Transcripció taula rodona
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Transcripció taula rodona

on

  • 680 views

 

Statistics

Views

Total Views
680
Views on SlideShare
674
Embed Views
6

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

3 Embeds 6

http://endefensadelpap.blogspot.com 4
http://www.slideshare.net 1
http://www.endefensadelpap.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Transcripció taula rodona Document Transcript

  • 1. 1- INTERVENCIÓ LLIURE2- BLOC 1. Objectiu de la recollida selectiva3- BLOC 2. COSTOS4- BLOC 3. RESULTATS ECONòMICS5- BLOC 4. PROPOSTES DE FUTUR6- PRECS I PREGUNTES INTERVENCIÓ LLIURE JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)Agraïr la invitació i us convido a reflexionar sobre el Porta a Porta. És un tema que fa deuanys que tenim a Catalunya, és un sistema que funciona. És una experiència que coneixemde mà de lAgència Catalana de Residus, des de finals dels anys 90 comença el modelcatalà, que és una còpIa del model italià. És un sistema que es vertebra amb tres eixosimportants. 1. És un sistema que demana al ciutadà, un drets i uns deures, medioambientals de consciència, tots generem residus, aquella mitja tona anual que generem, llencem i malbaratem... no podem malbartar, hem dintentar minimitzar, no generar residus, hem de fer una compra intel·ligent, com comprem, on comprem, què en fem... doncs hem de recuperar el màxim. A cada gest nostre, hi ha un gest econòmic. 2. Els resultats són evidents, un reciclatge del 90 % de recuperació del que generem, és incontestable. És adaptable a qualsevol realitat. No és igual per a tots els municipis. Es fa a Riudecanyes, a Turín a Berlín... 3. A nivell econòmic és un model sostenible. JAUME MARFÀ – PPSi al reciclatge i a la selecció, no al Porta a Porta tal i com es va fer, ja que es va demostrarque no era sostenible, ni econòmicament, ni ecològicament ni medioambientalment... ambtot el problema dels cubells, de guardar la brossa a casa, de la recomenació de posar elpeix al congelador...Econòmicament, el contracte amb lempresa, el preu estava per sota del real, teniacarències, shavia de posar més personal i maquinària per a fer-ho operatiu. Tot el tema delimpagament i les factures i el judici.Amb el tema dels contenidors, podem parlar del problema dels contenidors de superfície.El programa de CIU i la majoria que el vota i tot el deute, fa que es posin conetnidors. Shade prendre una decisió.
  • 2. JORDI BARTROLÍ – ICVPrimer de tot, agraïr a la Platafoma que en hagin convidat a la taula.La nostra posició és que CIU es va presentar a les eleccions utilitzant una arma electoral.Criticant el sistema, que el què shavia de criticar eren les incapacitats tècniques ipolítiques, per resoldre el problema que hi havia, per part de lanterior equip de govern.Del 2004 al 2007 , hi havia un plec de condicions, era una experiència nova, teniadeficiències, hi va haver una mala previsió de costos, una mala planificació dimplantaciódel sistema. Hi va haver un desajust entre el pressupostat i el què va costar realment, queés el que va portar un conflicte entre lempresa i lAjuntament. El servei es va anardeteriorant. LAjuntament i lequip de govern no van poder implantar els canvis ni buscar lasostenibilitat econòmica. Quins serien aquests canvis? Doncs implantar liglú per el vidrre,el camió compartimentat, àrees soterrades demergència... JOAN MATEU- ERCBé, com ja que sha fet un resum històric. Anirem per feina. La producció de residus hacrescut de forma exponencial, és un problema real i gros. La població cada vegada prenmés consciència del que això comporta i per tant, hem de prendre mesures, econòmiques,de salut, medioambientals, socials... ladministració municipal assumeix la gestió de residusi està obligada a ser el més eficient possible. Esquerra, per això, pensa que sha de tenir unsobjectius i unes variables per a poder tirar endavant. 1. Aconseguir els millors resultats possibles, amb el màxim reciclatge i el mínim residu. 2. Reduïr costos econòmics i ecològics del servei. 3. Adeqüar-nos al màxim de població. 4. Tenir la facilitat dintegració estètica del servei a la trama urbana. 5. Educar i actualitzar la població en la millora del servei.El Porta a Porta és el més eficient, pensem que amb lexperiència dels últims anys, de caraal futur hauriem de prendre mesures, avaluar correctament els dos sistemes per a treureles gràcies i els defectes per a unificar-ho i treuren un sistema. ENRIC FLAMERICH -PSCPrimer de tot felicitar a la Plataforma i agraïr que contessin amb nosaltres.Encara està per demostrar que el sistema de contenidors, és més respectuós amb el mediambient, és més barat, més net i més còmode.La recollida i selecció en origen, és el sistema més eficient i eficaç, tenint en compte elrespecte amb el medi ambient i la butxaca del ciutadà.Però el Porta a Porta té uns inconvenients, que necessita per aplicar-se, majors quotes desensibilització. El sistema actual que saplica funciona millor que a altres poblacions deCatalunya, és gràcies als hàbits adquirits. No empenyorarem a curt termini, un canvi desistema per tercer cop consecutiu en 8 anys, amb els costos de canvi i amortització delssoterrats, si no hi ha consens polític majoritari, de lAjuntament i de la societat.
