SN i SENTITS EAT

1,414 views
1,300 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,414
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

SN i SENTITS EAT

  1. 1. FUNCIÓ DE RELACIÓ Encarna Alcácer
  2. 2. FUNCIÓ DE RELACIÓ Consisteix en detectar canvis del medi (intern o extern) i reaccionar en conseqüència, amb la finalitat de : – Adaptar a l’organisme als canvis del medi. – Relacionar i coordinar les diferents parts del nostre cos per a que actuen com una unitat.
  3. 3. SISTEMA NERVIÓS ÒRGANS SENSORIALS (sentits i receptors interns) ÒRGANS EFECTORS Estímuls SISTEMA ENDOCRÍAPARELL LOCOMOTOR
  4. 4. FUNCIÓNS DEL SISTEMA NERVIÓS • Rep la informació transmesa pels òrgans sensorials. • Interpreta eixa informació i elabora respostes adequades. • Transfereix ordres als òrgans efectors. • Coordina el funcionament de tots els òrgans del cos. • Du a terme les funcions intel.lectuals i mentals. • És el responsable de les emocions i els sentiments.
  5. 5. • SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: s’encarrega de integrar la informació rebuda, coordinar i elaborar respostes. • SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: s’encarrega de connectar tots els receptors i efectors amb els centres nerviosos. PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS
  6. 6. PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS
  7. 7. sistema nerviós central sistema nerviós perifèricencèfal Medul.la espinal nervis cranials nervis raquidis
  8. 8. CÈLUL.LES DEL SN NEURONES: transmeten la informació en forma de impulsos nerviosos. Sensitives: transmeten la informació des de receptores sensorials al SN. Motores: transmeten la informació des de el SN als òrgans efectores. Intercalars o d’associació: connecten les neurones sensitives i les motores CÉLULAS GLIALES: Astròcits: Dirigeixen el desenvolupament del SN. Proporciona sostén i nutrients. Cèl·lules de microglía: fagociten i eliminen restes cel·lulars. Cèl·lules de Schwann: formen la mielina de les neurones.
  9. 9. Les neurones són les cèl·lules més diferenciades del nostre organisme. Tenen una part semblant a qualsevol altra cèl·lula denominada cos cel·lular, i unes prolongacions especialitzades, que poden ser de dos tipus: •Dendrites. Són curtes, molt nombroses i ramificades. •Axons o neurites. Són llargues i presenten una petita ramificació en l’extrem. Generalment, només hi ha un únic axó en cada neurona. Les neurones presenten una capacitat única: generar i transmetre corrents nerviosos. Quan una neurona és estimulada, s’originen uns canvis elèctrics en la membrana que la recorren pertot i es transmeten des de les dendrites cap a l’axó. Les neurones no estan aïllades; s’hi estableixen connexions funcionals, denominades sinapsis, que permeten que els impulsos nerviosos passen d’unes a unes altres a través de certes zones, localitzades generalment entre l’extrem final de l’axó d’una neurona i una dendrita de la neurona adjacent. En les sinapsis no es produeix contacte físic entre les neurones, ja que, tot i estar ben pròximes, hi ha un espai estret entre aquestes conegut com a fenedura sinàptica. múscul efector sentit del corrent nerviós dendrites cos neuronal axó
  10. 10. NEURONA (Transmet el impuls nerviós)
  11. 11. NEURONES SENSITIVA I MOTORA
  12. 12. INTERNEURONA O NEURONA D’ASSOCIACIÓ O INTERCALAR
  13. 13. CÉLULAS GLIALES
  14. 14. IMPULS NERVIÓS I SINAPSIS
  15. 15. IMPULS NERVIÓS I SINAPSIS
  16. 16. SINAPSIS
  17. 17. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
  18. 18. L’encèfal és la part del sistema nerviós central allotjada dins del crani, que conté els centres nerviosos superiors de coordinació i processament de la informació. crani cervell hipotàlem cerebel tronc cerebral hemisferi cerebral esquerre medul·la espinal bulb raquidi hipòfisi Els nervis cranials procedeixen de l’encèfal. En són 12 parells, sensitius i motors. ENCÈFAL
