Unitat 13 Un MóN Dividit En Blocs

H.M.C. 13. Un món dividit en blocs (1945-1991)

H.M.C.
El món capitalista: l’hegemonia dels EUA
Crisi i transformació del capitalisme a Occident
El món socialista: l’hegemonia soviètica
La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar
Sumari

H.M.C. 1. El món capitalista: l’hegemonia dels EUA
El DÒLAR: la moneda de reserva (lliura esterlina)
GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç)
EUA:
creixement econòmic elevat
productivitat elevada
innovacions tecnològiques
grans empreses multinacionals
augment espectacular renda per càpita
Importància sector públic
Progrés científic i tècnic
Augment i diversificació sector serveis

Augment espectacular CONSUM privat
Increment demanda consumidors
Millora NIVELL de vida
Augment AJUTS públics
Massiva incorporació DONA al treball
Banca: incentivació del consum amb CRÈDITS
Desenvolupament PUBLICITAT

Ampliació classe MITJANA
Repartiment desigual de la renda
Grans BOSSES de pobresa i marginació social
Diferències RACIALS
Contestació social
Igualtat de drets dels NEGRES (Martin Luther King)
Protestat juvenil: HIPPY
Moviments ALLIBERAMENT de les dones

Constitució 1787 (amb poques esmenes)
Estat federal
poders legislatiu, executiu i judicial
presidencialista
Estats de la unió: mateixa estructura política
Pròpia constitució
Sistema bipartidista (republicans i demòcrates)
Sistema electoral
Abstencionisme
Influència mitjans comunicació
Muntatge mediàtic
Elevat cost campanya electoral

Alternança entre els dos grans partits
Presidents americans:
Harry Truman (1945-52) demòcrata
Dwight Eisenhower (1953-60) republicà
John F. Kennedy (1961-63) demòcrata
Lindon B Johnson (1963-68) demòcrata
Richard Nixon (1969-1974) republicà
Durant aquests regnats:
“ cacera de bruixes”: McCarthy
Nova Frontera: pobresa i segregació racial, progrés científic i tecnològic, i pau
Watergate (1974): impeachment

L’Europa Occidental:
Fort augment demogràfic (entre 1955-1965: baby-boom)
Anys 70: caiguda de la taxa de natalitat
Disminució de la taxa de mortalitat
Entre 1946 i 1960: migracions importants
Dins dels mateixos països
Dins d’Europa: àrees industrials del Nord (Alemanya, Suècia,...), provinents del Sud (Espanya, Turquía, Grècia,...)

Anys 50: llarg període de prosperitat (taxes creixement superior als EUA)
Entre 1950-73: gran augment de la productivitat
Estructura sectorial economia:
Disminució activitats agrícoles
Augment de la indústria i serveis
Elevació notable del nivell de vida
Europa: societat de consum (= al model americà)

Intervenció de l’Estat en l’economia
L’Estat també empresari: nacionalitzacions
Objectius:
Superar mancances sectorials
Equiparació nacional de nivell de vida
Resultat:
disminució dels períodes de recessió econòmica
Millora de les grans infraestructures
Augment de les prestacions socials (seguretat social, ensenyament, sanitat,...)
Estat del benestar: béns prioritaris proveïts per l’Estat (despeses socials i prestacions econòmiques)

Sistemes polítics democràtics (Europa Occidental)
Excepte:
Portugal (Salazar fins 1974)
Grècia (militars fins 1974)
Espanya (Franco fins 1975)
A Europa: pluripartidisme
Conservadors i democristians
Socialistes o laboristes
Comunistes

Règims polítics: alternança al poder i consens creació d’un Estat social
Anys 50: predomini conservador i anticomunistes (desenvolupament econòmic i societat de consum)
Anys 60: gir cap a l’esquerra, accés dels socialistes (repartiment més equitatiu riquesa)
Moviments de protesta
Sorgir grups d’extrema esquerra
Revolta francesa maig 68

França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg es plantegen una unió econòmica.
1951: CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer)
1957: Tractat de Roma, CEE (Comunitat Econòmica Europea) , EURATOM (Comunitat Europea d’Energia Atòmica)
Contraposició: EFTA (Associació Europea del Lliure Comerç): Regne Unit, Portugal, Països Escandinaus, Suïssa, Aústria
1967: CE (Comunitat Europea) unió CEE i EFTA
Institucions polítiques (Parlament Europeu, Comissió Europea,...)
Tribunal de Justícia (legislació comunitària)