  • 3. JOAN ROCA – CIUEls eixos principals, que reiteradament hem dit, ja que ens vam presentar a les eleccionsdient que treuriem el Porta a Porta, són a nivell social, econòmic i polític.EIX SOCIALHi va haver un descontentament, un rebombori, un rebuig general, unes firmes, elconcepte de brossa turista, les àrees demergència amb un estat deplolable, i fins i tot unamanifestació i un tal de NII com mai shavia vist a Vilassar de Mar.Canvis dels hàbits alimenticis, els espais dubicació dels bujols a les cases, la incòmoditat dela brutícia i els hàbits que generàven rebuig.EIX ECONÒMICGenera un problema econòmic a lAjuntament que acaba al jutjat amb dos contenciososadminitratius de més de dos milions deuros de sobrecost.CIU es va presentar a dues eleccions dient que treuria el sistema, les primeres les vamguanyar però no vam governar, les segones si, vam tenir majoria absoluta i no vam tenirmés remei que aplicar el nostre compromís.El Porta a Porta va ser el principal responsable del trencament del primer tripartit i unaanècdota, amb quatre anys de tripartit, van haver-hi quatre regidors de mediambient, arahem aconseguit tenir-ne un. PRIMER BLOC – OBJECTIUS DE LA RECOLLIDA SELECTIVA JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)Hem dintentar recuperar el màxim, per exemple els envasos... el cicle econòmic, recuperarel cicle econòmic amb el procés de selecció. Hem de prendre consciència del reciclatge, elsnens laprenen com qui es renta les dents, és un pur hàbit. Hem de separar a casa. No hi hacap tumult social en els municipis on fan el Porta a Porta.Hem de fer el procés, recuperar, no podem omplir el país dincineradores. JORDI BARTROLÍ – ICVLa prevenció dels residu és que, el residu no produït és el residu que no sha de reciclar.Al 2006, les tones que portàvem a cremar eren 9.463, ara actualment, amb les últimesdades de lAgència Catalana de Residus, en són 12.265, lobjectiu, és el prevenció deresidus, que a Vilassar de Mar, ara, és zero o negatiu.Apostem per la recollida selectiva, perquè es recicla més i evitem que els residus vagin a laincineradora i/o a labocador. A Vilassar de Mar, abans del Porta a Porta, al 2001, larecollida no arribava al 6%, amb el PAP lany 2004, sarriba a un 60%, actualement, lesdades oficials, tenint peròs, són dun 57,71%, és molt alta, si la comparem amb daltresmunicipis com pot ser El Masnou, que té un 29% o Premià de Mar que té un 24,97%. Quèha passat a Vilassar de Mar que no hagi passat als altres municipis? Doncs un procésdeducació ambiental de residus que es diu Porta a Porta.
  • 4. ENRIC FLAMERICH -PSCEstem totalment dacord amb ells, però ens oblidem de la recollida. Cal recollir i ambmàxima i major comoditat possible. Hem de trobar un equilibri entre la màxima comoditatper el ciutadà i el major respecte per el medi ambient. Afegint-hi objectius, com prendreconsciència, fomentar la corresponsabilitat dels ciutadans, comunicant i divulgant lamanera de fer-ho, sense això no es pot avançar amb un altre sistema que no el que tenim,a nivell econòmic, hem daconseguir reportar ingressos i beneficis i si aconseguim un poblemés net, millor. JOAN ROCA – CIUTambé estem dactord amb tot el que sha dit, hem de reutilitzar i reciclar al màxim. Aquíno hi ha debat, hi ha exposició. A Vilassar de Mar, dades oficials, estem al 57,71% derecollida, dades de lAgència. Estem cofois i satisfets de que aquest % de Vilassar de Mar espot dir sense cap rotunditat que, repassats tots els municipis catalans majors de 19.000habitants, no té un % més alt de tot Catalunya, al 2009, sóm medalla dor. No hi ha cappoble a Catalunya que tingui un % major de reciclatge. Això és fruit de lensenyament delPorta a Porta. El gran mèrit que li donc al PAP, és lensenyança i la consciència, però va tenirproblemes, que ja coneixem. No em fa cap vergonya, jo també seria un gran defensor delPAP amb un poble amb altres morfologies, com Riudecanyes, de 1.000 habitants....No hi ha cap poble de 19.000 habitatnts i escaig, amb el PAP amb les cinc fraccions. Algunacosa deu voler dir.Des de llavors fins ara, els resultats són satisfactoris, sha fet molta feina, de consciènciació,de sensibilització, de separació en origen, perquè la gent ho faci correcte i posi les coses alseu lloc. També hem facilitat la feina, lhem feta més pràctica, més fàcil, hem pres mesures,com la recollida gratuïta de voluminosos, les minideixalleries, la deixalleria oberta tota lasetmana, la deixalleria mòbil, el descompte a la taxa per lús de la deixalleria, posar les cincfraccións a totes les illes de contenidors... JAUME MARFÀ – PPNo ho hem fet malament, ho fem prou bé. Altra cosa és lincivisme, tant amb el PAP comamb els contenidors, hi havia i hi ha encara avui incívics que ho segueixen fent i aquestsmereixen un tractament diferenciat i trobem a faltar que el govern no sha atrevit de formaseriosa a les comunitats, als nouvinguts... de dir que hi ha unes àrees asignades a lefecte,que hi ha un telèfon de recollida, però repetim, molta de la cosa que critiquem, que enstrobem passejant un diumenge per el poble, aquesta brutícia, és incivisme i hem de trobaruna solució.
  • 5. JOAN MATEU- ERCEstic força content, estem arribant a les mateixes conclusions...A Catalunya, no hi ha cap poble de la grandària de Vilassar de Mar, que faci aquest %,nhem de treure una conclusió. El PAP hi té molt a veure. En comparació amb daltrespaïsos dEuropa, veiem que aquí, estem encara les beceroles, de mica en mica, amb elscanvis que shagin de fer, hi haurem darribar al PAP i en gran mesura, i perdó perlexpressió, perquè la merda sens fotrà.La feina de culturitzar que es va fer durant el PAP, està molt bé, però sha de seguir fent,perquè sino, ens relaxem i podriem acabar perdent tot el vam guanyar. Ja es fa alguna cosa,però jo demano que es faci un esforç més gran.Torn de rèplica JORDI BARTROLÍ – ICVEn quant a les dades, de poda i jardineria a Vilassar de Mar en surten 1.429 tones, la mésalta del Maresme, fins i tot més que Mataró i no surt res de reciclatge de poda i jardineriade Cabrera i Cabrils, no serà que estem fent la suma de la deixalleria mancomunada?Amb les dades dincineració, prevenció de residus, al 2004 es portaven a incinerar 3.500tones, ara 5.100, no estem fent prevenció. El sistema de contenidors no farà res deprevenció de residus, té un topall. Si que hem de felicitar la idea de posar a totes les illesde contenidors, les cinc fraccions. JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)El PAP fa que sestà implantat a Catalunya, 10 anys, ha estat una implantació molt lenta, apartir de 2004/2005 samplia, per exemple a Itàlia trobem Turí quasi un milio dhabitants,dos barris de Roma amb 800.000 habitants cada un, mentre que a Catalunya es troba ambun procés parat.El PAP no és un tema de municipis petits, és un tema dadaptabilitat. Hernani, per exemple,te uns 20.000 habitants, és adaptable a cada realitat. Vilassar de Mar té un sostre teòric de57,7% amb contenidors, però hem de ser ambiciosos i fer el salt a un altre model. JOAN ROCA – CIULes dades oficials, les últimes, anys tancat 2009. La deixalleria mancomunada, si, la poda ésdels tres municipis igual que el rebuig, que es menja el de Cabrils i de Cabrera.PAP en poblacions més grans? No és cap problema ser el primer! A Hernani, també hi heestat, fa poc que hi està el PAP, a veure com va, lúnic suport que té és ANV, que va anar perpèls que laclcaldessa estigués imputada per terrorisme (crits a la sala, interrompen) vaanar dun pèl, deixeu-me explicar, si hagués quedat inhabilitada, els altres grups, haguessinvotat en contra del PAP i no shagués posat.
