SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
Download to read offline
Estudi de les mesures de foment de l’ocupació i d’ordenació de les polítiques actives
d’ocupació: reials decrets lleis 1/2011 d’11 de febrer i 3/2011 de 18 de febre.
Eduardo Rojo Torrecilla.
Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
20 de maig de 2011.
PRIMERA PART.
Reial decret llei 1/2011, d’11 de febrer, de mesures urgents per promoure la
transició a l’ocupació estable i la requalificació professional de les persones
aturades (BOE, 12)
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/12/pdfs/BOE-A-2011-2701-C.pdf
Introducció
1. El 13 de gener va entrar en vigor aquest reial decret llei, dotat pressupostàriament
amb 400 milions d’euros, d’acord amb el que s’estableix en la disposició addicional
primera. En el document es torna a insistir en la importància del reforçament dels
serveis públics d’ocupació en mitjans humans, materials i tecnològics, i tot això en el
marc d’un pla estratègic que haurà d’estar aprovat abans del 31 de desembre, “a fi
d’incrementar la qualitat i eficàcia dels serveis que presten, d’aconseguir-ne la
universalització i de convergir amb els països del nostre entorn en aquesta matèria”.
En la nostra explicació farem esment del “programa excepcional d’ocupació per a la
transició cap a l’ocupació estable” (article 1), al pla PREPARA (article 2), a les
“accions de millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació professional
i formació per a l’ocupació” (article 3), i a la “inclusió de persones aturades en les
accions formatives adreçades a persones ocupades” (article 4).
En primer lloc, ens aturarem en el comentari de l’Acord social i econòmic (ASE) signat
el 2 de febrer, per passar després al text del RDL, en la introducció del qual ja queda
clar que el que es pretén és desplegar l’ASE. En efecte, s’afirma que en aquesta data “el
govern i els interlocutors socials han subscrit l’Acord social i econòmic per al
creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions, que aborda, entre altres mesures, la
reforma de les polítiques actives d’ocupació, incloent-hi programes de caràcter
extraordinari i urgent per a la situació conjuntural. Les línies acordades sobre aquesta
reforma, i que ja es tenen en compte en el Reial decret llei, tenen com a principal
objectiu millorar l’eficiència de les nostres polítiques d’ocupació, objectiu que es
manifesta més necessari i urgent d’aconseguir en la situació actual de l’economia i
l’ocupació”.
1. Acord social i econòmic
1. El RDL troba el seu origen en l’Acord social i econòmic que van subscriure el
dimecres 2 de febrer el govern espanyol, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i les
organitzacions empresarials CEOE i CEPYME. Més exactament, el seu punt de
referència és la part 1, III de l’ASE, que inclou l’“Acord sobre polítiques actives
d’ocupació i altres matèries de caràcter laboral”.
En l’apartat dedicat a la reforma de les PAO, considerada com a “urgent” pels signataris
de l’ASE, s’inclouen mesures de caràcter estructural i altres de caràcter conjuntural.
Entre les primeres es troben la creació d’itineraris individuals i personalitzats per a les
persones aturades, l’enfortiment dels serveis públics d’ocupació, l’establiment d’un
catàleg de serveis bàsics a la ciutadania, l’elaboració de l’Estratègia espanyola
d’ocupació (que es preveu que sigui aprovada pel Consell de Ministres abans del 31
d’octubre, segons la disposició transitòria segona del RDL), la transformació “en
profunditat” dels actuals programes de PAO i la redefinició dels seus continguts i
desplegament “perquè siguin més útils a les persones aturades”, la revisió del
funcionament del subsistema de formació professional per a l’ocupació i el consegüent
inici de les negociacions del V Acord estatal, i l’impuls d’una major relació de les
polítiques actives d’ocupació i el sistema de protecció per desocupació “per reduir el
temps en què una persona estigui aturada”.
Entre les mesures de caràcter conjuntural, s’hi inclouen el pla de xoc per facilitar la
contractació estable, ja sigui inicialment de durada temporal o bé directament
indefinida, de joves menors de 30 anys i persones en situació de desocupació de llarga
durada, un nou programa de requalificació professional de les persones que hagin
exhaurit la protecció per desocupació, la reordenació del pressupost dedicat a les PAO
per atendre millor les necessitats de les persones aturades i especialment “d’aquelles
procedents de sectors que no arribaran a la quota de creixement d’anys anteriors”, i la
creació d’itineraris personalitzats d’ocupació adreçats a “joves, majors de 45 anys en
desocupació de llarga durada i persones procedents del sector de la construcció i altres
afectats per la crisi que, dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”. És
justament el pla de xoc el que ha estat desplegat pel RDL.
Finalment, l’ASE també inclou, però sense mes concreció, propostes per aconseguir
més i millor formació per als joves, i posar en marxa abans del 30 de setembre vinent
una estratègia global d’ocupació dels treballadors de més edat.
2. En l’ASE les parts acorden “una reforma de les polítiques actives d’ocupació que
contribueixi a la millora del mercat de treball i a la major ocupabilitat” de les persones
que busquen feina. Aquesta reforma inclou mesures de caràcter conjuntural, més
exactament la posada en marxa d’un pla de xoc per a joves i aturats de llarga durada,
que inclourà, entre altres, les mesures següents:
2.1. Programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable,
adreçat a joves de fins a 30 anys i a persones en desocupació de llarga durada,
mitjançant una reducció de les quotes empresarials a la Seguretat Social, durant el
primer any de vigència del contracte, per a les empreses que creïn nous llocs de treball a
temps parcial amb una jornada que oscil·li entre el cinquanta per cent i el setanta-cinc
per cent de la considerada habitual.
El programa es podrà aplicar als contractes de treball d’aquestes característiques que se
subscriguin durant els dotze mesos posteriors a l’aprovació d’aquesta mesura, i inclourà
reduccions de quotes quan es tracti de contractes indefinits i de contractes temporals
almenys de sis mesos de durada.
La reducció de quotes serà del 100 %, si el contracte el realitzen empreses amb una
plantilla inferior a 250 treballadors, i del 75 % en el cas que les empreses tinguin una
plantilla igual o superior a l’assenyalada.
Així mateix, hi haurà estímuls per a la conversió d’aquests contractes en indefinits: o bé
quan la persona contractada pertanyi als col·lectius a què es refereix l’article 10 de la
Llei 35/2010, les empreses podran acollir-se a les bonificacions de quotes per la
contractació indefinida previstes en el mateix article; o bé quan la persona contractada
pertanyi a col·lectius diferents dels anteriors, les empreses podran acollir-se a la
transformació en contractes de foment de la contractació indefinida a què es refereix
l’article 3 de la Llei 35/2010; o bé en ambdós casos, la transformació del contracte s’ha
de produir durant el primer any de vigència.
Aquesta mesura tindrà una durada de dotze mesos des de l’aprovació. No obstant això,
al cap de sis mesos de la seva aplicació, les parts signatàries de l’Acord hauran
d’avaluar l’impacte que ha tingut la mesura i hauran de constituir un grup de treball que,
a partir de les experiències comparades i l’impacte d’aquesta mesura, analitzarà i, si
s’escau, proposarà una nova regulació del treball a temps parcial que inclogui, entre
altres aspectes, el de la seva protecció social.
2.2. Programa de requalificació professional de les persones que hagin exhaurit la
protecció per desocupació. El programa serà de caràcter nacional (el finançament serà a
càrrec dels pressupostos estatals) i inclourà de manera conjunta mesures de política
activa d’ocupació i ajudes econòmiques d’acompanyament. Que el programa és d’àmbit
estatal, igual que ho és el PRODI, queda meridianament clar en l’ASE, que disposa que
“el Servei Públic d’Ocupació Estatal serà l’encarregat de la gestió i el pagament
d’aquestes ajudes econòmiques d’acompanyament”.
En l’acord s’estableix que són beneficiàries del nou programa les persones que
exhaureixin la seva protecció per desocupació a partir del 16 de febrer de 2011 “i no
compleixin els requisits d’accés a la renda activa d’inserció” (cal recordar que la RAI
s’adreça a aturats de 45 o més anys i en atur de llarga durada, persones amb
discapacitat, emigrants retornats amb 45 o més anys d’edat, i víctimes de violència de
gènere o violència domèstica).
L’Acord reconeix el dret de les persones que puguin participar en el nou programa a
“realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d’inserció, que inclogui el diagnòstic
sobre la seva ocupabilitat, així com les mesures de política activa d’ocupació dirigides a
millorar-la; participar en mesures de política activa d’ocupació encaminades a la
requalificació i/o reinserció professional necessàries perquè aquestes persones puguin
incorporar-se a nous llocs de treball, especialment en sectors emergents i amb més
potencial de creixement; rebre una ajuda econòmica d’acompanyament del 75 % de
l’IPREM mensual, fins a un màxim de 6 mesos, quan la persona beneficiària no tingui
rendes superiors al 75 % del salari mínim interprofessional”. Com es pot comprovar, la
quantia de la prestació és lleugerament inferior a la del PRODI (80 % de l’IPREM). Per
al 2011, la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat ha fixat
la quantia de l’IPREM en 532,51 euros mensuals, idèntica a la de l’any 2010.

Atès que hi ha dues administracions públiques implicades en el programa la
responsable del pagament de l’ajuda econòmica (estatal) i la que assumeix l’obligació
de posar en marxa les mesures formatives i de recerca d’ocupació de les persones que
puguin acollir-se al programa (autonòmica), l’acord fa una crida a totes dues perquè
estableixin (tot i que la dicció del text és més taxativa, ja que es diu que “hauran
d’establir”, no deixa de ser una petició a les administracions perquè actuïn dins dels
seus àmbits competencials respectius de manera coordinada) “els mecanismes
necessaris per a la coordinació i l’intercanvi d’informació” (cosa que, hi insistim, s’ha
de predicar de qualsevol programa, acció o mesura en què estiguin implicades dues
administracions amb competències en matèria de PAO). També és taxativa la
manifestació que figura en l’acord que les comunitats autònomes hauran de destinar “el
nombre d’orientadors i promotors d’ocupació necessaris per a l’atenció individualitzada
de les persones beneficiàries, i hauran de programar les accions de requalificació i/o
reinserció professional que assegurin l’accés i la participació d’aquelles mateixes
persones en aquestes accions”. Tot i això, continuaran sent les autoritats autonòmiques
les que decidiran, en el seu àmbit competencial, quines mesures adoptaran per
possibilitar l’èxit del nou programa quant a la realització d’accions formatives i de
recerca d’ocupació pel subjecte aturat, ja que no s’ha d’oblidar que, per més que un
acord entre el govern estatal i els agents socials marqui les línies d’actuació en aquest
camp, ha de ser la normativa, tant estatal com autonòmica, i cadascuna amb respecte
estricte als àmbits competencials estatals i autonòmics, la que fixi i concreti de quina
manera s’arbitren les mesures adequades d’acompanyament dels subjectes aturats.
Finalment, queda clar en l’ASE que el programa és de caràcter temporal i extraordinari,
ja que la seva durada es fixa en sis mesos (igual, per cert, que la inicial del PRODI,
encara que posteriorment, com hem explicat amb anterioritat, va haver-hi dues
pròrrogues), si bé sembla que es vol deixar la porta oberta a una possible pròrroga, ja
que no es pot entendre d’una altra manera l’afirmació que abans que conclogui la
durada inicial prevista “s’avaluarà la seva aplicació”.
2.3. Accions de millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació i
formació per a l’ocupació, “mitjançant la posada en marxa d’itineraris individuals i
personalitzats d’ocupació, adreçats a joves, majors de 45 anys en desocupació de llarga
durada i persones procedents del sector de la construcció i altres afectats per la crisi que,
dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”.
Finalment, les parts acorden iniciar en el futur pròxim, abans del 30 de setembre, una
estratègia global per a l’ocupació dels treballadors de més edat, els compresos entre 55 i
64 anys. Aquesta estratègia ha d’incloure, segons els signataris de l’ASE, “mesures en
matèria d’ocupació, formació i condicions de treball, amb els objectius d’afavorir el
manteniment al mercat de treball i promoure la reincorporació a aquest mateix mercat
d’aquells que perden la seva ocupació en els últims anys de la vida laboral”. La
disposició addicional segona del RDL reitera aquesta manifestació de l’ASE.
2. RDL 1/2011, d’11 de febrer
1. Ens hem de plantejar, en primer lloc, si les mesures que es recullen en aquesta norma
justifiquen la seva regulació per aquesta via “d’extraordinària i urgent necessitat”,
segons el que disposa el text constitucional. Al nostre parer, no hi ha dubte que la
regulació del programa que substitueix el PRODI s’ha de fer per aquesta via, a fi que es
pugui aplicar a partir del dia 16. Respecte al programa excepcional d’ocupació per a la
transició cap a la contractació estable, es pot justificar la seva adopció per la necessitat
d’emprendre com més ràpid millor aquestes mesures (que aposten per la contractació a
temps parcial) per millorar la situació dels dos col·lectius desafavorits que s’esmenten
en el text, amb el benentès que des de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, de 17 de
setembre, ja hi ha mesures específiques de suport cap als joves i les persones aturades
de llarga durada que conviuran amb les que ara s’aproven. Finalment, susciten més
dubtes jurídics sobre la necessitat que siguin regulades per un RDL les accions de
millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació professional i formació
per a l’ocupació i la inclusió de persones aturades en les accions formatives adreçades a
persones ocupades, per a les quals es podrien arbitrar altres fórmules normatives que
permetrien posar-les en marxa i desplegar-les, potser certament amb més lentitud que si
s’aproven per RDL, com així ha passat.

