Comunicació: Una experiència d'educació
estètica a l'escola: el Projecte Comènius
filosofia i art contemporani europeu
Enr...
Quan ens vam plantejar el treball so-       determinades informacions. I a més a       Posteriorment es va visitar l'expos...
Cubelles, on van descobrir moltes
coses de la vida del mar i animals
reals del medi aquàtic, van voler crear
uns éssers fa...
2.- Exposició a l'escola d'obres           escultures,   pintures,    fotografies,      Per parelles, i com el seu nom ind...
colors no van quedar gaire bé. A més a      Això últim era molt important, doncs
                                         ...
calcular mides, proporcions i despeses        com contínuament, per poder anar
es va fer amb una gran motivació.          ...
ganes d'anar a pintar, a modelar... Se'ls
havia encomanat quelcom i se sentien
motivats per esdevenir petits artistes.

Al...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Filosofia i art contemporani europeu. X Trobada de plàstica

766
-1

Published on

Comunicació: Una experiència d'educació
estètica a l'escola: el Projecte Comènius
filosofia i art contemporani europeu
Enric Calvet Tomas
Ignacio Andrés Garralaga
Escola Pública Pau Vila
(Esparreguera)

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
766
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Filosofia i art contemporani europeu. X Trobada de plàstica

  1. 1. Comunicació: Una experiència d'educació estètica a l'escola: el Projecte Comènius filosofia i art contemporani europeu Enric Calvet Tomas Ignacio Andrés Garralaga Escola Pública Pau Vila (Esparreguera) A l’escola pública Pau Vila conjuntar i aprofundir línies de d’Esparreguera treballem des de fa 10 treball ja obertes a les escoles anys en el projecte Filosofia 6-18, associades: filosofia per nens impulsat per l'IREF (Institut per la (Philosophy for Children), educació Recerca i l’Ensenyament de la estètica i valoració de la construcció i Filosofia). El projecte pretén afavorir la diversitat europees. Algunes de les habilitats de pensament i diàleg les finalitats especifiques del dels infants per tal que esdevinguin projecte son les de reflexionar, buscar persones raonables, capaces de el sentit i compartir l'art mes nou des de pensar per elles mateixes i la mirada dels ulls mes nous, així com preparades per construir una societat incrementar la participació en el grup i democràtica i participativa. la creativitat. Desenvolupar la capacitat de judici L'assoliment d'aquests objectius no es pot fer únicament a través de d'aprendre a gaudir de l'art i amb l'art, programes específics de lògica o intercanviar punts de vista, potenciar filosofia. Sense excloure aquesta el diàleg i la reflexió per evitar el possibilitat, és mes fàcil i eficaç fer-ho subjectivisme mes superficial en la a través de les pròpies activitats del currículum, i en tots els camps que valoració de l'art contemporani, l'activitat escolar permet. D'aquí que intercanviar creacions amb nois i consideréssim la necessitat de noies de diferents països, permetrà, desenvolupar els judicis dels nostres esperem, aprendre a participar en la alumnes també en els aspectes lligats construcció d'Europa també des de la a l’estètica i l'art, a la idea i la presèn- sensibilitat artística. cia de la bellesa en les nostres vides, a A la pràctica, aquest projecte ha la creativitat i la cerca de formes cristal·litzat en un munt d'activitats i d'expressió noves. propostes desenvolupades unes al Des de 1996 coordinem un projecte llarg del curs 96-97 i d'altres en vies Comènius amb altres tres escoles de de realització en els cursos següents. primària de diversos països: Escòcia, Presentarem els tres eixos que hi ha a Bèlgica i Itàlia. El projecte, que compte la base del nostre projecte i tres de les amb el suport de l'IREF i del MACBA, activitats realitzades, que es diu Filosofia i Art Contemporani exemplifiquen cadascun d'aquests Europeu (PECA en l’acròstic del nom eixos i algunes de les dinàmiques de en anglès). Amb ell pretenem treball seguides.
