Unitat 3 Liberalisme I Nac + Comentari Text

H.M.C. 2009/2010 3. LIBERALISME I NACIONALISME

H.M.C.
La Revolució Francesa (1789-1799)
Napoleó Bonaparte (1799-1814)
L’Europa de la Restauració
Les revolucions liberals (1820-1848)
La construcció dels estats nacionals
Sumari

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.1 Les causes de la Revolució
La burguesia: necessitat de canvis de reglamentacions econòmiques, accés al poder polític, idees il.lustrades (canvis polítics)
L’aristocràcia: aferrada a l’antic model feudal
Una greu crisi econòmica: condicions vida pagesia, males collites (dècada de 1780), crisi industrial (obertura mercat francés dels productes anglesos), a més de vagues, motins, atur...
Les finances reials: situació de bancarrota. L’aristocràcia no pagava impostos, el tercer estat pagava els tributs

1.2. La convocatòria d’Estats Generals
Calonne (ministre de Lluis XVI): proposta de que la noblesa també ha de pagar impostos
Rebel.lió nobiliària enfront d’això, amb una greu crisi política
Només els Estats Generals podien aprovar noves càrregues fiscals
El rei obligat a convocar-los l’any 1788 per al mes de maig de 1789
Quaderns de queixes: recollien les peticions al rei
Els sectors més il.lustrats de la burguesia es van organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts.

1.3. La ruptura del juliol del 1789
Estats Generals (5 de maig) a Versalles: reunions per estaments i únic vot per grup
Assemblea Nacional (20 de juny) al Jeu de Paume –petit pavelló de París-
Estats Generals=Assemblea Nacional Constituent (9 de juliol)
Assalt a la Bastilla (14 de juliol): símbol de l’absolutisme. Aparició de la Guàrdia Nacional
Propagació arreu del camp francés: revolta antisenyorial

1.4. L’Assamblea Nacional Constituent (1789-1791)
Abolició jurídica del feudalisme
Aprovació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
S’establia la sobirania de la nació
Constitució del 1791:
monarquia constitucional, divisió de poders
Sufragi censatari, dret de veto del rei
Nova divisió territorial: abolir duanes interiors i llibertat de comerç
Tots els ciutadans iguals davant la fiscalitat
Llibertat d’empresa
Prohibició dels gremis i associacions
Desamortització, Constitució Civil del Clero

1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-1792)
El procés revolucionari:
Oposició dels antics privilegiats, contraris a les reformes
Constitucionalistes: monàrquics liberals i burguesia propietària: frenar les conspiracions dels absolutistes i alhora, les demandes més revolucionàries
Un sector més radical de la burguesia reclamava una organització més democràtica
Varennes (juny, 1791) : família reial intenta fugir
Assemblea legislativa (octubre de 1791)
Guerra a Aústria (abril, 1792) : focus contrarevolucionari. Amenaça sobre París; sans-culottes: defensa de la capital
Assalt a les Tulleries (agost, 1792) : arrest del rei i convocatòria elecccions amb sufragi universal masculí

1.6. La Convenció Nacional: una república democràtica (1792-1795)
La Convenció girondina
Govern dels girondins: posicions moderades
Enfrontats al muntanyencs (jacobins, cordeliers...)
La Plana: diputats entre uns i altres
Lluís XVI (gener, 1793) : guillotinat
Coalició europea antirevolucionària
Insurreció pagesos de la Vendée
La Convenció jacobina: el Terror
Nova Constitució (1793): sobirania popular i sugrafi universal masculí
Govern revolucionari: etapa més radical (el Terror)
Comité de Salvació Pública (Robespierre): reformes socials. Juliol, 1794: executat.

1.7. La república burguesa (1795-1799)
Tercera etapa de la Convenció: desmentellament de la legislació jacobina, presència d’una burguesia conservadora
Nova Constitució (1795)
Restablir el sufragi censatari
Nou poder executiu: el Directori
Poder legislatiu: dues cambres (Consell d’Ancians i Consell dels Cinc-cents
Directori: reprimir amb duresa revoltes esquerranes
Conspiració dels iguals: Babeuf
Reorganització del moviment reialista
La política exterior: l’èxit més important.
Segons la burguesia: l’exèrcit única possibilitat de mantenir l’ordre social i principis revolucionaris
Napoleó Bonaparte (novembre, 1799) cop d’Estat; el Consolat

H.M.C.
Sumari

H.M.C. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)
2.1. La França de Napoleó Bonaparte
Al principi del Consolat, Triumvirat: Napoleó comparteix poder amb 2 cònsols més
1802: es va declarar cònsul únic i vitalici
Nova Constitució: amb executiu fort
Fi a les protestes populars i el jacobinisme
Integració dels reialistes
1804: es va fer proclamar emperador
Noves institucions, i reformes per consolidar les conquestes de 1791:
Codi Civil, Codi de Comerç i Codi Penal
Centralització administrativa (amb prefectes)
Ensenyament públic i uniformització lingüística

