Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell

on

  • 305 views

Memòria del treball final de l'assignatura de Fons de Desenvolupament Sostenible del Grau de Turisme de l'EUTO de la Universitat Rovira i Virgili sobre el municipi de Calafell.

Memòria del treball final de l'assignatura de Fons de Desenvolupament Sostenible del Grau de Turisme de l'EUTO de la Universitat Rovira i Virgili sobre el municipi de Calafell.

Statistics

Views

Total Views
305
Views on SlideShare
305
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell Document Transcript

  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellMemòria del projecte de recerca.Part de Territori del projecte: 1. Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.Calafell és un municipi de la província de Tarragona, situat al Baix Penedès. La sevasuperfície és de 20,4 km2 repartida entre tres nuclis urbans i 28 urbanitzacions. Lapoblació censada ha experimentat un creixement molt important en els darrers vintanys passant de 7.396 habitants a 24.423 habitants al 2010, aquesta xifra arriba alvoltant dels 60.000 habitants a l’estiu. El nucli que concentra més població és Segurde Calafell amb 8.523 habitants seguit del nucli antic amb 7.094 habitants. Ladensitat de població és de 1,197,21 habitants/ km ², tres vegades i mitja superior ala mitjana comarcal i cinc vegades més que la mitjana de Catalunya. El 72% de lapoblació està en la franja d’edat compresa entre els 15 i 64 anys.L’economia tradicional es basava en l’agricultura de secà i la pesca i durant anyss’ha sustentat en la construcció. Actualment, el sector turístic és la font d’ ingressosprincipal del municipi. El PIB per habitant és de 17.500€, un 64% del PIB perhabitant mig de Catalunya. Les dades en quant a IRPF per l’any 2008 són de 4.435€per habitant, un 81% de l’ IRPF per habitant de Catalunya.La població activa és de 6.519 persones i la població inactiva és de 6.979 habitants.Si ens fixem en les dades d’ocupació, treballen 5.831 persones i estan desocupades688. Al 2010, segons el departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, lacomarca del Baix Penedès presentava la taxa d’atur més alta de tot Catalunya ambun 25,2%.El parc de vehicles està format per 14.313 unitats. Els turismes representen un 72%del parc. Si fem una comparació amb la resta de la comarca, el Baix Penedès té un2% menys de turismes i a nivell català un descens d’un 6%. Aquesta variació indicala dependència de l’automòbil al municipi.Respecte als habitatges, al 2009 es van iniciar 33 obres de construcció de vivenda aCalafell, 207 obres a la comarca i 13.523 a Catalunya. La caiguda de la bombollaimmobiliària dels darrers anys ha fet que la construcció a Catalunya sigui 8 vegadesinferior a la del 2005. 1
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell 2. Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys.L’any 2000 la població estrangera era del 5,37%, al Baix Penedès d’ un 4.3% i aCatalunya els estrangers representaven el 2,9%. Actualment a Calafell un 18’87%de la població resident és estrangera i al Baix Penedès i a Catalunya un 15%.L’allargament de l’ esperança de vida al municipi fa que es produeixi un envellimentde la població del municipi, alhora les franges d’edat més joves tendeixen a minvar.La situació demostra la inviabilitat del model de creixement a llarg termini per ladificultat d’assumir les despeses creixents que aquesta situació comporta.El model de municipi que proposa el nou POUM de Calafell és el duna ciutatcompacta, cohesionada socialment, dotada de tots els serveis i sostenibleeconòmica i ambientalment..Calafell és una ciutat relativament continua però poc estructurada amb problemesper posar en relació els diferents nuclis urbans de Calafell i Segur de Calafell. Això ésen bona part causat per les barreres de les infraestructures, la C-32, la C-31 i la viadel tren.Problemàtiques municipals a resoldre:  Calafell vol realitzar una transició de poble turístic a ciutat metropolitana,.  Corregir la dualitat entre Segur de Calafell i Calafell.  Existència d’un model de baixa intensitat i dispers.  Municipi poc estructurat.  Model de segona residència i estiueig.  Urbanitzacions envellides.  Manca d’equipaments de gran tamany.  Front marítim massificat.  Model econòmic basat en la construcció.  Poca diversificació econòmica.  7.600 persones treballen fora del municipi.Objectius generals del POUM:  Mantenir i millorar la qualitat de vida dels residents. 2
