tenen en compte en el Reial decret llei, tenen com a principalobjectiu millorar l’eficiència de les nostres polítiques d’ocupació, objectiu que esmanifesta més necessari i urgent d’aconseguir en la situació actual de l’economia il’ocupació”.1. Acord social i econòmic1. El RDL troba el seu origen en l’Acord social i econòmic que van subscriure eldimecres 2 de febrer el govern espanyol, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i lesorganitzacions empresarials CEOE i CEPYME. Més exactament, el seu punt de

referència és la part 1, III de l’ASE, que inclou l’“Acord sobre polítiques activesd’ocupació i altres matèries de caràcter laboral”.En l’apartat dedicat a la reforma de les PAO, considerada com a “urgent” pels signatarisde l’ASE, s’inclouen mesures de caràcter estructural i altres de caràcter conjuntural.Entre les primeres es troben la creació d’itineraris individuals i personalitzats per a lespersones aturades, l’enfortiment dels serveis públics d’ocupació, l’establiment d’uncatàleg de serveis bàsics a la ciutadania, l’elaboració de l’Estratègia espanyolad’ocupació (que es preveu que sigui aprovada pel Consell de Ministres abans del 31d’octubre, segons la disposició transitòria segona del RDL), la transformació “enprofunditat” dels actuals programes de PAO i la redefinició dels seus continguts idesplegament “perquè siguin més útils a les persones aturades”, la revisió delfuncionament del subsistema de formació professional per a l’ocupació i el consegüentinici de les negociacions del V Acord estatal, i l’impuls d’una major relació de lespolítiques actives d’ocupació i el sistema de protecció per desocupació “per reduir eltemps en què una persona estigui aturada”.Entre les mesures de caràcter conjuntural, s’hi inclouen el pla de xoc per facilitar lacontractació estable, ja sigui inicialment de durada temporal o bé directamentindefinida, de joves menors de 30 anys i persones en situació de desocupació de llargadurada, un nou programa de requalificació professional de les persones que haginexhaurit la protecció per desocupació, la reordenació del pressupost dedicat a les PAOper atendre millor les necessitats de les persones aturades i especialment “d’aquellesprocedents de sectors que no arribaran a la quota de creixement d’anys anteriors”, i lacreació d’itineraris personalitzats d’ocupació adreçats a “joves, majors de 45 anys endesocupació de llarga durada i persones procedents del sector de la construcció i altresafectats per la crisi que, dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”. Ésjustament el pla de xoc el que ha estat desplegat pel RDL.Finalment, l’ASE també inclou, però sense mes concreció, propostes per aconseguirmés i millor formació per als joves, i posar en marxa abans del 30 de setembre vinentuna estratègia global d’ocupació dels treballadors de més edat.2. En l’ASE les parts acorden “una reforma de les polítiques actives d’ocupació quecontribueixi a la millora del mercat de treball i a la major ocupabilitat” de les personesque busquen feina. Aquesta reforma inclou mesures de caràcter conjuntural, mésexactament la posada en marxa d’un pla de xoc per a joves i aturats de llarga durada,que inclourà, entre altres, les mesures següents:2.1. Programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable,adreçat a joves de fins a 30 anys i a persones en desocupació de llarga durada,mitjançant una reducció de les quotes empresarials a la Seguretat Social, durant elprimer any de vigència del contracte, per a les empreses que creïn nous llocs de treball atemps parcial amb una jornada que oscil·li entre el cinquanta per cent i el setanta-cincper cent de la considerada habitual.El programa es podrà aplicar als contractes de treball d’aquestes característiques que sesubscriguin durant els dotze mesos posteriors a l’aprovació d’aquesta mesura, i inclouràreduccions de quotes quan es tracti de contractes indefinits i de contractes temporalsalmenys de sis mesos de durada.

La reducció de quotes serà del 100 %, si el contracte el realitzen empreses amb unaplantilla inferior a 250 treballadors, i del 75 % en el cas que les empreses tinguin unaplantilla igual o superior a l’assenyalada.Així mateix, hi haurà estímuls per a la conversió d’aquests contractes en indefinits: o béquan la persona contractada pertanyi als col·lectius a què es refereix l’article 10 de laLlei 35/2010, les empreses podran acollir-se a les bonificacions de quotes per lacontractació indefinida previstes en el mateix article; o bé quan la persona contractadapertanyi a col·lectius diferents dels anteriors, les empreses podran acollir-se a latransformació en contractes de foment de la contractació indefinida a què es refereixl’article 3 de la Llei 35/2010; o bé en ambdós casos, la transformació del contracte s’hade produir durant el primer any de vigència.Aquesta mesura tindrà una durada de dotze mesos des de l’aprovació. No obstant això,al cap de sis mesos de la seva aplicació, les parts signatàries de l’Acord haurand’avaluar l’impacte que ha tingut la mesura i hauran de constituir un grup de treball que,a partir de les experiències comparades i l’impacte d’aquesta mesura, analitzarà i, sis’escau, proposarà una nova regulació del treball a temps parcial que inclogui, entrealtres aspectes, el de la seva protecció social.2.2. Programa de requalificació professional de les persones que hagin exhaurit laprotecció per desocupació. El programa serà de caràcter nacional (el finançament serà acàrrec dels pressupostos estatals) i inclourà de manera conjunta mesures de políticaactiva d’ocupació i ajudes econòmiques d’acompanyament. Que el programa és d’àmbitestatal, igual que ho és el PRODI, queda meridianament clar en l’ASE, que disposa que“el Servei Públic d’Ocupació Estatal serà l’encarregat de la gestió i el pagamentd’aquestes ajudes econòmiques d’acompanyament”.En l’acord s’estableix que són beneficiàries del nou programa les persones queexhaureixin la seva protecció per desocupació a partir del 16 de febrer de 2011 “i nocompleixin els requisits d’accés a la renda activa d’inserció” (cal recordar que la RAIs’adreça a aturats de 45 o més anys i en atur de llarga durada, persones ambdiscapacitat, emigrants retornats amb 45 o més anys d’edat, i víctimes de violència degènere o violència domèstica).L’Acord reconeix el dret de les persones que puguin participar en el nou programa a“realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d’inserció, que inclogui el diagnòsticsobre la seva ocupabilitat, així com les mesures de política activa d’ocupació dirigides amillorar-la; participar en mesures de política activa d’ocupació encaminades a larequalificació i/o reinserció professional necessàries perquè aquestes persones puguinincorporar-se a nous llocs de treball, especialment en sectors emergents i amb méspotencial de creixement; rebre una ajuda econòmica d’acompanyament del 75 % del’IPREM mensual, fins a un màxim de 6 mesos, quan la persona beneficiària no tinguirendes superiors al 75 % del salari mínim interprofessional”. Com es pot comprovar, laquantia de la prestació és lleugerament inferior a la del PRODI (80 % de l’IPREM). Peral 2011, la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat ha fixatla quantia de l’IPREM en 532,51 euros mensuals, idèntica a la de l’any 2010.Atès que hi ha dues administracions públiques implicades en el programa laresponsable del pagament de l’ajuda econòmica (estatal) i la que assumeix l’obligacióde posar en marxa les mesures formatives i de recerca d’ocupació de les persones quepuguin acollir-se al programa (autonòmica), l’acord fa una crida a totes dues perquè

