El treball per compte aliè en el nou Reglament d'Estrangeria.

El treball per comptè aliè en el Reglament d’estrangeria.Eduardo Rojo Torrecilla.Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma deBarcelona.28 de juliol de 2011.NOTA PRÈVIA.Una primera, i més àmplia, versió d’aquest text, va ser publicada en versió castellana enel meu blog el 23 d’abril.1. Es objecte d’estudi el Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova elReglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya ila seva integració social, després de la seva reforma per la Llei orgànica 2/2009El Reial decret disposa l’entrada en vigor del RELOEX dos mesos després de la data dela publicació al BOE (30 d’abril) i deroga el RD 2393/2004, de 30 de desembre, “i totesaquelles disposicions, del mateix rang o inferior, que s’oposin al que es disposa enaquest reial decret”. Es tracta d’un reglament que, segons el que s’afirma en laintroducció del RD que n’estableix l’aprovació, “va més enllà d’una mera adaptacióreglamentària de l’última reforma de la LO 4/2000” i que, com a conseqüència del’ampli procés de diàleg social amb agents socials i organitzacions representatives enmatèria d’estrangeria, “conté més novetats que les que s’imposaven legalment”.El Reglament completa el treball realitzat per la LO 2/2009 i trasllada a l’ordenamentjurídic espanyol nombroses directives comunitàries. Per la seva claredat i precisió,reproduïm un ampli paràgraf del Dictamen del Consell d’Estat en el qual es dónacompte d’aquesta transposició: “El capítol II del títol III, dedicat a l’autorització«d’estada per estudis, mobilitat d’alumnes, pràctiques no laborals o serveis devoluntariat», continua la transposició de la Directiva 2004/114, que es va dur a termeamb la reforma de l’article 33 de la Llei orgànica 4/2000; el capítol IV del títol IV,dedicat a la «residència temporal i treball per a investigació», desplega l’article 38 bisde la Llei orgànica i trasllada la Directiva 2005/71; i el capítol V del títol IV, dedicat ala «residència temporal i treball de professionals altament qualificats titulars d’unatargeta blava UE», desplega l’article 38 ter de la Llei orgànica i incorpora la Directiva2009/50”. Per la seva banda, els capítols III i IV del títol V, que regulen la residènciatemporal i de treball per circumstàncies excepcionals d’estrangers que col·laborin contraxarxes organitzades o que hagin estat víctimes de tràfic d’éssers humans, traslladen laDirectiva 2004/81. El títol VI del Reglament projectat (residència de llarga durada)completa la transposició de les directives 2003/109 i 2009/50. I en el títol VII (extincióde les autoritzacions de residència o de residència i treball) s’incorporen articlesrelacionats amb els títols i capítols esmentats, per la qual cosa també participen enaquesta operació de transposició. Al costat de tot això, el Projecte també atén lesnovetats derivades del Reglament (CE) núm. 810/2009 del Parlament Europeu i delConsell, de 13 de juliol de 2009, pel qual s’estableix un codi comunitari sobre visats

(Codi sobre visats). En particular, el títol II regula el “trànsit aeroportuari” i el títol IIItracta “de l’estada a Espanya”.Ens referirem de manera general als preceptes del RELOEX que tenen una relació mésdirecta amb el món laboral o, dit d’una altra manera, aquells articles en els quals hemtrobat referències de contingut laboral.2. El títol I (articles 1 a 24) regula el règim d’entrada i sortida de territori espanyol. Totapersona que hi pugui accedir per treballar haurà de complir els requisits previstos enl’article 1: passaport o document de viatge, visat vàlid quan sigui exigible, justificacióde l’objecte i les condicions d’entrada i estada, acreditació de disposar de recursoseconòmics suficients o estar en condicions d’obtenir-ne legalment, i en la mateixa líniaes troba l’article 4.1 d). Sobre l’acreditació de mitjans econòmics, l’article 9 remet a unaordre ministerial del Ministeri de la Presidència per a la concreció de la quantia i lamanera d’acreditar-ne la possessió. L’acreditació de disposar de tota la documentaciórequerida s’haurà de fer davant els funcionaris encarregats del control dels llocshabilitats per a l’entrada a Espanya, segons el que es disposa a l’article 12.1.També s’ha de fer referència a l’article 7.3, en el qual s’estableix que no necessitaranvisat per entrar en territori espanyol els titulars d’una targeta d’identitat d’estranger de“treballador transfronterer”, respecte a l’entrada al territori que forma frontera amb elpaís d’aquest treballador.Sobre la immigració irregular i el seu indubtable impacte sobre el mercat de treball, potimpactar l’autorització que es concedeix a l’article 14.1 per al registre d’entrada delsestrangers no comunitaris, “a l’efecte de control del seu període de permanència aEspanya”, com també la de control de les sortides a què es refereix l’article 21.4.3. El títol III tracta sobre l’estada a Espanya (articles 28 a 44). La primera referència decontingut laboral la trobem en el segon paràgraf de l’article 29, que permet que un visatd’estada pugui autoritzar el titular a buscar ocupació i sol·licitar l’autorització deresidència i treball, sempre que es compleixi el que es disposa en l’article 39 de la LO4/2000 (modificada) i en els restants preceptes del Reglament que tracten sobre aquestaregulació.D’afectació indirecta considerem que és l’article 37, que defineix diferents activitats decaràcter no laboral per les quals es pot concedir una autorització d’estada, entre lesquals trobem les de realització d’activitats d’investigació o formació, “sense perjudicidel règim especial d’investigadors” (que sí que té un clar contingut laboral) i larealització de “pràctiques no laborals” en organismes o entitats públiques o privades oen centres de formació professional reconeguts oficialment. Aquesta autorització es potprorrogar anualment, segons el que es disposa a l’article 40, quan s’acrediti que escontinuen complint els requisits previstos per a l’activitat que s’està duent a terme. Amés del subjecte que disposa d’autorització d’estada, podran accedir a Espanya els seusfamiliars durant la vigència d’aquella autorització, amb el benentès (article 41.4) que nopodran obtenir l’autorització per a la realització d’activitats lucratives a què es refereixl’article 42.En efecte, l’article 42 regula el “treball de titulars d’una autorització d’estada”. Espermet en determinades condicions l’activitat laboral dels que hagin accedit a Espanyaper motius d’estudis, investigació o formació, pràctiques no laborals o estudis devoluntariat. D’aquest precepte només volem destacar ara que l’activitat laboral ha de ser