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Equipar el municipi per donar servei a la població de primera residència actual i futura.  Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica.  Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques.A partir de les dades proporcionades pel Cens de població de l’INE observem quedes de l’any 1981 fins al 2001 els habitatges principals passen de 1.322 habitatgesfins als 5.418 actuals. Tanmateix s’observa com són els habitatges secundaris elsmajoritaris ja que actualment representen 3 vegades més habitatges que elsprincipals, ara bé, a l’any 1981 aquesta xifra era 7 vegades superior, per tant,s’observa com el municipi s’ha anat transformant en un municipi amb habitants quehi resideixen tot l’any. 3. Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys.Les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi i que tenen un grauafectació en la ciutadania són l’autopista Pau Casals (C-32), la C-31, la via de tren,Port Esportiu, depuradora d’aigües residuals i, indirectament, és veu afectat pel CIMBaix Penedès. Calafell rep un impacte indirecte respecte la possible construcció delCentre Integral de Mercaderies del Baix Penedès, a partir d’ara CIM, que es preveuser construït per CIMALSA, és a dir, la Generalitat de Catalunya.La PNFC (Plataforma NO Fem el CIM) té, en bona part, característiques delsmoviments NIMBY (‘Not In My Back Yard’), en tant i quant és contrari a lalocalització del LOGIS al BaixPenedès, si bé no planteja un desacord profund en lalocalització d’àrees logístiques en altres llocs del país.A banda d’aquest projecte, hem de fer especial menció al futur desenvolupamentdel POUM local amb la rehabilitació, reforma i integració de les diferentsinfraestructures del municipi. Entre elles destaca la conversió de la C-31 en unaRambla, realitzar diferents passos a les vies del tren per accedir al litoral, construcciódel centre comercial i d’oci Mas de la Mel, construcció d’un teatre i auditorimunicipal i un palau de congressos. 4. Avaluació del cicle de l’aigua al municipi.L’empresa SOREA, filial del grup Agbar, s’encarrega de la xarxa d’abastament a totel municipi de Calafell així com dels municipis pròxims de Cubells i Cunit, gestionantcomunament les necessitats hídriques de la zona. 3
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellEl consum d’aigua entre els anys 2006 i 2009 a Catalunya, el Camp de Tarragona i lacomarca del Baix Penedès queda reflectit a la taula següent: Consum daigua. Facturació (1). Comarques, àmbits i províncies 3 Unitats: Milers de m . (1) Facturació declarada per les entitats subministradores daigua. Consum Consum Total domèstic indústria i serveis 2005 Baix Penedès 8.900,50 858,5 9.759,10 Camp de Tarragona 41.396,30 8.691,40 50.087,70 Catalunya 410.370,20 116.211,90 526.582,10 2006 Baix Penedès 9.179,20 936 10.115,20 Camp de Tarragona 43.059,80 9.432,90 52.492,70 Catalunya 410.081,20 118.438,90 528.520,20 2007 Baix Penedès 9.578,40 1.308,30 10.886,70 Camp de Tarragona 43.122,50 10.293,90 53.416,40 Catalunya 410.941,10 123.603,50 534.544,60 2008 Baix Penedès 9.093,00 1.783,00 10.876,00 Camp de Tarragona 43.320,20 10.867,70 54.187,90 Catalunya 398.653,50 117.889,60 516.543,10 2009 Baix Penedès 9.576,80 1.442,20 11.018,90 Camp de Tarragona 43.594,10 10.184,90 53.779,00 Catalunya 400.917,30 114.541,70 515.459,00 Font: Departament de Medi Ambient i HabitatgeA la xarxa d’aigua a Calafell, s’observen diferències entre els trimestres. Pels anys2007 i 2008 les xifres van ser les següents: Font: ACARespecte a la caracterització i ús actual, la mitjana d’habitants censats dividit pelnombre de llars principals era de 2,46 habitants/Llar. Al mateix any hi ha 16.478habitants secundaris i 2001 buits que sumats composen la població estacional,40.536. Sumats als 22.939 habitants censats al 2008, permet avaluar la població delmunicipi de Calafell en el moment de màxima ocupació teòrica, obtenint una xifrade 63.475 habitants. 4
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellEl municipi de Calafell disposa de dues infraestructures d’aigua: el Consorci d’aigüesde Tarragona(CAT) i La Mina Gran Aqüeducte. La segona d’aigua dels pous del’Ajuntament, però des de setembre de 1995 el municipi va deixar de compraraquesta aigua. Calafell depèn de les aportacions d’aigua externes. Actualment, laprovisió més important d’aigua és la que arriba per una canonada des del riu Ebregestionada pel CAT. Calafell també rep aigua de petits pous alimentats per l’aqüíferdel Garraf i que estan regulats per l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA).La concessió del CAT al 2010 va ser de 4.032.000 m3 anuals amb una dotació dereserva de 303.000 m3 anuals.L’ACA controla 19 pous de captació d’aigües subterrània al terme municipal deCalafell, destinats a