Your SlideShare is downloading. ×
Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Projecte final de recerca Fons de Desenvolupament Sostenible: Calafell

466
views

Published on

Treball final de l'assingatura de Fons de Desenvolupament Sostenible del Grau de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili sobre el municipi de Calafell.

Treball final de l'assingatura de Fons de Desenvolupament Sostenible del Grau de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili sobre el municipi de Calafell.


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
466
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell PROJECTE DE RECERCA: CALAFELL ANA HERRERO GUILLEN VICTOR FRANQUET MARCILLAS 1
  • 2. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell ÍNDEX:Part de Territori: ..................................................................................................... 5 Tasca 1 - Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.......... 5  Dades de dimensió física, població censada, població de fet en temporada turística, densitats de població. Dades evolutives, quan correspongui, dels darrers 20 anys....................................................................................... 5  Dades econòmiques de grans sectors, de població ocupada i atur, de macromagnituds econòmiques, d’impostos. Dades evolutives dels darrers 20 anys. .................................................................................................... 6  Dades de consum. Nombre de vehicles, equipaments. Dades evolutives dels darrers 20 anys....................................................................................... 7  Les dades municipals es complementaran amb dades comarcals, provincials i del conjunt de Catalunya. Aquestes dades actuaran com a marc de comparació.... 8 Tasca 2 - Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys ................ 9  Dades de migració, esperança de vida, estructura de la població. ................... 9  Plans urbanístics, avaluació del model de creixement i d’urbanització, actual i de futur. Anàlisi del plans dels darrers 20 anys. ...............................................10  Dades de tipologia i règim dels habitatges. Evolució dels darrers 20 anys. .......14 Tasca 3 - Identificació i avaluació social del fenòmen “nimby” de grans infrastructures: depuradores, abocadors, antenes, centrals energètiques, ports, etc. ............................. 16  Dades de les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi. Avaluació històrica de la seva aceptació per part de la població local. Grans projectes de futur a localitzar al municipi. ...................................................................16  Resposta social als grans projectes d’infrastructures viàries: linia ferroviària, autopistes i autovies, linies elèctriques, etc.................................................17  Els plans urbanístics i la conflictivitat social. Rastrejar les incidències de l’actual pla en la dinàmica social del municipi........................................................17  Altres conflictes ambientals relacionats directament amb el Baix Penedès. ......17 Tasca 4 – Avaluació del cicle de l’aigua al municipi ....................................................... 19  Obtenció de dades evolutives (almenys 5 anys)...........................................19  Consum sectorial (indústria, agricultura, ús habitatges), en dades anuals i mensuals o trimestrals, per tal d’identificar usos estacionals. Cercar referències de consum d’aigua a nivell de Catalunya o de la demarcació de Tarragona. ....20  Referències sobre la xarxa hidrogràfica on queda inclòs el municipi. ..............24  Referències sobre aqüífers localitzats al municipi o a la comarca:...................26  Xarxa de control de la qualitat de l’aigua: ..................................................32  Referència sobre les aigües costaneres. .....................................................35  Referència sobre espais fluvials. ...............................................................36  Cicle de l’aigua al municipi......................................................................39 Tasca 5 – Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi................... 41  Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat? ...................41  Quins són els seus objectius i recursos? .....................................................42  Hi ha específicament reglaments municipals orientats a millorar la sostenibilitat de: gestió aigua potable, aigües residuals, gestió de brossa, consum energètic, etc. .....................................................................................................42 2
  • 3. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Hi ha Agenda local 21? Quan es va aprovar i com? Quin va ser el procediment de generació? Hi ha seguiment i millora de l’Agenda? Hi participa la societat civil i productiva del municipi? ........................................................................43  A les darreres municipals, quina presència hi havia de la sostenibilitat als programes electorals dels diferents candidats?...........................................43  En temes de sostenibilitat, hi ha activisme municipal en la creació de xarxes locals i vincles a projectes comarcals o de Diputació?...................................44  En segon lloc convé identificar i avaluar les organitzacions no governamentals que amb seu al municipi o que actuen al municipi. Sobretot aquelles que fan referència al medi ambient, el comerç just i la sostenibilitat en general. ..........44  Cal identificar el seu pes (nombre de socis i recursos), així com el seu historial i capacitat de gestió i creació d’opinió. S’avaluarà també la seva relació amb institucions i sectors productius pel que fa a recursos i participació en projectes. ..........................................................................................................44  Finalment, i en relació al sector productiu, s’avaluarà la seva capacitat de generar valor de sostenibilitat a la destinació, tenint en compte que es tracta sobretot de destinacions turístiques: segells slow, restaurants Km 0, fundacions de protecció, etc. ..................................................................................44 Tasca 6 – Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.................................. 46  En primer lloc, i per l’Agenda 21, convé incidir en quins agents han participat en la seva redacció i quin ha estat el nivell d’implicació de la societat civil. ...........46  Etapes ICLEI: .........................................................................................46  En segon lloc, definir la validesa dels indicadors com a eina per mesurar el model de municipi sostenible desitjat. ................................................................49  En tercer lloc, definir la validesa tècnica dels indicadors proposats. ................50 Tasca 7 – Càlcul capacitat de càrrega del municipi. ...................................................... 52  Identificació de la població de fet en el moment de màxima afluència estival...52  Comparació de densitats de població entre temporada baixa i temporada alta. ..........................................................................................................52  Un cop identificat el nombre de visitants en el moment de màxima afluència i donat que els municipis analitzats tenen com a principal actiu el clima i les platges, es procedirà a identificar la superfície de les platges del municipi, la seva capacitat d’acord amb els estàndards disponibles. Aquesta capacitat total física de les platges es contrastarà amb la capacitat d’acollida del municipi. Les disfuncions que puguin detectar-se hauran d’explicar-se. ............................55  Pes del turisme en l’economia del municipi: ...............................................56  Llocs de treball estables i també estacionals relacionats amb l’activitat del turisme: ...............................................................................................56  Equipaments i infraestructures desenvolupades en clau de donar resposta a l’activitat del turisme, ja siguin públics o privats (un port esportiu, un spa, etc.): ..........................................................................................................56  Dinàmica de regeneració de les platges durant la primavera. ........................57  Altres impactes a identificar. ...................................................................58  Objectius ambientals que afecten a les platges: ..........................................59  Argumentació de les principals conclusions. ..............................................59 3
  • 4. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell Tasca 8 – Realització d’una aproximació a la diagnosi de sostenibilitat del municipi......... 59  Per a cadascuna de les 7 tasques desenvolupades es demana de fer un balanç de situació en clau de sostenibilitat. Aquest balanç es farà utilitzant la metodologia DAFO (acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). ..........................................................................................................60PART ECONÒMICA DEL PROJECTE...................................... ¡Error! Marcador no definido.  Estudi del creixement econòmic del municipi en relació al nombre d’empreses establertes...................................................... ¡Error! Marcador no definido.  Estudi de la relació entre les polítiques d’ajust estructural i l’empresa ....... ¡Error! Marcador no definido.  Anàlisi de la influència entre la fiscalitat ambiental i l’empresa ..¡Error! Marcador no definido.  Identificació del mètode de valoració ambiental que té l’empresa, i estudi de la relació amb el seus sistema productiu ................. ¡Error! Marcador no definido.  Identificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresa..... ¡Error! Marcador no definido.  Anàlisi i estudi sobre el SGMA de l’empresa a estudiar........ ¡Error! Marcador no definido.  Estudi final sobre l’ètica empresarial de l’empresa a estudiar ¡Error! Marcador no definido.  Conclusions finals sobre l’empresa, quines iniciatives té l’empresa per a un desenvolupament sostenible? ........................... ¡Error! Marcador no definido.Bibliografia 75 4
  • 5. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellPart de Territori:Tasca 1 - Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.Dades de dimensió física, població censada, població de fet en temporada turística,densitats de població. Dades evolutives, quan correspongui, dels darrers 20 anys.Calafell és un municipi de la província de Tarragona, situat al Baix Penedès entre elsmunicipis de El Vendrell (oest), Cunit (sud), Castellet i la Gornal (Nord-est), Bellvei(Nord) i la Mar Mediterrània a l’extrem sud. La seva longitud és de 1,570061º i laseva latitud és de 41,201578º.La seva superfície és de 20,4 km2 repartits entre tres municipis i 28 urbanitzacions.Als anys quaranta del segle passat el poble es dividia en dos nuclis urbansdiferenciats entre poble i platja. Més endant, a partir de l’any 1947 es desenvolupaSegur de Calafell, una urbanització que ha esdevingut més gran que el propi nuclihistòric.L’any 2010 es van censar al munipici una població de 24.423 habitants1, en la franjad’edat compresa entre els 15 i 64 anys és concentra un 72% de la població deCalafell. Al nucli antic hi viuen 7.094 habitants, a Segur de Calfaell 8.523 habitants,a la Platja de Calafell viuen 2.919 habitants, a Bellamar 227 habitants i a Bonanovahi viuen 142 habitants. La densitat de població és de 1,197,21 habitants/ km². AlBaix Penedès la desnsitat de poblaicó és de 336’6 habitants/ km² i a Catalunya és de234 habitants/ km².L’evolució demogràfica del municipio en els darrers vint anys és significativa passantaquest de 7.396 habitants als 24.423 habitants, multiplicant-se en un 330%, encanvi, des de l’inici de la crisi econòmica actual s’ha anat moderant aquestaproporció fins arribar un punt de creixement baix de només un 0,65% anual.1 Padró municipal a data 1/1/2010 http://bit.ly/oL7Wkn 5
  • 6. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellDades econòmiques de grans sectors, de població ocupada i atur, demacromagnituds econòmiques, d’impostos. Dades evolutives dels darrers 20 anys.L’economia tradicional es basava en l’agricultura de secà i la pesca, actualment, elsector turístic és la font d’ingresos principal del municipi, seguit pel conreu de vinya,cerals i oliveres. El PIB de Calafell és de 370,4 milions d’euros, és a dir, el PIB perhabitant de 17.500€, sent aquesta quantitat l’equivalent a un 64% del PIB perhabitant mig de Catalunya.Les dades econòmiques en matèria d’impostos en quant a IRPF per l’any 2008 sónde 4.435€ per habitant, sent aquesta quantitat l’equivalent a un 81% de l’IRPF perhabitant de Catalunya.Les dades d’ocupació per població ocupada ens mostren que a Calafell treballen5.831 persones, la població desocupada és de 688 persones, la població activa és de6.519 persones i la població inactiva és de 6.979 habitants. Si ho comparem amb lesdades generals de Catalunya per al 2009 observem que el total de treballadorsactius és de 3.814.700 treballadors iEl PIB per sector de treball a l’any 2006 era d’un total de 331,6 MEUR. El primersector només representava un 0,1% de l’economia local, la industria un 5,5% i eltercer sector el 94% restant.. 6
  • 7. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLa comarca del Baix Penedès és la que presentava, a data 31 de desembre de 2010,la taxa d’atur més alta de tot Catalunya, amb un 25,2%. Així ho conclou la primeraDiagnosi del mercat de treball de Catalunya, elaborada pel departament d’Empresa iOcupació de la Generalitat per tal d’impulsar la transformació del Servei Catalàd’Ocupació i dissenyar un pla de creació de llocs de treball en el termini 2011-2010.2En el capítol d’inversions i despeses municipals veiem una clara evolució a l’alça,tanmateix, degut a la crisi econòmica ja evident el 2007, aquesta tendència, aixícom altres indicadors ens indiquen un estancament poblacional i econòmic, que acurt termini es tradueixen en una disminució notable d’inversions i despeses.3Dades de consum. Nombre de vehicles, equipaments. Dades evolutives dels darrers20 anys.L’Idescat estima al 2008 una població resident de 22.939 habitants, no obstantaquestes dades no són del tot representatives, diferents estimacions de població perpart de l’ajuntament determinen una població resident mitjana sobre els 36.000habitants i valors punta de 51.000 habitants a l’època estival.42 http://www.noticiestgn.cat/2011/07/26/el-baix-penedes-la-comarca-amb-la-taxa-d%E2%80%99atur-mes-alta-de-catalunya-252/3 http://www.ajcalafell.org/pdf/POUM/09-Agenda-Avaluacio-Economico-Financera/Agenda-avaluacio-economica- financera.pdf4 http://calafell.cat/poum/CLF_CD_AP/CLF_AP_10_EAMG/CLF_AP_10_EAMG.pdf 7
