Your SlideShare is downloading. ×
0
La població  Tema 10 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
1.La demografia <ul><li>Demografia (veus gregues “demos”= població i “grafos” = tractat): la ciència que descriu, quantifi...
1.La demografia <ul><li>IDESCAT: organisme encarregat de fer les estadístiques demogràfiques catalanes </li></ul><ul><li>R...
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
2. El moviment natural de la població  <ul><li>Moviment natural de la població = creixement natural = creixement vegetatiu...
2.1 Factors de creixement <ul><li>Natalitat: naixements que es produeixen en una població determinada durant un període de...
2.1 Factors de creixement <ul><li>Mortalitat: indica el nombre de morts que es produeixen en una població determinada dura...
2.2 Altres indicadors sociodemogràfics  <ul><li>Nupcialitat: matrimonis celebrats en un any. Indicador que ha perdut valor...
2.2 Altres indicadors sociodemogràfics <ul><li>La fecunditat: mitjana de fills que té una dona en un determinat territori ...
2.2 Altres indicadors sociodemogràfics <ul><li>La mortalitat infantil: indica el nombre de nens menors d’un any morts al l...
2.2 Altres indicadors sociodemogràfics  <ul><li>L’esperança de vida en néixer: és el nombre mitjà d’anys de vida que una p...
Evolució Esperança de vida a Espanya fins el 1998
Esperança de vida mundial
2.3. El creixement natural  <ul><li>Creixement natural o vegetatiu: diferència entre el nombre de naixements i el nombre d...
2.3. El creixement natural
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
3. L’evolució demogràfica <ul><li>Revolució demogràfica: evolució de la demografia en fases anomenades règim demogràfic </...
Fase demogràfica tradicional  <ul><li>Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades (30-50 ‰) </li></ul><ul><li>Mitjana de...
Fase de descens gradual de la mortalitat  <ul><li>Descens gradual de la mortalitat (augment de l’esperança de vida) </li><...
Fase de reajustament de la natalitat <ul><li>Mortalitat cada cop més baixa (avenços en medicina + augment del nivell de vi...
Fase demogràfica moderna <ul><li>Natalitat i mortalitat baixes </li></ul><ul><li>Creixement natural estancat o moderat, ca...
3. L’evolució demogràfica
3. L’evolució demogràfica
1.000 Atila Expansión del Islam Las cruzadas Marco Polo Descubrimiento de América -500 750 Guerras Púnicas Alejandro Magno...
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
4. Els moviments migratoris <ul><li>Qualsevol mena de desplaçament de la població des del seu lloc de residència a un altr...
4. Els moviments migratoris <ul><li>Causes de les migracions: </li></ul><ul><ul><li>Naturals: canvi climàtic, desastres na...
4. Els moviments migratoris <ul><li>Conseqüències: </li></ul><ul><ul><li>Demogràfiques: en els destins => + població (norm...
4.1. Les migracions interiors  <ul><li>L’èxode rural a Espanya s’inicia a finals del XIX (primeres indústries a les grans ...
4.1. Les migracions interiors  <ul><li>La crisi econòmica dels 70 atura les migracions </li></ul><ul><li>Les conseqüències...
4.2 Les migracions exteriors <ul><li>Manca de recursos + creixement accelerat de la població => afavorir l’emigració.  </l...
4.2 Les migracions exteriors <ul><li>Algèria </li></ul><ul><ul><li>Segona meitat del s. XIX </li></ul></ul><ul><ul><li>Pre...
4.2 Les migracions exteriors <ul><li>Durant el s. XX fan destacar les emigracions per motius econòmics (principis i anys 6...
4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>Des de fa uns anys Espanya és un aís receptor d’immigrants (europeus, sud-americans ...
4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>En el 2008 un 40,1 % dels immigrants procedien de la UE (14 % romanesos) </li></ul><...
4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>Les activitats econòmiques són molt variades. Des de personal qualificat, diplomàtic...
4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>Els refugiats polítics són un altre grup. Emigren per estar perseguits pel seu gover...
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
5. El creixement real de la població  <ul><li>Creixement real: és conseqüència dels efectes dels moviments naturals d’una ...
 
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
6. L’estructura de la població <ul><li>La població espanyola presenta característiques diferents de la de principis del XX...
6.1 Composició segons sexe i edat <ul><li>El seu coneixement ens permet planificar la dotació de serveis a la població com...
6.1 Composició segons sexe i edat <ul><li>Composició segons l’edat: </li></ul><ul><ul><li>Es distingeixen tres grups d’eda...
6.2 Composició segons activitat econòmica <ul><li>Població activa: persones de més de 16 anys, capacitades per a treballar...
6.2 Composició segons activitat econòmica <ul><li>La població activa </li></ul><ul><li>* La població activa ocupada es div...