l’abastament, el reg o a usos industrials. La concessió totald’aquestes captacions és de 865.450m3 anuals: -abastament urbà, 771.700;-usosindustrials, 53480 ;- reg, 40270 15 hectàrees de conreus. L’Ajuntament és el màximconcessionari amb 587.600 m3 anuals. Hi ha un total de 15 dipòsits que captenl’aigua de la canonada del CAT i la distribueixen en alta de manera que no calbombejament. Excepte estació de bombejament CAT EB-15.La xarxa piezomètrica té quatre punts de control, que han mantingut uns nivellsestables des de les primeres dades de l’any 1985/86.Hi ha una massa d’aigua a l’Àrea de la depressió del Penedès. És l’aqüífer protegitdel Baix Penedès. Aquest aqüífer s’ha delimitat mitjançant una línia amb el traçat(decret 328/1988). Els aqüífers inclosos en aquesta massa daigua són els aqüífersdetrítics neògens i quaternaris del Penedès i l’aqüífer de les sorres de Santa Oliva.Al Pla Director d’Abastament de Calafell s’analitzen les pressions de la xarxa i elsimpactes. Aquests paràmetres queden reflectits a les taules següents:PRESSIONS SOBRE LESTAT QUÍMICFONTS PRESSIONS MAGNITUD Pressions difusesAgricultura i Dejecccions ramaderes Altaramaderia Agricultura intensiva: Adobs i trataments Sense pressió Fitosanitaris 5
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell Aplicació llots depuradora Moderada Retorns reg i recàrrega Artificial ModeradaClavegueram i filtracions i fuitescol·lectors urbans des de zones urbanes Moderadaindustrials i industrialsActivitat industrial Abocaments, lixiviats i fuites Moderada Pressions puntualsActivitat industrial Abocaments industrials Baixa Sòls contaminats Alta Dipòsits de residusGestió de residus industrials,urbans Sense pressió i especialsActivitat minera Runams salins Sense pressióDepuradores aigües Abocaments aigüesresiduals Depurades AltaExtraccions àrids Afeccions a la qualitat Sense pressió PiezometriaExtracció daigua a zones costaneres Provoca intrussió salina Sense pressió PRESSIÓ TOTAL SOBRE LESTAT QUÍMIC ALTAPRESSIONS SOBRE L’ESTAT QUANTITATIUFONTS PRESSIONS MAGNITUDExtracció Captacions Altadaigua aigua 6
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell Subterrània Afeccions SenseExtr. Àrids Piezometria Pressió i qualitat Intensiva SenseAgricultura de vivers Pressió i freatòfilsPRESSIÓ TOTAL SOBRE LESTAT QUANTITATIU ALT IMPACTESSOBRE LESTAT QUÍMIC SOBRE LESTAT QUANTITATIUImpacte potencial Impacte Pressió total Impacte(pressió comprovat Pres. Total = impacte comprovattotal*vulneravilitat) potencialModerat Alt Alta Baix Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ACA.El terme municipal de Calafell està travessat per la riera de l’Estany i diferentstorrents: la Grallera i Montpaó ( afluents de la riera), el de la Casa Vella i el de laCasa Nova. Les principals zones inundables són la Riera de l’Estany, el Torrent de laGrallera i el Torrent de Montpaó. El tram més conflictiu es troba a la desembocaduradel mar perquè conflueixen la màxima pressió urbana i les condicionsgeomorfològiques més adverses.Lla distribució d’aigua d’aquests dipòsits és en alta, no calen bombes. A part, elmunicipi disposa de l’estació de bombejament CAT EB-15 i de tres més del ServeiMunicipal: Estació d’elevació Les Brises, E. d’elevació Bellamar i E. d’elevacióBonanova. 7
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell Font: ACAEl club de golf La Graiera va decidir reutilitzar les aigües residuals de la depuradoraurbana de Calafell. La propietat i SOREA van construir una planta de tractamentd’aigües sota criteris de sostenibilitat. La planta es va posar en funcionament el junydel 2004. 5. Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi.Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat inclosa dintre del’Àrea d’Obres Públiques, Manteniment i medi Ambient, encapçalada pel regidorRafel Solé Miró i com a responsable de Medi Ambient i Serveis Contractats el regidorJosé Antonio Jiménez Entrena.Des de lÀrea de medi ambient, serveis contractats i activitats, es realitza elseguiment dels diferents serveis públics com lenllumenat, la recollida i gestió delsresidus municipals, la neteja viària, el servei dabastament daigua potable iclavegueram, la depuració de les aigües, la gestió del cementiri municipal, elmanteniment dels parcs i espais enjardinats així com larbrat viari.Es tramiten autoritzacions de les quals han de disposar els establiments comercialsper exercir lactivitat. Es gestionen les platges i es mantenen els sistemes de gestiómediambiental implantats. Es té cura dels animals abandonats, se censenels animals domèstics i es controlen les diferents colònies de fauna periurbana.Existeixen diferentes reglaments específics orientats a millorar la sostenibilitat,començant per l’Informe de Sostenibilitat Ambiental presentat al punt 7 del POUM iun conjunt d’ordenances munícipals.L’Ajuntament de Calafell va aprovar el 24 de març de 2006, en una sessió plenàriaextraordinària, l’Agenda 21 del municipi. El document aprovat s’anomena Pla 8