  19. 19. CERVELL
  20. 20. MEDUL.LA ESPINAL
  21. 21. Els nervis raquidis ixen de la medul·la espinal. Es tracta de 31 parells de nervis, tots mixtos. nervis raquidis arrel posterior medul·la espinal gangli nerviós arrel anterior neurona sensitiva nervi raquidi arrel anterior arrel posterior arrel posterior arrel anterior nervi raquidi gangli nerviós La medul·la espinal és un cordó nerviós que recorre l’interior del canal format per la columna vertebral. En parteixen nervis cap a tots els llocs de l’organisme. neurona motora MEDUL.LA ESPINAL
  22. 22. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
  23. 23. PROTECCIÓN DEL SNC CRANI I COLUMNA VERTEBRAL MENINGES I LÍQUID CEFALORAQUIDI
  24. 24. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Està format per nervis i ganglis (agrupacions de somes). Els nervis poden ser:  Nervis cranials: entren o ixen de l’encèfal i viatgen estímuls sensitius (des de sentits a cervell) i estímuls motors (des de encèfal a efectors). Són 12 parells.  Nervis raquidis o espinals: parteixen de la medul·la i es ramifiquen per tot el cos. Són 31 parells. PARTS DEL SNP:  SISTEMA NERVIÓS SOMÁTIC: conjunt de nervis que connecten els òrgans sensorials amb el SNC i aquest, amb els músculs.  SISTEMA NERVIÓS AUTÓNOM o NEUROVEGETATIU: conjunt de nervis que connecten amb molts òrgans interns, activant-los o desactivant-los. Coordina les funcions independents de la voluntat.  SISTEMA SIMPÀTIC: permet enfrontar-se a situacions d’alarma.  SISTEMA PARASIMPÀTIC: actua quan l’organisme esta relaxat.
  25. 25. NERVIS
  26. 26. ACTE REFLEXE I VOLUNTARI
  27. 27. ACTE REFLEXE
  28. 28. SISTEMA ENDOCRÍ  És un sistema coordinador i efector format per glàndules endocrines, que són glàndules de secreció interna que produeixen hormones.  Les hormones són substàncies orgàniques produïdes per les glàndules endocrines, que s’alliberen en la sang i que actuen sobre cèl·lules diana, coordinant, controlant i regulant diferents òrgans per a que el cos actue com una unitat.  El control hormonal és el següent:
  29. 29. DIFERÈNCIES ENTRE SN I SE
  30. 30. Glándulas Endocrinas Hormonas Funciones Hipófisis Hormona del crecimiento Estimula el metabolismo y el crecimiento de las células de músculos y huesos. Su malfuncionamiento puede producir enanismo o gigantismo. Prolactina Estimula la secreción de la leche en las glándulas mamarias después del parto Hormona Antidiurética (ADH) o Vasopresina Favorece la retención de agua en los riñones y controla la presión sanguínea Oxitocina Estimula las contracciones de la musculatura uterina durante el parto. Activa la secreción de leche en las glándulas mamarias. Tiroides Tiroxina Estimula la respiración celular. Controla la temperatura del cuerpo. Favorece el crecimiento. Es necesario Iodo para la formación de tiroxina. Su malfuncionamiento puede producir bocio. Paratiroides Parathormona Regula el metabolismo del calcio y el fósforo Cápsulas suprarrenales Cortisol (corteza suprarrenal) Regula el metabolismo del agua, de las sales y los glúcidos Adrenalina (Médula suprarrenal) Se segrega en situaciones de alarma o emergencia: aumenta la presión sanguínea, el ritmo cardiaco, el ritmo respiratorio, dilata las pupilas, etc. Páncreas Insulina Estimula la entrada de glucosa en las células disminuyendo su concentración en la sangre. Su deficiencia produce diabetes. Glucagón Activa la formación de glucosa en el hígado y su paso a la sangre. Ovarios Estrógenos Mantiene las características sexuales femeninas. Aumentan el espesor del endometrio del útero Progesterona Prepara el útero para un posible embarazo. Testículos Testosterona Mantiene las características sexuales masculinas.