compatible amb l’educativa o formativa i que el seu caràcter supletori o subordinat pelque fa a aquesta última es posa de manifest amb tota claredat en l’article 42.1, tercerparàgraf, atès que els ingressos obtinguts per l’acompliment d’una activitat laboral “nopoden tenir el caràcter de recurs necessari per al seu manteniment o estada, ni seranconsiderats en el marc del procediment de pròrroga d’estada”.En l’article 43, que es titula “Règim especial dels estudis d’especialització en l’àmbitsanitari”, es presta una atenció especial a la problemàtica laboral del personal sanitariestranger. En determinats supòsits es preveu la possibilitat de dur a terme l’activitatregulada per la relació laboral especial de residència per a la formació d’especialistes enciències de la salut sense necessitat de disposar d’autorització de treball.4. El títol IV regula la residència temporal (articles 45 a 122). Trobem aquí el gruix dela normativa de contingut o afectació laboral. Per adonar-se’n n’hi ha prou de pararesment al contingut de l’article 45, que defineix què s’ha d’entendre per residènciatemporal i inclou els supòsits integrats en la mateixa definició. Tots aquests supòsits,excepte l’autorització de residència temporal no lucrativa, tenen un indubtable interèslaboral, assenyaladament el d’autorització de residència temporal i treball per compted’altri, que serveix de marc general per a la resta d’autoritzacions i a les qualss’afegeixen en cada supòsit les seves especialitats pròpies: per a recerca; per aprofessionals altament qualificats titulars d’una targeta blava - UE; de duradadeterminada; per compte propi; en el marc de prestacions transnacionals de serveis; ambexcepció de l’autorització de treball.Fins i tot es pot dir i matisant el que s’ha exposat més amunt que l’autoritzacióinicial de residència temporal no lucrativa també interessa el món laboral, ja quel’acreditació de disposar de recursos econòmics de subsistència per al titular del’autorització i, si s’escau, de la seva família, ha de servir per demostrar que pot residir aEspanya “sense necessitat de desenvolupar cap activitat laboral o professional”. Aquestajustificació es concreta encara més quan els mitjans econòmics de què disposa el titularde l’autorització procedeixin d’accions o participacions espanyoles, mixtes oestrangeres establertes a Espanya, ja que en aquest cas la persona interessada hauràd’acreditar, mitjançant certificació d’aquestes accions o participacions i amb declaraciójurada en aquest sentit, “que no exerceix cap mena d’activitat laboral en aquestesempreses” (article 47.3, tercer paràgraf). La disponibilitat d’aquests mitjans desubsistència que permeten no realitzar cap activitat laboral també es requereix,òbviament, per a la renovació de l’autorització, en els termes de l’article 51.2 b), per a laqual cosa caldrà aportar els documents que acreditin la disponibilitat d’aquests recursos(article 51.3 b).Per cert i valgui la referència per a tots els articles en els quals s’inclou l’esment alsesforços d’integració dels estrangers, que es podran acreditar mitjançant l’informepositiu de la comunitat autònoma de referència, el text final ha modificat l’esborranypresentat el 8 de febrer seguint les indicacions del dictamen emès pel Consell d’Estat el7 d’abril. En aquest sentit, la referència al “coneixement de les llengües oficials” haestat substituïda per l’“aprenentatge” i ha desaparegut la referència a “les activitats deformació orientades a l’ocupació”. En el dictamen del Consell d’Estat sobre elRELOEX, es fa la següent observació sobre l’article 2 ter de la LO 4/2000, modificadaper la LO 2/2009: “El contingut d’aquest informe, per decisió del legislador, ha deversar sobre les accions formatives, però no necessàriament sobre el que es considera enel mateix article 2 ter com a factors essencials d’integració, això és, les mesures

específiques per afavorir la incorporació al sistema educatiu, l’aprenentatge del conjuntde llengües oficials i l’accés a l’ocupació. Aquesta distinció sembla obeir en la Lleiorgànica a la lògica de cadascun dels extrems compresos en l’article 2 ter, ja que lesaccions formatives persegueixen una integració en valors, mentre que les anomenadesmesures específiques operarien en un àmbit divers que, al seu torn, no manté necessàriacoherència interna, ja que les mesures dirigides a afavorir la incorporació al sistemaeducatiu i l’accés a l’ocupació no tenen necessària relació amb «l’esforç d’integració del’estranger», sinó amb l’existència i la disposició pels poders públics competents delsmitjans necessaris perquè en aquests camps específics pugui tenir lloc aquestaincorporació o aquest accés i, com a conseqüència d’això, iniciar-se el procésd’integració”. A) Pel que fa al reagrupament familiar (articles 52 a 61), ens quedem ara amb laimportant referència continguda en l’article 58.4, lògica conseqüència del desplegamentde la LO 4/2000, modificada per la LO 2/2009, a l’autorització per treballar, “sensenecessitat de realitzar cap tràmit administratiu” per al cònjuge, parella de fet (personaque mantingui amb el reagrupant una relació d’afectivitat igual a la conjugal i quecompleixi els requisits regulats en l’article 53 b), o fill reagrupat, i que aquestaautorització habilitarà per treballar de manera plena i sense restriccions de cap tipus, oper dir-ho d’una manera més correctament jurídica, “per treballar per compte d’altri oper compte propi, en qualsevol part del territori espanyol, ocupació o sector d’activitat”(article 58.4).B) La residència temporal i treball per compte d’altri (articles 62 a 72) és l’“estrella” dela regulació de contingut laboral del nou RELOEX.a) L’article 64 recull els requisits necessaris perquè es pugui concedir aquestaautorització inicial de residència temporal i de treball. En primer lloc, cal fer referènciaa la presentació pel futur ocupador d’un contracte de treball, i no d’una oferta. Elcontracte haurà d’estar signat per ambdues parts en el moment de la presentació, però laseva eficàcia pel que fa a l’entrada en vigor, és a dir, la data del seu començament,quedarà obligatòriament condicionada “al moment de l’eficàcia de l’autorització deresidència temporal i treball per compte d’altri”, és a dir, al moment de l’alta deltreballador a la Seguretat Social. Aquesta regulació és summament important, ja quecondiciona tant l’eficàcia de l’autorització concedida com el moment en què eltreballador podrà començar a treballar, i l’article 70.7 disposa taxativament que l’alta ala Seguretat Social “dotarà d’eficàcia l’autorització inicial de residència i treball percompte d’altri”. Cal observar la diferència substancial respecte de l’article 52 del’encara vigent RD 2393/2004, de 30 de desembre, en el qual es disposa que “el visat deresidència i treball per compte d’altri incorporarà l’autorització inicial de residència itreball per compte d’altri, i la vigència d’aquesta començarà a partir de la data en què esfaci l’entrada a Espanya, la qual s’haurà de fer constar obligatòriament en el passaport otítol de viatge”.b) Quan la contractació sigui a temps parcial, la retribució haurà de ser igual o superioral salari mínim interprofessional “per a jornada completa i en còmput anual”. Suposemque aquesta modificació pot tenir relació amb l’objectiu d’evitar situacions dedesprotecció econòmica, de cotitzar a la Seguretat Social de manera que es puguisol·licitar després la renovació de l’autorització, o bé de pràctiques fraudulentesconsistents a formalitzar un contracte a temps parcial però a la pràctica treballar moltesmés hores, com si fos un contracte a jornada completa.

c) La referència al fet que la situació nacional d’ocupació no es tindrà en consideració al’hora de concedir l’autorització sol·licitada, no només quan així ho disposiexpressament l’article 40 de la LO 2/2009, sinó també quan s’estableixi “per conveniinternacional”, deixa la porta oberta a l’ampliació d’aquesta hipòtesi mitjançantconvenis subscrits de manera bilateral pel Regne d’Espanya amb altres Estats(probablement d’Iberoamèrica) o bé aquells que es poden aprovar, i posteriormentratificar, en l’àmbit multilateral.d) Considerem molt important l’article 65, regulador de la determinació nacionald’ocupació, en el qual es recull tota l’explicació de com s’ha d’elaborar el catàlegd’ocupacions de difícil cobertura, que inclourà no només la informació facilitada pelsserveis públics d’ocupació respecte a les ofertes presentades pels ocupadors, sinó quetambé, segons el nou text, haurà de tenir en consideració “les estadístiques elaboradesper les administracions públiques i, especialment, la relativa a persones inscrites com ademandants d’ocupació als serveis públics d’ocupació”.És en aquest precepte on no es troba la claredat i concreció que sí es troba en bona partdel nou text, i que deixa la porta oberta a diferents i diverses interpretacions per partdels respectius serveis públics d’ocupació, a més d’aportar-los una càrrega addicionalde treball burocràtic que deduïm que mereixerà dures crítiques d’aquests mateixosserveis. Per dir-ho d’una manera clara i sense circumloquis: creiem que el legislador volreduir a la mínima expressió, o fins i tot suprimir, si pogués, el catàleg, en un momenten què la taxa de desocupació a Espanya es mou al voltant del 20 %, però no s’atreveixa formular-ho en aquests termes i per això trasllada “la càrrega de la prova” a ocupadorsi responsables dels SPO.Per què fem aquesta afirmació? Primer, perquè el text permet incloure al catàlegaquelles ocupacions que per la seva naturalesa (?) podrien ser cobertes per personesinscrites com a demandants d’ocupació després de la seva participació (per quant detemps?) en activitats formatives (de quin tipus?) programades pels SPO (dins de la sevaplanificació general o de forma addicional quan es doni aquest supòsit?). En segon lloc,perquè, encara que aparentment s’obre la porta perquè l’ocupador presenti ofertes per allocs de treball no inclosos al catàleg, es matisa que aquesta oferta només té raó de serquan es pugui demostrar la dificultat (?) de cobrir els llocs de treball vacants ambtreballadors ja incorporats al mercat laboral intern, i que per a això caldrà presentar unaoferta per a aquest lloc de treball “sense contenir requisits que no tinguin relació directaamb el seu acompliment” (cal presumir necessàriament que l’ocupador vol eludir lalegalitat o forçar la lletra de la norma per poder contractar la persona desitjada?)La norma disposa la publicitat d’aquesta oferta durant un període mínim de 15 diesperquè pugui ser coneguda per qualsevol treballador que es trobi i resideixi a Espanya,un altre termini de 25 dies des de la presentació de l’oferta per comunicar al serveid’ocupació el resultat de la selecció, i un tercer de 5 dies més perquè l’SPO emeti, sis’escau, la certificació d’insuficiència de demandants d’ocupació. La norma remet a undesplegament normatiu sobre el contingut mínim que haurà de tenir aquest certificat,amb informe previ de la Comissió Laboral Tripartida d’Immigració. Per cert, ens assaltaun dubte jurídic: si les comunitats autònomes són les responsable de la gestió de totesles polítiques actives d’ocupació, ¿se’ls pot imposar per una norma estatal el contingut“mínim” d’un document que elles mateixes han de formalitzar, amb la justificació quees tracta d’una matèria, la d’estrangeria, per a la qual la Constitució els atribueixcompetència exclusiva, de manera que el Tribunal Constitucional ha reconegut que el