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellEstratègic per a la Sostenibilitat de Calafell, i marca les actuacions que es duran aterme al municipi des del punt de vista de la sostenibilitat.Aquest municipi disposa de diversos associacions veïnals totes vinculades al seusbarris o nuclis urbans, per exemple, l’Associació Marinada (ACAUS), l’AssociacióCalafell Actiu, però no disposa d’ONG locals amb presència pròpia significativa acercadors com Google excepte la Creu Roja.A rel de dos projectes urbanístics que contemplaven la construcció d’un camp deGolf a Calafell i del CIM més gran de Catalunya al costat del municipi van fer créixerla indignació entre els habitants que es van organitzar per impedir aquests i altresprojectes.L’únic valor a la sostenibilitat trobat a la destinació existent són les JornadesGastronòmiques de Calafell, organitzades per l’ajuntament, estan integrades dintrede la guia Slow Food de l’Agència Catalana del Turisme. El segell turístic del municpiés de Destí Turístic Familiar. 6. Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades de debat amb laciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any 2005. Han pres part delprocés d’elaboració del Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell diversosagents polítics i societat civil i que van tractar sobre el model territorial, el nivell derenda, els recursos ambientals, i la situació social del municipi.Etapes ICLEI:Crear un fòrum de medi ambient per establir un marc d’intercanvi d’informació,diàleg i consens del Pla d’acció ambiental amb els principals agents locals deCalafell. A partir del debat generat en aquest procés de participació pública s’harevisat i redactat el Pla d’acció ambiental de Calafell.Definir la filosofia i visió de futur del municipi sostenible creant un “Pla Estratègicper a la Sostenibilitat de Calafell”.Identificar problemes i causes (indicadors). hi consta el compromís d’introduirindicadors de sostenibilitat local i segons aquest indicadors, establir objectius, fer unbon seguiment del progrés i redactar informes sobre les fites assolides. Un conjuntd’indicadors comuns per a tota Europa, establerts de manera voluntària, podriafacilitar la comparació dels canvis produïts a Europa i el progrés cap a lasostenibilitat.L’Ajuntament disposa d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat integrador iadaptat al municipi, el qual es retroalimenta de manera continuada per tal de poderfer un seguiment i una valoració de l’evolució de la qualitat ambiental del municipi. 9
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellDefinició dels objectius generals:  Millora de la qualitat ambiental urbana.  Conservació i millora d’espais rurals i naturals.  Diversificar l’economia local amb activitats sostenibles.  Informació i educació ambiental.  Integració de la sostenibilitat en la presa de decisions municipals.  Cohesió social de la població.  Introduir una gestió sostenible als sectors ambientals clau: aigua, energia i residus.Prioritzar problemes (cas de l’aigua). L’any 1981 es consumia un total de 1,81milions de m3 d’aigua per una població local fixa propera als 5.000 habitants peròamb una quantitat de població estacional propera als 100.000 habitants. El consumd’aigua per a l’any 2007 fou de 3’8 milions de m3 d’aigua.Tot plegat ens porta a valorar la necessitat del municipi d’haver d’incoporar novesfonts de captació d’aigüa, ja que bona part dels aqüífers presentaven problemes desobreexplotació i de salinitat en les seves aigües. Per sort, des de l’any 1989 laiguaque arriba al municipi prové del riu Ebre.Identificar opcions i establir objectius específics (cas de l’aigua). Fomentar un úsracional de l’aigua i millorar la depuració de les aigües residuals. Crear programesper abordar objectius (cas de l’aigua). Promoure un ús racional de l’aigua i millorarl’eficiencia del servei d’abastament. Millorar la gestió d’aigües residuals.Formalitzar un Pla d’acció (cas de l’aigua).  Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a to el sòl urbà.  Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània.  Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua així com la seva qualitat.  Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi d’aigua.  Pla de substitució dels aforaments existents.  Establir un control específic d’usos permesos i serveis mínims de dotació en activitats com camps de golf.  Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar l’estalvi.  Actualització del Pla de Clavegueram separativa en tots els punts de la ciutat.  Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots els punts de la ciutat.  Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa.  Impulsar l’ampliació de la depuradora municipal i millorar la capacitat de desguès de l’emissari submarí.  Elaborar un estudi de les possiblitats de reutilització de l’aigua residual depurada.  Transvasament de les aigües pluvials cap a les conques locals. 10