estableixin (tot i que la dicció del text és més taxativa, ja que es diu que “haurand’establir”, no deixa de ser una petició a les administracions perquè actuïn dins delsseus àmbits competencials respectius de manera coordinada) “els mecanismesnecessaris per a la coordinació i l’intercanvi d’informació” (cosa que, hi insistim, s’hade predicar de qualsevol programa, acció o mesura en què estiguin implicades duesadministracions amb competències en matèria de PAO). També és taxativa lamanifestació que figura en l’acord que les comunitats autònomes hauran de destinar “elnombre d’orientadors i promotors d’ocupació necessaris per a l’atenció individualitzadade les persones beneficiàries, i hauran de programar les accions de requalificació i/oreinserció professional que assegurin l’accés i la participació d’aquelles mateixespersones en aquestes accions”. Tot i això, continuaran sent les autoritats autonòmiquesles que decidiran, en el seu àmbit competencial, quines mesures adoptaran perpossibilitar l’èxit del nou programa quant a la realització d’accions formatives i derecerca d’ocupació pel subjecte aturat, ja que no s’ha d’oblidar que, per més que unacord entre el govern estatal i els agents socials marqui les línies d’actuació en aquestcamp, ha de ser la normativa, tant estatal com autonòmica, i cadascuna amb respecteestricte als àmbits competencials estatals i autonòmics, la que fixi i concreti de quinamanera s’arbitren les mesures adequades d’acompanyament dels subjectes aturats.Finalment, queda clar en l’ASE que el programa és de caràcter temporal i extraordinari,ja que la seva durada es fixa en sis mesos (igual, per cert, que la inicial del PRODI,encara que posteriorment, com hem explicat amb anterioritat, va haver-hi duespròrrogues), si bé sembla que es vol deixar la porta oberta a una possible pròrroga, jaque no es pot entendre d’una altra manera l’afirmació que abans que conclogui ladurada inicial prevista “s’avaluarà la seva aplicació”.2.3. Accions de millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació iformació per a l’ocupació, “mitjançant la posada en marxa d’itineraris individuals ipersonalitzats d’ocupació, adreçats a joves, majors de 45 anys en desocupació de llargadurada i persones procedents del sector de la construcció i altres afectats per la crisi que,dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”.Finalment, les parts acorden iniciar en el futur pròxim, abans del 30 de setembre, unaestratègia global per a l’ocupació dels treballadors de més edat, els compresos entre 55 i64 anys. Aquesta estratègia ha d’incloure, segons els signataris de l’ASE, “mesures enmatèria d’ocupació, formació i condicions de treball, amb els objectius d’afavorir elmanteniment al mercat de treball i promoure la reincorporació a aquest mateix mercatd’aquells que perden la seva ocupació en els últims anys de la vida laboral”. Ladisposició addicional segona del RDL reitera aquesta manifestació de l’ASE.2. RDL 1/2011, d’11 de febrer1. Ens hem de plantejar, en primer lloc, si les mesures que es recullen en aquesta normajustifiquen la seva regulació per aquesta via “d’extraordinària i urgent necessitat”,segons el que disposa el text constitucional. Al nostre parer, no hi ha dubte que laregulació del programa que substitueix el PRODI s’ha de fer per aquesta via, a fi que espugui aplicar a partir del dia 16. Respecte al programa excepcional d’ocupació per a latransició cap a la contractació estable, es pot justificar la seva adopció per la necessitatd’emprendre com més ràpid millor aquestes mesures (que aposten per la contractació atemps parcial) per millorar la situació dels dos col·lectius desafavorits que s’esmentenen el text, amb el benentès que des de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, de 17 desetembre, ja hi ha mesures específiques de suport cap als joves i les persones aturades

de llarga durada que conviuran amb les que ara s’aproven. Finalment, susciten mésdubtes jurídics sobre la necessitat que siguin regulades per un RDL les accions demillora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació professional i formacióper a l’ocupació i la inclusió de persones aturades en les accions formatives adreçades apersones ocupades, per a les quals es podrien arbitrar altres fórmules normatives quepermetrien posar-les en marxa i desplegar-les, potser certament amb més lentitud que sis’aproven per RDL, com així ha passat.2. L’article 1 el més important, sens dubte, a curt termini pel seu impacte sobrel’ocupació regula un programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a lacontractació estable; reitera les línies generals de l’ASE i concreta qüestions de méscaràcter tècnic que no han d’estar lògicament en un acord global de contingut econòmici social. Per tant, es poden beneficiar de les bonificacions previstes en la norma lesempreses (aquí s’hi inclouen les empreses d’economia social que incorporin a la sevaplantilla socis treballadors o de treball, en règim general de Seguretat Social, i elstreballadors autònoms que contractin els treballadors a què es fa referència en elprecepte) que contractin, en el període de 12 mesos a partir de l’entrada en vigor de lanorma, persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació des de l’1 de gener,com a mínim, i que siguin o bé joves d’edat igual o inferior a 30 anys o bé personesaturades de llarga durada (s’entén per tals, a l’efecte de la norma, les persones que facicom a mínim 12 mesos que estiguin inscrites com a demandants d’ocupació durant els18 anteriors a la contractació). Aquesta contractació haurà de suposar increment net dela plantilla, el càlcul del qual es farà de la mateixa manera que per als contractesformalitzats segons la Llei 35/2010. L’empresa queda obligada a mantenir el nivelld’ocupació aconseguida amb la contractació realitzada durant el període de la sevadurada.La contractació s’haurà de formalitzar a temps parcial i la durada de la jornada hauràd’estar compresa entre el 50 % i el 75 % del temps complet d’un treballadorcomparable. Per fer aquesta comparació caldrà acudir a les regles recollides en l’article12 de la Llei de l’Estatut dels treballadors. La bonificació serà del 100 % en totes lescotitzacions empresarials a la Seguretat Social sempre que l’empresa ocupi menys de250 treballadors (observem que la norma utilitza el terme empresa i no centre detreball), i es reduirà al 75 % quan la plantilla sigui igual o superior a aquesta xifra.La contractació podrà ser de durada determinada o indefinida. La primera es podràbeneficiar de les bonificacions si la seva durada és igual o superior a 6 mesos, si bés’exclouen de l’àmbit d’aplicació de la norma els contractes d’interinitat i de relleu.Atès que l’objectiu de la norma és incentivar la contractació estable, és a dir, ambcaràcter indefinit, el RDL permet a les empreses que converteixin els contractessubscrits inicialment amb durada determinada en indefinits acollir-se a les bonificacionsde quotes previstes en l’article 10 de la Llei 35/2010, sempre que la novació esprodueixi abans de finalitzar el primer any de durada de vigència del contracte.Igualment (observem totes les facilitats jurídiques que es donen per a la conversió), lanovació es podrà fer o bé per la via de la contractació indefinida ordinària o bé per la delcontracte de foment de la contractació indefinida, la indemnització de la qual en casd’extinció és inferior a la primera.L’estreta relació entre la reforma contractual operada pel RDL i l’establerta recentmentper la Llei 35/2010, així com amb la més llunyana Llei 43/2006, de 29 de desembre, esposa clarament de manifest en diversos epígrafs de l’article 1. Es dóna la possibilitat a