  • 8. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellA Calafell hi ha matriculats un parc de vehicles de 14.313 unitats. Els turismesrepresenten un 72% del parc automobilístic, les motocicletes un 10%, els vehiclesindustrials un 15% i els vehicles restants un 3%. Si fem una comparació amb la restade la comarca del Baix Penedès observem un descens d’un 2% en quant a turisme ia nivell català un descens d’un 6%. Aquesta variació ens permet apreciar lanecessitat del municipi d’una mobilitat en turisme en detriment d’altres modalitatsmés eficients. Igualment, el nombre de vehicles matriculats a disminuitpaulatinament des dels 386.399 de l’any 2005 als actuals 210.657 de l’any 2009.5En quant a vivendes, en el passat 2009 es van inicar 33 obres de construcció devivenda a Calafell, al Baix Penedès s’iniciaren 207 obres i a Catalunya 13.523vivendes. Aquestes xifres contrasten amb les dades del 2005 que mostren un nivellde construcció a Catalunya 8 vegades superior. L’any 2006 es construiren un màximhistòric de 127.117 vivendes. Aquest constrast tant elevat és el reflex de la crisieconòmica actual i de la caiguda de la bombolla inmobiliària dels darrers anys.Les dades municipals es complementaran amb dades comarcals, provincials i delconjunt de Catalunya. Aquestes dades actuaran com a marc de comparació.5 http://www.gencat.cat/gencat_dades/es/economia.html 8
  • 9. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellTasca 2 - Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anysDades de migració, esperança de vida, estructura de la població.A l’any 2000 hi vivien 637 estrangers d’una població total de 12.219 habitants, és adir, un 5,37% de la població era estrangera. Al Baix Penedès hi vivien, 2.447estrangers d’un total de 56.843 habitants, és a dir, un 4.3% era estrangera. ACatalunya teniem un 2,9% d’estrangers, és a dir, hi vivien 181.590 d’estrangersd’una població total de 6.261.999.A l’any 2005 hi havia 2.751 estrangers d’una població total de 18.905 persones, ésa dir, un 14% dels habitants de Calafell era d’origen estranger. L’any 2005 el BaixPenedès ja tenia un 12’07% d’estrangers d’un total de 79.967 habitants. Catalunyaassolí un 11,42% d’immigració estrangera d’un total de 6.995.206 habitants.Actualment a calafell hi viuen 4.609 estrangers dels 24.423 habitants del municipi,per tant, observem que un 18’87% de la població resident a Calafell. Al BaixPenedès hi viuen 15.753 estrangers de 99.786 habitants estrangers censats (15%població) i, actualment, a Catalunya hi ha 1.198.538 estrangers d’una població totalde 7.512.381 (15% població)6.Si analitzem la immigració per origen veurem que 234 persones censat a Calafellprocedents de Catalunya, 28 provenen de la resta d’Espanya, 4 més provenen de laUE i 386 tenen el seu origen a la resta del món. Al Baix Penedès han s’han instal·lat712 catalans, tenim un saldo negatiu de 84 espanyols, de la UE han arribat 55 noushabitants i de la resta del món 1.006 habitants. Les dades de Catalunya són d’unsaldo negatiu de 781 espanyols menys, de la UE s’ha incrementat en 15.240 i de laresta del món 109.254.76 http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=67 http://fbbva.es/TLFU/dat/08_tarragona.pdf 9
  • 10. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellL’esperança de vida de Catalunya és de 81,66 anys i d’Espanya de 81,24 anys alnéixer. La piràmide de població de Calafell del 2008 ens mostra aquest creixementabrupte del municipi en forma de rombe, que demostra una inviabilitat del modelde creixement a llarg termini ja que les franjes d’edat més joves tendeixen a minvarplantejant d’envelliment de la població i la dificultat d’assumir les despeses creixentsque aquesta situació comporta.Plans urbanístics, avaluació del model de creixement i d’urbanització, actual i defutur. Anàlisi del plans dels darrers 20 anys.El model de municipi que proposa el nou POUM de Calafell, aprovat definitivamentel 24 de gener de 2011, és el duna ciutat compacta, cohesionada socialment,dotada de tots els serveis i sostenible econòmica i ambientalment..Les problemàtiques del municipi són, en gran mesura, degut a l’escasa planificacióurbanística realitzada al llarg dels darrers 50 anys i a l’especulació urbanística dutapels diferents agents públics i privats locals.. Per això mateix, Calafell té un contjuntde problemàtiques que el nou POUM intentarà resoldre.Calafell és una ciutat relativament continua però poc estructurada amb problemesper posar en relació els diferents nuclis urbans de Calafell i Segur de Calafell. Això ésen bona part causat per les barreres de les infraestructures, la C-32, la C-31 i la viadel tren.En general, el municipi pateix una manca d’equipaments i espais lliures degut,principalment, a que les segones residències s’han convertit en primeres residènciesa un ritme vertiginós. Les problemàtiques per aconseguir espais per a fer col·legis,instituts i centres sanitaris han estat constants en els darrers anys hi ha fetimprescindible la confecció d’un nou POUM per tal d’aconseguir-los i transofrmarCalafell d’un poble turístic a una ciutat metropolitanta. 10
  • 11. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellAntecedents de plans urbanístics: En el primer pla general del1968 tot el sòl eraurbanitzable, l’any 1989 es delimitava el sòl no urbanitzable, es reduia les alçadesreguladores i es planificava la unió entre el poble i la platja.A principis de 2008 i per solucionar els problemes esmentats es va començar larevisió del planejament urbanístic de Calafell, conegut amb el nom de POUM, en elnou POUM que s’aprovà el passat gener de 2011 (per primer cop amb una notableparticipació ciutadana) es defineixen les estratègies encaminades a desenvolupar imillorar Calafell. Aquest document serà l’eina per tal que Calafell afronti els nousreptes del futur.Per primera vegada es potencia l’us de l’espai no urbanitzable com a punt de lleure iesbarjo protegint el paisatge, s’eliminen sols urbanitzables de l’anterior POUM on hianaven més de 2000 habitatges per crear un gran parc Municipal de 84 hectàrees,es posa en valor el corredor verd entre el Foix i la ciutadella ibèrica, travessant l’espaiagrícola i forestal que es protegeix. Es crearà un vial que faciliti la unió de lesurbanitzacions del nord de Segur dotant-les de comerç de proximitat i mésequipaments.Un dels objectius principals del nou POUM és crear noves centralitats, dotar elsbarris dels equipaments necessaris per viure, es proposa aconseguir espais perequipaments mitjançant operacions urbanes.A Segur es construirà un centre urbà als voltants de l’eix Port-Estació-Avda.Catalunya, actuant com a pol d’atracció econòmica i comercial del barri diversificantels usos i densificant els habitatges. Es transformarà els sector delimitat entrel’estació del tren i la plaça Pau Casals per crear una nova centralitat.Els nous edificis s’alinearan al vial per donar una nova façana urbana més ordenada is’obriran locals comercials a les plantes baixes. Progressivament, parcela a parcela, alllarg dels anys es crearà un nou centre urbà a Segur de Calafell que preten serreferència per tot el municipi i els seus voltants. Una proposta pionera enl’urbanisme actual que, a la vegada, permetrà tenir nous equipaments al voltant del’eix de l’avinguda Catalunya. Es crearà un nou teixit que augmentarà la densitat 11
  • 12. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafelld’habitatges, diversificant el model comerical i productiu tot generant més activitateconòmica.Una de les estratègies generals del POUM és la de crear una estructura que integri icusi les diferents parts del municipi. Actualment, aquesta missió es produeix amb elnou passeig marítim reforçant el caràcter urbà de la C-31, convertint-la en unarambla que uneixi els diferents barris entre Segur i Calafell, orendant els nouscreixements i augmentant la seva capacitat comercia i d’oci.Per estendre la influència del front de mar per sobre de les infraestructuresferroviàries es proposen actuacions de permeabilitat al llarg de tot el seu recorregut.A més, a Mas Mel es millora la seva connexió convertint l’actual pont en una plaçaque actuarà com a nova centralitat del municipi. Entre Segur i Calafell la C-31 faràun paper integrador i estructurador convertint-se en una rambla que lligarà la ciutatamb el sentit est-oest.Modificant l’estructura viària es proposa desviar el traçat actual de la C-31 donantlloc a un nou creixement entre el poble i la platja (sector dels Cirerers). Aquestaactuació permet la creació d’un parc urbà al llarg del Torrent de la Cuberteraincorporant i protegint la pineda adjacent. A tocar d’aquest corredor verd s’obre laporta d’accés al Parc forestal del Comú i a la Vall agrícola de Mas d’en Vives esproposa un nou equipament esportiu de referència.El nou POUM contempla un catàleg a protegir. Es posa en valor el patrimoniarquitectònic, arqueològic i natural del municipi reforçant el valor emblemàtic ireferència visual del castell. Al voltant del poble es proposa omplir el buits actualscom a eina per generar xarxa i ciutat (ARE i el Mirador del Castell).La platja de Calafell es vertebrarà amb la linia del Castell desenvolupant una via deronda, un conjunt d’equipaments (biblioteca, guarderia). Es rehabilita el barri depescadors amb l’obertura del carrer de Vilamar cap a la plaça alcalde Romeu. 12
  • 13. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellProblemàtiques municipals a resoldre: 1. Calafell vol realitzar una transició de poble turístic a ciutat metropolitana,. 2. Corregir la dualitat entre Segur de Calafell i Calafell. 3. Existència d’un model de baixa intensitat i dispers. Calafell. 4. Municipi poc estructurat. 5. Model de segona residència i estiueig. 6. Urbanitzacions envellides. 7. Manca d’equipaments de gran tamany. 8. Front marítim massificat. 9. Model econòmic basat en la construcció. 10. Poca diversificació econòmica. 11. 7.600 persones treballen fora del municipi.Objectius generals del POUM: 1. Mantenir i millorar la qualitat de vida dels residents. 2. Equipar el municipi per donar servei a la població de primera residència actual i futura. 3. Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica. 4. Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques.Oportunitats de futur: 1. Situació propera a Barcelona i Tarragona. 2. Bona comunicació amb Barcelona. 3. Bon clima i recursos naturals propers. 4. Valor del patrimoni cultural, arquitectònic i arqueològic. 5. Preservació dle paisatge i els corredors ecològics. 13
  • 14. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell 6. Transformació constant en primera residència.Dades de tipologia i règim dels habitatges. Evolució dels darrers 20 anys.A partir de les dades proporcionades pel Cens de població de l’INE observem quedes de l’any 1981 fins al 2001 els habitatges principals passen de 1.322 habitatgesfins als 5.418 actuals. Tanmateix s’observa com són els habitatges secundaris elsmajoritaris ja que actualment representen 3 vegades més habitatges que elsprincipals, ara bé, a l’any 1981 aquesta xifra era 7 vegades superior, per tant,s’observa com el municipi s’ha anat transformant en un municipi amb habitants quehi resideixen tot l’any.Règim d’habitatges de Calafell a l’any 2001:Règim d’habitatges de Calafell a l’any 1991: 14
  • 15. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellRègim d’habitatges de Calafell a l’any 1981:L’evolució del règim d’habitatges al Baix Penedès evidencia el creixement d’aquestaxifra en els darrers 30 anys, ja que el Baix Penedés s’ha convertit en un pol d’atraccióper a nous habitants provinents de Barcelona i rodalies. Si comparem aquestes xifresamb Calafell observem que aquest municipi ha estat el que més ha crescut de tota lacomarca, en aquest cas, el Baix Penedès només té el doble d’allotjaments secundarisrespecte els principals.Règim d’habitatges al Baix Penedès a l’any 2001:Règim d’habitatges al Baix Penedès a l’any 1991:Règim d’habitatges al Baix Penedès a l’any 1981: 15
  • 16. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellTasca 3 - Identificació i avaluació social del fenòmen “nimby” de gransinfrastructures: depuradores, abocadors, antenes, centrals energètiques, ports, etc.Dades de les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi. Avaluacióhistòrica de la seva aceptació per part de la població local. Grans projectes de futur alocalitzar al municipi.Autopista Pau Casals (C-32), C-31, via de tren, Port Esportiu, depuradora d’aigüesresiduals. Indirectament és veu afectat pel CIM Baix Penedès. A partir del PlaDirector Urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries ilogístiques al Penedès8 realitzat pels professsors de la Universitat Rovira i Virgili, Dr.Josep Oliveras Samitier i Dr. Joan Alberich González observem com Calafell rep unimpacte indirecte respecte la possible construcció del Centre Integral deMercaderies del Baix Penedès, a partir d’ara CIM, que es preveu ser construït perCIMALSA, és a dir, la Generalitat de Catalunya.A banda d’aquest projecte, hem de fer especial menció al futur desenvolupamentdel POUM local amb la rehabilitació, reforma i integració de les diferentsinfraestructures del municipi. Entre elles destaca la conversió de la C-31 en unaRambla, realitzar diferents passos a les vies del tren per accedir al litoral, construcciódel centre comercial i d’oci Mas de la Mel, construcció d’un teatre i auditorimunicipal i un palau de congressos.El nou POUM rebutja plenament la proposta de passar la A-7 pel municipi deCalafell, pel seu elevat impacte així com suposa un abans i un després en laplanificació urbanística municipal ja que introdueix un conjunt de canvis substancialsque modificaran la fesomia urbana del municipi al suprimir el pas de la via ferroviariaper la linia de costa.8 http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/docs/Est_comp/1Est_LOGISPenedes2.pdf 16