2. L’article 1 el més important, sens dubte, a curt termini pel seu impacte sobre
l’ocupació regula un programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la
contractació estable; reitera les línies generals de l’ASE i concreta qüestions de més
caràcter tècnic que no han d’estar lògicament en un acord global de contingut econòmic
i social. Per tant, es poden beneficiar de les bonificacions previstes en la norma les
empreses (aquí s’hi inclouen les empreses d’economia social que incorporin a la seva
plantilla socis treballadors o de treball, en règim general de Seguretat Social, i els
treballadors autònoms que contractin els treballadors a què es fa referència en el
precepte) que contractin, en el període de 12 mesos a partir de l’entrada en vigor de la
norma, persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació des de l’1 de gener,
com a mínim, i que siguin o bé joves d’edat igual o inferior a 30 anys o bé persones
aturades de llarga durada (s’entén per tals, a l’efecte de la norma, les persones que faci
com a mínim 12 mesos que estiguin inscrites com a demandants d’ocupació durant els
18 anteriors a la contractació). Aquesta contractació haurà de suposar increment net de
la plantilla, el càlcul del qual es farà de la mateixa manera que per als contractes
formalitzats segons la Llei 35/2010. L’empresa queda obligada a mantenir el nivell
d’ocupació aconseguida amb la contractació realitzada durant el període de la seva
durada.
La contractació s’haurà de formalitzar a temps parcial i la durada de la jornada haurà
d’estar compresa entre el 50 % i el 75 % del temps complet d’un treballador
comparable. Per fer aquesta comparació caldrà acudir a les regles recollides en l’article
12 de la Llei de l’Estatut dels treballadors. La bonificació serà del 100 % en totes les
cotitzacions empresarials a la Seguretat Social sempre que l’empresa ocupi menys de
250 treballadors (observem que la norma utilitza el terme empresa i no centre de
treball), i es reduirà al 75 % quan la plantilla sigui igual o superior a aquesta xifra.
La contractació podrà ser de durada determinada o indefinida. La primera es podrà
beneficiar de les bonificacions si la seva durada és igual o superior a 6 mesos, si bé
s’exclouen de l’àmbit d’aplicació de la norma els contractes d’interinitat i de relleu.
Atès que l’objectiu de la norma és incentivar la contractació estable, és a dir, amb
caràcter indefinit, el RDL permet a les empreses que converteixin els contractes
subscrits inicialment amb durada determinada en indefinits acollir-se a les bonificacions
de quotes previstes en l’article 10 de la Llei 35/2010, sempre que la novació es
produeixi abans de finalitzar el primer any de durada de vigència del contracte.
Igualment (observem totes les facilitats jurídiques que es donen per a la conversió), la
novació es podrà fer o bé per la via de la contractació indefinida ordinària o bé per la del
contracte de foment de la contractació indefinida, la indemnització de la qual en cas
d’extinció és inferior a la primera.
L’estreta relació entre la reforma contractual operada pel RDL i l’establerta recentment
per la Llei 35/2010, així com amb la més llunyana Llei 43/2006, de 29 de desembre, es
posa clarament de manifest en diversos epígrafs de l’article 1. Es dóna la possibilitat a
les empreses que contractin persones amb discapacitat que acreditin la condició de
víctimes de violència de gènere o violència domèstica, o que pertanyin a col·lectius en
situació de risc o exclusió social, d’optar per acollir-se a aquest RDL o al previst en la
Llei 43/2006. D’altra banda, si l’empresa concerta un contracte de durada indefinida, o
temporal amb els col·lectius que acabem d’esmentar, la norma li permet acollir-se a la
possibilitat de continuar gaudint de bonificacions en la contractació, una vegada
conclòs, si s’escau, el període màxim de durada previst en el RDL, ja que li dóna la
possibilitat d’acollir-se a les possibilitats que ofereix, segons el col·lectiu de referència,
la Llei 35/2010 o la Llei 43/2006, òbviament només pel temps que resti de la
bonificació prevista en aquestes normes i descomptant el període ja transcorregut de
reducció.
Finalment, les parts acorden, en els termes ja previstos en l’ASE, avaluar el programa al
cap de 6 mesos, a fi de valorar la conveniència de continuar-lo i, si s’escau, per proposar
una nova regulació del contracte a temps parcial (la paraula nova no apareix en el text,
però no tindria sentit la referència si no fos així) que inclogui, entre altres aspectes, “la
protecció social de les persones contractades sota aquesta modalitat”.
3. L’article 2 regula el nou programa PREPARA. La norma disposa que s’hi podran
acollir les persones aturades que a partir del 16 de febrer hagin exhaurit la prestació per
desocupació de nivell contributiu i no tinguin dret a qualsevol dels subsidis per
desocupació establerts en la llei, o bé hagin exhaurit algun d’aquests subsidis, incloent-
hi les seves pròrrogues. No podran accedir ni a la prestació econòmica ni a les mesures
d’acompanyament les persones que ja s’hagin beneficiat del programa anterior (PRODI)
o bé que hagin exhaurit, o que tinguin dret a sol·licitar-la, la renda activa d’inserció, la
renda agrària o el subsidi per desocupació per als treballadors eventuals del REASS.
Es permet la compatibilitat amb la percepció de les rendes mínimes d’inserció o similars
que regulen les comunitats autònomes fins a arribar al límit de l’ajuda estatal. En aquest
cas es deduirà d’aquesta ajuda la quantia de la prestació abonada per l’SPOE si supera
el 75 % de l’IPREM mensual.
La norma reprodueix el text de l’ASE sobre els drets de les persones beneficiàries a
realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d’inserció, participar en mesures de
política activa d’ocupació i que potenciïn la seva reincorporació al mercat laboral, en
sectors emergents i amb major potencial de creixement, i a la percepció de l’ajuda
econòmica, fixada en el 75 % de l’IPREM mensual. La norma s’ajusta als termes de la
regulació anterior del PRODI i al que disposa la Llei general de la Seguretat Social, i
concreta que el subjecte tindrà dret a la percepció econòmica en el supòsit que no tingui
rendes superiors en còmput mensual al 75 % del SMI, amb l’exclusió de dues pagues
extres. A més, concreta com s’ha d’entendre la manca de rendes quan la persona
possible beneficiària de l’ajuda formi part d’una unitat familiar, de manera que es
produirà el supòsit tipificat de falta de rendes quan la suma de les rendes de tots els
integrants de la unitat familiar, incloent-hi la persona sol·licitant, dividida pel nombre de
membres que la componen, no superi el 75 % de l’SMI, exclosa la part proporcional de
dues pagues extraordinàries, i per a la determinació de què cal considerar rendes caldrà
acudir al que s’estableix en l’article 215.3.2 de la LGSS.
Per donar compliment al que es disposa en l’ASE sobre el caràcter nacional del
programa, la norma estipula que és l’SPOE el que assumeix l’obligació del pagament de
les ajudes, amb càrrec als seus pressupostos. Atès que són les comunitats autònomes les
que posen en marxa les mesures de PAO, la norma estableix la necessitat que hi hagi els
orientadors i promotors d’ocupació necessaris per a l’atenció individualitzada de les
persones beneficiàries i per a la programació de les accions de requalificació i/o
reinserció professional que assegurin l’accés i participació d’aquestes persones. En el
mateix sentit, la norma fa una crida a les dues administracions competents perquè
estableixin els mecanismes necessaris de coordinació i intercanvi d’informació que
facilitin i facin possible l’èxit del programa.
L’èxit del nou programa en termes de reinserció al mercat de treball dels subjectes
aturats residirà en la intensitat amb les quals les administracions competents, és a dir,
les autonòmiques, despleguin i posin en marxa els itineraris personalitzats i individuals
d’inserció. La percepció de l’ajuda econòmica es vincula a la subscripció de l’acord
amb l’Administració per participar en aquest itinerari i en totes les accions que s’hi
recullin.
4. Els articles 3 i 4 no tenen el contingut concret que acabem d’explicar de l’article 1,
excepte una referència concreta continguda en el segon relativa al percentatge de
persones aturades que puguin participar en accions formatives d’oferta adreçades a
persones ocupades, en concret entre el 20 % i 40 % de les places ofertes, i una altra que
s’ha de veure com es podrà portar la pràctica i que disposa que els serveis públics
d’ocupació “establiran les mesures oportunes” (quines són es deixa a la seva discreció)
perquè les persones beneficiàries del RDL, esmentades en els diversos preceptes de
l’articulat, tinguin assegurat l’accés “a les accions formatives que es programin durant
el 2011”.

Quant al primer precepte, es reiteren els termes de l’ASE i es recullen algunes de les
mesures incorporades a la Llei 35/2010, de 17 de setembre. Per tant, la prioritat en posar
en marxar els itineraris individuals i personalitzats d’ocupació seran, durant els 12
mesos vinents, determinats col·lectius amb diferents mancances, com ara joves,
persones aturades majors de 45 anys en situació de desocupació de llarga durada,
persones que provinguin del sector de la construcció (cal recordar aquí l’esmena de CiU
incorporada textualment a la Llei 35/2010) i, com a clàusula oberta, d’altres sectors
afectats per la crisi que, “dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”. Per
posar en marxa aquests itineraris, els serveis públics d’ocupació hauran de destinar-hi
els promotors d’ocupació que siguin necessaris, concreció que sembla que es farà en el
si del Consell General d’Ocupació i en un termini no superior a un mes des de l’entrada
en vigor de la norma, mitjançant un “protocol de coordinació, aplicació i seguiment de
la posada en marxa d’aquesta mesura”. També hi ha un esment específic per als joves
“amb especials problemes de qualificació”, per als quals es preveu utilitzar contractes
formatius i apropar-los al món de l’empresa, així com facilitar la transició entre l’escola
i el treball, amb una necessària coordinació entre les administracions educatives i
laborals competents per reduir les taxes d’abandonament escolar i facilitar la
reincorporació dels joves als estudis.

5. Finalment, ens referim a l’única modificació de la Llei d’ocupació que recull el RDL,
més concretament la disposició addicional tercera, que afegeix un nou apartat 4t a
l’article 13 e). Aquest article regula les competències del Servei Públic d’Ocupació
Estatal, i la lletra e) tracta sobre la gestió dels programes finançats amb càrrec a la
reserva de crèdit establerta al seu pressupost de despeses. Doncs bé, el nou apartat
inclou en aquest grup els “programes que s’estableixin amb caràcter excepcional i
durada determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional. És
imprescindible la gestió centralitzada dels programes a l’efecte de garantir-ne
l’efectivitat, així com idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris
potencials”. Segons el nostre parer, no queda gens clara la redacció d’aquest precepte i
la seva indefinició pot servir per ampliar les competències estatals i reduir les
autonòmiques en matèria de polítiques actives d’ocupació. ¿Què vol dir “caràcter
excepcional”, que sigui imprescindible “la seva centralitzada dels programes a l’efecte
de garantir-ne l’efectivitat…” o “idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els
beneficiaris potencials”? Per tot això convindria aclarir a què es refereix aquest apartat,
a fi d’evitar que pugui ser una font de conflictivitat permanent amb les autonomies.

SEGONA PART.
Reial decret llei 3/2011, de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora de
l’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació (BOE, 19)
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/19/pdfs/BOE-A-2011-3255-C.pdf

Introducció

La norma va entrar en vigor l’endemà de la publicació, i el Congrés dels Diputats va
acordar-ne la tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència. El Projecte
es troba (20 de maig) en fase d’elaboració del document de la ponència, que ha
d’estudiar totes les esmenes presentades pels grups parlamentaris.

Comentarem en primer lloc l’Acord social i econòmic (ASE), signat el 2 de febrer, per
passar després al text del RDL, en la introducció del qual ja queda clar que el que es
pretén és desplegar l’ASE. En efecte, s’afirma que “el Govern i els interlocutors socials
han subscrit l’Acord social i econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de les
pensions, que aborda, entre altres mesures, la reforma de les polítiques actives
d’ocupació, que contribueixi a la millora del mercat de treball i a la major ocupabilitat
dels que busquen una ocupació. Les línies acordades sobre aquesta reforma, i que es
tenen en compte en aquest reial decret llei, tenen com a objectiu principal millorar
l’eficiència de les nostres polítiques d’ocupació, un objectiu que es manifesta més
necessari i urgent d’aconseguir en la conjuntura actual de l’economia i l’ocupació,
tenint en compte les seves repercussions en el funcionament i la situació del mercat de
treball”.

1. Acord econòmic i social
L’ASE, subscrit el 2 de febrer, dedica la primera part als acords tripartits, entre els quals
es troba el subscrit sobre polítiques actives d’ocupació i altres matèries de caràcter
laboral (expedients de regulació d’ocupació, fons de capitalització). Les parts
signatàries consideren urgent “abordar una reforma de les polítiques actives d’ocupació
que permeti preparar les persones per millorar la seva ocupabilitat, respondre millor a
les necessitats de personal de les empreses i situar els serveis d’ocupació com els
millors instruments per a la gestió del capital humà en el nou model econòmic més
equilibrat i més productiu”. A aquest efecte, a més de les mesures de caràcter
conjuntural, recollides normativament en el RDL 1/2011, les parts assumeixen la
necessitat de reformar en profunditat la LO i dissenyar unes noves PAO a mitjà i llarg
termini. Les sis propostes concretes que es recullen en l’ASE són les següents:
1. “Desenvolupar un model d’atenció personalitzada a les persones en situació de
desocupació basada en un itinerari individual i personalitzat d’ocupació. Aquest itinerari
es materialitzarà en un acord personal d’ocupació (APO), pel qual la persona
beneficiària de l’itinerari es comprometrà a participar activament en les accions per a la
millora de la seva ocupabilitat i de recerca activa d’ocupació o posada en marxa d’una
iniciativa empresarial”. Per la seva banda, el Servei Públic d’Ocupació es comprometrà
a assignar i seguir aquestes accions. “Els itineraris individuals i personalitzats hauran
d’assegurar la igualtat de drets en l’accés al servei públic, i s’aplicaran amb caràcter
prioritari a les persones aturades amb l’objectiu de la universalització per a tota la
població activa a partir del 2013”.

Aquesta mesura es concreta en el nou títol I bis de la LO, que regula el RDL 3/2011, i
en la disposició transitòria segona.

“2 Enfortir els serveis públics d’ocupació (SPO) en el marc del Sistema Nacional
d’Ocupació. Les parts consideren que s’han de continuar els esforços per aprofitar i
reforçar millor els recursos humans i mitjans tècnics d’aquests serveis, d’acord amb les
disponibilitats financeres, i amb l’horitzó d’aproximar-nos als estàndards europeus. Així
mateix, es finançaran els òrgans del Sistema Nacional d’Ocupació, així com els
instruments de què se serveix aquest sistema per reforçar la seva coordinació.
S’adoptaran mesures per millorar la planificació, gestió i avaluació de les polítiques
d’ocupació per assegurar-ne l’eficàcia i eficiència”.

Aquesta mesura es concreta en la disposició addicional quarta del RDL 1/2011 i en
diverses modificacions d’articles de la LO que fa el RDL 2/2011.

“3 Establir un catàleg de serveis bàsics a la ciutadania, comú per a tots els serveis
públics d’ocupació, en el qual predomini un enfocament integral dels serveis i es
determinin els destinats a les persones, tant aturades com ocupades, i a les empreses”.
Cada servei públic d’ocupació haurà d’establir com es concreta aquest catàleg.

Aquesta mesura es concreta en el nou títol I bis de la LO incorporat pel RDL 3/2011.

4. “Elaborar una estratègia espanyola d’ocupació, coordinada pel govern, que defineixi
les actuacions que hauran d’adoptar amb caràcter pluriennal els serveis públics
d’ocupació per respondre a les necessitats estructurals del nostre mercat de treball i
contribuir a la recuperació de l’ocupació, en connexió amb els eixos de l’Estratègia
Europa 2020 i el Pla nacional de reformes. Haurà de determinar els col·lectius d’atenció
preferent, els objectius quantitatius que es pretén aconseguir per al conjunt de l’Estat i la
seva especificació en cada comunitat autònoma, al costat dels recursos que es destinaran
per a la seva realització. S’establirà un sistema de seguiment i avaluació de l’estratègia.
L’estratègia haurà de garantir la igualtat d’accés, la cohesió social i la
complementarietat entre la unitat de mercat i la diversitat territorial”.

Aquesta mesura es concreta bàsicament en el nou article 4 bis de la LO, complementat
per l’article 4 ter.

5. “Transformar en profunditat els actuals programes de polítiques actives d’ocupació i
redefinir-ne el contingut i desplegament perquè siguin més útils per a les persones
aturades. Les normes estatals hauran d’identificar les diferents mesures i fixar els
continguts comuns de les accions en matèria d’orientació professional, promoció de
l’ocupació, formació per a l’ocupació i promoció de l’autoocupació i de l’activitat
econòmica. Correspondrà a les comunitats autònomes la seva execució ajustada a les
necessitats específiques del seu territori, afavorint l’autonomia i responsabilitat en la
seva gestió, sense perjudici de les actuacions d’àmbit estatal que corresponguin al
Servei Públic d’Ocupació Estatal.

Partint dels avenços assolits en el marc dels IV Acords de formació professional, es
revisarà el funcionament del subsistema de formació professional per a l’ocupació a fi
que l’oferta permeti una millor resposta a les necessitats d’ocupabilitat dels treballadors,
a les necessitats de les empreses i al desenvolupament socioeconòmic de cada territori i
sector. Per a això s’iniciaran les negociacions d’un nou acord en aquesta matèria”.

Aquesta mesura es concreta a través de les àmplies modificacions operades pel RDL en
els articles 23 a 26 de la LO.

6. “Impulsar una major relació de les polítiques actives d’ocupació i el sistema de
protecció per desocupació per reduir el temps en què una persona està aturada.
Considerant que l’actual sistema de protecció és una eina imprescindible per a la
transició a nivells més alts d’ocupació, les parts coincideixen en la necessitat d’articular
un sistema que millori la coordinació entre els diferents àmbits de responsabilitats en les
polítiques d’ocupació”.

No hi ha una concreció estricta d’aquesta mesura en el RDL 3/2011, si bé cal
considerar-la inclosa en la nova lletra j) de l’article 13 de la LO.

2. El RDL 3/2011, de 18 de febrer

1. Assenyalem a continuació alguns dels punts més destacats, segons el nostre parer, de
la norma.

A) La justificació del RDL es fa a partir del seu possible impacte positiu sobre el mercat
de treball i la creació d’ocupació.