  2. 2. Quan ens vam plantejar el treball so- determinades informacions. I a més a Posteriorment es va visitar l'exposició bre l’estètica a l'escola, la reflexió més és possible. que al MACBA s'exhibia la tardor del sobre l'art i sobre la bellesa, el primer 96 sobre Kandinsky. Alguns alumnes Podem parlar: preguntar-nos en veu del Cicle Superior van acompanyar dubte que ens va assaltar va ser si alta què hi ha en el quadre, l’escultura els alumnes de 1er de Cicle Inicial en això no seria una empresa massa o l'obra que sigui, què representa, agosarada per afrontar en els cicles aquesta visita. quins són i com s'utilitzen els colors, de Primària, i mes encara en el els materials, les línies, les formes, Mentre visitaven la sala d'en Kan- Parvulari. l'espai, el moviment, discutir de. tot dinsky, aquests nens i nenes de 6 anys L’anàlisi de les coses que crèiem es això, ajudar-nos col·lectivament a van observar que "primer pintava for- podien fer, i les que no, ens va portar mirar millor, compartir la mirada. mes com les del quadre dels "víkings" (Cant del Volga, 1906), però després a una primera conclusió. Els nostres Podem crear, participar en proces- va voler anar mes enllà i va pintar infants, des d'edats ben sos de creació, individuals o amb els colors”. Era la seva manera primerenques, i nosaltres com a col·lectius, intentar representar d'entendre i expressar el pas de la ensenyants i com a persones podem, coses, sentiments, vivències, idees figuració a l'abstracció. Després s'hi com a mínim amb llenguatges diferents, utilitzar van estar molta estona davant del • conèixer algunes coses sobre l'art i les tècniques que aprenem de manera quadre Blau de cel (Bleu de ciel, els artistes, creativa, no només com a habilitats, 1940). Amb la monitora del MACBA i • parlar sobre les obres d'art, com a manualitats. els nois mes grans que els • participar en processos de creació. acompanyaven van anar elaborant Parlem en primera persona per que tot múltiples interpretacions d'aquesta això té molt més sentit quan ens ho Aquests tres eixos vam veure que obra. plantegem també com a ensenyants i podien configurar l'esquelet de les com a persones. No som mestres que Aquesta primera aproximació al propostes i del treball que s'havia de ja ho sabem tot i ensenyem als coneixement d'un artista cabdal del realitzar. Però es tracta d'aspectes que alumnes què han de fer o com. L'equip s. XX va deixar un pòsit que es va difícilment es poden deslligar l'un de de mestres està implicat també en recuperar mesos mes tard, permetent l'altre. Es per això que vam adoptar aquesta recerca perquè partim d'una una veritable "apropiació" de l'obra mentalment i també gràfica la imatge situació molt semblant a la dels Blau de cel. del triangle. Cada aspecte estava nostres alumnes: sabem ben poca cosa directament interrelacionat amb els Un matí de maig van trobar a la de l'art contemporani i, en general, altres dos i influït per ells. Això ho pissarra un enorme full enganxat. Al tenim pocs recursos per a veurem clarament en parlar de desenvolupar la nostra creativitat. Per mig del full, un petit forat deixava cadascuna de les activitats que això hem organitzat la formació entreveure una part d'una estranya presentem. interna del claustre durant al menys figura sobre fons blau. En el full hi Parlar dos anys a l'entorn del deia: "Què penses que hi pot haver desenvolupament de la capacitat de amagat sota aquest full?" Tothom va creació. començar a fer hipòtesis i a imaginar què hi devia haver a sota. 1.- Coneixem un artista del segle Ho explicaven i ho anaven dibuixant. Crear Conèixer XX Llavors algú va exclamar: "Jo crec A principi de curs, les 4 classes de que deu ser aquell quadre d'en Cicle Superior implicades en el Kandinsky, el que tenia un cel blau projecte Comènius havien escollit com amb animals fabulosos". Quan es Podem conèixer: buscar informació a nom i decoració de la porta de la va descobrir l'enigma (efectivament sobre els artistes, els títols de les classe un artista cadascuna: Miró, era aquell quadre), van treballar obres, el contingut i les Kandinsky, Calder i Dalí. Van fer sobre les característiques d'aquells característiques de les obres (què una petita recerca de la vida i les éssers fabulosos que els permetien representen i com ho fan), la seva obres dels mateixos i les van passar a viure en un habitat aeri. Aleshores, trajectòria... Tot i que ens preocupa explicar i mostrar a d'altres classes. com que dies abans havien tornat de mes l'art que la historia de l'art, es les colònies a inevitable i convenient conèixer
  3. 3. Cubelles, on van descobrir moltes coses de la vida del mar i animals reals del medi aquàtic, van voler crear uns éssers fabulosos que visquessin al mar. Van dibuixar esbossos de les siluetes d'aquests animals fabulosos i, de tota la col·lecció que es va crear, cadascú va escollir-ne un per fer-lo en formal gran i decorar-lo. La mestra aprofità per treballar diverses tècniques plàstiques (retoladors, ceres, pintura, collage), fer classificacions amb diferents criteris, repassar les característiques de la vida al fons o a la superfície del mar, etc. Finalment la classe va decidir col·locar els animals creats sobre un fons blau i fer el quadre Blau de mar. Però algú va dir "Quin blau posem com a fons d'aquest quadre?" No sabien si podria ser el mateix to de blau que havia utilitzat en Kandinsky i van estar pensant si era diferent el blau de cel i el blau de mar. Això origina una rica discussió amb observacions, arguments físics, hipòtesis, exemples i contraexemples: "...al final de tot s'ajunta el mar i el cel; allà es pot veure que son diferents"; "el mar és blau, verd fort... i on trenquen les onades és blanc; el blau de cel és mes fluix"; "depèn del dia, el color del història, doncs els animals no estaven mar i del cel varia"; "el blau de mar és mes fosc perquè té algues"; "el mar Què deu tenir?" -Un altre misteri...- complets si no tenien moviment. Van de prop té color transparent i de lluny decidir inventar-se també els Finalment es va triar una roba d'un moviments i representar-los amb el és blau fort"; de sobte un nen diu: color blau que podria representar el seu propi cos a la sala de "per què pensem que el mar é blau? blau de mar que imaginaven i es va psicomotricitat. En ella, convertida en L'aigua no té color, això ho sabem fer un gran quadre posant-hi els seus molt be" (va a buscar una mica d'aigua fons marí, el dia de la festa de l'escola animals fabulosos. Així, doncs, el en un recipient de vidre); "a lo millor es va poder veure un senzill però molt coneixement de l'obra d'un artista va és blava perquè és el reflex del sol"; digne espectacle de llum, color, música portar a moltes discussions "no és blava, nosaltres la veiem i moviment. L'art es una conquesta de relacionades amb diferents àmbits de la blava"; "de nit, la mar i el cel es l'esperit, però es pot viure amb tot el vida i del currículum escolar i a un veuen negres"; "el sol il·lumina el mar cos. procés de creació individual i i fa que sigui blau"; "l'aigua que cau col·lectiva. No va acabar aquí la amb la pluja no té color: quan plou i cauen gotes damunt nostre no ens tornem blaus. Com es que veiem el cel blau?
  4. 4. 2.- Exposició a l'escola d'obres escultures, pintures, fotografies, Per parelles, i com el seu nom indica, d'artistes locals ceràmiques, joies i una petita acompanyaven el petit grup, no tant Abans la majoria d'escolars veien les instal·lació amb aquarel·les van per fer de guies, sinó per afavorir el obres d'art només a les fotos dels seus ocupar durant tres setmanes el diàleg, preguntar, ajudar a fixar-se en llibres o a la tele. D'un temps ençà, vestíbul del centre, degudament alguna cosa, estirar les intervencions i, afortunadament, cada cop són mes condicionat com a sala d'exposicions. inevitablement, en algun cas també els qui tenen oportunitat de visitar per aclarir dubtes i preguntes en la Però no es tractava només de veure. El mida que sabessin. Com a museus, galeries, etc. En el súmmum nostre objectiu fonamental era que els de l'atenció a la població infantil, complement a la formació d'aquest nens i nenes de l'escola des de P-3 grup de "mini-monitors", un dia van molts museus tenen serveis de fins a 8é tinguessin el temps i les monitors i activitats per apropar l'art venir a l'escola dos monitors "de condicions adequades per mirar amb veritat" del MACBA. Amb ells van als nens. Tot això està molt bé i s'ha tranquil·litat, centrar-se on més els de fer. Té, però alguns treballar les obres que aviat cridés l'atenció i poder parlar en grup al s'exposarien al vestíbul i van aprendre inconvenients: preus, desplaçaments, voltant d'allò que s'oferia als seus ulls, limitació del temps de visita, gairebé una mica més com ajudar un grup a i de vegades al seu tacte. Per tal parlar, en un entrenament curt però impossibilitat de tornar-hi per veure- d'ajudar els nens i nenes a mirar i ho d'una altra manera després de fer pràctic. parlar vam organitzar les visites en algun treball a la classe... grups de mitja classe cada vegada, Unes senzilles explicacions escrites A l'escola tenim diverses experiències durant 45-50 minuts aproximadament. del treball i les opinions dels artistes de visites en grup a exposicions que D'aquesta manera els grups que volien acompanyaven cada obra a una dis- han estat importants pels alumnes podien tornar a baixar. A més a més, tancia suficient com per poder perquè els ha permès de parlar, el fet de tenir sempre les obres allí al prescindir-ne si es volia o per preguntar, dialogar entre ells i amb vestíbul, un espai ampli però de pas, consultar-les fàcilment. Aquests els monitors sobre les coses que permetia visites fugaces en molts textos es van elaborar a partir de les realment els interessaven d'allò que moments del dia. entrevistes que diversos grups estaven veient. Dins del nostre d'alumnes de 8é van fer a cadascun Un altre element per afavorir el diàleg dels artistes. projecte de lligar el diàleg filosòfic al voltant de les obres exposades era la amb l'art contemporani, activitats presencia d'acompanyants. Una vintena Amb aquestes condicions, es obvi que d'aquest tipus eren imprescindibles. A d'alumnes de 6é havien treballat més les visites van ser en general molt banda d'aprofitar les que ofereixen a fons aquestes obres, de vegades, profitoses i van ser valorades molt diferents institucions, sobre tot de fins i tot, amb els autors. positivament tant per les mestres com Barcelona, vam pensar que era possible apropar mes els infants a l'art si érem capaços d'apropar mes l'art als infants. Així, doncs, per què no convertir l'es- cola en una galeria d'art o en una sala de museu, si més no per un temps? Això es el que vam fer a final de maig del 96. Vam demanar a 10 artistes d'Esparreguera que exposessin una obra cadascú durant quinze dies a l'escola. Es tracta d'artistes amb una trajectòria de recerca creativa, preo- cupats per la renovació del llenguatge plàstic que utilitzen. Vam procurar també que hi hagués varietat en les obres presentades. D'aquesta manera
  5. 5. colors no van quedar gaire bé. A més a Això últim era molt important, doncs més, tornant al lloc del pati on havia molts estaven descontents perquè no d'anar, es va veure que els colors s'havia incorporat cap idea seva a la per la majoria d'alumnes, que "s'enganxaven" amb el verd dels maqueta final. A alguns no els normalment sempre trobaven algun xiprers del fons. També es va decidir agradava la forma, però quan una noia punt d’interès. Alguns dels suprimir una mena d'onades que la va dir que semblava com un peix, s'hi acompanyants van repetir unes part central de l'escultura tenia al van fixar amb mes atenció, mirant de quantes vegades, convertint-se voltant: no hi havia material suficient, descobrir el significat de l'obra. gairebé en "professionals" tot plegat quedava massa ple, a més a Cadascú li'n veia un de diferent, i els entusiasmats, capaços de crear un més, s'impedia la visió des dels costats. va agradar molt que una mateixa cosa clima molt receptiu en el grup que No és el mateix veure la maqueta des pogués suggerir interpretacions diverses. acompanyaven. de dalt que situar-se en el lloc a Això va ajudar molt a l'hora de posar- 3.- Realització d'una escultura col-- l’alçada real des d’on s'havia de hi un títol. Van decidir de no posar-ne, lectiva al pati mirar. Un altre canvi que es va precisament perquè la gent que la introduir va ser fer uns triangles oberts veiés pogués jugar a imaginar que era En Jordi Junyent, un escultor amic que en comptes de tancats a la part de o que significava. Si es posava un títol, viu a Esparreguera, va anar un dia de davant de l'escultura, en part per una va dir algú, només es veuria allò que febrer amb dues obres seves a les qüestió de material, però també per deia el títol. classes de 5é (al novembre havien què l'estructura "respirés" mes. visitat el MACBA i treballat escultures publiques de Barcelona). Es va parlar sobre elles i un nen proposà de fer una escultura al pati. Després de pensar i discutir sobre com podria ser i quins materials servirien per fer-la, en Jordi suggerí que fos a més a més com un joc de mirar: per intentar endevinar què pot representar, per aprendre a mirar-la des de diferents angles, per intentar treure els seus sentiments i expressions. Es farien maquetes amb pals de pol en grups petits i després s'escolliria una que fos resistent i possible de fer amb els materials que l'escola podia aconseguir. Un cop fetes les maquetes, cada grup les va presentar i explicar a la resta de la classe. En Jordi va ajudar a analitzar-les: les qüestions de seguretat, de dificultat, de color, de Quan el grup reduït que finalment va A partir d'aquest moment, tothom se la quantitat de material, de temps treballar a la maqueta definitiva la va va fer molt seva i va començar a disponible... havien d'influir a l'hora presentar a la resta de la classe es va agradar mes a cadascú, encara que per de decidir quina es feia. Com que hi trobar que a molts nens i nenes no els diferents raons, però fonamentalment havia moltes idees interessants es va agradava. Van haver d'explicar moltes "...perquè és nostra i la farem decidir de fer una votació. Els nois i de les coses que ells havien aprofundit nosaltres per tota l'escola, i mai més noies de les 7 mes votades van anar un en fer-la: sobre els colors i el fons, la tindrem l'oportunitat de fer una dia amb en Jordi al laboratori per resistència, la seguretat, la necessitat escultura com aquesta, i a més a més decidir la maqueta final i definitiva. que tingues una unitat i no es veiés és la primera escultura gran Això es va fer aprofitant idees de una barreja de formes... d’Esparreguera". Tothom va quedar varies de les propostes. El mateix dia tan convençut i animat que fins i tot la es va voler deixar la maqueta feta i feixuga feina matemàtica de pintada, però amb les presses els
  6. 6. calcular mides, proporcions i despeses com contínuament, per poder anar es va fer amb una gran motivació. endavant, es necessitava que algú col·laborés: deixant a bon preu les Només quedava fer l'escultura en fustes, les pintures o el camió que ho gran. S'havia acabat imaginar, pensar, va portar tot, fent els forats, els ferros parlar, explicar, discutir... Ara venia que uneixen tota l'estructura i que a la part més fàcil: anar fent. Evident- l’escola no es poden treballar, donant ment, aquesta idea de seguida es re diners l'AMPA o l'Ajuntament... velà falsa. Tot i que les feines havien estat molt repartides pels mestres i es 4.- Algunes conclusions treballava en equip i gairebé en sèrie, És possible treballar amb artistes i sorgien contínuament dificultats obres contemporànies gairebé des que calia resoldre, coses que no s'ha- que els infants tenen un cert domini vien pensat, problemes no previstos del llenguatge. Això ho hem pogut amb els materials o el lloc comprovar no només amb els alumnes d'instal·lació. Sort que en Jordi ja estava de Cicle Inicial del primer exemple o acostumat a tot això i sabia com sortir amb els visitants de P-3 de la nostra se'n que si no... Sort també que els exposició, sinó també en moltes altres treballadors de l'Ajuntament van ajudar activitats, tant a la pròpia escola com a fer els forats amb el martell en alguna de les nostres escoles mecànic i a muntar-la amb morter al associades del projecte Comènius. seu lloc. La incorporació d'algun tipus de Aquest aspecte de la col·laboració treball sobre l'art actual, sobre tot si d'altres persones en la realització és molt proper, fa possible enriquir d'una obra va ser molt valorat pels considerablement l'activitat escolar, nois i noies de 5é després de tot el no només en l'aspecte plàstic, sinó procés. Era una cosa que ni tan sols també en altres matèries. Com més s'havien plantejat, però van veure relacions poden establir els infants entre les diverses parts del currículum i l'art, aquest és viscut d'una manera més significativa. L'art pot esdevenir a l'escola una important font de gaudi, de creativitat, de comunicació, de diàleg i de desenvolupament del pensament. El contacte directe amb obres artístiques, a banda d'enriquir la percepció de les mateixes i els sentiments que provoquen, a banda de possibilitar una reflexió i un diàleg sobre elles, molt sovint desperta un desig, de vegades inajornable, de crear, d'explorar, d'experimentar, d'expressar coses de formes noves. Després de la visita a l'exposició de l'escola molts nens i nenes manifestaven les seves
  7. 7. ganes d'anar a pintar, a modelar... Se'ls havia encomanat quelcom i se sentien motivats per esdevenir petits artistes. Altrament, copsar la gran varietat d'opcions i camins que mostra l’activitat artística avui reforça en els infants una idea fonamental: hi ha moltes maneres d'expressar-se, de ser en la vida. Si a més d'ajudar a comprendre i respectar la diversitat d'opcions que hi ha a la vida, incita a la creativitat, a l'exploració de nous camins, a trencar amb allò conegut... el treball amb l'art esdevé no tan sols una possibilitat més per incorporar a l’escola, sinó un paradigma de les nostres intencions educatives més profundes i una potent eina per a assolir-les. Article publicat a “X Trobada de plàstica. Art i Educació”. Comunicació: Una experiència d'educació estètica a l'escola: el Projecte Comènius filosofia i art contemporani europeu. Enric Calvet Tomas i Ignacio Andrés Garralaga. Escola Pública Pau Vila (Esparreguera) Editat per l’ICE – UB, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i MACBA. Barcelona, 1998. ISBN 84-88795-39-4 Coordinadors: José M. González Ramos i Jordi Caja Francisco Dia 8 de setembre de 1997: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MACBA Dia 9 de setembre de 1997: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB

×