Your SlideShare is downloading. ×
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Recull de gloses nom
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Recull de gloses nom

5,076

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,076
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Sa madona de sa torre... Conegudes, populars, gracioses... Sa madona de sa torre, Sa madona de Can Bono es pa negre li fa mal; va caure dins un rostoll però n’hi fan ses coques i se va pelar un genoll; ni es torrons per a Nadal. idò bono, idò bono... A l’amo i a sa madona Sa madona de Branyul es molts d’anys volem donar; va tenir una gran ‘ventura: que l’any que ve estigueu bona enmig des forat des cul i noltros puguem tornar. li va néixer una lletuga. S’altre dia, sa criada, Amb sentiment vos vull dir va pixar a dins un tassó, que no atureu de fer gloses, i li va dir a n’es senyor: que tal com venen ses coses, “Vat aquí sa llimonada!” així ens podem divertir. Mu mare me diu bandera, Una dona vella, vella jo li dic que té raó: tenia un bony en es culAntoni Mateu Vera Vives ses banderes són honrades i quan es metge li curava per anar a sa processó. ‘mollà un pet i ‘pagà es llum. Molt m’agrada un capellà Anit en es meu carrer si no fos per una cosa: han fet una serenata. a un mort, que tothom hi plora Sabeu a qui l’han cantada? ell s’hi posa a cantar. A sa filla des Fuster. Na Martina, quan camina, Sa mare diu: “Compra’m pa”, pareix un gall foraster; sa filla diu “Compra’m vel, de davant camina bé que si sa panxa s’arrua, i de darrera s’empina! mu mare, ningú la’m veu”. 1 Sa madona de sa torre Si no fos pes carretó De mal de queixal n’estava que va darrera, darrera, un dia per a morir, no hi hauria cap somera qui n’ha passat bé pot dir que batés un cavalló! que jo amb raó gemegava.
  • 2. Sa madona de sa torre... Conegudes, populars, gracioses... Estic que no puc dir pruna, Estimadeta Jeròni’, camín i no sé per on. de què voleu berenar? Un pobre en aquest món En es rebost no hi ha pa se n’ha de beure qualcuna. ni en es setrill gota d’oli. Oh, Mare de Déu de Lluc, Me vaig casar amb na Mussola que us heu posada d’endins! pensant que estaria bé, Entre muntanyes i pins, i per Nadal no em va fer d’allà m’enviau salut. ni arròs brut ni cassola. Qualsevol mare que té L’amo de sa Dragonera un fill fora de Mallorca s’ha comprat una corbata amb un paper s’aconhorta i la té dins una mata perquè altre remei no té. a sa vorera de s’era. Sa darrera cantaria, L’amo en Toni va anar a fira sa darrera cantaré. amb un carro ple de moc;Antoni Mateu Vera Vives Ja ens veurem un altre dia no el va poder vendre tot que segur que tornaré. perquè tothom ja en tenia. Una gerra amb dues anses L’amo de Son Macià només la poden dur dos. enmig de sa plaça seia, Venia a convidar-vos i tothom que passava deia si voleu venir a matances. ‘Bons Collins teniu, germà!’. Aquesta que ha cantat té L’amo, si sou de Sineu es nas enmig de sa cara. ja m’ho havíeu parescut. Ella és filla de sa mare, Si teniu es cul pelut, i de son pare… no ho sé. el teniu germà des meu. 2 Sa madona de sa torre Una dona va penjar Una al·lota de Maria un llum a sa capçalera anava damunt un mul i de deu passes enrere, va caure i mostrà es cul. amb un pet el va apagar. Això és senyal que en tenia…
  • 3. Sa madona de sa torre... Conegudes, populars, gracioses... Un capellà un dematí Dos carboners de la Serra diguent missa va fer un pet. duen un sac de carbó Regirà s’escolanet i un feix de llenya prima i sa gent de por fugí. per fer-hi un bon fogueró. Mu mare, si no em casau Botelleta, que ets guapa! jo mateixa em casaré. Si et podia destapar Vós sabeu que estau de bé, jo te faria mostrar que amb mun pare vos colgau! allò que tothom se tapa. Vaig anar per un camí En Pere Joan, mu mare, i vaig collir una floreta. una música em va fer. La vaig collir petiteta La vaig escoltar tan bé i des color que em ‘grada a mi. que sé ses cançons encara! ‘Catalineta, fes bonda’ En aquesta cantonada ha dit un àngel del cel hi ha florit un roser.Antoni Mateu Vera Vives que si enganes en Guillem De Quatre roses que té a Déu hauràs de dar comptes. n’hi ha una que m’agrada. Tramuntana no té abric Me’n vaig vorera, vorera, ni s’amor no té regnatge vorera des sementer ni sa talent companatge a veure si trobaré ni sa son no espera es llit. es niu de sa cadernera. Catalina, catalana, S’egua ha fet una pollina, penja un llum a sa paret sa somera ha fet un ruc, i veuràs en Guillemet sa dona ha fet una nina que s’enfila per s’escala. i sa tortuga, un tortug. 3 Sa madona de sa torre Verge de Son Salvador, Quan vaig venir en aquest món vós qui estau a penya forta mu mare feia bugada no comporteu que Mallorca de llenya verda i banyada, se govern per un traïdor. i per això moreno som.
  • 4. Sa madona de sa torre... Conegudes, populars, gracioses... Qui té mare, bé té amiga Si dius que no sé cançons, i bona veritat és. en sé vint-i-quatre mil Qui la té no la coneix i les duc dins sa butxaca i qui la perd, la sospira. enfilades amb un fil. En veure estepa florida Na Pereta fa es mussol corrent vaig a collir-la perquè té s’homo petit. perquè sé que hi sol haver L’ha perdut per dins es llit, davall qualque margalida. per ses ‘rues des llençol. M’ha caigut es povalet, Si no fos per noltros dues, m’ha caigut dins sa cisterna. qui alegram un poc es tal... Ara ja no el podré treure, Ets altres no canten mai, ni tan sols per fer-lo net. jo no sé quin punt se duen! En Joan quan va arribar Es puput i es mussol va dir “Mu mare, ja vengo”. tots dos fan una tonada.Antoni Mateu Vera Vives “Ai, fill meu, jo no t’entengo Es puput canta amb so sol, si no mudes de parlar”. i es mussol de vetlada. Ja me vénen, ja me vénen, S’altre dia, vora es foc, ja me vénen a cercar vaig dir bruta a sa padrina. amb un carro sense rodes Me va tirar ses esmolles, per por de no trabucar. ai, Déu meu, si m’endevina! Vaig anar a no sé on No cant perquè faci bo, i vaig veure no sé qui. ni perquè faci dolent. Ell me va dir no sé què, Cant per dar gust a sa gent jo no sé que li vaig dir. i per divertir-me jo. 4 Sa madona de sa torre Si dius que no sé cantar Es mariners a la mar ja n’aprendré qualque dia. a n’es vent treuen ‘vantatge. Es mestre que m’ensenyà Si no los basta s’oratge en començar no en sabia. posen rems per navegar.
  • 5. Sa madona de sa torre... Conegudes, populars, gracioses... Quan Mallorca té teixida Marieta, quan escuris catifa de mil colors no tiris s’aigo as carrer i per tot brota la vida, que banyaràs sa guitarra els ocells posen amor. d’aquest pobre mariner. Damunt es pujol d’en Banya1 Anit passada es rompé s’està a recer de torrent; es mirall amb què em mirava. però quan hi bufa es vent I ara amb què em miraré treu es foc de sa foganya. si altre mirall no m’agrada? Qui barata es cap se grata, A baix d’un dallò molt vell mon pare el se va gratar vaig sembrar un dallò tendre perquè volgué baratar i vós, madò dallonera es cavall amb una vaca. voleu un dallò per gendre. En aquesta casa honrada Amb fosca me’n vaig, amb fosca, ja hi comença a sortir fum. amb fosca me’n torn venir,Antoni Mateu Vera Vives Madona, enceneu es llum perquè així no trob cap mosca i mos dareu ses panades. que m’enfadi pes camí. Vaig anar a collir olives Anam allà on anam, en es poble d’Orient venim d’allà d’on venim, i no me daren calant, entram allà on entram per això és que m’he emmagrida. i sortim d’allà on sortim. Madona, sa vostra filla N’Aina tenia un ventall jo l’he vista dematí. de plometes de titina M’ha dit que vengués aquí per ventar na Catalina que panades menjaria. que no tengui calor mai. 5 Sa madona de sa torre Dalt sa muntanya més alta En Joan de ca sa dida hi ha un romaní florit, passa per aquí davant i a les dotze de sa nit amb sa guitarra sonant hi ha un rossinyol que canta. que va a ca na Margalida. 1 |Pujol d’en Banya: Pujol de 598m situat al Massís des Teix, al municipi de Sóller.