  • 17. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellResposta social als grans projectes d’infrastructures viàries: linia ferroviària, autopistesi autovies, linies elèctriques, etc.“La PNFC (Plataforma NO Fem el CIM) té, en bona part, característiques delsmoviments NIMBY (‘Not In My Back Yard’), en tant i quant és contrari a lalocalització del LOGIS al BaixPenedès, si bé no planteja un desacord profund en lalocalització d’àrees logístiques en altres llocs del país. Com expressava una de lespersones entrevistades: ”Per què aquí? Per què logística? I, en canvi no es posa al’entorn de l’Eix Transversal de Catalunya i de la nova línia de ferrocarril que s’hiconstruirà.”9La Plataforma "No fem el CIM" és va crear lany 2003 arran de la sospita que laGeneralitat volia contruir un Centre dIntercanvi de Mercaderies que en un principiocupava 220 ha. Aquest projecte sestava portant damagat i en aquell moment niGeneralitat ni Ajuntaments oferien informaciò als veïns que la solicitaven.10Els plans urbanístics i la conflictivitat social. Rastrejar les incidències de l’actual pla enla dinàmica social del municipi.A tall d’exemple, tenim el blog de la Laia Gomis11 que es fa ressò de les diferentsmanifestacions produïdes a la vila de El Vendrell en contra de la presència delPresident de la Generalitat, José Montilla Aguilera. El conflicte social rebia el suportde diferents partits polítics a l’oposició entre els quals hi havien afiliats a la JNC i CIU.A través de la PNFC NIMBY van manifestar-se amb l’eslogan “NO AL CIM” el passatmarç de 2007.Altres conflictes ambientals relacionats directament amb el Baix Penedès.12El Vendrell: Cal renaturalitzar els aiguamolls de les Madrigueres 24 Has i gestionarcorrectament el bosc del massís del Montmell.9 http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/docs/Est_comp/1Est_LOGISPenedes2.pdf10 http://www.nofemelcim.org/11 http://laiagomis.blogspot.com/2007/03/sobre-el-logis-peneds.html12 http://aeec.pangea.org/documents/mapa-conflictes.swfhttp://www.moviments.net/noalplacaufec/documentacio/22marc09/RESUM_DE_CONFLICTES_I_ENTITATS_ADHERIDES.pdf 17
  • 18. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellDestrucció del paratge de la Cobertera, entre Calafell i Bellbei: Una vegada més unanova autovia trinxadora del territori. O bé per lògica ambiental i econòmica esrescatarà el peatge de l‟AP-7, o s‟aprofitarà el traçat actual d‟alguna carretera?La central tèrmica de Cubelles: Un error històric que es podria perpetuarindefinidament si se n‟accepta el trasllat a uns escassos metres de la seva ubicacióactual.La dessaladora del Foix Una instal•lació raonable, però amb unes contrapartidesambientals poc estudiades i que representen la salinització del litoral i l‟afectaciódels seus ecosistemes, sobretot els prats de Posidonia i Cymodocea.Platges de Cunit, costa daurada. Espigons en forma de T construïts als anys 50 estanen mans de científics per tal de canviar-los ja que shan adonat que no deixenrenovar la sorra i creen corrents perilloses i mortals. 18
  • 19. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellTasca 4 – Avaluació del cicle de l’aigua al municipiObtenció de dades evolutives (almenys 5 anys)L’empresa SOREA, filial del grup Agbar, s’encarrega de la xarxa d’abastament a totel municipi de Calafell així com dels municipis pròxims de Cubells i Cunit, gestionantcomunament les necessitats hídriques de la zona.El consum d’aigua entre els anys 2006 i 2009 a Catalunya, el Camp de Tarragona i lacomarca del Baix Penedès queda reflectit a la taula següent:Consum daigua.Facturació (1). Comarques, àmbits i províncies 3Unitats: Milers de m .(1) Facturació declarada per les entitats subministradores daigua. Consum Consum Total domèstic indústria i serveis2005Baix Penedès 8.900,50 858,5 9.759,10Camp de Tarragona 41.396,30 8.691,40 50.087,70Catalunya 410.370,20 116.211,90 526.582,102006Baix Penedès 9.179,20 936 10.115,20Camp de Tarragona 43.059,80 9.432,90 52.492,70Catalunya 410.081,20 118.438,90 528.520,202007Baix Penedès 9.578,40 1.308,30 10.886,70Camp de Tarragona 43.122,50 10.293,90 53.416,40Catalunya 410.941,10 123.603,50 534.544,602008Baix Penedès 9.093,00 1.783,00 10.876,00Camp de Tarragona 43.320,20 10.867,70 54.187,90Catalunya 398.653,50 117.889,60 516.543,102009Baix Penedès 9.576,80 1.442,20 11.018,90Camp de Tarragona 43.594,10 10.184,90 53.779,00Catalunya 400.917,30 114.541,70 515.459,00Font: Departament de Medi Ambient i HabitatgeA la xarxa d’aigua a Calafell, s’observen diferències entre els trimestres. Pels anys2007 i 2008 les xifres van ser les següents: 19
  • 20. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellFont: ACAConsum sectorial (indústria, agricultura, ús habitatges), en dades anuals i mensuals otrimestrals, per tal d’identificar usos estacionals. Cercar referències de consumd’aigua a nivell de Catalunya o de la demarcació de Tarragona.Les taules següents presenten els tipus aplicables als consums produïts des del 30 dejuliol del 2011:Preu del servei d’aigua i cànon de l’aigua domèstic per la província de Tarragona iCatalunya (sense IVA)Preu unitari €/ 6 m³/mes 10 m³/mes 12 m³/mes 20 m³/mesm³TARRAGONA 1,405 1,176 1,210 1,570CATALUNYA 1,615 1,378 1,418 1,752Preu total de la factura(sense IVA)Preu unitari €/ 6 m³/mes 10 m³/mes 12 m³/mes 20 m³/mesm³TARRAGONA 1,668 1,367 1,384 1,727CATALUNYA 1,829 1,551 1,585 1,923Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del DOGC 20
  • 21. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament Sostenible Víctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellTipus aplicable 30.07.2011Valor base Llei de Pressupostos: Usos domèstics Usos industrials Coeficients reductors zona B Protegit General General Específic Domèstic Industrial 0,4179 0,4427 0,1400 0,5491 0,85 0,50Nota: El tipus aplicats son sense IVA (lIVA del cànon de laigua és del 8%) Coeficients Domèstics Usos Domèstics Usos Industrials Nom (Protegit x (General x (General x Coef Grav. Grav.Codi ACA Nom municipiReductor Demogràfic Protegit General 1) 2) 5) G.General General Específic Zona673 C ALAFELL 1,00 1,000 0,4179 0,4427 0,4179 0,8854 2,2135 1,00 0,1400 0,5491 A Font:http://www.consum.cat Font:ACA Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús domèstic. 21
  • 22. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellFont:ACAPreu del servei d’aigua i cànon de l’aigua industrial per la província de Tarragona iCatalunya(sense IVA)Preu unitari €/ 20 m³/mes 100 m³/mes 500 m³/mes 1000 m³/mes 5000 m³/mesm³TARRAGONA 2,407 1,832 1,792 1,788 1,784CATALUNYA 2,319 1,878 1,811 1,810 1,807Preu total de la factura de l’aigua industrial(sense IVA)Preu unitari €/ 20 m³/mes 100 m³/mes 500 m³/mes 1000 m³/mes 5000 m³/mesm³TARRAGONA 2,847 2,052 2,000 1,995 1,989CATALUNYA 2,674 2,103 2,016 2,013 2,006Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús industrial 22
  • 23. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellPreu total de la factura comercial per la província de Tarragona i CatalunyaPreu unitari Subministrament Cànon Clavegueram Total Sense Total amb50m³/abonat/mes aigua en baixa aigua IVA IVATARRAGONA 1,224 0,653 0,217 2,084 2,238CATALUNYA 1,143 0,654 0,200 1,997 2,142Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús comercialNormativa: Decret 47/2005 de març (DOGC 4350 de 24.03.05) que modifica elDecret 103/2000 de 6 de març, pel qual s’aprova el reglament de tributs gestionatsper l’Agència Catalana de l’Aigua. Normativa de referènciaLa nova Directiva Marc en Política d’Aigües de la Comunitat Europea (des d’araDMPA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, ipublicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condicionaun canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús del’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. En aquestaDirectiva es deixa de veure les aigües que discorren pel territori des d’un punt devista únicament hidràulic i comercial, i contempla aquest recurs com a partestructural i funcional indispensable del medi natural i integrat, alhora, dins d’unmarc d’ús i gestió sostenible. Així, doncs, l’entrada en vigor de la DMPA, el 22 dedesembre de 2000 (dia de la seva publicació al DOCE), i la seva posteriortransposició a la normativa estatal, requerida per abans del 22 de desembre de2003, condicionen un seguit de canvis des del punt de vista normatiu, a nivell estatali autonòmic, així com en la planificació, gestió i control, de manera integrada, de les 23
  • 24. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafellmasses d’aigua, tant continentals com costaneres, a partir de les autoritatscompetents de les respectives demarcacions hidrogràfiques.Referències sobre la xarxa hidrogràfica on queda inclòs el municipi.El municipi de Calafell disposa de dues infraestructures d’aigua: el Consorci d’aigüesde Tarragona(CAT) i La Mina Gran Aqüeducte. La segona d’aigua dels pous del’Ajuntament, però des de setembre de 1995 el municipi va deixar de compraraquesta aigua. Calafell depèn de les aportacions d’aigua externes. Actualment, laprovisió més important d’aigua és la que arriba per una canonada des del riu Ebregestionada pel CAT. Calafell també rep aigua de petits pous alimentats per l’aqüíferdel Garraf i que estan regulats per l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA).La concessió del CAT al 2010 va ser de 4.032.000 m3 anuals amb una dotació dereserva de 303.000 m3 anuals.Ell subministrament comença a la província al 1985, actualment subministra aigua a71 municipis consorciats i 33 indústries, per tant serveix al 80% de la població icobreix el 30% del territori amb la seva xarxa.El consum total d’aigua provinent del CAT(2008):71,71. 59% als ajuntaments,41%a indústries.El CAT capta l’aigua dels canals de reg de l’esquerra i la dreta del riu Ebre, a l’estacióEB-0, ubicada al marge esquerra a Campredí, Tortosa. Aquesta aigua es tracta a laplanta de tractament(ETAP) a l’Ampolla.Al 2009, la xarxa disposa de 264,24 km de canonades,23 estacions de bombament i30 dipòsits de regulació. L’aigua del CAT té un consum energètic de 0,792 kW/m3. Xarxa del CAT. Província de Tarragona. Font: ACA 24
  • 25. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell Xarxa del CAT. Comarca del Baix Penedès. Font: ACADenominació i dimensió. Caracterització i ús actualL’ACA controla 19 pous de captació d’aigües subterrània al terme municipal deCalafell, destinats a l’abastament, el reg o a usos industrials. La concessió totald’aquestes captacions és de 865.450m3 anuals: -abastament urbà 771.700,-53480usos industrials,40270 reg per 15 hectàrees de conreus. L’Ajuntament és el màximconcessionari amb 587.600 m3 anuals. Hi ha un total de 15 dipòsits que captenl’aigua de la canonada del CAT i la distribueixen en alta de manera que no calbombejament. Excepte estació de bombejament CAT EB-15.Règim d’aigües (aforaments). Anàlisi de pressions i d’impactes.Xarxes de control.Hi ha quatre punts de control de la xarxa piezomètrica, que segons dades de l’ACAhan mantingut uns nivells estables des de l’any 1985/86 que só els anys en ques’obtenen les primeres dades. 25
  • 26. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellFont: ACA. GENCAT.CATPluviòmetres al municipi o l’entorn geogràfic. DadesFont:ACA.Referències sobre aqüífers localitzats al municipi o a la comarca:Hi ha una massa d’aigua a l’Àrea de la depressió del Penedès. És l’aqüífer protegitdel Baix Penedès. Aquest aqüífer s’ha delimitat mitjançant una línia amb el traçat (decret 328/1988). Els aqüífers inclosos en aquesta massa daigua (i els codiscorresponents) són:-3071I01 Aqüífers detrítics neògens i quaternaris del Penedès-3071I31 Aqüífer de les sorres de Santa Oliva 26
  • 27. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLa recàrrega es produeix únicament per infiltració de la pluja i les sortides d’aiguasón principalment degudes als bombeigs, tot que una part es descarrega per fluxsubterrani cap a les calcàries del Vendrell – Garraf Sud. Aqüífers protegits.Font:ACA 27
  • 28. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellCaracterització i dimensió. Caracterització i ús actual.Al 2001, la mitjana d’habitants censats dividit pel nombre de llars principals era de2,46 habitants/Llar. Al mateix any hi ha 16.478 habitants secundaris i 2001 buitsque sumats composen la població estacional, 40.536. Sumats als 22.939 habitantscensats al 2008, permet avaluar la població del municipi de Calafell en el momentde màxima ocupació teòrica, obtenint una xifra de 63.475 habitants.Segons les dades calculades del rendiments de la xarxa al municipi de Calafell, esdetermina que el rendiment mig de la xarxa al darrer any ha estat del 60,65%, queés una xifra que es considera baixa. De cara al futur, el rendiment de la xarxa ambles millores proposades serà proper al 75%, que és un valor acceptable. 28
  • 29. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellQualitat de les aigües. Anàlisi de pressions i d’impactesLa distribució de les cotes determinarà de forma important les pressions de la xarxa.El consum distribuït segons les hores del dia determinen velocitats a canonades ipèrdues de càrrega.Esquema de la Distribució: 29
  • 30. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellFont:ACAEstudi de les pressionsEl primer paràmetre que s’analitza en Pla Director d’Abastament de Calafell són lespressions de la xarxa. Aquest paràmetre és molt important ja que és el que ensindica si hi ha sobrepressions a la xarxa que tampoc són desitjables per a que elsistema funcioni correctament. De l’anàlisi es determina que hi ha determinatspunts de la xarxa on les pressions són molt elevades. Per solucionar aquestproblema, s’haurà d’instal·lar vàlvules reguladores de pressióPRESSIONS SOBRE LESTAT QUÍMICFONTS PRESSIONS MAGNITUD Pressions difusesAgricultura i Dejecccions ramaderes Altaramaderia Agricultura intensiva: Adobs i trataments Sense pressió Fitosanitaris Aplicació llots depuradora Moderada Retorns reg i recàrrega Artificial ModeradaClavegueram i filtracions i fuitescol·lectors urbans des de zones urbanes Moderadaindustrials i industrials 30
  • 31. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellActivitat industrial Abocaments, lixiviats i fuites Moderada Pressions puntualsActivitat industrial Abocaments industrials Baixa Sòls contaminats Alta Dipòsits de residusGestió de residus industrials,urbans Sense pressió i especialsActivitat minera Runams salins Sense pressióDepuradores aigües Abocaments aigüesresiduals Depurades AltaExtraccions àrids Afeccions a la qualitat Sense pressió PiezometriaExtracció daigua a zones costaneres Provoca intrussió salina Sense pressió PRESSIÓ TOTAL SOBRE LESTAT QUÍMIC ALTAPRESSIONS SOBRE L’ESTAT QUANTITATIUFONTS PRESSIONS MAGNITUDExtracció Captacionsdaigua aigua Alta Subterrània Afeccions SenseExtr. Àrids Piezometria Pressió i qualitat Intensiva SenseAgricultura de vivers Pressió i freatòfilsPRESSIÓ TOTAL SOBRE LESTAT QUANTITATIU ALT 31
  • 32. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellImpactes IMPACTES SOBRE LESTAT QUÍMIC SOBRE LESTAT QUANTITATIUImpacte potencial Impacte Pressió total Impacte (pressió comprovat Pres. total=impacte comprovat total*vulneravilitat) potencial Moderat Alt Alta BaixFont: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ACA.Xarxa de control de la qualitat de l’aigua:Els punts de control s’agrupen atenent a criteris diversos, constituint xarxes decontrol que es mostregen periòdicament i s’analitzen segons models analíticspreestablerts. Els resultats obtinguts es contrasten amb els objectius de qualitatplanificats.Les unitats funcionals de gestió de les xarxes són les diverses conqueshidrogràfiques. 32