les empreses que contractin persones amb discapacitat que acreditin la condició devíctimes de violència de gènere o violència domèstica, o que pertanyin a col·lectius ensituació de risc o exclusió social, d’optar per acollir-se a aquest RDL o al previst en laLlei 43/2006. D’altra banda, si l’empresa concerta un contracte de durada indefinida, otemporal amb els col·lectius que acabem d’esmentar, la norma li permet acollir-se a lapossibilitat de continuar gaudint de bonificacions en la contractació, una vegadaconclòs, si s’escau, el període màxim de durada previst en el RDL, ja que li dóna lapossibilitat d’acollir-se a les possibilitats que ofereix, segons el col·lectiu de referència,la Llei 35/2010 o la Llei 43/2006, òbviament només pel temps que resti de labonificació prevista en aquestes normes i descomptant el període ja transcorregut dereducció.Finalment, les parts acorden, en els termes ja previstos en l’ASE, avaluar el programa alcap de 6 mesos, a fi de valorar la conveniència de continuar-lo i, si s’escau, per proposaruna nova regulació del contracte a temps parcial (la paraula nova no apareix en el text,però no tindria sentit la referència si no fos així) que inclogui, entre altres aspectes, “laprotecció social de les persones contractades sota aquesta modalitat”.3. L’article 2 regula el nou programa PREPARA. La norma disposa que s’hi podranacollir les persones aturades que a partir del 16 de febrer hagin exhaurit la prestació perdesocupació de nivell contributiu i no tinguin dret a qualsevol dels subsidis perdesocupació establerts en la llei, o bé hagin exhaurit algun d’aquests subsidis, incloent-hi les seves pròrrogues. No podran accedir ni a la prestació econòmica ni a les mesuresd’acompanyament les persones que ja s’hagin beneficiat del programa anterior (PRODI)o bé que hagin exhaurit, o que tinguin dret a sol·licitar-la, la renda activa d’inserció, larenda agrària o el subsidi per desocupació per als treballadors eventuals del REASS.Es permet la compatibilitat amb la percepció de les rendes mínimes d’inserció o similarsque regulen les comunitats autònomes fins a arribar al límit de l’ajuda estatal. En aquestcas es deduirà d’aquesta ajuda la quantia de la prestació abonada per l’SPOE si superael 75 % de l’IPREM mensual.La norma reprodueix el text de l’ASE sobre els drets de les persones beneficiàries arealitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d’inserció, participar en mesures depolítica activa d’ocupació i que potenciïn la seva reincorporació al mercat laboral, ensectors emergents i amb major potencial de creixement, i a la percepció de l’ajudaeconòmica, fixada en el 75 % de l’IPREM mensual. La norma s’ajusta als termes de laregulació anterior del PRODI i al que disposa la Llei general de la Seguretat Social, iconcreta que el subjecte tindrà dret a la percepció econòmica en el supòsit que no tinguirendes superiors en còmput mensual al 75 % del SMI, amb l’exclusió de dues paguesextres. A més, concreta com s’ha d’entendre la manca de rendes quan la personapossible beneficiària de l’ajuda formi part d’una unitat familiar, de manera que esproduirà el supòsit tipificat de falta de rendes quan la suma de les rendes de tots elsintegrants de la unitat familiar, incloent-hi la persona sol·licitant, dividida pel nombre demembres que la componen, no superi el 75 % de l’SMI, exclosa la part proporcional dedues pagues extraordinàries, i per a la determinació de què cal considerar rendes caldràacudir al que s’estableix en l’article 215.3.2 de la LGSS.Per donar compliment al que es disposa en l’ASE sobre el caràcter nacional delprograma, la norma estipula que és l’SPOE el que assumeix l’obligació del pagament deles ajudes, amb càrrec als seus pressupostos. Atès que són les comunitats autònomes lesque posen en marxa les mesures de PAO, la norma estableix la necessitat que hi hagi els

orientadors i promotors d’ocupació necessaris per a l’atenció individualitzada de lespersones beneficiàries i per a la programació de les accions de requalificació i/oreinserció professional que assegurin l’accés i participació d’aquestes persones. En elmateix sentit, la norma fa una crida a les dues administracions competents perquèestableixin els mecanismes necessaris de coordinació i intercanvi d’informació quefacilitin i facin possible l’èxit del programa.L’èxit del nou programa en termes de reinserció al mercat de treball dels subjectesaturats residirà en la intensitat amb les quals les administracions competents, és a dir,les autonòmiques, despleguin i posin en marxa els itineraris personalitzats i individualsd’inserció. La percepció de l’ajuda econòmica es vincula a la subscripció de l’acordamb l’Administració per participar en aquest itinerari i en totes les accions que s’hirecullin.4. Els articles 3 i 4 no tenen el contingut concret que acabem d’explicar de l’article 1,excepte una referència concreta continguda en el segon relativa al percentatge depersones aturades que puguin participar en accions formatives d’oferta adreçades apersones ocupades, en concret entre el 20 % i 40 % de les places ofertes, i una altra ques’ha de veure com es podrà portar la pràctica i que disposa que els serveis públicsd’ocupació “establiran les mesures oportunes” (quines són es deixa a la seva discreció)perquè les persones beneficiàries del RDL, esmentades en els diversos preceptes del’articulat, tinguin assegurat l’accés “a les accions formatives que es programin durantel 2011”.Quant al primer precepte, es reiteren els termes de l’ASE i es recullen algunes de lesmesures incorporades a la Llei 35/2010, de 17 de setembre. Per tant, la prioritat en posaren marxar els itineraris individuals i personalitzats d’ocupació seran, durant els 12mesos vinents, determinats col·lectius amb diferents mancances, com ara joves,persones aturades majors de 45 anys en situació de desocupació de llarga durada,persones que provinguin del sector de la construcció (cal recordar aquí l’esmena de CiUincorporada textualment a la Llei 35/2010) i, com a clàusula oberta, d’altres sectorsafectats per la crisi que, “dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”. Perposar en marxa aquests itineraris, els serveis públics d’ocupació hauran de destinar-hiels promotors d’ocupació que siguin necessaris, concreció que sembla que es farà en elsi del Consell General d’Ocupació i en un termini no superior a un mes des de l’entradaen vigor de la norma, mitjançant un “protocol de coordinació, aplicació i seguiment dela posada en marxa d’aquesta mesura”. També hi ha un esment específic per als joves“amb especials problemes de qualificació”, per als quals es preveu utilitzar contractesformatius i apropar-los al món de l’empresa, així com facilitar la transició entre l’escolai el treball, amb una necessària coordinació entre les administracions educatives ilaborals competents per reduir les taxes d’abandonament escolar i facilitar lareincorporació dels joves als estudis.5. Finalment, ens referim a l’única modificació de la Llei d’ocupació que recull el RDL,més concretament la disposició addicional tercera, que afegeix un nou apartat 4t al’article 13 e). Aquest article regula les competències del Servei Públic d’OcupacióEstatal, i la lletra e) tracta sobre la gestió dels programes finançats amb càrrec a lareserva de crèdit establerta al seu pressupost de despeses. Doncs bé, el nou apartatinclou en aquest grup els “programes que s’estableixin amb caràcter excepcional idurada determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional. Ésimprescindible la gestió centralitzada dels programes a l’efecte de garantir-ne