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell 7. Càlcul capacitat de càrrega del municipi.La densitat de població és de 1.197,21 hab./km² en temporada baixa per els 24.423habitants censats. En temporada alta per una población total de 59.000 habitantstindrem una densitat de població de 2.892,15 hab./km².Calafell té una població estacional molt forta, qüestió que provoca una alta càrregasobre el municipi. La població empadronada al 2008 arriba a duplicar-se durantl’estiu, passant de 33.500 persones a 60.000. La població estacional augmenta enun 55% la població empadronada. Un dels motius de tant elevat increment és l’altnombre de segones residències al municipi. Dels 26.000 habitatges de Calafell,només una tercera part són habitatges principals, això vol dir que la majoria delshabitatges del municipi són segones residències.L’ increment del consum d’aigua al municipi, a més d’augmentar als mesos d’estiu,com ja hem citat, també ho fa els caps de setmana on el consum pateix incrementsdel 50% al marge del mes de l’any que sigui a causa de l’alt nombre de segonesresidències a Calafell. Els residus també són elevats a causa de l’estacionalitat, 2,27Kg/persona/dia. L’emissió de gasos hivernacle és alta, especialment a l’estiu a l’àrealitoral i al centre urbà, pels vehicles.A partir de la pàgina web del Patronat de Turisme de Calafell sabem que el municipidisposa de 5 km de sorra daurada de platges. El Municipi de Calafell gaudeix de tresplatges; Platja de Calafell, Platja de l’Estany de Mas Mel i Platja de Segur de Calafell,les tres platges estan vorejades pel passeig marítim. Limiten amb els termes de Cuniti El Vendrell.  Platja de Calafell: Amb una superfície aproximada de 100.920 m2.  Platja i el Passeig Marítim de L’Estany Mas Mel: Té superfície aproximada de 119.190 m2.  Platja de Segur de Calafell i el Passeig marítim de Segur i la Plaça Pública del Port: té una superfície aproximada de 205.700 m2. Treballadors per sectors a Calafell. — Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total — 2010 0 190 217 2095 2502 2009 0 202 274 2091 2567 2008 0 219 423 1963 2605 —------------------------------------------------------------- ---------- ------ ---- Font: Idescat, a partir de les dades del Departament dEmpresa i Ocupació. Institut dEstadística de Catalunya 11
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellCalafell, amb setze establiments hotelers i El Vendrell també amb setze són les duespoblacions amb més infraestructura turística d’hotels i pensions del Baix Penedès. Elturisme ha estat un dels motors econòmics del desenvolupament del municipi. Elsector serveis amb un important pes del turisme, representava al 2.007 un 75,7%del PIB, la construcció el 19,6%, la indústria un 6,2% i el sector primari un 1,6%.La sorra de les platges de Calafell és famosa per la seva finor. La regeneració dellitoral realitzada els anys 1993 i 1994 va recuperar una platja pràcticamentdesapareguda per lerosió, tot i lefecte negatiu de la sorra aportada, dinferiorqualitat. Deu anys després i gràcies a les aportacions efectuades amb sorra dragadade lantic port de Segur i a les continues atencions, la platja ha recuperat en bonapart la seva fesomia i qualitat originals.Equipaments i infraestructures desenvolupades en clau de donar resposta al’activitat del turisme, ja siguin públics o privats són la CiutadellaIbèrica, l’antiga vil·la romana del Vilarenc, les muralles, el Castell Medieval de laSanta Creu, l’esglesiola de Sant Miquel, Museu Casa Barral, les Cases d’Indians, elMonument al Pescador, el Bot Salvavides. No hem d’oblidar el camp de golf de laGraiera.A més a més, cal destacar coma oferta complementaria el Calafell Slide, el SuperKite Circus, Club Nàutic Segur De Calafell, Escola de Vela de Wind Cat House, Clubde Rem “llaguts” de Calafell, Club Esportiu Sant Miquel (Tennis i Padel), ClubEsportiu Mescha, diversos equips de futbol base locals, poliesportiu municipalfutbol11 i futbol sala i el Club Patí Calafell. Destaquem com a oferta d’oci complementariaal municpi el Karting El Vendrell, l’OkTeam del Vendrell (Paintball) i l’hotel LeMeridien Ra Beach Hotel & Spa.L’ajuntament de Calafell durant l’any 2003 va decidir implantar un sistema de gestióambiental a les platges i al passeig marítim conforme a la norma de referència UNE-EN ISO 14001, que ha permès avançar dins d’un marc de millora continua.La Declaració Ambiental de platges de Calafell de l’any 2008 constitueix la quartaedició d’aquesta SGMA i és un pas en la validació de la política ambiental delmunicipi. Així mateix, aquest document no només mostra els resultats obtinguts pera l’any sinó que també és un document que recull els objectius per a l’any següent. 12
