• Save
SERRAT I
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

SERRAT I

on

  • 1,115 views

Musica de Joan Manel Serrat

Musica de Joan Manel Serrat

Statistics

Views

Total Views
1,115
Views on SlideShare
1,113
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 2

http://www.slideshare.net 2

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    SERRAT I SERRAT I Presentation Transcript

    • ARA QUE TINC 20 ANYS (1966) Lletra i música: Joan Manel Serrat Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang. Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta. Avui que encara tinc veu i encara puc creure en déus... Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua, al blat i al camí,que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre, i al vent que al matí ve a besar-me el rostre. Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre. Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang. Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar, o en veure un infant plorar... Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel món. Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren. Vull i vull i vull cantar. Avui que encara tinc veu. Qui sap si podré demà. Però avui només tinc vint anys. Avui encara tinc força, i no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang...
    • ARA QUE TINC 20 ANYS (1966) Lletra i música: Joan Manel Serrat Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang. Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta. Avui que encara tinc veu i encara puc creure en déus... Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua, al blat i al camí,que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre, i al vent que al matí ve a besar-me el rostre. Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre. Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang. Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar, o en veure un infant plorar... Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel món. Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren. Vull i vull i vull cantar. Avui que encara tinc veu. Qui sap si podré demà. Però avui només tinc vint anys. Avui encara tinc força, i no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang...
    • TEMPS ERA TEMPS (1980) Lletra i música: Joan Manel Serrat Temps era temps que vam sortir de l'ou amb l'or a Moscú, la pau al coll, la flota al moll i la llengua al cul, amb els símbols arraconats, l'aigua a la font, les restriccions i l'home del sac. Temps era temps que més que bons o dolents eren els meus i han estat els únics. Temps d'estraperlo i tramvies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria. Temps d'"Una, Grande y Libre", "Metro Goldwyn Mayer", "Lo toma o lo deja", "Gomas y lavajes" Quintero, León i Quiroga; Panellets i penellons; Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Temps era temps que d'hora i malament ho vam saber tot: qui eren els reis, d'on vénen els nens i què menja el llop. Tot barrejat amb el Palé, i la Formación del Espíritu Nacional i els primers divendres de mes. Senyora Francis, m'entén? amb aquests coneixements, què es podia esperar de nosaltres? Si encara no sabem, senyora, què serem quan siguem grans els fills d'un temps, els fills d'un país orfe.
    • TEMPS ERA TEMPS (1980) Lletra i música: Joan Manel Serrat Temps era temps que vam sortir de l'ou amb l'or a Moscú, la pau al coll, la flota al moll i la llengua al cul, amb els símbols arraconats, l'aigua a la font, les restriccions i l'home del sac. Temps era temps que més que bons o dolents eren els meus i han estat els únics. Temps d'estraperlo i tramvies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria. Temps d'"Una, Grande y Libre", "Metro Goldwyn Mayer", "Lo toma o lo deja", "Gomas y lavajes" Quintero, León i Quiroga; Panellets i penellons; Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Temps era temps que d'hora i malament ho vam saber tot: qui eren els reis, d'on vénen els nens i què menja el llop. Tot barrejat amb el Palé, i la Formación del Espíritu Nacional i els primers divendres de mes. Senyora Francis, m'entén? amb aquests coneixements, què es podia esperar de nosaltres? Si encara no sabem, senyora, què serem quan siguem grans els fills d'un temps, els fills d'un país orfe.
    • 20 DE MARÇ (1970) Lletra i música: Joan Manel Serrat M'hauria agradat estar despert aquell matí que amb un vestit verd entre uns bladars ell va arribar. Venia xiulant, com un infant. Tenia plenes d'ocells les mans i cel amunt els anava escampant. El voltaven les abelles. Duia un barret de roselles i a la bandolera em duia la primavera el vint de març. M'hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons oberts i en el meu son intuir com..., teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d'una perdiu. I del conill la mirada i olorar la matinada que a la bandolera ens va dur la primavera el vint de març. M'hauria agradat estar despert. Jeure damunt d'un roc com un lluert de panxa al sol i amb un flabiol, i haver sortit a rebre'l com cal i guarnir amb flors de paper els portals com si fos temps de carnaval. Però aquell matí jo dormia tranquil, perquè no sabia que a la bandolera em duia la primavera el vint de març