contingut de la competència d’estrangeria pròpiament dit és limitat i que hi ha altrestítols competencials que afecten aquesta matèria però que s’atribueixen a lesautonomies?No es pot dir certament que el contingut del certificat no sigui, aparentment, confús (i elrisc que es facin informes estereotipats és més que una mera hipòtesi de treball siprospera el text de l’esborrany). En primer lloc, la certificació de totes les dadesrelatives a l’oferta d’ocupació; en segon lloc, la xifra de persones incloses a la província(és convenient tenir en consideració altres realitats territorials que preveuen algunescomunitats autònomes); finalment, i aquesta és la part més discrecional, una valoració(entenem que signada pel responsable de l’oficina d’ocupació) de si l’ocupació, unavegada ha quedat provat que no hi ha demandants de feina que en principi puguinocupar-la, sí que podria ser ocupada per alguns d’aquests mateixos demandants “desprésd’haver participat en activitats formatives [quines? de quina durada?] pels serveispúblics d’ocupació”.El certificat, en tot cas, no sembla que sigui definitiu per tramitar a l’exterior l’ofertad’ocupació i deixa un marge ampli d’actuació a l’oficina d’estrangers (que sembla quevol denegar la sol·licitud però que necessiti algun argument de mercat de treball perpoder fer-ho) per prendre la decisió final d’acceptació o denegació de la tramitació del’oferta a l’exterior. La norma fa entendre, una altra vegada de manera prudent perquèno es “noti” massa el seu desig de restringir al màxim l’oferta d’ocupació per aestrangers no residents, que podrà ser desestimada “si el lloc pogués ser cobert desprésd’una activitat formativa programada pel Servei Públic d’Ocupació”.e) Altres epígrafs de l’article 67 posen de manifest amb claredat, segons la nostraopinió, el desig del legislador d’evitar situacions d’irregularitat sobrevinguda per causesno imputables al treballador. No es pot entendre d’una altra manera que la defunció odesaparició de l’ocupador permeti al demandant d’ocupació prestar serveis per a un altreocupador, amb l’autorització pertinent de l’autoritat competent, sempre que l’alta a laSeguretat Social es formalitzi en un període màxim de tres mesos des de l’arriba aEspanya del ciutadà estranger. D’altra banda, qui no sigui donat d’alta pel seu hipotèticocupador haurà de comunicar-ho a l’oficina d’estrangers competent (segons el nostreparer, el nou reglament utilitza impròpiament el terme treballador en aquest cas, ja quela persona que no ha accedit encara al contracte de treball amb eficàcia no éspròpiament un treballador en el sentit jurídic del terme).En el marc del diàleg social es van incorporar dues importants modificacions en elsnúmeros 8 i 9 de l’article 67 i que cal valorar positivament.En primer lloc, es tracta d’aconseguir que el treballador que prestarà serveis per al’ocupador que el va contractar pugui fer-ho per a un altre, a fi de permetre que puguitreballar a Espanya en condicions de regularitat. Si a l’esborrany del Reglament espreveia aquesta possibilitat en cas de defunció de l’ocupador (persona física) o de laseva desaparició (persona jurídica), l’acord l’amplia al supòsit que l’empresari quehavia de contractar el treballador comuniqui a l’autoritat laboral que no pot fer-ho, i pertant el treballador podrà ser contractat per un nou ocupador sempre que no hagintranscorregut més de 3 mesos des de la seva entrada a Espanya. A més, es preveu lapossibilitat que l’estranger que busca feina, amb independència de la causa per la qualha de buscar un segon ocupador, “pugui recórrer a la intermediació del Servei Públicd’Ocupació competent”. El precepte modificat és l’article 67, números 8 i 9.

En segon lloc, es dissipa un interrogant sobre la interpretació d’un determinat precepte,l’article 69.1 i, que no preveia de manera expressa com a causa de denegació del’autorització que l’ocupador hagués adoptat amb anterioritat una mesura de suspensióde contractes i que aquesta es mantingués vigent quan se sol·licités autorització percobrir aquests llocs. Ara s’inclou com a causa de denegació de manera expressa que esvulgui cobrir un lloc de treball que ja estigui ocupat per un treballador, però amb elcontracte de treball en suspens. No ens sembla que fos necessari aclarir allò que no esdiu en la norma, però en l’explicació de l’acord s’argumenta que aquesta contractació síque es podrà fer quan “tingui com a objectiu cobrir llocs de treball diferents delsafectats per la suspensió”.f) També s’ha de fer esment de l’article 68, que regula el procediment en el cas detraspàs de competències executives en matèria d’autorització inicial de treball percompte d’altri a les comunitats autònomes, ja que en altres autoritzacions es troba unaredacció idèntica, amb l’obligat canvi del supòsit concret d’autorització. Probablementté relació amb això l’acord de la Subcomissió Bilateral Generalitat-Estat de Cooperacióen Matèria de Migració, que va tenir lloc el 7 de març: l’acord permet ampliar lescompetències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’autoritzacions inicials detreball a nous supòsits regulats en el RELOEX.g) L’article 69 tracta sobre les denegacions de les autoritzacions inicials de residènciatemporal i treball per compte d’altri. Sobre aquest precepte cal fer dues consideracions: En primer lloc, es manté la denegació ja regulada en la normativa encara vigent quanl’ocupador hagués amortitzat llocs de treball per acomiadaments declarats com aimprocedents o nuls en sentència o en tràmit de conciliació judicial, en els supòsitsprevistos en l’article 50 (extinció del contracte per causes no imputables al treballador),51 (acomiadaments col·lectius) i 52 c) (amortització individual o plural de llocs detreball). Hauria estat convenient, segons el nostre parer, incloure els supòsits dedeclaració d’improcedència de l’acomiadament objectiu per reconeixement exprés del’ocupador en el mateix escrit en el qual es comunica l’acomiadament, o en und’immediatament posterior, i que el treballador no recorri contra la decisió empresarial,atesa la nova regulació en aquesta matèria introduïda per la Llei 35/2010, de 17 desetembre. En segon lloc, s’inclou com a causa de denegació de l’autorització el fet quel’ocupador hagi estat sancionat per faltes greus (i no només molt greus, com passa ambla normativa vigent) i també quan hagi estat condemnat per sentència ferma (i no haginestat cancel·lats els antecedents penals) per delictes contra la hisenda pública i contra laSeguretat Social (i no només contra els drets de treballadors), per la qual cosa semblaque es fa èmfasi en la conducta jurídicament irreprotxable que ha de tenir un ocupadorper poder contractar treballadors de països que no siguin de la UE.h) La nova norma intenta evitar, en la redacció de l’article 71, que es produeixinsituacions d’irregularitat sobrevinguda que provoquin que persones, en la gran majoriatreballadores, que es troben en situació de regularitat abandonin aquesta situació jurídicaa causa de la pèrdua de la seva ocupació o per circumstàncies familiars. La norma tambérecull la possibilitat que dóna l’article 38.6 d) de la LO 2/2009 d’incloure altrescircumstàncies no previstes expressament en la llei, d’una manera particular “elssupòsits d’extinció del contracte o suspensió de la relació laboral com a conseqüènciade ser víctima de violència de gènere”.