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell 8. Realització d’una aproximació a la diagnosi de sostenibilitat del municipi.La valoració DAFO del municipi de Calafell indica que les estratègies del municipi de Calafellhan d’anar dirigides a diferents aspectes: racionalització del creixement urbanístic, cohesióespacial, protecció paisatgística, protecció del patrimoni històric,augmentar la dotaciód’equipaments i serveis a tot el municipi i impuls i diversificació de l’activitat econòmica. Almateix temps, la valoració posa de manifest les limitacions i dificultats del municipi.Fortaleses :  Zona Geogràfica i clima.  Les platges d’arena fina amb bandera blava.  Certificació de turisme familiar.  El municipi compta amb una tradició turística molt important i amb infraestructura turística.  El Port de Segur de Calafell com a organitzador d’activitats nàutiques, Fires i per l’oferta gastronòmica i d’oci. 13
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Patrimoni cultural coms el Castell i la Ciutat Ibèrica de Calafell.  Proximitat als nuclis urbans de Barcelona i Tarragona.  Població del municipi rejovenida.  Política i sistema de gestió mediambiental i existència d’un POUM.  Ajuntament com a agent social.Debilitats:  Manca de liquiditat de l’administració local ni la possibilitat d’obtenir noves fonts de finançament a curt termini.  Existència de dos nuclis urbans principals diferenciats dins del municipi: Calafell poble i Segur de Calafell, a més de la inconnexió entre altres urbanitzacions.  Model de segona residència i estiueig.  Urbanitzacions dels anys 60.  Manca d’equipaments grans, especialment a Segur.  Front marítim massificat.  7.600 persones es desplacen fora del municipi a treballar.  Creixement incontrolat de la població.  Elevat percentatge d’atur.  No empadronament de tots els residents reals del municipi.  Concentració de l’activitat empresarial en el sector terciari (turisme i construcció).  Davallada del nombre d’inversions al municipi des del 2007.  Alt risc d’inundacions a les xarxes viàries secundàries i en zones urbanitzades.  El tren fa de barrera artificial com a separador/disgregatiu del municipi.  Model de baixa densitat i dispers.  Municipi poc estructurat.  Necessitat d’adequació de la xarxa de conducció d’aigües.  Manca d’organitzacions (ONG’s i associacions d’àmbit local a part de les veïnals).Oportunitats :  Canvi de poble turístic a ciutat metropolitana.  Els bens patrimonials i els valors gastronòmics de la zona poden augmentar el flux de turistes fora del període estiuenc.  Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica.  Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques.  Recuperació de l’activitat pesquera al Port de Segur de Calafell .  El potencial paisatgístic, preservació del paisatge i els corredors ecològics.  La transformació constant en primera residència. 14
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Desenvolupament integral del POUM.  Reforçar l’ús del ferrocarril, millorant les àrees d’aparcament al seu entorn.  Apostar per l’autopista com a via de connexió territorial, suprimint peatges i enllaçant Segur en dos sentits.  Articular el municipi al voltant de la C-31, com una gran avinguda urbana i comarcal.  Esponjar el front de mar, introduint estratègies per a l’obtenció de zones verdes i equipaments.Amenaces:  La estacionalitat del turisme que és la base econòmica del municipi.  La realitat física existent, és a dir, la presència dels torrents i el risc d’ inundabilitat.  Empobriment de la població i del municipi.  Pèrdua de pes turístic a favor d’altres destinacions turístiques.  Construcció incontrolada a zones inundables i a primera línia de costa.  Incerteses econòmiques futures.  No disposar de serveis i infraestructures suficients per abastir les necessitats futures (sanitat, educació, gestió de residus, depuració d’aigües, neteja de platges).  Envelliment de la població.  Èxode de la població per manca d’oportunitats laborals. 15
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellPart econòmica del projecte: 1. Estudi del creixement econòmic del municipi en relació al nombre d’empreses establertes.En els darrers anys a Calafell i a la comarca s’han desenvolupat activitatsrelacionades amb el sector terciari. Els serveis suposen tres quartes parts del’economia del municipi. Destaca el turisme que concentra al voltant de 1800 placesd’allotjament entre hotels i aparthotels, ja que el municipi no té càmpings nid’establiments de turisme rural.El sector de la indústria té poca rellevància per l’economia de Calafell. El sectorprimari només representa un 1,6% del PIB a l’any 2007. El sector que té més pes enl’economia de Calafell és el turisme amb un pes del 75;3% del PIB al 2007,percentatge que es col·loca per sobre de la mitjana del Baix Penedès (67,9%) i deCatalunya (65,4%).Una empresa important a Calafell és el Port de Segur de Calafell. La seva històriapassa per diferents etapes des de l’any 1995 que es guanya el concurs per laconstitució de una Societat d’Economia Mixta per a la Remodelació, Ampliació iExplotació del Port de Calafell fins el 2005, moment en que s’ inagura oficialment laremodelació i ampliació del Port Segur- Calafell. 2. Estudi de la relació entre les polítiques d’ajust estructural i l’empresa.Els terrenys (159.162 m2 ) que conformen el domini públic marítim terrestre són detitularitat de l’estat. Els usos, instal⋅lacions i conservació dels terrenys inclosos en elsistema costaner es regulen, sens perjudici de les determinacions previstes pelPOUM de Calafell i per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. El règim del sòl éssòl urbà consolidat. Els usos permesos són els que marqui el Pla especial urbanísticdel port de Calafell. Els col·lectors i les instal·lacions de tractament d’aigües haurande complir les condicions d’ubicació establertes en l’article 44.6 de la Llei de Costes.Es va elaborar un Pla Especial Urbanístic del POUM de Calafell respecte al Port deCalafell. Aquest té per objectiu recollir les determinacions del planejament aprovatdefinitivament en data de 25 de juny de 2003.A les normes urbanístiques de modificació puntual del Pla general pel que fa alcapítol setè de la normativa urbanística, Sistema Costaner Clau C de Calafell, esproposa a l’article 154 que el sistema General Costaner comprèn el litoral del termemunicipal i el port, i espigons i amarres que es poden construir en el mateix.L’àmbit del port de Calafell sobre sòl urbà consolidat i es considera d’aprofitamenturbanístic. Els usos permesos són els que marqui el Pla especial urbanístic del portmarca els seus usos. 16
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: CalafellEl Port, a més d’adaptar-se a les diferents normatives, ha de disposar de la llicènciamunicipal que el condiciona a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitatambiental dels nuclis urbans, la protecció dels béns naturals i la conservació delpaisatge fixades per la legislació en matèria de medi ambient. 3. Anàlisi de la influència entre la fiscalitat ambiental i l’empresa.L’any 2008 Port Segur- Calafell va obtenir les certificacions EMAS del Departamentde Medi Ambient i Habitatge amb el número de registre ÉS-CAT-000281 i ISO14001: núm. AENOR GA-2008/0480 amb el nombre de registre ÉS-2008/0480.Les llicències ambientals de l’ajuntament són favorables per la benzinera i elpàrquing.El port està registrat com productor de Residus a l’Agència Catalana de Residusamb el codi P-33011. El seu estudi de minimització de residus perillosos és pelperíode 2008-2012. L’empresa també segueix el Pla de Recepció i Manipulació deResidus de la Direcció General dels Ports.L’ Ajuntament de Calafell dicta una resolució favorable pel permís d’abocamentd’aigües residuals. L’ ACA autoritza l’abocament d’aigües pluvials en la resolució14/8/2009. L’empresa també té control de la dinàmica litoral de les platgesadjacents amb estudis bianuals per mig de fotografies aèries de l’ InstitutCartogràfic de Catalunya. 4. Identificació del mètode de valoració ambiental que té l’empresa, i estudi de la relació amb el seus sistema productiu.El Port Segur- Calafell publica la política mediambiental que és inspiradora de totesles activitats realitzades i que manifesta el compromís públic del Port en aquestàmbit.Se seguiran els següents principis ambientals:  Controlar i minimitzar els impactes ambientals generats pel Port.  Fer una gestió eficaç dels residus.  Promoure la formació i conscienciació ambiental d’aquelles persones implicades en el desenvolupament de l’activitat del Port( usuaris, treballadors, proveïdors ), amb major incidència en el cas del personal del Port treballant especialment en la seva formació ambiental per aconseguir la seva implicació en el projecte i aconseguir els seus objectius.  Prendre mesures per reduir el consum de recursos naturals com són l’aigua i la energia. 17