l’efectivitat, així com idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiarispotencials”. Segons el nostre parer, no queda gens clara la redacció d’aquest precepte ila seva indefinició pot servir per ampliar les competències estatals i reduir lesautonòmiques en matèria de polítiques actives d’ocupació. ¿Què vol dir “caràcterexcepcional”, que sigui imprescindible “la seva centralitzada dels programes a l’efectede garantir-ne l’efectivitat…” o “idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots elsbeneficiaris potencials”? Per tot això convindria aclarir a què es refereix aquest apartat,a fi d’evitar que pugui ser una font de conflictivitat permanent amb les autonomies.SEGONA PART.Reial decret llei 3/2011, de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora del’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació (BOE, 19)http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/19/pdfs/BOE-A-2011-3255-C.pdfIntroduccióLa norma va entrar en vigor l’endemà de la publicació, i el Congrés dels Diputats vaacordar-ne la tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència. El Projectees troba (20 de maig) en fase d’elaboració del document de la ponència, que had’estudiar totes les esmenes presentades pels grups parlamentaris.Comentarem en primer lloc l’Acord social i econòmic (ASE), signat el 2 de febrer, perpassar després al text del RDL, en la introducció del qual ja queda clar que el que espretén és desplegar l’ASE. En efecte, s’afirma que “el Govern i els interlocutors socialshan subscrit l’Acord social i econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de lespensions, que aborda, entre altres mesures, la reforma de les polítiques activesd’ocupació, que contribueixi a la millora del mercat de treball i a la major ocupabilitatdels que busquen una ocupació. Les línies acordades sobre aquesta reforma, i que estenen en compte en aquest reial decret llei, tenen com a objectiu principal millorarl’eficiència de les nostres polítiques d’ocupació, un objectiu que es manifesta mésnecessari i urgent d’aconseguir en la conjuntura actual de l’economia i l’ocupació,tenint en compte les seves repercussions en el funcionament i la situació del mercat detreball”.1. Acord econòmic i socialL’ASE, subscrit el 2 de febrer, dedica la primera part als acords tripartits, entre els qualses troba el subscrit sobre polítiques actives d’ocupació i altres matèries de caràcterlaboral (expedients de regulació d’ocupació, fons de capitalització). Les partssignatàries consideren urgent “abordar una reforma de les polítiques actives d’ocupacióque permeti preparar les persones per millorar la seva ocupabilitat, respondre millor ales necessitats de personal de les empreses i situar els serveis d’ocupació com elsmillors instruments per a la gestió del capital humà en el nou model econòmic mésequilibrat i més productiu”. A aquest efecte, a més de les mesures de caràcterconjuntural, recollides normativament en el RDL 1/2011, les parts assumeixen lanecessitat de reformar en profunditat la LO i dissenyar unes noves PAO a mitjà i llargtermini. Les sis propostes concretes que es recullen en l’ASE són les següents:

1. “Desenvolupar un model d’atenció personalitzada a les persones en situació dedesocupació basada en un itinerari individual i personalitzat d’ocupació. Aquest itineraries materialitzarà en un acord personal d’ocupació (APO), pel qual la personabeneficiària de l’itinerari es comprometrà a participar activament en les accions per a lamillora de la seva ocupabilitat i de recerca activa d’ocupació o posada en marxa d’unainiciativa empresarial”. Per la seva banda, el Servei Públic d’Ocupació es comprometràa assignar i seguir aquestes accions. “Els itineraris individuals i personalitzats haurand’assegurar la igualtat de drets en l’accés al servei públic, i s’aplicaran amb caràcterprioritari a les persones aturades amb l’objectiu de la universalització per a tota lapoblació activa a partir del 2013”.Aquesta mesura es concreta en el nou títol I bis de la LO, que regula el RDL 3/2011, ien la disposició transitòria segona.“2 Enfortir els serveis públics d’ocupació (SPO) en el marc del Sistema Nacionald’Ocupació. Les parts consideren que s’han de continuar els esforços per aprofitar ireforçar millor els recursos humans i mitjans tècnics d’aquests serveis, d’acord amb lesdisponibilitats financeres, i amb l’horitzó d’aproximar-nos als estàndards europeus. Aixímateix, es finançaran els òrgans del Sistema Nacional d’Ocupació, així com elsinstruments de què se serveix aquest sistema per reforçar la seva coordinació.S’adoptaran mesures per millorar la planificació, gestió i avaluació de les polítiquesd’ocupació per assegurar-ne l’eficàcia i eficiència”.Aquesta mesura es concreta en la disposició addicional quarta del RDL 1/2011 i endiverses modificacions d’articles de la LO que fa el RDL 2/2011.“3 Establir un catàleg de serveis bàsics a la ciutadania, comú per a tots els serveispúblics d’ocupació, en el qual predomini un enfocament integral dels serveis i esdeterminin els destinats a les persones, tant aturades com ocupades, i a les empreses”.Cada servei públic d’ocupació haurà d’establir com es concreta aquest catàleg.Aquesta mesura es concreta en el nou títol I bis de la LO incorporat pel RDL 3/2011.4. “Elaborar una estratègia espanyola d’ocupació, coordinada pel govern, que defineixiles actuacions que hauran d’adoptar amb caràcter pluriennal els serveis públicsd’ocupació per respondre a les necessitats estructurals del nostre mercat de treball icontribuir a la recuperació de l’ocupació, en connexió amb els eixos de l’EstratègiaEuropa 2020 i el Pla nacional de reformes. Haurà de determinar els col·lectius d’atenciópreferent, els objectius quantitatius que es pretén aconseguir per al conjunt de l’Estat i laseva especificació en cada comunitat autònoma, al costat dels recursos que es destinaranper a la seva realització. S’establirà un sistema de seguiment i avaluació de l’estratègia.L’estratègia haurà de garantir la igualtat d’accés, la cohesió social i lacomplementarietat entre la unitat de mercat i la diversitat territorial”.Aquesta mesura es concreta bàsicament en el nou article 4 bis de la LO, complementatper l’article 4 ter.5. “Transformar en profunditat els actuals programes de polítiques actives d’ocupació iredefinir-ne el contingut i desplegament perquè siguin més útils per a les personesaturades. Les normes estatals hauran d’identificar les diferents mesures i fixar els

continguts comuns de les accions en matèria d’orientació professional, promoció del’ocupació, formació per a l’ocupació i promoció de l’autoocupació i de l’activitateconòmica. Correspondrà a les comunitats autònomes la seva execució ajustada a lesnecessitats específiques del seu territori, afavorint l’autonomia i responsabilitat en laseva gestió, sense perjudici de les actuacions d’àmbit estatal que corresponguin alServei Públic d’Ocupació Estatal.Partint dels avenços assolits en el marc dels IV Acords de formació professional, esrevisarà el funcionament del subsistema de formació professional per a l’ocupació a fique l’oferta permeti una millor resposta a les necessitats d’ocupabilitat dels treballadors,a les necessitats de les empreses i al desenvolupament socioeconòmic de cada territori isector. Per a això s’iniciaran les negociacions d’un nou acord en aquesta matèria”.Aquesta mesura es concreta a través de les àmplies modificacions operades pel RDL enels articles 23 a 26 de la LO.6. “Impulsar una major relació de les polítiques actives d’ocupació i el sistema deprotecció per desocupació per reduir el temps en què una persona està aturada.Considerant que l’actual sistema de protecció és una eina imprescindible per a latransició a nivells més alts d’ocupació, les parts coincideixen en la necessitat d’articularun sistema que millori la coordinació entre els diferents àmbits de responsabilitats en lespolítiques d’ocupació”.No hi ha una concreció estricta d’aquesta mesura en el RDL 3/2011, si bé calconsiderar-la inclosa en la nova lletra j) de l’article 13 de la LO.2. El RDL 3/2011, de 18 de febrer1. Assenyalem a continuació alguns dels punts més destacats, segons el nostre parer, dela norma.A) La justificació del RDL es fa a partir del seu possible impacte positiu sobre el mercatde treball i la creació d’ocupació.B) S’ha incorporat en la introducció, molt correctament, una mínima explicació del noufons de polítiques d’ocupació, en el qual no apareix l’expressió “de reserva”, quel’identificaria massa amb el fons de reserva de la Seguretat Social.C) S’ha mantingut la denominació de Servei Públic d’Ocupació Estatal i s’han suprimittots els esments al que en els esborranys es denominava “Servei Estatal de Polítiquesd’Ocupació”. El manteniment de la paraula públic té força importància, segons la nostraopinió, i més en un moment en què es potencia la col·laboració amb l’àmbit privat.D) S’ha dotat de més competències la Conferència Sectorial d’Ocupació i AfersLaborals (nom que substitueix l’anterior de Conferència Sectorial d’Afers Laborals) i elSistema Nacional d’Ocupació, en l’elaboració de l’Estratègia espanyola d’ocupació i delPla anual d’ocupació. D’aquesta manera es corregeix, almenys formalment, una certadevaluació de la seva importància, que, sempre segons la nostra opinió, es despreniadels esborranys.