  • 6. SEGON BLOC – COSTOS DE LA RECOLLIDA SELECTIVA JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)Els costos és un dels tòpics del PAP. Sha de fer un anàlisi profund, però el PAP és adaptable,és equiperable als costos del sistema convencional. Estalvies manteniment de contenidors isimputa a un major cost de maquinària, el cànon de residus que a Europa existeix i que ésde mitja uns 50 euros per tona, se sobrecarrega aquella tona que va a incinerar, aCatalunya és només de 10 euros. Sha de fer una reflexió.Els costos també depenen de lempresa, que ha de ser eficient, ara hi ha gent moltoptimitzada, amb processos molt moderns, però encara queden empreses amb camionsmolt vells a qui no interessa lefectivitat.Vilassar de Mar va ser pioner i va pagar “el pato” de moltes coses, el plec de claùsules... araes poden oferir costos molt raonables, ha canviat. Però el procés no es pot polititzar, lesempreses han canviat.El temps ens porta cap al PAP. La consciència ciutadana al 2000, no hi era, ara si, un quilodalumini, és un estalvi de Co2, més que si el portem a incinerar o a labocador. El cost estàequiperat a sistemes tracidionals. JORDI BARTROLÍ – ICVSubscrivim totalment les paraules del senyor Tost. Per exemple, a Canet de Mar, 13.548habitants, sestà aplicant el PAP, la taxa per habitatge és de 124,36 euros, a Vilassar de Mar148,49 euros, per tant, el PAP, no té perquè ser més car, a Canet han aprofitat lexemple deVilassar de Mar i han fet una aplicació progressiva, primer es va fer la comercial i després ladomiciliària.A Vilassar de Mar, tenim 2.050.000 euros de costos del servei més uns costos ocults (compodria ser la neteja viària...) doncs tothom sap la quantitat de camions que tenim que varecollint. ENRIC FLAMERICH -PSCEls costos del servei de recollida són diversos, i als del PAP se li han de sumar els de laincomoditat. Perquè la percepció de la incomoditat és un cost per determinada gent, sóncostos personals, i shan de tenir en compte, shan dassumir, cadascú, a la seva llar.Aquesta perspectiva àmplia i local dels costos, té un enfocament molt senzill. LAjuntamentproposa un model que inclogui dins seu, un tracte fiscal amb el que lAjuntamentincrementa o redueix la taxa en funció de la corresponsabilitat que el ciutadà ha volgutassumir. Quan més capacitat de reciclar i reutilitzar, més baixa serà la taxa. Quant mésesforç i més cost assumeixi el ciutadà, més baixa serà la taxa. Això és la incomoditat.
  • 7. JOAN MATEU- ERCÉs un tema difícil, no és fàcil arribar a una conclusió més que res per la informació, que éscontradictòria, bastant. Hem de fer un plantejament mental i considerar la deixalla, matèriaprima, alguna amb més valor que altra. En el moment que es revaloralitza, és quan més esrecicla, quan menys costa, seria interessant diferenciar clarament entre domèstica icomercial. No ho veig clar, ja que no tinc les dades per contrastar.Reduïr costos, reduïr costos de transport, no sé si és possible, des de lactual govern, shamirat? Abans la deixalleria funcionava com a planta de transferència, quan estava ple, quantenia una quantitat suficient, es feia un viatge, ara el camions fan un viatge per a cadarecollida, el cost de transport i el cost ecològic, per tant, és superior. Per exemple, la fraccióorgànica a danar a Tarragona, això ja és qüestió daltes instàncies, no sé de que ha de ser eltema per a tractar-ho, és incongroent, no té sentit. JOAN ROCA – CIUAmb el tema de costos, i replico a en Jordi, no pots comparar costos amb la comparativa deles taxes, el preu de la taxa és un decisió política, no ha de ser la taxa més barata, ni no elcost més barat. EL cost del PAP del 2007 comparat amb la nova modificació del contractedel sistema easy, rebaixa un 8,71% de cost global més barat, hi ha una sèrie de raons, alnou contracte de contenidors se li suma un increment de neteja viària, que estavaabandonat (tant sols un 10%) se li suma també la zona de les Pinedes, recollida i netejaviària. El contracte easy afegeix també el cost de contenidors i camions. El PAP, els bujols iels camions, anaven a part del preu de contracte.A part, en el contracte easy se li va haver de sumar el pufu del deute del contenciós quevam haver de negociar i que va tenir una sentència digne de ser publicada perquè serveixiperquè mai més ningú a Vilassar de mar, defensi el PAP. JAUME MARFÀ – PPLa pregunta és, si ja és dificil tenir dades per als partits amb representació directe,nosaltres, que ara no en tenim, com podem saber, un cop finalitzar el pagament del deute,el cost de la recollida?Torn de rèplica JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)La comparativa és senzilla. El PAP té més costos de camions, doperaris, però es veucompensat per dues coses molt important, la valorització dels residus, dun 100%, el 50%és orgànica, que no té cost de tractament, perquè no es crema, ni sincinera. Cada tonacompensada econòmicament de vidre, paper i plàstic.