6.2 Composició segons activitat econòmica <ul><li>* durant la darrer any la taxa d’activitat es va situar en el 59 %  ( ht...
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
7. La distribució espacial  http://www.educaplus.org/geografia/es_prov_densidad.html (densitat províncies) Densitat de pob...
7. La distribució espacial Observar document 14
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
8. La projecció de futur de la població espanyola  <ul><li>Segons l’INE en el 2018 hi haurà més de 49 milions d’espanyols....
8. La projecció de futur de la població espanyola  <ul><li>En quant a la fecunditat, els demògrafs estimen un lleuger augm...
Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors d...
9. La població catalana <ul><li>2008: 7.364. 078 habitants. S’ha multiplicat per 3,5 des de principis del s. XX. </li></ul>
9.1 El moviment natural de la població  <ul><li>Taxa de natalitat: ha augmentat per l’entrada de la immigració </li></ul><...
9.2 Estructura i distribució de la població catalana  <ul><li>http://www.idescat.cat/dequavi/?TC=444&V0=1&V1=2  ( composic...
Mapa de la densitat de població de Catalunya http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=250  (densitat població; observació de l...
9.2 Estructura i distribució de la població catalana <ul><li>Tenir en compte, també la segona residència a Catalunya (mobi...
9.3 Els moviments migratoris actuals <ul><li>Els moviments migratoris han estat claus pel creixement real de la població <...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema10

10,328

Published on

Published in: Travel
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
10,328
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
203
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Tema10"

  1. 1. La població Tema 10 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  2. 2. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  3. 3. 1.La demografia <ul><li>Demografia (veus gregues “demos”= població i “grafos” = tractat): la ciència que descriu, quantifica i analitza les poblacions humanes, elabora models que les expliquin i planteja previsions. </li></ul><ul><li>Utilitza fonts demogràfiques (censos, padrons municipals, estadístiques de naixement, defuncions, moviments migratoris,...) </li></ul><ul><li>Utilitza diverses ciències, sobretot matemàtiques i estadística; però també història, economia, sociologia,... </li></ul><ul><li>Primeres dades estadístiques fiables són en el 1857 amb el primer cens (definició pàgina 222) oficial (abans només registres parroquials) </li></ul><ul><li>INE: Organisme encarregat de fer les estadístiques demogràfiques espanyoles </li></ul>
  4. 4. 1.La demografia <ul><li>IDESCAT: organisme encarregat de fer les estadístiques demogràfiques catalanes </li></ul><ul><li>Registre civil: n’existeix un a cada municipi; s’hi registren naixements, defuncions, matrimonis,... Dades molt actualitzades </li></ul><ul><li>Es disposen, també d’estadístiques com el padró (definició pàgina 222), realitzat pels municipis. </li></ul><ul><li>Altres fonts: enquestes (objectius més concrets i mostres més reduïdes) </li></ul><ul><li>La demografia analitza el creixement de la població. Els índexs bàsics natalitat i mortalitat, també nupcialitat, fecunditat, esperança de vida. Per l’estudi de la dinàmica de la població és fonamental analitzar els moviments migratoris </li></ul>
  5. 5. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  6. 6. 2. El moviment natural de la població <ul><li>Moviment natural de la població = creixement natural = creixement vegetatiu: evolució del nombre d’habitants d’una població a partir de la diferència entre els naixements i les defuncions. </li></ul><ul><li>Són necessaris dos indicadors demogràfics com la natalitat i la mortalitat; també d’altres indicadors sociodemogràfics ens seran d’utilitat: nupcialitat, fecunditat, mortalitat infantil i esperança de vida. </li></ul>
  7. 7. 2.1 Factors de creixement <ul><li>Natalitat: naixements que es produeixen en una població determinada durant un període de temps concret (normalment un any) </li></ul><ul><li>Taxa de natalitat = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000 </li></ul><ul><li>Alta: a partir del 35 ‰ i baixa per sota del 15 ‰ </li></ul><ul><li>La modernització de la societat espanyol ha portat a un descens lent i continuant des del 1900 fins als 90. Exceptuant l’etapa del baby boom (1955-1974 aprox.) </li></ul><ul><li>Des del 1974 fins els 90 va descendir. </li></ul><ul><li>A principis del XXI hi ha un ascens moderat. En el 2007 un 11 ‰. </li></ul><ul><li>Veure Doc. 4 </li></ul>