En efecte, el RELOEX inclou de manera expressa aquesta hipòtesi, com també ampliala possibilitat de sol·licitar la renovació no només quan el cònjuge compleixi elsrequisits econòmics previstos per poder reagrupar el treballador, sinó també quanaquesta situació es doni en el cas de la parella de fet, és a dir, “de la persona amb la quall’estranger mantingui una relació d’anàloga afectivitat a la conjugal en els termesprevistos en matèria de reagrupament familiar”. D’altra banda, es manté i creiem queés especialment important la reforma operada en el Reglament 2393/2004, de 30 dedesembre, pel RD 1162/2009, de 10 de juliol, i es vincula la recerca activa d’ocupació ala inscripció en el Servei Públic d’Ocupació (potser seria convenient incloure aquí lapossibilitat d’inscriure’s en les agències de col·locació a partir de la regulaciód’aquestes agències en el RD 1796/2010, de 30 de desembre), però no obliga (unaqüestió diferent és que aquesta activitat sigui molt aconsellable per a la recercad’ocupació) a participar en accions d’aquests serveis o en programes d’inserciósociolaboral.i) La sol·licitud de renovació sembla que no dependrà únicament i exclusivament que escompleixin les condicions de contingut laboral que es recullen en l’article 71, sinótambé d’altres de contingut social. Serà obligatori aportar l’informe emès per lesautoritats autonòmiques que acrediti, si s’escau, “l’escolarització dels menors a càrrecd’edat en escolarització obligatòria”.D’altra banda, i no només per a aquest supòsit sinó també per a alguns altres que esrecullen en la nova normativa, les autoritats podran valorar diferents informes ques’hagin sol·licitat d’ofici per poder tramitar la sol·licitud, com ara la situació penal del’immigrant, el compliment de les seves obligacions en matèria tributària i de SeguretatSocial, i “es valorarà” (afirma de manera taxativa la futura norma, d’acord amb el quees disposa en la LO 2/2009) “l’esforç d’integració de l’estranger”, que s’haurà derecollir en “l’informe positiu de la comunitat autònoma del seu lloc de residència”.j) En els nostres comentaris ens hem referit sempre a la persona treballadora contractadaper exercir un treball per compte d’altri, però seria incorrecte no acabar aquestaexplicació del “bloc d’alienitat” sense referir-nos al subjecte ocupador i, mésconcretament, als criteris que es detallen en l’article 66, que permetran garantir algunacertesa a l’hora de saber si és possible una contractació, “els mitjans econòmics,materials i personals que ha d’acreditar l’ocupador per fer front a les obligacionsdimanants del contracte de treball” en el supòsit que es tracti d’una persona física,supòsit que és el que concorre, per posar l’exemple més significatiu, quan es contractauna persona per prestar serveis en la llar familiar. Ens sembla positiu abandonar latècnica legislativa de la mera instrucció o circular administrativa per tractar aquestaqüestió i recollir els criteris en una norma de més rang legal.Des d’aquest plantejament previ, cal dir que la norma inclou en l’import econòmic dequè ha de disposar l’ocupador el salari que haurà d’abonar a la persona treballadora,“que s’haurà d’ajustar a les [quanties] establertes per la normativa vigent per a lamateixa activitat, categoria professional i localitat” (és a dir, el conveni col·lectiuaplicable, o com a mínim el salari mínim interprofessional, 21,38 euros/dia o 641,40euros/mes el 2011). Una vegada descomptat aquest import, l’ocupador haurà dedisposar obligatòriament d’una quantitat que la norma considera suficient “per atendreles seves necessitats i les de la seva família”. Aquesta quantitat és el 100 % de l’IPREM(17,75 euros/dia o 532,51 euros/mes) quan l’ocupador no tingui familiars a càrrec seu,del 200 % quan hi hagi un familiar a càrrec i del 50 % de l’IPREM addicional per cada

nou membre de la unitat familiar, amb el benentès que se sumen totes les quantitats quees percebin en aquesta unitat, de manera que, en els casos d’unitats familiars queincloguin dos o més membres, “els mitjans que s’hauran d’acreditar resultaran de lasuma d’aquells de què disposi cadascuna de les persones que integrin la unitat familiar”.Només s’admetrà que els mitjans econòmics provinguin de subvencions, ajudes osubsidis concedits per les administracions quan es tracti de persones contractades per aassistència domiciliària i la cura de menors o persones dependents. Si es tractad’empreses, se’n podrà justificar la solvència amb la informació relativa a la xifra denegocis durant els tres anys anteriors, i també la mitjana anual de personal contractat, enla qual s’haurà de computar tant el personal de nou ingrés com aquell que hagi extingitla seva relació.C) La residència temporal i de treball per a investigació es regula en el capítol IV deltítol III (articles 73 a 84). Es refereix a la situació jurídica de l’estranger la permanènciadel qual a Espanya “té com a finalitat única o principal realitzar projectes de recerca, enel marc d’un conveni d’acolliment signat amb un organisme d’investigació” (article 73),i amb la vigència de l’autorització vinculada a la durada del projecte de recerca (article74). Per cert, sobre aquesta nova regulació el Ministeri de Ciència i Innovació no hatardat a publicar una nota de premsa oficial en la qual destaca les seves bondats i en quèressalta que el nou reglament “redueix de 90 a 45 dies el temps per a l’obtenció delpermís de residència temporal i de treball per a investigadors procedents de tercerspaïsos (fora de la UE), amb la qual cosa es facilita la contractació i atracció de talentinternacional i es millora la mobilitat dels investigadors. Aquesta nova normativaafavoreix així la competitivitat de l’economia espanyola en el mercat internacional icontribueix, a més, a la internacionalització de les empreses del país en el marc de lapolítica europea d’immigració”.D) El capítol V tracta sobre la residència temporal i de treball de professionals altamentqualificats titulars d’una targeta blava - UE (articles 85 a 96), en desplegament tant del’article 38 ter de la LO 4/2000 com de la Directiva 2009/50/CE, de 25 de maig de2009. N’hi ha prou ara de recordar que l’activitat laboral que es desenvolupi ha derequerir una qualificació d’ensenyament superior o l’acreditació d’un mínim de cincanys d’experiència professional que es pugui equiparar a aquesta qualificació. Esconsidera com a ensenyament superior aquell d’una durada mínima de tres anys “i queproporcioni el nivell de qualificació necessari per exercir una professió que exigeixi unalt nivell de capacitació o per ingressar en un programa de recerca avançada”, amb elbenentès, a més, i aquesta limitació pot implicar una restricció important a l’accés altreball en territori espanyol, que l’autorització es concedirà quan la situació nacionald’ocupació “permeti la contractació del treballador estranger en els termes previstos enl’article 65 d’aquest reglament” (article 87.2 f), i que la denegació de l’autorització seràprocedent, segons el que es disposa a l’article 90.1 f), quan la contractació afecti elssectors que al país d’origen del treballador tinguin escassetat de mà d’obra (sanitat?),“d’acord amb el que estigui establert en un acord internacional sobre la matèria”.E) La regulació de la residència temporal i de treball per compte d’altri de duradadeterminada es troba en el capítol VI (articles 97 a 102), és a dir, les activitats laboralsde campanya o temporada, d’obres o serveis, o formació i pràctiques professionals, ambels límits de nou mesos en activitats de campanya i temporada i de dotze per a la restade supòsits, excepte possibilitats excepcionals de pròrroga per raons degudament