  • 33. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLes xarxes de control s’organitzen sobre la base dels criteris de la Directiva marc queestableix una xarxa per al control de vigilància (estacions amb freqüència mensualde mostreig), una altra de control operatiu (estacions amb freqüència trimestral demostreig) i una darrera de control de petits abastaments (estacions amb freqüènciatrimestral de mostreig).Fins al desembre del 2002, les xarxes estaven organitzades sota criteris deperiodicitat de mostreig i intensitat analítica tal com s’explicita tot seguit:  Xarxa bàsica:Comprèn tot aquells punts de control de rius i afluents amb codificació J+tres dígits,que es mostregen mensualment.Els paràmetres que es controlen són tots o part dels següents:Generals (pH, conductivitat, oxigen dissolt, COT, etc.), anions, cations, nutrients,microbiològics, orgànics globals, metalls, dissolvents industrials, organohalogenatsvolàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics i plaguicides clorats, organofosforats itriazines.  Xarxa complementària:Comprèn punts de control d’afluents amb codificació C+tres dígits, que es mostrejadues vegades l’any.Els paràmetres controlats són de caràcter general i en casos especials determinatsper la situació o l’època de l’any, metalls, organoclorats volàtils i plaguicides.  Xarxa d’embassaments:Comprèn un seguit de punts de control d’embassaments, amb codificació L+tresdígits. Es mostreja dues vegades l’any. S’hi controlen bàsicament paràmetresindicadors d’eutrofització.  Xarxa de zones humides:Comprèn un seguit de zones humides, estanys i similars, amb la codificació H+tresdígits. En especial les incloses al PEIN (Pla despais d’interès natural). Es realitza duesvegades l’any i s’hi determinen paràmetres indicadors d’eutrofització i en algunscasos metalls, dissolvents industrials, organohalogenats volàtils i plaguicides.Agbar va ser la pionera en la certificació del seu sistema de gestió de qualitat, primerper la gestió dels sistemes de qualitat i després per la gestió del medi ambient. Defet, Sorea va rebre les primeres certificacions l’any 1996, i actualment té la totalitatde totes les activitats que desenvolupa certificades, en tots els seus serveis i unitatsde gestió.El fet que Sorea disposi d’un sistema de gestió de la qualitat amb la certificacióISO 9001 suposa un tret diferencial respecte a qualsevol altra empresa del sector 33
  • 34. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafellque no la tingui, especialment com a garantia pels seus clients. També la certificacióISO 14001 representa una garantia del seu compromís amb la sostenibilitat i el mediambient en tots els seus processos.L’empresa disposa d’uns compromisos clarament definits i és capaç de complir-los,fet constatat i revisat, perquè està sotmesa anualment a un sistema d’auditories perorganismes de certificació independent reconeguts internacionalment. D’aquestamanera existeix una constant vigilància del compliment tant dels requisits normatiuscom dels compromisos que adquireix l’empresa.Amb aquestes certificacions s’asseguren unes pràctiques basades en l’honestedat,l’eficàcia i el servei al client i a la societat. Es disposa de mètodes de treballracionalitzats, contínuament revistats i millorats amb mesures de l’eficàcia il’eficiència. Hi ha un seguiment de la qualitat que garanteix uns resultats establerts.Els laboratoris, a més d’estar certificats amb la normativa ISO 9001, tenen tambél’acreditació més alta existent per la seva activitat d’acord a la normativa ISO 17025.La certificació inclou un doble compromís, com a empresa, i per part de tots els seuscentres. El sistema de gestió està dissenyat per estendre i implantar el mateix modelde gestió i control a tots els centres amb independència de la seva magnitud, jasiguin municipis gestionats, estacions depuradores d’aigua residual, estacions detractament d’aigua potable com a laboratoris.A més, Sorea motiva als treballadors a participar en la millora i es difon per total’organització el sentiment i la cultura de la qualitat i el servei al client.L’estratègia de l’empresa doncs, va intrínsicament lligada a la millora contínua, a laplanificació i a la claredat d’objectius que s’asseguren amb els seus sistemes degestió auditables. SOREA té el compromís d’estar sempre en l’estat de coneixementmés avançat possible per donar el millor servei en tot el seu àmbit d’actuació Identificació dels punts de control existents al municipi o que afecten directament al’anàlisi de la qualitat de l’aigua al municipi 34
  • 35. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellReferència sobre les aigües costaneres.La costa és poc abrupta i poc retallada amb una forta pressió sedimentària a causade les aportacions episòdiques de les torrenteres locals i també per la deriva litoral,condicionades pels temporals. És un sector altament influenciat per l’acció humana,amb importants variacions del perfil litoral original. Aquesta costa contrasta amb lamorfologia d’altres indrets de Catalunya com pot ser la Costa Brava en municipiscom Montgrí, Begur i Tossa de Mar, on trobem una costa rocosa i abrupta, retalladaper les cingleres i amb nombrosos entrants i sortints, dominada per una forta pressiódinàmica de la mar i amb petites platges al fons de les cales.LAgència en controla la qualitat de les aigües litorals basant-se essencialment endues directives europees: la Directiva marc de laigua (DMA - 2000/60/CE) i laDirectiva relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany (2006/7/CE). Laqualitat de les aigües de bany de Calafell es controla setmanalment, un exempleseria aquest informe de l’ACA: 35
  • 36. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell13 (07/09/2011 - 13/09/2011)Qualitat Sanitària de les aigües de bany Punt de Qualitat Temperatura mitjana dePlatja mostreig Sanitària laiguaDE SEGUR DE 1 Excel·lent 24º CCALAFELL 2 Excel·lent 24º CDE LESTANY-MAS 1 Excel·lent 24º CMELDE CALAFELL 1 Excel·lent 24º C 2 Excel·lent 24º CReferència sobre les aigües subterrànies.Calafell es troba a l’àrea hidrogeològica 308 Calcàries del Garraf-Bonastre. Laqualitat d’aquest aqüífer pel municipi no és vulnerable per la contaminació pernitrats, però altres municipis que comparteixen aqüífer sí; és per això que el termedisposa d’un punt de control de nitrats (Pou Formigons Vilafranca). També hi haquatre punts de control de la xarxa piezomètrica, que segons l’ACA han mantingutels seus nivells més o menys estables des de que es disposa de dades mesurades,l’any 1985/1986.Piezòmetres, qualitat aigües subterrànies:Font:ACAReferència sobre espais fluvials.El terme municipal de Calafell està travessat per la riera de l’Estany i diferentstorrents: la Grallera i Montpaó ( afluents de la riera)l de la Casa Vella i el de la CasaNova. 36
  • 37. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLa riera i el seu afluent principal discorren principalment per àrees rurals, encara queen alguns trams travessen àrees urbanes i alguna possible futura urbanització. Eltram més conflictiu es troba a la desembocadura del mar ja que conflueixen duesvariables en aquest punt: màxima pressió urbana i condicions geomorfològiquesmés adverses.La inundabilitat està relacionada amb els cabals d’avinguda dels diferents períodesde retorn fixats per la legislació vigent de la riera de l’Estany i els seus afluents. Pertant, el risc d’inundabilitat el marca la riera i les seves crescudes.Zones inundables al municipi i punts singulars.La delimitació de zones inundables efectuada per l’INUNCAT inclou diverses zonesafectades pel desenvolupament urbanístic: o La façana litoral de la platja de Calafell i de Segur de Calafell, aproximadament a l’alçada de la línia de tren fins a la platja. o El sud-est del nucli de Calafell fins a la platja de Calafell. o El Torrent de la Casa Nova de Segur. o El Torrent de la Casa Vella de Segur. o Límit oriental de la urbanització Mas Mel.Les principals zones inundables són la Riera de l’Estany, El Torrent de la Grallera i elTorrent de Montpaó. 37
  • 38. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLa Riera de l’Estany es considera inundable en tota la seva longitud. És un tram quepateix una gran pressió urbanística. Té una longitud de 946 metres i un desnivelltotal de 5,05 metres amb un pendent mig del 0’53%. El seu primer tram té moltavegetació i cap neteja, després passa per una urbanització( Alorda Park) i un anticcàmping ,i al final arriba al mar travessant la zona edificada de la Platja de Calafellon s’ha construït ponts i passarel·les. El pont de l’Avinguda presenta una seccióhidràulica reduïda que pot patir problemes de desguàs. Té una conca d’aportació de18,9 km². La proposta d’actuació per la riera, degut a l’alta pressió urbanística i elpas d’infraestructures és una solució integral més que en una mesura correctivapuntual.El Torrent de la Grallera és un tram de 3 km, un desnivell de 32,2 metres i unpendent mig de 1,09%. Discorre per sòl no urbà ni urbanitzable, sobre campsd’oliveres i vinyes disponible. La seva secció hidràulica és molt important i l’espaihidràulic sembla adequat. La llera té una amplada de 20 metres en el tram superior i60 a l’inferior amb alguns estretaments puntuals. En aquest punt travessa unacarretera local d’accés a la depuradora, una d’accés a la Urbanització de Mas Romeui un tram de la via de servei de la CM31.El Torrent de Montpaó és de 4,1 km de llarg, desnivell total de 87,1 metres i unpendent mig de 2,12%.Té punts d’unió amb la Grallera i podria causar avingudesimportants a la urbanització Mas Romeu que és creuada per aquest torrent a la partcentral amb reserves importants de sòl, encara que caldria estudiar els límitsinundables per limitar els usos i activitats. En aquest punt es proposa la construcciód’un pont per garantir la seguretat ciutadana. Aigües amunt de la urbanització eltorrent discorre per un terreny natural no urbanitzat. El torrent principal és de difícilaccés i orografia abrupta amb una profunditat de més de 5 metres. La seccióhidràulica és molt important i l’espai hidràulic sembla suficient. 38
  • 39. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellFont: POUMCicle de l’aigua al municipiCaptació i destí de l’aigua al municipi de Calafell. 39
  • 40. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLa totalitat de dipòsits en alta d’abastament d’aigua potable són 15, connectat alCAT, des de on capten aigua i la distribueixen per canonades de 150 fins a 300mmde diàmentre per la xarxa de distribució a la seva àrea d’influència, bàsicament defibrociment.Gràcies a la distribució en alta de d’aigua d’aquests dipòsits, no cal bombejar. Apart, el municipi disposa de l’estació de bombejament CAT EB-15 i de tres més delServei Municipal: Estació d’elevació Les Brises, E. d’elevació Bellamar i E. d’elevacióBonanova.Esquema distribució en alta:La xarxa de distribució de Calafell està formada per canonades amb un diàmetremajor o igual a 125mm. Ès una xarxa formada per moltes canonades de petitdiàmetre i poques de major diàmetre que agrupen les petites. La xarxa de distribucióque arriba a totes les escomeses té diàmetres més reduïts entre 32 i 150mm. Elsmaterials són variables, abans del 1990 s’utilitzava el fibrociment per ser substituïtpel polietilè i la fosa. Respecte a la reutilització de l’aigua, el municipi disposa d’undepuradora d’aigües residuals on es destina l’aigua al reg.Especificitat del consum en infraestructures turístiques del municipi.CLUB DE GOLF LA GRAIERALa propietat de Golf Calafell va decidir reutilitzar les aigües residuals de ladepuradora urbana de Calafell. La propietat i SOREA van construir una planta de 40
  • 41. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafelltractament d’aigües al·legant criteris de baix impacte ambiental, la flexibilitatd’operació, el baix consum d’energia i la minimització de costos d’operació iinversió. La planta es va posar en funcionament el juny del 2004.El camp de golf presenta una demanda d’aigua molt variable al llarg de l’any. Lataula de cabals de producció indica les necessitats estacionals estimades inicialment. Font:ACAHOTEL LE MERIDIEN RA BEACH HOTEL & SPAAquest hotel és un establiment exclusiu d’alta qualitat situat a primera línia de mar.El consum hídric que realitza per aquest establiment és alt, ja que les sevesdimensions són considerables ( disposa de 143 habitacions) i, a més, disposa de uncentre destinat a salut i bellesa de 7.200 m2.Tasca 5 – Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi.El primer agent a avaluar és l’administració municipal. Es farà un seguiment de lespolítiques i programes orientats a la sostenibilitat desenvolupats els darrers 5 anys. Ésa dir, l’anterior legislatura i l’actual.Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat?Existeix l’Àrea d’Obres Públiques, Manteniment i medi Ambient, encapçalada pelregidor Rafel Solé Miró i com a responsable de Medi Ambient i Serveis Contractats elregidor José Antonio Jiménez Entrena. 41
  • 42. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellQuins són els seus objectius i recursos?“Des de lÀrea de medi ambient, serveis contractats i activitats, es realitza elseguiment dels diferents serveis públics com lenllumenat , la recollida i gestió delsresidus municipals, la neteja viària, el servei dabastament daigua potable iclavegueram, la depuració de les aigües, la gestió del cementiri municipal, elmanteniment dels parcs i espais enjardinats així com larbrat viari.Es tramiten autoritzacions de les quals han de disposar els establiments comercialsper exercir lactivitat. Es gestionen les platges i es mantenen els sistemes de gestiómediambiental implantats. Es té cura dels animals abandonats, se censenels animals domèstics i es controlen les diferents colònies de fauna periurbana.Col·laborem amb la resta dàrees municipals introduint els criteris de sostenibilitatambiental en els projectes i accions que sexecuten per les diferents regidories.Difonem i apliquem la nostra política ambiental, adoptant les mesures necessàriesper a eliminar i quan no sigui possible, prevenir la contaminació, implantant lesmesures de millora corresponents i tenint en compte tots aquells aspectes necessarisper a garantir la protecció del medi ambient”.13Hi ha específicament reglaments municipals orientats a millorar la sostenibilitat de:gestió aigua potable, aigües residuals, gestió de brossa, consum energètic, etc.Existeixen diferentes reglaments específics orientats a millorar la sostenibilitat,començant per l’Informe de Sostenibilitat Ambiental14 presentat al punt 7 del POUMi un conjunt d’ordenances munícipals1516.Ordenança municipal en front a la plaga del morrut roig a les palmeres(Rhynchophorus ferrugineus). Lobjectiu daquesta ordenança és establir mesures deprevenció i lluita per evitar la propagació d-aquesta plaga. El contingut daquestaordenança és dobligat compliment per a totes les persones físiques i jurídiquespropietàries de palmàcies.Ordenança/reglament tinença danimals. Aquesta Ordenança té per objecte laregulació de la tinença, comerç i recollida danimals de Calafell per tal de protegir lasalut i la seguretat de les persones, garantir el màxim respecte als drets dels animals,el bon nivell de convivència entre animals i persones en el medi urbà i el màxim nivellpossible de qualitat de vida per a tots.13 http://calafell.cat/informacio-general-414 http://calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum/informe-sostenibilitat-ambiental15 http://calafell.cat/ajuntament/ordenances-municipals16 http://calafell.cat/noticies/noticies/butlleti-digital-de-calafell/noves-millores-ambientals-segur-de-calafell 42
