Unitat 2 La Revolució Industrial

4,489 views
4,297 views

Published on

Published in: Business, Technology
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,489
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
629
Actions
Shares
0
Downloads
102
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 2 La Revolució Industrial

  1. 1. H.M.C. 2009/2010 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
  2. 2. H.M.C. <ul><ul><li>Transformacions agràries i creixement demogràfic </li></ul></ul><ul><ul><li>El desenvolupament de la indústria </li></ul></ul><ul><ul><li>Liberalisme econòmic i capitalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Les conseqüències socials </li></ul></ul>Sumari
  3. 3. H.M.C. 1. Transformacions agràries i creixement demogràfic <ul><ul><li>1.1 La revolució agrícola </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>3 grans innovacions en el camp: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Supressió del guaret i rotació de conreus: cereals i plantes farratgeres. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Introducció de noves màquines i nous mètodes de conreu: nous conreus (patata, blat de moro) i ús del guaret </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Nova estructura de la propietat. De l’openfield a l’enclosure. Terres comunals passen a mans privades que els tanquen. Aquest tancament va provocar l’expulsió de pagesos del camp. </li></ul></ul></ul></ul>
  4. 4. H.M.C. 1. Transformacions agràries i creixement demogràfic <ul><ul><li>1.2 L’augment de la població </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El increment de producció agrícola afavoreix el creixement de la població. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Disminueix la fam i millora la resistència a les epidèmies i malalties. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La natalitat al segle XVIII creix per la millora econòmica, però a mitjan segle XIX ja disminueix a causa de la disminució de la mortalitat infantil. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La mortalitat baixa per la millora en l’alimentació </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’esperança de vida creix (al voltant dels 50 anys) </li></ul></ul></ul>
  5. 5. H.M.C. <ul><ul><li>Transformacions agràries i creixement demogràfic </li></ul></ul><ul><ul><li>El desenvolupament de la indústria </li></ul></ul><ul><ul><li>Liberalisme econòmic i capitalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Les conseqüències socials </li></ul></ul>Sumari
  6. 6. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria <ul><ul><li>2.1 La mecanització i el sistema fabril </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Canvis en el sistema de producció: introducció de màquines i noves fonts d’energia (aigua i carbó). Nòria i màquina de vapor de Watt. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Concentració d’obrers en fàbriques per a millorar-ne el control </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Reducció significativa de la indústria artesanal </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Noves màquines: llançadora volant, noves filadores, telers mecànics, ... en el tèxtil. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aquesta mecanització arribarà també a l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augmenta producció i productivitat. </li></ul></ul></ul>
  7. 7. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria
  8. 8. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria <ul><ul><li>2.2 La indústria cotonera </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sector emblemàtic de la Rev. Industrial </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Abans el cotó venia de la Índia, pero al 1750 es prohibeix a Gran Bretanya l’entrada de cotó estampat (indianes). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es va començar a fabricar a Gran Bretanya a partir de les importacions de primeria matèria de la Índia i del EUA. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es va abastir el mercat interior i també va caldra buscar mercats exteriors. </li></ul></ul></ul>
  9. 9. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria
  10. 10. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria <ul><ul><li>2.3 El carbó i el ferro </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Foren d’altres sectors en expansió a la Rev. Ind. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El carbó va servir per alimentar la màquina de vapor. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Va millorar la mineria amb la introducció de vigues de ferro, rails i vagonetes. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Demanda creixent de ferro: vaixells, municions i eines i màquines. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Substitució del carbó vegetal per mineral (més poder calorífic) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fosa en alts forns </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el convertidor Bessemer (ferro en acer). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Això possibilità l’expansió del ferrocarril. </li></ul></ul></ul>
  11. 11. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria
  12. 12. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria <ul><ul><li>2.4 Altres sectors industrials </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La indústria química va créixer a remolt de la tèxtil: tints i blanquejadors. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La indústria metal·lúrgica va créixer per les necessitats de maquinària i mitjans de transport </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També el sector de la construcció va créixer vinculat al creixement de les ciutats, colònies i fàbriques. </li></ul></ul></ul>
  13. 13. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria
  14. 14. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria <ul><ul><li>2.5 Els nous transports </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Millora de camins i canals per a fer arribar productes a Anglaterra. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La revolució va venir donada pel ferrocarril: velocitat, càrrega, cost i seguretat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1829: Stephenson inventa la locomotora </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Primera línia ferroviaria a vapor: Liverpool-Manchester. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1807: Fulton aplica la màquina de vapor a la navegació (riu Hudson). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Boom borsari de les empreses ferroviàries a la decada de 1840. </li></ul></ul></ul>
  15. 15. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria
  16. 16. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria
  17. 17. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria <ul><ul><li>2.6 L’impuls del mercat </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les millores en el transport facilita el pas d’una economia d’autoconsum a una economia de mercat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Va créixer el mercat interior a remolc de la millora del poder adquisitiu de la població. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El mercat exterior va créixer de manera més desigual, però fou clau per a consolidar l’increment de la producció empresarial. </li></ul></ul></ul>