En aquesta mateixa línia, s’han ampliat les possibilitats d’actuació de les comunitatsautònomes de manera expressa, cosa que, sens dubte, a més de ser plenament coherentamb el marc constitucional i les sentències del Tribunal Constitucional, agradarà a lesforces nacionalistes. Per al PNB la nova disposició addicional segona, relativa alfinançament de les polítiques actives d’ocupació al País Basc i Navarra, mereixerà unvaloració especialment positiva (la norma disposa que el finançament de les PAO en lesdues comunitats autònomes “es fixarà en el marc del concert i del conveni econòmic,respectivament”). Que es digui de manera clara i sense circumloquis que les comunitatsautònomes podran elaborar els seus plans anuals d’ocupació i que seran les queelaboraran les normes que concretin les grans línies d’actuació fixades (de maneramassa reglamentista, segons el nostre parer, encara que aquesta crítica queda ara ensegon pla) en l’article 25, s’ha de valorar positivament i com a canvi rellevant respecteals primers esborranys (i no només d’aquests, sinó també dels primers esborranys delReial decret d’ordenació de les polítiques actives d’ocupació que es van elaborar enl’SPOE a mitjan 2005 i que posteriorment, gràcies a les aportacions, entre altres, delServei d’Ocupació de Catalunya, van anar millorant lentament en contingut autonòmic).En la mateixa línia, el fet que l’observatori estatal d’ocupació mantingui relacions decoordinació amb els de les comunitats autònomes és diferent que aquest observatori“coordini” aquestes relacions. Igualment, la desaparició de l’esment a les comunitatsautònomes en la regulació del pla de xoc, continguda en els primers esborranys (quefeia entendre que no podien seleccionar col·lectius amb els quals actuar fins a l’any2012), s’ha de valorar de manera positiva.E) Pel que fa a la formació professional per a l’ocupació, la desaparició de la referènciaa un període de 6 mesos per a la posada en marxa de “les noves regles del joc” suposemque proporciona més tranquil·litat per a la negociació del V Acord estatal de formaciócontínua. En tot cas, sí que creiem que hi ha una modificació important en el nou article26 que suscitarà una altra vegada problemes jurídics, com és la referència al fet que leslínies mestres de la formació seran elaborades, juntament amb la representació de lesadministracions públiques, per les organitzacions sindicals i empresarials “mésrepresentatives”.2. El RDL, com ja hem indicat amb anterioritat, troba el seu origen en l’ASE, subscrit eldimecres 2 de febrer pel govern espanyol, les organitzacions sindicals CCOO i UGT iles organitzacions empresarials CEOE i CEPYME. Més exactament, el seu punt dereferència és la part 1, III de l’ASE, que inclou l’“Acord sobre polítiques activesd’ocupació i altres matèries de caràcter laboral”.El capítol I es titula “Normes generals de la política d’ocupació” i procedeix a unaàmplia modificació de la LO (ja modificada recentment, no s’ha d’oblidar, per la Llei35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball).La reforma de la LO també s’opera en el capítol II, dedicat a l’“enfortiment dels serveispúblics d’ocupació en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació”. Més profunda iintensa és la reforma de la LO introduïda en el capítol III, ja que incorpora un nou títol Ibis, en el qual es regula l’“establiment d’un catàleg de serveis bàsics a la ciutadania i eldesenvolupament d’un model d’atenció personalitzada”. Amb una terminologia quepretén ser impactant, i que certament troba el seu origen en l’ASE, el capítol IVcontinua modificant la LO i procedeix, almenys terminològicament parlant, a la“transformació de les polítiques actives d’ocupació i redefinició el seu contingut idesplegament”, a més de modificar (per enèsima vegada) el Reial decret legislatiu5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la LISOS.

Les disposicions transitòries preveuen el ritme d’aplicació i els subjectes beneficiarisdels itineraris individuals i personalitzats d’ocupació entre el 2011 i 2013, l’aprovacióper part del govern de l’Estratègia espanyola d’ocupació abans del 31 d’octubre de 2011i el manteniment de la vigència de les normes que es deroguen a partir de la disposicióderogatòria única (que certament és amplíssima) fins al moment de l’aprovació del’EEO i del pla anual de PO per al 2012, si bé les actuacions i els programes iniciatsamb anterioritat es desplegaran d’acord amb aquestes disposicions.De bastant important cal qualificar la disposició final primera, per la qual es crea elFons de Polítiques d’Ocupació (inspirat probablement en el Fons de Reserva de laSeguretat Social), al qual s’atribueix la finalitat d’atendre “necessitats futures definançament en l’execució de les accions i mesures que integren les polítiques activesd’ocupació, incloent-hi les iniciatives de formació professional per a l’ocupació”. Ladisposició final segona indica el títol competencial en matèria laboral que permet algovern dictar la norma, la tercera atribueix a l’autoritat ministerial del MTIN lesfacultats per executar i desenvolupar la norma en els seus respectius àmbitscompetencials, i la quarta preveu l’entrada en vigor l’endemà de la seva publicació.3. En l’exposició de motius de la norma s’expliquen les raons que justifiquen lautilització de la fórmula jurídica del RDL i la seva cobertura constitucional. Es faèmfasi en la importància d’adoptar mesures urgents que permetin recuperar i millorar lasituació econòmica i social d’Espanya. Sobre la reforma de les PAO, es reconeix que lesmesures són de caràcter més estructural i d’una efectivitat més perllongada en el temps,però es considera també urgent la seva reforma per poder adaptar-les als canvis en elmodel productiu que es pretén dur a terme en el marc de l’economia sostenible queimpulsa el govern. Les mesures proposades i desplegades així en la futura norma, totestendents a la millora i la creació d’ocupació, justificarien la seva aprovació per la via delRDL.Ara bé, d’una lectura detallada del text no trobem arguments jurídics sòlids perjustificar la utilització del RDL, ja que les modificacions proposades no afecten el nuclidur de les PAO i se centren en gran manera en qüestions d’organització dels serveisd’ocupació i de distribució, o redistribució, de competències entre l’àmbit estatal i elsautonòmics i locals, per la qual cosa només es pot pensar que són raons derivades de lanecessitat de posar en pràctica les noves mesures amb les correccions o modificacionseconòmiques de les partides pressupostàries que s’hi destinen el que justifica aquestadecisió. Per això el judici de valor s’atura en l’anàlisi jurídica i no entra en l’anàlisieconòmica.És important destacar la manifestació que figura en l’exposició de motius, i que esdesplega després en el text articulat, d’“evolució del concepte de programes al deserveis a la ciutadania i a les empreses”, que es justifica perquè així se supera “l’actuallimitació de la gestió de les polítiques actives a convocatòries d’ajudes”, de manera quela referència als “programes” queda substituïda en el text articulat per la d’“accions imesures” que adoptin els poders públics en l’exercici de les seves competències. Unaqüestió jurídica que s’ha de debatre, atès que són les comunitats autònomes les quetenen competències de gestió de les PAO i poden desenvolupar les seves pròpiesestratègies d’actuació, és saber si les autonomies podran continuar desenvolupant elsprogrames que considerin adequats, i que inclou certament l’adopció de diferentsaccions i mesures. Creiem que la redacció final del text que ara comentem permet unampli marge d’actuació a les autonomies per posar en marxa les actuacions jurídiques