  • 43. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellOrdenança municipal de circulació, Ordenança/reglament circulació vehicles ipersones. Guals. Seguretat viària.Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Calafell,Ordenança/reglament participació ciutadana. Policia i bon govern. Estrangeria...Ordenança municipal de lilla de vianants. Ordenança/reglament circulació vehicles ipersones. guals. seguretat viàriaOrdenança municipal per a la prevenció i control dels mosquits, i particularment delmosquit tigre.Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions. Ordenança/reglamentmedi ambient: sorolls, antenes, publicitat Ordenança municipal reguladora del sorolli les vibracions.Hi ha Agenda local 21? Quan es va aprovar i com? Quin va ser el procediment degeneració? Hi ha seguiment i millora de l’Agenda? Hi participa la societat civil iproductiva del municipi?L’Ajuntament de Calafell va aprovar el 24 de març de 2006, en una sessió plenàriaextraordinària, l’Agenda 21 del municipi. Tots els grups municipals han votatfavorablement el document concloent, que ha de servir de marc de referència per ala futura revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGO).El document aprovat s’anomena Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell, imarca les actuacions que es duran a terme al municipi des del punt de vista de lasostenibilitat. L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades dedebat amb la ciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any passat ique van tractar sobre el model territorial, el nivell de renda, els recursos ambientals, ila situació social del municipi.A les darreres municipals, quina presència hi havia de la sostenibilitat als programeselectorals dels diferents candidats?El vuitè punt del programa electoral de l’actual alcalde de Calafell, Joan Olivella,parla sobre la necessitat d’assolir un municipi més sostenible amb. 43
  • 44. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell“Optimitzar els recursos per a un Calafell més net i sostenible, integrat al segleXXI”17.En temes de sostenibilitat, hi ha activisme municipal en la creació de xarxes locals ivincles a projectes comarcals o de Diputació?A rel de dos projectes urbanístics que contemplaven la construcció d’un camp deGolf18 a Calafell i del CIM19 més gran de Catalunya al costat del municipi van fercréixer la indignació entre els habitants que es van organitzar per impedir aquests ialtres projectes.En segon lloc convé identificar i avaluar les organitzacions no governamentals queamb seu al municipi o que actuen al municipi. Sobretot aquelles que fan referència almedi ambient, el comerç just i la sostenibilitat en general.La Creu Roja és la ONG de referència a Calafell, a partir d’allí destaquem la Festa delComerç Just, organitzada per l’ajuntament local. Les entitats que hi col·laboren notenen propiament seu a Calafell, ja que la seva seu és troba a El Vendrell (Geven20).Cal identificar el seu pes (nombre de socis i recursos), així com el seu historial icapacitat de gestió i creació d’opinió. S’avaluarà també la seva relació ambinstitucions i sectors productius pel que fa a recursos i participació en projectes.Aquest municipi disposa de diversos associacions veïnals totes vinculades al seusbarris o nuclis urbans, per exemple, l’Associació Marinada (ACAUS)21, l’AssociacióCalafell Actiu22, però no disposa d’ONG locals amb presència pròpia significativa acercadors com Google.Finalment, i en relació al sector productiu, s’avaluarà la seva capacitat de generarvalor de sostenibilitat a la destinació, tenint en compte que es tracta sobretot dedestinacions turístiques: segells slow, restaurants Km 0, fundacions de protecció, etc.L’únic valor a la sostenibilitat trobat a la destinació existent són les JornadesGastronòmiques de Calafell23, organitzades per l’ajuntament, estan integrades17 http://joanolivella.com/JoanOlivella/index.html18 http://www.lamalla.cat/medi_ambient/sostenibilitat/article?id=7952119 http://es.wikipedia.org/wiki/Plataforma_No_fem_el_CIM20 http://geven.stormpages.com/21 http://avmarinadaacaus.blogspot.com/22 http://bit.ly/sDprIN23 http://gastronomia.catalunya.com/es/detall.php?id=1_1_526&menuId=209 44
  • 45. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafelldintre de la guia Slow Food de l’Agència Catalana del Turisme. El segell turístic delmunicpi és de Destí Turístic Familiar24.Calafell forma part de rutes gastronòmiques de gran interès com la Ruta del Xató.Però no hem trobat referències sobre SlowFood o km 0 al mateix municipi deCalafell, encara que sí hem localitzat algun exemple a la comarca del BaixPenedès.25Un exemple seria El CELLER PARTIDA CREUS al municipi de Bonastre. Partida Creusés un petit celler artesanal on s’elabora una producció reduïda de vins de gama altaamb raïm procedent del conreu ecològic. Els vins es conserven sense afegir additius.Fan vi ecològic del Baix Penedès amb respecte per la natura i concebent el vi comaliment. El nom del vi és Quieto. Formen part d’ Slow Food. Fan venda directa al’explotació i també a fires com: Fray Biocultura de Barcelona, Firagost de Valls, Firad’ Artesans d’ Altafulla, i Mostra de Vins de Catalunya a Barcelona. Es poden fervisites i degustacions del vi, també ofereixen cuina amb productes ecològics al’explotació.Un altre mostra és la Granja Maiol26, on produeixen vi ecològic. La finca està en unparatge natural protegit a 6 km de la costa. Els seus ideals són l’ecologia, lapreservació del medi natural, una alimentació sana i una agricultura sostenible.S’identifiquen com socis Slow Food.24 http://bit.ly/uFah9325 http://gastronomia.catalunya.com/es26 ruralvolunteers.org/WHOSTS/ 45
  • 46. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellTasca 6 – Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.El punt de partida és treballar i analitzar l’Agenda local 21 del municipi. En el cas queno en tingui, aprofundirà en les estratègies i programes de sostenibilitat i elsindicadors que es fan servir per avaluar els resultats d’aquests programes.En primer lloc, i per l’Agenda 21, convé incidir en quins agents han participat en laseva redacció i quin ha estat el nivell d’implicació de la societat civil.L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades de debat amb laciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any 2005. Han pres part delprocés d’elaboració del Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell diversosagents polítics i societat civil i que van tractar sobre el model territorial, el nivell derenda, els recursos ambientals, i la situació social del municipi.Entre les propostes d’aquest document hi ha la creació d’un Consell de Seguimentde la Sostenibilitat, així com la creació d’una regidoria de Medi Ambient, disposar decasals o centres cívics, que l’equip de govern ja està dissenyant per tal d’ubicar-neun al poble, un altre a la platja, a lantic Cinema Iris, i un tercer a Segur de Calafell, ola construcció d’un segon Centre d’Assistència Primària a Segur de Calafell.A més, l’equip de govern també ha dut a terme algunes propostes que van fer elsciutadans en el transcurs dels debats, com la creació de la borsa del voluntariat, o laposada en marxa de nous canals de comunicació amb els ciutadans, a més de lacreació del Consell amb l’alcalde.En segon lloc, i a partir de la Guia europea de planificació de les Agendes locals 21 del’ICLEI, comparar la metodologia desenvolupada en el municipi amb el que proposal’ICLEI.Etapes ICLEI: - Crear d’un fòrum de medi ambient.Una vegada finalitzats els treballs de l’auditoria ambiental municipal l’ajuntament deCalafell disposava d’una proposta de Pla d’acció ambiental. Amb la voluntat que elPla d’acció ambiental sigui un document àmpliament consensuat pels agents socialsi econòmics de la població, l’Ajuntament, de manera prèvia a la seva aprovació, hainiciat un procés de participació pública que ha anomenat “Fòrum ambiental del plad’acció ambiental de Calafell”.La finalitat d’aquest Fòrum ambiental va ser la d’establir un marc d’intercanvid’informació, diàleg i consens del Pla d’acció ambiental amb els principals agentslocals de Calafell. A partir del debat generat en aquest procés de participació públicas’ha revisat i redactat el Pla d’acció ambiental de Calafell. 46
  • 47. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell - Definir la filosofia i visió de futur del municipi sostenible.El “Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell” s’estructura en sis documents: 1. Diagnosi Estratègic de Sostenibilitat, que és una radiografia del municipi. 2. Pla d’acció local cap a la Sostenibilitat, que marca les accions que s’han de dur a terme. 3. Diagnosi de Síntesi. 4. Participació Ciutadana, que explica les accions que s’han dut a terme durant el procés. 5. Criteris per a l’ordenació i regulació d’usos del sòl no urbanitzable. 6. Pla de Seguiment: proposta organitzativa i sistema d’indicadors, que esbossa un pla per al futur. - Identificar problemes i causes (indicadors)El Ple de l’ajuntament va signar a l’any 2004 la Carta de Aalborg27 i es va adherir a ladeclaració “Cap un Model de Sostenibilitat Local- Indicadors Comuns Europeus-“(Agreement on the adoption of Towards a Local sustainability Profile-EuropeanCommon Indicators”, on hi consta el compromís d’introduir indicadors desostenibilitat local i segons aquest indicadors, establir objectius, fer un bonseguiment del progrés i redactar informes sobre les fites assolides. Un conjuntd’indicadors comuns per a tota Europa, establerts de manera voluntària, podriafacilitar la comparació dels canvis produïts a Europa i el progrés cap a lasostenibilitat.L’Ajuntament elabora un sistema d’indicadors de sostenibilitat com una eina per ferel seguiment del procés d’Agenda 21 Local, i en concret de les actuacionsmunicipals vers una gestió sostenible.L’Ajuntament disposa d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat integrador iadaptat al municipi, el qual es retroalimenta de manera continuada per tal de poderfer un seguiment i una valoració de l’evolució de la qualitat ambiental del municipi.L’aplicació i seguiment d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat ha de permetre eltraspàs d’informació als sistemes d’indicadors d’àmbit regional (XCPS) i europeu. - Definir objectius generals.  Millora de la qualitat ambiental urbana.  Conservació i millora d’espais rurals i naturals.  Diversificar l’economia local amb activitats sostenibles.  Informació i educació ambienta.  Integració de la sostenibilitat en la presa de decisions municipals.  Cohesió social de la població.27 http://digibug.ugr.es/bitstream/10481/585/1/15403051.pdf 47
  • 48. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Introduir una gestió sostenible als sectors ambientals clau: aigua, energia i residus. - Prioritzar problemes (cas de l’aigua).L’any 1981 es consumia un total de 1,828 milions de m3 d’aigua per una poblaciólocal fixa propera als 5.000 habitants però amb una quantitat de població estacionalpropera als 100.000 habitants segons el treball realitzat pel professor Jordi Blay. Elconsum d’aigua per a l’any 2007 fou de 3’8 milions de m3 d’aigua, és a dir, si tenimen compte el nombre d’habitants censats per any ens sortiria una xifra desorbitadasuperior al 400 litres/dia per habitant, ara bé, si reflexem la mitjana anual aleshoresveurem com aquesta xifra disminueix fins els 240 litres/dia per habitant. Ara bé,aquesta quanitat incorpora tota la despesa municipal, incoporant la despesaocasionada per consum industrial, agrícola i de serveis i si incoporem la totalitat delfactor estacional aquest xifra disminueix fins a dades ja semblants a la resta deCatalunya, amb un consum proper als 135 litres/dia per habitant.Tot plegat ens porta a valorar la necessitat del municipi d’haver d’incoporar novesfonts de captació d’aigüa, ja que bona part dels aqüífers presentaven problemes desobreexplotació i de salinitat en les seves aigües. Per sort des de l’any 1989 laiguaque arriba al municipi prové del riu Ebre. En l’actualitat la recuperació de les aigüessubterrànies s’apunta com una de les principals elements en la gestió de l’aiguad’abastament ja que s’ha paralitzat el projecte de desalinitzadora de Cunit permanca de finançament. - Identificar opcions i establir objectius específics (cas de l’aigua).Fomentar un ús racional de l’aigua i millorar la depuració de les aigües residuals. - Crear programes per abordar objectius (cas de l’aigua).28 grupo.us.es/ciberico/archivos_word/258b.doc 48
  • 49. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Promoure un ús racional de l’aigua i millorar l’eficiencia del servei d’abastament.  Millorar la gestió d’aigües residuals. - Formalitzar un Pla d’acció (cas de l’aigua).  Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a to el sòl urbà.  Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània.  Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua així com la seva qualitat.  Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi d’aigua.  Pla de substitució dels aforaments existents.  Establir un control específic d’usos permesos i serveis mínims de dotació en activitats com camps de golf.  Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar l’estalvi.  Actualització del Pla de Clavagueram separativa en tots els punts de la ciutat.  Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots el s punts de la ciutat.  Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa.  Impulsar l’ampliació de la depuradora municipal i millorar la capacitat de desguès de l’emissari submarí.  Elaborar un estudi de les possiblitats de reutilització de l’aigua residual depurada.  Transvasament de les aigües pluvials cap a les conques locals.Pel que fa als indicadors, convé en primer lloc veure si responen als plantejaments del’Agenda 21 de Rio (no a la pròpia agenda local 21!)A partir dels indicadors de sosteniblitat facilitats per la Càtedra UNESCO de la UPC29observem que el conjunt d’indicadors generals de l’agenda 21 responen aecoauditories, economia ecològica, economia ambiental, societat civil, salud iqualitat de vida, energia, ciutat territori i mobilitat i, polítiques de reducció de lapobresa.El municipi de Calafell només ha desenvolupat una petita part d’aquests indicadorsen materia de biodiversitat, cicle de l’aigua, energia, residus, qualitat atmosferia imobilitat i, finalment, soroll.En segon lloc, definir la validesa dels indicadors com a eina per mesurar el model demunicipi sostenible desitjat.Tot els indicadors exposats a l’apartat anterior són vàlids en quant responen a lesproblemàtiques mediambientals del municipi. D’aquesta manera es poden mesurar29 http://portalsostenibilidad.upc.edu/detall_07.php?numapartat=1&id=75&numopcn=7 49