  • 8. Els contenidors soterrats 36.000 euros, que ens ha pagat Europa, les subvencions... peròsha acabat, són molt bonics, però shan de mantenir. JOAN ROCA – CIULobjectiu principal del reciclage, al final, és incinerar el menys possible. Al Maresme, femaquest esforç i resultat que tota lorgànica del Maresme sen va a El Botarell, al Baix Camp, iper rebaixar costos, els camions tornen amb el rebuig del Baix Camps a cremar a Mataró.El càlcul dingressos per retorn, del 2008 al 2010, de mitjana, ens dóna uns 348.000 euros.Els ingressos per retorn dels 2004 al 2007 van ser de 309.447. Ara són superiors. No depènde les tones sinó del preu del material, per exemple el del paper, és molt fluctuant. JOAN MATEU- ERCJa sé que ara no toca, però, amb el tema del contenciós, de la demanda dUrbaser, vostè hadit que ha de servir per què ningú defensi el PAP, no hi ha cap relació entre una cosa ilaltra. En qualsevol cas, la sentència venia a irrdeia tres coses. Una, que el deute recalmatper Urbaser era tan elevat que lacord de renovació dels 15 anys amb objecte damortitzarel deute, ja justificava la renovació. També deia que el sistema era un compromís electoral,no entenc com el jutge pot valorar un compromís polític, però bé. Els 15 anys anavendirectament vinculats a lamortització del deute, que lincrement del cost era fruit delacord entre lAjuntament i Urbaser i que el nou model no era tan diferent de lanterior ique no calia fer una licitació nova del servei, aquí si que, ja em confonc, doncs, o ésdiferent o no? Per què si no és tan diferent, potser ha acabat incomplint la sevapromesa...? TERCER BLOC – RESULTATS ECONÒMICS RECOLLIDA SELECTIVA JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)Hem doptimitzar la taxa, no busquem cap benefici econòmic, busquem reduïr la taxa, comara a Argentona, la taxa per generació, es paga per els residus que es generen. Europafunciona així. Aquí estem desfassats. Hi ha processos estandaritzats, costos estandaritzats,hem danar cap aquí.Passegem la brossa per tot el país. Hem de racionalitzar tot això. Lobjectiu és pagar pergeneració. La minimització, el residu zero. Hi ha dhaver un esforç per part de tothom delsfabricants, dels recicladors, del món local, dels col·lectius socials, de la ciutadania...Tots paguem un preu polític. Pagar més per prendre consicència, per reciclar més i generarmenys. Els temps ens donen la raó, no hem de guanyar diners, no és lobjectiu. Arribar alsistema de pagament per generació, això és la perfecció.
  • 9. JORDI BARTROLÍ – ICVCIU presenta uns ingressos de retorn, de tones que ens estalviem de cremar que ens lesretornen amb diners, al 2004, 5.187 tones, 188.000 euros, al 2010, 3.500 tones, amb unaprevisió de 40.000, bastant menys.Els contenidors per a reciclar els comerços, quin model de recollida fan? Fan un PAPopcional, mhi addereixo si vull, els dilluns si i els dimarts no? JAUME MARFÀ – PPTenir menys costos de recollida, no ens pot portat benficis. Podem veure si el sistemaactual amb els equips moderns de recollida, pot ser més econòmic, pot ser el cost inferior?Els resultats reals que aporta el govern, només els tenen ells, no podem fer res, doncs noels tenim. JOAN ROCA – CIUEls resultats econòmics són la suma de les despeses menys els ingressos més lingrés de lataxa. Al 2007, el PAP costava a càrrec de lAjuntment 677.000 euros, els contenidors costena càrrec de lAjuntament 434.000 euros. Això multiplicat per 10 anys, dóna el que dóna.Aquests diners els ha dassumir lAjuntament, que paga el ciutadà per una altra banda.Aquests diners els ha de disposar lAjuntament per a tapar la diferència i deixar de fer cosesque no són la brossa. ENRIC FLAMERICH -PSCEls nostres números no diuen això.El tracte fiscal de ladministració amb el ciutadà, diu que al 2004, el ciutadà via taxa viaimpost contribuiex a finançar el servei un 60%, el 40% restant era sufragat amb elsingressos derivats de retorn. Ara sufraguen el 80% del servei via taxa via impostos, i elsingressos per recuperació de material sha reduït un 50%. Els ciutadans, posen de la sevabutxaca el que abans es compensava amb la recuperació de material, un tant per cent igualal de lincrement de la taxa. Al 2008, es va augmentar la taxa un 30%. JOAN MATEU- ERCAmb els resultats econòmics, lAjuntament no ha de fer cap negoci, lempresa si. Però noquandren, els números. Ara no cal anar un per un dels conceptes,... però demano, si teniules dades, les penjeu a la web i poseu les fonts don surten, ara, només hi ha una fulla excel
  • 10. i una gràfica i no diu don surt, ja guanyariem molt, el ciutadà té el dret de tenir lainformació completa i real. És una cosa pendent.Torn de rèplica JOAN ROCA – CIUAmb el tema de les dades, ho hi ha cap voluntat damagar, no hi és, no pot ser, els númeossón oficials, ens agradin o no. Ahir a intervenció, em van treure els costos, no mho invento,perquè em picaria els dits si ho fes, em van donar els números fil per randa, a la coma. Nocal ara marejar amb les xifres, però no es pot dir que les xifres tal si no estan contrastades.Es recul un 20% dingressos per retorn, no posem ombres de sospita, quan els resultats sónels que són, per bé o per mal, no fem demagògia ni llencem cortines de fum. JAUME MARFÀ – PPSi, ja sha explicat tot, nosaltres apostem per els contenidors soterrats, però una pregunta,no sé si per lindustrial, per als proveïdors... dels equips soterrats.Fa uns dies, durant un dia de pluja, vam anar darrera dun camió de recollida, quan elcamió va alçar el receptacle, sel va trobar ple daigua, va haver desperar a que es buidés,estava ple daigua fins dalt, esperant que es buidés per a poder treballar. Ara, estan tapats,amb els de superfície que es fan càrrec del problema, quan tardarà a ser reparat? Això seràun cost? De qui és la culpa? Estan mal fets? No en tenim cap informació, si em contesta hosabrà tothom. ENRIC FLAMERICH -PSCLes dades que hem vist nosaltres són del 2008 i els % són els que he dit. Diem les dades del2008 perquè no tenim les dades del 2009 i 2010 i no serà perquè les hem demanat. Aquest% que presenta CiU és la primera vegada que els escoltem i els companys de la taula segurque també. No disposem daquesta informació, és una dada nova, que ens nalegrem quesigui superior, però volem disposar daquesta informació. JOAN ROCA – CIUVostè sabrà que com a regidor té accés a informació igual que jo i tothom i sempre ha estataixí. Senyor Marfà, em sap greu que el seu desconeixament el porti fins aquí, potser lamanca dinformació de lAjuntament, però no estan espatllats, estan tapats perquè elcarrer Montserrat està en obres i el camió gran no pot passar, només hi cap el petit ambcontenidors de superfície, no està espatllat. Senzillament els contenidors de superfíciessubstitueixen els soterrats.