  8. 8. 2.1 Factors de creixement <ul><li>Mortalitat: indica el nombre de morts que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (normalment 1 any) </li></ul><ul><li>Taxa de mortalitat = ( Defuncions / Població total ) x 1000 </li></ul><ul><li>Es considera alta si supera el 35 ‰; moderada del 15-35 ‰; i baixa per sota del 15 ‰ </li></ul><ul><li>L’evolució de la taxa a Espanya, en el 1900 era moderada i a partir d’aquí comença a descendir. En el 1970 estava en el 8 ‰. </li></ul><ul><li>Li ha costat però Espanya s’ha situat en el nivell dels països europeus més desenvolupats, inclús, els hem avançat; les millores de les condicions sanitàries i de vida han propiciat un augment del nombre d’ancians. En el 2007 es va situar en el 8,6 ‰. </li></ul><ul><li>(veure Doc. 4) </li></ul>
  9. 9. 2.2 Altres indicadors sociodemogràfics <ul><li>Nupcialitat: matrimonis celebrats en un any. Indicador que ha perdut valor (unions de parelles sense casar-se) </li></ul><ul><li>Taxa de nupcialitat: (matrimonis en un any/població total) x 1000 </li></ul><ul><li>A Espanya la taxa ha descendit des dels anys 70 (7‰) al 2006 (4,6 ‰). </li></ul><ul><li>La nupcialitat pot influir en el nombre de fills (casaments tardans => menys fills per matrimoni) </li></ul><ul><li>http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=290 (taxa nupcialitat Catalunya per edats, fixar-se al final en l’edat mitjana al primer matrimoni) </li></ul><ul><li>http://www.diariovasco.com/20100101/mas-actualidad/sociedad/solteria-solteros-aumentan-hombres-mujeres-201001011859.html (article nupcialitat) </li></ul>
  10. 10. 2.2 Altres indicadors sociodemogràfics <ul><li>La fecunditat: mitjana de fills que té una dona en un determinat territori </li></ul><ul><li>Taxa de fecunditat = (nascuts en un any/número de dones entre 15-49 anys) x 1000 </li></ul><ul><li>Dràstic descens en els darrers decennis (2007 un 1,4 ‰). La xifra que garanteix el reemplaçament generacional és 2,1 fills per dona. Exceptuant en el baby boom (2,8 </li></ul><ul><li>Les causes: casaments tardans, incorporació dona al món laboral, generalització sistemes anticonceptius, ... </li></ul><ul><li>http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=618746&idseccio_PK=1021 </li></ul><ul><li>La baixa fecunditat ha esta motiu de preocupació en molts estats del món; en especial, dins la UE, molts d’ells han adoptat ajuts i beneficis socials per contribuir al seu augment. Espanya aquestes polítiques han estat molt modestes. </li></ul>
  11. 11. 2.2 Altres indicadors sociodemogràfics <ul><li>La mortalitat infantil: indica el nombre de nens menors d’un any morts al llarg d’un any </li></ul><ul><li>La taxa de mortalitat infantil = (nombre de defuncions de nens menors d’un any /nascuts vius ) x 1000 </li></ul><ul><li>Veure evolució en el Doc 3. </li></ul>
  12. 12. 2.2 Altres indicadors sociodemogràfics <ul><li>L’esperança de vida en néixer: és el nombre mitjà d’anys de vida que una persona pot esperar de viure en el moment del seu naixement. </li></ul>
  13. 13. Evolució Esperança de vida a Espanya fins el 1998
  14. 14. Esperança de vida mundial
  15. 15. 2.3. El creixement natural <ul><li>Creixement natural o vegetatiu: diferència entre el nombre de naixements i el nombre de morts en una població determinada. </li></ul><ul><li>La taxa de creixement natural: diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat; s’expressa en % => dividir el resultat entre 10 . </li></ul><ul><li>Es considera alta si supera el 2 %; es considera moderada si va entre l’1 i el 2 %, i baixa si és per sota l’1 %. </li></ul><ul><li>El resultat pot ser </li></ul><ul><ul><li>a) positiu (neixen més que moren) </li></ul></ul><ul><ul><li>b) negatiu (es moren més que neixen) </li></ul></ul><ul><ul><li>c) zero </li></ul></ul><ul><li>La taxa espanyola de creixement natural ha augmentat en els darrers anys </li></ul>
  16. 16. 2.3. El creixement natural
  17. 17. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  18. 18. 3. L’evolució demogràfica <ul><li>Revolució demogràfica: evolució de la demografia en fases anomenades règim demogràfic </li></ul><ul><li>El continent model és Europa </li></ul><ul><li>Les fases demogràfiques poden aplicar-se a a majoria de països, però amb cronologies diferents. </li></ul><ul><li>Les fases demogràfiques són: </li></ul><ul><li>* fase demogràfica tradicional (fase estacionària alta) </li></ul><ul><li>* fase de descens gradual de la mortalitat (fase de la primera expansió) </li></ul><ul><li>* fase de reajustament de la natalitat (fase de l’expansió tardana) </li></ul><ul><li>* fase demogràfica moderna (fase estacionària baixa) </li></ul><ul><li>Veure Doc. 5 </li></ul>