  • 50. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafellels diferents impactes que en materia de consum d’aigua, residus, energia,mobilitat, soroll i biodiversiat detingudament i eficientment.Si el consistori ho considera adequat, per un control de la implantació de lesmesures ambientals indicades, es poden utilitzar els següents indicadors deseguiment, en la fase d’obres i d’execució:BIODIVERSITAT:• Superfície agroforestal afectada per la urbanització o l’edificació.CICLE DE L’AIGUA:• Consum d’aigua d’abastament previst.• Volum d’aigua depurada i pluvial reutilitzada al sector.• Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres dequalitat.ENERGIA:• Consum energètic previst en el sector.• Percentatge energètic de producció pròpia en relació al consum total en el sector.RESIDUS:• Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.MOBILITAT/QUALITAT ATMOSFÈRICA:• Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletesen relació a la totalitat del sistema viari urbà.• Percentatge de xarxa viària adaptada a la recollida selectiva de residus.SOROLL:• Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55dB nocturnEn tercer lloc, definir la validesa tècnica dels indicadors proposats.El conjunt d’indicadors són representatius de la realitat del municipi, a més a més,s’han triat un conjunt d’indicadors senzills de mesurar i, sobretot, fiables amb el 50
  • 51. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafelltemps i comparables amb el territori, ja que altres municipis també emprens aquestsindicadors.Tots ells són consistents ja que tenen una validesa científica. Són sensibles ja ques’adequen als canvis que hi puguin succeir reflectint aquests immediatament. Sónadaptables a qualsevol territori de Catalunya i del món. Finalment, són fàcilmententenedors, útils i estables. 51
  • 52. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellTasca 7 – Càlcul capacitat de càrrega del municipi.L’objectiu és avaluar si el territori municipal pot absorbir de forma sostenible els fluxostemporals de visitants. Per fer-ho es proposa el següent:Identificació de la població de fet en el moment de màxima afluència estival.A partir de la previsió sociodemogràfica per a la revisió del Planejament de Calafell,IERM de juliol de 2010 sabem que la població actual total és de 35.800 habitants ique a l’agost, el més amb més activitat turística i llotjament registrat a Calafell, elmunicipi assoleix els 59.000 habitants.Comparació de densitats de població entre temporada baixa i temporada alta.La densitat de població és de 1.197,21 hab./km² en temporada baixa per els 24.423habitants censats, si tenim en compte els 35.000 habitants totals de temporadabaixa tindrem una densitat de población de 1.715,68 hab./km² i en temporada altaper una población total de 59.000 habitants tindrem una densitat de població de2.892,15 hab./km². 52
  • 53. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellCalafell té una població estacional molt forta, qüestió que provoca una alta càrregasobre el municipi. La població empadronada al 2008 arriba a duplicar-se durantl’estiu, passant de 33.500 persones a 60.000. Els càlculs basats en el consumd’aigua i en la recollida d’escombreries situa la població en poc més de 33.000habitants, amb un repunt a la població al mes d’agost que arriba a les 60.000persones.La població estacional augmenta en un 55% la població empadronada. Un delsmotius de tant elevat increment és l’alt nombre de segones residències al municipi.Dels 26.000 habitatges de Calafell, només una tercera part són habitatgesprincipals, això vol dir que la majoria dels habitatges del municipi són segonesresidències.Evolució del parc d’habitatges de Calafell (en % sobre el PIB). 53
  • 54. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellFont: IdescatL’ increment del consum d’aigua al municipi, a més d’augmentar als mesos d’estiu,com ja hem citat, també ho fa els caps de setmana on el consum pateix incrementsdel 50% al marge del mes de l’any que sigui a causa de l’alt nombre de segonesresidències a Calafell:Font:POUMPuntes de consum setmanals.Font:POUM 54
  • 55. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellL’aigua és un dels recursos que pateix amb més intensitat l’augment de la poblaciópel turisme, però no es pot oblidar que altres com l’electricitat i el gas també ho fan.Els turistes i el model de ciutat difusa que presenta Calafell hi contribueixen, ja quesón la causa de que el consum als períodes d’estiueig superin els esperats per lapoblació empadronada.Els residus també són elevats a causa de l’estacionalitat, 2,27 Kg/persona/dia.La contaminació atmosfèrica al municipi és baixa, perquè la presència d’indústria ésbaixa. En canvi l’emissió de gasos hivernacle és alta, especialment a l’estiu a l’àrealitoral i al centre urbà, pels vehicles.Un cop identificat el nombre de visitants en el moment de màxima afluència i donatque els municipis analitzats tenen com a principal actiu el clima i les platges, esprocedirà a identificar la superfície de les platges del municipi, la seva capacitatd’acord amb els estàndards disponibles. Aquesta capacitat total física de les platgeses contrastarà amb la capacitat d’acollida del municipi. Les disfuncions que puguindetectar-se hauran d’explicar-se.A partir de la pàgina web del Patronat de Turisme de Calafell sabem que el municipidisposa de 5 km de sorra daurada de platges.“Gaudiu dels 5 quilòmetres de sorra daurada, de les seves aigües riques en iode i perdescomptat de les moltes activitats aquàtiques que s’hi poden practicar. Les tresplatges i el passeig marítim de Calafell van ser de les primeres platges de Catalunyaa obtenir la certificació ISO 14.001 per part de l’Entitat Certificadora AENOR, l’any2003. L’any 2006, es recertifica el sistema en ISO 14001:2004, per la mateixaentitat, i al març de 2008, tenim el sistema de gestió mediambiental verificaten EMAS, per la Unió Europea. La bandera blava és present a les nostres platges desdel 1992.”30El Municipi de Calafell gaudeix de tres platges; Platja de Calafell, Platjade l’Estany de Mas Mel i Platja de Segur de Calafell, les tres platgesestan vorejades pel passeig marítim. Limiten amb els termes de Cunit iEl Vendrell.Platja de Calafell: Amb una superfície aproximada de 100.920 m2, és lasituada a la part mes occidental del municipi, tocant al Vendrell i estàcompresa entre el carrer Carrerada d’en Ralet i l’Estany de Mas Mel,tocant al carrer de l’Estany.3130 http://turisme.calafell.cat/ca/contents/view/1731 http://calafell.cat/sites/default/files/Platja_Calafell.pdf 55
  • 56. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellPlatja i el Passeig Marítim de L’Estany Mas Mel: Té superfícieaproximada de 119.190 m2. Aquesta platja segueix la platja de Calafell ies troba situada entre la riera de l’Estany i el C/ Tajo.32Platja de Segur de Calafell i el Passeig marítim de Segur i la PlaçaPública del Port: Situada a l’extrem oriental del municipi, tocant alterme de Cunit, té una superfície aproximada de 205.700 m2 i eslocalitza entre la platja de l’Estany de Mas Mel i el carrer Duero.33Pes del turisme en l’economia del municipi:Calafell, amb setze establiments hotelers i El Vendrell també amb setze són les duespoblacions amb més infraestructura turística d’hotels i pensions del Baix Penedès. Elturisme ha estat un dels motors econòmics del desenvolupament del municipi. Elsector serveis amb un important pes del turisme, representava al 2.007 un 75,7%del PIB, la construcció el 19,6%, la indústria un 6,2% i el sector primari un 1,6%.http://www.gencat.cat/diue/docLlocs de treball estables i també estacionals relacionats amb l’activitat del turisme:Treballadors per sectors a Calafell.—Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total—2010 0 190 217 2095 25022009 0 202 274 2091 25672008 0 219 423 1963 2605—------------------------------------------------------------- ---------------- ----Font: Idescat, a partir de les dades del Departament dEmpresa iOcupació.Institut dEstadística de CatalunyaEquipaments i infraestructures desenvolupades en clau de donar resposta a l’activitatdel turisme, ja siguin públics o privats (un port esportiu, un spa, etc.):32 http://calafell.cat/sites/default/files/Platja_Estany.pdf33 http://calafell.cat/sites/default/files/Platja_Segur.pdf 56
  • 57. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell“Testimonis silenciosos i incondicionals d’un ric i gloriós passat són algunes de lesmoltes petjades que ens ha deixat la història al llarg dels anys: un emocionant viatgeal temps dels ibers de la mà de la Ciutadella Ibèrica on es combinenharmoniosament la recerca arqueològica amb els aspectes lúdics, pedagògics iturístics; les restes de dues cisternes de l’antiga vil·la romana del Vilarenc; el viatge ala vida d’èpoques passades entre les muralles del majestuós i elegantCastellMedieval de la Santa Creu, dotat d’una de les més singulars panoràmiquesde Calafell; l’obligada visita a l’esglesiola de Sant Miquel, ubicada al modern barri deSegur de Calafell; la visita a una de les ja gairebé inexistents Botigues dePescadors: Museu Casa Barral, on l’entranyable escriptor Carlos Barral passà llarguesi agradables temporades, sota la mirada atenta de la platja calafellenca; les Casesd’Indians , com Cal Bolavà o Cal Perico, el Monument al Pescador, el Bot Salvavides-símbol d’identitat per a molts calafellencs, amb una singularitat inimitable: donarvoltes sobre si mateix i retornar sempre a la seva posició original-... són alguns delsmolts i meravellosos exemples del nostre patrimoni. No hem d’oblidar el magníficcamp de golf de la Graiera, un camp de 18 forats, apte per a tots els nivells icaracteritzat pels grans llacs en situacions estratègiques, i espectaculars vistes.”34A més a més, cal destacar coma oferta complementaria el Calafell Slide, el SuperKite Circus, Club Nàutic Segur De Calafell, Escola de Vela de Wind Cat House, Clubde Rem “llaguts” de Calafell, Club Esportiu Sant Miquel (Tennis i Padel), ClubEsportiu Mescha, diversos equips de futbol base locals, poliesportiu municipalfutbol11 i futbol sala i el Club Patí Calafell.Finalment, destaquem com a oferta d’oci complementaria al municpi el Karting ElVendrell, l’OkTeam del Vendrell (Paintball) i l’hotel Le Meridien Ra Beach Hotel &Spa.Dinàmica de regeneració de les platges durant la primavera.La sorra de les platges de Calafell és famosa per la seva finor. La regeneració dellitoral realitzada els anys 1993 i 1994 va recuperar una platja pràcticamentdesapareguda per lerosió, tot i lefecte negatiu de la sorra aportada, dinferiorqualitat. Deu anys després i gràcies a les aportacions efectuades amb sorra dragadade lantic port de Segur i a les continues atencions, la platja ha recuperat en bonapart la seva fesomia i qualitat originals.35Greenpeace va elaborar un estudi sobre la regeneració de les platges i denuncià peractiva i per pasiva el desastre ecològic que s’estava realitzant en el dragatge iregeneració de les platges de Calafell, el Vendrell i Roda de Barà de l’any 1993 perPart del MOPT a costa de treure-li al municipi veí de Vilanova i la Geltrú.34 http://turisme.calafell.cat/ca/contents/view/2235 http://www.edicionsupc.es/ftppublic/forum/FEC00100.pdf 57
  • 58. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell«Des d abans de linici de les obres, vam denunciar que aquestes extraccions noshavien de realitzar, ja que hi havia un sector pesquer que depenia dels recursos dela zona, així com prats de posidònia que s havien passat per alt.»36Altres impactes a identificar.A continuació s’adjunta el llistat d’aspectes ambientals significatius que contemplael resultat del procés d’identificació i avaluació dels aspectes ambientals del 2008.36 http://hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/634/fura-634-pg-009.pdf 58
  • 59. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellBalanç de la capacitat de càrrega i impactes generats pel turisme al municipi.Objectius ambientals que afecten a les platges: 37Dins del marc del sistema de gestió ambiental, es defineixen els objectius com apropòsit de millora continua en la gestió ambiental, associats a la reducció del’impacte ambiental que poden provocar els aspectos ambientals significatius. Enaquest sentit, s’han definit els següents objectius dins el PGMA.Objectiu mediambiental 1: Augmentar les activitats de sensibilització i conscienciaciódels ciutadans i dels usuaris de platges per tal d’augmentar un 5% , el % de residusrecollits selectivament.Resultat: El % dincrement ha estat del 3,6 % pràcticament podríem dir quelobjectiu sha assolit.Objectiu mediambiental 2: Reduir un 5% el consum d’aigua potable de les dutxes.Resultat: El % d’estalvi ha estat del 7.28 %.Objectiu mediambiental 3: Reduir en un 2% el consum d’energia elèctrica de la zonadel passeig marítim.Resultat: S’ha reduït el consum d’energia elèctrica Kwh/Qm/any de passeig en un5.2%Objectiu mediambiental 4: Disminuir l’impacte que provoca l’abocament d’aigüespluvials a la sorra, i medi marí a través de la millora de la qualificació de l’aspecte dela sorra, i de l’aigua que atorga l’Agència Catalana de l’aigua, anualment.Nº objectiu mediambiental: 5 Reduir un 2% el consum d’aigua potable en lesactivitats de neteja del Passeig Marítim, respecte d’aigua subterrània.Resultat: Objectiu aconseguit sha reduït un 6,89 % el consum daigua potable perserveis de netejaArgumentació de les principals conclusions.L’ajuntament de Calafell durant l’any 2003 va decidir implantar un sistema de gestióambiental a les platges i al passeig marítim conforme a la norma de referència UNE-EN ISO 14001, que ha permès avançar dins d’un marc de millora continua.La Declaració Ambiental de platges de Calafell de l’any 2008 constitueix la quartaedició d’aquesta SGMA i és un pas en la validació de la política ambiental delmunicipi. Així mateix, aquest document no només mostra els resultats obtinguts pera l’any sinó que també és un document que recull els objectius per a l’any següent.Tasca 8 – Realització d’una aproximació a la diagnosi de sostenibilitat del municipi.37 http://calafell.cat/sites/default/files/Declaracio-Ambiental-Platges-Ajuntament-de-Calafell-2008.pdf 59