  • 11. JAUME MARFÀ – PPLlavors la pregunta seria, és normal que quan plou hi hagi una piscina i loperari hagidestar esperant a que es buidi, és normal que aixecant el contenidor ens el trobem pledaigua, no sòn hermètics? JOAN ROCA – CIUDesconeixo el cas, no tenen perquè estar-hi, si més no, que li quedi clar que el sistema noestà espatllat. QUART BLOC – PROPOSTES DE FUTUR JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)Els sistemes shan de complementar amb el tema de la conscienciació a lhora de llençar labrossa i reciclar. Se li ha de sumar també, un plantejament genèric, un canvi de polítiquesdenvasatge, i la consciència ciutadana a tots nivells, amb una compra activa, minimitzant.Amb un sistema optimitzat PAP, al 90% de recuperació teòrica se li suma lincentiu i elcànon, fa que tothom shi impliqui de forma activa. Hem de fer una reflexió global de capon cal anar a Catalunya, Europa ens marca el camí. Hem darribar al sistema de pagamentper generació, és una forma justa, qui ho fa malament, garrotada, qui ho fa bé, té unincentiu.Sha de fer un replantejament globar, hem de ser capaços de fer un procés cap al pagamentper generació. JORDI BARTROLÍ – ICVPrimer de tot, tenir un tècnic de medi ambient, que és qui ens assessora, com sha demillorar el sistema, no creiem que el sistema actual sigui ladeqüat, no sestà fent res, quiassessora, Urbaser?Optar per el sistema de pagament per generació, quan més residu es genera, més es paga,igual que el rebut de laigua, variable segons la quantitat. Hi ha iniciatives que lesdArgentona, que hi ha una quota fixa més una quota que depèn de la quantitat de bossesque susen. A Canet, hi ha comerços que segons la quantitat recollida, paguen més omenys. Són sistemes que els trobem aquí al costat, són sistemes reals, aquestsAjuntaments, fan un anàlisi de costos i beneficis.Per aconseguir aquest sistema, el PAP és una eina que permet identificar les persones, elpagament per generació posa noms i cognoms.Un PAP millorat, amb canvis respecte el PAP que vam deixar, posar el conteidor iglú per al
  • 12. vidre al carrer, reduïr els costos econòmics, pot tenir un dia sense recollida, pot tenir un diaamb recollida conjunta de dues fraccions, camions bicompartimentats i una bona logística,recollida orgànica quatre dies, allò que tanta gent va demanar, això no és ciència ficció.Per implantar el PAP millorat, es necessita un consens ciutadà que forci el consens polític,per això, ICV va presentar una moció per a un referèndum. JOAN MATEU- ERCTotalment dacord amb ICV.Si, a Vilassar de Mar, hem tingut una mena de trasbals durant uns anys, hem vist resultats,torno a insistir, si teniu les dades, penjeu-les, si els partits tenen dret a entrar-hi però elsciutadans també, seria més aclaridor per tothom, és un calvari entre tot plegat i podriemveure els resultats més o menys de tot.A Catalunya, el PAP, a Vilassar de Mar, el problema del PAP va ser una cosa innovadora, enun poble com el nostre. Cada dia surten coses noves i tothom fa aportacions noves quedesprés es poden rescatar. La proposta és agafar les gràcies i defectes de cada un i fer,aconseguir minimitzar residus. Una proposta també, que ara ningú aquí la pot recollir,abans de reciclar hi ha el no produïr, aquí, ens podriem posar dacord, no només a Vilassarde mar, la resta de poblacions i administracions, legislar dalguna manera que ho reguli...en el moment de que per menjar una magdalena haig dobrir tres envasos... ens ho hem defer mirar. JAUME MARFÀ – PPEl problema, la nostra visió momentània i temporal que pugui ajudar... són els contenidorsde superfície, sha de buscar una solució fins a la seva substitució definitiva per soterrats.Els contenidors dorgànica, el problema és la seva úbicació, en els carrers estrets. No handestar al carrer, són un cau de mala olor, mosquits, són antihigiènics, no es poden obrir lesfinestres dels veïns que viuen a planta i primers pisos, només falta passar per el seu costatper veure que repugnen, afecta al veï duna forma continua. Sha de retitar el contenidorde superfície dorgànica. I trobar una mesura intermitja, rotar la seva ubicació, que el veítregui la brossa al vespre... i evitar lincivisme. ENRIC FLAMERICH -PSCHem davançar cap a un sistema que millori el resultat de la recollida, no es pot fer si nosincrementa lesforç i la sensibilització ciutadana, sense això no es pot avançar cap enlloc.És molt importat que cadascú es faci càrrec de les seves deixalles, què passa quan surt decada casa?La corresponsabilitat dels ciutadans ha danar sumada a tot el que hem treballat. Això téuna ventatge molt important per el servei, que en aquest cas toca la butxaca del ciutadà siho fa bé.