  19. 19. Fase demogràfica tradicional <ul><li>Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades (30-50 ‰) </li></ul><ul><li>Mitjana de 5 fills per dona, però mortalitat infantil molt elevada. </li></ul><ul><li>Mortalitat més elevada en èpoques de males collites o epidèmies. </li></ul><ul><li>Manca de mesures higièniques i sanitàries </li></ul><ul><li>Pertany a una societat agrícola o preindustrial, amb creixement lent de la població. </li></ul>
  20. 20. Fase de descens gradual de la mortalitat <ul><li>Descens gradual de la mortalitat (augment de l’esperança de vida) </li></ul><ul><li>Manteniment de la natalitat </li></ul><ul><li>Creixement progressiu de la població </li></ul><ul><li>Causes del descens mortalitat: avenços higiènics i sanitaris i millores en l’alimentació </li></ul><ul><li>Avenços higiènics i sanitaris: sabó i vacunes (a Espanya a principis S. XIX); menys epidèmies </li></ul><ul><li>Alimentació: introducció de productes americans (tomàquet, patata,...) </li></ul><ul><li>Finals del XVIII: augment de la població, casaments joves (fills abans); en zones més pròsperes (Catalunya, País Basc i Galícia) van doblar els habitants. Espanya va passar de 10 mil.lions a finals del XVIII a més de 15 en el 1860. </li></ul><ul><li>La reducció de la mortalitat va durar fins el s. XX. </li></ul><ul><li>A partir del 1914: descens de la mortalitat infantil. </li></ul>
  21. 21. Fase de reajustament de la natalitat <ul><li>Mortalitat cada cop més baixa (avenços en medicina + augment del nivell de vida). </li></ul><ul><li>Descens de la natalitat </li></ul><ul><li>Ritme de creixement de la població tendeix a disminuir. </li></ul><ul><li>Planificació de la natalitat (raons econòmiques i socials) => reduir taxa. La mortalitat infantil disminueix => menys fills per dona, però vivien més anys. </li></ul><ul><li>La lenta però progressiva incorporació de la dona al treball, la urbanització i la crisi econòmica dels 30 => endarrerir la nupcialitat, i per tant la taxa de natalitat. </li></ul><ul><li>Espanya va entrar en aquesta etapa a principis del XX, a causa de: retard industrialització i predomini sector agrari. </li></ul><ul><li>El descens de la natalitat es produeix més intensament amb l’èxode rural i la urbanització, per tant, fins els anys 30 </li></ul>
  22. 22. Fase demogràfica moderna <ul><li>Natalitat i mortalitat baixes </li></ul><ul><li>Creixement natural estancat o moderat, cap al 0 </li></ul><ul><li>Esperança de vida augmenta </li></ul><ul><li>Creixement de la població mínim </li></ul><ul><li>Més ancians i menys nens </li></ul><ul><li>Propi de les societats desenvolupades (Espanya hi arriba més tard que la resta de països desenvolupats) </li></ul><ul><li>A partir del 1950: progressiu descens de la mortalitat i de la natalitat (excepció del baby boom). </li></ul><ul><li>Cap a finals del XX: tendència al creixement 0 </li></ul><ul><li>Des dels 90: l’envelliment de la població, a causa de la major esperança de vida i del descens de la natalitat => un lleuger augment de la taxa de moralitat </li></ul><ul><li>El fenomen de la immigració canvia lleugerament la tendència i es produeix un increment demogràfic (passem del 0,4 % de creixement de població en el 1999 a l’1,6 % en el 2007). </li></ul>
  23. 23. 3. L’evolució demogràfica
  24. 24. 3. L’evolució demogràfica
  25. 25. 1.000 Atila Expansión del Islam Las cruzadas Marco Polo Descubrimiento de América -500 750 Guerras Púnicas Alejandro Magno 1.250 1.500 1.000 500 250 0 -250 Imperio Romano 200 400 600 1.750 Revolución Industrial 800 2.000 2.000 3.000 3.000 4.000 5.000 6.000 4.000 5.000 6.000 2.000 Chayanne Beatles
  26. 26. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  27. 27. 4. Els moviments migratoris <ul><li>Qualsevol mena de desplaçament de la població des del seu lloc de residència a un altre lloc, de manera permanent </li></ul><ul><li>Moviment de sortida = emigració i moviment d’entrada = immigració </li></ul><ul><li>Moviment migratori interior: es produeixen dins del mateix estat. Causes sociolaborals (èxode rural, migracions interurbanes, moviments de caràcter temporal o estacional,...) </li></ul><ul><li>Moviment migratori exterior: tenen lloc d’un estat a un altre; poden ser continentals o intercontinentals. </li></ul>
  28. 28. 4. Els moviments migratoris <ul><li>Causes de les migracions: </li></ul><ul><ul><li>Naturals: canvi climàtic, desastres naturals,... </li></ul></ul><ul><ul><li>Polítiques o religioses: guerres, persecucions polítiques o religioses </li></ul></ul><ul><ul><li>Econòmiques: millores laborals o possibilitat de subsistir (desigual distribució dels recursos) </li></ul></ul><ul><ul><li>Socioculturals: la cultura, les possibilitats educatives,... </li></ul></ul>
  29. 29. 4. Els moviments migratoris <ul><li>Conseqüències: </li></ul><ul><ul><li>Demogràfiques: en els destins => + població (normalment jove); en l’origen => descens de la població i increment relatiu d’ancians </li></ul></ul><ul><ul><li>Econòmiques: en el destí s’incorporen com a mà d’obra, que perd el país d’origen. Sovint envien els diners en els països d’origen(+ capital). Si no troben la feina assalariada es poden dedicar a feines marginals </li></ul></ul><ul><ul><li>Socials: manca d’habitatges, de serveis sanitaris, ... En els 60 els barris de barraques van proliferar degut a l’èxode rural. També dificultats d’integració, actituds racistes,... quan viuen en el mateix barri. Seran més fàcil o no en funció de la capacitat d’adaptació al nou entorn i també de la població. ( http://www.tv3.cat/videos/1138789 ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Culturals: el contacte entre diferents cultures enriqueix a tothom </li></ul></ul><ul><ul><li>Personals: adaptació a nous hàbits quotidians en un relatiu aïllament. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ecològiques: l’èxode rural significa l’abandonament de terres de conreu i per les ciutats un amuntegament en zones urbanes. </li></ul></ul>
  30. 30. 4.1. Les migracions interiors <ul><li>L’èxode rural a Espanya s’inicia a finals del XIX (primeres indústries a les grans ciutats amb necessitat de mà d’obra). </li></ul><ul><li>A partir de la 1ª Guerra Mundial l’emigració és cap a les capitals de província, i després, en concret cap a Madrid i Barcelona. (1929, Exposició Universal de BCN, pol d’atracció) </li></ul><ul><li>A partir dels 40 es produeix un altre èxode rural (deficient situació del camp espanyol). La població agrària emigra cap a les grans ciutats espanyoles (impossibilitat de sortir a l’estranger per la 2ona. Guerra mundial). Els principals destins van ser Madrid i Barcelona. La procedència Castella, Múrcia, Galícia, Extremadura i Andalusia. </li></ul><ul><li>Saldos migratoris elevats en el decenni 61-70 (altes produccions => possibilitat de trobar feina) . </li></ul>
  31. 31. 4.1. Les migracions interiors <ul><li>La crisi econòmica dels 70 atura les migracions </li></ul><ul><li>Les conseqüències d’aquest procés va ser una distribució desigual de la població, malgrat créixer la població (afectació a l’Espanya interior) </li></ul><ul><li>En els darrers anys, les comunitats destí han presentat un balanç negatiu, ja que mols emigrants tornen a les seves províncies d’origen (sobretot en el decenni del 1998-2007) </li></ul><ul><li>Les comunitats origen de molts emigrants, actualment són receptores d’immigrants de l’estranger. </li></ul>
  32. 32. 4.2 Les migracions exteriors <ul><li>Manca de recursos + creixement accelerat de la població => afavorir l’emigració. </li></ul><ul><li>1853: la legislació fa un canvi a favor d’eliminar obstacles per sortir del país. </li></ul><ul><li>Les principals emigracions del XIX van ser Algèria i Amèrica Llatina </li></ul>
  33. 33. 4.2 Les migracions exteriors <ul><li>Algèria </li></ul><ul><ul><li>Segona meitat del s. XIX </li></ul></ul><ul><ul><li>Preferència davant la rapidesa i el cost del viatge i el fàcil retorn </li></ul></ul><ul><ul><li>Paisatge agrícola mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>Molts emigrants van tornar a Espanya després </li></ul></ul><ul><ul><li>Amèrica Llatina . </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Corrent que s’inicia més tard </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Principals destinacions: Argentina, brasil, Cuba Mèxic, Veneçuela i Uruguai. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els emigrants eren: canaris, gallecs i asturians </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En els llocs de destí se’ls hi facilitava l’entrada i també facilitats </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En alguns casos els governs es feien càrrec de les despeses. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Majoritàriament homes (=> dèficit d’homes en algunes regions) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es frena en el 1970 amb la supressió de les agències emigratòries a Espanya </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tornen a establir-se mesures enfortidores de la repoblació interna </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tot i així, l’emigració va duran fins a la 1ª guerra mundial </li></ul></ul></ul>
