Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)

19,436 views
19,307 views

Published on

Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
19,436
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,052
Actions
Shares
0
Downloads
159
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)

  1. 1. <ul><li>René Descartes </li></ul>Una aproximació al seu pensament
  2. 2. Meditació I: De les coses que es poden posar en dubte <ul><li>Dubte sobre les opinions admeses fins llavors com a veritables </li></ul><ul><li>Exercici de destrucció de les velles opinions </li></ul><ul><li>Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar d’aquells que ens han enganyat almenys un cop </li></ul><ul><li>En els somnis em represento coses semblants a les de l’estat de vigília (no puc distingir amb claredat ambdós estats) </li></ul>
  3. 3. Meditació I <ul><li>Encara que les coses generals puguin ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen </li></ul><ul><li>Aritmètica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5) </li></ul><ul><li>Hipòtesi del Déu enganyador: qui m’assegura que Déu no ha volgut fer que m’equivoqui en raonar matemàticament? </li></ul><ul><li>Déu és summament bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de manera que sempre m’enganyi </li></ul>
  4. 4. Meditació I <ul><li>Com menys poderós sigui el creador, més probable serà que jo m’equivoqui sempre </li></ul><ul><li>Tot i que hi ha moltes creences que sospito que són molt probables, he d’esforçar-me en jutjar-les falses </li></ul><ul><li>Hipòtesi del geni maligne: escepticisme universal </li></ul><ul><li>La seducció de les velles opinions és tan forta que em costa no recaure-hi </li></ul>
  5. 5. Meditació II: De la naturalesa de la ment humana; i que és més fàcil de conèixer que el cos <ul><li>Suposaré que tot el que veig és fals </li></ul><ul><li>Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”, primer principi absolutament veritable </li></ul><ul><li>La ment no pot tenir les propietats dels cossos </li></ul><ul><li>Què sóc? Sóc una cosa que pensa ( res cogitans ), esperit, enteniment o raó </li></ul>
  6. 6. Meditació II <ul><li>El pensament és un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant </li></ul><ul><li>El jo no depèn de res material per ser conegut </li></ul><ul><li>Sóc jo qui dubta, qui entén, qui desitja, qui sent, qui percep </li></ul><ul><li>Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un bocí de cera no són les qualitats sensibles, que canvien </li></ul>
  7. 7. Meditació II <ul><li>No puc entendre la cera sense una ment humana </li></ul><ul><li>Em conec jo mateix amb més claredat i distinció </li></ul><ul><li>Encara que tot el que pensi sigui fals, n’hi ha prou amb pensar per ser (racionalisme) </li></ul><ul><li>Diferència entre percepció sensible i coneixement racional: concebem els cossos només amb l’enteniment </li></ul>
  8. 8. Meditació III: De l’existència de Déu <ul><li>Sóc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent </li></ul><ul><li>Encara que les coses que penso no siguin res, el que és cert és que les penso </li></ul><ul><li>Record del Déu enganyador, que posava en dubte es veritats matemàtiques </li></ul><ul><li>Necessitat de demostrar l’existència de Déu abans de tirar endavant, per veure si pot ser enganyador </li></ul>
  9. 9. Meditació III <ul><li>Divisió dels pensaments: imatges (representen coses), volicions i judicis (efectuen accions) </li></ul><ul><li>Les idees en si no poden ser falses: “tant se val que imagini una cabra o una quimera” </li></ul><ul><li>Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi són semblants a les coses que hi ha fora de mi) </li></ul><ul><li>Tipus d’idees: adventícies (sensibles), factícies (inventades) i innates (que tinc de naixement) </li></ul>
  10. 10. Meditació III <ul><li>Les idees sensibles són involuntàries i s’assemblen als seus objectes, però hi ha casos en què són diferents (el sol l’experimento com a petit però l’astronomia diu el contrari) </li></ul><ul><li>Fins ara havia cregut en l’existència de les coses externes per un impuls cec </li></ul><ul><li>Les idees que representen substàncies contenen més realitat objectiva que les que representen modes o accidents </li></ul><ul><li>Hi ha tanta realitat en la causa com en l’efecte </li></ul>
  11. 11. Meditació III <ul><li>El més perfecte no pot dependre del menys perfecte </li></ul><ul><li>Tot el que es troba objectivament en la idea es troba efectivament en la causa </li></ul><ul><li>Cal arribar a una idea primera la causa de la qual sigui un patró o model </li></ul><ul><li>A part de la idea del jo, n’hi ha una que representa Déu </li></ul>
  12. 12. Meditació III <ul><li>Algunes de les idees clares i distintes que tinc poden provenir de mi </li></ul><ul><li>La idea d’un Déu infinit no pot provenir de mi, atès que sóc finit </li></ul><ul><li>Déu: substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora </li></ul><ul><li>Com jo no puc haver format aquesta idea, ha de provenir d’una substància infinita: Déu existeix </li></ul>
  13. 13. Meditació III <ul><li>Hi ha més realitat en la substància infinita que en la finita </li></ul><ul><li>Déu: idea clara i distinta, amb més realitat representacional que cap altra, ésser amb totes les perfeccions </li></ul><ul><li>No comprenc l’infinit, però la idea de Déu és la més clara i distinta </li></ul><ul><li>D’on he rebut l’existència? Si fos totalment independent, jo seria Déu </li></ul>
  14. 14. Meditació III <ul><li>Hi ha d’haver una primera causa </li></ul><ul><li>La idea de Déu és innata, com la marca del meu autor: la meva existència com un jo implica la de Déu </li></ul><ul><li>No pot ser enganyador, ja que l’engany implica defecte i Déu és perfecte </li></ul><ul><li>Moment de contemplar la bellesa de la llum divina, anticipació de la vida eterna </li></ul>
  15. 15. Meditació IV: De la veritat i la falsedat <ul><li>El coneixement del jo i de Déu és superior que el de les coses externes </li></ul><ul><li>Déu no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el món </li></ul><ul><li>L’error depèn de mi, la seva causa no és Déu </li></ul><ul><li>No sóc capaç d’entendre els designis de Déu, que m’ha creat amb l’opció de l’error </li></ul>
  16. 16. Meditació IV <ul><li>Cal considerar la totalitat de la creació com a perfecta, no les criatures particulars </li></ul><ul><li>Les causes de l’error són l’enteniment i la voluntat, concretament “el fet que no retinc la meva voluntat dins els límits de l’enteniment” </li></ul><ul><li>Dualisme: no només existeixo com una cosa que pensa sinó que tinc alhora una idea de la naturalesa material </li></ul><ul><li>La imperfecció és pròpia de l’ésser humà i del mal ús de la llibertat </li></ul>
  17. 17. Meditació IV <ul><li>És millor que algunes de les parts de l’univers tinguin defectes que un univers on tot sigui igual </li></ul><ul><li>Déu m’ha donat la possibilitat de no fer mai un judici sobre coses que no sé clarament si són veritat </li></ul><ul><li>No puc errar si mantinc la meva voluntat dins els marges del meu coneixement </li></ul><ul><li>He après el que he d’evitar per no equivocar-me </li></ul>
  18. 18. Meditació V: De l’essència de les coses materials, i novament de l’existència de Déu <ul><li>Cal que ens desempalleguem dels dubtes i mirem si podem tenir algun coneixement sobre les coses materials </li></ul><ul><li>Abans d’examinar si existeixen, hem de fer referència a les seves idees </li></ul><ul><li>Idea d’extensió i les seves parts: longitud, llargada i profunditat </li></ul><ul><li>Són idees no fingides, sinó amb una naturalesa immutable (en un triangle els seus angles equivalen a dos rectes), no són un pur no-res </li></ul>
  19. 19. Meditació V <ul><li>En mi trobo la idea d’un ésser màximament perfecte, igual com hi trobo la d’una figura o un nombre </li></ul><ul><li>Tendeixo a pensar que l’existència pot separar-se de l’essència de Déu (per tant, que puc pensar Déu com a no existent) </li></ul><ul><li>Però no són separables, ja que no es pot concebre un Déu al qual li manqui l’existència (igual a com no és concebible una muntanya sense vall) </li></ul><ul><li>És la necessitat de l’existència de Déu allò que determina el meu pensament a concebre’l així </li></ul>
  20. 20. Meditació V <ul><li>Sempre que pensi en l’ésser sobirà, li he d’atribuir totes les perfeccions (influència de Sant Anselm) </li></ul><ul><li>La certesa de la resta de coses depèn de la veritat que hi ha un Déu existent, atès que la seva idea es presenta clarament i distintament </li></ul><ul><li>Després de reconèixer que hi ha un Déu, reconec que totes les coses en depenen i que no és enganyador, per tant, el que conec clarament i distintament no pot ser fals </li></ul>
  21. 21. Meditació VI: De l’existència de les coses materials i de la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home <ul><li>Em resta examinar si existeixen les coses materials </li></ul><ul><li>Déu és capaç de produir totes les coses que puc concebre distintament </li></ul><ul><li>El món extern es redueix a les nostres idees de les qualitats primàries </li></ul><ul><li>Diferència entre la imaginació i la pura intel·lecció o concepció: imaginar objectes geomètrics implica un esforç que no s’ha de fer per concebre’ls </li></ul><ul><li>La imaginació sembla que depèn d’alguna cosa no mental </li></ul>
  22. 22. Meditació VI <ul><li>Imagino també les qualitats secundàries, que es perceben per mitjà d’un sol sentit. Caldrà examinar què és sentir </li></ul><ul><li>Puc fer esment de les sensacions externes i les internes </li></ul><ul><li>Considerant les idees de les qualitats, calia concloure que podia percebre coses diferents del pensament: els cossos d’on provenien aquestes idees </li></ul><ul><li>Encara que les idees que arriben pels sentits es presentessin en contra de la meva voluntat, això no provaria que procedissin de coses diferents de mi </li></ul>
  23. 23. Meditació VI <ul><li>Sóc una cosa que pensa: potser tingui un cos, però com tinc idees clares i distintes de mi mateix com a cosa pensant i del meu cos com a cosa extensa, sóc diferent del cos i puc existir sense ell </li></ul><ul><li>Hi ha facultats que han d’existir en una substància extensa: tenim una facultat passiva de sentir però hi ha d’haver una facultat activa que produeixi les idees de les coses materials </li></ul><ul><li>Aquesta facultat ha de trobar-se en una substància diferent de mi, que posseeixi formalment o eminentment la realitat objectiva de les idees </li></ul>
  24. 24. Meditació VI <ul><li>Aquesta substància pot ser Déu, un cos o una substància més noble que els cossos </li></ul><ul><li>Déu no ens pot enganyar, per tant, no ens envia directament aquestes idees ni indirectament per una altra criatura </li></ul><ul><li>Déu m’ha donat una inclinació molt forta a creure que procedeixen de les coses materials, per tant, els cossos existeixen </li></ul><ul><li>Les coses posseeixen realment les qualitats primàries d’extensió, figura i moviment, però no necessàriament les secundàries </li></ul><ul><li>Dualisme cos/ment: analogia entre el pilot i la nau </li></ul>
  25. 25. Meditació VI <ul><li>Però les sensacions internes em mostren que estic unit estretament al meu cos: quan rebo una ferida sento dolor </li></ul><ul><li>Des de petits cometem l’errada de pensar que les coses són com les veiem: per exemple, la magnitud del sol </li></ul><ul><li>Les sensacions són útils, la qual cosa no vol dir que siguin vertaderes </li></ul><ul><li>La meva naturalesa no coneix universalment totes les coses: som finits i tenim un coneixement limitat </li></ul><ul><li>Com és que la bondat de Déu no evita que la naturalesa de l’ésser humà sigui fal·lible? </li></ul>
  26. 26. Meditació VI <ul><li>La ment és indivisible i el cos divisible: són del tot diferents </li></ul><ul><li>Les sensacions es transmeten a la ment a través d’una glàndula del cervell </li></ul><ul><li>Rebutjo la incertesa sobre el fet que no puc distingir entre somni i vigília: la memòria sí que pot unir les coses que ens passen a la vigília, però no els somnis </li></ul><ul><li>Puc lligar tots els esdeveniments de la vigília en un jo </li></ul><ul><li>La vida humana, però, s’equivoca en coses particulars i per això reconeixem la feblesa de la nostra naturalesa </li></ul>
  27. 27. <ul><li>René Descartes </li></ul>Autor de la presentació: Enric Gil Garcia www.enricgil.cat 2011 Col·legi Sant Andreu - Badalona

×