    • 20 DE MARÇ (1970) Lletra i música: Joan Manel Serrat M'hauria agradat estar despert aquell matí que amb un vestit verd entre uns bladars ell va arribar. Venia xiulant, com un infant. Tenia plenes d'ocells les mans i cel amunt els anava escampant. El voltaven les abelles. Duia un barret de roselles i a la bandolera em duia la primavera el vint de març. M'hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons oberts i en el meu son intuir com..., teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d'una perdiu. I del conill la mirada i olorar la matinada que a la bandolera ens va dur la primavera el vint de març. M'hauria agradat estar despert. Jeure damunt d'un roc com un lluert de panxa al sol i amb un flabiol, i haver sortit a rebre'l com cal i guarnir amb flors de paper els portals com si fos temps de carnaval. Però aquell matí jo dormia tranquil, perquè no sabia que a la bandolera em duia la primavera el vint de març
    • PARAULES D’AMOR (1984) Lletra i música: Joan Manel Serrat Ella em va estimar tant... Jo me l'estimo encara. Plegats vam travessar una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu món llavors quan en la llar cremàvem només paraules d'amor... Paraules d'amor senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem quinze anys. No havíem tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertàvem del son dels infants. En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comediants. D'històries d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més, teníem quinze anys... Ella qui sap on és, ella qui sap on para. La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la. Però sovint en fer-se fosc, de lluny m'arriba una cançó. Velles notes, vells acords, velles paraules d'amor…
    • PARAULES D’AMOR (1984) Lletra i música: Joan Manel Serrat Ella em va estimar tant... Jo me l'estimo encara. Plegats vam travessar una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu món llavors quan en la llar cremàvem només paraules d'amor... Paraules d'amor senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem quinze anys. No havíem tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertàvem del son dels infants. En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comediants. D'històries d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més, teníem quinze anys... Ella qui sap on és, ella qui sap on para. La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la. Però sovint en fer-se fosc, de lluny m'arriba una cançó. Velles notes, vells acords, velles paraules d'amor…
    • ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR (1984) Lletra : Josep Vicenç Foix Música: Joan Manel Serrat És quan plou que ballo sol, vestit d'algues, or i escata, hi ha un pany de mar al revolt i un tros de cel escarlata, un ocell fa un giravolt i treu branques una mata, el casalot del pirata és un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era, em vesteixo d'home antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandera; amb una agulla saquera mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina, amb perles a cada mà visc al cor d'una petxina, só la font del comellar i el jaç de la salvatgina, -o la lluna que s'afina en morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina.
    • ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR (1984) Lletra : Josep Vicenç Foix Música: Joan Manel Serrat És quan plou que ballo sol, vestit d'algues, or i escata, hi ha un pany de mar al revolt i un tros de cel escarlata, un ocell fa un giravolt i treu branques una mata, el casalot del pirata és un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era, em vesteixo d'home antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandera; amb una agulla saquera mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina, amb perles a cada mà visc al cor d'una petxina, só la font del comellar i el jaç de la salvatgina, -o la lluna que s'afina en morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina.
    • CONILLET DE VELLUT (1970) Lletra i música : Joan Manel Serrat Era suau com el vellut, i poregosa com un conill menut. En Snoopy era el seu heroi i li agradava jugar com un noi i de la mà em duia amunt i avall sense parar. Com un estel fent tombarelles pel cel, (és "maco" el temps d'estimar), i no va ser aquell un temps perdut. Conillet de vellut. Però el conill fora del niu m'enganyava amb qualsevol objectiu, se'm perdia en el forat d'una Nikon o una Hassenlblad... Calia triar o tocar el dos o fer un "ménage à trois". Però això és immoral quan s'és un home com cal, ibèric, mascle i cristià, i em vaig quedar sol i fotut, conillet de vellut. L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar t'afusellen en cada exemplar. Diuen que t'ha dat un lloc Richard Avedon a New York. No et pots queixar. El que somniaves ja ho tens a la mà. Et coneix la gent, t'estima un adolescent i un "iaio" et vol adoptar. Ets feliç amb el teu nou drut? Conillet de vellut... Però avui he vist el cel obert, Déu, que és bo i que sap el que sofert, m'ha deixat els seus consells en un aparador de can Castells, i m'he comprat el llibre "La fotografia és un art". I abans d'un mes seré millor que en Pomés. Ja saps a on em trobaràs... dos-zero-tres, vuit-dos, vuit-dos, conillet poregós. Sense un romanço ni un rebut, conillet de vellut
