Tema16
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Tema16

on

  • 7,598 views

 

Statistics

Views

Total Views
7,598
Views on SlideShare
3,245
Embed Views
4,353

Actions

Likes
0
Downloads
169
Comments
1

24 Embeds 4,353

http://www.institutguindavols.cat 2321
http://geografiaalmata.blogspot.com.es 1011
http://mataro.epiaedu.cat 245
http://ipb-geografia11.blogspot.com.es 214
http://ipb-geogr.blogspot.com.es 166
http://aulesmataro.epiaedu.cat 94
http://mpv-ccss.blogspot.com.es 71
http://mpv-ccss.blogspot.com 53
http://www.mpv-ccss.blogspot.com 45
http://ipbgeografia-2010.blogspot.com 35
http://www.ipb-geografia11.blogspot.com.es 16
http://geografiaalmata.blogspot.com 15
http://ipbgeografia-2010.blogspot.com.es 11
http://www.geografiaalmata.blogspot.com.es 11
http://www.slideshare.net 9
http://ipb-geografia11.blogspot.com 9
http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es 9
http://ipb-geogr.blogspot.de 5
http://ipbgeog10.blogspot.com.es 4
http://ipb-geogr.blogspot.com 4
http://ipb-geogr.blogspot.com.br 2
http://geografiaalmata.blogspot.pt 1
http://webcache.googleusercontent.com 1
http://mpv-ccss.blogspot.dk 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Aquesta classificació (diapositiva 9) em resulta molt útil per classificar les ocupacions de persones que he entrevistat per a la meva tesi. Me'n podríeu dir l'origen o una referència? Moltes gràcies.
    Eulàlia Torras, eulaliat@mesvilaweb.cat
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tema16 Tema16 Presentation Transcript

    • La terciarització de l’economia Tema 16 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • Índex
      • 1. Les activitats terciàries
        • 1.1 trets generals
        • 2. Classificació del sector terciari
        • 2.1 El terciari econòmic
        • 2.2 el terciari del benestar social
        • 2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector
        • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
        • 3.1 Causes de la terciarització
        • 3.2 Distribució del sector terciari
        • 4. El comerç
        • 4.1 El comerç exterior
        • 4.2 El comerç interior
        • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables de consum
      • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
        • 5.1. El terciari econòmic
        • 5.2 El terciari del benestar social
        • 5.3 El terciari direccional
      • 6. Comerç i consum a Catalunya 6.1 El comerç exterior
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 1. Les activitats terciàries
      • És el que reuneix totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis que la societat, en el seu conjunt, i cada persona en particular, demanen; també es coneix com a sector serveis
      • Les activitats són molt nombroses, heterogènies i amb múltiples classificacions: comerç, transports, comunicacions, financeres, d’oci, turisme, salut, educació,....poden ser públics o privats.
    • 1. Les activitats terciàries: trets generals
      • És un dels indicadors del nivell de desenvolupament i benestar dels països (desenvolupats => + 50 % en població activa => economia terciaritzada)
      • El desenvolupament del terciari depèn del desenvolupament industrial, que necessita les infraestructures i els servies
      • El progrés tecnològic permet millorar la productivitat en la indústria i l’agricultura, i per tant, la mà d’obra passa als serveis
      • L’outsourcing, tercerització o externalització, ha fet augmentar el creixement de les activitats terciàries; hi ha indústries que traspassen a d’altres empreses algunes activitats (sovint industrials), i passen a comptabilitzar-se com a serveis.
    • 1. Les activitats terciàries: trets generals
      • També hi ha activitats no retribuïdes que no son comptabilitzades oficialment (voluntariat)
      • L’aparició de les TIC també han ajudat a créixer els serveis (banca on line,...)
      • L’augment de les rendes, del temps d’oci i les transformacions dels estils de vida, han fet, també, incrementar el sector serveis
      • Sovint, també, les polítiques del govern en oferir millors i més serveis als ciutadans també incrementen el sector.
      • Cal un darrer apunt, sobre la població ocupada en el sector, ja que és on persisteixen més ocupacions a temps parcial, també més contractes temporals, així com treball per compte propi, ocupació femenina i l’economia submergida.
    • Proceso de terciarización de la economía Terciarización no Productiva Terciarización productiva Países desarrollados Países en desarrollo Población Activa Ocupada en Sector Terciario
    • Procés de terciarització a Espanya
    • Índex
      • 1. Les activitats terciàries
        • 1.1 Trets generals
        • 2. Classificació del sector terciari
        • 2.1 El terciari econòmic
        • 2.2 el terciari del benestar social
        • 2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector
        • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
        • 3.1 Causes de la terciarització
        • 3.2 Distribució del sector terciari
        • 4. El comerç
        • 4.1 El comerç exterior
        • 4.2 El comerç interior
        • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables de consum
      • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
        • 5.1. El terciari econòmic
        • 5.2 El terciari del benestar social
        • 5.3 El terciari direccional
      • 6. Comerç i consum a Catalunya 6.1 El comerç exterior
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • SERVICIOS A LAS EMPRESAS SERVICIOS DE DISTRIBUCIÓN SERVICIOS PERSONALES SERVICIOS PERSONALES Cubren las necesidades básicas de la población Servicios a empresas y banca Transportes, intercambio de bienes e información Cubren las necesidades no básicas de la población Educación Administración Sanidad, … Finanzas Publicidad Asesoría Marketing Banca, … Transporte Comunicaciones Comercio, … Turismo Servicio doméstico Hostelería Ocio Cultura, … 2. Classificació del sector terciari
    • 2. Classificació del sector terciari
      • 2.1 El terciari econòmic
      • Serveis relacionats amb el desenvolupament de l’economia: bancs, finances, borsa, asseguradores, comerç, transport, comunicacions i turisme.
      • Els quatre darrers són alguns dels serveis més importants pel desenvolupament econòmic i per la utilització de la població
    • 2. Classificació del sector terciari
      • 2.2 El terciari del benestar social
      • Son els serveis relacionats amb el benestar de la societat en general: salut, assistència social, educació, cultura, oci, espectacle, informació i cossos de seguretat