  • 13. JOAN ROCA – CIULobjectiu final, la proposta de futur, és que cal anar on cal anar.En el cas de Vilassar de mar, teniem un tècnic i de grau alt, sou alt i ens va dur alcontenciós, tenir un tècnic no garantitza un bon funcionament, no és tenir un tècnic sinotenir un bon tècnic. A Vilassar la plaça està ocupada i continua treballant.Canet de Mar és un bon exemple, es fa el PAP en una població de 13.000 habitants, Vilassarde Mar en té 19mil i escaig... Canet fa una PAP millorat amb contenidors al carrer, les dadesde lAgència ens diu que tenen un 60%, tres punts de ventatge... tot aquest tinglado és perguanyar tres punts només.Millorar resultats, si, però que vagin millorant els altres perquè anem primers, parlant depobles similars a Vilassar.En quan a propostes, i les circumstàncies econòmiques són les que són, anirem intentantposar més soterrats mica en mica, via subvenció, no de despesa corrent i anar fentconscienciació via campanyes, per la incentivació del reciclatge, a les escoles, amb llibres,teatre... vam signar a Bruseles el pacte dalcaldes per el canvi climàtic, el PAES, que generacompromisos destalvi energètic i demissions de Co2 amb data límit el 2020.Seguirem apostant per leficiència energètica en els nous equipaments municipals ilenllumenat, aïllament...Estem estudiant que tots el vehicles municipals nous siguin elèctrics, amb estacions decàrrega, com un EcoParc... i avui, justament avui sha decidit fer un mapa acústic de Vilassarde Mar, marcant la incidència acústica que anirà lligada a una ordenança. En dos tresmesos estarà enllestit. El que si és inminent és un treball de camps de zonometria per anarcalibrant.Seguim amb el pla del PAES i els nostres compromisos electorals, incentivant iconscienciant amb les campanyes.Donar exemple des de lAjuntament perquè la gent ho faci bé a casa, amb els seus hàbits,el transport... els petits gestos comporten un estalvi energètic.Torn de rèplica JOSEP MªTOST (President Associació Municipis Catalans Recollida Selectiva Porta a Porta)Si, Vilassar de Mar té els resultats més alts de recollida amb contenidors, però estan allímit. El PAP no és la immediatesa, el PAP no és els tres punts. És més enllà de molestar elveí, es conciència, no fan pudor les cases, ni els cubells, va més enllà, el ciutadà simplica.Generar pòsit per arribar al resultat més elevat, no són ni els tres punts ni el númerodhabitants.Hi ha 2.600 ajuntaments que fan el PAP integrat, una part de Nàpols amb una població de140.000 habitants, no és una anècdota, saposta per el PAP amb un determinat ritme ipoblació.Sestà analitzant implantar el PAP total o parcialment a indrets com el nucli antic de Girona,a Ciutat Vella de Barcelona i a poblacions metropolitanes, la més petita daquestes amb25.000 habitants, però per evitar que el polititzi shan parat els processos esperant quepassin les eleccions.
  • 14. És el pitjor que podia passar a Vilassar de Mar i al País Vasc, sha polititzat. És el més lleigque es pot fer.Em sap greu la situació de Vilassar deMar, el ser pioner, a vegades, passa, amb el PAP hi hatots els partits, de tots colors. El PAP és per tothom, per Nàpols, Roma, Turí, Barcelona,Reus... adaptat a la realitat, no és un tòpic.El PAP és una aposta de futur. Que Vilassar de Mar fa un 57%? Hem de ser ambiciosos ihem darribar per què no, a una 60%? un 70%? per què no un 90%? Els contenidors estansaturats.Els contenidors soterrats, són molt macos, no molesta... per no molestar no en cap cal, decontenidor, no? Shan comprat, shan instal·lat moltes bateries, perquè ens les han pagat...però què val comprar? Què val amortitzar?... shan de mantenir.Sóm molt bonics, són molt estètics, molt moderns, però el cost de la rentabilitat... ningú hipensa que sha de posar una gometa fins la claveguera, perquè sino sinunda, laimpermeabilitat dura un any més o menys, més el manteniment posterior, què passaràdaquí a tres anys? Daquí a cinc? Què passarà quan sacabin les garanties? És molt macoinaugurar, perquè ocultem la brossa. Però que ens subvencionin no vol dir que que tinguicost per la societat JORDI BARTROLÍ – ICVPrimer de tot agraïr al Senyor Tost que hagi vingut i estigui aquí dient això, la brossa, és untema amb el que sha de tenir el cap fred, no sha de polititzar, la crítica no ha de ser al PAPsino a lequip de govern que hi havia al moment. Sha danalitzar bé el tema dels residus iser més ambiciós, no sestà fent res en prevenció, el tema del cànon... no són els trespunts.Canet de Mar, està una passa més endavant que nosaltres, ha fet el PAP i pot començar aplantejar temes de pagament per generació.. tot això és el futur, Canet de Mar estàendavant, nosaltres endarrera. Estem molt contents, perquè tenim un 57%, daquí a cincanys, seguirem estant al 57% i hi haurà daltres poblacions que estaran més endavant.Tema PAES, estem molt contents de que sel cregui tant, però li recordem que va ser ICV quiel va impulsar als altres grups municipals en el ple municipal.El mapa de capacitat acúscita, ja era hora, estem incomplint la legislació. ENRIC FLAMERICH -PSCEns afegim a les paraules del senyor Tost i afegim, aquestes paraules que sonen ara, que aVilassar de Mar no hi ha diners, que hi ha crisi, que tenim dificultats econòmiques... ferinvisible la brossa a Vilassar ens ha costat un milió deuros els últims tres anys. Si no hi hadiners, i jo entenc que el govern vulgui canviar de sistema, que és totalment lícit, però si nohi ha diners, fa falta gastar un milió deuros amb contenidors soterrats en època de crisi?Ha estat una irresponsabilitat.
  • 15. JAUME MARFÀ – PPAgraïm la invitació a la taula de la plataforma, entre tots plegats hem de trobar la solució ila manera destar a gust i contents. Potser encara no tenim la manera, continuarem amb latasca aportant cadascú la seva manera de fer. JOAN ROCA – CIUSi, jo crec amb el PAES, per això li hem donat suport i lhem signat i hi treballarem. El Mapaacústic, ja era hora, vostès (dirigint-se a ICV) estaven al govern i no va ser hora.Els contenidors soterrats, del 2007 al 2010 de la xifra de 994.500 euros, 926.500 erensuvbenció. Per tant les arques de lAjutnament va pagar 68.000 euros només. La despesade lAjuntament en època PAP va ser de 600.000 euros, això si és una irresponsabilitat, esveu que estàven en bona època, època de la construcció, tots els diners que entravenanaven a petar al PAP. PRECS I PREGUNTES GUSTAVO IDURIAGA- MEMBRE DE LA PLATAFORMAAmb el tema de les subvencions i enllaçant aquestes últimes paraules, com és quelAjuntament es gasta diners destinats a altres partides per a soterrar contenidors? A Tiana,la Diputació em va contestar que les subvencions que dóna no són una subvenció concretasi no que dóna els diners a lAjuntament i lAjuntament prioritza. LAjuntament les ha tretde partides com poden ser Medi Ambient, Cultura, Jovent...? JOAN ROCA – CIUDel Pla Zapatero, no nhi hagut cap.LAjuntament de Vilassar de Mar es va gastar 68.000 euros, els altres euros van sersubvenció per vies de medi ambient, no són diners de pressupost ni diners que han danardedicats a Cultura ni Joventut... JORDI BARTROLÍ – ICVPerò es treuen de la línia de la Generalitat que és el PUOSC, que pot anar a arreglarvoreres, enlloc de soterrats, no? JORDI CAÑELLASEls primers contenidors soterrats es van fer amb una subvenció destinada al Patronat queva demanar lantic govern per fer la sala i en vista de que no tiraveu endavant el Patronat,vau demanar que la subvenció és desviés a soterrats. Els primers.