  31. 31. ALGUNS TRANSTORNS I MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS • Alzheimer • Paràlisi cerebral • Traumatisme cranial • Traumatisme medul·lar • Meningitis • Espina bífida
  32. 32. ALZHEIMER • És una malaltia greu més freqüent en persones molt grans • Provoca la mort de les neurones • El cervell disminueix de volum • Provoca la pèrdua de memòria i les capacitats cognitives • S’obliden primer els aprenentatges recents • S’arriba a oblidar la pròpia identitat, la capacitat de parlar o de tenir cura de sí mateix
  33. 33. ALZHEIMER LA MIRADA PERDUDA D’UNA MALALTA D’ALZHEIMER
  34. 34. PER DESDRAMATITZAR
  35. 35. PARÀLISI CEREBRAL • És conseqüència d'una malformació cerebral o d'una lesió en el cervell que es produeix abans del naixement, en el mateix part, o bé en la primera infància.
  36. 36. TRAUMATISMES CRANEOENCEFÀLICS
  37. 37. TRAUMATISMES MEDUL·LARS
  38. 38. MENINGITIS INFLAMACIÓ DE LES MENINGES
  39. 39. ESPINA BÍFIDA Malformación congènita de la medul·la que durant la gestació no queda ben protegida per les vèrtebres
  40. 40. HIGIENE DEL SISTEMA NERVIÓS ALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA NO ABUSAR DE L’ALCOHOL DESCANS SUFICIENT EXERCICI FÍSIC I VIDA SANA
  41. 41. QUÈ MÉS PODEM FER PER MANTENIR SA EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS RELACIONAR-SE POSITIVAMENT AMB ALTRES PERSONES DISFRUTAR DELS PETITS PLAERS MANTENIR UNA ACTITUD OPTIMISTA
  42. 42. CONCEPTES • ESTÍMUL: qualsevol canvi del medi que origina una resposta. • RECEPTORS SENSORIALS: cèl·lules encarregades de percebre un estímul i transformar-lo en un impuls nerviós.
  43. 43. TIPUS DE RECEPTORS SENSORIALS • Segons la seua complexitat: – Terminacions nervioses – Òrgans dels sentits. • Segons el tipus d’estímul que reben: − Fotoreceptors: detecten estímuls lluminosos. Són els ulls. − Mecanoreceptors: detecten estímuls mecànics. Són els receptors de la pell, músculs i articulacions, i receptors auditius. − Quimioreceptors: detecten estímuls químics. Són el gust i l’olfacte. − Termoreceptors: detecten canvis de temperatura. Són alguns receptors de la pell.
  44. 44. SENTIT DE LA VISTA
  45. 45. L’ORELLA I L’EQUILIBRI
  46. 46. • Fisiologia de l’audició: Les ones sonores produeixen la vibració de la membrana del timpà. Aquesta vibració es transmet i s’amplifica per la cadena de ossets. La vibració aplega, a través de la finestra oval, fins els líquids que omplin el caragol i es captada per les cèl·lules receptores de l’ÒRGAN DE CORTI o ÒRGAN ESPIRAL, que es troben en el seu interior. Aquestes cèl·lules transmeten la informació sonora rebuda fins el cervell mitjançant el nervi auditiu. • Fisiologia de l’equilibri: El sentit de l’equilibri es troba en els tres canals semicirculars plens de líquid. Al seu interior es troben els receptores sensorials que capten el moviment del líquid i envien la informació al cervell pel nervi auditiu.
  47. 47. SENTIT DEL TACTE
  48. 48. SENTIT DEL GUSTO
  49. 49. Amarg Àcid Dolç Salat
  50. 50. SENTIT DE L’OLFACTE
  51. 51. DIRECCIONS D’INTERNET • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Relacor/index.htm Proyecto Biosfera. Tema Relación y coordinación • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Relacor/actividades.htm Proyecto Biosfera. Página general Actividades relación • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/locomotor/index.htm Proyecto Biosfera. Aparato locomotor • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Sistendo/index.htm Proyecto Biosfera. Sistema endocrino • www.sindrogas.es Información de la Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. • www.tuotromedico.com. Página de información general sobre diversas dolencias organizadas anatómicamente. Presenta también información sobre temas de actualidad relacionados con la salud. • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Relacor/index.htm Proyecto Biosfera del CNICE
  52. 52. DIRECCIONS D’INTERNET • http://www.iesabastos.org/archivos/daniel_tomas/3eso/BiologiayGeologia3ESO.ht m Recursos del IES Abastos

×