Your SlideShare is downloading. ×
CLIL / Aicle
CLIL / Aicle
CLIL / Aicle
CLIL / Aicle
CLIL / Aicle
CLIL / Aicle
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

CLIL / Aicle

753

Published on

Estudi sobre l’ús de recursos didàctics en l’ensenyament de l’anglès a primària: …

Estudi sobre l’ús de recursos didàctics en l’ensenyament de l’anglès a primària:
anàlisi, reflexió i propostes de millora.
3. AICLE (CLIL)

Published in: Education, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
753
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. AICLE (CLIL) ____________Pàgina 1___ Estudi sobre l’ús de recursos didàctics en l’ensenyament de l’anglès a primària: anàlisi, reflexió i propostes de millora. 3. AICLE (CLIL) A) Introducció En els darrers anys les escoles catalanes han vist com entrava, amb força, un nou enfocament en l’aprenentatge de les llengües estrangeres. L’acrònim AICLE (o CLIL, en anglès), fa referència a l’Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars en Llengua Estrangera. '“CLIL refers to situations where subjects, or parts of subjects, are taught through a foreign language with dual-focussed aims, namely the learning of content, and the simultaneous learning of a foreign language” '(Marsh, D 1994)1 . L’estudi sobre l’ús dels recursos didàctics per l’ensenyament de l’anglès a Primària. Propostes de millora2, que va elaborar el Grup d’Anglès de Formació de Formadors de l’ICE de la UAB, durant el curs 2006-2007, demostra que l’AICLE és un tema que desperta molt interès entre el professorat especialista d’anglès d’educació primària. És evident que l’experiència AICLE és considerada com a molt positiva per gairebé la totalitat dels mestres de la comarca (el 95 % de mestres la consideren com a molt o bastant positiva), tot i que en troben inconvenients o problemes d’aplicació, tal i com veurem més endavant. L’administració compta, en conseqüència, amb un professorat ben predisposat a acceptar iniciatives per fomentar la pràctica de l’AICLE a les escoles. Malgrat l’opinió favorable dels mestres i l’interès del Departament d’Educació per a fomentar l’ensenyament d’altres àrees curriculars en anglès, es pot constatar que al Vallès Occidental (comarca objecte de la nostra investigació) encara està gairebé tot per fer. Els pocs projectes que hi ha són molt recents i la meitat d’aquests projectes no són en àrees senceres sinó parcials, moltes vegades en forma de tallers. B) Àrees en les que es fa AICLE Les dades ens mostren que des del 2005 aquesta experiència s’està implantant significativament i progressiva, tot i que fa uns quants anys que el Departament d’Educació, mitjançant la convocatòria de llicències per a estades a països de parla anglesa, ja començava a 1 “AICLE fa referència a les situacions en què algunes àrees o part d’aquestes s’ensenyen mitjançant una llengua estrangera amb un doble objectiu, l’aprenentatge de continguts i l’aprenentatge simultani d’aquesta llengua estrangera” (Marsh, D 1994) 2 La realització d’aquest estudi ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006).
  • 2. AICLE (CLIL) ____________Pàgina 2___ pilotar projectes experimentals d’integració de llengua i contingut, i que des del CRLE3 es potenciaven projectes d’innovació en llengües estrangeres. Amb les dades a la mà, creiem que l’experiència AICLE és la gran mancança en l’ensenyament a primària. Només un 19% de les escoles del Vallès Occidental estan duent a terme un d’aquests projectes. El 30% ho fa en l’àrea Visual i Plàstica, el 10% en Medi, el 10% en Educació Física i el 50% en tallers. ÀREES EN LES QUE ES FAN PROJECTES D'AICLE 10% 10% 50% 30% MEDI ED. FÍSICA VISUAL I PLÀSTICA TALLERS Gràfica 1 Podem suposar que la majoria de les escoles que es decideixen a implementar un projecte d’aquest tipus trien fonamentalment les àrees d’Educació Visual i Plàstica i d’Educació Física perquè: - són àrees amb un llenguatge bàsicament instructiu. - les estratègies cognitives superiors no hi són tan presents - es pot desenvolupar tota l’àrea curricular - se’n fan una o dues sessions a la setmana - les escoles, per regla general, no disposen d’especialista, com és el cas de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica. 3 Centre de Recursos de Llengües Estrangeres del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
  • 3. AICLE (CLIL) ____________Pàgina 3___ Tot i el percentatge que representa, ¿podem considerar els Tallers com a AICLE? Les dades de què disposem indiquen que els Tallers no comprenen una àrea concreta, sinó alguns temes o unitats de programació soltes. Tot i que els tallers podrien ser considerats més “task based approach”4 que AICLE, se’ls ha de donar la importància que es mereixen. La realització de tallers comporta una integració de continguts, llengua i estratègies cognitives força propera a la metodologia AICLE. Tal i com podem observar a la gràfica 2, es pot donar la situació que una escola no s’hagi plantejat formalment un projecte AICLE, però, en canvi, ja sigui per iniciativa de l’especialista d’anglès o per decisió de l’escola, s’hi imparteixi alguna àrea o part d’aquesta, en anglès. Gràfica 25 QUINA ÀREA FAS EN ANGLÈS? 