  34. 34. 4.2 Les migracions exteriors <ul><li>Durant el s. XX fan destacar les emigracions per motius econòmics (principis i anys 60) i per motius polítics (després de la Guerra Civil) </li></ul><ul><li>França va ser nova destinació després de tallar-se l’emigració cap a Amèrica (proximitat geogràfica i possibilitats de feina). S’hi van desplaçar molts llevantins. </li></ul><ul><li>En el 39, amb la dictadura franquista, molts espanyols es van exiliar a França i a Amèrica del Sud </li></ul><ul><li>En els 60, aproximadament 1.000.000 d’espanyols es van desplaçar cap a França, Alemanya i Suïssa, majoritàriament d’Andalusia, Galícia, València, Castella i Extremadura. </li></ul><ul><li>Els emigrants enviaven els diners al lloc d’origen (=> + liquiditat per les famílies espanyoles) </li></ul><ul><li>Després de la crisi econòmica dels 90, molts emigrants espanyols van retornar en produir-se deslocalitzacions i reestructuracions en les indústries europees. Va portar a un augment demogràfic sobretot a Andalusia i a Múrcia. </li></ul>
  35. 35. 4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>Des de fa uns anys Espanya és un aís receptor d’immigrants (europeus, sud-americans i africans) </li></ul><ul><li>En el 1995 prop de 20.000 estrangers, i en el 2007 prop de 920.000. S’ha experimentat un ascens espectacular de la immigració en la dècada dels 90 i principis del XXI. </li></ul><ul><li>Els aproximadament 5,2 milions d’immigrants que viuen a Espanya es poden classificar en 3 grups: </li></ul><ul><ul><li>Immigrants que obtenen la nacionalitat després d’anys de residència i són espanyols de ple dret </li></ul></ul><ul><ul><li>Els que obtenen un permís de residència però manetnen la nacionalitat d’origen (permís de treball, els seus familiars i els refugiats polítics) </li></ul></ul><ul><ul><li>El immigrants sense papers (jurídicament no existeixen) </li></ul></ul>
  36. 36. 4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>En el 2008 un 40,1 % dels immigrants procedien de la UE (14 % romanesos) </li></ul><ul><li>El segon grup el constitueixen els oriünds de països de l’Amèrica del Sud (Equador, Colòmbia i Bolívia); aproximadament un 29,5 % </li></ul><ul><li>El tercer grup els procedents del Magrib i de l’Àfrica Subsahariana, sobretot del Marro (12,3 %) </li></ul><ul><li>Les comunitats a on hi ha més immigrants són Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana i Andalusia. Les Illes Balears registre el % més alt d’estrangers (20,8 %) </li></ul>
  37. 37. 4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>Les activitats econòmiques són molt variades. Des de personal qualificat, diplomàtic o educatiu, procedents de països desenvolupats, fins els que arriben de països en vies o sots-desenvolupats, que es dediquen a l’agricultura, la construcció, l’hostaleria, el comerç i el servei domèstic </li></ul><ul><li>Cal destacar els immigrants que provenen dels països del Nord d’Europa, que busquen clima benigne i passar-hi la jubilació (especialment a les nostres costes). Normalment són de Regne Unit, Alemanya i França. </li></ul>
  38. 38. 4.3 Els immigrants estrangers <ul><li>Els refugiats polítics són un altre grup. Emigren per estar perseguits pel seu govern i a l’arribar a Espanya demanen asil i refugi (veure pàgina 222) </li></ul><ul><li>Els immigrants sense papers, treballen en economia submergida. Accepten salaris molt baixos (arribant a l’explotació) . Es calcula aproximadament un milió i mig de sense papers. </li></ul><ul><li>L’arribada d’aquest darrer tipus d’immigració ha provocat legislacions més estrictes, més control a les fronteres per tal d’intentar no superar la capacitat d’absorció de la societat receptora. Tot i així, també s’han dut a terme regularitzacions i polítiques d’integració. </li></ul>
  39. 39. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  40. 40. 5. El creixement real de la població <ul><li>Creixement real: és conseqüència dels efectes dels moviments naturals d’una població i els moviments migratoris que hi ha tingut lloc. Per tant, sumar al creixement natural, el saldo migratori. </li></ul><ul><li>Saldo migratori: resultat de la diferència entre immigrants i emigrants i s’expressa en número de persones. </li></ul><ul><li>El creixement real es calcula en valors absoluts. </li></ul><ul><li>En el segle XX tenim dos moments d’alentiment del creixement real: l’epidèmia de grip (1918) i el 1939 i 1940, amb la guerra civil. </li></ul><ul><li>http://www.educaplus.org/geografia/es_com_poblacion.html (població per comunitats autònomes) </li></ul>
  41. 42. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  42. 43. 6. L’estructura de la població <ul><li>La població espanyola presenta característiques diferents de la de principis del XX. </li></ul><ul><li>Hi ha molts criteris per estudiar l’estructura d’una població: edat, sexe, i factors econòmics. </li></ul>
  43. 44. 6.1 Composició segons sexe i edat <ul><li>El seu coneixement ens permet planificar la dotació de serveis a la població com escoles, hospitals, residències,... </li></ul><ul><li>Composició segons el sexe </li></ul><ul><ul><li>relació de 107 nens a 100 nenes, però al tenir una esperança de vida més llarga, la proporció queda equilibrada. </li></ul></ul><ul><ul><li>a Espanya l’1 de gener del 2008 hi ha 22.847.737 homes i 23.310.085 dones. </li></ul></ul>
  44. 45. 6.1 Composició segons sexe i edat <ul><li>Composició segons l’edat: </li></ul><ul><ul><li>Es distingeixen tres grups d’edats: </li></ul></ul><ul><ul><li>0-14 anys </li></ul></ul><ul><ul><li>15-65 anys </li></ul></ul><ul><ul><li>Més de 65 </li></ul></ul><ul><ul><li>Més proporció de gent gran i menys de joves degut al descens de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida. </li></ul></ul><ul><ul><li>En el 2008 14,42 % joves, 69,04 % d’adults i 16.54 % de gent gran. </li></ul></ul>
  45. 46. 6.2 Composició segons activitat econòmica <ul><li>Població activa: persones de més de 16 anys, capacitades per a treballar, al marge de si estan efectivament treballant (població ocupada) o si es troben desocupades (població desocupada) </li></ul><ul><li>Població no activa: és el sector que no realitza una activitat econòmicament productiva. S’hi inclouen els que no poden treballar per no tenir l’edat legal, els que poden treballar però no ho fan, les persones que tenen cura de la llar, els estudiants, determinats discapacitats. </li></ul>
  46. 47. 6.2 Composició segons activitat econòmica <ul><li>La població activa </li></ul><ul><li>* La població activa ocupada es divideix en 3 sectors: primari, secundari i terciari </li></ul><ul><li>* la població activa desocupada comprèn les persones que són a l’atur. A finals dels 2009 la taxa està propera al 20 %. L’increment està motivat per la crisi econòmica mundial, i estructural de la pròpia econòmica espanyola. L’atur perjudica més a les dones que als homes. </li></ul><ul><li>La taxa d’activitat </li></ul><ul><li>* estableix la relació entre la població activa i la població total. </li></ul><ul><li>* depèn del grau de desenvolupament econòmic, la durada de l’escolarització, l’edat de jubilació, l’estructura per edats,... </li></ul>
  47. 48. 6.2 Composició segons activitat econòmica <ul><li>* durant la darrer any la taxa d’activitat es va situar en el 59 % ( http://www.idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=ie37&lang=es ) </li></ul><ul><li>* Les característiques bàsiques de l evolució de la taxa d’activitat espanyola són: </li></ul><ul><ul><li>a) retard en la incorporació dels joves al mercat laboral </li></ul></ul><ul><ul><li>b) allargament de l’escolarització </li></ul></ul><ul><ul><li>c) anticipació de l’edat de jubilació </li></ul></ul><ul><ul><li>d) incorporació progressiva de la dona al món laboral </li></ul></ul><ul><ul><li>e) arribada de població immigrada en edat laboral. </li></ul></ul>
  48. 49. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  49. 50. 7. La distribució espacial http://www.educaplus.org/geografia/es_prov_densidad.html (densitat províncies) Densitat de població: indica el grau d’ocupació mitjana d’un territori per part de la seva població. Habitants per km quadrat. A Espanya hi ha moltes variacions. Dins de la UE es considera una densitat baixa
  50. 51. 7. La distribució espacial Observar document 14
  51. 52. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  52. 53. 8. La projecció de futur de la població espanyola <ul><li>Segons l’INE en el 2018 hi haurà més de 49 milions d’espanyols. Suposo una desacceleració en la taxa de creixement.. Les projeccions a llarg termini es situen entre els 41 i els 52 milions, depenen dels escenaris. </li></ul><ul><li>Hi ha factors que ens serveixen per analitzar l’evolució: envelliment, fecunditat i els moviments migratoris. </li></ul><ul><li>El progressiu envelliment de la població es deu a: la caiguda de la fecunditat, i a la disminució de la mortalitat (+ esperança de vida). </li></ul><ul><li>Les conseqüències de l’envelliment de la població són problemes per: finançar les pensions, finançar el sistema sanitari, assistència a la tercera edat,... </li></ul><ul><li>A curt termini s’espera una gradual reducció del nombre de naixements per l’entrada en edats fecundes de les generacions menys nombroses. </li></ul>
  53. 54. 8. La projecció de futur de la població espanyola <ul><li>En quant a la fecunditat, els demògrafs estimen un lleuger augment de la fecunditat (s’espera que sigui a partir del 2013 que la taxa se situï als voltants del 1,5 fills per dona) </li></ul><ul><li>En quant a les immigracions, ha estat clau en el creixement dels darrers anys (creixement real de la població), però es preveu una forta reducció i una estabilització posterior inferior al mig milió anual. És una estimació que no serveix pels que provenen de la UE, ja que no hi ha límits legals d’establiment (pensionistes, jubilats,,, europeus). </li></ul><ul><li>( http://www.eumed.net/cursecon/ppp/index.htm - agafar Dinàmica de la piràmide de la població española) </li></ul><ul><li>( http://www.census.gov/ipc/www/idb/ per buscar informació demogràfica de qualsevol país del món – impressionant!!!!) </li></ul>
  54. 55. Índex <ul><li>1. La demografia </li></ul><ul><li>2. El moviment natural de la població </li></ul><ul><ul><li>2.1 Factors de creixement </li></ul></ul><ul><ul><li>2.2 Altres indicadors sociodemogràfics </li></ul></ul><ul><ul><li>2.3. El creixement natural </li></ul></ul><ul><li>3. L’evolució demogràfica </li></ul><ul><li>4. Els moviments migratoris </li></ul><ul><ul><li>4.1 Les migracions interiors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.2 Les migracions exteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>4.3. Els immigrants estrangers </li></ul></ul><ul><li>5. El creixement real de la població </li></ul><ul><li>6. L’estructura de la població </li></ul><ul><ul><li>6.1 Composició segon sexe i edat </li></ul></ul><ul><ul><li>6.2 Composició segons activitat econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>7. La distribució espacial </li></ul></ul><ul><ul><li>7.1 La densitat de població </li></ul></ul><ul><ul><li>8. La projecció de futur de la població espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>9. La població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.1 El moviment natural de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>9.2 Estructura i distribució de la població catalana </li></ul></ul><ul><ul><li>9.3 Els moviments migratoris actuals </li></ul></ul>Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró
  55. 56. 9. La població catalana <ul><li>2008: 7.364. 078 habitants. S’ha multiplicat per 3,5 des de principis del s. XX. </li></ul>
  56. 57. 9.1 El moviment natural de la població <ul><li>Taxa de natalitat: ha augmentat per l’entrada de la immigració </li></ul><ul><li>Taxa de fecunditat. Ha crescut, però encara està entre les taxes més baixes </li></ul><ul><li>Taxa de mortalitat: es manté, i la taxa de mortalitat infantil és una de les més baixes. </li></ul><ul><li>http://www.idescat.cat/ </li></ul>
  57. 58. 9.2 Estructura i distribució de la població catalana <ul><li>http://www.idescat.cat/dequavi/?TC=444&V0=1&V1=2 ( composició per edats 2008) </li></ul><ul><li>http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=867&V4=538&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B (composició per sexes) </li></ul><ul><li>http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=477&V4=479&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B (població segons nacionalitat i sexe) </li></ul><ul><li>http://www.idescat.cat/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=3 (taxes nupcialitat, natalitat, mortalitat) </li></ul>
  58. 59. Mapa de la densitat de població de Catalunya http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=250 (densitat població; observació de la irregularitat de la distribució de la població)
  59. 60. 9.2 Estructura i distribució de la població catalana <ul><li>Tenir en compte, també la segona residència a Catalunya (mobilitat de la població). Augmenten considerablement la seva població en determinats moments de l’any. </li></ul>
  60. 61. 9.3 Els moviments migratoris actuals <ul><li>Els moviments migratoris han estat claus pel creixement real de la població </li></ul><ul><li>Cal distingir entre els estrangers comunitaris (llibertat absoluta) i els extracomunitaris (regulació) </li></ul><ul><li>S’han de tenir en compte els jubilats provinents d’Europa, els directius i els alts càrrecs. </li></ul><ul><li>Bona part dels immigrants procedeixen dels països menys desenvolupats. </li></ul><ul><li>Marroc és el país no comunitari que tenen un colònia més gran a Catalunya, seguit dels països sud-americans </li></ul><ul><li>Els immigrants d’Àfrica i Amèrica del sud sumen un 34 %; els d’Europa extracomunitària un 20 %, i els d’Àsia un 11 % </li></ul><ul><li>L’àrea metropolitana és a principal receptora, amb un 65 % del total de Catalunya. Tot i que el percentatge d’estrangers a la regió metropolitana és similar a la de Catalunya, 16 %. </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×