que considerin més adequades per assolir els objectius de millora de la situació del’ocupació i reducció de la desocupació.4. El capítol I del RDL es titula “Normes generals de la política d’ocupació” i calqualificar-lo d’important per algunes modificacions introduïdes.A) S’hi incorporen dos nous objectius de la política d’ocupació, en coherència amb elscanvis incorporats més endavant en el text, relatius a la creació de serveisindividualitzats a la població activa i al foment de la cultura i de la iniciativaempresarial, amb l’objectiu tant de millorar la situació de les persones al mercat detreball, tant si operen per compte propi o d’altri, com la competitivitat de les empreses.B) La dimensió local de la política d’ocupació es vincula a les decisions que adoptin elsSPO de les comunitats autònomes per possibilitar la participació dels ens locals enl’execució de les accions i mesures de polítiques actives, amb una dicció menys taxativa(“podran establir”) que la que hi havia en el text que ara es deroga (“hauran d’establir”).L’estreta relació entre els SPO autonòmics i les administracions locals en els processosde concertació territorial, que a Catalunya van adquirir importància durant el període2004-2006 amb la creació del consorci territorial del Vallès Occidental i el d’Hospitaletdel Llobregat, es posa de manifest en el nou article 4, quan, a més de possibilitar laparticipació ja indicada, els SPO seran els responsables de traslladar (hauria estatconvenient, segons la nostra opinió, incorporar també el terme recollir) al SistemaNacional d’Ocupació la dimensió territorial de les PAO i de determinar, si s’escau, “larepresentació de les entitats locals en els òrgans de participació institucional d’àmbitautonòmic”.C) Tenen una rellevància especial els dos nous preceptes que s’incorporen a la LO através d’aquest capítol I. L’article 4 bis tracta sobre l’Estratègia espanyola d’ocupació,inspirada en l’Estratègia europea d’ocupació, i l’article 4 ter versa sobre el Pla anual depolítica d’ocupació.Destaquem de la primera, que té caràcter pluriennal i que s’haurà d’elaborar abans del31 d’octubre d’aquest any, segons el que s’estableix en la disposició transitòria primera,la inclusió de les orientacions (observem bé que no s’utilitza el terme directrius) i elsobjectius que es pretén aconseguir en matèria de política d’ocupació tant per al conjuntde l’Estat com per a cada comunitat autònoma (aquests objectius es concretarananualment en el Pla de política d’ocupació). Tant l’Estratègia com el Pla seran aprovatspel Govern. En el primer, la proposta serà a càrrec del MTIN i la seva elaboració es faràen coordinació amb les comunitats autònomes i amb la participació dels agents socialsmés representatius. Es potenciarà el vessant institucional, cosa que ens sembla moltpositiva, en la mesura que el projecte d’estratègia haurà de ser informat per laConferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals i haurà de ser sotmès també aconsulta i informe del Consell General de l’SNO. Respecte al Pla anual de PO, laparticipació autonòmica adquireix també rellevància, atès que la seva elaboració es faràtenint en consideració les previsions formulades per les comunitats autònomes il’SPOE en el marc de la Conferència Sectorial, i a més serà informat pel ConsellGeneral de l’SNO.En definitiva, es reforça el vessant de concertació institucional de les polítiquesd’ocupació, amb una acceptació i reconeixement del paper rellevant que han de tenir lescomunitats autònomes i els agents socials en l’elaboració de l’Estratègia i del Pla anual,previsions que no apareixien en els primers esborranys del RDL. Aquest reforçament es

concreta jurídicament també en la nova redacció de l’article 7, en el qual s’atribueix a laConferència Sectorial un rol de col·laboració, coordinació i cooperació entrel’Administració estatal i les autonòmiques en matèria de política d’ocupació “iespecialment en allò relacionat amb l’Estratègia espanyola d’ocupació i el Pla anual depolítica d’ocupació”, i al Consell general de l’SNO, òrgan consultiu de participacióinstitucional, una nova funció prevista de manera expressa en la LO, i no només en textreglamentari, que serà “la de consulta i informe de l’Estratègia espanyola d’ocupació idel Pla anual de polítiques d’ocupació”.D’altra banda, la potenciació institucional de l’SNO (en el qual hem de recordar quetenen presència l’Administració estatal, les comunitats autònomes i els agents socialsmés representatius) es posa de manifest en les modificacions que s’incorporen enl’article 9, regulador de les seves funcions, i que milloren els textos dels primersesborranys de la norma, ja que s’hi inclouen no només les d’aplicar, sinó també la deconcretar l’Estratègia a través del Pla anual, així com la realització del seguiment delFons de Polítiques d’Ocupació que es crea a partir de la disposició final primera.5. El capítol II porta un títol indicatiu clarament d’allò que es pretén realitzar:“Enfortiment dels serveis públics d’ocupació en el marc del sistema nacionald’ocupació”. A més de les referències que ja s’han fet a l’enfortiment de lescompetències de la Conferència Sectorial i del Consell General de l’SNO, cal dir que lamodificació de l’article 6 de la LO, que regula les finalitats de les polítiques d’ocupació,consisteix a incloure aquesta referència expressa a l’enfortiment, com a actuacióconjunta amb l’afavoriment de “la col·laboració publicoprivada en la intermediaciólaboral i el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació”, que es reflecteix enla regulació de les agències de col·locació pel RD 1796/2010, de 30 de desembre.A) La reforma incorpora un nou precepte (article 7 bis) regulador dels instruments decoordinació de l’SNO, si bé sembla que no de manera exclusiva, ja que el primer incísdel precepte disposa que aquesta coordinació es durà a terme “principalment” a travésde l’Estratègia, del Pla anual de PO i del sistema d’informació dels serveis públicsd’ocupació (SISPO). Pel que fa a aquest últim, es tracta d’un sistema d’informaciócomuna i un instrument tècnic d’integració d’informació de les polítiques d’ocupacióque duguin a terme els SPO en tot el territori estatal, i del qual cal destacar la referènciaexpressa al fet que haurà de garantir que les funcions d’intermediació laboral es duguina terme de manera adequada i “sense barreres territorials”.B) En coherència amb les importants modificacions introduïdes pel RDL en el nou títolde la LO, una de les noves funcions de l’SNO és la de determinar i tenir actualitzat un“catàleg de serveis a la ciutadania” que prestaran els SPO i que garantirà en tot elterritori estatal “l’accés, en condicions d’igualtat, a un servei públic i gratuïtd’ocupació”.C) El RDL reformula, en uns casos, i amplia, en uns altres, les competències de l’SPOE.Assumeix, en coherència amb els canvis introduïts en altres preceptes de la LO, la tascad’elaborar el projecte de l’Estratègia i del Pla anual de PO, la coordinació de lesactuacions conjuntes dels SPO en el desenvolupament del SISPO, i la potenciació del’observatori de les ocupacions de l’SPOE, en coordinació amb els que, si s’escau, creïnles comunitats autònomes (és a dir, no serà el SPOE el que “coordinarà” els diferentsobservatoris existents, sinó que tots ells “es coordinaran” als efectes oportuns).

Té una importància especial la incorporació d’una nova acció o mesura que podrà serfinançada amb càrrec a la reserva de crèdit establerta al pressupost de despeses delSPOE, consistent en “4. Programes que s’estableixin amb caràcter excepcional i duradadeterminada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional. Serà imprescindible laseva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat, així com idèntiquespossibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials”. Per cert, aquestamodificació ja es va incorporar en la disposició addicional tercera del RDL 1/2001, perla qual cosa no arribem a comprendre jurídicament quina és la raó de la “repetició” de lamodificació; només se’ns acut pensar, per buscar un raonament jurídic (encara que devegades les coses són més senzilles i quan “retallem i enganxem” textos a l’ordinadorpot passar que ens oblidem de “retallar” un text que ja no hauria d’aparèixer) que lareferència del RDL 1/2011 fos permetre l’entrada en vigor, d’acord amb la legalitat, delprograma de requalificació professional el dia 16 passat, i que el text que aras’incorpora al RDL 3/2011 ja tingui vocació de generalitat per a qualsevol nou supòsitque s’hagi de plantejar.En tot cas, repetim aquí les crítiques que hem formulat en l’estudi del RDL 1/2011: “Elnou apartat inclou en aquest grup els «programes que s’estableixin amb caràcterexcepcional i durada determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional.Serà imprescindible la seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat,així com idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials».Segons la nostra opinió, la redacció d’aquest precepte no és gens clara, i la sevaindefinició pot servir per ampliar les competències estatals i reduir les autonòmiques enmatèria de polítiques actives d’ocupació. ¿Què vol dir «caràcter excepcional», que siguiimprescindible «la seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat…» o«idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris»? Per tot aixòconvindria aclarir molt a què es refereix aquest apartat, a fi d’evitar que pugui ser unafont de conflictivitat permanent amb les autonomies”.En l’àmbit de les relacions entre l’SPOE i els SPO autonòmics, la norma fa un pasendavant respecte a la coordinació entre els dos serveis per “garantir la coordinacióentre polítiques actives d’ocupació i prestacions per desocupació”, en la mateixa línia,per cert, que les previsions recollides en la Llei 35/2010. Per a això preveu ques’establiran sistemes de cooperació entre l’SPOE i les comunitats autònomes “que haginassumit el traspàs de les competències”, totes, per cert (llevat de les ciutats autònomesde Ceuta i Melilla), des que el País Basc les va assumir a partir de l’1 de gener d’aquestany. Continua estant sobre la taula del debat jurídic la qüestió que probablementajudaria a gestionar i coordinar millor totes les PO, com seria que les comunitatsautònomes poguessin gestionar les prestacions per desocupació (amb estricte respecte,que ningú no es preocupi, al principi de caixa única de la Seguretat Social). Així ho hasol·licitat reiteradament la comunitat autònoma de Catalunya des de l’aprovació de lallei reguladora del seu servei d’ocupació, però aquesta és una qüestió que continuaestant fora (fins quan?) del debat politicojurídic per part del govern estatal.D) En les nostres consideracions generals sobre la reforma de la LO operada pel RDLhem posat de manifest allò que considerem especialment positiu, com és una majorsensibilitat i acceptació de la realitat autonòmica i de l’assumpció de competències perpart de les autonomies en matèria de PO (encara que tornem a insistir que aquestapossibilitat ve donada pel marc constitucional, estatutari, i per la jurisprudència delTribunal Constitucional). La concreció d’aquesta manifestació s’observa amb nitidesa i

claredat en la modificació de l’article 17, que regula els SPO autonòmics, amb l’esmentexprés a la seva participació en l’elaboració de l’Estratègia i del Pla anual de PO, i a lapossibilitat de què també se’ls dota, recollida igualment en el text definitiu de la norma ique no apareixia en els primers esborranys del text, d’elaborar els seus propis plans depolítica d’ocupació, que hauran d’estar emmarcats i sembla que això és del totcoherent i no qüestiona de cap manera la llibertat d’actuació autonòmica “d’acordamb els objectius del Pla anual de les polítiques d’ocupació i en coherència amb lesorientacions (insistim: no es tracta de directrius de compliment obligat, sinód’observacions) i objectius de l’Estratègia espanyola d’ocupació”.6. El capítol III és una de les novetats més significatives de la reforma. Posa de manifestque un dels seus objectius bàsics és l’atenció personalitzada a les persones i empresesque acudeixin als SPO o, per dir-ho amb les mateixes paraules de la norma, “lesdemandes i necessitats de cadascuna d’elles, a l’efecte que es proporcionin els serveisque corresponguin”, en el marc d’un catàleg de serveis estructurats amb caràcter generalper a tot el territori estatal i que es diferenciaran en el seu contingut segons quin sigui elsubjecte que demani l’atenció dels SPO, ja sigui persona ocupada, aturada o empresa.Per aquest motiu s’incorpora un nou títol I bis a la LO amb el títol general de “Serveis ala ciutadania prestats pels serveis públics d’ocupació”.Aquest títol inclou un primer capítol dedicat a les persones i empreses usuàries delsserveis i un capítol segon dedicat específicament a l’accés de les persones aturades. Elcatàleg de serveis haurà de tenir un contingut mínim comú per a tots els SPO, enumerati detallat en el text, sense perjudici i s’ha de valorar novament la perspectivaautonomista que cada SPO pugui desenvolupar “i ampliar” aquesta oferta en el seurespectiu àmbit territorial, tenint en compte la realitat del seu mercat de treball i lesnecessitats de les persones i empreses a les quals es dirigeixen els seus serveis.La norma inclou, per tant, un catàleg específic de serveis per a persones aturades(entrevistes personalitzades, informació i gestió d’ofertes d’ocupació, elaboració d’unitinerari d’inserció, oferta d’accions de formació professional, avaluació ireconeixement de competències laborals, i reconeixement de les prestacions perdesocupació amb impuls i desenvolupament de la seva gestió “per mitjans electrònics”),un altre per a persones ocupades (semblant a l’anterior excepte en allò relatiu a lesprestacions per desocupació i amb èmfasi en mesures tant de foment d’ocupació, percompte d’altri o propi, com de millora de la qualificació professional), i un tercerdestinat específicament a empreses (difusió de les seves ofertes d’ocupació, informaciósobre el mercat de treball, tramitació telemàtica de contractacions i altes per cert, lareferència específica al “portal del Sistema Nacional d’Ocupació” sembla massaconcreta i hauria estat més adequat, segons la nostra opinió, referir-se a mitjans osistemes informàtics o electrònics disponibles i assessorament per a creaciód’empreses i potenciació de l’economia social).El capítol II del nou títol I bis regula l’accés de les persones aturades als serveis. L’eixcentral del text reformat és l’articulació d’un itinerari individual i personalitzatd’ocupació, que es configura jurídicament (article 19 sexies) com “un dret per a lespersones aturades i com una obligació per als serveis públics d’ocupació”. Aquestitinerari implica la subscripció d’un acord personal d’ocupació (APO), que formarà partdel compromís d’activitat en el cas que es tracti de persones perceptores de prestacionsper desocupació. L’incompliment d’aquest acord mereixerà les sancions previstes en la