1981: Grècia
1985: Espanya i Portugal
1995: Suècia, Finlàndia i Aústria
Europa dels 6, dels 12, dels 15
2003: Hongria, Polònia, Txèquia, Xipre, Eslovènia i Estònia
Acta Única, Acords de Maastricht (1991)
1993: UE (Unió Europea): unió política, econòmica i monetària
Euro, Banc Central Europeu
Consciència europeista; alternativa davant les grans potències

El Japó:
Japó: 1955-73: creixement econòmic més elevat (2ª potència mundial) ajut tècnic i financer els EUA
“ miracle” japonés:
Sector públic: indústria pesant
Economia: productes consum alta tecnologia
Competitivitat productes (baixa cotització ien)
Pautes societat de consum
Trets específics japó
Alta taxa inversió, gran inversió tecnològica
Disciplina treball rigorosa; estabilitat treball
Flexibilitat estructura empresarial

Els “dracs asiàtics”:
Singapur, Hong Kong, Taiwan i Corea del Sud
Ajut econòmic i financer (països occidentals i Japó)
Elevada taxa estalvi
Baix cost mà d’obra
Gran exportació
Controls demandes salarials (règims autoritaris)
Malàisia, Tailàndia i Indonèsia
Expansió més modesta
1998: greu crisi financera
Progressiu endeutament: pujada preus, desequilibri relacions comercials exterior
Desacceleració Japó (principis 90)

H.M.C.
Sumari

H.M.C. 2. Crisi i transformació del capitalisme a Occident
Alentiment ritme creixement econòmic (crisi dòlar i inflació)
EUA:
Competitivitat Europa i Japó
Dèficit balança corrent
Malgrat això, els EUA: garant liquiditat internacional, reserves d’or es van reduir
Guerra Vietnam: dèficit pressupostari, procés inflacionista

Pujada del preu del petroli (guerra orient mitjà)
Pujada dels costos
Augment inflació
Reducció demanda
Disminució producció
Creixement atur
1979: altra augment preus (de 18 a 45 dòlars)
Accentuar problemes inflacionistes
Reducció ¼ part ritme anual creixement mundial
Augment tipus interès: encariment inversió privada
Anys posteriors: primer problema: ATUR

Reestructuració industrial
Reduir consum energia
Construcció naval i siderúrgica (no competitives)
CANVI: augment producció i ocupació
Creació ocupació menor (innovacions: menys mà d’obra)
Generació baby-boom i dones: no tothom feina
Finals 80 i principis 90: encara problemes
Esforç econòmic Alemanya (reunificació)
Nova recessió als EUA

Intervencionisme estatal: lluitar per l’atur però un dels responsables de la inflació
Estat del benestar: eficiència del sector públic? Descens intervencionisme estatal
Elevada pressió fiscal=privatització empreses públiques, reducció despeses socials
Envelliment població
Prestacions jubilació
Creixement vegetatiu / immigració
Mercat laboral
Canvis lloc de treball
Reducció temps dret a percebre prestació

H.M.C.
Sumari

H.M.C. 3. El món socialista: l’hegemonia soviètica
Nikita Khruixov (1953-1964)
Leonid Breixnev (1964-1982)
Iuri Andropov (1982-1984)
Konstantin Txernenko (1985)
Khruixov: procés de desestalinització, més obertura
Crítica al culte a la personalitat
Nou model per millorar les condicions de vida
Breixnev: paralitzar experiència reformista anterior
Immobilisme, retorn culte personalitat
Intervencionisme soviètic, coexistència pacífica
Andropov, Txernenko: continuïtat línia Breixnev

Després de Stalin: progrés econòmic, millora condicions de vida
Amb Khruixov: augment agricultura soviètica
Consells econòmics regionals: evitar concentració decisions a Moscú
Entre 1960-1980:
Triplicat producció d’energia elèctrica i petroli
Doblat l’acer, tractors, ciment...
Augment 50% articles de consum i queviures
Assolir autosuficiència més gran, poder competir amb occident, garantir defensa de l’URSS

Socialisme desenvolupat: societat sense classes, no apropiació privada riquesa, alt grau de benestar...
Millora aspectes sanitari i educatiu
Serveis públics: gratuïts per tothom
PERÒ:
NO s’assoleix el grau de qualitat i nivell d’Occident
Diferències socials entre l’elit dirigent i població
Gran aparell militar i armament (fer front altra superpotència)
Inexistència de mercat i competència
APAREIX
Dissidència: Sakharov, Medvedev, Solzenitzyn
GULAGS: camps de presoners