  • 6. Sa madona de sa torre... Conegudes, populars, gracioses... Mu mareta, no em pegueu, Cada dia vaig a missa jo seré bona al·loteta: per por d’enamorar-me; vos faré sa cuina neta Bon Jesús, no sé per què ses vegades que vulgueu! som tan enamoradissa! Es mestres d’aquesta escola Vols que et canti una cançó diuen que són molt feners. que no l’has sentida mai? Noltros duim un sac de feina Posa es cul en es mirall i ells no tenen res que fer. i veuràs si el tens redó. Catalina, catalana, En Pa Torrat no va a missa penja es llum a sa paret, per no veure es capellans. i veuràs en Joanet L’enterraren com es cans que se’n va cap a l’Havana. davall una ravenissa. Aineta, vols esser meva? Dins el cor d’un alzinar Aineta, digues que sí: damunt una muntanyetaAntoni Mateu Vera Vives faràs sa feina per mi, tenc sa meva barraqueta ‘niràs a menjar a ca teva. que és tot quan me va deixar. Maciana, Maciana Una dona vella, vella per aquí descalça vas; que filava sense llum alerta a qualque escarràs2 se pensava filar llana ara que estàs bona i sana. i se filava es pèls des cul. Sa senyora vol maduixos Vaig quedar empegueït i es senyor no n’hi vol dar. a davant sa gent externa. Ja pot començar a rodar sa síni’, Fins i tot dins sa cisterna sense cadufos. es pet hi va resplendir! 6 Sa madona de sa torre Bon arròs, bona llimona, Na Maria per lluir bona ametla, bon bessó. se renta sa cara d’oli. Hi anava per sa major, Més valdria fer pa amb oli m’he casat amb sa segona. per berenar es dematí. 2 |Escarràs: Branquilló, estella de fusta.
  • 7. Sa madona de sa torre... Conegudes, populars, gracioses... Quan jo sent cridar, cridar ‘Mu mare, mu mare meva’ jo no puc cridar sa meva perquè no me respondrà. Si me respon no serà aquella tan vertadera, aquella tan vertadera que en el món me va posar. No puc cantar que no bega o que no xupi un confit. He cantat tota sa nit amb una set que m’ofega.Antoni Mateu Vera Vives 7 Sa madona de sa torre
  • 8. Sa ximbomba ja no sona... Sant Antoni, el Dimoni, sa ximbomba... Sant Antoni és un sant vell, Sant Antoni torra pa es més vell que hi ha a s’ermita. a damunt de ses esgrelles, Ell mos dóna pasta frita se mirava ses femelles i coques com un garbell. i se va cremar sa mà. Sant Antoni, tu que estàs El dimoni cucarell retirat dins sa capella: sempre fa polissonades: per què no vens sa porcella, va pixar dins un ribell enguany que es porcs van tan cars? on hi havia sobrassades. Sant Antoni és un bon sant Amb sa meva ximbombeta i qui té un dobler li dóna puc anar davant el rei. perquè mos guard s’animal Encara que sigui vell tant si és de pèl com de ploma. tenc s’al·lota joveneta. Sant Antoni i el dimoni Sant Antoni és es patró anaren a cercar crancs. de Maó i de Ciutadella.Antoni Mateu Vera Vives Sant Antoni en camiseta Li pegam a sa botella i el dimoni en calçons blancs. perquè no tenim tassó. Jo tenc una ximbombeta Sant Antoni, beneïu que és molt bona de sonar porcells, cavalls i ovelles, perquè en sa nit fa aixecar cabres, cabrits i abelles ses dones en camieta. i pollets que fan piu-piu. Sa ximbomba vull sonar Sant Antoni és un sant guapo, de cap a cap des carrer, festa de molt de renou. per veure si trobaré I de deu n’hi haurà nou 1 qui la me vulgui espenyar. que des nas faran gaiato. Sa ximbomba ja no sona Sant Antoni és un sant vell, Sant Antoni feia sopes duu sabates de camussa3. a vorera de la mar. No se pot mantenir a ell El dimoni va passar i vol mantenir sa cussa. i les hi va prendre totes. 3 |Camussa: Cabra salvatge.
  • 9. Sa ximbomba ja no sona... Sant Antoni, el Dimoni, sa ximbomba... Sant Antoni repicava, Sant Antoni n’és vengut repicava a poc a poc. amb un ase amb quatre cames Com més s’encenia es foc, amb tres o quatre ensaïmades més sobrassada torrava. i una botella de suc. Vaig passar per un canyar Sant Antoni gloriós, i vaig collir una canyeta vós que sou sant i sabut, per fer una ximbombeta donau-mos força i salut pes darrers dies sonar. i doblers per gastar-los. Sant Antoni és vengut Sant Antoni diu a sa mare: amb una mudada honesta. “Feis-me ses butxaques grans, Que molts d’anys puguem fer festa que hi capin set o vuit pans amb alegria i salut! i sis o set sobrassades”. Ximbombeta, que ets bona! Tothom espera a dissabte Jo sempre t’alabaré, per encendre foguerons,Antoni Mateu Vera Vives però m’has de dur primer per menjar ses sobrassades sa pasterada i sa dona. i torrar botifarrons. Sa ximbomba saps què vol? A desset és Sant Antoni Que la son bon sonador i a vint Sant Sebastià. que li doni pes canó Qui bones obres farà qualque fulleta de col. no tendrà por del dimoni. Sant Antoni n’és vengut Sant Antoni de gener i diu que se’n vol entornar sou un dels sants principals. perquè diu que no hi ha pa Guardau-mos els animals 2 i ell vol anar mantingut. i ses persones també. Sa ximbomba ja no sona Sant Antoni i el dimoni A sa padrina vaig dir jugaven a trenta-u, que me fes una ximbomba. el dimoni va fer trenta Vuit dies vaig fer de bonda i Sant Antoni trenta-u. fins que la vaig ‘conseguir.
  • 10. Sa ximbomba ja no sona... Sant Antoni, el Dimoni, sa ximbomba... Sa ximbomba està malalta Un Toni i un Pere Antoni i l’han duit a s’hospital. vénen a festejar-me. Qui la vulgui anar a veure Forçada ho hauré de ser, haurà de pagar un real. devota de Sant Antoni. Sa ximbomba per vós sona, Devem sempre estimar-vos, madona, que la sentiu? de gust i de bona gana. A sa filla que teniu Sant Antoni de Viana, la faré sa meva dona. de tot perill guardau-mos. Sant Antoni va per mar sonant una campaneta i amb sa seva cançoneta tots es peixos fa ballar Sa ximbomba d’en Boirito diuen que té tan bon so...Antoni Mateu Vera Vives N’és batiada a Mancor i confirmada a Llorito. Sa ximbomba sona trista, madona, que la sentiu? ‘xò és senyal que no teniu aiguardent pes ximbombista. Ximbomba, fes fantasies ara que et deixen sortir. Només tens per venir amb mi 3 o són set o són vuit dies. Sa ximbomba ja no sona Sant Antoni gloriós gaurdau-mos aquesta bóta. De vi, no em begueu ni gota, ja en beurem noltros per vós.
  • 11. I a ca nostra, català! En defensa des català, polítiques... A França parlen francès; Tot ha de ser en castellano a Castella, castellà; tornam a n’es cristià! a Portugal, portuguès; Ara el president Bauzá i a ca nostra, català! a n’es cul li fa dir s’ano. Són com busca dins un ull Sant Antoni, sant valent, i volen fer sepultura que xerrau amb animals a sa llengua i sa cultura feis que aquests quatre pardals que estimava Ramon Llull. recobrin l’enteniment. Sant Antoni gloriós Sou patró dels animals, donau seny a n’en Bauzá, els de pèl com els de ploma. potser haurem de fer-vos Als que mos foten l’idioma ses gloses en castellà. estrenyeu-los pels senyals. Ara es pot ser funcionari Sant Antoni de gener, tot i el desconeixement que curau es mal de foc,Antoni Mateu Vera Vives de sa nostra llengua. Sent podríeu curar es PP que hem començat un calvari. o dur-lo a un altre lloc. Malament per a un parlar, Segons mos diu en Bauzá per a una llengua ancestral. ara haurem de glosar així: Alguns han tret sa destral mitja glosa en mallorquí, per escapçar es català. mitja glosa en castellà. Sant Antoni, vull cantar. En Bauzá vol un tassó, N’he de menester un que soni no vol un got de Menorca. per fer fugir un dimoni Vaja cervellera eixorca, que la llengua ens vol tallar. això és de ser colló! 1 I a ca nostra català! San Antonio en castellano En Bosch vol fer passar gana hase muy mal de cantá; a tots els mestres d’escola Per dir ‘porc’ en castellà i la llengua catalana tengo que disir marrano. vol mudar per l’espanyola.
  • 12. I a ca nostra, català! En defensa des català, polítiques... A n’en Bauzá li vull dir Llengua fermada a la terra que se’n pot anar a cagar. de Salses a Guadamar, I li dic en mallorquí, no moriràs si te xerra que és es nostro català. tothom qui te sap parlar. Hi ha deu mil al·legacions Orgull de ser mallorquí contra es partit popular i de xerrar català. perquè és qui vol posar Cap govern no mos prendrà a s’idioma condicions. una cosa que és d’aquí. Sa llengua és un requisit Es castellà p’en Bauzá per sa bona convivència és ‘la lengua de su Imperio’ i demostra sa ignorància i s’ha pres sa tasca en serio d’en Bosch i des seu equip. d’eliminar es català. Glosant hem de demostrar Sa crisi mossega fort que estimam sa nostra història; i enguany per Sant AntoniAntoni Mateu Vera Vives si en Bauzá no té memòria no tendrem ase ni porc noltros li hem de refrescar. sinó un canvi de topònim. De polítics forasters Sor Tomasseta a ses festes allunyau-nos, sant Antoni. cantarem en castellà. En Bauzá es com el dimoni: Sa música: es porompompero ell com més va, més se creix. i la ballarà en Bauzá. Cada cosa té el seu nom No hi vol mallorquí, el dimoni així com li deim aquí. a n’es govern balear. La llengua l’entén tothom No vos deixeu trepitjar si tothom la fa servir. i que visca Sant Antoni! 2 I a ca nostra català! La llengua no moriria Estimada llengua meva si la parlàssim arreu. no te deixarem morir Si n’hi ha que no en sabeu som molts els que te defensen començau dient ‘Bon dia!’. no podran ni amb tu ni amb mi.
  • 13. I a ca nostra, català! En defensa des català, polítiques... A darrera un còdol gros hi vaig sentir lladrar un ca i llavor va ser en Bauzá que forçava en Rafel Bosch. Tots deim: Visca Sant Antoni, un crit digne de lloar. Visca també es català que és es nostre patrimoni. Orgull de ser mallorquí i de xerrar català: cap govern no mos prendrà una cosa que és daquí.Antoni Mateu Vera Vives 3 I a ca nostra català!
  • 14. De tant de mirar es fregall... Malsofridures, ... Truja, bruta, garronera! Quan jo era jovenet Me’n vaig perquè fas pudor; tenia una veu molt bona, pes clotell duus més brutor i ara ets al·lots i sa dona que fang no hi ha a s’Albufera! ja m’han fet perdre es cantet. Cada dia surt es Sol Fadrí, que t’has de casar? a sa vorera de mar. No esperis a n’es seixanta, Mai ‘via sentit bramar que un canari que no canta tants d’ases en un redol. ningú el vol engabiar. Diuen que totes ses sogres - El sol ja se’n va a la posta: les han de tirar a la mar, ni esclata-sangs ni perdius. i sa meva, punyetera, - Voltros lo que heu d’anar vius ara m’ha après de nedar. a no deixar-hi sa vostra. Adiós vos venc a dir A quinze anys, fadrina hermosa; perquè sé que vos n’anau. a vint anys, a punt està;Antoni Mateu Vera Vives Per si un cas no tornau, a vint-i-cinc, ja se’n va; tengueu aquesta de mi. i a trenta ja és tirosa. Una amiga diu que té Cara de pera ensucrada, un enamorat ben guapo. cara de ramell florit. A sa cara li diré En veure una merda clara que duu un tros de moniato. mal hi aficassis es dit. Una beata és una eina Males llengos xerradores molt mala de manejar; que xerren sense profit 1 sempre la veureu anar i llavors, com ho han dit, De tant de mirar es fregall a missa per no fer feina. ho neguen com a traïdores. Un temps me pensava ser Un homo ja no riu mai la reina governadora. si cau amb sa dona lletja; I ara m’han dit que he de ser arriba a podrir-se es fetge al·lot, sa teva senyora. de tant de mirar es fregall.
  • 15. De tant de mirar es fregall... Malsofridures, ... Que de poc enteniment Ses al·lotes de Sa Pobla que Déu t’ha donat, Joana! se pinten per anar guapes, Voldria fossis campana, i a darrera ses orelles que de lluny tothom la sent. hi poden sembrar patates! Bona vida té un ca Cada dia surt es sol si li donen menjar d’hora. a sa vorera de mar. Més bona la té una nora Mai ‘via sentit bramar si la deixen comandar. tants d’ases dins un redol. Una al·lota com ets tu En Toni Curi va anar que sa teva llengo fibla, a Lluc amb s’enamorada, jo quasi no ho trob possible i no era sa que estimava, que no et festegi ningú. per això la va matar. Quan me’n vaig a festejar Un molí nou sense antenes pec una ullada a sa pella, quina farina pot fer?Antoni Mateu Vera Vives i llavors la mir a ella; Na Bombera diu que té poca diferència hi ha... es fadrins bons a dotzenes. Cunyades, sogres i nores Un colom volta la torre n’haurien de fer un foc volta i torna a voltar. que cremés a poc a poc I tu, Coloma, traïdora, i que durés moltes hores. quants de coloms fas penar? Sa meva sogra no em vol En tenir vint-i-un any, i jo no la vull a ella. ses al·lotes, casau-les, 2 Qui té es mànec de sa pella que en tenir-ne vint-i-tres De tant de mirar es fregall fa anar s’oli allà on vol. ja prenen es cap avall. Mal menjassis xinxes frites Si jo t’hagués coneguda amb saïm d’escarabat. així com ara et conec, Fins ara m’has alabat, si no dic ver, mal m’ofec, i ara em desacredites? que no t’hauria volguda.
  • 16. De tant de mirar es fregall... Malsofridures, ... Jo no me’n puc avenir -Madò Joana, on sou ni me’n puc donar passada i on teniu sa berganta? com veig aquesta ninada -Allà dins la sent que canta que m’ha fet aquest fadrí. i es mira es llevat si es tou. Na Paquita duu ‘recades Dimonis ses dones són i un vestit que li està bé. que se’n riuen de Sant Pere: Es batle m’han dit que té li volien fer uns calçons es collons plens de paparres. amb sa bragueta darrere. A sa finestra et vaig veure Val més un ca que una mata que pes cap duies un gorro. i una dona que no deu. Va ser després que vaig sebre Per això és que cada peu que era un porc que treia es morro. ama sa seva sabata. Totes ses ‘rels d’una mata Requaranta carabitxos! les maneig amb una mà. Ara me’n vaig a CiutatAntoni Mateu Vera Vives Tu ets tan bo(na) per cantar a baratar s’estimat com un caragol per batre. per una capsa de mistos. A la mar s’hi cacen fotges, Si no t’agrada no en menges, són molt males de caçar. i jo ara ho vull així. Tu ets tan bo(na) per cantar M’he comprat un balancí com un porc per fer rellotges. per engronsar-m’hi els diumenges. Bona nit, rotlo redó; bona nit, fadrines guapes. 3 Mostatxudes com a rates De tant de mirar es fregall i brutes com un carbó. T’he vista que festejaves davall sa síquia real. Jo no dic que fessis mal, però perillosa estaves.
  • 17. Diuen que s’amor primera... Amor, estimació, fadrines ... Vós, que amb so mirar matau, Tot això no vol dir res, matau-me sols que em mireu; si s’estimat és moreno. que m’estim més que em mateu La mare de Lluc ho és que viure si no em mirau. i no li manca salero! De dotze hores que té es dia Per on t’he d’anar a cercar, en vós onze pensaré, Catalina, amor primera, i tres quarts hi afegiré! a sa vorera de mar? Tant m’agradau, vida mia! davall sa tomatiguera? A sa muntanya hi ha neu No estic tan enamorada i s’oratge que li toca. que no em pugui divertir. A n’es costat de s’al·lota L’amor no em fa dany a mi hi fa un estar de Déu. perquè hi sé donar passada. Jo voldria ésser patró A Bunyola vaig anar de sa teva barca un dia, a cercar una bunyolina.Antoni Mateu Vera Vives i altra cosa no faria Jo la volia pubila4 més que remenar es timó. i m’han dit que no n’hi ha. Si jo em ‘gués d’enamorar Cada dia vaig a missa jo no m’enamoraria. per por d’enamorar-me; Des qui té amor me riuria Bon Jesús, no sé per què i ara n’he de plorar. som tan enamoradissa! Canta, que m’és s’aliment Si jo tenia doblers sa vostra veu amorosa. compraria una guitarra 1 Cantau una cançó hermosa, per fer ballar na Miquela Diuen que s’amor primera donareu gust a sa gent. per davall es tarongers. Jo per tu em capolaria Set i set i sis fan vint ses venes de viu en viu. i quatre vints fan vuitanta. No escoltis sa que diu La teva bellesa és tanta, que t’enganaré, polida! no hi ha pintor que la pint. 4 |Pubila: Filla única.
  • 18. Diuen que s’amor primera... Amor, estimació, fadrines ... Ses olives que colliu ‘guessis vengut quan tenia quan toquen ses vostres mans, devuit anys fins a denou, garrida, les convertiu que treia es blanc de s’ou en perles i diamants. i es vermell no se’n temia. Vós teniu ulls de coloma ‘guessis vengut quan jo duia i los cabells d’or molt fi, sa clenxa en dos sementers; la boca com un jardí si un és guapo, s’altre més d’on cull roses ma persona. per enamorar qui vulla. Adiós a sa paret! En esser davant es pont Adiós a sa teulada! voldria tornar bellveure Adiós, amor estimada, i vós que fóssiu sa font estona estaré a vore’t. allà on jo he de beure. No ets massa guapa que matis Vull ser corda d’aquest pou ni lletja que facis por. o tornar-me corriolaAntoni Mateu Vera Vives Ets moreneta de car, per conversar amb vós quan sou estimada del meu cor. a treure aigua tota sola. Quan veig que te n’has d’anar Voldria que fóssiu lladre i no t’he de veure pus, perquè em robéssiu s’amor de prim compte et vull mirar que duu tanta vermellor sa randeta des cambuix. com una flor de baladre. Atraca’t, perla garrida, Cada pic que es sol sortia no vull que tu em deixis, no. i no us veia, bon amor, 2 No sé viure sense amor berenava de tristor Diuen que s’amor primera i tu ets la meva vida. i de llàgrimes bevia. Madona, sa vostra filla Cada vespre quan me colg si no en té, d’enamorat, vos represent una estona; que triï qui més li agradi ja que no us tenc en persona de sa nostra companyia. de pensament vos remolc.
  • 19. Diuen que s’amor primera... Amor, estimació, fadrines ... S’estiu perquè fa calor, Al·lota de sa barraca amb vós me refrescaria; des carrer de Llucmajor, i d’hivern m’escalfaria tu me robares s’amor amb sa vostra calentor. i el duus dins sa butxaca. Ets peluda com un ase No n’hi ha cap de mariner i guapa com un mussol, en tota la mar salada llesta com un caragol, que pugui dir estimada neta com un porc de casa. d’aquesta aigua no en beuré. Es dia que se’n va anar Des que som nat, vida mia, me va dar una besada no veia sinó un sol. i de tant que m’estimava I ara veig que no és tot sol, es morro se va aferrar. que vós li feis companyia. El meu cor s’ha migpartit En es portal teniu roses i se n’ha fet quatre trossos. i a s’escala clavellines,Antoni Mateu Vera Vives Vós teniu es tres més grossos a sa boca hi teniu mel i jo tenc es més petit. i en es cor hi teniu espines. De llavors ‘sec els meus ulls, Amor de poca durada que són separats de vós. no hauríem de començar Sempre duc dos mocadors perquè és mala de mudar dins sa butxaca remulls. s’amor quan està posada. Quan veig, mirall de ma vida, Es vent sa rovada espolsa que m’he d’apartar de vós jo ho conec amb sos alens. 3 no em bastaran mocadors Miqueleta, jo me pens Diuen que s’amor primera per dar-vos sa despedida. que ets com sa sucre de dolça. Enmig de la mar estic, M’han dit que llogat estau de cada part ve una ona. a Son Termes, bon amor, Estimat meu, bona nit, i cada dia llaurau pensa en sa meva persona. es pla de Son Avensó.
  • 20. Diuen que s’amor primera... Amor, estimació, fadrines ... Cada dia surt es sol, En Jaume, en Jaume, estim jo; cada dia una vegada. en Jaume és qui em regositja4; Sa meva amor, estimada, de ses quatre parts des cor me fa anar allà on Déu vol. en Jaume en té tres i mitja. Qui és aquella meravella Aquell nom de Catalina que ara acaba de cantar? no me’l puc desoblidar. Ell faria davallar Jo em pens si m’arribarà del cel qualsevol estrella! a punt de perdre sa vida. Enmig de la mar hi ha D’ençà que m’has avorrit una roca molt pintada; feina i tot no puc fer; tots els mariners que hi van més d’un quintar carnisser, hi pinten s’enamorada. Catalina, m’he emmagrit. Si la mar tornara tinta; Cada any, cada mes, cada hora, ses muntanyes, paper fi; cada instant, cada momentAntoni Mateu Vera Vives t’escriuria una carteta vos tenc en s’enteniment; de l’amor que em fas patir. vós reis i lo meu cor plora. Jo voldria esser mosquit Quan veig sa soca tan alta per entrar dins sa cambreta i es roser tan espinós per veure n’Esperanceta roses no puc collir-vos quan se colga dins es llit. per un costat ni per s’altre. A sa rota hi tenc un pi Una vida, dues vides, que fa albercocs i cireres quantes vides teniu vós? 4 i síndries i meloneres, Vós teniu sa meva vida Diuen que s’amor primera al·lota, que hi vols venir? i sa vida de tots dos. Qui s’enamora no es cansa Diuen que s’amor primera si viu amb l’opinió deixa una arrel en es cor que després d’una maror i jo dic que és sa darrera sol venir una bonança. que la m’ha deixada a jo. 4 |Regostijar: Recrear, donar gust.
  • 21. Diuen que s’amor primera... Amor, estimació, fadrines ... Quan vaig esser enmig de mar Es meu cantar va per vós, que no veia cap vorera vós m’escoltau per ventura. vaig dir ‘estimada meva, Si es meu cantar és agradós no sé si sabré tornar’. n’és causa vostra hermosura. Al·lota, si tu tenies No dóna tanta claror s’enamorat sonador, s’estel de sa matinada que estaries de millor: com vós donau resplendor cada vespre ballaries! enmig d’aquesta glosada. Si tenia bona veu Sa meva amor no és tan poca tot lo dia cantaria; com sa que vós me teniu. s’estimada em sentiria Es vespres que no veniu d’allà on és si ho sabeu. temor tenc de tornar loca. Encara que jo cant fort, Garrideta, com te va? bona amor, no me sentiu. Quin temps fa que no t’he vista!Antoni Mateu Vera Vives Unes ullades teniu No em facis sa cara trista que m’arriben a la mort. que es meu cor no la t’hi fa. A dins s’Alqueria Blanca O és que es sol no s’ha colgat, un claveller hi sembraré. o és sa lluna que ha sortida, Per temps te’n regalaré o sou vós, perla garrida, si en puc collir una branca. qui llançau sa claredat. Un jovenet quan comença Quan la mar fa aquelles ones, a festejar no hi tranc. an a quin sant acudiu? 5 Com se troba dins es fang, Garrideta, un llit teniu Diuen que s’amor primera així com pot se’n defensa. que és bo per jeure-hi persones. Dalt sa muntanya més alta Un temps na Joana nostra hi ha un romaní florit se feia por des bergants i a les dotze de la nit i d’ençà que n’hi ha tants hi ha un rossinyol que hi canta. com més va més s’hi acosta.
  • 22. Diuen que s’amor primera... Amor, estimació, fadrines ... Avui a aquesta vetlada n’hi ha unes, dues, tres. N’hi ha una que m’agrada però no he dit quina és. Madona sa vostra filla és un ramellet florit, si jo no fos tan petit amb ella me casaria. Sa pomera de dins s’hort s’aigua li és medecina. Sa teva amor, Catalina, m’ha d’arribar a dur a sa mort. Margalida, da’m sa mà que me’n vaig a n’es servici.Antoni Mateu Vera Vives De mi no tenguis malíci’, que és el rei que m’hi fa anar. Catalina, quan seràs madona de Marselleta5 si venc per una gerreta d’aigua, que no me’n daràs? Amor, no m’enganaràs perquè alerta t’estaré. 6 Saps quan m’enamoraré? Diuen que s’amor primera En sebre que tu hi estàs. 5 |Marselleta: Zona del terme de Felanitx.
  • 23. Un fa nyic i un fa nyac... Absurdesa, disbarats, bajanades ... A Llubí per tocar l’orgue Quina lluna fa tan clara fiquen dos porcs dins un sac. per anar a robar albercocs! Un fa nyic i un fa nyac: En es portal de na Clara s’avenen com un rellotge! hi canten dos indiots. Una formiga va en moto Sant Pere és a vint-i-nou i un moscard en patinet. i Sant Marçal és a trenta Una mosca en coet i el sendemà ja mos entra encalça una puça en cotxo. es primer de juliol. Una puça en camiseta Una cabra estudiava i un moscard en calçons blancs per cursar es batxiller cercaven esclata-sangs i un xotet espardenyer devers Ca Na Barraixeta. en bicicleta colcava. Na Catalina plorava quan va veure el seu mul mort.Antoni Mateu Vera Vives L’amo en Jaume, per conhort, un de quatre anys li dava. - Bon dia, Joan, com va, què hi ha de nou per Maria? - Quan he vengut hi havia molta talent i poc pa. Na Maria Xingarrí va pixar dins sa ribella i va dir que no era ella i va ser un ratolí. 1 Un fa nyic i un fa nyac Es rellotge de pagès sempre va de mercancia, a les deu toca migdia i a la una són les tres.
  • 24. Tu ets tan bo per cantar... De picat, insults, befa ... Abans de ploure fa gotes, Gloriós és Sant Esteve, no sé si ho heu reparat. que cura de mal de morros. Sa que hi ha en es meu costat Es fadrins estan gelosos és sa més poma de totes. d’una cosa que no és seva. Sou blanca com una perla Dues peres en un brot i fina com una flor no són de dues pereres. i blana com una merda Jo me’n ric de ses mureres, que l’han feta just llavors! i des mureros i tot. Si passes pes meu carrer, Dues peres en un brot no passis tan vora, vora; no solen esser encertades. que si no prest te diré No me’ n ric, però me’n fot “Tros d’animal, fe’t enfora!”. de ses teves collonades. Totes ses ‘rels d’una mata Ton pare i ta mare són les maneig amb una mà. dues persones agudes;Antoni Mateu Vera Vives Tu ets tan bo per cantar emperò tu, si no mudes, com un caragol per batre. ets des més ases del món Jo som estat a Deià, Es fum se’n va i no torna, a Ciutat i a moltes bandes. així te n’anassis tu! N’he vistes moltes de bambes, No t’enyorarà ningú però com tu no n’hi ha. perquè ets homo de mala ombra. Jo vaig comprar una moixa Cristo va morir a la creu per companyia tenir. i no sé s’hora ni es dia, I val més quedar fadrí però poc me costaria 1 que tenir sa dona coixa. escorxar-te i sebre-ho. Tu ets tan bo per cantar Jovenet, si vas pel món Carabassa m’han donada, t’hauràs de rompre sa testa. carabassa menjaré. Quantes n’hi ha que fan festa Me’n fot de sa carabassa, per les Verges i no ho són? des que la’m dóna, també.
  • 25. Tu ets tan bo per cantar... De picat, insults, befa ... Que et penses que jo callàs Que et pensaves tornar-hi, per tu, cara de fregall! blanca com la flor de lliri? No et rentes sa cara mai, Debades passes martiri: i sempre dus moc pes nas! qui no hi neix no hi pot morir. Es mel6 de sa teva cara Es primer pic que vengueres el me menjaré bullit; ja no em vares agradar, des fetge i des lleu, un frit; per això te vaig posar des budells, espinagades. en es munt de ses porgueres. Una fadrina ha de ser Me pensava, ramellet, callada com un confés. que lluny de tu no viuria. Emperò tu ralles més I ara me pens que estaria que un papagai, i dic ver. dos mil anys sense vore’t. Truja, bruta, garronera Déu faça que bon temps faça, me’n vaig perquè fas pudor. Déu faça que el faça bo,Antoni Mateu Vera Vives Pes clatell dus més brutor faça que no et trobi jo que fang no hi ha a s’Albufera. a carreró que no passa. Si teniu aigua calenta Per anar damunt una era posau-la a dins un plat: se necessita un tiràs. farem una ensegonada Que et penses que jo callàs per aquesta que ha cantat. per tu, gallet de garbera! Vós sou poma i repoma, Mai en el món he rigut cara de poma teniu; de la llei santa divina; poma d’hivern i d’estiu ai, emperò de tu, nina, 2 i tot so l’any menjau poma. ses vegades que he pogut. Tu ets tan bo per cantar Avui aniré a comprar vint-i-cinc pams de llendera per fermar aqueixa somera que ara acaba de cantar. 6 |Mel: Galta.
  • 26. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Sa Madona de sa torre Madona, vós estau grassa, es pa negre li fa mal, senyal que teniu bon temps; però no n’hi fa es pardal heu de menester sostens quan el té dins sa cotorra! perquè això vos penja massa. Jo tenc un flabiolet Ses donen quan pixen xiulen, que té forat i no sona és sa pura veritat, i en sentir olor de dona ses que pixen i no xiulen, s’empina i se posa dret. és que el tenen espenyat. Sa flor d’aquest davantal Fadrins, si anau a Mancor, ja en deu valer de doblers, ‘nau alerta amb ses fadrines, emperò sa de davall que me duen teranyines jo supòs que en valdrà més. aferrades per sa flor. Jo me’n vaig a fora porta Ses perdius van a parells, a fer volar es gorrió; sa meva va tota sola.Antoni Mateu Vera Vives es meu vola i es teu no Perdiueta, vola, vola, perquè té una ala torta. cercaràs es teu remei. A Campanet varen treure Na Mariaina de Lluc es vicari per dolent té sa rajola pintada; perquè volia aiguardent, si no la m’hagués mostrada tabac i dones per jeure. jo no ho hauria sabut. En el cel hi ha una Lluna Sa madona de son Tro enrevoltada d’estels; sempre està dins sa caseta, sa meva filla en té una i se tira per sa cleca 1 enrevoltada de pèls. grapades de pebre bo. I en sentir olor de dona Per magre que sia es bou A sa vorera de mar s’alegra en veure vedella, hi ha moltes pedres planes. i jo, en veure bergantella, Una dona sense mames sa meva sang se remou. a mi no em fa enravenar.
  • 27. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Tot lo dia vaig darrera Darrera una paret seca amb sa coeta penjant. vaig sentir cantar un puput Es vespre aniré davant i era una puta vella amb sa cameta lleugera. que forçava un geperut. Me’n vaig anar a Formentor Demanau-li a n’es fadrí i vaig conèixer una al·lota què és lo que li fa més ganes: que tenia una carxofa si agafar-te bé ses mames com un plat per fer trempó. o encalçar-te es conill? Jo tenia un pardalet Com és que tu vols un rave que era sa meva alegria, si no vas d’anar en es llit?, sense sol s’encalentia o esperes que m’hagi adormit i ara tot l’any el tenc fred. per dir-me que vols sa fava? A damunt d’es Puig Major Tu ja saps lo que se diu s’hi fan carabasses blanques. quan de sobte en tens ganes:Antoni Mateu Vera Vives Al·lota, mostra’m ses anques si t’eixanques bé de cames que jo et mostraré es gorrió. ben xalesta està sa perdiu. Al·lotes, aqueix estiu, No em va bé ja s’aigua fresca, me fareu morir de ràbi’ això bull, ja no puc més! si no me deixau sa gàbi’ M’hauré de posar al revés per posar-hi un ocell viu. si sa branca demana gresca. S’al·lota s’ha fet un tall Ai, rosseta, vine aquí i un que en tenia són dos, a fer amb mi una volteta. en té un de dificultós Li obriràs bé sa porteta 2 i s’altre no cura mai. a s’ocell que vol sortir? I en sentir olor de dona Darrera una mata bona Tens oberta sa barrera, vaig sentir lladrar un ca, si vols jo la’t tancaré. i va ser un capellà Amb sa cigala t’esfloraré que confessava una dona. per davant i per darrera.
  • 28. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Aquí dins hi ha una coseta Com més s’encén, mes coenta, que s’escalfa amb un no res, com més coenta, més te grates. se fa gran i ‘gafa pes T’esper darrera aquelles mates i ho escup tot com una escopeta. per veure si estàs molt calenta. Ai, garrida, què vas de curta, Abans de quan jo me mori te veig tot es plomissó. tracta’m com un animal: Si me das es teu bessó juga amb so meu pardal, jo et daré sa meva murta. da-li sa teva colflori. Mu mareta, avui tenc febre, Una dona de Sineu sa meva dona m’ho ha dit volia posar sa lloca, després de ficar-li es dit fent sa loca, fent sa loca, pes conill i per sa llebre. posà ets ous de s’homo seu. Sa truja de son Dalmau Ai, ai! cridàvem tots dos no és de sa raça porcina. quan mos teníem davall,Antoni Mateu Vera Vives Com que no és dona molt fina i ballàvem un bon ball mirau bé on li ficau. sense haver-hi sonadors. Per dinar, ben poc menjares; Na Fonoll assolellava per sopar, es meu botifarró. sa llavor dins un platet, Per calmar-te sa fortor hi va anar un busqueret, ben ‘viat te l’acabares. que tota l’hi espipellava. Sa pagesa tot ho sap Sa poma que et vaig tirar per fer content es pagès. tenia una mossegada, Si té es fogó ben encès dins es pit la t’he tirada, 3 li se’n va tot mal de cap. deixa-m’hi posar sa mà. I en sentir olor de dona Tu encara no en sabies, No crec en res, ni en sa ciènci’ jo te n’he hagut d’ensenyar: quan me ve sa picoreta. per fer-ho bé t’has d’eixancar Per una remenadeta quan jo arribi, tots es dies. perdria tota sa paciènci’.
  • 29. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Tu no em digueres que no Ses porrasses fan albons quan te vares colgar amb mi. i ets albons fan caramuixes. Ses cames vares d’obrir Al·lota, aixanca ses cuixes per clavar-t’hi es botifarró. que m’esclafes es collons. Un carro de putes Un pic que li ho vaig fer se’n va anar cap a la guerra; me pensava haver-la morta: quan es carro trabucà, tenia sa poma més forta ses putes van caure enterra. que s’encrulla d’un ferrer. Mala puta, cantonera! Es collons són ses bugies M’has deixat sense doblers! i es pardal són es pistons; M’ha quedat sa fava torta sa llet és sa braverada i es collons al sen revés. per fer funcionar es motor. Mala puta, peixatera I una puta va dir a s’altre: m’has venut es peix pudent! Ja no farem pus doblersAntoni Mateu Vera Vives Si no em tornes sa pesseta perquè han ‘ribat es forasters i te duré a s’Ajuntament! s’enculen s’un a s’altre. Sa cadira plegadissa Li fregava, li fregava que te varen regalar i no li trobava es forat, la’t vares ‘ver de guanyar i es meu pobre cap pelat plorava d’esquena dins sa pallissa. llàgrimes blanques. Llet p’enterra, llet p’enterra, Vaig tenir sa paciència i sang per sa paret, de fer-li de genollons sa padrina aixencada mentre feia es pecat 4 i es padrí amb so pardal dret. ja feia sa penitència. I en sentir olor de dona Li dava per sa cotorra Sa madona de sa torre i un pardal gros i guixat va caure dins un fondal i anava tan ajustat i l’amo que l’estirava com un grifo a una bóta. amb sa punta des pardal.
  • 30. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Es rector de Son Ferriol Saps què vol una fadrina mos va fer una fantasia: de lo seu enamorat? amb sa punta des pardal Que tengui es tronxo gruixat va tomar la Sacristia. i que passi un pam de mida! Una truja magre i coixa Sa dona té dos turons, impossible és caminar, més avall, una coveta. com una dona pixar I s’home té una branqueta mentre que s’home la boixa. enmig de dos rabassons. Un capellà com un fus No em toquis es moraduix, prim com una teranyina toca’m sa moraduixera; barrinava una fadrina no me venguis per darrera, i passava molt de gust. vine per davant que és fluix. Tu tenies aquell gra Ses nines de Ca na Gruta a sa punta de sa fava, no se renten amb sabó;Antoni Mateu Vera Vives quina pena, s’esclatà! se renten amb s’aigua bruta Amb so gust que me donava... des forat des rentador. Mu mare, sa ganiveta, En aquest poble ses dones, que m’he d’eixamplar aquest tall i no és per presumir, que així mateix fa pardal tenim totes unes mames ‘ver de boixar tan estreta. quete diuen “Vine aquí!”. S’home fabrica una bava Cocavet, polvo o pinyol, que li neix a n’es ronyons, barrinar, boixar, fer-ho. fa una volta pes collons Si vols podem fer l’amor 5 i surt pes cap de sa fava. i mos donarem consol. I en sentir olor de dona Mariaina, sa viola Sa madona de Son Llop tu te l’has de fer mirar és de ses dones més fines: que pega unes mossegades... més puta que ses gallines pareix que vol rovegar. i no perd mai sa fortor.
  • 31. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Sa malícia és punyetera Ses terres crien es pins d’una dona ben plantada. i es fusters fan ses arades. Si la veus ben estirada I ses dones fan es nins és quan li fuig sa toquera. a força de pixonades. De viatge cap a Roma Sa festa de Sant Antoni tengueres bon pensament, és una festa alegreta. i per fer-me ben content Ses joves de sa placeta me vares mostrar sa poma. van més fortes que el dimoni. Ben ‘magat dins es calaixos Hi ha quatre o cinc fadrines tenc sa llenceria fina. que duen vida normal. Ja m’ho va dir sa padrina Elles són com ses gallines, que te picaven es baixos. que a totes les falta es gall. Ni siguis caparrudeta, Darrera una paret guapa no te tapis es braguer, vaig sentir lladrar un caAntoni Mateu Vera Vives que amb ses mans te munyiré i va ser una beata com si fossis una xoteta. que forçava un capellà. No frissis mai, joveneta, Es meu estimat pensava si me véns a visitar. que en fer-m’ho tendria mal Devers aquell comellar i jo som d’un natural me tocaràs sa trompeta. que com més va, més m’agrada. Ja te pots llevar es capell, Barrinava i barrinava sa brusa i sa camia, i sempre li anava bé que jo ho faré amb sa teva filla fins que un dia se’n temé 6 perquè em sap sonar es siurell. que duia sa fava blava. I en sentir olor de dona Jo tenc un eriçonet Li sortia, li sortia, que s’allarga i que s’arrufa ai pes forat des calçons. i en sentir pudor de fufa I tan llarga la tenia pega salt i queda dret. que li regava deu quartons.