normativa de la LISOS, i en la mesura que el seu incompliment ho serà també delcompromís d’activitat, podrà comportar la suspensió o extinció de la prestació perdesocupació.L’actuació dels SPO podrà incloure la derivació de determinades accions que hagin dedesenvolupar les persones demandants d’ocupació a les entitats col·laboradores (calrecordar la normativa sobre accions d’orientació i assessorament per a l’ocupació), ambel benentès que s’haurà de concretar quines són les actuacions pròpies (no delegables?)dels SPO i aquelles que podran ser concertades. Per a col·lectius prioritaris, tots elsenunciats de l’anterior article 26, i ara renumerat com a 19 octies, es preveuenprogrames específics d’ocupació i dissenys també específics, si s’escau, d’ocupació,amb la intervenció dels serveis socials quan es consideri necessari per prestar una milloratenció i serveis a aquestes persones (“joves, amb una atenció particular a aquells ambdèficit de formació, dones, aturats de llarga durada, majors de 45 anys, persones ambdiscapacitat o en situació d’exclusió social, i immigrants, amb respecte a la legislaciód’estrangeria, o altres que es puguin determinar, en el marc del Sistema Nacionald’Ocupació”).7. El capítol IV té un títol grandiloqüent, que troba el seu origen en l’ASE:“Transformació de les polítiques actives d’ocupació i redefinició del seu contingut idesenvolupament”.La modificació de l’article 23, referit al concepte i als principis generals de les PAO,serveix per introduir la referència positiva al nostre parer a les mesures demanteniment de l’ocupació entre aquelles que conformen les PAO. Per la seva banda, elnou article 24 tracta sobre els principis generals de les PAO, que, a més, haurand’informar també les actuacions de les seves entitats col·laboradores, fent èmfasi en eltractament individualitzat de les persones que es dirigeixen als SPO, l’atenció eficient ales empreses que en sol·liciten l’actuació, el foment de la iniciativa empresarial, laigualtat d’oportunitats i no discriminació en l’accés a l’ocupació, i l’adequació de lesPAO a les característiques de cada territori on operen, per la qual cosa hauran de teniren consideració la realitat territorial del mercat de treball i també allò que la normaconsidera “peculiaritats locals i sectorials”.També és totalment nou l’article 25, que regula la identificació i l’àmbit de lespolítiques actives d’ocupació. El text fins ara vigent disposava el següent: “Article 25.Classificació. 1. Els programes i mesures que integrin les polítiques actives d’ocupaciós’orientaran i s’ordenaran a través de la seva corresponent norma reguladora, mitjançantactuacions que persegueixin els objectius següents: a) Informar i orientar cap a larecerca activa d’ocupació. b) Desenvolupar programes de formació professionalocupacional i contínua i qualificar per al treball. c) Facilitar la pràctica professional. d)Crear i fomentar l’ocupació, especialment l’estable i de qualitat. e) Fomentarl’autoocupació, l’economia social i el desenvolupament de las petites i mitjanesempreses. f) Promoure la creació d’activitat que generi ocupació. g) Facilitar lamobilitat geogràfica. h) Promoure polítiques destinades a inserció laboral de personesen situació o risc d’exclusió social”.La primera versió coneguda del RDL identificava els àmbits de les PAO en termessemblants al del text vigent, és a dir, amb una redacció molt concreta i concisa de cadaàmbit (abans “objectius”), al marge dels canvis introduïts en el text. En canvi, el textfinal del RDL fa una descripció gairebé exhaustiva dels diferents àmbits de les PAO,

més pròpia d’una norma reglamentària (i que gairebé amb tota seguretat també hauriade ser més restrictiva per no limitar l’àmbit d’actuació, o més exactament la delimitaciódels àmbits de les PAO, de les comunitats autònomes) que no pas d’una llei. Hauriaestat més convenient, segons la nostra opinió, un precepte generalista i que permetésdesprés a cada comunitat autònoma dotar-lo de més o menys contingut en el seu àmbitterritorial corresponent. No obstant això, aquesta crítica perd bona part de la seva raó deser quan es llegeix el número 2 de l’article 25, incorporat en el text definitiu i que noapareixia en els primers esborranys de la norma, en el qual es disposa que les accions imesures corresponents als àmbits que es detallen en el número 1 “seran dissenyats idesenvolupats per les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències”;quedaran només per a disseny i desplegament de l’SPOE “aquestes accions i mesures enel seu àmbit competencial”.D’altra banda, s’incorpora al nou article 26 una àmplia explicació d’allò que és laformació professional per a l’ocupació i les seves notes i característiques més rellevants.Atès que la disposició derogatòria única no deroga expressament el Reial decret395/2007, de 23 de març, pel qual es regula el subsistema de formació professional pera l’ocupació, ni tampoc lògicament les normes de desplegament del mateix decret,caldrà examinar amb detall en quina mesura el nou article 26 deroga la normativaesmentada en tot allò que “contradigui el que es disposa en aquest reial decret llei o s’hioposi”.Tenen una importància especial segons el nostre parer els “principis, finalitats iobjectius” del subsistema a què es refereix de manera expressa el precepte,probablement incorporats en l’última fase negociadora del precepte legal i en les qualssón fàcilment i clarament perceptibles les influències de les organitzacions sindicals iempresarials en la redacció final. En efecte, s’inclou el dret a la formació professionalper a l’ocupació i la igualtat en l’accés de la població activa i les empreses a la formaciói a les ajudes, però al mateix temps es vincula el subsistema amb el diàleg social, amb lanegociació col·lectiva i amb “la participació de les organitzacions empresarials isindicals més representatives en el disseny i la planificació del subsistema de formacióprofessional per a l’ocupació”. Com ja hem exposat amb anterioritat, l’esment alcaràcter més representatiu de les organitzacions que participen en el “disseny i laplanificació” del subsistema pot aixecar crítiques d’altres organitzacions pel fetd’entendre que no es respecta la doctrina del TC sobre el dret a la participació en aquestàmbit de les organitzacions socials sense restriccions segons la seva major o menorrepresentativitat.D’altra banda, la norma es relaciona amb la Llei orgànica 5/2002, de les qualificacions ila formació professional. Per aquest motiu inclou moltes referències als certificats deprofessionalitat, el catàleg nacional de qualificacions, el sistema nacional dequalificacions i formació professional, els centres de referència nacional, la xarxa decentres col·laboradors públics i privats dels SPO, i la coordinació entre les diferentsadministracions competents en la matèria, amb l’impuls de processos d’avaluació“sistemàtics i periòdics”.Gairebé s’acaba l’alfabet en l’enumeració de les normes que queden derogades pelRDL, en els termes que hem vist amb anterioritat. Es deroguen diferents mesures defoment d’ocupació per a tots els treballadors en general i per a les persones ambdiscapacitat en particular; s’inclouen aquí totes les relacionades amb el suport a lesdiferents administracions públiques i a entitats públiques i privades per al foment de

l’ocupació en àmbits estatals, autonòmics i locals, ja sigui per compte d’altri o enempreses d’economia social per a socis treballadors i de treball.8. Finalment, i aquí concloem la nostra explicació, s’ha de veure quina serà laimportància del nou fons de polítiques d’ocupació que es crea per mitjà de la disposiciófinal primera i que es constituirà en el si de l’SPOE, finançat amb les quantitats que esdetallen en el número 2 i que es podrà posar en marxa amb la finalitat d’“atendrenecessitats futures de finançament en l’execució de les accions i mesures que integrenles polítiques actives d’ocupació”. Cal fer alguna crítica al fet que el Comitè de Gestiódel fons només estigui integrat per representants de l’Administració general de l’Estat,si bé això es pot salvar parcialment pel fet que correspondrà a l’SNO el seguiment deles activitats del Fons, de manera que, segons el que es disposa en el número 9, “hauràde ser informada semestralment de l’evolució i composició del Comitè”.

Estudi dels RDL 1 i 3 de 2011. Foment de l'ocupació i polítiques actives d'ocupació.

by eduardo rojo on May 21, 2011

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Estudi dels RDL 1 i 3 de 2011. Foment de l’ocupació i polítiques actives d’ocupació. — Document Transcript