justificades. És interessant, apuntem ara, la concreció de l’article 99.5, ja que per aactivitats de formació o pràctiques serà necessari que es formalitzin contractes queregulen aquests supòsits, és a dir, “en els termes establerts en la normativa espanyolaque regula aquestes modalitats contractuals”. Es tindrà en consideració la situaciónacional d’ocupació.En el marc del diàleg social, s’ha ampliat de 15 a 25 dies el període mínim de publicaciód’ofertes d’ocupació de treballs de temporada perquè puguin ser conegudes i valoradesper tots els treballadors residents en territori espanyol abans de ser ofertes a treballadorsestrangers que no es trobin ni resideixin a Espanya. Dit d’una manera més simple, espretén que aquestes ofertes d’ocupació siguin cobertes per persones que siguindemandants d’ocupació i que, per tant, es trobin a Espanya. S’hauran o es podran cobrirnomés de manera excepcional quan quedi degudament acreditat pel transcurs d’aquestperíode de temps que no hi ha treballadors residents a Espanya que puguin cobrir lesofertes disponibles. El precepte que es modifica és l’article 98.2 a).També s’ha ampliat, com acabem d’indicar, la durada màxima de l’autorització inicialde determinats treballs de durada determinada, que passa de 9 a 12 mesos, i només espreveu autorització de pròrroga si l’ocupador “acredita circumstàncies sobrevingudesque requereixen la continuació de la relació laboral”. En concret, es tracta, segons eltext de l’acord, d’autoritzacions per desenvolupar activitats d’obres o serveis,contractació en formació o pràctiques i contractació de determinats col·lectius. Semblaque l’objectiu és incentivar la contractació via règim general de contractació en origenquan l’ocupador prevegi que la durada de la relació laboral pot ser superior a un any, jaque posseeix una major flexibilitat en el seu contingut que la regulació de l’autoritzacióde durada determinada, especialment perquè en aquesta última cosa que no passa enel règim general el treballador ha d’assumir el compromís de tornar al seu paísd’origen quan finalitzi l’activitat laboral per la qual va ser concedida l’autoritzacióinicial. Els preceptes objecte de modificació són els articles 96.3 b) i 100.2.F) El capítol VII centra la seva atenció en la residència temporal i de treball per comptepropi (articles 103 a 109). Es preveu una durada inicial d’un any i limitar-la a un àmbitgeogràfic autonòmic i a un sector d’activitat (més ampli que per al treball per compted’altri, que té els límits d’una província i d’una ocupació), amb el benentès que aquellescomunitats autònomes que tenen competències en matèria d’autorització inicial detreball per compte propi (fins al moment només en disposa Catalunya) “podran fixarl’àmbit de l’autorització dins del seu territori”.G) El capítol VIII regula la residència temporal i de treball en el marc de prestacionstransnacionals de serveis (articles 110 a 116), és a dir, de treballadors estrangersdesplaçats a Espanya i que tenen relació jurídica laboral amb una empresa establerta enun Estat que no forma part de la UE ni de l’espai econòmic europeu, sempre que esprodueixi algun dels supòsits que es detallen en l’article 110, amb una durada màximad’un any i amb limitació a una ocupació i àmbit territorial concrets. Novament aquíinteressa esmentar que la situació nacional d’ocupació ha de permetre el desplaçament(article 111, 6è, b) 1r).H) En l’article 117 es troba una àmplia llista d’excepcions a l’autorització de treball.Aquest article es troba en el capítol IX, que regula la residència temporal amb aquestesexcepcions (articles 117 a 119). Per la seva importància en relació amb els menors

estrangers en edat laboral, ens interessa destacar el supòsit dels que estan tutelats per unservei de protecció de menors competent, per als quals aquest servei demana poder dura terme una activitat que afavoreixi la seva integració social mentre es mantinguin enaquesta situació. A més, caldrà acreditar que “el servei esmentat exerceix la tutela delmenor” i s’haurà de presentar una proposta d’activitat que “afavoreixi la integraciósocial del menor”.I) La residència temporal de l’estranger que ha tornat voluntàriament al seu país, ja siguiacollit a un programa de retorn voluntari o al marge, és objecte de regulació pel capítolX (articles 120 a 122), que possibilita la sol·licitud d’una autorització de residènciatemporal i treball una vegada hagin transcorregut tres anys des de la data de tornada alpaís d’origen. S’atorga al MTIN la facultat de modificar aquest període (suposem quesegons com vagi evolucionant la situació d’ocupació i també segons el nombre detreballadors que hagin retornat).Per cert, l’article 122.2, segon paràgraf, ens suscita bastants dubtes sobre la manera comes pot dur a terme en el marc d’un procediment de selecció de personal, tret ques’introdueixi alguna previsió més concreta sobre aquest tema en una ordre posterior o enuna instrucció, ja que no creiem que es pugui valorar d’una altra manera la manifestacióque els òrgans espanyols “realitzaran les actuacions necessàries perquè aquestsestrangers siguin preseleccionats en els procediments desenvolupats al seu país d’origenals quals concorrin”.5. El títol V (articles 123 a 146) regula la residència temporal per motius professionals.Sens dubte, l’estrella laboral és l’autorització per raons d’arrelament i, dins d’aquesta,més concretament, la de l’arrelament laboral (article 124).A) Pel que fa al denominat arrelament laboral, la nova regulació ens sembla coherentamb la realitat actual del mercat de treball a Espanya, afectat per la crisi econòmica id’ocupació que tenim des del 2008. Per aquest motiu hem de valorar positivament lareducció, des de l’any que ara es necessita fins als sis mesos en la nova norma, quant alperíode del qual s’haurà d’acreditar l’existència d’una relació laboral. Aquestaacreditació i durada s’hauran de dur a terme, i aquí només hi ha hagut una modificacióformal quant a la ubicació del requisit, per resolució judicial que ho reconegui oresolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball iSeguretat Social que ho acrediti. Per tant, aquest requisit (modificat) s’afegeix ald’acreditar una residència continuada a Espanya durant dos anys com a mínim i al fet deno tenir antecedents penals. En aquest últim punt s’ha introduït la novetat (que tambés’incorpora en la resta de supòsits de concessió d’autoritzacions de residència) queaquest fet de no tenir antecedents penals no només s’ha de donar a Espanya i al paísd’origen de l’estranger, sinó també “al país o països en els quals hagi residit durant elsúltims cinc anys”.La referència laboral també apareix en l’arrelament social, ja que un dels requisits ques’han de complir és tenir un contracte de treball amb una durada mínima d’un any,excepte en el sector agrari i quan es desenvolupin activitats en una mateixa ocupació demanera que es treballi a temps parcial i per a més d’un ocupador (supòsits típics delpersonal al servei de la llar familiar). En aquest cas s’admetran dos contractes (primersupòsit) i dos o més (segon supòsit) que compleixin els requisits que es fixen en elRELOEX.

Per acreditar l’arrelament social les persones interessades podran al·legar (il’Administració que emeti l’informe ho podrà acreditar) “els esforços d’integració através del seguiment de programes d’inserció sociolaborals” (observeu, dit siguiincidentalment, que es tracta de persones en situació irregular, per la qual cosa aquestsprogrames els hauran de realitzar preferentment entitats socials). D’altra banda, el nouRELOEX manté la possibilitat, ja recollida en la normativa encara vigent, que enl’informe es pugui recomanar que s’eximeixi la persona sol·licitant de la necessitat dedisposar “d’un contracte de treball” (en puritat s’hauria de dir “d’un o més contractes detreball”, per adaptar aquest precepte als canvis introduïts amb anterioritat en elcontingut laboral de l’arrelament social), si es pot acreditar per la seva banda quedisposa de mitjans de vida suficients. La norma amplia la possibilitat de sol·licitaraquesta exempció quan es tracti d’un treballador per compte propi i s’acreditifefaentment que compleix els requisits previstos per sol·licitar la concessió d’unaautorització d’aquest caràcter, amb el benentès que un dels requisits que obligatòriaments’haurà de complir és “a) Que el treballador no es trobi irregularment en territoriespanyol”.Per cert, l’autorització de treball també s’estén automàticament a les persones que haginsol·licitat i obtingut una protecció internacional en els termes de l’article 125, a lesquals és aplicable la disposició addicional vint-i-primera, que reconeix aquestaautorització quan hagin transcorregut més de sis mesos des de la presentació de lasol·licitud i sempre que aquesta hagués estat admesa a tràmit i no estigués resolta percausa no imputable a la persona interessada.N’hi ha prou ara d’afegir la referència a l’últim paràgraf de l’article 124, que diuimplícitament que no es tindrà en consideració la situació nacional d’ocupació perpossibilitar l’accés dels estrangers acollits a l’arrelament laboral, social o familiar almercat de treball, ja que l’ordre que pot dictar el Ministeri de la Presidència podràaplicar els límits derivats d’aquesta situació només a les sol·licituds d’autorització deresidència temporal per arrelament social. Per cert, el precepte ha estat substancialmentmodificat pel que fa a la redacció recollida en l’esborrany de 8 de febrer, a fi de tenir enconsideració l’observació de caràcter substancial formulada en el Dictamen del Conselld’Estat.Afegim també que l’accés al mercat de treball serà igualment possible, si bé s’ha desol·licitar, quan una persona hagi col·laborat amb autoritats públiques, o per raons deseguretat nacional o interès públic (article 127).B) Els capítols II, III i IV tracten de manera específica sobre la situació de trescol·lectius per als quals es requereix, per diferents motius, una protecció social i jurídicaespecial. Ens referim a les dones estrangeres víctimes de violència de gènere, a lespersones que col·laborin amb les autoritats contra xarxes organitzades (per exemple, enels casos d’explotació laboral) i a les que siguin víctimes de tràfic d’éssers humans(articles 131 a 146).En els tres supòsits existeix la possibilitat de sol·licitar una autorització de residència itreball per circumstàncies excepcionals, la concessió de la qual implica la possibilitat detreballar per compte d’altri o propi en qualsevol ocupació, sector d’activitat i àmbitterritorial. La concessió d’una autorització ferma, pel fet que es reconegui l’existènciadel supòsit que va provocar la petició del subjecte estranger, serà per cinc anys. A més,

en el cas de dones víctimes de violència de gènere (article 134.1 c) supòsit que es vaincorporar en l’última fase d’elaboració del RELOEX la concessió ferma del’autorització de residència i treball implicarà arxivar el procediment sancionador quepogués existir. També cal incloure l’autorització per col·laboració amb autoritatsadministratives no policials i amb autoritats administratives policials, fiscals o judicials,i entenem que aquí la col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social pottenir un paper important per sortir de la situació d’irregularitat laboral i en condicionsque impliquin l’explotació de la persona treballadora.Observem, en definitiva, que en tots els supòsits reguladors dels col·lectiusespecialment més desafavorits s’amplia, pel que fa al règim general, la durada del’autorització i el seu àmbit d’aplicació geogràfic i d’activitat, ja que en tots els supòsitsdels capítols esmentats amb anterioritat la vigència de les autoritzacions és de cinc anys,i la possibilitat de treballar per compte d’altri existirà en qualsevol ocupació, sectord’activitat i àmbit territorial.6. El títol VI regula la residència de llarga durada, és a dir, aquella situació en què estroba un estranger que hagi estat autoritzat a residir i treballar indefinidament a Espanyaen les mateixes condicions que els espanyols després d’haver residit de manera legal icontinuada durant un període mínim de cinc anys, o bé les persones que siguin titularsd’una targeta blava - UE en un altre país de la UE i hagin residit en territori espanyol enels dos anys immediatament anteriors a la sol·licitud (articles 147 a 161). Lesreferències de contingut laboral i de protecció social es troben en l’article 148: espermet l’adquisició d’una autorització de llarga durada a les persones beneficiàriesd’una pensió de jubilació, d’invalidesa permanent absoluta o de gran invalidesa en lamodalitat contributiva. Hi ha una regulació pròpia per facilitar la mobilitat del residentde llarga durada - UE en un altre Estat membre que vulgui residir i treballar a Espanya,en la qual destaca el fet que no es tindrà en consideració la situació nacional d’ocupacióper valorar la possibilitat de contractació de l’estranger.7. El títol VIII es dedica a l’extinció de les autoritzacions de residència o de residència itreball (articles 162 a 166). Apareix una referència especial en l’excepció de l’extincióper haver estat fora d’Espanya durant un període de més de sis mesos a un any quan estracti de l’absència de personal laboral (és a dir, amb autorització de residència i treball)que presti serveis com a cooperant per a organitzacions no governamentals, fundacionso associacions inscrites en el registre i reconegudes d’utilitat pública, “i que realitzin pera aquelles projectes de recerca, cooperació al desenvolupament o ajuda humanitària,duts a terme a l’estranger” (article 162.2 e).8. La gestió col·lectiva de contractacions en origen (l’anterior “contingent”) és objectede regulació en el títol VIII (articles 167 a 177), és a dir, la fixació d’una previsió de lesocupacions, i si s’escau dels llocs de treball, que es poden cobrir a través d’aquestmecanisme durant el període d’un any, amb el benentès que, si al cap d’aquest períodeel nombre de contractacions fet fos inferior al previst inicialment, el MTIN, consultant-ho prèviament a la Comissió Laboral Tripartida d’Immigració, podria “prorrogar lavigència de la xifra que quedi”. Igualment, la flexibilitat en la regulació d’aquestescontractacions és molt àmplia, ja que l’article 169.4 permet adaptar-les a l’evolució delmercat de treball, de manera que es podran revisar durant l’any el nombre i ladistribució de les ofertes d’ocupació admissibles en aquest marc. La consideració de lasituació nacional d’ocupació es tindrà en consideració en el moment de regular la gestiócol·lectiva anual de les contractacions en origen, ja que es pretén evitar, tal com

s’afirma en la introducció del RD, “la substitució de mà d’obra que ja existeix al mercatlaboral”.Cal recordar la inclusió com a supòsits específics dins d’aquest títol dels visats per arecerca d’ocupació en general i els que es dirigeixen a fills o néts d’espanyols d’origenen particular, així com els visats per a la recerca de feina en determinades ocupacions iàmbits territorials, amb possibilitat de modificació “on existeixin llocs de treball dedifícil cobertura i les circumstàncies específiques del mercat laboral concernitdeterminin que els llocs es poden cobrir de manera més adequada a través d’aquestsistema” (article 177).La participació de les organitzacions empresarials espanyoles en els processos deselecció es recull en la disposició addicional vintena, així com la possibilitat d’establirconvenis de col·laboració entre l’AGE i les comunitats autònomes que disposin decompetències executives en matèria d’autoritzacions de treball (fins ara nomésCatalunya) “per facilitar la tramitació dels visats corresponents, per ordenar l’actuaciód’aquestes en el marc de procediments de gestió col·lectiva de contractacions enorigen”.9. El títol IX acull l’autorització d’entrada, residència i treball a Espanya d’estrangers enl’activitat professional dels quals “concorrin raons d’interès econòmic, social o laboral,o l’objecte dels quals sigui la realització de treballs de recerca o desenvolupament odocents, que requereixin una alta qualificació, o d’actuacions artístiques d’especialinterès cultural” (articles 177 a 181). En aquestes contractacions no es tindrà en comptela situació nacional d’ocupació. Els diferents tipus d’autorització que es poden concedirsón els que es regulen en el títol IV (ja ens hi hem referit amb anterioritat).10. Els treballadors fronterers són objecte de regulació en el títol X (articles 182 a 184).Es conceptuen com a tals els que desenvolupen activitats lucratives, laborals oprofessionals per compte propi o d’altri en les zones frontereres del territori espanyol “iresideixen a la zona fronterera d’un Estat limítrof al qual torna diàriament”. Aquí sí quees pren en consideració la situació nacional d’ocupació, i igual que en l’autoritzaciógeneral de residència i treball per compte d’altri, l’ocupador ha de garantir al treballador“una activitat continuada durant el període de vigència de l’autorització”. Si es tractad’un treball per compte propi, s’haurà de demostrar, igual que en el règim generald’aquest supòsit d’autorització, que la persona interessada obtindrà recursos econòmicssuficients per a la seva manutenció des del primer any, “una vegada deduïts elsnecessaris per al manteniment de l’activitat”. L’autorització es limita geogràficament al’àmbit territorial de la comunitat o ciutat autònoma (Ceuta i Melilla) “en la zonalimítrofa de la qual resideixi el treballador”, i a una ocupació o un sector d’activitatsegons que l’autorització sigui de treball per compte d’altri o per compte propi.11. La norma deixa respirar el iuslaboralista i li permet agafar aire en els articlessegüents, encara que no s’oblida d’incorporar diverses referències de contingut laboralen diversos preceptes. En el títol XI es regula la situació, especialment important aEspanya, dels menors estrangers (articles 185 a 198). En efecte, ja hi trobem un primeresment en l’article 185, que regula la residència del fill nascut a Espanya d’estrangerresident, de manera que aquesta autorització, una vegada que el menor assoleixi l’edatlaboral, l’habilitarà per treballar “sense necessitat de cap altre tràmit administratiu”.Passa el mateix (article 186) per als que siguin fills no nascuts a Espanya d’estrangersresidents.