  • 60. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellPer a cadascuna de les 7 tasques desenvolupades es demana de fer un balançde situació en clau de sostenibilitat. Aquest balanç es farà utilitzant la metodologiaDAFO (acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).Fortaleses  Zona Geogràfica i clima.  Les platges d’arena fina amb bandera blava.  Certificació de turisme familiar.  El municipi compta amb una tradició turística molt important i amb infraestructura turística.  El Port de Segur de Calafell com a organitzador d’activitats nàutiques, Fires i per l’oferta gastronòmica i d’oci.  Patrimoni cultural coms el Castell i la Ciutat Ibèrica de Calafell.  Proximitat als nuclis urbans de Barcelona i Tarragona.  Població del municipi rejovenida.  Política i sistema de gestió mediambiental i existència d’un POUM.  Ajuntament com a agent social.Debilitats  Manca de liquiditat de l’administració local ni la possibilitat d’obtenir noves fonts de finançament a curt termini.  Existència de dos nuclis urbans principals diferenciats dins del municipi: Calafell poble i Segur de Calafell, a més de la inconnexió entre altres urbanitzacions.  Model de segona residència i estiueig.  Urbanitzacions dels anys 60.  Manca d’equipaments grans, especialment a Segur.  Front marítim massificat.  7.600 persones es desplacen fora del municipi a treballar.  Creixement incontrolat de la població.  Elevat percentatge d’atur.  No empadronament de tots els residents reals del municipi.  Concentració de l’activitat empresarial en el sector terciari (turisme i construcció).  Davallada del nombre d’inversions al municipi des del 2007.  Alt risc d’inundacions a les xarxes viàries secundàries i en zones urbanitzades.  El tren fa de barrera artificial com a separador/disgregatiu del municipi.  Model de baixa densitat i dispers.  Municipi poc estructurat.  Necessitat d’adequació de la xarxa de conducció d’aigües.  Manca d’organitzacions (ONG’s i associacions d’àmbit local a part de les veïnals). 60
  • 61. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellOportunitats  Canvi de poble turístic a ciutat metropolitana.  Els bens patrimonials i els valors gastronòmics de la zona poden augmentar el flux de turistes fora del període estiuenc.  Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica.  Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques.  Recuperació de l’activitat pesquera al Port de Segur de Calafell .  El potencial paisatgístic, preservació del paisatge i els corredors ecològics.  La transformació constant en primera residència.  Desenvolupament integral del POUM.  Reforçar l’ús del ferrocarril, millorant les àrees d’aparcament al seu entorn.  Apostar per l’autopista com a via de connexió territorial, suprimint peatges i enllaçant Segur en dos sentits.  Articular el municipi al voltant de la C-31, com una gran avinguda urbana i comarcal.  Esponjar el front de mar, introduint estratègies per a l’obtenció de zones verdes i equipaments.Amenaces  La estacionalitat del turisme que és la base econòmica del municipi.  La realitat física existent, és a dir, la presència dels torrents i el risc d’ inundabilitat.  Empobriment de la població i del municipi.  Pèrdua de pes turístic a favor d’altres destinacions turístiques.  Construcció incontrolada a zones inundables i a primera línia de costa.  Incerteses econòmiques futures.  No disposar de serveis i infraestructures suficients per abastir les necessitats futures (sanitat, educació, gestió de residus, depuració d’aigües, neteja de platges).  Envelliment de la població.  Èxode de la població per manca d’oportunitats laborals.La valoració DAFO del municipi de Calafell indica que les estratègies del municipi deCalafell han d’anar dirigides a diferents aspectes: racionalització del creixementurbanístic, cohesió espacial, protecció paisatgística, protecció del patrimonihistòric,augmentar la dotació d’equipaments i serveis a tot el municipi i impuls idiversificació de l’activitat econòmica. Al mateix temps, la valoració posa demanifest les limitacions i dificultats del municipi.En primer lloc caldria frenar el creixement urbanístic desmesurat i racionalitzar-lo enfunció de la realitat del territori. Per una part cal evitar construir en zones amb perill 61
  • 62. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafelld’inundació i per un altre propiciar el canvi de poble turístic a ciutat metropolitana.Així mateix, es fa necessari un replantejament de les xarxes d’aigua i elèctriques, jaque el model de dispersió urbanística ha propiciat pèrdues en la xarxa de distribuciód’aigua i disminució de l’eficiència de la xarxa elèctrica.La cohesió espacial la podríem considerar des de dues perspectives. Una primerareferent a les xarxes de comunicació i una segona dirigida a reduir la rivalitat quepateix aquest municipi entre els diferents nuclis. Cal detectar quines són lesprincipals vies de connectivitat i els punts conflictius, per afavorir la planificació delcreixement urbanístic i de les infraestructures, i la mobilitat urbana. La reforma de lacarretera C-31 s’ha plantejat com un element de cohesió del municipi, però larealitat és que gran part de la població la percep només com una carretera, que nocompleix les expectatives de ser una rambla per on poder passejar alhora que és unperill, ja que s’han produït molts atropellaments. La dualitat entre Calafell i Segur deCalafell s’hauria de minimitzar a través d’una dotació equitativa d’equipaments iserveis, fent un esforç major a Segur que pateix més carències en aquest sentit. Larivalitat entre els diferents nuclis dels municipi pot significar un entrebanc peldesenvolupament del conjunt, perquè les diferències històriques de prioritats idesenvolupament entre d’altres, han provocat un gran desgast.La protecció dels valors paisatgístics i el patrimoni natural és primordial peraconseguir una situació sostenible. Fins no fa gaire s’havia anat ocupant una granpart del sòl sense respectar el pas natural de torrenteres i sense tenir en consideracióels valors ecològics i la biodiversitat de l’espai. Actualment, el canvi de mentalitat engeneral i els programes d’urbanització, permeten pensar en un escenari méssostenible en aquest sentit. Cal utilitzar la zona inundable com a àmbit de referènciadun parc fluvial que connecti el poble de Calafell amb la platja per evitarinterferències amb la dinàmica fluvial. Alliberar el sòl urbà vinculat als torrents i ferparcs urbans en relació amb aquests, restablint la vegetació potencial. Un altre puntque mereix protecció és el front litoral i la seva dinàmica que ha vist afectat el seucurs natural per la massiva ocupació del litoral, així doncs, convé dur a terme unaestratègia d’esponjament de la segona línia de mar i incrementar l’espai verd públic.En definitiva, cal compatibilitzar els usos i activitats amb els valors paisatgístics iecològics del municipi i potenciar els seus valors en general.Respecte a la sostenibilitat ambiental del municipi existeix un risc en la gestió delsresidus urbans, ja què les xifres de triatge encara estan molt lluny de la mitjanacatalana. El triatge de residus no arriba al 10% quan la mitjana catalana és del 33%.Cal adoptar noves estratègies per fomentar la separació dels residus per part delshabitants del municipi.Calafell disposa d’uns actius que hauria de preservar i que poden servir com a partimportant de les futures estratègies turístiques: patrimoni històric, identitaturbanística del nucli antic i cultura gastronòmica. Alhora de suposar un fetdiferencial, com hem comentat abans, ajudaria a augmentar la capacitatcompetitiva del municipi a través de la desestacionalització del turisme i a l’activació 62
  • 63. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafellde noves oportunitats econòmiques al voltant d’aquests valors. Un altre valor aexplotar és el Port Segur Calafell que actualment està desaprofitat, cal trobarfórmules per optimitzar el seu rendiment, com el recent trasllat de la Confraria dePescadors a les instal·lacions portuàries facilitarà el retorn de la flotad’arrossegament, actualment ancorada al port de Vilanova i la Geltrú.L’economia de Calafell ha estat basada durant molt temps en el sector terciari alvoltant de la construcció i el turisme. La construcció com a activitat productiva haperdut força en un escenari de futur, ja què és una activitat que en el seu moment esva sobredimensionar i que, per tant, econòmicament ha sofert un gran declivi,incidint en l’augment de l’atur. Sembla convenient dirigir els esforços cap a altressectors com el comerç i la potenciació del turisme en totes les seves manifestacions,per tal d’aconseguir unes qualitats diferencials que situïn al municipi en una posicióforta respecte als municipis del voltant. Aquestes accions haurien de repercutirpositivament en l’increment d’oportunitats laborals. La situació de crisi financera ieconòmica actual fa que les perspectives econòmiques de futur es trobin en situacióde risc. 63
  • 64. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellEstudi del creixement econòmic del municipi en relació al nombre d’empresesestablertes.A Calafell i a la comarca, en general, s’han desenvolupat en els darrers anys lesactivitats relacionades amb el sector terciari. Els serveis suposen tres quartes parts del’economia del municipi, destacant el sector immobiliari i l’hostaleria. El turismeconcentra al voltant de 1800 places d’allotjament, la majoria de les quals eslocalitzen en hotels o aparthotels, ja que el municipi no disposa de càmpings nid’establiments de turisme rural.Fins al 2007, el municipi presenta una gran dependència del sector de la construccióque aporta pràcticament un 17% del PIB municipal. Ja en aquest període s’iniciauna disminució en el pes de la construcció que respecte a l’any anterior, baixa un8% el seu PIB. Al 2008 el descens d’activitat en aquest sector és molt important.Font:Caixa de Catalunya.El sector de la indústria té poca rellevància per l’economia de Calafell, ja que esredueix a alguna activitat extractiva i alguna petita indústria local.El sector primari només representa un 1,6% del PIB a l’any 2007. 64
  • 65. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellEl sector que té més pes en l’economia de Calafell és el turisme amb un pes del75;3% del PIB al 2007, percentatge que es col·loca per sobre de la mitjana del BaixPenedès(67,9%) i de Catalunya (65,4%).A la figura següent, els gràfics mostren la situació del PIB per càpita de Calafellrespecte a la seva comarca i a Catalunya. El PIB de Calafell és molt baix respecte alBaix Penedès i la diferència és més gran en relació al global de Catalunya.Índex de Catalunya=100Font: Caixa CatalunyaUna empresa important a Calafell és el Port de Segur de Calafell. Les dades del’empresa són:  Raó social: Port Segur- Calafell Administració SL  Domicili Social: Passeig Marítim, s/n, 43820, Tarragona  Forma Jurídica: Societat Limitada Unipersonal  Rang de treballadors: entre 5 i 25  Objecte social: Gestió i administració del Port Esportiu de Segur de CalafellLa seva història passa per diferents etapes:  Any 1995: Es guanya el concurs per la constitució d’ una Societat d’Economia Mixta per a la Remodelació, Ampliació i Explotació del Port de Calafell.  Any 1998: Es constitueix la Societat Mercantil. 65
  • 66. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Març 2003: El ple de l’Ajuntament de Calafell aprova per unanimitat el Pla Especial d’Ordenació del Port de Calafell.  Maig 2003: S’obté la tan desitjada Concessió.  Juny 2003: S’inicien les obres de construcció del Port.  25 de Juny 2005: S’ inagura oficialment la remodelació i ampliació del Port Segur- Calafell.Estudi de la relació entre les polítiques d’ajust estructural i l’empresaEl Sistema Costaner comprèn el sòl inclòs en el domini públic marítim- terrestre. Elsterrenys que conformen el domini públic marítim terrestre són de titularitat del’estat. Els usos, instal⋅lacions i conservació dels terrenys inclosos en el sistemacostaner es regulen, sens perjudici de les determinacions previstes pel POUM deCalafell i per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.Els espais portuaris s’ajusten al règim jurídic que estableix la Llei 5/1998, de 17d’abril de Ports de Catalunya, la normativa que la desenvolupi, i el Pla especial delPort de Calafell.Els col·lectors i les instal·lacions de tractament d’aigües hauran de complir lescondicions d’ubicació establertes en l’article 44.6 de la Llei de Costes.També, es manté com a vigent l’estudi de detall que ordena el tram de façanamarítima afectat per la zona de servitud, aprovat definitivament en data 4 de febrerde 1994 (BOPT de 18 de març de 1998), el qual fou informat favorablement pelDirector General de Costes, en data 28 de juny de 1994, d’acord amb allò queestableix la Disposició transitòria tercera, apartat 3, de la Llei de Costes.El Pla Especial Urbanístic del POUM de Calafell respecte al Port de Calafell té perobjectiu recollir les determinacions del planejament aprovat definitivament en datade 25 de juny de 2003 i publicat en el DOGC el 24 de febrer de 2004 i de la sevamodificació aprovada el 17 de febrer de 2006 i publicada el 8 de juny de 2006.El règim del sòl és sòl urbà consolidat. L’àmbit es correspon amb la totalitat del portde Calafell. La superfície total és de 159.162 m2 i es considera d’aprofitament 66
  • 67. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafellurbanístic. Els usos permesos són els que marqui el Pla especial urbanístic del port deCalafell.Segons l’Edicte de 27 d’agost de 2003, sobre un acord de la Comissió Territoriald’Urbanisme de Tarragona referent al municipi de Calafell, en la sessió de 25 de junyde 2003, va adoptar l’acord sobre la modificació puntual del Pla general pel que faal capítol setè de la normativa urbanística, Sistema Costaner Clau C, al termemunicipal de Calafell. La Comissió acorda: 1) aprovar definitivament la modificaciópuntual del Pla general pel que fa al capítol setè de la normativa urbanística, SistemaCostaner Clau C de Calafell, promoguda i tramesa per l’Ajuntament. 2) Publicaraquest acord i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indical’article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.A les normes urbanístiques de modificació puntual del Pla general pel que fa alcapítol setè de la normativa urbanística, Sistema Costaner Clau C, de Calafell, esproposa a l’article 154 que el sistema General Costaner comprèn el litoral del termemunicipal i el port, i espigons i amarres que es poden construir en el mateix.L’article155 sobre el règim jurídic dels espais portuaris, és l’ establert a la Llei5/1998, de 17 d’abril, de Ports de Catalunya, i la normativa que la desenvolupi. Lesplatges i la resta de domini públic marítim terrestre no inclosos en la zona adscritaper a usos portuaris es regeix per les disposicions de la Llei 22/1998, de 28 de juliol,de costes, i la normativa que la desenvolupi. A més, en contemplació de l’ interèspúblic urbanístic s’estarà al que disposa en aquest Pla General o en els instrumentsurbanístics que el desenvolupen.A l’article 156, d’acord amb el projecte de remodelació i ampliació del port esportiude Segur de Calafell, es redactarà un pla especial urbanístic que reguli i ordenil’àmbit de la concessió que no es destina a activitats estrictament portuàries, tantdes del punt de vista d’ordenació volumètrica, de les circulacions, dels aparcamentscom dels usos admesos, garantint la correcta connexió amb el seu entorn:a)Usos: a banda dels usos relacionats amb l’activitat portuària: magatzem, taller,club nàutic, control i serveis tècnics del port, s’admeten els usos: comercial terciari,restauració i lleure, sociocultural i aparcament.b)Edificabilitat: es diferencien dos tipus d’edificis:Edificis de servei del port, edificabilitat màxima: 2.207 m2 sostre.Edificis de restauració- comercial, edificabilitat màxima: 6.447 m2 sostre. 67