2.2. El domini d’Europa
L’acció exterior: l’altre gran component
Política de conquestes: dominar Europa
Pretenia crear un Imperi amb el centre a França
Màxim apogeu: 1812
Declivi de Napoleó (1813)
El fracàs a Rússia
Les dificultats a Espanya
La formació d’una gran coalició europea
Ocupació de París (1814)
Destitució de Napoleó i restabliment dels Borbó amb Lluís XVIII
Confinat a l’illa d’Elba; retorn efímer
Batalla de Waterloo (1815): derrota definitiva

H.M.C.
Sumari

H.M.C. 3. L’Europa de la Restauració
3.1. El sistema de la Restauració: el Congrès de Viena
Congrès de Viena (1814-1815): sota la direcció del canceller austríac Metternich
Objectiu principal: tornar a la situació anterior a la Revolució Francesa i posar fi als principis de sobirania nacional i de constitucionalisme
Retorn a l’absolutisme (rebuig de la revolució)
Legitimisme: reconèixer el dret dels monarques hereditaris a recuperar el tron
Resultats de la Restauració
Carta atorgada: França (certes atribucions limitades)
Restabliment Antic Règim: Imperi Austríac, Imperi Rus i Espanya
Sistema parlamentari: Gran Bretanya

3.2. La reordenació del mapa europeu
Congrés de Viena: remodelació de fronteres segons vencedors, no tenint en compte les aspiracions nacionals dels pobles
Objectiu: equilibrar les forces de les grans potències
Grans beneficiaris: l’Imperi Rus i l’Austríac i el regne de Prússia
Gran Bretanya: hegemonia marítima
França: fronteres anteriors al 1789
Principis per regir la política internacional:
Celebració de congressos: per arbitrar solucions
El dret d’intervenció de la Santa Aliança (França, Rússia i Àustria)

H.M.C.
Sumari

H.M.C. 4. Les revolucions liberals (1820-1848)
4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830
Durant la Restauració els liberals en societats secretes (francmaçons, carbonaris, decabristes...)
Objectiu: insurrecció contra l’absolutisme
Primera onada revolucionària (1820-1824)
Curt període liberal (Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont)
Intervenció directa de la Santa Aliança
Segona onada revolucionària (1829-1839)
França, 1830: enderrocament dels Borbó, i implantació d’una monarquia constitucional
Independència de Bèlgica
Finals de 1830: desaparició de l’absolutisme i aparició d’un liberalisme moderat (gran burguesia propietària i aristocràcia amb poder econòmic però sense privilegis)

4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848
Fi definitiva al sistema de la Restauració
A l’Europa oriental: abolició del feudalisme
A l’Europa occidental: nous ideals democràtics
Inici revolució (París, febrer 1848): proclamació de la República, i programa de reformes polítiques i socials
Enfrontament entre burguesia i proletariat (juny, 1848)
Napoleó III, proclamació del Segon Imperi
La revolució s’estèn per Europa, es completa la revolució burguesa, i inici del protagonisme de les forces socials populars

H.M.C.
Sumari

H.M.C. 5. La construcció dels estats nacionals
5.1. Nació i moviments nacionalistes
La formació dels estats nació
Creació d’estats unitaris els segles XVII i XVIII
La Revolució Industrial: mercats nacionals
La revolució liberal: concepte de nació
Les nacions es corresponien amb la frontera política dels estats (Portugal, Dinamarca,...)
El nou Estat Liberal incorporava diverses nacionalitats politicoculturals (Espanya, França, Gran Bretanya)
El desajust entre fronteres polítiques i comunitats nacionals era molt accentuat (Europa central i oriental). Hi trobem moviments nacionalistes.

5.2. Els primers moviments nacionalistes (1820-1830)
Mapa europeu (Congrés de Viena): 6 estats, 3 imperis, i més de 30 comunitats sense Estat.
Context per les revoltes nacionalistes: revolucions liberals; i dret dels pobles davant del dret dels monarques
Abans de 1848
Grècia: sotmesa a l’Imperi Turc
Congrès d’Epidaure
Ajuda de França, Gran Bretanya i Rússia
Bèlgica: independitzar dels Països Baixos
Guerra civil enfront dels holandesos
Amb l’ajuda francesa; monarquia constitucional

5.3. La “primavera dels pobles”
La revolució de 1848, important contingut nacionalista als països de l’Imperi austríac (reivindicacions nacionalistes en paral.lel a l’agitació liberal)
Emergència de moviments nacionalistes a Praga, Polònia, Croàcia
Retirada dels austríacs a la Llombardia
Proclamació de la República a Venècia
Independència a Hongria
1867, monarquia dual, amb 2 estats (Aústria i Hongria) i un cap: Francesc Josep. Estructura fins a la Primera Guerra Mundial