Respecte als menors estrangers de 18 anys no acompanyats, té importància, pel seuimpacte indirecte sobre l’àmbit laboral, la concessió de l’autorització de residència(vigència inicial d’un any) per constatar la impossibilitat de la seva repatriació, i en totcas per haver transcorregut nou mesos des que el menor hagi estat posat a la disposiciódels serveis competents de protecció de menors (article 196). L’autorització de treballper dur a terme activitats que facilitin la integració social del menor tindrà la durada del’activitat en relació amb la qual hagi estat concedida, “tret que aquesta excedeixi deltemps que resti de vigència de l’autorització de residència” (article 196.4). Quan elmenor assoleixi la majoria d’edat, podrà sol·licitar la renovació de l’autorització deresidència, per a la concessió de la qual es tindrà en consideració el grau d’inserció delsol·licitant en la societat espanyola, que pot incloure “l’existència d’una oferta ocontracte de treball” i “la participació en itineraris de formació”. S’admet la presentació“d’un o més contractes de vigència successiva” (article 197.6). També es podràsol·licitar l’autorització temporal de residència per circumstàncies excepcionals quan estracti d’un MENA que no sigui titular d’una autorització de residència abansd’aconseguir la majoria d’edat, per a la concessió de la qual, entre altres requisits,s’haurà de demostrar l’existència d’un contracte o contractes de vigència successiva, obé complir els requisits per instal·lar-se com a treballador per compte propi.12. El títol XII regula la modificació de les situacions dels estrangers a Espanya (articles199 a 204, tots els quals afecten la vida laboral). En efecte, l’article 199 permet passarde la situació d’estada per estudi, investigació, formació o pràctiques a la de residència itreball, o a la de residència amb excepció de la de treball, amb el benentès quel’autorització d’estada ha d’haver durat com a mínim tres anys, tret que amb caràcterexcepcional es redueixi aquest termini “quan es tracti d’estrangers la residència delsquals a Espanya es consideri oportuna per raó de la rellevància excepcional dels mèritsprofessionals i científics que acrediti”. Tampoc no serà aplicable aquell termini adeterminats supòsits en l’àmbit sanitari i que permeten treballar en aquest sector.Per la seva banda, l’article 200 permet passar de la situació de residència (amb caràctergeneral un any, i excepcionalment menys si s’acredita la necessitat de treballar percircumstàncies sobrevingudes) a la de residència i treball o a la de residència ambexcepció d’autorització de treball. L’article 201 permet compatibilitzar les situacions deresidència i de treball per compte d’altri i per compte propi, així com les autoritzacionsde treball per compte propi d’àmbit geogràfic diferent (cal tenir en compte aquí lescompetències de les comunitats autònomes). L’article 202 permet passar de la situacióde residència per circumstàncies excepcionals (un any) a les de residència, residència itreball o residència amb excepció d’autorització de treball, i no només referint-se al’autorització general de residència i treball per compte d’altri, sinó que l’article 202.4també permet accedir a les autoritzacions “per compte propi, de residència i treball per ainvestigació, o de residència i treball de professionals altament qualificats”. L’article203 permet modificar l’autorització de residència i treball a l’òrgan competent(recordem les competències de la comunitat autònoma de Catalunya), sempre a peticiódel seu titular, “quant a l’ocupació, sector d’activitat i/o àmbit territorial de limitació”.13. El títol XIII regula la documentació dels estrangers (article 205 a 2015). Ensinteressa destacar l’article 209, relatiu al visat, document que, com és ben sabut,acredita la situació per la qual ha estat concedit. La seva validesa s’estén des del’efectiva entrada del titular a Espanya “fins a l’obtenció de la corresponent targetad’identitat de l’estranger o fins que s’extingeixi la vigència del visat”, o bé a la de

l’autorització d’estada o residència que incorpora quan no sigui exigible l’obtenciód’aquesta targeta.Aquest precepte s’ha de relacionar amb la disposició addicional desena, reguladora delprocediment en matèria de visats. El número 5 estipula que, amb caràcter general, elsol·licitant ha de recollir el visat en el termini d’un mes des de la notificació, “excepteen els procediments en què aquest reglament expressament determini un altre termini”.Si no es fa així, “s’entendrà que la persona interessada ha renunciat al visat concedit ies produirà l’arxivament de les actuacions”. A més, la denegació del visat de residènciai treball per compte d’altri ha de ser motivada, amb la deguda i necessària informaciódels fets i circumstàncies constatades i, si escau, dels informes i documents que hi hagien l’expedient, que hagin portat l’autoritat competent a dictar resolució denegatòria.Quant al registre central d’estrangers, existent en la Direcció General de la Policia i dela Guàrdia Civil, s’hi hauran d’anotar, entre altres, les autoritzacions de treballconcedides i el retorn dels treballadors de temporada (article 214).14. El títol XIV regula les infraccions en matèria d’estrangeria i el seu règimsancionador (articles 216 a 258), amb una remissió específica de les infraccions laboralsal procediment específic que es regula en el capítol IV (articles 253 i 254). Per saber dequines infraccions estem parlant cal remetre’s a la LO 4/2000, modificada per la LO2/2009: si es tracta d’infraccions lleus, seran les lletres c), d) i e) de l’article 52; si estracta d’infraccions greus, seran la lletra b) de l’article 53.1 b) i a) de l’article 53.2;finalment, si es tracta d’infraccions molt greus, seran les compreses en les lletres d i f)de l’article 54.1. N’hi ha prou d’afegir ara que les infraccions lleus es podran sancionaramb multes de 50 a 500 euros, les greus de 501 a 10.000 euros, i les molt greus, de10.001 a 100.000 euros.D’altra banda, el RELOEX és molt acurat amb les competències que hagin assumit opoden assumir les comunitats autònomes en matèria d’inspecció de treball i seguretatsocial, i per aquest motiu se’ls atribueix (de moment només a Catalunya) la competènciaen matèria de planificació i organització de l’acció inspectora, sempre que (i això tambépassa a Catalunya) l’autonomia corresponent tingui la competència en matèriad’autoritzacions inicials de treball per compte propi o d’altri dels estrangers la relaciólaboral dels quals es desenvolupi al seu territori.Finalment, és interessant per a l’àmbit laboral l’article 246.4, sobre execució de laresolució en el procediment d’expulsió, que en principi es farà a costa de l’ocupadorsancionat com a conseqüència d’una infracció greu o molt greu a les quals ens hemreferit amb anterioritat, amb el benentès que això es durà a terme “sense perjudici i demanera compatible amb la sanció econòmica que correspongui d’acord amb elprocediment establert per a la imposició de sancions per infraccions de l’ordre social”.15. El títol XV regula les oficines d’estrangeria i els centres de migracions (articles 259a 266). Les primeres s’enquadren en les àrees funcionals de treball i immigració i ambdependència funcional del MTIN a través de la Secretaria d’Estat d’Immigració iEmigració, i també del Ministeri de l’Interior, en ambdós casos en l’exercici de lesrespectives competències, sense perjudici de la seva dependència orgànica de lacorresponent delegació o subdelegació del Govern. A aquestes oficines d’estrangeria (i,si escau, als òrgans de les comunitats autònomes als quals s’hagin transferitcompetències en matèria d’immigració) corresponen, entre altres funcions, la tramitació