  • 68. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafellc) Alçada màxima: el pla especial urbanístic, establirà l’alçada de cada edifici amb elcriteri de mínima alçada possible i impacte visual.d) El pla especial regularà l’ús de l’espai central del projecte, que queda lliured’edificació, per tal que pugui constituir- se en una plaça d’ús de la població.e) El projecte constructiu de remodelació i ampliació del port esportiu de Segur deCalafell, s’adaptarà a les previsions del Pla especial urbanístic que es redactarà ambcaràcter previ al mateix.L’article157, sobre la zona marítima- terrestre, diu que fins i tot en els enclavamentsprivats a que es refereix la disposició transitòria tercera, apartat, de la Llei 22/88 deCostes, s’aplicarà a més de la seva legislació específica el disposat en aquest Plageneral. Només s’admeten els usos socioculturals, esportius i els comercialsdirectament relacionats amb el servei o utilització de la mar i de la platja.L’article 158 indica la necessitat de llicència municipal. D’acord amb allò que disposal’article 30.4 de la Llei 5/1998, de Ports de Catalunya, el conjunt d’edificacions quees construeixin a la zona de servei portuari, i les que tinguin relació amb les activitatscomercials, culturals, esportives, lúdiques o recreatives, estan sotmeses a la llicènciamunicipal prèvia d’acord amb la legislació urbanística.La llicència municipal, diu a l’article 159, haurà de condicionar- se a l’adopció de lesmesures que assegurin la qualitat ambiental dels nuclis urbans, la protecció delsbéns naturals i la conservació del paisatge fixades per la legislació en matèria demedi ambient, podent constituir aquest objectiu condició suficient per modular, ifins i tot, refusar l’autorització municipal.L’article 159bis és sobre el compliment de les condicions establertes a l’informe de laDirección General de Puertos y Costas del MOPU de data 9.5.1989:1) Les edificacions i instal·lacions existents a la zona de domini públic i en zona deservitud de protecció, restaran sotmeses a allò que s’estableix en la disposiciótransitòria quarta de la Llei de Costes.2) Amb relació a les instal·lacions de tractament d’aigües residuals i els col·lectors,s’haurà de donar compliment a allò que disposa l’article 44.6 de la Llei de Costes. Enqualsevol cas aquests elements s’hauran de connectar a la xarxa de claveguerammunicipal. 68
  • 69. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellAnàlisi de la influència entre la fiscalitat ambiental i l’empresaL’any 2008 Port Segur- Calafell va obtenir les certificacions EMAS del Departamentde Medi Ambient i Habitatge amb el número de registre ÉS-CAT-000281 i ISO14001: núm. AENOR GA-2008/0480 amb el nombre de registre ÉS-2008/0480.Les llicències ambientals de l’ajuntament són favorables per la benzinera i elpàrquing.Respecte als residus, els urbans valoritzables estan gestionats per l’Ajuntament deCalafell i els residus perillosos a través d’ ECOPORT. El port està registrat comproductor de Residus a l’Agència Catalana de Residus amb el codi P-33011. Espresenta l’ Estudi de minimització de residus perillosos a l’Agència Catalana deResidus pel període 2008-2012. L’empresa també segueix el Pla de Recepció iManipulació de Residus de la Direcció General dels Ports.L’ Ajuntament de Calafell dicta una resolució favorable pel permís d’abocamentd’aigües residuals.L’ ACA autoritza l’abocament d’aigües pluvials en la resolució 14/8/2009.L’empresa també té control de la dinàmica litoral de les platges adjacents ambestudis bianuals per mig de fotografies aèries de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya.Identificació del mètode de valoració ambiental que té l’empresa, i estudi de la relacióamb el seus sistema productiuLa política mediambiental del Port Segur- Calafell s’inspira en dos principis bàsics: elcompromís de desenvolupar la seva activitat amb el màxim respecte a l’entorn i elcompromís de complir la legislació ambiental vigent.El Port Segur- Calafell identifica els aspectes ambientals de les seves activitats iserveis segons el grau de control(aspectes directes i indirectes),les condicions(normals, anormals i emergències) i la temporalitat ( presents, passat i futurs) i elsavalua segons la magnitud, freqüència i severitat de les condicions, i la probabilitat,capacitat i severitat de les emergències.L’activitat productiva de l’empresa es basa en els següents serveis: 69
  • 70. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Serveis a les embarcacions: Travellift de 50 tones Grua de 5 tones Moll d’espera Rampa vela lleugera Estació de combustible Vigilància Varador de 3500m2 Tallers 700m2  Serveis generals a l’usuari: A Capitania: -Direcció i administració del Port -Informació turística de serveis i meteorologia -Comunicacions: telèfon, fax, radio. Escola de vela i esports nàutics Vestidors i dutxes Restaurants, bars, geladeries, etc. Zona lúdica: Plaça Pública de 10.000m2 Botigues de nàutica i accessoris Aparcament de 700 places. Botigues de Pesca. Escola de Busseig. Escola Nàutica.  Serveis als amarradors: Aigua Electricitat Connexió Wi- Fi internet  Serveis Mediambientals: Recollida d’olis i hidrocarburs Recollida selectiva de residus Recollida d’aigües brutes (aspiració) Bomba aspiració sentinesIdentificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresa 70
  • 71. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLa empresa realitza la seva gestió d’acord amb la protecció mediambiental, duent aterme diferents accions:  Activitats d’informació i formació per a tots els usuaris, treballadors i proveïdors a través de publicacions, fullets i cartells. La formació als treballadors es realitza a través de cursos, simulacres i reunions ambientals.  Activitats de gestió: (1) activitats encaminades tant al manteniment de les pròpies instal·lacions com a donar servei als usuaris del Port (lavabos, dutxes, etc.). Aquestes activitats també tenen una influència mediambiental associada tant en consum de matèries primeres com a la generació de residus. (2) control del consum d’aigua. El consum d’aigua a Port Segur- Calafell es produeix principalment en dutxes, lavabos, cisternes, torretes, molls de pilons i varador. (3) El consum d’aigua en 2008 va disminuir respecte al 2007 un 15%. Aquesta reducció es deu tant a la instal·lació de sistemes que permeten reduir el consum d’aigua, com en augment de la conscienciació ambiental dels integrants del Port. Al 2009 va disminuir respecte al 2008 en un 23%. (4) Reducció del consum d’electricitat que al 2008 va disminuir respecte al 2007 un 1% i entre el 2009 i el 2008 la reducció va ser d’ un 5%., gràcies al canvi de bombetes halogenades per bombetes de baix consum. (5) Gestió i control de residus d’aigua. S’emmagatzemen i etiqueten dins del PUNT BLAU situat al varador. L’emmagatzematge s’efectua a través de bidons que s’assenten sobre una superfície enreixada alçada de la base del terra uns 25 cm. La base del terra és de xapa d’acer de 4 cm i estanca preparada per si hi hagués algun vessament. Els residus no estan més de tres mesos als bidons ja que tenim contractat el servei de recollida amb l’empresa ECOPORT, empresa que s’encarrega de gestionar els residus especials. 71
  • 72. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell (6) Gestió de residus generals i selectius. Per la recollida de residus selectius el port disposa de 44 contenidors per a residus selectius (paper, cartró, vidre, llaunes, plàstics i residus generals) de capacitat 100 l repartits per tot el Port i tres contenidors de capacitat 4500 l que és el punt on s’emmagatzemen tots aquests residus. Pels residus generals compten amb 9 contenidors de capacitat 1100 l i 30 papereres per tot el Port. La retirada la gestiona una empresa que contractada. (7) Mesures de seguretat. Les nostres instal·lacions compten amb un equip d’emergència avançat i contra incendis. L’ equip d’emergència i contra incendis està homologat i certificat.Totes les accions esmentades se certifiquen per dues auditories cada any. Unainterna realitzada per l’empresa ECOGESA i una auditoria externa realitzada per AENOR (EMAS i ISO 14001).Tríptic Usuaris Gestió Ambiental 72
  • 73. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellAnàlisi i estudi sobre el SGMA de l’empresa a estudiarEl Port implanta un Sistema de Gestió Empresarial que segueix els següents pasosper a la seva construcció i implantació: 1. Diagnòstic inicial. Detecció de deficiències ambientals en la gestió diària prèvia a la implantació. 2. Planificació. Identificació dels aspectes ambientals que tenen una major incidència sobre el medi(aspectes ambientals significatius). Per realitzar el SGMA es recullen i analitzen tots els requisits legals que afecten al medi i altres requisits que el Port subscrigui, les auditories internes anuals i els suggeriments de les parts implicades. A partir d’aquí es defineixen els objectius per millorar contínuament el comportament ambiental. 3. Execució. El Port crea uns procediments operacionals per controlar periòdicament el compliment dels objectius i de la legislació aplicable, i també vigila per a detectar la presència d’impactes negatius. S’ha desenvolupat una metodologia d’informació, formació i sensibilització pel personal. També un procediment de control d’emergències ambientals per controlar situacions potencials. 4. Comprovació i revisió. Es realitza per mig d’auditories internes anuals per comprovar el compliment de la legislació ambiental vigent i anualment, també, revisió del SGMA.Estudi final sobre l’ètica empresarial de l’empresa a estudiarEl Port Segur- Calafell expressa el seu compromís amb la protecció del mediambient i el desenvolupament sostenible en totes les seves actuacions. Manifesta laintenció de què tots els seus empleats i usuaris s’involucrin en una protecció activa 73
  • 74. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafelldel medi ambient, començant per el seu entorn més proper, les instal·lacions delpropi Port.Tots els principis de l’empresa s’enuncien dins d’una filosofia de prevenció de lacontaminació per seguir un procés de millora ambiental permanent. La revisió de lapolítica i els seus objectius es revisaran de forma periòdica per contribuir a la milloradel medi ambient per a que la societat en general el pugui gaudir.Conclusions finals sobre l’empresa, quines iniciatives té l’empresa per a undesenvolupament sostenible?La localització geogràfica del Port de Segur de Calafell és 41º 11.2’ N, 1º 36.3’ E.Segur de Calafell és una urbanització que forma part del municipi de Calafell, a laComarca del Baix Penedès. El port, construït al mig de la platja de Calafell, ocupapart del front marítim.El Port Segur- Calafell és un enclavament natural de la comarca del Baix Penedès.El port va ser concessionat l’any 1973 i va entrar en funcionament l’any 1977. El 27de maig de 2003 s ’ atorgà la concessió per a la construcció del nou portesportiu i posterior explotació a la societat Port Segur- Calafell. Les obres del nouport es van finalitzar a l’estiu de l’any 2005. El més destacat d’aquesta darrera obraés que s’ha ampliat el port, eliminant l’anterior configuració com a port- illa.El port està tutelat per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes.Aquesta empresa realitza diferents serveis a les embarcacions, als usuaris, direcció iadministració del Port, informació turística de serveis i meteorologia,escola de vela iesports nàutics, escola de Busseig, restaurants, bars, geladeries, botigues, 74
  • 75. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafellaparcament,serveis als amarradors, serveis mediambientals (recollida d’olis,hidrocarburs, residus, aigües brutes ),etc.El Port Segur- Calafell, conscient de la creixent problemàtica mediambiental actual i partidari del desenvolupament sostenible, se’n compromet a la prevenció,protecció i conservació del mediambient en totes les seves activitats. El Port Segur-Calafell publica els seus principis d’actuació en relació amb el medi ambient en laforma d’una declaració de política mediambiental que continuï orientant i inspiranttotes les activitats realitzades i que serveixi per posar de manifest el compromíspúblic del Port en aquest àmbit.Se seguiran els següents principis ambientals: Controlar i minimitzar els impactes ambientals generats pel Port. Fer una gestió eficaç dels residus. Promoure la formació i conscienciació ambiental d’aquelles persones implicades en el desenvolupament de l’activitat del Port( usuaris, treballadors, proveïdors ), amb major incidència en el cas del personal del Port treballant especialment en la seva formació ambiental per aconseguir la seva implicació en el projecte i aconseguir els seus objectius. Prendre mesures per reduir el consum de recursos naturals com són l’aigua i la energia. Comunicar a l’usuari la feina que s’està realitzant per implicar-los al màxim en millorar el comportament ambiental. Realització d’enquestes a través de la web 75
  • 76. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellLa gestió ambiental que està realitzant l’empresa l’ha permès obtenir els següents certificats: -ISO 14001: Gestió Ambiental. -EMAS: GESTIÓ Ambiental Verificada. -Bandera Blava des de 2007. -Punt Blau de recollida de residus. 76
  • 77. Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellBibliografia:  Pla d’Ordenació Urbana de Calafell.  Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell.  Pàgina web de l’Ajuntament de Calafell.  EDICTE de 27 dagost de 2003, sobre un acord de la Comissió Territorial dUrbanisme de Tarragona referent al municipi de Calafell.  Port de Segur de Calafell  Pàgina web de Turisme de Calafell.  Port de Calafell, SA  Blog del Port de Calafell 77