Your SlideShare is downloading. ×
El saber filosòfic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

El saber filosòfic

879
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
879
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Filosofia i ciutadania
  • 2. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
    • El lloc de la filosofia en el saber humà
      • Origen de la filosofia
        • La necessitat d’entendre
          • Animals que ens fem preguntes: preguntes d’un nen de 4 anys
          • Diferències entre els animals i els humans:
    Racionals Instintius Llenguatge Imitació Actitud teòrica Actitud pràctica Indeterminats Determinats Inadaptats Adaptats HUMANS ANIMALS
  • 3. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
        • El pas del mite al logos
          • Cosmos = ordre
          • Primeres explicacions de la realitat
          • Característiques dels mites:
            • Personatges llegendaris (antropomorfisme)
            • Relats imaginatius i fantàstics
            • Autor desconegut i col·lectiu
            • Caràcter tradicional i acrític
          • Els mites d’Homer (s. IX a. C.)
          • L’escola de Milet (s. VI a.C.):
            • Tales de Milet (630-546 a.C.): Aigua
            • Anaximandre (610-547 a.C.): Apeiron = indeterminat
            • Anaxímenes (588-524 a.C.): Aire
  • 4. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
    • El descobriment de la raó
    LOGOS MITE Ordre en el món, atès que està regit per lleis fixes i estables Caòtic i arbitrari, ja que no està sotmès a cap llei fixa Concepció del món
    • Racional ( logos = raó)
    • Basada en causes naturals extretes de l’experiència i l’observació
    • Causal, exclou tota finalitat o intenció de la natura
    • Crítica
    • Imaginativa i fantàstica
    • Basada en vicissituds de déus i herois
    • Finalista, els fenòmens naturals actuen d’acord amb intencions
    • Tradicional
    Tipus d’explicació
  • 5. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
      • Què és la filosofia?
        • filo-sofia = desig de saber
        • Caràcter racional, sistemàtic i crític
          • Racional: es basa en argumentacions lògiques i en observacions de l’experiència.
          • Sistemàtic: Exigeix que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades. Coneixements ordenats, sense incoherències dins del sistema que formen.
          • Crític: No s’admet res sense un examen racional previ, qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es troben raons per a fer-ho.
  • 6. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
      • Filosofia i ciència
        • Durant l’antiguitat i l’edat mitjana van unides
          • Són sabers racionals, sistemàtics i crítics
          • Pretenen trobar veritats universals sobre el món
            • Inclou tant l’estudi de la naturalesa com el de la societat
          • Comparteixen el mateix objecte d’estudi
            • Quin és l’origen de l’univers?
            • Com va sorgir la vida?
            • Per què som com som?
            • On és el límit del que podem conèixer
        • A partir del s. XVI i del naixement de la ciència moderna
          • Les lleis i les teories científiques es formulen en llenguatge matemàtic
          • Han de ser comprovades en l’experiència per tal de ser acceptades com a vàlides
  • 7. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
    • Mètode hipotètico-deductiu
      • Observació de la realitat i formulació del problema
        • Exemple: Moltes persones obeses tenen una salut física pitjor que les primes
      • Formulació d’hipòtesis
        • La presència de l’hormona X impedeixl’obesitat
      • Deducció de conseqüències
        • Si la hipòtesi és vertadera, les rates a les quals s’ha injectat l’hormona X, no s’engreixaran, encara que segueixin un règim de sobrealimentació
      • Contrastació de les hipòtesis
        • S’injecta l’hormona X a tres grups diferents de rates de mil membres cadascun
      • Refutació d’hipòtesis
        • Malgrat haver injectat l’hormona X les rates s’han engreixat
      • Formulem una nova hipòtesi
  • 8. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
    • Mètode hipotètico-deductiu
      • Observació de la realitat i formulació del problema
        • Exemple: Moltes persones obeses tenen una salut física pitjor que les primes
      • Formulació d’hipòtesis
      • La presència de l’hormona X impedeixl’obesitat
      • Deducció de conseqüències
        • Si la hipòtesi és vertadera, les rates a les quals s’ha injectat l’hormona X, no s’engreixaran, encara que segueixin un règim de sobrealimentació
      • Contrastació de les hipòtesis
        • S’injecta l’hormona X a tres grups diferents de rates de mil membres cadascun
      • Confirmació d’hipòtesis
        • Després d’haver injectat l’hormona X, les rates no s’han engreixat
      • Obtenció de resultats
        • Es formula una nova teoria sobre la influència de l’hormona X en l’obesitat
  • 9. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
      • Filosofia i religió
    COINCIDÈNCIES Pretenen ensenyar-nos a dur una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen preceptes o normes de com hem d’actuar. Dimensió pràctica Comparteixen inquietuds i problemes: el sentit de l’existència, la transcendència de l’ésser humà, l’existència de Déu,… Interessos similars DIVERGÈNCIES La religió és una forma de saber basada en la fe i que, per tant es caracteritza per la creença en les veritats revelades. La filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubtes. Tipus de saber
  • 10. Filosofia i ciutadania El saber filosòfic
    • En situacions polèmiques no raona sobre la validesa dels seus principis sinó que tracta d’imposar-los.
    • És fàcil víctima de la crida escèptica.
    • No pot justificar adequadament les seves creences.
    • A vegades és una actitud justificativa de qualsevol cosa.
    • No permet arribar a un criteri de veritat.
    • Condueix a un carreró sense sortida. Mai afirma res.
    • Els seus arguments acaben negant-se a sí mateixos
    LIMITACIONS O ASPECTES NEGATIUS
    • Proporciona una notable seguretat .
    • Creu assentar-se sempre sobre la veritat.
    • Mai es plantegen problemes sobre la validesa del coneixement.
    • Fa un ús correcte del sentit comú.
    • Afirma la pluralitat dels punts de vista i els respecta.
    • Critica les actituds dogmàtiques o realistes ingènues.
    • Critica les actituds dogmàtiques o realistes ingènues.
    • Mai condueix a errors.
    AVANTATGES O ASPECTES POSITIUS La veritat de qui opina està justificada per principis que no es poden rebatre. Cap problema. Les coses són tal com apareixen als nostres sentits. La realitat està aquí per demostrar-ho Hi tants coneixements vàlids com punts de vista. El criteri de veritat serà per tant plural i subjectiu. No hi ha possibilitat de coneixement objectiu. No hi ha veritat objectiva donat que tot són aparences canviants. CONSIDERACIÓ SOBRE LA CERTESA DEL CONEIXEMENT El criteri de veritat depèn de determinats principis que s’entenen com a inqüestionables. Es tracta de cenyir-se als fets tal com són sense interpretar-los. La veritat s’obté quan el coneixement reprodueix la realitat. La veritat s’assenta en la realitat . No hi ha veritats absolutes, sinó una pluralitat de veritats relatives. Una opinió és vàlida per les circumstàncies en que s’ha afirmat. Les veritats són plurals segons el punt de vista de cada subjecte. No hi ha cap veritat ferma i segura. L’actitud escèptica suposa abstenir-se d’afirmar res o de creure en res. Critica tota posició que intenti afirmar una veritat. DEFINICIÓ GENERAL DOGMATISME REALISME RELATIVISME ESCEPTICISME