B) S’ha incorporat en la introducció, molt correctament, una mínima explicació del nou
fons de polítiques d’ocupació, en el qual no apareix l’expressió “de reserva”, que
l’identificaria massa amb el fons de reserva de la Seguretat Social.
C) S’ha mantingut la denominació de Servei Públic d’Ocupació Estatal i s’han suprimit
tots els esments al que en els esborranys es denominava “Servei Estatal de Polítiques
d’Ocupació”. El manteniment de la paraula públic té força importància, segons la nostra
opinió, i més en un moment en què es potencia la col·laboració amb l’àmbit privat.
D) S’ha dotat de més competències la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers
Laborals (nom que substitueix l’anterior de Conferència Sectorial d’Afers Laborals) i el
Sistema Nacional d’Ocupació, en l’elaboració de l’Estratègia espanyola d’ocupació i del
Pla anual d’ocupació. D’aquesta manera es corregeix, almenys formalment, una certa
devaluació de la seva importància, que, sempre segons la nostra opinió, es desprenia
dels esborranys.
En aquesta mateixa línia, s’han ampliat les possibilitats d’actuació de les comunitats
autònomes de manera expressa, cosa que, sens dubte, a més de ser plenament coherent
amb el marc constitucional i les sentències del Tribunal Constitucional, agradarà a les
forces nacionalistes. Per al PNB la nova disposició addicional segona, relativa al
finançament de les polítiques actives d’ocupació al País Basc i Navarra, mereixerà un
valoració especialment positiva (la norma disposa que el finançament de les PAO en les
dues comunitats autònomes “es fixarà en el marc del concert i del conveni econòmic,
respectivament”). Que es digui de manera clara i sense circumloquis que les comunitats
autònomes podran elaborar els seus plans anuals d’ocupació i que seran les que
elaboraran les normes que concretin les grans línies d’actuació fixades (de manera
massa reglamentista, segons el nostre parer, encara que aquesta crítica queda ara en
segon pla) en l’article 25, s’ha de valorar positivament i com a canvi rellevant respecte
als primers esborranys (i no només d’aquests, sinó també dels primers esborranys del
Reial decret d’ordenació de les polítiques actives d’ocupació que es van elaborar en
l’SPOE a mitjan 2005 i que posteriorment, gràcies a les aportacions, entre altres, del
Servei d’Ocupació de Catalunya, van anar millorant lentament en contingut autonòmic).
En la mateixa línia, el fet que l’observatori estatal d’ocupació mantingui relacions de
coordinació amb els de les comunitats autònomes és diferent que aquest observatori
“coordini” aquestes relacions. Igualment, la desaparició de l’esment a les comunitats
autònomes en la regulació del pla de xoc, continguda en els primers esborranys (que
feia entendre que no podien seleccionar col·lectius amb els quals actuar fins a l’any
2012), s’ha de valorar de manera positiva.
E) Pel que fa a la formació professional per a l’ocupació, la desaparició de la referència
a un període de 6 mesos per a la posada en marxa de “les noves regles del joc” suposem
que proporciona més tranquil·litat per a la negociació del V Acord estatal de formació
contínua. En tot cas, sí que creiem que hi ha una modificació important en el nou article
26 que suscitarà una altra vegada problemes jurídics, com és la referència al fet que les
línies mestres de la formació seran elaborades, juntament amb la representació de les
administracions públiques, per les organitzacions sindicals i empresarials “més
representatives”.
2. El RDL, com ja hem indicat amb anterioritat, troba el seu origen en l’ASE, subscrit el
dimecres 2 de febrer pel govern espanyol, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i
les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME. Més exactament, el seu punt de
referència és la part 1, III de l’ASE, que inclou l’“Acord sobre polítiques actives
d’ocupació i altres matèries de caràcter laboral”.
El capítol I es titula “Normes generals de la política d’ocupació” i procedeix a una
àmplia modificació de la LO (ja modificada recentment, no s’ha d’oblidar, per la Llei
35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball).
La reforma de la LO també s’opera en el capítol II, dedicat a l’“enfortiment dels serveis
públics d’ocupació en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació”. Més profunda i
intensa és la reforma de la LO introduïda en el capítol III, ja que incorpora un nou títol I
bis, en el qual es regula l’“establiment d’un catàleg de serveis bàsics a la ciutadania i el
desenvolupament d’un model d’atenció personalitzada”. Amb una terminologia que
pretén ser impactant, i que certament troba el seu origen en l’ASE, el capítol IV
continua modificant la LO i procedeix, almenys terminològicament parlant, a la
“transformació de les polítiques actives d’ocupació i redefinició el seu contingut i
desplegament”, a més de modificar (per enèsima vegada) el Reial decret legislatiu
5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la LISOS.
Les disposicions transitòries preveuen el ritme d’aplicació i els subjectes beneficiaris
dels itineraris individuals i personalitzats d’ocupació entre el 2011 i 2013, l’aprovació
per part del govern de l’Estratègia espanyola d’ocupació abans del 31 d’octubre de 2011
i el manteniment de la vigència de les normes que es deroguen a partir de la disposició
derogatòria única (que certament és amplíssima) fins al moment de l’aprovació de
l’EEO i del pla anual de PO per al 2012, si bé les actuacions i els programes iniciats
amb anterioritat es desplegaran d’acord amb aquestes disposicions.
De bastant important cal qualificar la disposició final primera, per la qual es crea el
Fons de Polítiques d’Ocupació (inspirat probablement en el Fons de Reserva de la
Seguretat Social), al qual s’atribueix la finalitat d’atendre “necessitats futures de
finançament en l’execució de les accions i mesures que integren les polítiques actives
d’ocupació, incloent-hi les iniciatives de formació professional per a l’ocupació”. La
disposició final segona indica el títol competencial en matèria laboral que permet al
govern dictar la norma, la tercera atribueix a l’autoritat ministerial del MTIN les
facultats per executar i desenvolupar la norma en els seus respectius àmbits
competencials, i la quarta preveu l’entrada en vigor l’endemà de la seva publicació.
3. En l’exposició de motius de la norma s’expliquen les raons que justifiquen la
utilització de la fórmula jurídica del RDL i la seva cobertura constitucional. Es fa
èmfasi en la importància d’adoptar mesures urgents que permetin recuperar i millorar la
situació econòmica i social d’Espanya. Sobre la reforma de les PAO, es reconeix que les
mesures són de caràcter més estructural i d’una efectivitat més perllongada en el temps,
però es considera també urgent la seva reforma per poder adaptar-les als canvis en el
model productiu que es pretén dur a terme en el marc de l’economia sostenible que
impulsa el govern. Les mesures proposades i desplegades així en la futura norma, totes
tendents a la millora i la creació d’ocupació, justificarien la seva aprovació per la via del
RDL.
Ara bé, d’una lectura detallada del text no trobem arguments jurídics sòlids per
justificar la utilització del RDL, ja que les modificacions proposades no afecten el nucli
dur de les PAO i se centren en gran manera en qüestions d’organització dels serveis
d’ocupació i de distribució, o redistribució, de competències entre l’àmbit estatal i els
autonòmics i locals, per la qual cosa només es pot pensar que són raons derivades de la
necessitat de posar en pràctica les noves mesures amb les correccions o modificacions
econòmiques de les partides pressupostàries que s’hi destinen el que justifica aquesta
decisió. Per això el judici de valor s’atura en l’anàlisi jurídica i no entra en l’anàlisi
econòmica.
És important destacar la manifestació que figura en l’exposició de motius, i que es
desplega després en el text articulat, d’“evolució del concepte de programes al de
serveis a la ciutadania i a les empreses”, que es justifica perquè així se supera “l’actual
limitació de la gestió de les polítiques actives a convocatòries d’ajudes”, de manera que
la referència als “programes” queda substituïda en el text articulat per la d’“accions i
mesures” que adoptin els poders públics en l’exercici de les seves competències. Una
qüestió jurídica que s’ha de debatre, atès que són les comunitats autònomes les que
tenen competències de gestió de les PAO i poden desenvolupar les seves pròpies
estratègies d’actuació, és saber si les autonomies podran continuar desenvolupant els
programes que considerin adequats, i que inclou certament l’adopció de diferents
accions i mesures. Creiem que la redacció final del text que ara comentem permet un
ampli marge d’actuació a les autonomies per posar en marxa les actuacions jurídiques
que considerin més adequades per assolir els objectius de millora de la situació de
l’ocupació i reducció de la desocupació.
4. El capítol I del RDL es titula “Normes generals de la política d’ocupació” i cal
qualificar-lo d’important per algunes modificacions introduïdes.
A) S’hi incorporen dos nous objectius de la política d’ocupació, en coherència amb els
canvis incorporats més endavant en el text, relatius a la creació de serveis
individualitzats a la població activa i al foment de la cultura i de la iniciativa
empresarial, amb l’objectiu tant de millorar la situació de les persones al mercat de
treball, tant si operen per compte propi o d’altri, com la competitivitat de les empreses.
B) La dimensió local de la política d’ocupació es vincula a les decisions que adoptin els
SPO de les comunitats autònomes per possibilitar la participació dels ens locals en
l’execució de les accions i mesures de polítiques actives, amb una dicció menys taxativa
(“podran establir”) que la que hi havia en el text que ara es deroga (“hauran d’establir”).
L’estreta relació entre els SPO autonòmics i les administracions locals en els processos
de concertació territorial, que a Catalunya van adquirir importància durant el període
2004-2006 amb la creació del consorci territorial del Vallès Occidental i el d’Hospitalet
del Llobregat, es posa de manifest en el nou article 4, quan, a més de possibilitar la
participació ja indicada, els SPO seran els responsables de traslladar (hauria estat
convenient, segons la nostra opinió, incorporar també el terme recollir) al Sistema
Nacional d’Ocupació la dimensió territorial de les PAO i de determinar, si s’escau, “la
representació de les entitats locals en els òrgans de participació institucional d’àmbit
autonòmic”.
C) Tenen una rellevància especial els dos nous preceptes que s’incorporen a la LO a
través d’aquest capítol I. L’article 4 bis tracta sobre l’Estratègia espanyola d’ocupació,
inspirada en l’Estratègia europea d’ocupació, i l’article 4 ter versa sobre el Pla anual de
política d’ocupació.
Destaquem de la primera, que té caràcter pluriennal i que s’haurà d’elaborar abans del
31 d’octubre d’aquest any, segons el que s’estableix en la disposició transitòria primera,
la inclusió de les orientacions (observem bé que no s’utilitza el terme directrius) i els
objectius que es pretén aconseguir en matèria de política d’ocupació tant per al conjunt
de l’Estat com per a cada comunitat autònoma (aquests objectius es concretaran
anualment en el Pla de política d’ocupació). Tant l’Estratègia com el Pla seran aprovats
pel Govern. En el primer, la proposta serà a càrrec del MTIN i la seva elaboració es farà
en coordinació amb les comunitats autònomes i amb la participació dels agents socials
més representatius. Es potenciarà el vessant institucional, cosa que ens sembla molt
positiva, en la mesura que el projecte d’estratègia haurà de ser informat per la
Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals i haurà de ser sotmès també a
consulta i informe del Consell General de l’SNO. Respecte al Pla anual de PO, la
participació autonòmica adquireix també rellevància, atès que la seva elaboració es farà
tenint en consideració les previsions formulades per les comunitats autònomes i
l’SPOE en el marc de la Conferència Sectorial, i a més serà informat pel Consell
General de l’SNO.
En definitiva, es reforça el vessant de concertació institucional de les polítiques
d’ocupació, amb una acceptació i reconeixement del paper rellevant que han de tenir les
comunitats autònomes i els agents socials en l’elaboració de l’Estratègia i del Pla anual,
previsions que no apareixien en els primers esborranys del RDL. Aquest reforçament es
concreta jurídicament també en la nova redacció de l’article 7, en el qual s’atribueix a la
Conferència Sectorial un rol de col·laboració, coordinació i cooperació entre
l’Administració estatal i les autonòmiques en matèria de política d’ocupació “i
especialment en allò relacionat amb l’Estratègia espanyola d’ocupació i el Pla anual de
política d’ocupació”, i al Consell general de l’SNO, òrgan consultiu de participació
institucional, una nova funció prevista de manera expressa en la LO, i no només en text
reglamentari, que serà “la de consulta i informe de l’Estratègia espanyola d’ocupació i
del Pla anual de polítiques d’ocupació”.
D’altra banda, la potenciació institucional de l’SNO (en el qual hem de recordar que
tenen presència l’Administració estatal, les comunitats autònomes i els agents socials
més representatius) es posa de manifest en les modificacions que s’incorporen en
l’article 9, regulador de les seves funcions, i que milloren els textos dels primers
esborranys de la norma, ja que s’hi inclouen no només les d’aplicar, sinó també la de
concretar l’Estratègia a través del Pla anual, així com la realització del seguiment del
Fons de Polítiques d’Ocupació que es crea a partir de la disposició final primera.
5. El capítol II porta un títol indicatiu clarament d’allò que es pretén realitzar:
“Enfortiment dels serveis públics d’ocupació en el marc del sistema nacional
d’ocupació”. A més de les referències que ja s’han fet a l’enfortiment de les
competències de la Conferència Sectorial i del Consell General de l’SNO, cal dir que la
modificació de l’article 6 de la LO, que regula les finalitats de les polítiques d’ocupació,
consisteix a incloure aquesta referència expressa a l’enfortiment, com a actuació
conjunta amb l’afavoriment de “la col·laboració publicoprivada en la intermediació
laboral i el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació”, que es reflecteix en
la regulació de les agències de col·locació pel RD 1796/2010, de 30 de desembre.
A) La reforma incorpora un nou precepte (article 7 bis) regulador dels instruments de
coordinació de l’SNO, si bé sembla que no de manera exclusiva, ja que el primer incís
del precepte disposa que aquesta coordinació es durà a terme “principalment” a través
de l’Estratègia, del Pla anual de PO i del sistema d’informació dels serveis públics
d’ocupació (SISPO). Pel que fa a aquest últim, es tracta d’un sistema d’informació
comuna i un instrument tècnic d’integració d’informació de les polítiques d’ocupació
que duguin a terme els SPO en tot el territori estatal, i del qual cal destacar la referència
expressa al fet que haurà de garantir que les funcions d’intermediació laboral es duguin
a terme de manera adequada i “sense barreres territorials”.
B) En coherència amb les importants modificacions introduïdes pel RDL en el nou títol
de la LO, una de les noves funcions de l’SNO és la de determinar i tenir actualitzat un
“catàleg de serveis a la ciutadania” que prestaran els SPO i que garantirà en tot el
territori estatal “l’accés, en condicions d’igualtat, a un servei públic i gratuït
d’ocupació”.

C) El RDL reformula, en uns casos, i amplia, en uns altres, les competències de l’SPOE.
Assumeix, en coherència amb els canvis introduïts en altres preceptes de la LO, la tasca
d’elaborar el projecte de l’Estratègia i del Pla anual de PO, la coordinació de les
actuacions conjuntes dels SPO en el desenvolupament del SISPO, i la potenciació de
l’observatori de les ocupacions de l’SPOE, en coordinació amb els que, si s’escau, creïn
les comunitats autònomes (és a dir, no serà el SPOE el que “coordinarà” els diferents
observatoris existents, sinó que tots ells “es coordinaran” als efectes oportuns).
Té una importància especial la incorporació d’una nova acció o mesura que podrà ser
finançada amb càrrec a la reserva de crèdit establerta al pressupost de despeses del
SPOE, consistent en “4. Programes que s’estableixin amb caràcter excepcional i durada
determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional. Serà imprescindible la
seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat, així com idèntiques
possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials”. Per cert, aquesta
modificació ja es va incorporar en la disposició addicional tercera del RDL 1/2001, per
la qual cosa no arribem a comprendre jurídicament quina és la raó de la “repetició” de la
modificació; només se’ns acut pensar, per buscar un raonament jurídic (encara que de
vegades les coses són més senzilles i quan “retallem i enganxem” textos a l’ordinador
pot passar que ens oblidem de “retallar” un text que ja no hauria d’aparèixer) que la
referència del RDL 1/2011 fos permetre l’entrada en vigor, d’acord amb la legalitat, del
programa de requalificació professional el dia 16 passat, i que el text que ara
s’incorpora al RDL 3/2011 ja tingui vocació de generalitat per a qualsevol nou supòsit
que s’hagi de plantejar.

En tot cas, repetim aquí les crítiques que hem formulat en l’estudi del RDL 1/2011: “El
nou apartat inclou en aquest grup els «programes que s’estableixin amb caràcter
excepcional i durada determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional.
Serà imprescindible la seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat,
així com idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials».
Segons la nostra opinió, la redacció d’aquest precepte no és gens clara, i la seva
indefinició pot servir per ampliar les competències estatals i reduir les autonòmiques en
matèria de polítiques actives d’ocupació. ¿Què vol dir «caràcter excepcional», que sigui
imprescindible «la seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat…» o
«idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris»? Per tot això
convindria aclarir molt a què es refereix aquest apartat, a fi d’evitar que pugui ser una
font de conflictivitat permanent amb les autonomies”.

