• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Unitat 3
 

Unitat 3

on

  • 747 views

 

Statistics

Views

Total Views
747
Views on SlideShare
657
Embed Views
90

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

3 Embeds 90

http://mataro.epiaedu.cat 42
http://aulesmataro.epiaedu.cat 27
http://educamos.educat1x1.cat 21

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Unitat 3 Unitat 3 Presentation Transcript

    • Educació i treball
        • Introducció
        • Una ullada a la història
        • La socialització escolar pel món del treball
        • Oferta i demanda de treball
        • Noves necessitats formatives
        • La transició de l’escola a la vida activa
      Sumari
    • 1. Introducció
      • “ La relació entre l’educació i el treball és dialèctica: està formada per una tensió permanent entre dues dinàmiques: els imperatius del capitalisme i els de la democràcia en totes les seves formes.”
              • M. Carnoy i H. Levin
    • 1. Introducció
      • Una de les funcions de l’escola és formar joves pel mercat de treball
      • El que ja és més difícil és decidir el tipus i nivell de qualificació que dependrà de:
        • Origen i destinació social de les diferents escoles
        • Dinàmica dels sistemes educatius i de les reformes
        • Estructura econòmica i del mercat de treball
      • L’objectiu de l’escola és respondre a les demandes formatives del sistema productiu... o bé és la formació integral de les persones sense hipotecar-les pels imperatius de l’ordre econòmic?
    • 1. Introducció
      • Les crisis i la contínua evolució tecnològica en el mercat de treball fa tenses les relacions entre escola i empresa.
      • El treball és un bé escàs.
      • Com ha de presentar l’escola aquesta situació marcada per la inestabilitat, precarietat, subocupació, flexibilitat, desqualificació, reconversió, ....?
      • Tots els nens tenen dret a l’educació però... i al treball?
        • Introducció
        • Una ullada a la història
        • La socialització escolar pel món del treball
        • Oferta i demanda de treball
        • Noves necessitats formatives
        • La transició de l’escola a la vida activa
      Sumari
    • 2. Una ullada a la història
      • “ La ciència es tornarà més fecunda, més útil i més àmplia quan l’intel·lectual no ignori el treball manual; i el treball de l’obrer instruït serà més intel·ligent i, per consegüent, més productiu que el de l’obrer ignorant. En interès del treball i de la ciència, no hauran d’existir ni obrers ni intel·lectuals, sinó solament homes.”
              • Bakunin
    • 2. Una ullada a la història
      • Amb l’arribada del capitalisme es produeix la primera ruptura entre formació i treball.
      • A l’Edat Mitjana s’aprenia l’ofici a casa. Amb l’arribada del capitalisme el treball s’aprèn a l’escola i a l’empresa.
      • Apareixen les “titulacions”
      • Des de l’anarquisme i marxisme es reclama una formació integral on teoria i pràctica estigui integrada
      • Encara els instituts de Cuba combinen classes amb treball al camp.
    • 2. Una ullada a la història
      • A Catalunya el moviment d’Escola Nova intenta connectar l’escola amb la vida activa.
      • Rousseau, per exemple, també considera que Emili ha d’aprendre un ofici
      • Molta formació pel treball es fa en base a la simulació dins de l’escola
      • També s’apren de la visita a centres productius (fàbriques, botigues, mercats, ...)
      • També tenim experiències de granges - escola
      • Durant el franquisme aquestes experiències es van aturar. L’escola era una cosa i l’empresa una altra.
      • Amb l’arribada de la democràcia s’han recuperat aquestes pràctiques.
        • Introducció
        • Una ullada a la història
        • La socialització escolar pel món del treball
        • Oferta i demanda de treball
        • Noves necessitats formatives
        • La transició de l’escola a la vida activa
      Sumari
    • 3. La socialització escolar pel món del treball
      • Pel que fa als continguts de formació laboral presents en l’educació escolar, cal distingir entre:
        • Continguts explícits bàsicament instructius
        • Continguts implícits bàsicament educatius
      • A l’escola es forma el futur treballador submís i obedient.
      • Moltes similituds entre ambient escolar i laboral
      • Alguns dels continguts que s’assimilen:
        • Autoritat jeràrquica
        • Regulació del temps
        • Competència interindividual
        • Compartimentació de saber
        • ...
    • 3. La socialització escolar pel món del treball
      • Teories que relaciones escola i treball:
        • Taylorisme:
          • L’empresari controla el procés i el producte
          • A l’escola això es trasllada amb la programació per objectius i amb una manca d’autonomia i iniciativa del mestre.
          • El mestre és un executor, no un planificador estratègic
          • Obsessió per l’eficiència.
        • Funcionalisme:
          • Durkheim
