• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Tema8
 

Tema8

on

  • 7,594 views

 

Statistics

Views

Total Views
7,594
Views on SlideShare
4,759
Embed Views
2,835

Actions

Likes
2
Downloads
187
Comments
0

10 Embeds 2,835

http://phobos.xtec.cat 2341
http://aulesmataro.epiaedu.cat 270
http://mataro.epiaedu.cat 149
http://ipbgeografia-2010.blogspot.com 36
http://www.slideshare.net 11
http://www.institutguindavols.cat 10
http://ipbgeografia-2010.blogspot.com.es 9
http://ipbgeog10.blogspot.com.es 4
http://intra.safagava.edu 4
http://www.ipbgeografia-2010.blogspot.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tema8 Tema8 Presentation Transcript

    • Els paisatges naturals Tema 8 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • Índex
      • 1. Els sòls
        • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
        • 1.2. Tipus de sòl
        • 1.3. Distribució dels sòls
      • 2. El paisatge natural
        • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
        • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
        • 2.3 Espècies d’origen local o forà
      • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
        • 3.1 Domini eurosiberià
        • 3.2 Domini mediterrani
        • 3.3 Domini d’alta muntanya
        • 3.4. Domini macaronèsic
        • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
      • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
        • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
        • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 1. Els sòls
      • Part de la superfície terrestre on entren en contacte els materials inerts de la litosfera i la matèria orgànica (zona on els dos elements es barregen, superposen i interactuen)
      • Els sòls es troben en contínua evolució
      • En funció de la seva composició i característiques fisicoquímiques els sòls s’estructuren en capes anomenades HORITZONS
      • Segons com siguin els horitzons els sòls tindran un determinat PERFIL
      • Els sòls evolucionen: naixement, desenvolupament, maduresa, deteriorament i mort.
    • Esquema del perfil i els horitzons del sòl
    • Horitzons
    • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
      • El substrat o material original : el substrat és el material que hi ha a sota, sobre el qual s’hi assenta.
      • El clima : les precipitacions i la temperatura poden alterar tant l’estructura com la composició i les característiques fisicoquímiques dels sòls. (exemple amb la lixiviació) .
      • La vegetació : la vegetació necessita d’un sòl però, a la vegada, el pot modificar. Per exemple, els arbres de fulla caduca el protegeixen i l’enriqueixen, les coníferes o els eucaliptus l’acidifiquen, però també, els eucaliptus, l’erosionen – eviten el desenvolupament d’un sotabosc -
    • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
      • L’edat del sòl : el temps és fonamental pel seu desenvolupament i la seva evolució
      • El modelat del relleu : la configuració del relleu condiciona el sòl; per exemple el pendent.
      • La influència humana : l’acció antròpica ha estat un factor negatiu. Cal entendre que actualment s’està intentat minvar els efectes de l’home tot protegint-los.
    • 1.2. Tipus de sòls
      • Existeixen diverses classificacions. Una d’elles seria en funció del grau de diferenciació dels horitzons del perfil i els seus estadis d’evolució. D’aquesta manera podem classificar:
      • SÒLS INCIPIENTS
      • No han tingut temps o condicions per a desenvolupar-se (fred, aridesa, aportació de sediments,...)
      • No tenen horitzons diferenciats
      • El seu origen pot ser: al·luvial (fluvisòls); rocallós (litosòls); mineral (regosòls)
    • 1.2. Tipus de sòls
      • D’aquesta manera podem classificar:
      • SÒLS DE PERFIL POC DIFERENCIAT
      • Procés de formació d’horitzons iniciat
      • Desenvolupament escàs
      • Sòls sobre pendents de vessants: leptosòls . Si s’han constituït sobre materials silicis (gresos, granits,...) : rànkers . Sobre materials calcaris, són rendzines