En l’àmbit de les relacions entre l’SPOE i els SPO autonòmics, la norma fa un pas
endavant respecte a la coordinació entre els dos serveis per “garantir la coordinació
entre polítiques actives d’ocupació i prestacions per desocupació”, en la mateixa línia,
per cert, que les previsions recollides en la Llei 35/2010. Per a això preveu que
s’establiran sistemes de cooperació entre l’SPOE i les comunitats autònomes “que hagin
assumit el traspàs de les competències”, totes, per cert (llevat de les ciutats autònomes
de Ceuta i Melilla), des que el País Basc les va assumir a partir de l’1 de gener d’aquest
any. Continua estant sobre la taula del debat jurídic la qüestió que probablement
ajudaria a gestionar i coordinar millor totes les PO, com seria que les comunitats
autònomes poguessin gestionar les prestacions per desocupació (amb estricte respecte,
que ningú no es preocupi, al principi de caixa única de la Seguretat Social). Així ho ha
sol·licitat reiteradament la comunitat autònoma de Catalunya des de l’aprovació de la
llei reguladora del seu servei d’ocupació, però aquesta és una qüestió que continua
estant fora (fins quan?) del debat politicojurídic per part del govern estatal.

D) En les nostres consideracions generals sobre la reforma de la LO operada pel RDL
hem posat de manifest allò que considerem especialment positiu, com és una major
sensibilitat i acceptació de la realitat autonòmica i de l’assumpció de competències per
part de les autonomies en matèria de PO (encara que tornem a insistir que aquesta
possibilitat ve donada pel marc constitucional, estatutari, i per la jurisprudència del
Tribunal Constitucional). La concreció d’aquesta manifestació s’observa amb nitidesa i
claredat en la modificació de l’article 17, que regula els SPO autonòmics, amb l’esment
exprés a la seva participació en l’elaboració de l’Estratègia i del Pla anual de PO, i a la
possibilitat de què també se’ls dota, recollida igualment en el text definitiu de la norma i
que no apareixia en els primers esborranys del text, d’elaborar els seus propis plans de
política d’ocupació, que hauran d’estar emmarcats i sembla que això és del tot
coherent i no qüestiona de cap manera la llibertat d’actuació autonòmica “d’acord
amb els objectius del Pla anual de les polítiques d’ocupació i en coherència amb les
orientacions (insistim: no es tracta de directrius de compliment obligat, sinó
d’observacions) i objectius de l’Estratègia espanyola d’ocupació”.

6. El capítol III és una de les novetats més significatives de la reforma. Posa de manifest
que un dels seus objectius bàsics és l’atenció personalitzada a les persones i empreses
que acudeixin als SPO o, per dir-ho amb les mateixes paraules de la norma, “les
demandes i necessitats de cadascuna d’elles, a l’efecte que es proporcionin els serveis
que corresponguin”, en el marc d’un catàleg de serveis estructurats amb caràcter general
per a tot el territori estatal i que es diferenciaran en el seu contingut segons quin sigui el
subjecte que demani l’atenció dels SPO, ja sigui persona ocupada, aturada o empresa.
Per aquest motiu s’incorpora un nou títol I bis a la LO amb el títol general de “Serveis a
la ciutadania prestats pels serveis públics d’ocupació”.

Aquest títol inclou un primer capítol dedicat a les persones i empreses usuàries dels
serveis i un capítol segon dedicat específicament a l’accés de les persones aturades. El
catàleg de serveis haurà de tenir un contingut mínim comú per a tots els SPO, enumerat
i detallat en el text, sense perjudici i s’ha de valorar novament la perspectiva
autonomista que cada SPO pugui desenvolupar “i ampliar” aquesta oferta en el seu
respectiu àmbit territorial, tenint en compte la realitat del seu mercat de treball i les
necessitats de les persones i empreses a les quals es dirigeixen els seus serveis.

La norma inclou, per tant, un catàleg específic de serveis per a persones aturades
(entrevistes personalitzades, informació i gestió d’ofertes d’ocupació, elaboració d’un
itinerari d’inserció, oferta d’accions de formació professional, avaluació i
reconeixement de competències laborals, i reconeixement de les prestacions per
desocupació amb impuls i desenvolupament de la seva gestió “per mitjans electrònics”),
un altre per a persones ocupades (semblant a l’anterior excepte en allò relatiu a les
prestacions per desocupació i amb èmfasi en mesures tant de foment d’ocupació, per
compte d’altri o propi, com de millora de la qualificació professional), i un tercer
destinat específicament a empreses (difusió de les seves ofertes d’ocupació, informació
sobre el mercat de treball, tramitació telemàtica de contractacions i altes per cert, la
referència específica al “portal del Sistema Nacional d’Ocupació” sembla massa
concreta i hauria estat més adequat, segons la nostra opinió, referir-se a mitjans o
sistemes informàtics o electrònics disponibles i assessorament per a creació
d’empreses i potenciació de l’economia social).

El capítol II del nou títol I bis regula l’accés de les persones aturades als serveis. L’eix
central del text reformat és l’articulació d’un itinerari individual i personalitzat
d’ocupació, que es configura jurídicament (article 19 sexies) com “un dret per a les
persones aturades i com una obligació per als serveis públics d’ocupació”. Aquest
itinerari implica la subscripció d’un acord personal d’ocupació (APO), que formarà part
del compromís d’activitat en el cas que es tracti de persones perceptores de prestacions
per desocupació. L’incompliment d’aquest acord mereixerà les sancions previstes en la
normativa de la LISOS, i en la mesura que el seu incompliment ho serà també del
compromís d’activitat, podrà comportar la suspensió o extinció de la prestació per
desocupació.

L’actuació dels SPO podrà incloure la derivació de determinades accions que hagin de
desenvolupar les persones demandants d’ocupació a les entitats col·laboradores (cal
recordar la normativa sobre accions d’orientació i assessorament per a l’ocupació), amb
el benentès que s’haurà de concretar quines són les actuacions pròpies (no delegables?)
dels SPO i aquelles que podran ser concertades. Per a col·lectius prioritaris, tots els
enunciats de l’anterior article 26, i ara renumerat com a 19 octies, es preveuen
programes específics d’ocupació i dissenys també específics, si s’escau, d’ocupació,
amb la intervenció dels serveis socials quan es consideri necessari per prestar una millor
atenció i serveis a aquestes persones (“joves, amb una atenció particular a aquells amb
dèficit de formació, dones, aturats de llarga durada, majors de 45 anys, persones amb
discapacitat o en situació d’exclusió social, i immigrants, amb respecte a la legislació
d’estrangeria, o altres que es puguin determinar, en el marc del Sistema Nacional
d’Ocupació”).

7. El capítol IV té un títol grandiloqüent, que troba el seu origen en l’ASE:
“Transformació de les polítiques actives d’ocupació i redefinició del seu contingut i
desenvolupament”.
La modificació de l’article 23, referit al concepte i als principis generals de les PAO,
serveix per introduir la referència positiva al nostre parer a les mesures de
manteniment de l’ocupació entre aquelles que conformen les PAO. Per la seva banda, el
nou article 24 tracta sobre els principis generals de les PAO, que, a més, hauran
d’informar també les actuacions de les seves entitats col·laboradores, fent èmfasi en el
tractament individualitzat de les persones que es dirigeixen als SPO, l’atenció eficient a
les empreses que en sol·liciten l’actuació, el foment de la iniciativa empresarial, la
igualtat d’oportunitats i no discriminació en l’accés a l’ocupació, i l’adequació de les
PAO a les característiques de cada territori on operen, per la qual cosa hauran de tenir
en consideració la realitat territorial del mercat de treball i també allò que la norma
considera “peculiaritats locals i sectorials”.
També és totalment nou l’article 25, que regula la identificació i l’àmbit de les
polítiques actives d’ocupació. El text fins ara vigent disposava el següent: “Article 25.
Classificació. 1. Els programes i mesures que integrin les polítiques actives d’ocupació
s’orientaran i s’ordenaran a través de la seva corresponent norma reguladora, mitjançant
actuacions que persegueixin els objectius següents: a) Informar i orientar cap a la
recerca activa d’ocupació. b) Desenvolupar programes de formació professional
ocupacional i contínua i qualificar per al treball. c) Facilitar la pràctica professional. d)
Crear i fomentar l’ocupació, especialment l’estable i de qualitat. e) Fomentar
l’autoocupació, l’economia social i el desenvolupament de las petites i mitjanes
empreses. f) Promoure la creació d’activitat que generi ocupació. g) Facilitar la
mobilitat geogràfica. h) Promoure polítiques destinades a inserció laboral de persones
en situació o risc d’exclusió social”.
La primera versió coneguda del RDL identificava els àmbits de les PAO en termes
semblants al del text vigent, és a dir, amb una redacció molt concreta i concisa de cada
àmbit (abans “objectius”), al marge dels canvis introduïts en el text. En canvi, el text
final del RDL fa una descripció gairebé exhaustiva dels diferents àmbits de les PAO,
més pròpia d’una norma reglamentària (i que gairebé amb tota seguretat també hauria
de ser més restrictiva per no limitar l’àmbit d’actuació, o més exactament la delimitació
dels àmbits de les PAO, de les comunitats autònomes) que no pas d’una llei. Hauria
estat més convenient, segons la nostra opinió, un precepte generalista i que permetés
després a cada comunitat autònoma dotar-lo de més o menys contingut en el seu àmbit
territorial corresponent. No obstant això, aquesta crítica perd bona part de la seva raó de
ser quan es llegeix el número 2 de l’article 25, incorporat en el text definitiu i que no
apareixia en els primers esborranys de la norma, en el qual es disposa que les accions i
mesures corresponents als àmbits que es detallen en el número 1 “seran dissenyats i
desenvolupats per les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències”;
quedaran només per a disseny i desplegament de l’SPOE “aquestes accions i mesures en
el seu àmbit competencial”.
D’altra banda, s’incorpora al nou article 26 una àmplia explicació d’allò que és la
formació professional per a l’ocupació i les seves notes i característiques més rellevants.
Atès que la disposició derogatòria única no deroga expressament el Reial decret
395/2007, de 23 de març, pel qual es regula el subsistema de formació professional per
a l’ocupació, ni tampoc lògicament les normes de desplegament del mateix decret,
caldrà examinar amb detall en quina mesura el nou article 26 deroga la normativa
esmentada en tot allò que “contradigui el que es disposa en aquest reial decret llei o s’hi
oposi”.
Tenen una importància especial segons el nostre parer els “principis, finalitats i
objectius” del subsistema a què es refereix de manera expressa el precepte,
probablement incorporats en l’última fase negociadora del precepte legal i en les quals
són fàcilment i clarament perceptibles les influències de les organitzacions sindicals i
empresarials en la redacció final. En efecte, s’inclou el dret a la formació professional
per a l’ocupació i la igualtat en l’accés de la població activa i les empreses a la formació
i a les ajudes, però al mateix temps es vincula el subsistema amb el diàleg social, amb la
negociació col·lectiva i amb “la participació de les organitzacions empresarials i
sindicals més representatives en el disseny i la planificació del subsistema de formació
professional per a l’ocupació”. Com ja hem exposat amb anterioritat, l’esment al
caràcter més representatiu de les organitzacions que participen en el “disseny i la
planificació” del subsistema pot aixecar crítiques d’altres organitzacions pel fet
d’entendre que no es respecta la doctrina del TC sobre el dret a la participació en aquest
àmbit de les organitzacions socials sense restriccions segons la seva major o menor
representativitat.
D’altra banda, la norma es relaciona amb la Llei orgànica 5/2002, de les qualificacions i
la formació professional. Per aquest motiu inclou moltes referències als certificats de
professionalitat, el catàleg nacional de qualificacions, el sistema nacional de
qualificacions i formació professional, els centres de referència nacional, la xarxa de
centres col·laboradors públics i privats dels SPO, i la coordinació entre les diferents
administracions competents en la matèria, amb l’impuls de processos d’avaluació
“sistemàtics i periòdics”.
Gairebé s’acaba l’alfabet en l’enumeració de les normes que queden derogades pel
RDL, en els termes que hem vist amb anterioritat. Es deroguen diferents mesures de
foment d’ocupació per a tots els treballadors en general i per a les persones amb
discapacitat en particular; s’inclouen aquí totes les relacionades amb el suport a les
diferents administracions públiques i a entitats públiques i privades per al foment de
l’ocupació en àmbits estatals, autonòmics i locals, ja sigui per compte d’altri o en
empreses d’economia social per a socis treballadors i de treball.
8. Finalment, i aquí concloem la nostra explicació, s’ha de veure quina serà la
importància del nou fons de polítiques d’ocupació que es crea per mitjà de la disposició
final primera i que es constituirà en el si de l’SPOE, finançat amb les quantitats que es
detallen en el número 2 i que es podrà posar en marxa amb la finalitat d’“atendre
necessitats futures de finançament en l’execució de les accions i mesures que integren
les polítiques actives d’ocupació”. Cal fer alguna crítica al fet que el Comitè de Gestió
del fons només estigui integrat per representants de l’Administració general de l’Estat,
si bé això es pot salvar parcialment pel fet que correspondrà a l’SNO el seguiment de
les activitats del Fons, de manera que, segons el que es disposa en el número 9, “haurà
de ser informada semestralment de l’evolució i composició del Comitè”.

More Related Content

Viewers also liked

Guide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourriel
Guide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourrielGuide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourriel
Guide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourrielDialog Insight
 
Clases de palabras. all stars.
Clases de palabras. all stars.Clases de palabras. all stars.
Clases de palabras. all stars.JOSÉ TOMÁS
 
2010.th16419.durand.arnaud
2010.th16419.durand.arnaud2010.th16419.durand.arnaud
2010.th16419.durand.arnaudvangogue
 
Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...
Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...
Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...Asociación Lazos Pro Solidariedade
 
Baobaz SES- La semaine sociale 171011
Baobaz SES- La semaine sociale 171011Baobaz SES- La semaine sociale 171011
Baobaz SES- La semaine sociale 171011armstrong
 
Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...
Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...
Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...Universidad Autónoma de Barcelona
 
EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, compléter et valoriser nos ...
EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, 	compléter et valoriser nos ...EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, 	compléter et valoriser nos ...
EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, compléter et valoriser nos ...François Renaville
 
Expérimentation évaluation scénarisée
Expérimentation évaluation scénariséeExpérimentation évaluation scénarisée
Expérimentation évaluation scénariséeKédem Ferré
 
Citizen act fr_principes_equateur
Citizen act fr_principes_equateurCitizen act fr_principes_equateur
Citizen act fr_principes_equateurCITIZEN ACT
 
Trizas2008 2009 numero1
Trizas2008 2009 numero1Trizas2008 2009 numero1
Trizas2008 2009 numero1anpeblog
 
Deployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDays
Deployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDaysDeployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDays
Deployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDaysChristophe Villeneuve
 
Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ...
 Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ... Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ...
Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ...François Renaville
 

Viewers also liked (20)

Wikicité - Stéphane Guidoin
Wikicité - Stéphane GuidoinWikicité - Stéphane Guidoin
Wikicité - Stéphane Guidoin
 
Guide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourriel
Guide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourrielGuide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourriel
Guide facile pour se préparer à la Loi canadienne anti-pourriel
 
Clases de palabras. all stars.
Clases de palabras. all stars.Clases de palabras. all stars.
Clases de palabras. all stars.
 
Chap10
Chap10Chap10
Chap10
 
2010.th16419.durand.arnaud
2010.th16419.durand.arnaud2010.th16419.durand.arnaud
2010.th16419.durand.arnaud
 
Manual prezi
Manual preziManual prezi
Manual prezi
 
Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...
Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...
Acceso al trasplante hepático en España. 2008 Jornadas de Coinfección Gloria ...
 
Elecciones20 bolivia
Elecciones20 boliviaElecciones20 bolivia
Elecciones20 bolivia
 
Baobaz SES- La semaine sociale 171011
Baobaz SES- La semaine sociale 171011Baobaz SES- La semaine sociale 171011
Baobaz SES- La semaine sociale 171011
 
Diaporama JéRéMy Kluthausen
Diaporama JéRéMy KluthausenDiaporama JéRéMy Kluthausen
Diaporama JéRéMy Kluthausen
 
Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...
Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...
Los despidos colectivos y las suspensiones contractuales llegan a las organiz...
 