      • Sector amb un fort creixement a Espanya des dels 70.
    • 2. Classificació del sector terciari
      • 2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector
      • Engloba les activitats relacionades amb la direcció, la planificació i el control de la política, l’economia i la societat: governs, sindicats, mitjans de comunicació, centres de recerca i desenvolupament,...
      • El creixement de la recerca, les TIC,... Fa que es parli d’un nou sector econòmic: el sector quaternari
      • Es caracteritza per les accions de concebre, crear, interpretar, organitzat, dirigir i transmetre, amb l’ajut del coneixement científic i tècnic
      • Paral·lelament a la seva existència hi ha el desenvolupament de l’anomenada societat de la informació.
    • Índex
      • 1. Les activitats terciàries
        • 1.1 trets generals
        • 2. Classificació del sector terciari
        • 2.1 El terciari econòmic
        • 2.2 el terciari del benestar social
        • 2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector
        • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
        • 3.1 Causes de la terciarització
        • 3.2 Distribució del sector terciari
        • 4. El comerç
        • 4.1 El comerç exterior
        • 4.2 El comerç interior
        • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables de consum
      • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
        • 5.1. El terciari econòmic
        • 5.2 El terciari del benestar social
        • 5.3 El terciari direccional
      • 6. Comerç i consum a Catalunya 6.1 El comerç exterior
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
      • 1959-1975:
      • Creixement de l’economia espanyola pel procés d’industrialització, el terciari ocupava a un 37,8 % en el 1970
      • 1975-85:
      • Crisi 1973
      • 1983, s’arriba al 50,6 % de població ocupada en el terciari
      • Les activitats més prolífiques van ser sanitat, educació, recerca, serveis a empreses i l’Administració pública.
      • El turisme va ser clau en algunes comunitats autònomes.
      El canvi cap a la terciarització de l’economia espanyola ha tingut diverses etapes:
    • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
      • 1985-2007:
      • Etapa expansiva de l’economia (recessió entre el 92 i el 96)
      • Continuava creixent el terciari i decreixement el secundari i el primari, més moderadament.
      • El turisme va mantenir la tendència i Espanya es consolida com la segona destinació turística del món
      • Des del 2008:
      • El sector primari ocupa el 3,9 %, el secundari el 27,6 % i el terciari el 68,5 %
      • La crisi financera s’instal·la a totes les economies
      • Els aturats van del 2,2 milions en el 2008 als 3,3 en el gener del 2009, i actualment, estem quasi al 20 %
      • La construcció és un dels sectors més perjudicats.
    • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: causes de la terciarització
      • Progressiva industrialització : implica demanda de serveis; desplaçament de la mà d’obra del camp a la indústria; l’augment de la població urbana fa créixer, també la demanda de serveis.
      • Augment del turisme : l’augment des dels 60 de turistes a la península i a les illes va fer impulsar els serveis relacionats amb el turisme. En l’actualitat és un dels pilars bàsics de l’economia espanyola
      • Increment del nivell de vida de la població : la millora del poder adquisitiu, s’ha reflectit en modificacions de les cautes de consum, i en la demanda de serveis vinculats amb l’oci, la cultura, serveis personals,.... en resum, en el desenvolupament de l’Estat del Benestar.
    • Increment del nivell de vida de la població
    • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: causes de la terciarització
      • Augment de la taxa d’activitat femenina: incorporació de la dona al mercat laboral (les feines de casa mai han comptat). Escoles bressol, servi domèstic,...
      • Creixement del servei públic : l’augment de la despesa pública en l’Administració de l’Estat, en qualsevol tipus de funcionariat, ha ajudat a potenciar la terciarització. En general, la modernització d’Espanya, entre d’altres motius, per entrar a la UE ha incrementat la demanda dels serveis públics. També la instauració de l’Estat de les Autonomies ha col·laborat en el procés (noves competències,...)
      • Canvis en el mercat de treball : les crisis provoquen que el sector serveis sigui un sector refugi. Tot i així, cal observar quina és la línia que segueix aquesta teoria, en l’actual crisi que estem vivint.
      • Serveis a les empreses : les empreses necessiten serveis (manteniment instal·lacions, màrqueting, planificació, informàtica, comptabilitat,...) que es realitzen a dins o a fora les empreses.
    • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: distribució del sector terciari
    • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: distribució del sector terciari
    • DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES 71,48 66,04 71,62 73,04 87,40 67,8 64,23 62,17 67,27 67,83 67,01 64,62 80,85 63,44 57,78 66,65 60,07 Porcentaje de ocupados en el sector servicios durante el primer trimestre de 2.009 Valores superiores al 70% sobre la población activa Fuente: Elaboración propia a través del INE (EPA Población activa primer trimestre de 2.009) Media autonómica = 68,19 % EL PROCESO DE TERCIARIZACIÓN DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES POR CCAA
    • Població activa en el sector terciari en el 2000. Comparar amb Doc. 7
    • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola: distribució del sector terciari
      • En els 60, només Madrid estava “terciaritzada”, per tenir la capitalitat de l’estat espanyol
      • En el 83, només Andalusia, Balears, Canàries, Catalunya, Madrid i Múrcia superaven el 50 %. Balears i Canàries, especialment pel turisme
      • En l’actualitat: totes les comunitats estan terciaritzades. Veure Doc. 7, però la distribució és diferent, per exemple, Catalunya i Madrid són centres de recerca, desenvolupament,.... En canvi Balears, la terciarització és deguda al turisme.
    • Índex
      • 1. Les activitats terciàries
        • 1.1 Trets generals
        • 2. Classificació del sector terciari
        • 2.1 El terciari econòmic
        • 2.2 el terciari del benestar social
        • 2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector
        • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
        • 3.1 Causes de la terciarització
        • 3.2 Distribució del sector terciari
        • 4. El comerç
        • 4.1 El comerç exterior
        • 4.2 El comerç interior
        • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables de consum
      • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
        • 5.1. El terciari econòmic
        • 5.2 El terciari del benestar social
        • 5.3 El terciari direccional
      • 6. Comerç i consum a Catalunya 6.1 El comerç exterior
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 4. El comerç
      • Intercanvi de mercaderies entre un venedor i un comprador, que es convertirà en consumidor
      • Històricament s’utilitzaven els mercats físics, però actualment, només ha quedat el concepte de mercat com el mecanisme per posar en contacte el comprador i el venedor.
      • El comerç, es pot duu a terme de distintes formes, llocs, espais,... Les TIC, les infraestructures, la modernització dels transports, ha provocat grans canvis en el comerç.
    • 4. El comerç: el comerç exterior
      • Intercanvi comercial que es realitza amb altres països
      • L’entrada a la UE, amb l’obertura de fronteres i lliure circulació de persones i mercaderies l’ha condicionat
      • Canàries: Zona Especial Canària (ZEC).
      • Per conèixer els intercanvis comercials cal anar a buscar la balança de pagaments.
    • 4. El comerç: el comerç exterior BALANÇA DE PAGAMENTS BALANÇA PER COMPTE CORRENT BALANÇA PER COMPTE DE CAPITAL BALANÇA PER COMPTE FINANCER BALANÇA DE TRASNFERÈNCIES BALANÇA DE RENDES BALANÇA DE SERVEIS BALANÇA COMERCIAL SALDO POSITIU BALANÇA DE SERVEIS DÈFICIT CONSTANT DE LA BALANÇA COMERCIAL CARACTERISTIQUES
    • Balança comercial comparativa
    • Balança per compte corrent i per compte de capital del 2008 SALDO INGRESOS PAGOS Cuenta corriente - 104.664 366.849 471.514 Balanza comercial -84.980 194.441 279.421 Servicios 23.762 97.429 73.666 -Turismo y viajes 27.780 41.883 14.103 -Otros servicios - 4.017 55.546 59.563 Rentas - 34.437 57.603 92.040 Transferencias corrientes - 9.010 17.377 26.386 Cuenta de capital 5.558 7.034 1.476 Cuenta corriente + capital - 99.107 373.883 472.990
    • La Balança Comercial: principals importacions en miliards de dòlars
    • La Balança Comercial: rànquing països importacions espanyoles en miliards de dòlars(2008)
    • La Balança Comercial:diferència importacions en miliards de dòlar entre el 2004 i el 2008 Any 2.004 Any 2.008
    • La Balança Comercial: principals exportacions en miliards de dòlars
    • La Balança Comercial: rànquing països exportacions espanyoles en miliards de dòlars(2008) EXPORTACIONS
    • La Balança Comercial:diferència exportacions en miliards de dòlar entre el 2004 i el 2008 Any 2.004 Any 2.008
    • La balança comercial PRINCIPALS EXPORTACIONS PER CCAA EN MILIARDS DE DÒLAR. (ANYS 2.004- 2.008) Fuente: Elaboración propia a partir de datos de ICEX http://estacom.icex.es/estacom/?token=1251875958630|-1986480229 EXPORTACIONS
    • La balança comercial PRINCIPALS IMPORTACIONS PER CCAA EN MILIARDS DE DÒLAR. (ANYS 2.004- 2.008) Fuente: Elaboración propia a partir de datos de ICEX http://estacom.icex.es/estacom/?token=1251875958630|-1986480229 IMPORTACIONS
    • 4.2 El comerç interior
      • És la distribució de mercaderies efectuada a l’interior d’un país.
      • L’aportació al PIB del comerç interior és un 14 %, i es manté constant des de 1980.
      • En el 2007 representava un 15 % del total d’ocupats.
    • 4.2 El comerç interior: factors de localització comercial
      • Depèn de:
      • Els transports
      • Les comunicacions