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell  Comunicar a l’usuari la feina que s’està realitzant per implicar-los al màxim en millorar el comportament ambiental. 5. Identificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresaLa empresa realitza la seva gestió d’acord amb la protecció mediambiental, duent aterme activitats d’informació i formació de treballadors, usuaris i proveïdors, iactivitats de gestió. Aquestes últimes van relacionades amb: el manteniment de lesinstal·lacions, el control del consum d’aigua, la reducció del consum d’electricitat, lagestió i control de residus de l’aigua, la gestió de residus generals i selectius i lesmesures de seguretat.Totes les accions esmentades se certifiquen per dues auditories cada any. Unainterna realitzada per l’empresa ECOGESA i una auditoria externa realitzada perAENOR (EMAS i ISO 14001). 6. Anàlisi i estudi sobre el SGMA de l’empresa a estudiarEl Port implanta un Sistema de Gestió Empresarial que segueix els següents pasosper a la seva construcció i implantació:  Diagnòstic inicial. Detecció de deficiències ambientals en la gestió diària prèvia a la implantació.  Planificació. Identificació dels aspectes ambientals que tenen una major incidència sobre el medi(aspectes ambientals significatius). Per realitzar el SGMA es recullen i analitzen tots els requisits legals que afecten al medi i altres requisits que el Port subscrigui, les auditories internes anuals i els suggeriments de les parts implicades. A partir d’aquí es defineixen els objectius per millorar contínuament el comportament ambiental.  Execució. El Port crea uns procediments operacionals per controlar periòdicament el compliment dels objectius i de la legislació aplicable, i també vigila per a detectar la presència d’impactes negatius. S’ha desenvolupat una metodologia d’informació, formació i sensibilització pel personal. També un procediment de control d’emergències ambientals per controlar situacions potencials.  Comprovació i revisió. Es realitza per mig d’auditories internes anuals per comprovar el compliment de la legislació ambiental vigent i anualment, també, revisió del SGMA. 18
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell 7. Estudi final sobre l’ètica empresarial de l’empresa a estudiar.El Port Segur- Calafell es compromet a protegir el medi ambient i a procurar eldesenvolupament sostenible en totes les seves activitats. Manifesta la intenció dequè tots els seus empleats i usuaris s’involucrin en una protecció activa del mediambient.La filosofia de l’empresa es basa en la prevenció de la contaminació per assolir unamillora ambiental permanent. La revisió de la política i els seus objectius seràperiòdica. La contribució del Port per a la millora del medi ambient té com a finalitatel benefici de la societat en general. 8. Conclusions finals sobre l’empresa, quines iniciatives té l’empresa per a un desenvolupament sostenible?El Port Segur- Calafell és un enclavament natural de la comarca del Baix Penedès. Vaser concessionat l’any 1973, va entrar en funcionament l’any 1977, al 2003 s ’ atorgà laconcessió per a la construcció del nou port esportiu i posterior explotació a la societatPort Segur- Calafell, les obres van finalitzar l’any 2005.El port està tutelat per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes.Aquesta empresa ofereix diferents serveis:serveis a les embarcacions, serveis generals a l’usuari, a Capitania, serveis alsamarradors i serveis Mediambientals.El Port Segur- Calafell se’n compromet a la prevenció, protecció i conservació delmediambient en totes les seves activitats.La política mediambiental del Port Segur- Calafell s’inspira en dos principis bàsics: eldesenvolupament de la seva activitat respectant l’entorn i elcompliment de la legislació ambiental vigent.El Port Segur- Calafell identifica i avalua els aspectes ambientals de les sevesactivitats i serveis. Té en compte la magnitud, freqüència i severitat de lescondicions, i la probabilitat, capacitat i severitat de les emergències.L’empresa ha obtingut els següents certificats: ISO 14001 (Gestió Ambiental),EMAS(Gestió Ambiental Verificada), Bandera Blava des de 2007 i Punt Blau de recollida deresidus. 19
  • Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament SostenibleVíctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell 20