  18. 18. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria <ul><ul><li>2.7 La industrialització del continent </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fora d’Europa, només Japó i els EUA van sofrir un desenvolupament industrial important. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França i Bèlgica van seguir Gran Bretanya, especialitzant-se en la mineria del carbó i la innovació agrícola. Xarxa de transport. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Alemanya va fonamentar la seva revolució també en el carbó i ferro, la creació d’importants bancs i indústria química. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al Sud d’Europa va tardar més anys a introduir-se. Només Piemont i Catalunya en foren excepcions. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A l’Europa Oriental encara es va introduir més tard. </li></ul></ul></ul>
  19. 19. H.M.C. 2. El desenvolupament de la indústria
  20. 20. H.M.C. <ul><ul><li>Transformacions agràries i creixement demogràfic </li></ul></ul><ul><ul><li>El desenvolupament de la indústria </li></ul></ul><ul><ul><li>Liberalisme econòmic i capitalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Les conseqüències socials </li></ul></ul>Sumari
  21. 21. H.M.C. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme <ul><ul><li>3.1 El liberalisme econòmic </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’escola clàssica britànica (Smith, Ricardo, Malthus i Stuart Mill) van difondre els principis del liberalisme </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Smith: supremacia de l’individu, mercat com a lloc de trobada d’oferta i demanda, no intervencionisme estatal, supressió del proteccionisme i dels monopolis. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ricardo: Teoria del salari </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Malthus: Teoria demogràfica </li></ul></ul></ul>
  22. 22. H.M.C. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme
  23. 23. H.M.C. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme <ul><ul><li>3.2 Capital, treball i mercat </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El capitalisme es fonamenta en la propietat privada d’uns pocs (burgesia). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El proletariat hi aporta el treball </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Burgesia i proletariat es troben i negocien en el mercat de treball. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El capitalisme busca la maximització de beneficis </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Per assolir nous mercats cal abaratir productes i controlar costos, la qual cosa genera conflicte amb els treballadors. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El capitalisme no resolt els cicles econòmics. Presència de crisis periòdiques. </li></ul></ul></ul>
  24. 24. H.M.C. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme <ul><ul><li>3.3 El proteccionisme i el lliure canvi </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no intervenció de l’estat en el comerç internacional) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Per contrarestar la competència britànica, els EUA i la resta d’Europa van optar pel proteccionisme (aranzels). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya promou unes lleis proteccionistes sobre la importació del blat (Corn Laws). </li></ul></ul></ul>
  25. 25. H.M.C. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme <ul><ul><li>3.4 Nous mètodes de finançament de les empreses </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Increment de les societats mercantils (especial la societat anònima) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Capital dividit en accions que generen dividends </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La borsa com a mercat financer </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten diner i el venen en forma de préstecs i crèdits. </li></ul></ul></ul>
  26. 26. H.M.C. <ul><ul><li>Transformacions agràries i creixement demogràfic </li></ul></ul><ul><ul><li>El desenvolupament de la indústria </li></ul></ul><ul><ul><li>Liberalisme econòmic i capitalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Les conseqüències socials </li></ul></ul>Sumari
  27. 27. H.M.C. 4. Les conseqüències socials <ul><ul><li>4.1 El procés d’urbanització </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sorgeix la societat urbana com a conseqüència de la necessitat d’acumular-se la població al voltant de la fàbrica. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’emigració fou fonamentalment interior, del camp cap a les ciutats. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>A començament del segle XX, el 78% dels britànics ja vivien en ciutats. </li></ul></ul></ul>
  28. 28. H.M.C. 4. Les conseqüències socials
  29. 29. H.M.C. 4. Les conseqüències socials <ul><ul><li>4.2 La segregació urbana </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Forta segregació social pel barris. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La burgesia va edificar barris residencials confortables, al voltant de grans avingudes i amb presència de serveis públics (enllumenat, clavegueram, ...) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els barris obrers van créixer sense planificació ni serveis bàsics. Mala qualitat en les construccions. Barraquisme. </li></ul></ul></ul>
  30. 30. H.M.C. 4. Les conseqüències socials <ul><ul><li>4.3 La nova societat industrial </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La revolució industrial va portar a que pagesos i artesans es reconvertissin en proletariat industrial. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La burgesia va rivalitzar en riquesa i poder amb l’aristocràcia terratinent. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La burgesia formada per empresaris, banquers i propietaris agrícoles van aconseguir fer-se amb el poder polític. També impulsaren la cultura d’acord amb els seus valors (propietat privada, feina, estalvi i individualisme). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els joves burgesos van poder accedir a la universitat. </li></ul></ul></ul>
  31. 31. H.M.C. 4. Les conseqüències socials <ul><ul><ul><li>La família burgesa va voler copiar els costums aristocràtics (servei domèstic, maneres de vestir, ...) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Va sorgir una classe mitjana formada per professionals liberals i nous professionals: advocats, metges, professors, enginyers, funcionaris, militars, empleats de banca, ... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les condicions de vida dels assalariats eren precàries. Van guanyar en seguretat però hi van perdre en autonomia de decisió. </li></ul></ul></ul>
  32. 32. H.M.C. 4. Les conseqüències socials <ul><ul><li>4.4 Les dones a la societat industrial </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les dones quedaven relegades a l’àmbit familiar i domèstic. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Estava en clara inferioritat de drets respecte l’home </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tampoc tenien drets polítics </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les dones de classe mitjana i alta tenien cura de la llar. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les dones pageses, com sempre, participaven de les tasques domèstiques i del camps </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Apareixen les dones obreres, sobretot vinculades al sector tèxtil i al servei domèstic. </li></ul></ul></ul>
  33. 33. H.M.C. 4. Les conseqüències socials
  34. 34. H.M.C. 4. Les conseqüències socials

×