      • El consum, que depèn de la quantitat de població i del poder adquisitiu.
    • 4.2 El comerç interior: les àrees comercials
      • Espai geogràfic format pel conjunt de municipis en què la població se sent comercialment atreta pel municipi de més equipaments comercials de la zona, que constitueix el seu nucli central o capital
      • Les àrees comercials es determinen per: infraestructures viàries, quantitat de població, poder adquisitiu i nombre de centres comercials.
      • Les àrees comercials més importants a Espanya: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Alacant, Màlaga, Múrcia, Bilbao, Saragossa i Granada.
    • 4.2 El comerç interior: les circuits de distribució tradicional
      • Canal o circuit de distribució tradicional:
      • Productor  Intermediari  consumidor
      • Habitualment l’intermediari = comerciant majorista: s’encarrega de comprar béns a l’engròs, els emmagatzema i els distribueix.
      • Un viatjant o representant ofereix els productes als comerciants minoristes.
      • Amb productes peribles, el mateix comerciant compra els productes a grans mercats com Mercabarna, Mercamadrid,...
      • La majoria del comerç minorista tradicional està format per petits establiments amb pocs treballadors, i sovint són comerços familiars. Problema més important: les grans superfícies => la modernització o el tancament dels petits establiments
    • 4.2 El comerç interior: les circuits de distribució tradicional
      • Les protestes del sector minorista van aparèixer amb la Llei del Comerç del 1996 (regulava horaris i traspassava a la Generalitat els permisos d’obertura d’establiments)
      • En el 2004, amb la Llei d’Horaris Comercials, es varen fixar els horaris dels dies festius: a Catalunya poden obrir 72 hores setmanals, amb un màxim de 12 hores diàries i 8 festiu a l’any
      • En el 2009 s’aprova la Llei del Comerç per adaptar-se a les directives comunitàries: permet la instal·lació de grans superfícies (fins 2500 m2), sense autorització, entre d’altres coses.
      • A més dels petits comerços minoristes, un altre comerç tradicional són els mercats municipals, amb la mateixa competència que els anteriors.
    • 4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització
      • Centres comercials : grans superfícies, situats als afores (=> pàrking) amb diferents establiments tant comercials com d’oci; amb hipermercat.
      • Galeries comercials : lloc en el centre de la ciutat, similar a un centre comercial, però en petit. Alguns han ampliat la seva oferta per convertir-se en centres comercials.
      • Hipermercats : establiments minoristes de gran superfície, amb tota mena de referències( des d’alimentació fins a llibres,...). Són autoserveis. Tenen pàrking. Solen tenir marques blanques
    • 4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització
    • 4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització
      • Grans magatzems : grans superfícies amb moltes referències però amb més prestigi que l’hipermercat. Exemples: El Corte Inglés (és l’únic a l’estat espanyol); Londres: Harrods; París: Lafayette,...
      • Supermercats de proximitat i autoserveis : mitjanes superfícies, dedicades a l’alimentació, higiene personal, productes per la llar,...Nivell de creixement molt bo en els darrers anys, sobretot per la ubicació en els centres de les ciutats i pobles. Solen tenir marques blanques. Caprabo, Mercadona, ...
      • Cadenes de descompte (hard discount): Lidl, Aldi,... són autoserveis a on no es té en compte el marxandatge. Poca varietat de productes, poc personal treballant, no tenen marques blanques!!!!
      • Cooperatives de consum : associacions de venda directa al consumidor, sense intermediaris.
    • 4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització
      • * Franquícies : Consisteix en la cessió per part d’una empresa ( el franquiciador) a empesaris independents ( els franquiciats) del dret a utilitzar una sèrie d’elements immaterials, com una marca, un determinat tipus de decoració, un procés de producció, un tipus de local…D’aquesta manera, el franquiciat pot disposar de l’exclusiva, en una determinada zona, de l’explotació d’un producte que ha tingut èxit en altres llocs, pot beneficiar-se de campanyes publicitàries que duu a terme el franquiciador…
      • Creixement molt important des del 1970.
      • Botigues outlet : concepte nascut als USA fa 25 anys. Establiments a on es venen productes, habitualment roca de marca, de fora de temporada o d’exposició, o amb tares. Van néixer als afores de les ciutats, però actualment també es localitzen en els centres.
    • 4.2 El comerç interior: noves formes de comercialització
      • Vendes per correu i televisió
      • Comerç electrònic (e-commerce (electronic commerce): n’hi ha de molts tipus:
        • B2B entre empreses.
        • B2C entre empreses i consumidors.
        • B2A entre empreses i les administracions públiques.
        • C2A entre consumidors i administracions públiques.
        • C2C entre consumidors.
        • P2P intercanvi no comercial.
        • B2E empresa i treballador.
        • C2B consumidors a empreses.
      • Si considerem només el B2C, els comerços que més ingressen són: agències de viatges, transport aeri i operadors turístics. Doc. 20.
    • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables del consum
      • El creixement del comerç + noves formes de comerç=> augment del consum
      • S’han modificat les pautes de consum per l’aparició del outlets o del comerç electrònic (no són tan necessàries les ofertes,...)
    • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables del consum
      • Perill de l’augment del consum: consumisme
      • Mitjans que afavoreixen el consumisme: la publicitat => conèixer la seva influència per decidir amb criteri. Les darreres tendències en màrqueting ens donen a conèixer altres mitjans, atesa la cada vegada menor influència de la publicitat en els consumidors.
      • Davant el consumisme: CONSUM RESPONSABLE (canviar hàbits, protegir el medi,...)i COMERÇ JUST (evitar intermediaris i fixar preus mínims per garantir la vida del pagès en els països del Tercer Món).
      • http://www.consum.cat/ (Agència del Consum de Catalunya)
      • http://www.intermonoxfam.org/tienda/?gclid=CNL-nrmb_6ACFR6Z2AodYiHZFQ (Botiga Intermón Oxfam)
    • Índex
      • 1. Les activitats terciàries
        • 1.1 trets generals
        • 2. Classificació del sector terciari
        • 2.1 El terciari econòmic
        • 2.2 el terciari del benestar social
        • 2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector
        • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
        • 3.1 Causes de la terciarització
        • 3.2 Distribució del sector terciari
        • 4. El comerç
        • 4.1 El comerç exterior
        • 4.2 El comerç interior
        • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables de consum
      • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
        • 5.1. El terciari econòmic
        • 5.2 El terciari del benestar social
        • 5.3 El terciari direccional
      • 6. Comerç i consum a Catalunya 6.1 El comerç exterior
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
      • Observar Doc. 21: Treballadors del sector terciari a Catalunya.
      • El terciari econòmic
      • Catalunya és la C.A. que més turistes estrangers rep; fort creixement de les activitats logístiques per l’increment del comerç intern i extern, i és seu de grups financers,...
    • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
      • El terciari del benestar social
      • Ha augmentar per les competències de la Generalitat i per la millora de l’Estat del Benestar (educació, metges, Mossos d’Esquadra,...)
      • El terciari direccional
      • Som la segona C.A. Amb més pes en aquest sector: dirigents polítics, associacions empresarials, centres de recerca i desenvolupament, ESADE o IESE, ... Seu permanent de la Unió per la Mediterrània.
    • Índex
      • 1. Les activitats terciàries
        • 1.1 trets generals
        • 2. Classificació del sector terciari
        • 2.1 El terciari econòmic
        • 2.2 el terciari del benestar social
        • 2.3 El terciari direccional i la seva evolució cap a un nou sector
        • 3. El procés de terciarització de l’economia espanyola
        • 3.1 Causes de la terciarització
        • 3.2 Distribució del sector terciari
        • 4. El comerç
        • 4.1 El comerç exterior
        • 4.2 El comerç interior
        • 4.3 El consum, el consumisme i les formes responsables de consum
      • 5. Les activitats terciàries a Catalunya
        • 5.1. El terciari econòmic
        • 5.2 El terciari del benestar social
        • 5.3 El terciari direccional
      • 6. Comerç i consum a Catalunya 6.1 El comerç exterior
      Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
    • 6. Comerç i consum a Catalunya
      • L’activitat comercial a Catalunya sempre ha estat important. Existeixen un gran nombre de botigues de caràcter familiar, l’anomenat, comerç minorista tradicional.
      • http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_32491671_1.pdf (PDF del Generalitat sobre Trets específics del comerç detallista a Catalunya)
      • http://www.catalunyacomerc.com/
      • A finals dels 70, Catalunya ja va ser capdavantera en les primeres grans superfícies comercials, que després van créixer especialment a l’àrea metropolitana.
    • 6. Comerç i consum a Catalunya: El comerç exterior
      • Tot i la millora de les exportacions, la balança comercial catalana també és deficitària
      • La posició, respecte la resta d’Espanya és positiva
      • Les exportacions superen les importacions en: aliments, begudes, tabac, material de transport i altres béns de capital
      • El comerç exterior s’ha orientat cap als països europeus, especialment en producte fabricats aquí
      • Destacar l’increment de les importacions procedents de la Xina.
    • 6. Comerç i consum a Catalunya: El comerç exterior
    • 6. Comerç i consum a Catalunya: El comerç exterior
    • 6. Comerç i consum a Catalunya: El comerç exterior