  • 32. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... En es carrer de sa Roca Sant Antoni n’és vengut hi ha una pentinadora amb s’esquena tota bruta. que quan no te res que fer Sa mare era una puta se pentina sa cotorra. i son pare, un banyut. Una mula sense coa Sa senyora jeu enterra i un ase sense barram. i es senyor damunt es llit, A una dona sense poma i quan ve sa mitjanit no sé com putes li fan. solen fer serra-mamerra. Un gall té dos esperons Jo encara no ho he dit tot i tres porcells, dotze cames; lo que sé de ses fadrines, set dones, catorze mames; que en venir festes o fires vuit homes, setze collons. se deixen tocar pertot. Un frare estaba cagando Un dia de molt de fred per damunt una paret. vaig anar a missa primera;Antoni Mateu Vera Vives Li vaig tirar un maquet vaig veure una dona vella i li vaig ferir es fandango. que s’escalfava es rol·let. Vaig pujar dalt s’ametler Es boixar d’esquena dreta per una flor que tenia, fa molt de mal pes ronyons, per veure si agafaria sobretot si un té es collons una que s’al·lota té. que li fan sa campaneta. Per un forat des calçons En Joan caçava mosques mostrava sa pell vermella. amb un manat de bastons. Tothom que passava deia Que me caiguin es collons 7 ‘Vaja, quins melicotons!’. si no vos barrín a totes! I en sentir olor de dona Sa meva perdiu va alegre Saps què va dir el bon Jesús tota sa nit ha cantat. quan mos va posar s’aucell? Que es de mal haver provat Da-li carn de foradell s’olleta de sa mantega! fins que digui no en vull pus.
  • 33. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... El món està cap-perdut Quan te veig, ai, Marieta, i cada dia s’embruta: asseguda en es portal tothom té sa dona puta me fas posar es pardal i ningú vol ser banyut. com un mànec de xapeta! Quan jo veig aquestes cuixes En pegar una remenada que es vestit et fa alçar es vent a s’olleta des midó me fas posar en un moment sempre hi ha qualque senyor coses fortes que eren fluixes. que és amic de sa criada. Ses al·lotes de Bunyola Un home que no té dona quan se’n van a confessar sempre va mal arreglat. li diuen as capellà Quan té es frare preparat ‘no vull jeure tota sola!’. llavors li manca sa trona. Ses al·lotes d’Orient S’ho agafava amb paciència, quan se’n van a confessar li feia d’agenollat.Antoni Mateu Vera Vives li diuen as capellà I es temps que feia es pecat ‘es meu novio va calent!’. complia sa penitència. Un home que no té dona A s’ombra d’un cirerer sempre el veureu malsofrit ja la tenia assassada; perquè quan ve mitjanit llavors arribà sa mare s’ocellet no vol fer nona. i ja no li pogué fer. Maria Santissimeta, Es ferrers fan ses arades Sant Josep escagassat! i es fusters fan es mantins. Un pardal ben abrinat I ses dones fan es nins 8 eixampla una poma estreta. a força de barrinades. I en sentir olor de dona Vaja una cosa més bona Dotze mesos té un any que Déu del Cel mos posà: i cada mes trenta dies. es pardal d’un cristià Maria, si tu volies i es foradell d’una dona. te l’enfonyaria un pam.
  • 34. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Damunt es coll de Morell Es rector de Felanitx s’hi fan carabasses blanques. no vol dir missa primera Al·lota, eixanca ses anques perquè té més disparera que t’hi enfonyaré es siurell. que una manguera d’esquitx! Tenc es collons com un mul, Sant Antoni va a matines sa pipa com una torre; per darrera es campanar si la te fic dins es cul i entre ell i s’escolà no t’aturaràs de córrer. fan giscar totes ses nines. Aquest porcell d’un quintar Sant Antoni va a n’es Bingo no farà tant de saïm i tant se va entussiasmar com sa cuca regalim que fins i tot va jugar a s’hora de barrinar. un bocí des pelleringo. En Bernadet és un viu, Aquest al·lot jovenet no se’n pensa cap de bona! ja té es conill adormit;Antoni Mateu Vera Vives Feia jocs a sa madona haurem de trobar un ropit amb so cap de sa perdiu. que li faci posar dret! ‘Revatua el món sagrat!’ Era un sant molt calent va dir l’amo de Son Serra. que li deien Sant Antoni, Marieta, jeu enterra i plegat amb el dimoni que ja m’he enravenat. s’envergà tot un convent. Diuen que per anar a Lluc Sa monja a n’es capellà han de passar per Caimari. sa pipa li remenava També diuen que es vicari i ella, mentrestant, pensava 9 és un homo femellut. ‘Ai, Déu meu, no vull pecar!’. I en sentir olor de dona Es rector de s’Arracó Cada pic riu que te riu no vol dir missa primera quan te dic que és ben gruixada perquè té més barrinera de por t’hauràs compixada que un gall de possessió. quan te mostri ma perdiu!
  • 35. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Un dia que a sa padrina Marit, no estigueu gelós sa fufa li feia fum, d’una fruita que no es gasta. pareixia s’encenia: No fa res si un altre en tasta de cremat feia perfum. mentre n’hi hagi per vós. Es padrí s’encalentia Ai, quan la vaig tenir enterra es pardal amb so braser enmig de dos politjons, li baixava si en fugia, amb so roce des collons ja no hi ‘via res a fer. li vaig omplir es cul de terra. Si el teniu des petitons, Quan la vaig tenir ajeguda val més dur-lo ben tapat. que la passava davall, Un home si és ben dotat no n’havia vista cap mai pot anar sense calçons! que la tengués tan peluda. A davall es davantal Li tocava, li tocava Sant Antoni no descansa i sa mare se’n temé.Antoni Mateu Vera Vives tant li és una mà com s’altra Sa jove, per quedar bé, per remenar-se es pardal. calava es cap i becava. Basta, nines, nines, basta! Sa poma de sa padrina Sempre pensau lo mateix: no li pot pervenir mal grosseries mal xerrades perquè ha esquinçat es pardal i es vespre boixar bé. de cent soldats de marina. Presumeixen de sa mida A devora un ametler des seu membre ‘preciat; i a s’ombra de sa prunera més d’un amb aquesta fresca una femella em va fer 10 el té ben atrofiat. sa pell de sa fava enrera. I en sentir olor de dona Al·lotes, voltros teniu Un general que va a guerra enmig de sa forcadura sap menar un cavall bo. una figaflor madura S’al·lota me té una flor que és bona per sa perdiu. com una boca de gerra.
  • 36. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Tenc uns ous com dos ribells Ses putes de Son Fonoll i un pardal tan mal de tòrcer la tenen com un garbell; que encara tendria força passegen un foradell per quaranta foradells. que hi poden posar es genoll. Es rector de Sant Marçal Sant Antoni n’és vingut va fer una fantasia: amb un ase amb quatre cames. se va esqueixar sa camia Si sa dona no té mames, amb sa punta des pardal. s’home queda ben fotut. Quan la vaig tenir ajaguda Sant Antoni n’és vingut amb so cap a s’escaló dia desset de gener. tenia es botifarró Venturós s’home que té que no tenia cap ‘rua. dona i no el fa banyut. Sa teva poma, Aineta, Sant Antoni gloriós diuen que no té capoll, va néixer en temps de vencisos;Antoni Mateu Vera Vives només té un foradinoi en posar-li es calçons per posa-hi sa xueta. ja tenia es collons grisos. Hortolana, hortolana, Sant Antoni remenava quines pomes tens a s’hort? en s’hivern i en s’estiu, Totes son de cuiro fort i tenia una perdiu manco sa teva, que és blana. que dos quilos li pesava. Sa poma d’aquesta al·lota El dimoni és a l’infern ha de mester beneir i l’infern està a les fosques, amb so pardal d’un fadrí i quan no té res que fer 11 que tengui bona cabota. amb so pardal mata mosques. I en sentir olor de dona Darrera una mata bona En vaig barrinar una enterra vaig sentir lladrar un ca devora dos garballons i va ser un capellà i amb so tup-tup des collons que barrinava una dona. li vaig omplir es cul de terra.