11% Naturals 5% 36% Ed. Física Visual i Plàstica Matemàtiques 5% 43% Tallers Una de les diferències més destacades entre la gràfica 1, on es pot observar en quines àrees es fa un projecte AICLE supervisat pel Departament d’Educació, i la gràfica 2 és que en aquesta apareix l’àrea de matemàtiques: Tenint com té aquesta àrea instrumental un alt contingut abstracte i conceptual, hem de suposar que els mestres que fan matemàtiques en anglès estan convençuts dels resultats i de la transferència d’estratègies cognitives superiors entre llengües. 4 “En una unitat basada en tasques el mestre no programa els aspectes lingüístics que s’estudiaran. La unitat es desenvolupa al voltant de la compleció d’una tasca central i la llengua que s’estudia es defineix a mesura que els estudiants van completant la tasca”. Richard Frost, British Council, Turkey 5 La Gràfica 1 correspon al Gràfic P30-FR, pàg. 75, de la Memoria de la llicència retribuïda esmentada a la nota 2 (d’ara endavant Memòria). Vegeu la web a la referència documental núm. 1.
  • 4. AICLE (CLIL) ____________Pàgina 4___ C) A quin nivell es fa AICLE Com es pot observar a la gràfica 3, els nivells on hi ha més presència AICLE és a Cicle Superior i al Mitjà. Sembla, doncs, que el factor edat i els coneixements previs en llengua anglesa poden condicionar l’elecció del curs per a començar a impartir una àrea en aquesta llengua estrangera. A QUIN NIVELL FAS CLIL? 24% 43% 33% Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior Gràfica 3 Com ja hem esmentat anteriorment, només el 19% de els escoles del Vallès Occidental imparteixen AICLE, però pràcticament la totalitat dels mestres enquestats consideren que és una experiència positiva o molt positiva. ¿Per què, doncs, no hi ha més presència AICLE a les escoles? D) Avantatges i inconvenients La pregunta anterior va ser contestada pels mestres enquestats de manera oberta, de manera que es van comptabilitzar les seves opinions i reflexions individuals, agrupant-les en tres grans preocupacions: - la manca de temps per programar i preparar els materials - ràtios massa elevades - dèficit de recursos, tant de caire humà com material Altres factors negatius que es van esmentar, els quals impedeixen que aquests projectes resultin reeixits van ser: la manca de formació del professorat, la insuficient competència
  • 5. AICLE (CLIL) ____________Pàgina 5___ comunicativa tant oral com escrita de l’alumnat, l’esforç que significa utilitzar sempre la llengua anglesa a classe o la poca participació d’alguns alumnes. Entre els avantatges registrats de manera més majoritària trobem les oportunitats: - d’aprendre anglès en un context comunicatiu real - d’incrementar la quantitat de temps d’exposició a la llengua estrangera - de millorar-ne la comprensió i - d’augmentar la motivació de l’alumnat. Altres aspectes que els mestres perceben com a gratificants són: la millora de l’alumnat en l’àrea d’anglès en conjunt, la normalització de l’ús d’aquesta llengua, l’aprenentatge de vocabulari específic en llengua estrangera, l’extensió de l’ús de la llengua anglesa a d’altres àrees, la integració de l’ús de noves tecnologies, el caire transversal i multidisciplinari de l’AICLE, la millora de l’autonomia de l’alumnat o la possibilitat de treballar amb grups més reduïts. E) Conclusió-reflexió El professorat, si més no d’anglès, està majoritàriament predisposat a involucrar-se i a aplicar projectes d’AICLE. El Departament d’Educació, ha de poder correspondre a aquesta receptibilitat i dedicar els recursos adequats, tant materials com humans, com per poder fer efectives les actualitzacions i millores necessàries. Cada claustre ha de ser capaç de percebre i d’integrar, com a projectes d’escola, qualsevol de les iniciatives en AICLE que haurien de ser prèviament consensuades en el seu si. És essencial implicar a tota la comunitat educativa i que el projecte d’AICLE sigui un projecte global d’escola. De fet, han estat moltes les escoles que s’han interessat pels projectes d’innovació que el Departament d’Educació ha posat en marxa. Però, encara ara, els equips directius, els claustres de professors i els consells escolars veuen la implementació dels projectes d’AICLE amb preocupació i amb un cert recel. Les escoles, abans de posar en marxa un projecte que necessita de tanta implicació i esforç, es volen assegurar de gaudir dels recursos necessaris per tal de garantir-ne la seva continuïtat i del recolzament teòric i de resultats contrastats per tal d’involucrar les seves respectives comunitats.
  • 6. AICLE (CLIL) ____________Pàgina 6___ F) Referències documentals relacionades amb el tema 1) http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200607/memories/1598m.pdf 2) Diversos autors (2006) CLIL in Catalonia, from Theory to Practice. Barcelona: APAC Monographs, 6. 3) A Task-based approach. Richard Frost, British Council, Turkey http://www.teachingenglish.org.uk/think/methodology/task_based.shtml 4) Sobre els efectes de l' en l' edat aprenentatge escolar d' llengua estrangera, Carme Muñoz, Carmen Pérez, MªLuz una Celaya, Teresa Navés, MªRosa Torras, Elsa Tragant, Mia Victori Universitat de Barcelona http://www.ub.es/ice/portaling/eduling/cat/n_1/munoz-art.htm ======================================================================= Autors: Joan Grau Riera (Coordinador), Núria Biosca Perich, Teresa Bosch Radó, Christel Cazorla Bó, Enric Calvet Tomàs, Anna Esteban Nieto, M. Emília Masdéu Chimeno, Manoli Moledo Nores, Antonio Orihuela Lechuga, Ma Carmen Pérez Martín, M. Mercè Puigdueta Subirana, Gemma Trias Gilart

×