IMPOSICIÓ model polític i econòmic inspirat en el soviètic:
Partit comunista: dirigent vida política, culte a la personalitat, dirigents=herois nacionals
Centralisme democràtic (no dissidència)
Kominform (1947): oficina d’informació
Terreny agrícola: col.lectivització de la terra
Terreny industrial: prioritat indústria pesant, plans quinquennals, ajuts econòmics per part de l’URSS
Embranzida sector industrial
Integració econòmica: CAME, COMECON

Europa de l’Est: creació de fronts populars, sistemes comunistes afins al soviètic
Iugoslàvia i Albània (1945): sense ajut soviètic
Bulgària i Romania: presència militar soviètica
Polònia (1947): eleccions victòria ? Comunistes
Txecoslovàquia (1948): cop de força comunista
Hongria (1949): partit únic (comunista) control total
Alemanya: dues parts
República Federal d’Alemanya: zona aliada
República Democràtica Alemanya: controlada pels comunistes

Cuba:
1898: Independència d’Espanya
Lloc d’influència americana
1953: cop militar: Fulgencio Batista
Grup revolucionari d’oposició (Fidel Castro i Che Guevara)
1959: Castro entra a l’Havana
Oposició als privilegis americans
Nacionalització propietats
1961: badia de Cochinos (apropament Cuba a l’URSS)
Seguint exemple cubà: guerrilles revolucionàries (Veneçuela, Colòmbia, Bolívia, Perú...)
Revolució sandinista (Nicaragua, 1979)

Àsia
Guerra de Corea (1950)
Indoxina: Vietnam, Laos, Cambotja
Indonèsia
Afganistan (1978)
Àfrica
Algèria, Líbia
Etiòpia
Ghana, Senegal, Sudan
Angola, Moçambic, Namíbia
Egipte, Síria
Anys 80: retrocés influència soviètica i del comunisme

H.M.C.
Sumari

H.M.C. 4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar
1985: Mikhaïl Gorbatxov: profunda crisi econòmica i social
PERESTROIKA(reestructuració)
GLASNOST (transparència)
Reconstrucció de l’economia i de la societat
Introduir la noció de mercat i incentiu personal
Fer els productes soviètics competitius
Glasnost: suprimir censura, llibertat d’expressió, suavitzar el monopoli del PCUS
Política exterior:
Iniciativa del desarmament
Reorientar relacions resta món socialista
Forta oposició
Procés final: caiguda del comunisme i dissolució de la URSS

Caiguda del mur de Berlin:
La no-intervenció soviètica va propiciar canvis a l’Europa de l’Est.
Es va avançar cap a la democràcia, el parlamentarisme i el capitalisme.
Polònia: Fou el primer estat. “Solidaritat” liderat per Walesa (1986)
RDA: Honnecker es va veure obligat a obrir el mur de Berlin al 1989. Al 1990 Helmut Kohl unificava de nou les 2 alemanyes.

Caiguda del mur de Berlin:
A Hongria també es val legalitzar els patits polítics.
A Txecoslovàquia, Havel va liderar el procés de reformes que va donar lloc a la divisió de l’estat entre la Rep. Txeca i la Rep. Eslovaca.
A Romania una insurrecció popular va enderrocar el règim del líder comunista Ceausescu.
També a Bulgària, Iugoslàvia i Albània es van produir processos similars.

Dissolució de l’URSS:
Al juliol de 1990 les primeres eleccions van donar la presidència de la Federació Russa a Boris Ieltsin, el qual proposava el desmantellament ràpid de tot el sistema comunista
Enfrontaments entre diferents sectors dels PCUS
Intent de cop d’estat al 1991 a Moscou. Gorbatxov de vacances fou aïllat. Ieltsin el va neutralitzar.
Els moviments nacionalistes van portar a la disolució de l’URSS al desembre de 1991.
Gorbatxov, sense èxit, va intentar crear un estat federal.

http://ccsocials.blogspot.com	211
http://ccsocials.blogspot.com.es	162
http://aulesmataro.epiaedu.cat	108
http://mataro.epiaedu.cat	43
http://nomesesunblog.wordpress.com	34
http://www.slideshare.net	33
http://www.ccsocials.blogspot.com	1

Unitat 13 Un MóN Dividit En Blocs

by Escola Pia Santa Anna on Mar 28, 2010

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

7 Embeds 592

Statistics

Unitat 13 Un MóN Dividit En Blocs — Presentation Transcript