  • 37. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... I si vols venir, vendràs Diuen que per passar gust a s’hort a collir magranes; no només s’ha de menjar, mentre tu les colliràs hi fa més un bon boixar jo te tocaré ses mames. que és més bo per sa salut. I si vols venir, vendràs Anant a Lluc hi ha espines a s’hort a collir melons. ‘ferrades per sa paret. Mentre tu els e colliràs Es capellà Ferreguet jo te tocaré es collons. va loco per ses fadrines. Quan jo era ben petit Darrera un redol d’ullastres me rentaven dins sa pica. una verge em vaig boixar I ara que ja som més gran i de llavonses ençà ja no m’hi cap ni sa pipa. a sa fava hi tenc padastres. Per un cocarroi de guixes Jo tenc un animalet que jo te vaig regales que no té os ni té espina;Antoni Mateu Vera Vives tu te deixares tocar quan sent olor de fadrina es forat d’allà on pixes. s’enravena i queda dret. Al·lota, véns per avall? Me cag en sa sang d’un pop Mos juntarem ses panxes; i d’un escarabat viu! es collons seran ses manxes Un home sense perdiu i sa poma sa fornal. perd s’alegria del tot. Quan jo passava més gust Per sa salut des teus ossos es lumbago em va pegar. fumes tabac de s’estanc, Vaig tenir un bon disgust, i tens es collons tan grossos 12 tota fluixa em va quedar... perquè te creixen cada any. I en sentir olor de dona Jovenet ja pots cercar, Just davall es davantal jo sé lo que a tu t’encanta. hi teniu ses calentures. Es gust que te va donar En es vostre pomeral fer-ho amb una de quaranta. sempre hi ha pomes madures.
  • 38. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Sa poma de na Maria Amb sa força que m’ho fas és gran com un comellar; me romperes tres costelles, de sabonera que fa m’endevinares pes nas, un barco hi navegaria. m’escaldares ses mamelles. Un temps per una pesseta Duc tanta de calentor, podies menjar fideus. vaig més fort que una geneta. Al·lota, si no t’ajeus Quan veig qualque femelleta t’ho hauré de fer de dreta. no m’atura ni es rector. Com més llarg i gruixat és Jo li xupava es gallet sa fadrina més l’alaba, i ella em xupava sa fava, si li posen no diu res i des gust que li donava i si li treuen reclama. li vaig ‘rebassar un poquet. ‘Remil i una punyeta!’ Una mare cria un corb va dir madò Galindó i en ser gran el perd de vista.Antoni Mateu Vera Vives quan se sentí es gorrió No hi ha cosa més trista per devers sa castanyeta. que boixar amb un pardal moll. Una rosa a cada galta, Jo només te’l xuparé damunt sa boca un clavell fins que surti sa lleteta, i una mata ben espessa no et pegaré cap estreta que enrevolta es foradell. ni gens de mal te faré. Ses fadrines molt m’agraden; Des forat des meu pardal si són casades, també; un palau hi podeu fer, si són velles i arruades un hospital i un quarter 13 els e poden deixar fer! i una església catedral. I en sentir olor de dona N’Antònia sense camia, Na Maria Pixulina es rector en calçons blancs. té una poma amb trenta fulls; Mirau quina lletania quan li vénen, cluca els ulls els ensenyen an es sants! i no sap qui la barrina.
  • 39. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... A Alcúdia vaig anar Un home va anar a la mar a fer-hi una novena. amb sa seva enamorada; Quan la vaig tenir d’esquena quan la tengué despullada no vaig poder enravenar. no la va saber rentar. Es capellà Nicolau, Una dona amb un bastó aquell de ses calces brutes, se punyia es maripapo de tant que anava de putes i el se va posar tan guapo ja tenia es bessó blau. que s’inflà com un tambor. Estimat meu, dues eines Una beata a les fosques són males de manejar; feia oració a Sant Telm dues te’n vols barrinar i se tapava es betlem i amb una t’hi veus amb feines. perquè no li entressin mosques. Estimat, vols que facem Ses al·lotes de Sa Pobla lo que férem s’altre vespre? se costipen en s’estiuAntoni Mateu Vera Vives Ajuntarem pèl amb pèl perquè es metge els hi comani i amagarem la resta. un pam i mig de perdiu. Na Joana sé que té S’ermità Benet tenia baix de sa panxa un moix negre; un càvec i uns gavilans, hi ha qualcú que deu sebre un mostel i una conilla, si agafa ses rates bé. i un pardal de cent-deu pams. Jo tenc un puput crestat Sa madona diu ‘Tomeu, tancadet dins una bossa si l’amo meu se moria que en sentir miular sa moixa jo amb tu me casaria, 14 tot d’una vol treure es cap. tant m’agrada es boixar teu!’ I en sentir olor de dona Jo tenia un busqueret Cames roges de goret que volava pes cantons són bones per medicina, i una dona me’l va prendre per donar a una fadrina de dins es xap des calçons. perquè rebenti de llet.
  • 40. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Jo menjaria meló Madoneta, vós feis fira; baldament fos carabassa. madoneta, vós firau; Maria, vols que t’ho faça madoneta, vós mostrau amb so meu esquitxador? es cul i tothom vos mira. Madona, que estau de grassa, Tu tens sa poma de plata no vos temeu des mal temps. jo tenc es pardal d’acer. Si se rompen es sostens Maria, vols que t’ho faça hi haurà mames per sa plaça. a s’ombra des cirerer? Ella jura i perjura M’han dit darrere un cantó que fadrí no l’ha tocada, que ella té unes bones mames emperò està més gronxada i una cova entre ses cames; que una figaflor madura. dóna gust es tocar-ho! Començares joveneta M’han dit darrere un cantó a dar gust a n’es fadrins. que tu tens un bons bemols,Antoni Mateu Vera Vives A l’infern de més endins enmig un tronxo de col serà ca teva, filleta. que s’empina en tocar-lo. Aquest jove té tossina Una beata ocellera i no és de refredament; amiga de tots els sants sabeu de què té talent? s’aferrà amb ses dues mans de moraduix de fadrina. a n’es collons de Sant Pere. Si ses banyes fessin llum De porc en fan sobrassades, com sa lluna de gener de ses soques fan llaüts, vos assegur que es meu sogre ses dones que són casades 15 no hauria de mester quinter. a n’els homes fan banyuts. I en sentir olor de dona Una dona vella, vella, Arribaren en es quarto, vella com una barraca s’al·lota se despullà, tenia ses ungles negres en Biel l’empitonà de gratar-se sa petaca. i boixaren un bon rato.
  • 41. I en sentir olor de dona... De pinyol vermell, picants, verdes... Arribaren en es quarto, Joveneta, a poc a poc, s’al·lota se despullà no vagis tan falaguera, i en Biel li empitonà perquè sa teva ratera ben enmig des maripapo. no agafa es meu ratot. Ell va ser bo d’esbravar D’un porcellet d’un quintar però ella, com més ‘nava, no en treuen tant de saïm més calenta se posava com de sa poma verrim i no el deixava alenar. quan s’aturen de boixar. Biel, tu m’has enganada. A davall es cirerer Mira’l-te, ja no s’empina! boixava amb na Francina, Boixava més de fadrina! mos va trobar sa padrina I per això som casada? amb un tronc de lledoner. I no estàs empegueït Es rector de Sant Marçal de vorer-me aquí eixancada va fer una filigrana;Antoni Mateu Vera Vives i amb sa cotorra badada enfilà una jovençana i es gallet ben desxondit? amb sa punta des pardal. No em toquis es moraduix, Ha dit a sa seva amor ni es meu ni es de mu mare. que hi vagi prest demà vespre Es meu no és nat encara perquè té sa seva nespla i es de mu mare ja cruix. que rebenta de picor. Sa poma pega un bramul, Per un pic que li vaig fer es pardal hi va escapat. em pensava haver-la morta; Es collons fan trupa-trap tenia sa poma més forta 16 per sa regata des cul. que s’engrulla d’un ferrer. I en sentir olor de dona Madò Tronca, madò Tronca, des terme de Sant Joan, vós teniu sa poma gran, per això sempre vos ronca.

×