5.4. La unificació d’Itàlia
Anys 1830, el Risorgimento; Giuseppe Mazzini: Jove Itàlia (república democràtica, unitària i laica). Insurrecció popular.
Piemont: monarquia dels Savoia, Cavour. Estratègia moderada.
Víctor Manuel II de Savoia: unificació gràcies a les 2 estratègies:
Cavour: derrota els austríacs, ajuda francesa, annexió de la Llombardia, i estats centrals
Giuseppe Garivaldi (republicà mazzinià): conquesta del sud (regne de les Dues Sicílies)
Unitat definitiva amb: annexió del Veneto, i els Estats Pontificis.
Nou estat, 3 problemes: hostilitat del Papa, diferència nord-sud i incomplerta unitat (Ístria i Trento)

5.5. La unificació d’Alemanya
Nacionalisme alemany: des de finals del segle XVIII amb el romanticisme
La Confederació Germànica: 38 estats, amb 2 grans potències: el regne de Prússia i l’Imperi Austríac. Zollverein o Unió Duanera (1834): Prússia si, Àustria no.
Revolució de 1848: parlament a Frankfurt.
Unificació dirigida per Prússia: estratègia del canceller Otto von Bismarck, supremacia política i militar
Guerres contra: Dinamarca, Àustria i França
Victòria militar, culminació amb la proclamació del Segon Reich, Guillem I: emperador (1871)
Nou Estat, problemes: dualitat religiosa nord-sud, i la no integració dels alemanys d’Àustria.

Presentació
(Determinar la natura del text, indicar el moment i el context en què va ser escrit i identificar-ne l’autor)

1. PRESENTACIÓ La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és un document jurídic que garanteix a tots els francesos la condició d’homes lliures i igual davant la llei. És redactada per l’Assemble Nacional Constituent i s’aprova el 26 d’agost de 1789. Amb aquesta Declaració la revolució s’institucionalitza.

2. Síntesi (Resumir les idees principals, després de realitzar-ne una lectura acurada. S’han d’ordenar les idees d’una manera clara i coherent).

2. Síntesi Art. 1: Tots els homes són iguals Art. 2: Els drets de l’home són: llibertat, propietat, seguretat i resistència a l’opressió Art. 3: El principi de sobirania nacional Art. 4: Els límits de la llibertat humana només els pot establir la llei Art. 6: La llei és l’expressió popular Art. 7: Dret a la seguretat

2. Síntesi Art. 10: Dret a la llibertat d’opinió Art. 11: Llibertat de pensament i d’opinió Art. 13: La contribució econòmica dels ciutadans a l’erari públic ve donada per la riquesa de cadascun. Art. 16: La separació de poders és implícita a l’existència d’una Constitució Art. 17: Dret a la llibertat de propietat

3. Anàlisi (Analitzar les idees que s’hi exposen i la seva argumentació i també considerar els elements que s’aporten per justificar-les)

3. Anàlisi
Agrupació dels articles per temàtiques:
Drets fonamentals i llibertats públiques: 1,2,3,4,10, 11, 16 i 17
Suspensió de drets i llibertats: 7
Sobre el poder judicial: 6
Sobre l’economia: 13
L’objectiu que persegueix la Declaració és aconseguir la llibertat i igualtat dels francesos

4. Inserció (Inserir el contingut del document en el seu context històric per realitzar-ne una interpretació contextualitzada)

4. Inserció
La Declaració és redactada per l’Assemblea Nacional Constituent el 26 d’agost de 1789. La presa de la Bastilla va ser el 14 de juliol.
La redacció i aprovació del document es produeix en ple procés revolucionari i de realització d’un període constituent.
L’Assemblea nacional institucionalitza la revolució en abolir el feudalisme i aprovar la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà.

5. Conclusions (Establir unes conclusions on es valori la importància i l’interés del text, i en què expliquis la teva opinió personal)

5. Conclusions
La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és el document base en el qual s’han fonamentat les Constitucions posteriors.
Aquest document és la referència de qualsevol marc jurídic posterior relacionat amb les llibertats dels ciutadans i la igualtat entre els homes
Actualment en podem deduir la vigència en els textos fonamentals que regeixen la nostra societat (Declaració dels Drets Humans de l’ONU, …)

http://ccsocials.blogspot.com	1263
http://aulesmataro.epiaedu.cat	191
http://ccsocials.blogspot.com.es	104
http://nomesesunblog.wordpress.com	57
http://fmacian.blogspot.com	31
http://historiadelmoncontemporanibatxiller.blogspot.com	18
http://mataro.epiaedu.cat	10
http://fmacian.blogspot.com.es	10
http://ccsocials.blogspot.co.uk	2
http://www.fmacian.blogspot.com	2
http://www.google.es	2
http://www.google.es	2
http://www.slideshare.net	2
http://webcache.googleusercontent.com	1
http://ccsocials.blogspot.com.br	1
http://ccsocials.blogspot.pt	1

Unitat 3 Liberalisme I Nac + Comentari Text

by Escola Pia Santa Anna on Feb 07, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

16 Embeds 1,697

Statistics

Unitat 3 Liberalisme I Nac + Comentari Text — Presentation Transcript