          • Relació entre escola i empresa pel que fa a les relacions que s’hi estableixen
          • A cada individu li correspon una funció
    • 3. La socialització escolar pel món del treball
      • Teories que relaciones escola i treball:
        • Correspondència escola-treball
          • Bowles , Gintis, Bourdieu, Passeon, Baudelot, Establet, Foucault.
          • Vinculat al neo-marxisme
          • A l’escola es socialitza més que no pas s’instrueix
          • L’escola serveix per legitimar l’odre social vigent
          • És una visió massa determinista... L’escola no és una màquina perfecta que aconsegueix allò que preten.
    • 3. La socialització escolar pel món del treball
      • Les funcions de l’escola estan sotmeses a :
        • Les fluctuacions en el mercat de treball
        • Als interessos dels diferents grups social
      • També és veritat que no en tot coincideix escola i empresa.
      • A l’escola es treballa darrerament amb metodologies que afavoreixen l’autonomia, la crítica, el treball en equip, la solidaritat, ...
        • Introducció
        • Una ullada a la història
        • La socialització escolar pel món del treball
        • Oferta i demanda de treball
        • Noves necessitats formatives
        • La transició de l’escola a la vida activa
      Sumari
    • 4. Oferta i demanda de treball
      • Als anys 60, l’eufòria econòmica animava a que els joves es formessin al màxim, ja que es considerava una inversió de futur (visió funcionalista).
      • La crisi dels anys 70 va posar en entredit aquesta visió ja que la formació no era garantia d’un bon lloc de treball ni tant sols d’un lloc de treball
      • Això suposava la separació entre món escolar i laboral
    • 4. Oferta i demanda de treball
      • Aquest desajustament escola-empresa es concreta en:
        • Atur estructural:
          • Els joves és un dels col·lectius amb més atur
          • En funció del sexe, ètnia, origen, ... es pot agreujar encara més.
        • Desqualificació de la majoria i “sobreeducació”
          • Les feines o són més senzilles o són mes complexes
          • Ex. Informàtica
          • Posats a escollir,.. sovint les empreses trien per a llocs de treball a persones sobretitulades per aquell lloc
          • Això comporta desmotivació.
          • Excés de titulació universitària
    • 4. Oferta i demanda de treball
      • Aquest desajustament escola-empresa es concreta en:
        • Requalificació d’una minoria i credencialisme
          • Això porta també a que es valorin cada cop més l’entitat expeditora dels títols, això com també tenir-ne el màxim.
          • Aquesta sobreeducació és costosa socialment
          • Les llicenciatures es devaluen
      • Tot i així, es relaciona atur i nivell d’estudis
        • Introducció
        • Una ullada a la història
        • La socialització escolar pel món del treball
        • Oferta i demanda de treball
        • Noves necessitats formatives
        • La transició de l’escola a la vida activa
      Sumari
    • 5. Noves necessitats formatives
      • Excepte a Alemanya la formació professional s’ha devaluat considerablemente en aquests darrers anys
      • Molts consideren que mètodes, materials i tecnologies que s’utilitzen a la FP són antiquats
      • Moltes reformes apunten cap a la modernització de la formació professional específica
      • També s’aposta per la homologació europea dels títols (des de Maastricht)
      • El repte és adequar aquesta formació als canvis constants de l’entorn de treball
      • Caldrà una sòlida formació de base i una permanent formació continuada (lifelong learning)
    • 5. Noves necessitats formatives
      • Quines capacitats cal aprendre:
        • Comprensió i expressió
        • Coneixements generals
        • Formació polivalent
        • Comunicació i processament de dades
        • Iniciativa
        • Aprendre a aprendre
        • Treball en equip
        • Llenguatges tecnològics
        • ...
    • 5. Noves necessitats formatives
      • Cal evitar l’especialització prematura
      • Cal aprofitar també la oferta no reglada o extraescolar per a consolidar la formació de base o permanent (idiomes, ...)
        • Introducció
        • Una ullada a la història
        • La socialització escolar pel món del treball
        • Oferta i demanda de treball
        • Noves necessitats formatives
        • La transició de l’escola a la vida activa
      Sumari
    • 6. La transició de l’escola a la vida activa
      • Abans aquest pas era automàtic
      • En crisi, cal planificar-lo perquè ja no és així.
      • Parlem de transició davant el procés d’incorporació dels joves al món del treball
      • Aquest procés cada cop es més prolongat, conflictiu i diversificat
      • En classes socials mitjanes es prolongat i gradual, ja que resten més temps en el sistema educatiu
      • En grups social més desafavorits, aquest procés és més brusc i tràumàtic. L’escolarització és més breu i s’accepta habitualment qualsevol feina.