Abrazotote
AbrazototeAbrazotote
Abrazotote
 
EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, compléter et valoriser nos ...
EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, 	compléter et valoriser nos ...EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, 	compléter et valoriser nos ...
EUROBACK : un outil collaboratif, pour échanger, compléter et valoriser nos ...
 
Expérimentation évaluation scénarisée
Expérimentation évaluation scénariséeExpérimentation évaluation scénarisée
Expérimentation évaluation scénarisée
 
Chap2
Chap2Chap2
Chap2
 
Citizen act fr_principes_equateur
Citizen act fr_principes_equateurCitizen act fr_principes_equateur
Citizen act fr_principes_equateur
 
Trizas2008 2009 numero1
Trizas2008 2009 numero1Trizas2008 2009 numero1
Trizas2008 2009 numero1
 
Deployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDays
Deployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDaysDeployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDays
Deployer PHP et MariaDB dans Azure - TechDays
 
Votre entreprise et Twitter @TechnoArk
Votre entreprise et Twitter @TechnoArk   Votre entreprise et Twitter @TechnoArk
Votre entreprise et Twitter @TechnoArk
 
Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ...
 Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ... Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ...
Catalogues et outils de recherche pour les ressources documentaires à l’ULg ...
 

Similar to Estudi dels RDL 1 i 3 de 2011. Foment de l'ocupació i polítiques actives d'ocupació.

30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...Autoocupació
 
Contractació laboral 11 de maig de 2012
Contractació laboral 11 de maig de 2012Contractació laboral 11 de maig de 2012
Contractació laboral 11 de maig de 2012Universitat de Girona
 
Forma't
Forma'tForma't
Forma'tmlorda
 
Llei prevencio riscos laborals
Llei prevencio riscos laboralsLlei prevencio riscos laborals
Llei prevencio riscos laboralsRosa Prats
 
Declaracidintencions JCperalmercatlab
Declaracidintencions JCperalmercatlabDeclaracidintencions JCperalmercatlab
Declaracidintencions JCperalmercatlabMohamedPsucViu
 
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyManifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyEl Delfin Verde
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyEl Delfin Verde
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyEl Delfin Verde
 
Quadern joves(folleto)
Quadern joves(folleto)Quadern joves(folleto)
Quadern joves(folleto)MohamedPsucViu
 
Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...
Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...
Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...Intersindical Csc
 
Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014
Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014
Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014JoanMontesinos1960
 
RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014Miqui Mel
 
Eapc novetats legislatives funció pública 2014
Eapc  novetats legislatives funció pública 2014Eapc  novetats legislatives funció pública 2014
Eapc novetats legislatives funció pública 2014JoanMontesinos1960
 
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició NacionalMiqui Mel
 
Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.
Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.
Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.Universidad Autónoma de Barcelona
 
Esq 1203 vaga general 29 m
Esq 1203 vaga general 29 mEsq 1203 vaga general 29 m
Esq 1203 vaga general 29 mEnsenyament
 
Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014diarimes
 

Similar to Estudi dels RDL 1 i 3 de 2011. Foment de l'ocupació i polítiques actives d'ocupació. (20)

30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
 
Contractació laboral 11 de maig de 2012
Contractació laboral 11 de maig de 2012Contractació laboral 11 de maig de 2012
Contractació laboral 11 de maig de 2012
 
Forma't
Forma'tForma't
Forma't
 
Llei prevencio riscos laborals
Llei prevencio riscos laboralsLlei prevencio riscos laborals
Llei prevencio riscos laborals
 
Declaracidintencions JCperalmercatlab
Declaracidintencions JCperalmercatlabDeclaracidintencions JCperalmercatlab
Declaracidintencions JCperalmercatlab
 
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyManifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
 
Quadern joves(folleto)
Quadern joves(folleto)Quadern joves(folleto)
Quadern joves(folleto)
 
Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...
Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...
Anàlisi d'urgència del Decreto Ley 11/2013: El Gobierno espanyol facilita els...
 
Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014
Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014
Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014
 
RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014
 
Eapc novetats legislatives funció pública 2014
Eapc  novetats legislatives funció pública 2014Eapc  novetats legislatives funció pública 2014
Eapc novetats legislatives funció pública 2014
 
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
 
Mesura de Govern: Projecte IMPULSEM!
Mesura de Govern: Projecte IMPULSEM!Mesura de Govern: Projecte IMPULSEM!
Mesura de Govern: Projecte IMPULSEM!
 
Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.
Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.
Estudi de la Llei 35 de 17 de setembre de 2010. Reforma laboral.
 
Guia de Contractació Pública Social
Guia de Contractació Pública SocialGuia de Contractació Pública Social
Guia de Contractació Pública Social
 
Esq 1203 vaga general 29 m
Esq 1203 vaga general 29 mEsq 1203 vaga general 29 m
Esq 1203 vaga general 29 m
 
Llei igualtat
Llei igualtatLlei igualtat
Llei igualtat
 
Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014
 

Estudi dels RDL 1 i 3 de 2011. Foment de l'ocupació i polítiques actives d'ocupació.