  • 16. JOAN ROCA – CIU Els de PUOSC és que són de diferent ventall. Diria que els de PUOSC van ser aquests. JORDI CAÑELLAS Es poden canviar o no? Era cultura, PUOSC, primer semblava que no es podia. DESIDERIO CAMINO – REGIDOR DURBANISME Crec que va ser a la Biblioteca, però no nestic segur... LAURA MARTÍNEZ – REGIDORA DE CULTURAJo com a regidora de Cultura, diria que tenir un PUOSC per fer una cosa de la quelAjuntament no nés titular... quedaria molt parada si ens donen una subvenció per invertiren una cosa de la que no en sóm propietaris, lesglésia catòlica...! si fos així, seriairresponsable, es poden moure PUOSC duna cosa a laltra, per el que sigui, també shanmogut PUOSC a la Biblioteca, que tenia deficiències... JESÚS ARROYO – MEMBRE DE LA PLATAFORMADirigida a Joan Roca, en su intervención, mencionaba que durante el Porta a Porta hubomanifestaciones, recogida de firmas... me gustaría que si durante el Porta a Porta tambiénse han presentado firmas, más de 3.418, quiero saber si se ha emitido un comunicado, unaentidad de reconocido presitgio y solvencia, como Greenpeace, acabando su comunicadodiciendo que el cambio de sistema era un atentado contra el medioambiente y la salud ydiversas personas que han escrito en contra los contenedores en medios locales. Esto porun lado, por el otro, dice que mantienen el sistema de contenedores, como apuestaelectoral y claro se tiene que cumplir. Ya sabemos que quitar el PAP y poner contenedores,fue una apuesta y un compromiso electoral, la pregunta es, si es cierto que hay un sistemaPAP para los comercios que supone el 30% de la recogida? Si es así, quiere decir que deestá incumpliendo su programa, no? JOAN ROCA – CIUVostè també era cap de llista duna formacio electoral, es va presentar dues vegades, sensedir res del Porta a Porta, tot sigui dit, i va treure els vots que va treure i nosaltres vamtreure els que vam treure i jo no li vull contestar res mé. No hi havia cap proposta de MediAmbient en el seu programa. JESÚS ARROYO – MEMBRE DE LA PLATAFORMA Lo siento señor Roca, pero me gustaría que todos los presentes que están aquí, estágrabada la intervención de los cap de llista en el Ateneu i que se vea mi intervención en ese momento y me gustaría que se viera la propuesta en ese momento que yo presentaba y nunca dije que sacaría el PAP y ver si lo que está diciendo es cierto.
  • 17. JOAN ROCA – CIUSi és així, que no tinc perquè dubtar-ho de que aquell dia ho manifestés, que no en el seuprograma, en el seu programa no, aquell dia no ho recordo. Però més igual, digués el quedigués, escribís el què escribís, vostà era un cap de llista que sha presentat dues vegades aintentar ser alcalde daquest poble, lhan votat la gent que lha votat i a nosaltres en hanvotat qui ens ha votat amb el nostre programa i a partir daquó no vull dir res més. Quanparlem de que el Porta a Porta no sha de polititzar, vostè nés un exmple. JESÚS ARROYO – MEMBRE DE LA PLATAFORMASeñor Roca, he hecho una pregunta, a la gente no le interessa mi propuesta ni si heapostado por una cosa o por la otra, lo que usted está diciendo es incorrecto, si en miprograma no he dicho que voy a eliminar el Porta a Porta es que mantengo el Porta aPorta. Ustec siempre se evade de las respuestas hablando de si me he presentado o no, desi me ha votado o no. Responda a la pregunta y deje ya de desprestigiar a una personacomo lo está haciendo ahora. JOAN ROCA – CIU El donc per contestat ANNA – MEMBRE DE LA PLATAFORMA Faig jo la pregunta... JOAN ROCA – CIU Si és la mateixa et dono per contestada MARTA – MEMBRE DE LA PLATAFORMA Segurié en la línia. Els teus comentacris ofenen, jo no sóc cap de llista, no estic a cap partit, suposo que ho saps, em molesta que dirigeixis atacs personals a qui en el seu moment es va presentar a les eleccions i ho va fer perquè així ho va decidir. La feina que fa la Plataforma, que sóm enJesús, jo, la Pilar, lAnna,... i més i part de la gent que ens dóna suport, no tenen res a veure amb lhistorial polític den Jesús. Ofens, molesta i tequivoques, amb mi, i amb tothom que ens segueix. No és cap pregunta, per tant, no espero resposta. CIUTADÀ DE VILASSAR DE MARVoldria fer un comentari. En el món hi ha dues associacions que parlen del canvi climàtic. Ila teoria és que no saben si anem cap a la glaciació o cap a un gran augment de Co2, totdepèn dels polítics, com es financien els polítics, el ciutadà.En Jesús ha parlat de GreenPeace, i se mha encès la bombeta, aquest és un debat de tot elplaneta.
