UNITAT DIDÀCTICA 6 La funció financera de l’empresa.
OBJECTIUS <ul><li>Utilitzar els mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació com a eina quotidiana d’obtenció, ...
Competències <ul><li>Competències específiques. </li></ul><ul><li>Competència e estratègia </li></ul><ul><li>Aportar racio...
ESQUEMA <ul><li>1. L’estructura econòmica i financera de l’empresa. </li></ul><ul><ul><li>1.1. L’equilibri entre inversion...
1. L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. <ul><li>L’estructura econòmica  de l’empresa està formada pel conjunt ...
<ul><li>L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.1 L’EQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANÇAMENT </li></ul><ul><li>...
<ul><li>L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.1 L’EQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANÇAMENT </li></ul><ul><li>...
1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>Quin és el vo...
1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>El fons de ma...
1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>L’actiu circu...
1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>El passiu cir...
1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA <ul><li>El terme  cash flow   o flux d...
1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA <ul><li>Cash flow en termes de recurso...
1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA <ul><li>Cash flow en termes de recurso...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI. <ul><li>Les formes de finançament les podem classificar en dos tipus de ...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI INTERN O AUTOFINANÇAMENT. <ul><li>Finançament propi intern o autofinançam...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI. BENEFICI AUTOFINANÇAMENT AUTOFINANÇAMENT DE MANTENIMENT ,  és el benefic...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI O INTERN. <ul><li>Avantatges de l’autofinançament. </li></ul><ul><li>Més ...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI INTERN. <ul><li>Inconvenients de l’autofinançament. </li></ul><ul><li>L’a...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>El finançament extern propi  és elque l’empresa obté de l...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>Per saber com hem de compensar la pèrdua de valor de les ...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>L’accionista antic té tres opcions quan es produeix una a...
2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>Els propietaris de l’empresa, accionistes, volen obtenir ...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. <ul><li>El finançament aliè està format pel conjunt de deutes que l’empre...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. A CURT TERMINI <ul><li>El finançament a curt termini:   </li></ul><ul><ul...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. EL CRÈDIT COMERCIAL. <ul><li>El cost de finançament.  Quan els proveïdors...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. EL CRÈDIT COMERCIAL. <ul><li>La principal font de finançament a curt term...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. FINANÇAMENT BANCARI. <ul><li>El nom genèric de finançament bancari s’incl...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. FINANÇAMENT BANCARI. <ul><li>Les entitats de crèdit ofereixen a les empre...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ A LLARG TERMINI. <ul><li>En aquest tipus de finançament, les inversions de...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ A LLARG TERMINI. <ul><li>Préstecs :  operació fiancnecera per la qual una ...
2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ A LLARG TERMINI. <ul><li>Pòlissa de crèdit a llarg termini.  És el mateix ...
3.El mercat de valors. <ul><li>Un mercat financer està format pel conjunt de transaccions que es fan amb diferents actius ...
3.El mercat de valors. 3.1 ELS VALORS MOBILIARIS. <ul><li>Un  valor mobiliari  és un actiu financer que representa una par...
3.El mercat de valors. 3.2 ELS MERCATS PRIMARIS I SECUNDARIS. <ul><li>Primaris,  són aquells on les empress emeten valors ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

U 2 6 Eoe 0910

2,926 views
2,841 views

Published on

Published in: Economy & Finance, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,926
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
781
Actions
Shares
0
Downloads
71
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

U 2 6 Eoe 0910

  1. 1. UNITAT DIDÀCTICA 6 La funció financera de l’empresa.
  2. 2. OBJECTIUS <ul><li>Utilitzar els mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació com a eina quotidiana d’obtenció, tractament, selecció i anàlisi de la informació empresarial, verificar-ne la fiabilitat i aplicar-la a la presa de decisions empresarials. </li></ul><ul><li>Conèixer, analitzar i determinar el cost de les fonts de finançament pròpies i alienes amb la finalitat de prendre decisions sobre quines són les més convenients en casos determinats. </li></ul>
  3. 3. Competències <ul><li>Competències específiques. </li></ul><ul><li>Competència e estratègia </li></ul><ul><li>Aportar racionalitat en la presa de decisions estratègiques. </li></ul><ul><li>Competències generals. </li></ul><ul><li>Competència en la gestió i tractament de la informació. </li></ul><ul><li>Comprendre de manera clara i coherent, valorant críticament informacions sobre fets rellevants en l’àmbit empresarial. </li></ul><ul><li>Competència digital </li></ul><ul><li>Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (escrites, gràfiques i amb diferents suports, especialment relacionats amb les TIC), i valorar de forma crítica la dades extretes. </li></ul>
  4. 4. ESQUEMA <ul><li>1. L’estructura econòmica i financera de l’empresa. </li></ul><ul><ul><li>1.1. L’equilibri entre inversions i finançament. </li></ul></ul><ul><ul><li>1.1. El fons de maniobra o capital circulant mínim. </li></ul></ul><ul><ul><li>1.3. El cash flow o flux de caixa. </li></ul></ul><ul><li>2. Fonts de finançament. </li></ul><ul><ul><li>2.1. El finançament propi. </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2. El finançament aliè. </li></ul></ul><ul><li>3. Els mercats de valors. </li></ul><ul><ul><li>3.1. Els valors mobiliaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>3.2. Els mercats primaris i secundaris. </li></ul></ul>
  5. 5. 1. L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. <ul><li>L’estructura econòmica de l’empresa està formada pel conjunt d’inversions de tota forma que aquesta realitza. ( elements com màquines, edificis, ....que apareixen a l’actiu). </li></ul><ul><li>L’estructura financera de l’empresa, conjunt de fons que s’implementen els projectes d’inversió d’una empresa. Estem parlant dels recursos financers que fem servir per tal de portar a terme els projectes d’inversió de l’empresa. Ex: són els nutrients del cos humà. </li></ul><ul><li>La inversió i el finançament actuen de forma conjunta, el finançament és necessari per portar a terme projectes i aquests proporcionen recursos que serveixen per donar aquest finançament. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.1 L’EQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANÇAMENT </li></ul><ul><li>Si qualsevol inversió implica un finançament es dóna la següent igualtat: </li></ul><ul><li>VALOR DE LES INVERSIONS= VALOR DELS RECURSOS FINANCERS </li></ul>Patrimoni Net (recursos propis) Passiu no corrent (finançament aliè a llarg termini) Passiu corrent (finançament aliè a curt termini) Actiu fix o no corrent (inversions a llarg termini) Actiu corrent o circulant (inversions a curt termini)
  7. 7. <ul><li>L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.1 L’EQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANÇAMENT </li></ul><ul><li>La regla d’or de l’equilibri financer diu: </li></ul>Passiu corrent Financia Actiu corrent o circulant Passiu no corrent Net patrimonial Financia Actiu no corrent o fix Per evitar problemes de pagament de deutes a curt termini algunes de les inversions a curt termini haurien d’estar financiades per passiu no corrent
  8. 8. 1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>Quin és el volum òptim o ideal que ha de tenir el fons de maniobra? </li></ul><ul><li>No hi ha un nivell determinat vàlid per totes les empreses, dependrà de: </li></ul><ul><li>Sector d’activitat de l’empresa. </li></ul><ul><li>Política financera. </li></ul><ul><li>Cojuntura econòmica </li></ul><ul><li>… .. </li></ul>La rendibilitat econòmica de l’actiu no corrent és més elevada que la que es pugui treure de l’actiu corrent, és per això, que ens interessa tenir un FM ajustat, per reduir el cost d’oportunitat. A un FM més gran més rendibilitat estem perdent.
  9. 9. 1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>El fons de maniobra, conegut com a capital mínim o ideal , és el que iguala el cost d’oportunitat d’haver d’immobilitzar recursos en el fons de maniobra amb el benefici d’oportunitat de no tenir problemes de solvència financera. Per calcular-ho necessitem saber l’actiu circulant necessari i el passiu circulant necessari. </li></ul>
  10. 10. 1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>L’actiu circulant necessari (ACN) es calcula a partir de la despesa mitjana diaria (DMD) multiplicada pel període mitjà de maduració econòmic (Pmme) </li></ul>ACM=DMD*Pmme DMD=(mp+dp+dg)/365 mp= Despesa anual en priemeres matèries. dp= Despeses de personal anual Dg= Despeses generals anuals
  11. 11. 1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MÍNIM <ul><li>El passiu circulant necessari (PCN) es la suma dels crèdits a curt termini, d’una manera especial amb els seus proveïdors, el personal de l’empresa i altres creditors. El seu valor dependrà de la negociació de les despeses ordinàries. </li></ul><ul><li>El fons de maniobra, o capital circulant mínim (CCm) serà: actiu circulant necessari- passiu circulant necessari. </li></ul>CCm=ACN-PCN EXEMPLE 1
  12. 12. 1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA <ul><li>El terme cash flow o flux de caixa o flux de tresoreria o flux d’efectiu representa la variació neta d’actius líquids, ( caixa, compte corrents a bancs) en un període de temps. </li></ul><ul><li>És important l’estudi del cash flow per conèixer: </li></ul><ul><ul><li>com es comporta el líquid del fons de maniobra. </li></ul></ul><ul><ul><li>el rendiment d’una inversió. </li></ul></ul><ul><li>Per fer aquest estudi diferenciarem dos conceptes: </li></ul><ul><ul><li>Cash flow en termes de recursos generats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cash flow en termes de caixa. </li></ul></ul>
  13. 13. 1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA <ul><li>Cash flow en termes de recursos generats. Són els recursos efectius generats per les inversions de l’empresa en el seu funcionament normal. </li></ul><ul><ul><li>Es calcula de la següent forma: </li></ul></ul><ul><ul><li>Cash flow = Resultat comptable+amortitzacions+pèrdues per deteriorament + provisions </li></ul></ul><ul><li>És a dir, sumem al resultat comptable aquelles despeses que no han significat sortida de líquid de l’empresa. </li></ul><ul><li>Si el resultat comptable que hem utilitzar per calcular el cash flow és el d’explotació, el resultat del càcul s’anomena EBIDTA (Earnings before interest, taxes, depreciation and amortizacion). </li></ul><ul><li>Si el resultat comptable que hem utilitzar per calcular el cash flow és el net, parlem de CASH FLOW NET. EXEMPLE 2 </li></ul>
  14. 14. 1.L’Estructura econòmica i financera de l’empresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA <ul><li>Cash flow en termes de recursos caixa. El cash flow generat és una simplificació del veritable flux de caixa, ja que suposa que els ingressos i les despeses són totes al comptat, quan no és així. </li></ul><ul><li>Si volem saber el cash flow exacte de l’empresa haurem de restar els cobraments i els pagaments de l’empresa. </li></ul><ul><li>Si són els cobraments i els pagaments d’explotació s’anomena cash flow d’explotació . </li></ul><ul><li>Si són tots els cobrament i els pagaments obtindrem el cash flow net. </li></ul><ul><li>L’estat de fluxos d’efectiu permet conèixer la situació i la composició del cash flow de l’empresa en un sentit estricte. </li></ul>
  15. 15. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI. <ul><li>Les formes de finançament les podem classificar en dos tipus de fonts: </li></ul><ul><ul><li>El finançament propi. </li></ul></ul><ul><ul><li>El finançament aliè. </li></ul></ul><ul><li>Quan parlem de finançament propi ens referim a dos conceptes diferents: </li></ul><ul><ul><li>El finançament intern o autofinançament. </li></ul></ul><ul><ul><li>El finançament extern propi. </li></ul></ul>
  16. 16. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI INTERN O AUTOFINANÇAMENT. <ul><li>Finançament propi intern o autofinançament, és el conjunt de recursos que l’empresa genera al llarg del seu cicle normal d’explotació i que es materialitza en benefici assolit en l’exercici. En unes altres paraules és aquell finançament que obtenim a partir del benefici de l’empresa. </li></ul><ul><li>Aquest benefici, es pot utilitzar per cobrir diferents objectius: </li></ul><ul><ul><li>Com autofinançament de manteniment. </li></ul></ul><ul><ul><li>Com autofinançament d’enquiment. </li></ul></ul><ul><ul><li>Com repartiment de dividents. </li></ul></ul>
  17. 17. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI. BENEFICI AUTOFINANÇAMENT AUTOFINANÇAMENT DE MANTENIMENT , és el benefici que no aporta un augment de valor a l’actiu de l’empresa i està format per: amortitzacions, les pèrdues de deteriorament de valor, provisions, és a dir, despeses que no signifiquen desemborsament en efectiu, és a dir, apliquem per obtenir el cash flow AUTOFINANÇAMENT D’ENRIQUIMENT, és el benefici retingut, que formarà part de les reserves i que resta després de repartir dividents entre els accionistes. REPARTIMENT DE BENEFICIS COM A DIVIDENTS La retenció de beneficis i la seva acumulació en comptes de reserves permet a l’empresa la possibilitat d’endeutarse,sense que se n’alteri el nivell d’endeutament. 1/(1-L) L= relació entre endeutament i el total de recursos financers
  18. 18. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI O INTERN. <ul><li>Avantatges de l’autofinançament. </li></ul><ul><li>Més autonomia a l’hora decidir en què cal invertir. </li></ul><ul><li>Inexistència d’un cost financer explícit (no paga interessos), tret del cost d’oportunitat de no invertir els beneficis retinguts en actius externs a l’empresa. </li></ul><ul><li>Disminució del risc pel fet de disminuir el grau de palanquejament financer, ja que les empreses que estan més endeutades sovint són les que poden tenir més problemes financers, han de pagar interessos i amortitzar préstecs. </li></ul>
  19. 19. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI INTERN. <ul><li>Inconvenients de l’autofinançament. </li></ul><ul><li>L’autofinançament és contrari als interessos dels accionistes, ja que molts volen rendiments en forma de dividends. </li></ul><ul><li>La retenció de beneficis pot fer perdre valor a les accions en borsa, ja que preferiran comprar accions d’empreses que paguen alts dividends. </li></ul><ul><li>Disminució de la rendibilitat de l’accionista quan existeix l’efecte palanquejament positiu i l’accionista té alternatives d’inversió i no s'endeuta l’empresa per portar a terme els projectes d’inversió. </li></ul>
  20. 20. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>El finançament extern propi és elque l’empresa obté de les aportacions dels seus socis al capital social. Una societat anònima quan vol obtenir finançament emetent accions ha de determinar quin és preu d’emissió (E). Aquest preu d’emissió ha des ser menor a la cotització de les antigues accions. </li></ul><ul><li>El preu d’emissió (E)= Valor nominal de l’acció(Vn)+ Prima d’emissió (Pe). </li></ul>Valor nominal=Capital social/Número d’ accions Vn= valor de l’acció amb relació al capital social Diferència entre el valor nominal i el preu d’emissió d’una nova acció
  21. 21. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>Per saber com hem de compensar la pèrdua de valor de les accions antigues hem de considerar altres conceptes: </li></ul><ul><li>Valor de mercat o cotització (C): preu al qual es negocien les accions en el mercat secundari. </li></ul><ul><li>Accions noves (N): nombre d’accions de l’ampliació de capital. </li></ul><ul><li>Valor teòric de les accions després de l’ampliació (VT): estimació de la cotització en concloure l’ampliació de capital. </li></ul><ul><li>A l’antic accionista ha de ser “indemnitzat per la diferència entre la cotització abans de l’ampliació i el valor teòric, aquesta diferència es representa en drets de compra per part d’un accionista antic i s’anomena dret de subscripció preferent (d). </li></ul>VT=(AC+EN)/(A+N) AC= Valors accions antigues AN= Valor de les noves accions A=Accions antigues N= Accions noves d = C-VT C=valor de mercat. VT= valor teòric
  22. 22. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>L’accionista antic té tres opcions quan es produeix una ampliació de capital: </li></ul><ul><li>Comprar totes les accions noves a les quals tingui dret. </li></ul><ul><li>Vendre els drets de subscripció a les altres accionistes o a inversors que encara no ho són </li></ul><ul><li>Optar per comprar algunes accions noves i vendre part dels seus drets de subscripció. </li></ul><ul><li>EXEMPLE 4 </li></ul>
  23. 23. 2.Fonts de finançament. 2.1 EL FINANÇAMENT PROPI EXTERN. <ul><li>Els propietaris de l’empresa, accionistes, volen obtenir un benefici, que reben mitjançant el dividend. Per calcular quan li costa aquest finançament a l’empresa haurem de fer el següent: </li></ul><ul><li>Dividends/( suma del valor del capital+Prima d’emissió) </li></ul><ul><li>Ka=Di/(Csi+Pei) </li></ul>
  24. 24. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. <ul><li>El finançament aliè està format pel conjunt de deutes que l’empresa contreu per finançar una part dels seus actius, els quals impliquen el pagament d’uns interessos i altres costos. Podem distingir entre: </li></ul><ul><ul><li>Finançament aliè a curt termini </li></ul></ul><ul><ul><li>Finançament aliè a llarg termini </li></ul></ul>
  25. 25. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. A CURT TERMINI <ul><li>El finançament a curt termini: </li></ul><ul><ul><li>És aquell que és igual o inferior a un any. </li></ul></ul><ul><ul><li>Normalment, les empreses utilitzen aquest tipus de finançament per finançar les operacions de circulant com les compres, les despeses de personal i la resta de despeses generals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hi ha molst instruments de finançament a curt termini, per això els classificarem en dos grans grups: finançament no bancari a curt termini, crèdit comercial i el finançament bancari a curt. </li></ul></ul>
  26. 26. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. EL CRÈDIT COMERCIAL. <ul><li>El cost de finançament. Quan els proveïdors i els creditors ens permeten pagar de forma diferida, no hi ha un cost explícit ( no ens cobren interessos directament), el que hi ha és un cost implícit, el de no poder aprofitar-nos dels descomptes per pagament inmediat . Exemple full 165. </li></ul>
  27. 27. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. EL CRÈDIT COMERCIAL. <ul><li>La principal font de finançament a curt termini és el crèdit comercial, és habitual que les empreses lliurin als seus proveïdors i creditors pagarés amb venciment a trenta, seixanta o noranta dies, per les compres realitzades o els serveis rebuts com a instrument de pagament. </li></ul><ul><li>El descompte d’efectes comporta almenys dues despeses: els interessos de l’operació, que s’anomenen descompte i les comissions, de manera que l’e fectiu que rebrà (E) s’ obtindrà de restar aquestes despeses al nominal (N) amb la fòrmula següent: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>E=N·(1-(t/360))-C </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  28. 28. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. FINANÇAMENT BANCARI. <ul><li>El nom genèric de finançament bancari s’inclouen tots els instruments financers que subministren el conjunt d’entitats de crèdit: </li></ul>ENTITATS DE CRÈDIT BANCS CAIXES D’ESTALVIS COOPERATIVES DE CRÈDT
  29. 29. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ. FINANÇAMENT BANCARI. <ul><li>Les entitats de crèdit ofereixen a les empreses una gran diversitat d’instruments de finançament a curt termini: </li></ul><ul><ul><li>El descompte comercial bancari. Es tracta del recurs financer bancari a curt termini més emprat per les petites i mitjanes empreses. </li></ul></ul><ul><ul><li>La pòlissa o compte de crèdit. Crèdit i préstec són dues paraules que solen confrondre’s i utilitzar-se com a sinònimes. La pòlissa otorga al contractant la possibilitat de l’efectiu que es necessita d’un compte bancari fins a un límit que s’anomena crèdit disponible.. </li></ul></ul><ul><ul><li>El facturatge. És una operació mitjançant la qual un aempresa anomenada cedent transfereix el risc d’insolvència dels seus clients i deutors a una altra empresa que s’anomena factor, que normalment és un banc. </li></ul></ul><ul><ul><li>La comfirmació, també coneguda com a facturatge de creditors, en principi no és, igual que el facturatge, un instrument financer. </li></ul></ul><ul><ul><li>US PASSEM PDF AMB LES EXPLICACIONS I ESQUEMES </li></ul></ul>
  30. 30. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ A LLARG TERMINI. <ul><li>En aquest tipus de finançament, les inversions de l’actiu es financen amb capitals o recursos permenanents, que poden ser propis o aliens, a llarg termini. Els instruments de finaçament a llarg termini més habituals són els següents: </li></ul><ul><li>Préstecs. </li></ul><ul><li>Pòlissa de crèdit a llarg termini. </li></ul><ul><li>Emprèstit. </li></ul><ul><li>Arrendament financer (lísing). </li></ul><ul><li>Altres instruments de finançament a llarg termini. </li></ul>
  31. 31. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ A LLARG TERMINI. <ul><li>Préstecs : operació fiancnecera per la qual una entitat de crèdit (prestador), lliura a un client seu (prestatari) una quantitat de diners que haurà de tornar a terminis i les condicions pactades al contracte de préstec. Un prèstec consta de: </li></ul><ul><ul><li>Principal (C 0 ). Es tracta de l’import nominal rebut per l’entitat de crèdit. </li></ul></ul><ul><ul><li>Termini (n). Temps que trigarà a tornar el principal. </li></ul></ul><ul><ul><li>Nombre de quotes. Nombre de pagaments. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tipus d’interès nominal (TIN). Tipus d’interès que es fixa en l’operació, que pot ser constant o variable en funció d’un referent, com l’EURIBOR en la majoria dels préstecs hipotecaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>Taxa anual equivalent (TAE). Tipus d’interès efectiu de l’operació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Comissió i altres despeses (C). Altres despeses que ha de pagar el prestatari a més dels interessos, com per exemple, la comissió de cancel·lació anticipada, que es paga si el principal del préstec es torna abans del termini pactat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistema d’amortització, hi ha molts tipus d’amortització d’un préstec, encara que la més habitual és el sistema francès, que consisteix a pagar en cada quota un mateix import si no hi ha una modificació en el tipus d’interès en les dates pactades. Aquesta quota es compon d’una part de principal i una part d’interessos. </li></ul></ul><ul><li>Les entitats de crèdit solen demanar garanties sobre una situació d’insolvència: garantia personal i garantia real </li></ul>
  32. 32. 2.Fonts de finançament. 2.2 EL FINANÇAMENT ALIÈ A LLARG TERMINI. <ul><li>Pòlissa de crèdit a llarg termini. És el mateix que la pòlissa de credit a curt termini. </li></ul><ul><li>Emprèstit. Emissió d’obligacions o bons, els quals remuneren amb un tipus d’interès que pot ser fix o variable, i segons les característiques de l’emissió poden ser canviats per accions de l’empresa (obligacions convertibles). </li></ul><ul><li>Lísing o arrendament financer. Contracte pel qual el propietari d’un bé d’equipament o d’un edifici en cedeix l’ús a canvi del pagament regular d’una quota. La carácterística que fa diferent al lísing és la possibilitat de comprar per part de l’arrendatari el bé llogat, si així ho decideix una vegada pagada la última quota en cas que no sigui així tornaria el bé. Dos tipus de lísing: financer i operatiu. </li></ul><ul><li>Altres instruments de finançament a llarg termini: subvencions de capital, subvencions d’explotació… </li></ul>
  33. 33. 3.El mercat de valors. <ul><li>Un mercat financer està format pel conjunt de transaccions que es fan amb diferents actius financers.Si aquests actius estan representats en valors mobiliaris s’nomena aquest mercat mercat de valors. </li></ul><ul><li>Aquests mercats compleixen les següents funcions: </li></ul><ul><li>Posen en contacte oferents i demandants. </li></ul><ul><li>Estableixen els preus de mercat dels actius financers i el donen publicitat. </li></ul><ul><li>Proporcionen liquiditat als inversors. </li></ul><ul><li>Faciliten la negociació al mínims costos possibles i ho fan amb la màxima eficiència. </li></ul><ul><li>El mercat de valors, és un mercat financer on es negocien valors mobiliaris de renda fixa i de renda variable, cosa que permet canalitzar l’estalvi a la inversió. </li></ul>
  34. 34. 3.El mercat de valors. 3.1 ELS VALORS MOBILIARIS. <ul><li>Un valor mobiliari és un actiu financer que representa una participació en els deutes d’una empresa o en el seu patrimoni net i que, per tant, té la particularitat de poder ser negociable en els mercats de capitals. Podem agrupar els valors mobiliari en valors de renda fixa i de renda variable. </li></ul><ul><li>Renda fixa, representen participacions en el passiu de l’empresa. </li></ul><ul><li>Renda variable, participacions en el patrimoni d’una empresa. </li></ul>
  35. 35. 3.El mercat de valors. 3.2 ELS MERCATS PRIMARIS I SECUNDARIS. <ul><li>Primaris, són aquells on les empress emeten valors mobiliaris per a captar finançament i així poder desenvolupar les seves inversions. </li></ul><ul><li>Secundaris, són autèntics mercats de revenda, ja que s’hi intercanvien títols que ja van ser emesos en el mercat primari i que estan en mans d’inversors. </li></ul><ul><li>Els mercats oficials de valors són: les borses de valors, mercat de deute públic, mercat de derivats i mercat de deute corporatiu. </li></ul>

×