  • 1. Estudi de les mesures de foment de l’ocupació i d’ordenació de les polítiques actives d’ocupació: reials decrets lleis 1/2011 d’11 de febrer i 3/2011 de 18 de febre. Eduardo Rojo Torrecilla. Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. 20 de maig de 2011. PRIMERA PART. Reial decret llei 1/2011, d’11 de febrer, de mesures urgents per promoure la transició a l’ocupació estable i la requalificació professional de les persones aturades (BOE, 12) http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/12/pdfs/BOE-A-2011-2701-C.pdf Introducció 1. El 13 de gener va entrar en vigor aquest reial decret llei, dotat pressupostàriament amb 400 milions d’euros, d’acord amb el que s’estableix en la disposició addicional primera. En el document es torna a insistir en la importància del reforçament dels serveis públics d’ocupació en mitjans humans, materials i tecnològics, i tot això en el marc d’un pla estratègic que haurà d’estar aprovat abans del 31 de desembre, “a fi d’incrementar la qualitat i eficàcia dels serveis que presten, d’aconseguir-ne la universalització i de convergir amb els països del nostre entorn en aquesta matèria”. En la nostra explicació farem esment del “programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a l’ocupació estable” (article 1), al pla PREPARA (article 2), a les “accions de millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació professional i formació per a l’ocupació” (article 3), i a la “inclusió de persones aturades en les accions formatives adreçades a persones ocupades” (article 4). En primer lloc, ens aturarem en el comentari de l’Acord social i econòmic (ASE) signat el 2 de febrer, per passar després al text del RDL, en la introducció del qual ja queda clar que el que es pretén és desplegar l’ASE. En efecte, s’afirma que en aquesta data “el govern i els interlocutors socials han subscrit l’Acord social i econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions, que aborda, entre altres mesures, la reforma de les polítiques actives d’ocupació, incloent-hi programes de caràcter extraordinari i urgent per a la situació conjuntural. Les línies acordades sobre aquesta reforma, i que ja es tenen en compte en el Reial decret llei, tenen com a principal objectiu millorar l’eficiència de les nostres polítiques d’ocupació, objectiu que es manifesta més necessari i urgent d’aconseguir en la situació actual de l’economia i l’ocupació”. 1. Acord social i econòmic 1. El RDL troba el seu origen en l’Acord social i econòmic que van subscriure el dimecres 2 de febrer el govern espanyol, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME. Més exactament, el seu punt de
  • 2. referència és la part 1, III de l’ASE, que inclou l’“Acord sobre polítiques actives d’ocupació i altres matèries de caràcter laboral”. En l’apartat dedicat a la reforma de les PAO, considerada com a “urgent” pels signataris de l’ASE, s’inclouen mesures de caràcter estructural i altres de caràcter conjuntural. Entre les primeres es troben la creació d’itineraris individuals i personalitzats per a les persones aturades, l’enfortiment dels serveis públics d’ocupació, l’establiment d’un catàleg de serveis bàsics a la ciutadania, l’elaboració de l’Estratègia espanyola d’ocupació (que es preveu que sigui aprovada pel Consell de Ministres abans del 31 d’octubre, segons la disposició transitòria segona del RDL), la transformació “en profunditat” dels actuals programes de PAO i la redefinició dels seus continguts i desplegament “perquè siguin més útils a les persones aturades”, la revisió del funcionament del subsistema de formació professional per a l’ocupació i el consegüent inici de les negociacions del V Acord estatal, i l’impuls d’una major relació de les polítiques actives d’ocupació i el sistema de protecció per desocupació “per reduir el temps en què una persona estigui aturada”. Entre les mesures de caràcter conjuntural, s’hi inclouen el pla de xoc per facilitar la contractació estable, ja sigui inicialment de durada temporal o bé directament indefinida, de joves menors de 30 anys i persones en situació de desocupació de llarga durada, un nou programa de requalificació professional de les persones que hagin exhaurit la protecció per desocupació, la reordenació del pressupost dedicat a les PAO per atendre millor les necessitats de les persones aturades i especialment “d’aquelles procedents de sectors que no arribaran a la quota de creixement d’anys anteriors”, i la creació d’itineraris personalitzats d’ocupació adreçats a “joves, majors de 45 anys en desocupació de llarga durada i persones procedents del sector de la construcció i altres afectats per la crisi que, dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”. És justament el pla de xoc el que ha estat desplegat pel RDL. Finalment, l’ASE també inclou, però sense mes concreció, propostes per aconseguir més i millor formació per als joves, i posar en marxa abans del 30 de setembre vinent una estratègia global d’ocupació dels treballadors de més edat. 2. En l’ASE les parts acorden “una reforma de les polítiques actives d’ocupació que contribueixi a la millora del mercat de treball i a la major ocupabilitat” de les persones que busquen feina. Aquesta reforma inclou mesures de caràcter conjuntural, més exactament la posada en marxa d’un pla de xoc per a joves i aturats de llarga durada, que inclourà, entre altres, les mesures següents: 2.1. Programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable, adreçat a joves de fins a 30 anys i a persones en desocupació de llarga durada, mitjançant una reducció de les quotes empresarials a la Seguretat Social, durant el primer any de vigència del contracte, per a les empreses que creïn nous llocs de treball a temps parcial amb una jornada que oscil·li entre el cinquanta per cent i el setanta-cinc per cent de la considerada habitual. El programa es podrà aplicar als contractes de treball d’aquestes característiques que se subscriguin durant els dotze mesos posteriors a l’aprovació d’aquesta mesura, i inclourà reduccions de quotes quan es tracti de contractes indefinits i de contractes temporals almenys de sis mesos de durada.
  • 3. La reducció de quotes serà del 100 %, si el contracte el realitzen empreses amb una plantilla inferior a 250 treballadors, i del 75 % en el cas que les empreses tinguin una plantilla igual o superior a l’assenyalada. Així mateix, hi haurà estímuls per a la conversió d’aquests contractes en indefinits: o bé quan la persona contractada pertanyi als col·lectius a què es refereix l’article 10 de la Llei 35/2010, les empreses podran acollir-se a les bonificacions de quotes per la contractació indefinida previstes en el mateix article; o bé quan la persona contractada pertanyi a col·lectius diferents dels anteriors, les empreses podran acollir-se a la transformació en contractes de foment de la contractació indefinida a què es refereix l’article 3 de la Llei 35/2010; o bé en ambdós casos, la transformació del contracte s’ha de produir durant el primer any de vigència. Aquesta mesura tindrà una durada de dotze mesos des de l’aprovació. No obstant això, al cap de sis mesos de la seva aplicació, les parts signatàries de l’Acord hauran d’avaluar l’impacte que ha tingut la mesura i hauran de constituir un grup de treball que, a partir de les experiències comparades i l’impacte d’aquesta mesura, analitzarà i, si s’escau, proposarà una nova regulació del treball a temps parcial que inclogui, entre altres aspectes, el de la seva protecció social. 2.2. Programa de requalificació professional de les persones que hagin exhaurit la protecció per desocupació. El programa serà de caràcter nacional (el finançament serà a càrrec dels pressupostos estatals) i inclourà de manera conjunta mesures de política activa d’ocupació i ajudes econòmiques d’acompanyament. Que el programa és d’àmbit estatal, igual que ho és el PRODI, queda meridianament clar en l’ASE, que disposa que “el Servei Públic d’Ocupació Estatal serà l’encarregat de la gestió i el pagament d’aquestes ajudes econòmiques d’acompanyament”. En l’acord s’estableix que són beneficiàries del nou programa les persones que exhaureixin la seva protecció per desocupació a partir del 16 de febrer de 2011 “i no compleixin els requisits d’accés a la renda activa d’inserció” (cal recordar que la RAI s’adreça a aturats de 45 o més anys i en atur de llarga durada, persones amb discapacitat, emigrants retornats amb 45 o més anys d’edat, i víctimes de violència de gènere o violència domèstica). L’Acord reconeix el dret de les persones que puguin participar en el nou programa a “realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d’inserció, que inclogui el diagnòstic sobre la seva ocupabilitat, així com les mesures de política activa d’ocupació dirigides a millorar-la; participar en mesures de política activa d’ocupació encaminades a la requalificació i/o reinserció professional necessàries perquè aquestes persones puguin incorporar-se a nous llocs de treball, especialment en sectors emergents i amb més potencial de creixement; rebre una ajuda econòmica d’acompanyament del 75 % de l’IPREM mensual, fins a un màxim de 6 mesos, quan la persona beneficiària no tingui rendes superiors al 75 % del salari mínim interprofessional”. Com es pot comprovar, la quantia de la prestació és lleugerament inferior a la del PRODI (80 % de l’IPREM). Per al 2011, la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat ha fixat la quantia de l’IPREM en 532,51 euros mensuals, idèntica a la de l’any 2010. Atès que hi ha dues administracions públiques implicades en el programa la responsable del pagament de l’ajuda econòmica (estatal) i la que assumeix l’obligació de posar en marxa les mesures formatives i de recerca d’ocupació de les persones que puguin acollir-se al programa (autonòmica), l’acord fa una crida a totes dues perquè
  • 4. estableixin (tot i que la dicció del text és més taxativa, ja que es diu que “hauran d’establir”, no deixa de ser una petició a les administracions perquè actuïn dins dels seus àmbits competencials respectius de manera coordinada) “els mecanismes necessaris per a la coordinació i l’intercanvi d’informació” (cosa que, hi insistim, s’ha de predicar de qualsevol programa, acció o mesura en què estiguin implicades dues administracions amb competències en matèria de PAO). També és taxativa la manifestació que figura en l’acord que les comunitats autònomes hauran de destinar “el nombre d’orientadors i promotors d’ocupació necessaris per a l’atenció individualitzada de les persones beneficiàries, i hauran de programar les accions de requalificació i/o reinserció professional que assegurin l’accés i la participació d’aquelles mateixes persones en aquestes accions”. Tot i això, continuaran sent les autoritats autonòmiques les que decidiran, en el seu àmbit competencial, quines mesures adoptaran per possibilitar l’èxit del nou programa quant a la realització d’accions formatives i de recerca d’ocupació pel subjecte aturat, ja que no s’ha d’oblidar que, per més que un acord entre el govern estatal i els agents socials marqui les línies d’actuació en aquest camp, ha de ser la normativa, tant estatal com autonòmica, i cadascuna amb respecte estricte als àmbits competencials estatals i autonòmics, la que fixi i concreti de quina manera s’arbitren les mesures adequades d’acompanyament dels subjectes aturats. Finalment, queda clar en l’ASE que el programa és de caràcter temporal i extraordinari, ja que la seva durada es fixa en sis mesos (igual, per cert, que la inicial del PRODI, encara que posteriorment, com hem explicat amb anterioritat, va haver-hi dues pròrrogues), si bé sembla que es vol deixar la porta oberta a una possible pròrroga, ja que no es pot entendre d’una altra manera l’afirmació que abans que conclogui la durada inicial prevista “s’avaluarà la seva aplicació”. 2.3. Accions de millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació i formació per a l’ocupació, “mitjançant la posada en marxa d’itineraris individuals i personalitzats d’ocupació, adreçats a joves, majors de 45 anys en desocupació de llarga durada i persones procedents del sector de la construcció i altres afectats per la crisi que, dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”. Finalment, les parts acorden iniciar en el futur pròxim, abans del 30 de setembre, una estratègia global per a l’ocupació dels treballadors de més edat, els compresos entre 55 i 64 anys. Aquesta estratègia ha d’incloure, segons els signataris de l’ASE, “mesures en matèria d’ocupació, formació i condicions de treball, amb els objectius d’afavorir el manteniment al mercat de treball i promoure la reincorporació a aquest mateix mercat d’aquells que perden la seva ocupació en els últims anys de la vida laboral”. La disposició addicional segona del RDL reitera aquesta manifestació de l’ASE. 2. RDL 1/2011, d’11 de febrer 1. Ens hem de plantejar, en primer lloc, si les mesures que es recullen en aquesta norma justifiquen la seva regulació per aquesta via “d’extraordinària i urgent necessitat”, segons el que disposa el text constitucional. Al nostre parer, no hi ha dubte que la regulació del programa que substitueix el PRODI s’ha de fer per aquesta via, a fi que es pugui aplicar a partir del dia 16. Respecte al programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable, es pot justificar la seva adopció per la necessitat d’emprendre com més ràpid millor aquestes mesures (que aposten per la contractació a temps parcial) per millorar la situació dels dos col·lectius desafavorits que s’esmenten en el text, amb el benentès que des de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, de 17 de setembre, ja hi ha mesures específiques de suport cap als joves i les persones aturades
  • 5. de llarga durada que conviuran amb les que ara s’aproven. Finalment, susciten més dubtes jurídics sobre la necessitat que siguin regulades per un RDL les accions de millora de l’ocupabilitat que combinin actuacions d’orientació professional i formació per a l’ocupació i la inclusió de persones aturades en les accions formatives adreçades a persones ocupades, per a les quals es podrien arbitrar altres fórmules normatives que permetrien posar-les en marxa i desplegar-les, potser certament amb més lentitud que si s’aproven per RDL, com així ha passat. 2. L’article 1 el més important, sens dubte, a curt termini pel seu impacte sobre l’ocupació regula un programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable; reitera les línies generals de l’ASE i concreta qüestions de més caràcter tècnic que no han d’estar lògicament en un acord global de contingut econòmic i social. Per tant, es poden beneficiar de les bonificacions previstes en la norma les empreses (aquí s’hi inclouen les empreses d’economia social que incorporin a la seva plantilla socis treballadors o de treball, en règim general de Seguretat Social, i els treballadors autònoms que contractin els treballadors a què es fa referència en el precepte) que contractin, en el període de 12 mesos a partir de l’entrada en vigor de la norma, persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació des de l’1 de gener, com a mínim, i que siguin o bé joves d’edat igual o inferior a 30 anys o bé persones aturades de llarga durada (s’entén per tals, a l’efecte de la norma, les persones que faci com a mínim 12 mesos que estiguin inscrites com a demandants d’ocupació durant els 18 anteriors a la contractació). Aquesta contractació haurà de suposar increment net de la plantilla, el càlcul del qual es farà de la mateixa manera que per als contractes formalitzats segons la Llei 35/2010. L’empresa queda obligada a mantenir el nivell d’ocupació aconseguida amb la contractació realitzada durant el període de la seva durada. La contractació s’haurà de formalitzar a temps parcial i la durada de la jornada haurà d’estar compresa entre el 50 % i el 75 % del temps complet d’un treballador comparable. Per fer aquesta comparació caldrà acudir a les regles recollides en l’article 12 de la Llei de l’Estatut dels treballadors. La bonificació serà del 100 % en totes les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social sempre que l’empresa ocupi menys de 250 treballadors (observem que la norma utilitza el terme empresa i no centre de treball), i es reduirà al 75 % quan la plantilla sigui igual o superior a aquesta xifra. La contractació podrà ser de durada determinada o indefinida. La primera es podrà beneficiar de les bonificacions si la seva durada és igual o superior a 6 mesos, si bé s’exclouen de l’àmbit d’aplicació de la norma els contractes d’interinitat i de relleu. Atès que l’objectiu de la norma és incentivar la contractació estable, és a dir, amb caràcter indefinit, el RDL permet a les empreses que converteixin els contractes subscrits inicialment amb durada determinada en indefinits acollir-se a les bonificacions de quotes previstes en l’article 10 de la Llei 35/2010, sempre que la novació es produeixi abans de finalitzar el primer any de durada de vigència del contracte. Igualment (observem totes les facilitats jurídiques que es donen per a la conversió), la novació es podrà fer o bé per la via de la contractació indefinida ordinària o bé per la del contracte de foment de la contractació indefinida, la indemnització de la qual en cas d’extinció és inferior a la primera. L’estreta relació entre la reforma contractual operada pel RDL i l’establerta recentment per la Llei 35/2010, així com amb la més llunyana Llei 43/2006, de 29 de desembre, es posa clarament de manifest en diversos epígrafs de l’article 1. Es dóna la possibilitat a
  • 6. les empreses que contractin persones amb discapacitat que acreditin la condició de víctimes de violència de gènere o violència domèstica, o que pertanyin a col·lectius en situació de risc o exclusió social, d’optar per acollir-se a aquest RDL o al previst en la Llei 43/2006. D’altra banda, si l’empresa concerta un contracte de durada indefinida, o temporal amb els col·lectius que acabem d’esmentar, la norma li permet acollir-se a la possibilitat de continuar gaudint de bonificacions en la contractació, una vegada conclòs, si s’escau, el període màxim de durada previst en el RDL, ja que li dóna la possibilitat d’acollir-se a les possibilitats que ofereix, segons el col·lectiu de referència, la Llei 35/2010 o la Llei 43/2006, òbviament només pel temps que resti de la bonificació prevista en aquestes normes i descomptant el període ja transcorregut de reducció. Finalment, les parts acorden, en els termes ja previstos en l’ASE, avaluar el programa al cap de 6 mesos, a fi de valorar la conveniència de continuar-lo i, si s’escau, per proposar una nova regulació del contracte a temps parcial (la paraula nova no apareix en el text, però no tindria sentit la referència si no fos així) que inclogui, entre altres aspectes, “la protecció social de les persones contractades sota aquesta modalitat”. 3. L’article 2 regula el nou programa PREPARA. La norma disposa que s’hi podran acollir les persones aturades que a partir del 16 de febrer hagin exhaurit la prestació per desocupació de nivell contributiu i no tinguin dret a qualsevol dels subsidis per desocupació establerts en la llei, o bé hagin exhaurit algun d’aquests subsidis, incloent- hi les seves pròrrogues. No podran accedir ni a la prestació econòmica ni a les mesures d’acompanyament les persones que ja s’hagin beneficiat del programa anterior (PRODI) o bé que hagin exhaurit, o que tinguin dret a sol·licitar-la, la renda activa d’inserció, la renda agrària o el subsidi per desocupació per als treballadors eventuals del REASS. Es permet la compatibilitat amb la percepció de les rendes mínimes d’inserció o similars que regulen les comunitats autònomes fins a arribar al límit de l’ajuda estatal. En aquest cas es deduirà d’aquesta ajuda la quantia de la prestació abonada per l’SPOE si supera el 75 % de l’IPREM mensual. La norma reprodueix el text de l’ASE sobre els drets de les persones beneficiàries a realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d’inserció, participar en mesures de política activa d’ocupació i que potenciïn la seva reincorporació al mercat laboral, en sectors emergents i amb major potencial de creixement, i a la percepció de l’ajuda econòmica, fixada en el 75 % de l’IPREM mensual. La norma s’ajusta als termes de la regulació anterior del PRODI i al que disposa la Llei general de la Seguretat Social, i concreta que el subjecte tindrà dret a la percepció econòmica en el supòsit que no tingui rendes superiors en còmput mensual al 75 % del SMI, amb l’exclusió de dues pagues extres. A més, concreta com s’ha d’entendre la manca de rendes quan la persona possible beneficiària de l’ajuda formi part d’una unitat familiar, de manera que es produirà el supòsit tipificat de falta de rendes quan la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar, incloent-hi la persona sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no superi el 75 % de l’SMI, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries, i per a la determinació de què cal considerar rendes caldrà acudir al que s’estableix en l’article 215.3.2 de la LGSS. Per donar compliment al que es disposa en l’ASE sobre el caràcter nacional del programa, la norma estipula que és l’SPOE el que assumeix l’obligació del pagament de les ajudes, amb càrrec als seus pressupostos. Atès que són les comunitats autònomes les que posen en marxa les mesures de PAO, la norma estableix la necessitat que hi hagi els
  • 7. orientadors i promotors d’ocupació necessaris per a l’atenció individualitzada de les persones beneficiàries i per a la programació de les accions de requalificació i/o reinserció professional que assegurin l’accés i participació d’aquestes persones. En el mateix sentit, la norma fa una crida a les dues administracions competents perquè estableixin els mecanismes necessaris de coordinació i intercanvi d’informació que facilitin i facin possible l’èxit del programa. L’èxit del nou programa en termes de reinserció al mercat de treball dels subjectes aturats residirà en la intensitat amb les quals les administracions competents, és a dir, les autonòmiques, despleguin i posin en marxa els itineraris personalitzats i individuals d’inserció. La percepció de l’ajuda econòmica es vincula a la subscripció de l’acord amb l’Administració per participar en aquest itinerari i en totes les accions que s’hi recullin. 4. Els articles 3 i 4 no tenen el contingut concret que acabem d’explicar de l’article 1, excepte una referència concreta continguda en el segon relativa al percentatge de persones aturades que puguin participar en accions formatives d’oferta adreçades a persones ocupades, en concret entre el 20 % i 40 % de les places ofertes, i una altra que s’ha de veure com es podrà portar la pràctica i que disposa que els serveis públics d’ocupació “establiran les mesures oportunes” (quines són es deixa a la seva discreció) perquè les persones beneficiàries del RDL, esmentades en els diversos preceptes de l’articulat, tinguin assegurat l’accés “a les accions formatives que es programin durant el 2011”. Quant al primer precepte, es reiteren els termes de l’ASE i es recullen algunes de les mesures incorporades a la Llei 35/2010, de 17 de setembre. Per tant, la prioritat en posar en marxar els itineraris individuals i personalitzats d’ocupació seran, durant els 12 mesos vinents, determinats col·lectius amb diferents mancances, com ara joves, persones aturades majors de 45 anys en situació de desocupació de llarga durada, persones que provinguin del sector de la construcció (cal recordar aquí l’esmena de CiU incorporada textualment a la Llei 35/2010) i, com a clàusula oberta, d’altres sectors afectats per la crisi que, “dins d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació”. Per posar en marxa aquests itineraris, els serveis públics d’ocupació hauran de destinar-hi els promotors d’ocupació que siguin necessaris, concreció que sembla que es farà en el si del Consell General d’Ocupació i en un termini no superior a un mes des de l’entrada en vigor de la norma, mitjançant un “protocol de coordinació, aplicació i seguiment de la posada en marxa d’aquesta mesura”. També hi ha un esment específic per als joves “amb especials problemes de qualificació”, per als quals es preveu utilitzar contractes formatius i apropar-los al món de l’empresa, així com facilitar la transició entre l’escola i el treball, amb una necessària coordinació entre les administracions educatives i laborals competents per reduir les taxes d’abandonament escolar i facilitar la reincorporació dels joves als estudis. 5. Finalment, ens referim a l’única modificació de la Llei d’ocupació que recull el RDL, més concretament la disposició addicional tercera, que afegeix un nou apartat 4t a l’article 13 e). Aquest article regula les competències del Servei Públic d’Ocupació Estatal, i la lletra e) tracta sobre la gestió dels programes finançats amb càrrec a la reserva de crèdit establerta al seu pressupost de despeses. Doncs bé, el nou apartat inclou en aquest grup els “programes que s’estableixin amb caràcter excepcional i durada determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional. És imprescindible la gestió centralitzada dels programes a l’efecte de garantir-ne
  • 8. l’efectivitat, així com idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials”. Segons el nostre parer, no queda gens clara la redacció d’aquest precepte i la seva indefinició pot servir per ampliar les competències estatals i reduir les autonòmiques en matèria de polítiques actives d’ocupació. ¿Què vol dir “caràcter excepcional”, que sigui imprescindible “la seva centralitzada dels programes a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat…” o “idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials”? Per tot això convindria aclarir a què es refereix aquest apartat, a fi d’evitar que pugui ser una font de conflictivitat permanent amb les autonomies. SEGONA PART. Reial decret llei 3/2011, de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora de l’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació (BOE, 19) http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/02/19/pdfs/BOE-A-2011-3255-C.pdf Introducció La norma va entrar en vigor l’endemà de la publicació, i el Congrés dels Diputats va acordar-ne la tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència. El Projecte es troba (20 de maig) en fase d’elaboració del document de la ponència, que ha d’estudiar totes les esmenes presentades pels grups parlamentaris. Comentarem en primer lloc l’Acord social i econòmic (ASE), signat el 2 de febrer, per passar després al text del RDL, en la introducció del qual ja queda clar que el que es pretén és desplegar l’ASE. En efecte, s’afirma que “el Govern i els interlocutors socials han subscrit l’Acord social i econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions, que aborda, entre altres mesures, la reforma de les polítiques actives d’ocupació, que contribueixi a la millora del mercat de treball i a la major ocupabilitat dels que busquen una ocupació. Les línies acordades sobre aquesta reforma, i que es tenen en compte en aquest reial decret llei, tenen com a objectiu principal millorar l’eficiència de les nostres polítiques d’ocupació, un objectiu que es manifesta més necessari i urgent d’aconseguir en la conjuntura actual de l’economia i l’ocupació, tenint en compte les seves repercussions en el funcionament i la situació del mercat de treball”. 1. Acord econòmic i social L’ASE, subscrit el 2 de febrer, dedica la primera part als acords tripartits, entre els quals es troba el subscrit sobre polítiques actives d’ocupació i altres matèries de caràcter laboral (expedients de regulació d’ocupació, fons de capitalització). Les parts signatàries consideren urgent “abordar una reforma de les polítiques actives d’ocupació que permeti preparar les persones per millorar la seva ocupabilitat, respondre millor a les necessitats de personal de les empreses i situar els serveis d’ocupació com els millors instruments per a la gestió del capital humà en el nou model econòmic més equilibrat i més productiu”. A aquest efecte, a més de les mesures de caràcter conjuntural, recollides normativament en el RDL 1/2011, les parts assumeixen la necessitat de reformar en profunditat la LO i dissenyar unes noves PAO a mitjà i llarg termini. Les sis propostes concretes que es recullen en l’ASE són les següents:
  • 9. 1. “Desenvolupar un model d’atenció personalitzada a les persones en situació de desocupació basada en un itinerari individual i personalitzat d’ocupació. Aquest itinerari es materialitzarà en un acord personal d’ocupació (APO), pel qual la persona beneficiària de l’itinerari es comprometrà a participar activament en les accions per a la millora de la seva ocupabilitat i de recerca activa d’ocupació o posada en marxa d’una iniciativa empresarial”. Per la seva banda, el Servei Públic d’Ocupació es comprometrà a assignar i seguir aquestes accions. “Els itineraris individuals i personalitzats hauran d’assegurar la igualtat de drets en l’accés al servei públic, i s’aplicaran amb caràcter prioritari a les persones aturades amb l’objectiu de la universalització per a tota la població activa a partir del 2013”. Aquesta mesura es concreta en el nou títol I bis de la LO, que regula el RDL 3/2011, i en la disposició transitòria segona. “2 Enfortir els serveis públics d’ocupació (SPO) en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació. Les parts consideren que s’han de continuar els esforços per aprofitar i reforçar millor els recursos humans i mitjans tècnics d’aquests serveis, d’acord amb les disponibilitats financeres, i amb l’horitzó d’aproximar-nos als estàndards europeus. Així mateix, es finançaran els òrgans del Sistema Nacional d’Ocupació, així com els instruments de què se serveix aquest sistema per reforçar la seva coordinació. S’adoptaran mesures per millorar la planificació, gestió i avaluació de les polítiques d’ocupació per assegurar-ne l’eficàcia i eficiència”. Aquesta mesura es concreta en la disposició addicional quarta del RDL 1/2011 i en diverses modificacions d’articles de la LO que fa el RDL 2/2011. “3 Establir un catàleg de serveis bàsics a la ciutadania, comú per a tots els serveis públics d’ocupació, en el qual predomini un enfocament integral dels serveis i es determinin els destinats a les persones, tant aturades com ocupades, i a les empreses”. Cada servei públic d’ocupació haurà d’establir com es concreta aquest catàleg. Aquesta mesura es concreta en el nou títol I bis de la LO incorporat pel RDL 3/2011. 4. “Elaborar una estratègia espanyola d’ocupació, coordinada pel govern, que defineixi les actuacions que hauran d’adoptar amb caràcter pluriennal els serveis públics d’ocupació per respondre a les necessitats estructurals del nostre mercat de treball i contribuir a la recuperació de l’ocupació, en connexió amb els eixos de l’Estratègia Europa 2020 i el Pla nacional de reformes. Haurà de determinar els col·lectius d’atenció preferent, els objectius quantitatius que es pretén aconseguir per al conjunt de l’Estat i la seva especificació en cada comunitat autònoma, al costat dels recursos que es destinaran per a la seva realització. S’establirà un sistema de seguiment i avaluació de l’estratègia. L’estratègia haurà de garantir la igualtat d’accés, la cohesió social i la complementarietat entre la unitat de mercat i la diversitat territorial”. Aquesta mesura es concreta bàsicament en el nou article 4 bis de la LO, complementat per l’article 4 ter. 5. “Transformar en profunditat els actuals programes de polítiques actives d’ocupació i redefinir-ne el contingut i desplegament perquè siguin més útils per a les persones aturades. Les normes estatals hauran d’identificar les diferents mesures i fixar els
  • 10. continguts comuns de les accions en matèria d’orientació professional, promoció de l’ocupació, formació per a l’ocupació i promoció de l’autoocupació i de l’activitat econòmica. Correspondrà a les comunitats autònomes la seva execució ajustada a les necessitats específiques del seu territori, afavorint l’autonomia i responsabilitat en la seva gestió, sense perjudici de les actuacions d’àmbit estatal que corresponguin al Servei Públic d’Ocupació Estatal. Partint dels avenços assolits en el marc dels IV Acords de formació professional, es revisarà el funcionament del subsistema de formació professional per a l’ocupació a fi que l’oferta permeti una millor resposta a les necessitats d’ocupabilitat dels treballadors, a les necessitats de les empreses i al desenvolupament socioeconòmic de cada territori i sector. Per a això s’iniciaran les negociacions d’un nou acord en aquesta matèria”. Aquesta mesura es concreta a través de les àmplies modificacions operades pel RDL en els articles 23 a 26 de la LO. 6. “Impulsar una major relació de les polítiques actives d’ocupació i el sistema de protecció per desocupació per reduir el temps en què una persona està aturada. Considerant que l’actual sistema de protecció és una eina imprescindible per a la transició a nivells més alts d’ocupació, les parts coincideixen en la necessitat d’articular un sistema que millori la coordinació entre els diferents àmbits de responsabilitats en les polítiques d’ocupació”. No hi ha una concreció estricta d’aquesta mesura en el RDL 3/2011, si bé cal considerar-la inclosa en la nova lletra j) de l’article 13 de la LO. 2. El RDL 3/2011, de 18 de febrer 1. Assenyalem a continuació alguns dels punts més destacats, segons el nostre parer, de la norma. A) La justificació del RDL es fa a partir del seu possible impacte positiu sobre el mercat de treball i la creació d’ocupació. B) S’ha incorporat en la introducció, molt correctament, una mínima explicació del nou fons de polítiques d’ocupació, en el qual no apareix l’expressió “de reserva”, que l’identificaria massa amb el fons de reserva de la Seguretat Social. C) S’ha mantingut la denominació de Servei Públic d’Ocupació Estatal i s’han suprimit tots els esments al que en els esborranys es denominava “Servei Estatal de Polítiques d’Ocupació”. El manteniment de la paraula públic té força importància, segons la nostra opinió, i més en un moment en què es potencia la col·laboració amb l’àmbit privat. D) S’ha dotat de més competències la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (nom que substitueix l’anterior de Conferència Sectorial d’Afers Laborals) i el Sistema Nacional d’Ocupació, en l’elaboració de l’Estratègia espanyola d’ocupació i del Pla anual d’ocupació. D’aquesta manera es corregeix, almenys formalment, una certa devaluació de la seva importància, que, sempre segons la nostra opinió, es desprenia dels esborranys.
  • 11. En aquesta mateixa línia, s’han ampliat les possibilitats d’actuació de les comunitats autònomes de manera expressa, cosa que, sens dubte, a més de ser plenament coherent amb el marc constitucional i les sentències del Tribunal Constitucional, agradarà a les forces nacionalistes. Per al PNB la nova disposició addicional segona, relativa al finançament de les polítiques actives d’ocupació al País Basc i Navarra, mereixerà un valoració especialment positiva (la norma disposa que el finançament de les PAO en les dues comunitats autònomes “es fixarà en el marc del concert i del conveni econòmic, respectivament”). Que es digui de manera clara i sense circumloquis que les comunitats autònomes podran elaborar els seus plans anuals d’ocupació i que seran les que elaboraran les normes que concretin les grans línies d’actuació fixades (de manera massa reglamentista, segons el nostre parer, encara que aquesta crítica queda ara en segon pla) en l’article 25, s’ha de valorar positivament i com a canvi rellevant respecte als primers esborranys (i no només d’aquests, sinó també dels primers esborranys del Reial decret d’ordenació de les polítiques actives d’ocupació que es van elaborar en l’SPOE a mitjan 2005 i que posteriorment, gràcies a les aportacions, entre altres, del Servei d’Ocupació de Catalunya, van anar millorant lentament en contingut autonòmic). En la mateixa línia, el fet que l’observatori estatal d’ocupació mantingui relacions de coordinació amb els de les comunitats autònomes és diferent que aquest observatori “coordini” aquestes relacions. Igualment, la desaparició de l’esment a les comunitats autònomes en la regulació del pla de xoc, continguda en els primers esborranys (que feia entendre que no podien seleccionar col·lectius amb els quals actuar fins a l’any 2012), s’ha de valorar de manera positiva. E) Pel que fa a la formació professional per a l’ocupació, la desaparició de la referència a un període de 6 mesos per a la posada en marxa de “les noves regles del joc” suposem que proporciona més tranquil·litat per a la negociació del V Acord estatal de formació contínua. En tot cas, sí que creiem que hi ha una modificació important en el nou article 26 que suscitarà una altra vegada problemes jurídics, com és la referència al fet que les línies mestres de la formació seran elaborades, juntament amb la representació de les administracions públiques, per les organitzacions sindicals i empresarials “més representatives”. 2. El RDL, com ja hem indicat amb anterioritat, troba el seu origen en l’ASE, subscrit el dimecres 2 de febrer pel govern espanyol, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME. Més exactament, el seu punt de referència és la part 1, III de l’ASE, que inclou l’“Acord sobre polítiques actives d’ocupació i altres matèries de caràcter laboral”. El capítol I es titula “Normes generals de la política d’ocupació” i procedeix a una àmplia modificació de la LO (ja modificada recentment, no s’ha d’oblidar, per la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball). La reforma de la LO també s’opera en el capítol II, dedicat a l’“enfortiment dels serveis públics d’ocupació en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació”. Més profunda i intensa és la reforma de la LO introduïda en el capítol III, ja que incorpora un nou títol I bis, en el qual es regula l’“establiment d’un catàleg de serveis bàsics a la ciutadania i el desenvolupament d’un model d’atenció personalitzada”. Amb una terminologia que pretén ser impactant, i que certament troba el seu origen en l’ASE, el capítol IV continua modificant la LO i procedeix, almenys terminològicament parlant, a la “transformació de les polítiques actives d’ocupació i redefinició el seu contingut i desplegament”, a més de modificar (per enèsima vegada) el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la LISOS.
  • 12. Les disposicions transitòries preveuen el ritme d’aplicació i els subjectes beneficiaris dels itineraris individuals i personalitzats d’ocupació entre el 2011 i 2013, l’aprovació per part del govern de l’Estratègia espanyola d’ocupació abans del 31 d’octubre de 2011 i el manteniment de la vigència de les normes que es deroguen a partir de la disposició derogatòria única (que certament és amplíssima) fins al moment de l’aprovació de l’EEO i del pla anual de PO per al 2012, si bé les actuacions i els programes iniciats amb anterioritat es desplegaran d’acord amb aquestes disposicions. De bastant important cal qualificar la disposició final primera, per la qual es crea el Fons de Polítiques d’Ocupació (inspirat probablement en el Fons de Reserva de la Seguretat Social), al qual s’atribueix la finalitat d’atendre “necessitats futures de finançament en l’execució de les accions i mesures que integren les polítiques actives d’ocupació, incloent-hi les iniciatives de formació professional per a l’ocupació”. La disposició final segona indica el títol competencial en matèria laboral que permet al govern dictar la norma, la tercera atribueix a l’autoritat ministerial del MTIN les facultats per executar i desenvolupar la norma en els seus respectius àmbits competencials, i la quarta preveu l’entrada en vigor l’endemà de la seva publicació. 3. En l’exposició de motius de la norma s’expliquen les raons que justifiquen la utilització de la fórmula jurídica del RDL i la seva cobertura constitucional. Es fa èmfasi en la importància d’adoptar mesures urgents que permetin recuperar i millorar la situació econòmica i social d’Espanya. Sobre la reforma de les PAO, es reconeix que les mesures són de caràcter més estructural i d’una efectivitat més perllongada en el temps, però es considera també urgent la seva reforma per poder adaptar-les als canvis en el model productiu que es pretén dur a terme en el marc de l’economia sostenible que impulsa el govern. Les mesures proposades i desplegades així en la futura norma, totes tendents a la millora i la creació d’ocupació, justificarien la seva aprovació per la via del RDL. Ara bé, d’una lectura detallada del text no trobem arguments jurídics sòlids per justificar la utilització del RDL, ja que les modificacions proposades no afecten el nucli dur de les PAO i se centren en gran manera en qüestions d’organització dels serveis d’ocupació i de distribució, o redistribució, de competències entre l’àmbit estatal i els autonòmics i locals, per la qual cosa només es pot pensar que són raons derivades de la necessitat de posar en pràctica les noves mesures amb les correccions o modificacions econòmiques de les partides pressupostàries que s’hi destinen el que justifica aquesta decisió. Per això el judici de valor s’atura en l’anàlisi jurídica i no entra en l’anàlisi econòmica. És important destacar la manifestació que figura en l’exposició de motius, i que es desplega després en el text articulat, d’“evolució del concepte de programes al de serveis a la ciutadania i a les empreses”, que es justifica perquè així se supera “l’actual limitació de la gestió de les polítiques actives a convocatòries d’ajudes”, de manera que la referència als “programes” queda substituïda en el text articulat per la d’“accions i mesures” que adoptin els poders públics en l’exercici de les seves competències. Una qüestió jurídica que s’ha de debatre, atès que són les comunitats autònomes les que tenen competències de gestió de les PAO i poden desenvolupar les seves pròpies estratègies d’actuació, és saber si les autonomies podran continuar desenvolupant els programes que considerin adequats, i que inclou certament l’adopció de diferents accions i mesures. Creiem que la redacció final del text que ara comentem permet un ampli marge d’actuació a les autonomies per posar en marxa les actuacions jurídiques
  • 13. que considerin més adequades per assolir els objectius de millora de la situació de l’ocupació i reducció de la desocupació. 4. El capítol I del RDL es titula “Normes generals de la política d’ocupació” i cal qualificar-lo d’important per algunes modificacions introduïdes. A) S’hi incorporen dos nous objectius de la política d’ocupació, en coherència amb els canvis incorporats més endavant en el text, relatius a la creació de serveis individualitzats a la població activa i al foment de la cultura i de la iniciativa empresarial, amb l’objectiu tant de millorar la situació de les persones al mercat de treball, tant si operen per compte propi o d’altri, com la competitivitat de les empreses. B) La dimensió local de la política d’ocupació es vincula a les decisions que adoptin els SPO de les comunitats autònomes per possibilitar la participació dels ens locals en l’execució de les accions i mesures de polítiques actives, amb una dicció menys taxativa (“podran establir”) que la que hi havia en el text que ara es deroga (“hauran d’establir”). L’estreta relació entre els SPO autonòmics i les administracions locals en els processos de concertació territorial, que a Catalunya van adquirir importància durant el període 2004-2006 amb la creació del consorci territorial del Vallès Occidental i el d’Hospitalet del Llobregat, es posa de manifest en el nou article 4, quan, a més de possibilitar la participació ja indicada, els SPO seran els responsables de traslladar (hauria estat convenient, segons la nostra opinió, incorporar també el terme recollir) al Sistema Nacional d’Ocupació la dimensió territorial de les PAO i de determinar, si s’escau, “la representació de les entitats locals en els òrgans de participació institucional d’àmbit autonòmic”. C) Tenen una rellevància especial els dos nous preceptes que s’incorporen a la LO a través d’aquest capítol I. L’article 4 bis tracta sobre l’Estratègia espanyola d’ocupació, inspirada en l’Estratègia europea d’ocupació, i l’article 4 ter versa sobre el Pla anual de política d’ocupació. Destaquem de la primera, que té caràcter pluriennal i que s’haurà d’elaborar abans del 31 d’octubre d’aquest any, segons el que s’estableix en la disposició transitòria primera, la inclusió de les orientacions (observem bé que no s’utilitza el terme directrius) i els objectius que es pretén aconseguir en matèria de política d’ocupació tant per al conjunt de l’Estat com per a cada comunitat autònoma (aquests objectius es concretaran anualment en el Pla de política d’ocupació). Tant l’Estratègia com el Pla seran aprovats pel Govern. En el primer, la proposta serà a càrrec del MTIN i la seva elaboració es farà en coordinació amb les comunitats autònomes i amb la participació dels agents socials més representatius. Es potenciarà el vessant institucional, cosa que ens sembla molt positiva, en la mesura que el projecte d’estratègia haurà de ser informat per la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals i haurà de ser sotmès també a consulta i informe del Consell General de l’SNO. Respecte al Pla anual de PO, la participació autonòmica adquireix també rellevància, atès que la seva elaboració es farà tenint en consideració les previsions formulades per les comunitats autònomes i l’SPOE en el marc de la Conferència Sectorial, i a més serà informat pel Consell General de l’SNO. En definitiva, es reforça el vessant de concertació institucional de les polítiques d’ocupació, amb una acceptació i reconeixement del paper rellevant que han de tenir les comunitats autònomes i els agents socials en l’elaboració de l’Estratègia i del Pla anual, previsions que no apareixien en els primers esborranys del RDL. Aquest reforçament es
  • 14. concreta jurídicament també en la nova redacció de l’article 7, en el qual s’atribueix a la Conferència Sectorial un rol de col·laboració, coordinació i cooperació entre l’Administració estatal i les autonòmiques en matèria de política d’ocupació “i especialment en allò relacionat amb l’Estratègia espanyola d’ocupació i el Pla anual de política d’ocupació”, i al Consell general de l’SNO, òrgan consultiu de participació institucional, una nova funció prevista de manera expressa en la LO, i no només en text reglamentari, que serà “la de consulta i informe de l’Estratègia espanyola d’ocupació i del Pla anual de polítiques d’ocupació”. D’altra banda, la potenciació institucional de l’SNO (en el qual hem de recordar que tenen presència l’Administració estatal, les comunitats autònomes i els agents socials més representatius) es posa de manifest en les modificacions que s’incorporen en l’article 9, regulador de les seves funcions, i que milloren els textos dels primers esborranys de la norma, ja que s’hi inclouen no només les d’aplicar, sinó també la de concretar l’Estratègia a través del Pla anual, així com la realització del seguiment del Fons de Polítiques d’Ocupació que es crea a partir de la disposició final primera. 5. El capítol II porta un títol indicatiu clarament d’allò que es pretén realitzar: “Enfortiment dels serveis públics d’ocupació en el marc del sistema nacional d’ocupació”. A més de les referències que ja s’han fet a l’enfortiment de les competències de la Conferència Sectorial i del Consell General de l’SNO, cal dir que la modificació de l’article 6 de la LO, que regula les finalitats de les polítiques d’ocupació, consisteix a incloure aquesta referència expressa a l’enfortiment, com a actuació conjunta amb l’afavoriment de “la col·laboració publicoprivada en la intermediació laboral i el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació”, que es reflecteix en la regulació de les agències de col·locació pel RD 1796/2010, de 30 de desembre. A) La reforma incorpora un nou precepte (article 7 bis) regulador dels instruments de coordinació de l’SNO, si bé sembla que no de manera exclusiva, ja que el primer incís del precepte disposa que aquesta coordinació es durà a terme “principalment” a través de l’Estratègia, del Pla anual de PO i del sistema d’informació dels serveis públics d’ocupació (SISPO). Pel que fa a aquest últim, es tracta d’un sistema d’informació comuna i un instrument tècnic d’integració d’informació de les polítiques d’ocupació que duguin a terme els SPO en tot el territori estatal, i del qual cal destacar la referència expressa al fet que haurà de garantir que les funcions d’intermediació laboral es duguin a terme de manera adequada i “sense barreres territorials”. B) En coherència amb les importants modificacions introduïdes pel RDL en el nou títol de la LO, una de les noves funcions de l’SNO és la de determinar i tenir actualitzat un “catàleg de serveis a la ciutadania” que prestaran els SPO i que garantirà en tot el territori estatal “l’accés, en condicions d’igualtat, a un servei públic i gratuït d’ocupació”. C) El RDL reformula, en uns casos, i amplia, en uns altres, les competències de l’SPOE. Assumeix, en coherència amb els canvis introduïts en altres preceptes de la LO, la tasca d’elaborar el projecte de l’Estratègia i del Pla anual de PO, la coordinació de les actuacions conjuntes dels SPO en el desenvolupament del SISPO, i la potenciació de l’observatori de les ocupacions de l’SPOE, en coordinació amb els que, si s’escau, creïn les comunitats autònomes (és a dir, no serà el SPOE el que “coordinarà” els diferents observatoris existents, sinó que tots ells “es coordinaran” als efectes oportuns).
  • 15. Té una importància especial la incorporació d’una nova acció o mesura que podrà ser finançada amb càrrec a la reserva de crèdit establerta al pressupost de despeses del SPOE, consistent en “4. Programes que s’estableixin amb caràcter excepcional i durada determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional. Serà imprescindible la seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat, així com idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials”. Per cert, aquesta modificació ja es va incorporar en la disposició addicional tercera del RDL 1/2001, per la qual cosa no arribem a comprendre jurídicament quina és la raó de la “repetició” de la modificació; només se’ns acut pensar, per buscar un raonament jurídic (encara que de vegades les coses són més senzilles i quan “retallem i enganxem” textos a l’ordinador pot passar que ens oblidem de “retallar” un text que ja no hauria d’aparèixer) que la referència del RDL 1/2011 fos permetre l’entrada en vigor, d’acord amb la legalitat, del programa de requalificació professional el dia 16 passat, i que el text que ara s’incorpora al RDL 3/2011 ja tingui vocació de generalitat per a qualsevol nou supòsit que s’hagi de plantejar. En tot cas, repetim aquí les crítiques que hem formulat en l’estudi del RDL 1/2011: “El nou apartat inclou en aquest grup els «programes que s’estableixin amb caràcter excepcional i durada determinada, l’execució dels quals afecti tot el territori nacional. Serà imprescindible la seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat, així com idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris potencials». Segons la nostra opinió, la redacció d’aquest precepte no és gens clara, i la seva indefinició pot servir per ampliar les competències estatals i reduir les autonòmiques en matèria de polítiques actives d’ocupació. ¿Què vol dir «caràcter excepcional», que sigui imprescindible «la seva gestió centralitzada a l’efecte de garantir-ne l’efectivitat…» o «idèntiques possibilitats d’obtenció i gaudi a tots els beneficiaris»? Per tot això convindria aclarir molt a què es refereix aquest apartat, a fi d’evitar que pugui ser una font de conflictivitat permanent amb les autonomies”. En l’àmbit de les relacions entre l’SPOE i els SPO autonòmics, la norma fa un pas endavant respecte a la coordinació entre els dos serveis per “garantir la coordinació entre polítiques actives d’ocupació i prestacions per desocupació”, en la mateixa línia, per cert, que les previsions recollides en la Llei 35/2010. Per a això preveu que s’establiran sistemes de cooperació entre l’SPOE i les comunitats autònomes “que hagin assumit el traspàs de les competències”, totes, per cert (llevat de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla), des que el País Basc les va assumir a partir de l’1 de gener d’aquest any. Continua estant sobre la taula del debat jurídic la qüestió que probablement ajudaria a gestionar i coordinar millor totes les PO, com seria que les comunitats autònomes poguessin gestionar les prestacions per desocupació (amb estricte respecte, que ningú no es preocupi, al principi de caixa única de la Seguretat Social). Així ho ha sol·licitat reiteradament la comunitat autònoma de Catalunya des de l’aprovació de la llei reguladora del seu servei d’ocupació, però aquesta és una qüestió que continua estant fora (fins quan?) del debat politicojurídic per part del govern estatal. D) En les nostres consideracions generals sobre la reforma de la LO operada pel RDL hem posat de manifest allò que considerem especialment positiu, com és una major sensibilitat i acceptació de la realitat autonòmica i de l’assumpció de competències per part de les autonomies en matèria de PO (encara que tornem a insistir que aquesta possibilitat ve donada pel marc constitucional, estatutari, i per la jurisprudència del Tribunal Constitucional). La concreció d’aquesta manifestació s’observa amb nitidesa i
  • 16. claredat en la modificació de l’article 17, que regula els SPO autonòmics, amb l’esment exprés a la seva participació en l’elaboració de l’Estratègia i del Pla anual de PO, i a la possibilitat de què també se’ls dota, recollida igualment en el text definitiu de la norma i que no apareixia en els primers esborranys del text, d’elaborar els seus propis plans de política d’ocupació, que hauran d’estar emmarcats i sembla que això és del tot coherent i no qüestiona de cap manera la llibertat d’actuació autonòmica “d’acord amb els objectius del Pla anual de les polítiques d’ocupació i en coherència amb les orientacions (insistim: no es tracta de directrius de compliment obligat, sinó d’observacions) i objectius de l’Estratègia espanyola d’ocupació”. 6. El capítol III és una de les novetats més significatives de la reforma. Posa de manifest que un dels seus objectius bàsics és l’atenció personalitzada a les persones i empreses que acudeixin als SPO o, per dir-ho amb les mateixes paraules de la norma, “les demandes i necessitats de cadascuna d’elles, a l’efecte que es proporcionin els serveis que corresponguin”, en el marc d’un catàleg de serveis estructurats amb caràcter general per a tot el territori estatal i que es diferenciaran en el seu contingut segons quin sigui el subjecte que demani l’atenció dels SPO, ja sigui persona ocupada, aturada o empresa. Per aquest motiu s’incorpora un nou títol I bis a la LO amb el títol general de “Serveis a la ciutadania prestats pels serveis públics d’ocupació”. Aquest títol inclou un primer capítol dedicat a les persones i empreses usuàries dels serveis i un capítol segon dedicat específicament a l’accés de les persones aturades. El catàleg de serveis haurà de tenir un contingut mínim comú per a tots els SPO, enumerat i detallat en el text, sense perjudici i s’ha de valorar novament la perspectiva autonomista que cada SPO pugui desenvolupar “i ampliar” aquesta oferta en el seu respectiu àmbit territorial, tenint en compte la realitat del seu mercat de treball i les necessitats de les persones i empreses a les quals es dirigeixen els seus serveis. La norma inclou, per tant, un catàleg específic de serveis per a persones aturades (entrevistes personalitzades, informació i gestió d’ofertes d’ocupació, elaboració d’un itinerari d’inserció, oferta d’accions de formació professional, avaluació i reconeixement de competències laborals, i reconeixement de les prestacions per desocupació amb impuls i desenvolupament de la seva gestió “per mitjans electrònics”), un altre per a persones ocupades (semblant a l’anterior excepte en allò relatiu a les prestacions per desocupació i amb èmfasi en mesures tant de foment d’ocupació, per compte d’altri o propi, com de millora de la qualificació professional), i un tercer destinat específicament a empreses (difusió de les seves ofertes d’ocupació, informació sobre el mercat de treball, tramitació telemàtica de contractacions i altes per cert, la referència específica al “portal del Sistema Nacional d’Ocupació” sembla massa concreta i hauria estat més adequat, segons la nostra opinió, referir-se a mitjans o sistemes informàtics o electrònics disponibles i assessorament per a creació d’empreses i potenciació de l’economia social). El capítol II del nou títol I bis regula l’accés de les persones aturades als serveis. L’eix central del text reformat és l’articulació d’un itinerari individual i personalitzat d’ocupació, que es configura jurídicament (article 19 sexies) com “un dret per a les persones aturades i com una obligació per als serveis públics d’ocupació”. Aquest itinerari implica la subscripció d’un acord personal d’ocupació (APO), que formarà part del compromís d’activitat en el cas que es tracti de persones perceptores de prestacions per desocupació. L’incompliment d’aquest acord mereixerà les sancions previstes en la
  • 17. normativa de la LISOS, i en la mesura que el seu incompliment ho serà també del compromís d’activitat, podrà comportar la suspensió o extinció de la prestació per desocupació. L’actuació dels SPO podrà incloure la derivació de determinades accions que hagin de desenvolupar les persones demandants d’ocupació a les entitats col·laboradores (cal recordar la normativa sobre accions d’orientació i assessorament per a l’ocupació), amb el benentès que s’haurà de concretar quines són les actuacions pròpies (no delegables?) dels SPO i aquelles que podran ser concertades. Per a col·lectius prioritaris, tots els enunciats de l’anterior article 26, i ara renumerat com a 19 octies, es preveuen programes específics d’ocupació i dissenys també específics, si s’escau, d’ocupació, amb la intervenció dels serveis socials quan es consideri necessari per prestar una millor atenció i serveis a aquestes persones (“joves, amb una atenció particular a aquells amb dèficit de formació, dones, aturats de llarga durada, majors de 45 anys, persones amb discapacitat o en situació d’exclusió social, i immigrants, amb respecte a la legislació d’estrangeria, o altres que es puguin determinar, en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació”). 7. El capítol IV té un títol grandiloqüent, que troba el seu origen en l’ASE: “Transformació de les polítiques actives d’ocupació i redefinició del seu contingut i desenvolupament”. La modificació de l’article 23, referit al concepte i als principis generals de les PAO, serveix per introduir la referència positiva al nostre parer a les mesures de manteniment de l’ocupació entre aquelles que conformen les PAO. Per la seva banda, el nou article 24 tracta sobre els principis generals de les PAO, que, a més, hauran d’informar també les actuacions de les seves entitats col·laboradores, fent èmfasi en el tractament individualitzat de les persones que es dirigeixen als SPO, l’atenció eficient a les empreses que en sol·liciten l’actuació, el foment de la iniciativa empresarial, la igualtat d’oportunitats i no discriminació en l’accés a l’ocupació, i l’adequació de les PAO a les característiques de cada territori on operen, per la qual cosa hauran de tenir en consideració la realitat territorial del mercat de treball i també allò que la norma considera “peculiaritats locals i sectorials”. També és totalment nou l’article 25, que regula la identificació i l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació. El text fins ara vigent disposava el següent: “Article 25. Classificació. 1. Els programes i mesures que integrin les polítiques actives d’ocupació s’orientaran i s’ordenaran a través de la seva corresponent norma reguladora, mitjançant actuacions que persegueixin els objectius següents: a) Informar i orientar cap a la recerca activa d’ocupació. b) Desenvolupar programes de formació professional ocupacional i contínua i qualificar per al treball. c) Facilitar la pràctica professional. d) Crear i fomentar l’ocupació, especialment l’estable i de qualitat. e) Fomentar l’autoocupació, l’economia social i el desenvolupament de las petites i mitjanes empreses. f) Promoure la creació d’activitat que generi ocupació. g) Facilitar la mobilitat geogràfica. h) Promoure polítiques destinades a inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social”. La primera versió coneguda del RDL identificava els àmbits de les PAO en termes semblants al del text vigent, és a dir, amb una redacció molt concreta i concisa de cada àmbit (abans “objectius”), al marge dels canvis introduïts en el text. En canvi, el text final del RDL fa una descripció gairebé exhaustiva dels diferents àmbits de les PAO,
  • 18. més pròpia d’una norma reglamentària (i que gairebé amb tota seguretat també hauria de ser més restrictiva per no limitar l’àmbit d’actuació, o més exactament la delimitació dels àmbits de les PAO, de les comunitats autònomes) que no pas d’una llei. Hauria estat més convenient, segons la nostra opinió, un precepte generalista i que permetés després a cada comunitat autònoma dotar-lo de més o menys contingut en el seu àmbit territorial corresponent. No obstant això, aquesta crítica perd bona part de la seva raó de ser quan es llegeix el número 2 de l’article 25, incorporat en el text definitiu i que no apareixia en els primers esborranys de la norma, en el qual es disposa que les accions i mesures corresponents als àmbits que es detallen en el número 1 “seran dissenyats i desenvolupats per les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències”; quedaran només per a disseny i desplegament de l’SPOE “aquestes accions i mesures en el seu àmbit competencial”. D’altra banda, s’incorpora al nou article 26 una àmplia explicació d’allò que és la formació professional per a l’ocupació i les seves notes i característiques més rellevants. Atès que la disposició derogatòria única no deroga expressament el Reial decret 395/2007, de 23 de març, pel qual es regula el subsistema de formació professional per a l’ocupació, ni tampoc lògicament les normes de desplegament del mateix decret, caldrà examinar amb detall en quina mesura el nou article 26 deroga la normativa esmentada en tot allò que “contradigui el que es disposa en aquest reial decret llei o s’hi oposi”. Tenen una importància especial segons el nostre parer els “principis, finalitats i objectius” del subsistema a què es refereix de manera expressa el precepte, probablement incorporats en l’última fase negociadora del precepte legal i en les quals són fàcilment i clarament perceptibles les influències de les organitzacions sindicals i empresarials en la redacció final. En efecte, s’inclou el dret a la formació professional per a l’ocupació i la igualtat en l’accés de la població activa i les empreses a la formació i a les ajudes, però al mateix temps es vincula el subsistema amb el diàleg social, amb la negociació col·lectiva i amb “la participació de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives en el disseny i la planificació del subsistema de formació professional per a l’ocupació”. Com ja hem exposat amb anterioritat, l’esment al caràcter més representatiu de les organitzacions que participen en el “disseny i la planificació” del subsistema pot aixecar crítiques d’altres organitzacions pel fet d’entendre que no es respecta la doctrina del TC sobre el dret a la participació en aquest àmbit de les organitzacions socials sense restriccions segons la seva major o menor representativitat. D’altra banda, la norma es relaciona amb la Llei orgànica 5/2002, de les qualificacions i la formació professional. Per aquest motiu inclou moltes referències als certificats de professionalitat, el catàleg nacional de qualificacions, el sistema nacional de qualificacions i formació professional, els centres de referència nacional, la xarxa de centres col·laboradors públics i privats dels SPO, i la coordinació entre les diferents administracions competents en la matèria, amb l’impuls de processos d’avaluació “sistemàtics i periòdics”. Gairebé s’acaba l’alfabet en l’enumeració de les normes que queden derogades pel RDL, en els termes que hem vist amb anterioritat. Es deroguen diferents mesures de foment d’ocupació per a tots els treballadors en general i per a les persones amb discapacitat en particular; s’inclouen aquí totes les relacionades amb el suport a les diferents administracions públiques i a entitats públiques i privades per al foment de
  • 19. l’ocupació en àmbits estatals, autonòmics i locals, ja sigui per compte d’altri o en empreses d’economia social per a socis treballadors i de treball. 8. Finalment, i aquí concloem la nostra explicació, s’ha de veure quina serà la importància del nou fons de polítiques d’ocupació que es crea per mitjà de la disposició final primera i que es constituirà en el si de l’SPOE, finançat amb les quantitats que es detallen en el número 2 i que es podrà posar en marxa amb la finalitat d’“atendre necessitats futures de finançament en l’execució de les accions i mesures que integren les polítiques actives d’ocupació”. Cal fer alguna crítica al fet que el Comitè de Gestió del fons només estigui integrat per representants de l’Administració general de l’Estat, si bé això es pot salvar parcialment pel fet que correspondrà a l’SNO el seguiment de les activitats del Fons, de manera que, segons el que es disposa en el número 9, “haurà de ser informada semestralment de l’evolució i composició del Comitè”.