  • 18. GLÒRIA – MEMBRE DE LA PLATAFORMAMagradaria fer un prec dirigit al Senyor Roca, em sumo a les peticions dels grupsmunicipals amb la demanda dels números. La Plataforma ha demanat els números viaoficial, entrant instàncies, a vegades de manera general, a vegades concreta, concepte perconcepte, encara estem esperant resposta. La última trobada que vam tenir, li vam dirpersonalment i ens va dir, primera notícia, envieu-me una instància dirigida a mi. Encaraestem esperant.Feu-ho, no passa res, publiqueu les dades i podrem parlar dun altra manera, és necessari, imés ara que sha tombat la llei daccés a la informació.No espero resposta tampoc. JOAN ROCA – CIU Si els organitzadors i els presidents de la Plataforma no em dónen la paraula jo no parlo. SEP LABARTA Pregunta dirigida a CIU, ja que no heu contestat a ICV, el comerç fa el PAP?I ja que el tripartit va ser cobard, i CiU va ser valenta apujant la taxa, jo pregunto, què fareu si guanyeu les eleccions? A tots. Apujareu la taxa, un 10%? O només la pujada de lIPC? Mulleu-vos JOAN ROCA – CIUSi, al comerç se li recull Porta a Porta, a domicili segons quines fraccions i si són gransproductors...El tema de la taxa, no està previst cap puja, jo en propera legistalura... no estem ni en opcióde candidatura, quan es confeccioni el programa, si em correspon, però no li puc avançar.La idea no és apujar. ENRIC FLAMERICH -PSCMirar dabaixar la taxa de la brossa en mesura que els ciutadans corresponguin amb unarecollida, millorant les dades de recollida.En funció dels ingressos, si augmenten per reciclatge, en aquesta mesura, podem abaixar-la. JORDI BARTROLÍ – ICVNosaltres tenim un regidor, fem ciència ficció, tenim majoria absoluta. Implantem el PAPmillorat, i en segona etapa, el pagament per generació.Abans dimplantar, fer un estudi econòmic de cost i benefici. La taxa sha danar adaptant.Buscar el consens polític i ciutadà.
  • 19. JAUME MARFÀ – PPEn tema de pressupostos, no tenim el programa definit, no estem en el moment de fer-ho,ara tenim feina, primer, darribar al poble, a la vista de les necessitats, farem el programa.La taxa no és un impost qualsevol, sha daplicar el cost, no es pot ajustar perquè si, enfunció del cost, sha de modificar. Si els costos baixen, limpost que no pugi, si baixa, millor. JOAN MATEU- ERCNo ho sabem. Estem fent llistes. Però el tema de la taxa no lhem tractat. La idea és enreferència als costos i els beneficis. Tornem allà mateix, sha de valorar, amb les xifres reals,les oficials, que per el què veig, no hi ha manera, demanant-ho, esperarem que surti perWikiLeaks, quan les tinguem, analitzarem costos i el sistema. Implantant el PAP de maneramillorada i treballada, per arribar aquí, hi ha molta feina. JOAN ROCA – CIUContesto a en Joan, que amb lestil “catxondo”que el caracteritza, no ho volia dir, però emtoca, les dades es donen, no hi ha voluntat de no donar-les. Les últimes dades donades atots els partits, al febrer, a les bústies, fa quinze dies encara hi eren i no estaven agafades.Demaneu als tècnics i ni ho passeu a recollir. Hi ha bona relació i bona voluntat, potser hemde fer servir una altra via, però demano cel·leritat. JOAN MATEU- ERCLes dades que jo tinc, són les que mhe buscat. Els partits tenen accés però laccés lha detenir tothom. Mirant les dades de la web de lAjuntament, de lÀgencia de Residus iEcoembes, i no nhi ha cap que quadri!Hi ha un problema dinformació, de qui és la culpa? Jo no dic que hi hagi mala voluntat nique samaguin, però sha daclarir. MODERADOR VILASSAR RÀDIORecordem que estem al torn de precs i preguntes, tornem el torn al públic... PEP ROIG – MEMBRE DE LA PLATAFORMALa meva intervenció vol ser una reflexió en tot cas, potser algun membre de la taula té mésinformació i estaria bé que laportessiu. Parlàvem de que la brossa viatja amunt i avall delpaís i al Maresme, la planta de Mataró rep el rebuig. Tots veiem quan anem a Mataró quela planta està creixent, sestà reformant, augmentant la capacitat dincineració, i lesdioxines a latmosfera cada vegada són més nombroses. Per la salut, és perjudicial. Lacomarca sencera ens hauriem de revelar i posicionar-nos. No podem pagar els platstrencats nosaltres. JOAN ROCA – CIUSubscrivim el que diu en Pep, podem comprobar-ho, si, és un tema complicat damortitzacióde les plantes, però si, la nostra brossa ha de viatjar perquè vinguin a cremar aquí.Les dades que hem fet servir, són de lAgència de Residus. Són imparcials. Quan en Joan
  • 20. deia, és motl difícil que quadri, un li compta els globals més la roba, laltre afegeix lespiles... i axií va desquadrant.Al 2010, ni lAgència ha tancat les dades, per això el debat està amb dades del 2009, nodemaneu a lAjuntament coses que tampoc té.Al ciutadà, li hem de donar, les dades són les que són, no pots donar les dades que no tens.Les del 2009 ja estan tancades. Però les del 2010 ni el FORM des del juny, ningú té lesdades. JORDI BARTROLÍ – ICV(Dirigit a CIU). Subscrius les paraules den Pep però Vilassar de Mar, recordo, de 2004 a2009 la diferència de tones de més portades a cremar és de 1.500 tones. Subscrius, però hiposem el combustile perquè creixi.En relació a les dades, són dades complexes, i com que són complexes, shan de facilitar,més i millor. Demano al regidor, que faci un acte públic i expliqui les dades, les que télAjuntament, i expliqui que són les dades que es donen a lAgència i després les dades quecorresponen a les que la Generalitat paga per la FORM reciclada, on diu les tones que shancomptabilitzat i la qualitat de les tones. Estarem encantants. MANUELA – MEMBRE DE LA PLATAFORMAHablando de los datos de rebuig, mi hijo me diría que la estadística no sirve un caso. Mifamília es muy normal, de cuatro personas, si ponemos el orgánico al orgánico, el papel ael papel, el plástico al plástico... el rebuig que se hace es prácticamente zero, no entiendocomo el contenedor gris es el que más lleno está y el que se recoje a diario. Si todo elmundo hiciera un esfuerzo, todo iría mejor.