de les autoritzacions de treball i les excepcions a l’obligació d’obtenir aquestaautorització.Respecte als centres de migracions, amb l’objectiu de facilitar la integració social, enssembla rellevant destacar la referència a la realització de programes (no queda clar sisón laborals, però ens inclinem per una resposta positiva) per a immigrants que arribin aEspanya en el marc de la gestió col·lectiva de les contractacions en origen, “així com aestrangers que es trobin en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social”.16. Finalment, arribem a les disposicions addicionals, aquelles que cal llegir ambatenció per evitar l’oblit d’alguna referència normativa important que, per motius més omenys explícits, no apareix en el text articulat de la norma. En apartats anteriors ja enshi hem referit i, per tant, ens remetem a la seva explicació.A) Continuem referint-nos només a les que tinguin una relació amb la matèria laboral,com ara la primera, relativa a l’atribució de competències en matèria d’informes,resolucions i sancions, amb regla general en el número 1 i regles específiques per adeterminats supòsits en els números 2, 3 i 4. No hem trobat referències a lescompetències de les comunitats autònomes en aquest precepte, però és obvi que nopodem oblidar-ne l’existència.Només destaquem la importància que es concedeix a la Comissió Laboral Tripartidad’Immigració en la concessió de les autoritzacions de residència i treball per compted’altri per part de la persona titular de la Direcció General d’Immigració quan es tractid’ofertes d’ocupació enquadrades en projectes de cooperació al desenvolupamentvinculats amb fons públics, ja que en aquest supòsit l’informe favorable d’aquestacomissió a la concessió de l’autorització “substituirà la valoració de si la situaciónacional d’ocupació permet la contractació”.B) La norma segueix fidelment, en la disposició addicional tercera, el que estableix lamateixa disposició de la LO 4/2000 (modificada) sobre l’obligació de presentar lessol·licituds relatives a les autoritzacions de residència i treball davant els registres delsòrgans competents per tramitar-les quan el subjecte legitimat es trobi en territoriespanyol. S’afegeix la possibilitat que aquesta presentació es pugui fer de maneraelectrònica i no només personal (en coherència amb els canvis tecnològics i ambl’impuls de l’administració electrònica), si bé, quan el subjecte legitimat sigui unocupador, les sol·licituds inicials poden ser presentades per aquest o per qui exerceixi larepresentació legal empresarial (disposició addicional vuitena). En canvi, la norma obrela possibilitat de presentar en qualsevol registre, d’acord amb la normativa aplicablesobre procediment administratiu i accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, lessol·licituds de modificació, pròrroga o renovació de les autoritzacions de residència itreball.En el supòsit que la tramitació es faci per via electrònica, i atesa l’existència decompetències compartides entre l’AGE i les comunitats autònomes que les haginassumit en matèria d’autoritzacions inicials de residència i treball (de moment,únicament Catalunya), la disposició addicional sisena estipula que la tramitació es duràa terme mitjançant aplicacions informàtiques de les dues administracions “queresponguin a formats i estàndards comuns”, i això inclou, entre altres mesures, “laintercomunicació i l’intercanvi de dades i informes entre les administracions competentsquan sigui necessari per a la tramitació i resolució dels expedients d’autorització inicialde treball per compte propi o d’altri”.

A més de la referència ja feta al subjecte ocupador, la disposició addicional vuitenasobre legitimació i representació inclou dues referències més d’indubtable contingutlaboral. En la primera, es disposa que no serà necessària la compareixença personal enels procediments de contractació col·lectiva de treballadors si existeixen reglesespecífiques recollides “en un conveni o acord internacional”; en la segona, es preveuque les sol·licituds de modificació, pròrroga o renovació de les autoritzacions deresidència i de treball es poden presentar personalment, “sense perjudici de l’existènciade fórmules de representació voluntària a través d’actes jurídics o atorgaments tècnics”.C) Té una importància rellevant per a tots els procediments d’estrangeria que es regulenen el RELOEX i per tant també aquells en els quals estigui en joc una autorització detreball (o, si escau, l’excepció d’aquesta autorització) la disposició addicionaldotzena, reguladora dels terminis de resolució. Aquesta disposició fixa amb caràctergeneral un termini màxim de tres mesos per notificar les resolucions, termini que escomputarà “a partir de l’endemà de la data en què hagi tingut entrada en el registre del’òrgan competent per tramitar-les”.La norma remet als terminis que específicament es prevegin per a determinatsprocediments, amb un esment exprés, entre altres, a l’autorització del treball detemporada, per a la qual es preveu la notificació de la resolució en la meitat del terminianterior, és a dir, en 45 dies. Cal recordar també, per posar un altre exemple significatiu,que la mateixa reducció s’aplica a les autoritzacions per a investigadors estrangers depaïsos que no formen part de la UE.Igualment, s’ha de fer esment de la disposició addicional tretzena, que regula el silenciadministratiu negatiu en els mateixos termes que la disposició addicional primera de laLO 4/2000 (modificada), sense perjudici del caràcter positiu del silenci en lesexcepcions recollides en aquesta última.D) Segons el que es disposa a l’article 40.2 de la LO 4/2000 (modificada), la situaciónacional d’ocupació no es tindrà en consideració per a la cobertura dels llocs deconfiança i directius d’empresa, si bé remet al desplegament reglamentari per a la sevaconcreció. El desplegament ara es troba en la disposició addicional quinzena delRELOEX, que defineix aquests llocs de confiança segons el lloc de treball que s’ocupeni dels poders que s’exerceixen (activitats pròpies d’alta direcció, funcions relacionadesamb direcció, gestió i administració de la inversió realitzada per l’empresa, ocupació decàrrecs similars en la mateixa empresa o, si s’escau, en una altra del grup d’empreses).E) La norma manté l’excepció de cotitzar per la contingència per desocupació en elssupòsits de treballadors estrangers titulars d’autoritzacions de treball per a activitats dedurada determinada i per a estudiants (ja previstos en els reglaments anteriors del 2001 idel 2004 de desplegament de la LO 4/2000), si bé s’ha de destacar que, pel que fa a lanormativa anterior, ha desaparegut la referència als treballadors transfronterers.F) En els informes que hauran d’emetre les comunitats autònomes sobre els esforçosrealitzats pels estrangers per demostrar la seva integració en la societat d’acollida, s’hipoden incloure tots aquells realitzats en matèria d’inserció laboral, com per exemple elscursos formatius de preparació per a l’activitat laboral (amb independència, ara, de quiels hagi impartit). Atès que les activitats formatives poden ser impartides per entitatsprivades, i atesa la importància que aquests informes poden tenir en els procediments derenovació de les autoritzacions de residència temporal i de treball, la disposicióaddicional dinovena preveu que la Secretaria d’estat d’Immigració i Emigració (SEIE)

impulsarà mecanismes de col·laboració i cooperació “relatius a les condicions desolvència tècnica, material i financera que hauran d’acreditar les entitats privades quedesenvolupin actuacions de formació”. Volem pensar que aquesta actuació de la SEIEes durà a terme en el marc de la conferència sectorial d’immigració, ja que justamentsón les comunitats autònomes les que han d’emetre els informes a què es fa referènciaen la disposició addicional.G) Finalment, la disposició addicional vint-i-cinquena esmenta de manera expressa elsestrangers no comunitaris ocupats en les forces armades espanyoles a través d’unarelació de serveis de caràcter temporal, i es preveu la necessitat que es tingui enconsideració, tant en la normativa que es dicti en desplegament del RELOEX com enles actuacions dels òrgans competents per aplicar-la, les seves “especificitats pròpies”.N’hi ha prou ara d’assenyalar que la incorporació es va produir per una llei ja derogada,en concret la Llei 32/2002, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 17/1999, de 18 demaig, de règim del personal de les forces armades, “a fi de permetre l’accés d’estrangersa la condició de militar professional de tropa i marineria”.

El treball per compte aliè en el nou Reglament d'Estrangeria.

by eduardo rojo on Jul 28, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

Statistics

El treball per compte aliè en el nou Reglament d’Estrangeria. — Document Transcript