      • Sòls en climes semiàrids: Xerosòls (grisos). Vegetació escassa. Un altre sòl són els salins .
      • Sòls formats amb materials que dificulten la diferenciació: vertisòls , arenosòls i andosòls .
    • Sòls mitjans Rànker Rendzina Leptosòl
    • 1.2. Tipus de sòls
      • D’aquesta manera podem classificar:
      • SÒLS TOTALMENT FORMATS
      • Horitzons diferenciats
      • El més importants i abundants a la península, els sòls bruns :
            • Mescla de la matèria orgànica superficial + compostos de ferro subsuperficial
            • Vegetació de bosc
            • Formes diferents segons el substrat o el clima
            • Espanya silícica i oceànica: bruns humits
            • Espanya mediterrani i interior: bruns meridionals
            • Espanya calcària. bruns calcaris
      • També són importants els sòls o terres roges mediterrànies : histosòls
    • Sòls totalment formats
    • Sòls totalment formats Sòl brun Sòl brun calcari La Rioja
    • 1.2. Tipus de sòls
      • D’aquesta manera podem classificar:
      • SÒLS EN PROCÉS DE DETERIORACIÓ
      • Les condicions de la zona i l’excés d’aigua provoquen la gradual destrucció de sòls prèviament formats
      • Tipus més importants: podzols o terres pàl·lides (sòls rentats per infiltracions d’aigua que presenten un to gris cendra sota l’horitzó de la matèria orgànica).
    • Podzol
    • 1.3 Distribució dels sòls
      • Àrees de clima oceànic : bruns humits i leptosòls de tipus rànker
      • Àrees de clima mediterrani o interior d’influència mediterrània : sòls bruns meridionals i sòls roigs mediterranis
      • Àrees de clima semiàrid : xerosòls
      • Àrees de litologia calcària : sols bruns calcaris i leptosòls de tipus rendzina
      • Àrees de les lleres fluvials : fluvisòls
    • Índex
      • 1. Els sòls
        • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
        • 1.2. Tipus de sòl
        • 1.3. Distribució dels sòls
      • 2. El paisatge natural
        • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
        • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
        • 2.3 Espècies d’origen local o forà
      • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
        • 3.1 Domini eurosiberià
        • 3.2 Domini mediterrani
        • 3.3 Domini d’alta muntanya
        • 3.4. Domini macaronèsic
        • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
      • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
        • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
        • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 2. El paisatge natural
      • Ecosistema: Conjunt de la interrelació entre els elements biòtics o biocenosi i els elements abiòtics o biòtop
      • Paisatge : geosistema; conjunt format per l’ecosistema d’una àrea i els elements econòmics, socials i culturals propis de la societat humana i que determinen la seva influència en el lloc.
      • Una altra definició: porció de territori caracteritzat per una combinació dinàmica de diferents elements geogràfics que, en interrelacionar-se els uns amb els altres, donen lloc a un conjunt en constant canvi i evolució.
    • 2. El paisatge natural
      • Les transformacions en el paisatge poden ser per: alteracions entre els elements o la pròpia dinàmica de cadascun dels elements.
      • El paisatge natural, és, sobretot, paisatge vegetal. És la base de la piràmide alimentària.
      • Primer, doncs, cal estudiar la vegetació i després estudiar l’evolució del paisatge
      • Els paisatges en el territori espanyol s’agrupen en funció dels dominis biogeogràfics.
    • 2.1. Factors que influeixen en la vegetació
      • El clima
      • Factor més rellevant (insolació, temperatures, precipitacions)
      • La temperatura, la llum solar i la disponibilitat d’aigua condicionen les espècies vegetals. Per exemple.
        • Vegetació xeròfila: adaptada a climes secs
        • Vegetació hidròfila: zones humides
        • Vegetació umbròfila: Zones de llum escassa
        • Vegetació termòfila: no tolera grans descensos de temperatura
        • Vegetació criòfila: adaptades a clima fred,...
    • Vegetació segons el clima Vegetació hidròfila Vegetació xeròfila Vegetació termòfila (palmito)
    • 2.1. Factors que influeixen en la vegetació
      • El relleu
      • El relleu condiciona el clima, i per tant la vegetació
      • Les influència de les temperatures es tradueixen en l’existència d’estatges o pisos bioclimàtics
      • A les muntanyes cal distingir si el vessant és orientat al Sud (solell) o orientat al Nord (obac)
    • Solell
    • Obac
    • 2.1. Factors que influeixen en la vegetació
      • El sòl
      • Les propietats influeixen en la vegetació
      • Les espècies creixen preferentment en un tipus determinat de sòl
      • Les activitats humanes
      • Modifiquen les característiques i la distribució de les formacions vegetals.
      • El paisatge vegetal actual ha estat creat i modificat per l’acció antròpica
      • Han alterat el paisatge eliminant espècies (sovint autòctones) i i introduint-ne de noves.
    • 2.2. Evolució dels paisatges naturals
      • Successió ecològica: procés pel qual les formacions o comunitats naturals van sent substituïdes per unes altres més ben adaptades al medi
      • Comunitat clímax: Quan la relació entre els éssers vius (biocenosi) i el seu entorn (biòtop) és optima
      • Una alteració greu en el medi (p.e. un incendi) pot provocar una regressió a una etapa anterior.
      • S’ha de distingir entre vegetació potencial o climàcica (la que es donaria naturalment) i la vegetació actual (la que existeix).
      • Els ecosistemes madurs són sistemes en equilibri que s’autogeneren quan són alterats, si no és molt greu
      • L’acció antròpica modifica els ecosistemes introduint noves espècies i eliminant-ne d’altres.
    • Successió ecològica
    • 2.3 Espècies d’origen local o forà
      • Espècies autòctones
      • - Originàries de l’indret: poden ser silvestres (es desenvolupen de forma natural en grans porcions) o endèmiques (només es troben en una àrea concreta)
      • El territori espanyol té un nombre considerable d’endemismes => la seva conservació
      • Les Canàries té uns 500 endemismes (drago, la palmera canària, el taginaste o la violeta del Teide) , dels 1800 espanyols.
      • A la Península, la majora part dels endemismes són a alta muntanya, i especialment a Andalusia (pinsap o la camamilla de la serra).
    • Espècies endèmiques Camamilla de la Sierra Nevada Pinsap
    • 2.3 Espècies d’origen local o forà
      • Espècies al.lòctones
      • Espècies no originàries d’un territori (o per acció antròpica o els vents o corrents marins). Es classifiquen en: espècies introduïdes, espècies assilvestrades i espècies cosmopolites
      • Espècies introduïdes
      • d’Amèrica: blat de moro, tomàquets, patates.
      • d’Àssia: tarongers, presseguers,
      • d’Austràlia: eucaliptus (han generat desequilibris)
    • Espècies introduïdes Pi Eucaliptus
    • 2.3 Espècies d’origen local o forà
      • Espècies assilvestrades
      • - espècies introduïdes de poc valor econòmica
      • - s’han adaptat al territori i creixen en zones silvestres i marginals
      • - figueres de moro, les atzavares,...
      • Espècies cosmopolites
      • - s’han introduït involuntàriament (llavors que passen inadvertides o pel vent, mar,...).
      • - la major part de les males herbes.
    • Espècies assilvestrades Figueres de moro Atzavara (Cala Rovellada – Colera)
    • Índex
      • 1. Els sòls
        • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
        • 1.2. Tipus de sòl
        • 1.3. Distribució dels sòls
      • 2. El paisatge natural
        • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
        • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
        • 2.3 Espècies d’origen local o forà
      • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
        • 3.1 Domini eurosiberià
        • 3.2 Domini mediterrani
        • 3.3 Domini d’alta muntanya
        • 3.4. Domini macaronèsic
        • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
      • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
        • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
        • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya .
    • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya .
    • 3.Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
      • Domini eurosiberià
      • Domini mediterrani
      • Domini d’alta muntanya
      • Domini macaronèsic
      • Paisatge natural de ribera
      • Paisatge natural de zones humides.
    • 3.1. Domini Eurosiberià
      • Zones de domini climàtic oceànic i a zones de muntanya
      • Necessita pluges abundants i regulars
      • Els sóls solen ser evolucionats (els més els boscos caducifolis atlàntics)
      • Formació vegetal principal. Bosc caduficoli o aestisilva
      • Arbres rectilinis, alts, d’escorça relativament prima i fusta semidura. Poca llum al terra.
      • Arbres més característiques: roures, faigs, amb castanyers, bedolls, avellaners, freixes, oms, ti.lers aurons.
    • 3.1. Domini Eurosiberià
      • Sotabosc: arços blancs, ginebres, teixos, grèvols, servers, nabius i boix. A la primavera: molses i falgueres
      • Les rouredes i fagedes només ocupen una petitat part de la seva extensió potencial. Han estat substituïdes per camps de conreu, pastures,...
      • A mitjans del segle XX es van plantar pins i eucaliptus (més rendibles).
      • Clarianes: landes ( matolls de brucs, argelagues, gatoses, falgueres, ginestes, ginebres, boixeroles, esbarzers, boix i roses silvestres)
      • Zones altes: prats: vegetació herbàcia i pastures de gramínies (festuca)
      • Fauna: mamífers grans herbívors (cérvol, cabirol, senglar); petits (esquirols, musaranya, liró); predadors (llop, guineu, visó); aus (gall salvatge, picot negre, mallerenga o mussol).
    • 3.1. Domini Eurosiberià Fageda Roureda
    • 3.1. Domini Eurosiberià Prat alpí Landa
    • 3.2. Domini mediterrani
      • Zones de domini climàtic mediterrani i interior
      • Terres brunes, meridionals o calcàries
      • No massa desenvolupats
      • Bosc esclerofil·le o durisilva
      • Màquia, garriga i estepa
    • 3.2. Domini mediterrani
      • Bosc esclerofil·le o durisilva
      • Resisteix llargs períodes de sequera
      • Arbres tipus esclerofil·les: fulles perennes
      • Formació pobre en varietat
      • Alzina, també garric, alzina carrasca i roure, en menor quantitat: surera, garrofer, olivera silvestre. Fusta dura, poc aptes explotació fustera. Escorces protectores, rugoses i gruixudes Troncs no rectilinis que solen ramificar-se (protegeixen el terra de la radiació solar). Sistema d’arrels per aprofitar l’aigua. Creixement molt lent.
      • Aquestes espècies s’han substituït pel pi o per camps de conreu.
      • Zones molt antropitzades es troben moltes pinedes (pi blanc) amb sotabosc molt pobre.
    • Bosc esclerofil.le Andalusia Roure
    • 3.2. Domini mediterrani
      • Màquia, garriga i estepa
      • Màquia: massa densa d’arbustos (ullastre o olivera silvestre amb matolls, estepa, bruc i ginesta). Sòls silicis
      • Garriga. Formació d’arbustos i de matolls de romaní, farigola, espígol,... Sòls calcaris
      • Estepa: formació d’arbustos espinosos i baixos. A les zones litorals es dóna el margalló.
      • Pròpia del clima semiàrid del sud-est peninsular. També es pot trobar en zones seques de l’interior.
      • Fauna: mamífers (llebre, conill, eriçó, ratolí, mostela,senglar,...); aus (estornell, pit-roig, tord, esparver, perdiu, merla,...)
    • Màquia i Garriga (¿Quién es quién?)
    • Garriga i Màquia Garriga Garric Màquia
    • 3.3. Domini d’alta muntanya
      • Subdomini d’alta muntanya alpí (Pirineus)
      • Estatge subalpí : entre els 1200 m i els 2400 m. Arbres de fulla perenne (avet, pi negre). Formen un bosc acicufoli o acicusilva. Branques adaptades a les nevades. Sotabosc pobre (azalea, ginebre, ginesta). Sòls rics en matèria orgànica però poc evolucionats (leptosòl – rànkers i rendzines-)
      • Estatge alpí : 2400 i 3000 m. Prats alpins de festuca amb campanetes, prímules,...
      • Estatge nival : per sobre 3000 m. Vegetació rupícola (herbes i molses en zones de solell).En zones d’obac o poc pendent neu tot l’any
    • 3.3. Domini d’alta muntanya Bosc coníferes Ginesta Ginebre
    • 3.3. Domini d’alta muntanya
      • Subdomini d’alta muntanya de transició (Serralada Cantàbrica, Sistemes Ibèric i Central)
      • Característiques intermèdies entre paisatge domini eurosiberià i mediterrani.
      • A les zones altes (per sobre 1900 m.) de la serralada Cantàbrica la vegetació passa del bosc de fagedes a un pis supraforestal de landes i prats alpins. Al vessant Sud de la Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central: vegetació semblant al domini mediterrani.
      • Cap als 1900 m. En el Ibèric es passa de fagedes a ginebres i prats d’altura i en el Central també s’hi passa però des dels pins.
      • Els sòls són letosòls.
    • Subdomini d’alta muntanya de transició
    • 3.3. Domini d’alta muntanya
      • Subdomini d’alta muntanya mediterrani (Sierra Nevada)
      • Sierra Nevada. El pis montà és d’alzines fins als 1600 m. I després pinedes de pi negres
      • Des dels 1900 trobem ginebredes i sabines, i a partir dels 2700 matolls mediterranis de muntanya; a partir de 2900 prats i vegetació herbàcia dispersa
      • Els sòls són rendzines i terres brunes meridionals.
      • Fauna: mamífers (isard, cérvol, cabirol, cabra salvatge, llop, marmota,..); aus (àguila daurada, trencalòs, perdiu blanca,..)
    • 3.4 Domini macaronèsic
      • Les Illes Canàries presenta dues zones ben diferenciades:
      • Fuerteventura i Lanzarote: properes a la costa africana i amb vegetació subdesèrtica
      • La resta d’illes amb varietat de formacions vegetals en unció de l’altitud.
      • Els diferents estats són els que veurem a continuació.
      • http://lavegetaciondecanarias.blogspot.com/
    • 3.4 Domini macaronèsic Estatges de vegetació
    • 3.4 Domini macaronèsic Estatge supracanari o d’alta muntanya : altituds superiors als 2200; prats, similars als del Sistema Bètic. Tenerife: per sobre 2700 m, desert d’altura amb violetes del Teide (plantes endèmiques sobre sòl nu)
    • 3.4 Domini macaronèsic Estatge del matoll de muntanya : a partir dels 2000 m. Especialment a Tenerife i a La Palma. Gran riquesa de flors.
    • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari de muntanya : entre 1300 i 2200 m.; bosc de coníferes amb pins Canaris, i també cedres
    • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari superior : 800 a 1300 m.; temperatura baixa i humitat alta; matolls de faies i brucs; i bosc laurisilva amb arbres de full perenne (allargades lluents, fortes i coriàcies; 20 m. alçada; bosc dens amb poca llum.
    • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari intermedi: entre els 400 i els 800; similar àrea mediterrània; dos endemismes: drago i la palmera de Canàries barrejades amb d’altres introduïdes (palmera de dàtils).
    • 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari basal : fins a 300-400 m.; àrida; matolls xeròfil com el cardó i tabaiba; també figueres de moro i atzavares. Cardons
    • 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
      • Paisatge natural de ribera
      • Ribes dels rius, planes fèrtils i valls fluvials estretes
      • Boscos riberencs amb vegetació higròfila
      • Creació de microclima
      • Humitat similar al bosc caducifoli: arbres de fulla caduca
      • Arbres propers a la riba: verns i salzes. Després pollancres i àlbers, i més lluny freixes, oms, roures i alzines.
      • Arbustos: sanguinyol, arç, esbarzer; joncs; falgueres i molses; plantes enfiladisses (lligabosc i les vidalbes)
      • Fauna: mamífers (ermini, llúdria, gat salvatge); aus (merla aquàtica, blauet); peixos (salmó, truita); amfibis (gripau d’esperons), rèptils (serp de collaret)
    • 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides La Rioja
    • 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
      • Paisatge natural de zones humides
      • Distingim zones humides d’interior i les costaneres
      • Zones humides d’interior: llacs, llacunes, embassaments; creixen plantes altes (joncs, espadanyes, cues de cavall,...); zones poc profundes (nenúfars, lliris d’aigua); fauna: amfibis (granotes, tritons, gripaus), peixos (carpa, perca,...), aus aquàtiques (ànecs, agrons,...), mamífers (visó, llúdria,..), serps (serp de collaret)
      • Zones humides costaneres: llacunes litorals i aiguamolls; lloc de descans per aus migratòries; són terrenys pantanosos a desembocadures dels rius i reben sediments fluvials, per tant sòls de tipus fluvisòl; s’inunden en créixer el riu; vegetació formada per plantes amb la base de la tija i les arrels submergides, com el jonc, el lliri groc,...; fauna: aus (agró imperial, cabussó emplomallat, cigonya, ànec collverd, flamenc, becplaner, àguila imperial), mamífers (linx, senglar, cérvol, daina i mangosta).
    • Índex
      • 1. Els sòls
        • 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl
        • 1.2. Tipus de sòl
        • 1.3. Distribució dels sòls
      • 2. El paisatge natural
        • 2.1 Factors que influeixen en la vegetació
        • 2.2 Evolució dels paisatges naturals
        • 2.3 Espècies d’origen local o forà
      • 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya
        • 3.1 Domini eurosiberià
        • 3.2 Domini mediterrani
        • 3.3 Domini d’alta muntanya
        • 3.4. Domini macaronèsic
        • 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides
      • 4. Els paisatges naturals a Catalunya
        • 4.1 Factors que condicionen la vegetació
        • 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 4 . Els paisatges naturals a Catalunya
      • 4.1. Factors que condicionen la vegetació
      • clima, relleu, tipus de sòls i activitat humana.
      • Les precipitacions delimiten una Catalunya seca i una d’humida
      • Diferències en l’altitud
      • Els sòls dominants són els bruns calcaris, tot i que es poden trobar bruns àcids (Serralada Prelitoral o sector occidental del Pirineus axial); Depressió Centra sòls roigs mediterranis.
    • Estatges de vegetació a Catalunya
    • Zones de vegetació a Catalunya
    • 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya
      • Domini mediterrani
      • Franja litoral (serralades Litoral i prelitoral fins als 800 m), Depressió Central
      • Boscos esclerofil·les: alzinar amb marfull, amb arboç, marfull i llentiscle; lianes com l’heura o el lligabosc; actualment el pi blanc és una espècie dominant compartint amb l’alzina (bona part de la Serralada Litoral – Collserola o Montnegre)
      • Al sud zones més àrides; dominen els xerosòls (sòls silicis i calcaris), per tant, hi ha màquies i garrigues. Màquies: hi trobem garric i arçot, i la màquia de llentiscle i el margalló (litoral).
    • Domini mediterrani Collserola Montnegre
    • 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya
      • Domini eurosiberià
      • Clima oceànic i d’alta muntanya
      • Entre els 800 i els 1600 m.
      • Boscos d’aestisilva, caducifolis, amb roures, faigs, castanyers, avellander,bedoll o auró (Guilleries, Montseny i Serralada Transversal – la d’en Jordà)
      • També destaquen el pi roig (Ports o muntanyes de Prades), que es converteixen en comunitats de transició cap als boscos subalpins a la vall de Ribes, a la Vall ferrera o a la serra del Cadí
      • Arbres alts, troncs rectilinis, impedeixen la radiació solar, motiu que fa que el sotabosc sigui poc dens (falgueres i plantes herbàcies)
    • Domini eurosiberià Muntanyes de Prades Serra del Cadí
    • 4 .2. Dominis de vegetació a Catalunya
      • Domini d’alta muntanya
      • Tres estatges: subalpí (+1200m), alpí ( + 2400) i nival (+ 3000)
      • Vegetació més abundant a l’estatge subalpí: boscos coníferes (pi negre i avet), Pirineus però també al Montseny; sotabosc poc important (neret i ginebró)
      • Estatge alpi: pastures de muntanya, paisatges coberts de neu (festuca – estiu i primavera)
      • Estatge nival: zones més ombrívoles i altes dels Pirineys; vegetació rupícola i molt escassa (molsa i líquens).
    • Estatge de vegetació alta muntanya