    • CONILLET DE VELLUT (1970) Lletra i música : Joan Manel Serrat Era suau com el vellut, i poregosa com un conill menut. En Snoopy era el seu heroi i li agradava jugar com un noi i de la mà em duia amunt i avall sense parar. Com un estel fent tombarelles pel cel, (és "maco" el temps d'estimar), i no va ser aquell un temps perdut. Conillet de vellut. Però el conill fora del niu m'enganyava amb qualsevol objectiu, se'm perdia en el forat d'una Nikon o una Hassenlblad... Calia triar o tocar el dos o fer un "ménage à trois". Però això és immoral quan s'és un home com cal, ibèric, mascle i cristià, i em vaig quedar sol i fotut, conillet de vellut. L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar t'afusellen en cada exemplar. Diuen que t'ha dat un lloc Richard Avedon a New York. No et pots queixar. El que somniaves ja ho tens a la mà. Et coneix la gent, t'estima un adolescent i un "iaio" et vol adoptar. Ets feliç amb el teu nou drut? Conillet de vellut... Però avui he vist el cel obert, Déu, que és bo i que sap el que sofert, m'ha deixat els seus consells en un aparador de can Castells, i m'he comprat el llibre "La fotografia és un art". I abans d'un mes seré millor que en Pomés. Ja saps a on em trobaràs... dos-zero-tres, vuit-dos, vuit-dos, conillet poregós. Sense un romanço ni un rebut, conillet de vellut
    • PARE (1973) Lletra i música : Joan Manel Serrat Pare digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca. Pare que el riu ja no és el riu. Pare abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu. Pare digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-se. Pare que el bosc ja no és el bosc. Pare abans de que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca, llaurar el blat entre les enrunes, pare i tancar amb tres panys la casa i deia vostè... Pare si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells. Pare on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel. Pare que el camp ja no és el camp. Pare demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant. Pare ja són aquí... Monstres de carn amb cucs de ferro. Pare no, no tingueu por, i digueu que no, que jo us espero. Pare que estan matant la terra. Pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra
    • PARE (1973) Lletra i música : Joan Manel Serrat Pare digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca. Pare que el riu ja no és el riu. Pare abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu. Pare digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-se. Pare que el bosc ja no és el bosc. Pare abans de que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca, llaurar el blat entre les enrunes, pare i tancar amb tres panys la casa i deia vostè... Pare si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells. Pare on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel. Pare que el camp ja no és el camp. Pare demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant. Pare ja són aquí... Monstres de carn amb cucs de ferro. Pare no, no tingueu por, i digueu que no, que jo us espero. Pare que estan matant la terra. Pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra
    • SAPS (1969) Lletra i música : Joan Manel Serrat Saps, el gerani ha florit a casa meva. Saps, saps que cada matí l'amor es lleva. Saps, les llàgrimes, el temps les arrossega. Saps, després de l'hivern neix la primavera. Saps, s'ha perdut la teva olor i no recordo ni el color d'aquells ulls que tant em varen mirar... Quan el meu cos lligaves amb les teves mans i jo era un infant. Quan et sentia a prop en arribar la nit i em feia petit. Saps, ja torno a riure amb qualsevol cosa. Saps, avui els teus records no em fan cap nosa
    • SAPS (1969) Lletra i música : Joan Manel Serrat Saps, el gerani ha florit a casa meva. Saps, saps que cada matí l'amor es lleva. Saps, les llàgrimes, el temps les arrossega. Saps, després de l'hivern neix la primavera. Saps, s'ha perdut la teva olor i no recordo ni el color d'aquells ulls que tant em varen mirar... Quan el meu cos lligaves amb les teves mans i jo era un infant. Quan et sentia a prop en arribar la nit i em feia petit. Saps, ja torno a riure amb qualsevol cosa. Saps, avui els teus records no em fan cap nosa
    • CANÇÓ DE MATINADA (1969) Lletra i música : Joan Manel Serrat Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar. Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. O potser un gall que dins la cort canta. La nit és morta, i ja es fa clar, la nit és morta, i ja es fa clar. Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara. S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha, per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg, el camí que han de fer és molt llarg. Cap a vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple. De roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua, el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant a les velletes que, pansidetes, cap a l'església van caminant, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara.
    • CANÇÓ DE MATINADA (1969) Lletra i música : Joan Manel Serrat Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar. Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. O potser un gall que dins la cort canta. La nit és morta, i ja es fa clar, la nit és morta, i ja es fa clar. Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara. S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha, per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg, el camí que han de fer és molt llarg. Cap a vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple. De roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua, el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant a les velletes que, pansidetes, cap a l'església van caminant, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara.