Presentació Consolat Croàcia a Barcelona

CROÀCIA
PAIS PROPER PELS EMPRESARIS
CATALANS
CÒNSOL H. JULI BARCENA
ACC1Ó / GENCAT SEMINARI OPORTUNITATS DE NEGOCI A
CROÀCIA
BARCELONA, 4 DE JUNY 2013
1

CROÀCIA–LLOCÚNICPERALSSEUSNEGOCIS
Croàcia és l'únic país Europeu que
pertany al mateix temps al centre
d'Europa, a la regió del Danubi i al
Mediterrani, amb la seva ubicació
geogràfica que vincula Europa amb el
Món
Un transport modern i una infraestructura
d'energia, un sòl immaculat, un mar net i
riques fonts d'aigua dolça proporcionen a
Croàcia unes bases per construir el seu
futur i ser reconeguda als mercats
europeus i mundials
2
Consolat de la República de Croàcia a Barcelona

3

INFORMACIÓGENERAL 2012
PIB (mils de milions EUR) 43,9
PIB per habitant ( en EUR) 10.250
PIB per habitant (en USD) 13.172
Taxa Creixement real del PIB (%) -2,0
Inflació del IPC (mitja, %) 5,2 (2013)
EUR/HRK taxa de canvi 7,52 (2013)
Balança per c/c ( mil EUR) 35,4
Deute extern brut ( mil EUR) 44.935
Atur (enquesta %) 19,1%
Turisme
- Pernoctacions (mil) 62.743
- Arribades (mil) 11.835
- Ingressos (mil EUR) 6.828
4

Claus de la Història de Croàcia
s. VII-XI Principat i Regne nacional de Croàcia
s. XI-XVI Unió personal amb la Corona d'Hongria
s. XVI-XVIII Entre Viena, Venècia i els Otomans
s. XIX Napoleó & Renaixement nacional Croat
1918-1941 Regne de Iugoslàvia - dictadura monàrquica
1941-1945 Segona Guerra Mundial
1945-1991 Iugoslàvia comunista - dictadura comunista
1991-1995 Guerra de la independència
1995 Alliberament i retorn de la pau
1996-1998 Reintegració de la regió Danubi
2005 Inici de les negociacions d‘Adhesió
2011 Tancament de les negociacions; Tractat
2013 Adhesió a la UE l'1 de juliol
5

PERQUÈINVERTIRA CROÀCIA
Croàcia ofereix als inversors:
- accés més fàcil als mercats europeus i mundials
- infraestructura de transport
- inversió fiable i l'entorn empresarial
- ambient d'inversió estimulant
- mà d'obra competent, altament qualificada i poliglota
- gran qualitat de vida
- propera entrada a la UE
6

INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT
MODERNA
• Situada al cor d'Europa, a dues o tres
hores de distància aèria de qualsevol destí
europeu, Croàcia, amb la seva xarxa de
transport terrestre, ferroviari, marítim i aeri
altament desenvolupada així com les
seves vies navegables i terminals
intermodals, és el vincle principal entre
Europa i el Sud
• La xarxa d'autopistes està en
desenvolupament, superior a alguns
països de la UE: dels 1780 km previstos,
ja estan operatius 1270 km.
• Molts i importants corredors de transport
per carretera i ferrocarril internacionals
passen per Croàcia.
• El país està 100% digitalitzat, amb la
totalitat del territori cobert per Internet de
banda ampla
7

La seva xarxa de distribució de gas altament desenvolupada col·loca
Croàcia a la part superior dels països europeus. Tot això fa que Croàcia
sigui en transport, comunicació i energia un intermediari ideal, no només
entre els països de la regió, sinó entre el Mediterrani i la resta del món
Connexió a terra de tots els països europeus
Vies de transport:
• 29,547 quilòmetres de carreteres
• 2.726 quilòmetres de xarxa ferroviària
El mar més profund al cor del continent europeu:
• 6 ports (Rijeka, Ploče, Sibenik, Zadar, Split, Dubrovnik)
• 4 ports fluvials
7 aeroports internacionals (Zagreb, Split, Dubrovnik, Zadar, Rijeka, Pula,
Osijek) i 2 aeroports (Mali Lošinj, Brac)
8

CROÀCIA – EL SEU SOCI COMERCIAL FIABLE
Com el líder polític de la regió, membre de ple dret de l'OTAN i que
aviat serà el membre número 28 de la Unió Europea (1 de juliol del
2013), Croàcia garanteix l'estabilitat i la seguretat de les activitats de
negoci. La legislació de Croàcia, harmonitzada amb els postulats
bàsics de la Unió Europea, garanteix les activitats empresarials del
més alt nivell i obre la possibilitat d'utilitzar els fons de la UE.
Membre de CEFTA i amb acords de lliure comerç amb la Unió
Europea, EFTA i Turquia.
Croàcia te lligams amb béns i serveis en els mercats de 39 països amb
preferències aranzelàries concedides.
9

EL SECTOR EXTERIOR
La Unió Europea és el principal soci comercial de Croàcia, concentrant
el 61,9% del seu comerç total (març 2012).
Dins de la UE i durant aquest mateix període, els principals socis
comercials són Itàlia (16,4% del seu comerç total), Alemanya (12,1%),
Eslovènia (7,0%) i Àustria (5,6%) i fora de la UE, Bòsnia-Hercegovina
amb el 5,9% i Rússia amb el 5,4%.
Entre els proveïdors (març de 2012) Itàlia ocupava el primer lloc amb el
17,3% de la importació total croata, seguida d'Alemanya amb el 12,7% i
Rússia amb el 7,0%. Cal destacar la importància creixent en els últims
anys de la Xina que ocupa per primera vegada en aquest període el
tercer lloc (el quart en l'any 2011 després de Rússia).
Espanya representa una quota de mercat del 1,6% (març de 2012).
L'objectiu de la política comercial croata és intentar diversificar els seus
intercanvis, oportunitat que podrien aprofitar les empreses catalanes.
Entre els clients, Itàlia ocupa també el primer lloc al març de 2012 amb
el 14,9% sobre el total de l'exportació croata, seguida de Bòsnia i
Hercegovina amb el 11,3% i Alemanya amb el 11,1%.
10

TURISME
DESENVOLUPAMENT I RESULTATS EN UNA DE LES
INDÚSTRIES MES CREIXENTS EN EL MÓN
Croàcia ocupa una de les més boniques i reconegudes costes de
renom internacional. Com una de les destinacions turístiques més
importants del Mediterrani, Croàcia compta amb una llarga tradició
en el turisme i té un gran potencial per a un major desenvolupament.
La imatge de la consciència ambiental és un tema en que Croàcia
també és coneguda. Compta amb 8 parcs nacionals, tant a la costa
com a l'interior. A mesura que el nombre de pernoctacions i arribades
creix constantment, la millora de la qualitat del servei i la construcció
d'instal.lacions d'allotjament de primera classe està en curs. El
turisme a Croàcia és un dels sectors de negocis més importants amb
creixent visibilitat i reputació internacional.
11

SECTOR TURISTIC
• EUR 6.600 milions (14.4% del PIB al 2011)
• 11.8 milions de turistes (+ 8% respecte 2011)
• 62.7 milions de pernotacions (+ 7% respecte 2011)
• 1.244 illes (63 inhabitades)
• 61 marinas
• 8 parcs nacionals
• UNESCO:
• 12 patrimoni inmaterial de la humanitat
• 7 patrimoni cultural i natural de la humanitat
• Prioritat – inversió en el turisme d’alta qualitat
12

UNESCO: PATRIMONI CULTURAL
- Complex Episcopal de la Basílica Euphrasiana - Poreč (1997)
- Ciutat històrica de Trogir (1997)
- Complex Històric de Split - Palau de l'Emperador Dioclecià
(1979)
- Ciutat de Dubrovnik (1979)
- Antic Ager Grec a Starigrad - Hvar (2008)
- La Catedral de Santiago a Šibenik (2000)
- Llacs de Plitvice Parc Nacional (1979)
13

UNESCO: PATRIMONIO INMATERIAL
• Puntes de Croàcia (de Lepoglava, de Pag, i de Hvar)
• Cant i música bi-tonal a Istria (Ecala musical d'Istria)
• Festa de Sant Blai, Patró de Dubrovnik
• Processons primaverals de Ljelje / Kraljice de Gorjani
• Carnaval de campaners de Kastav
• Processons Za Križen (seguint la Creu), illa de Hvar
• Joguines de fusta tradicionals de Hrvatsko Zagorje
• Torneig Sinjska Alka a Sinj
• Dolços tradicionals de Croàcia del Nord
• Dansa i cants Bećarac de Croàcia de l'Est
• Dansa muda Nijemo Kolo de l'interior de Dalmàcia
• Cant a capella Klapa, de Dalmàcia
14

Dimensió Cultural de Croàcia
15

Pula - Anfiteatre (S. I)
16

Palau Dioclecià - Split (S. III)
17

PalauDioclecià- Split(S. III)2/2
18

Basilicade Poreč(S. IV)
19

Arquitectura Romanica:Trogir
St Lovro, XIIIe
20

INDÚSTRIA - SECTOR ENERGETIC, TRANSPORT I
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.
La indústria croata en l'última dècada s'ha caracteritzat principalment
per un creixement significatiu en el volum de producció física i
financera i la productivitat del treball com a conseqüència d'intensos
canvis resultants del procés de reestructuració global i l'adaptació a la
competència en el mercat global.
Orientada a l'exportació, com sempre ( el 2011 comporta el 93,2% del
total de les exportacions de Croàcia), la construcció naval, la
fabricació de productes refinats del petroli, equips elèctrics, productes
químics, productes alimentaris, maquinària i dispositius són
tradicionalment les branques més fortes orientades a l'exportació de
indústria.
Malgrat les tendències negatives en la producció industrial en els
últims tres anys, les inversions i la recuperació dels mercats
d'exportació i inversions de capital fresc, principalment en el sector de
l'energia, el transport i la protecció del medi ambient, en la indústria
croata a llarg termini es pot esperar un creixement moderat 21

Esplèndid entorn natural PER A LA PRODUCCIÓ
D'ENERGIA NETA
Un clima favorable i un entorn natural no contaminat proporcionen a
Croàcia la clau i els requisits previs per al desenvolupament de la
producció d'energia a partir de les diverses fonts d'energies renovables.
Amb més de 2.700 hores de sol a l'any, amb regions amb molt de vent i
l'energia geotèrmica a partir de fonts naturals en el continent, fan de
Croàcia una destinació perfecta per a la realització de projectes actuals i
futurs per a la producció d'energia neta.
22

INDÚSTRIA DEL METALL
La indústria del metall és una de les indústries més importants de Croàcia. Les empreses que
treballen la indústria metal·lúrgica es centren en les exportacions, la introducció de noves
tecnologies, la formació de personal professional, la certificació del sistema de qualitat, la
producció ecològica i la connexió dels productors nacionals i estrangers. El programa de
producció de la indústria metal·lúrgica a Croàcia és molt variada i pot satisfer les necessitats dels
clients potencials i socis.
Algunes de les principals empreses que operen a Croàcia són: Alstom Hrvatska, Starco Beli
Manastir, Metalind, Omial Nou i empreses del Grup Končar i Đuro Đaković Holding.
A Croàcia, la indústria del metall es desenvolupa principalment en els comtats de Medjimurje,
Bjelovar-Bilogora, Brod Posavina i Krapina-Zagorje. Les empreses del sector gaudeixen d'un
creixement continu que està clarament demostrat per l'augment de la seva capacitat de producció,
nous productes i l'augment de les exportacions.
El nombre d'empleats en la indústria del metall és 27586 persones
A Croàcia, més de 3.000 empreses operen en la indústria del metall
Salari brut mitjà any 2012: 850 € (activitats incloses: C 24 Fabricació de metalls bàsics i C 25
Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equip) - dades de totes les persones
jurídiques, incloses les empreses!
Percentatge de la indústria del metall en les exportacions totals, per al 2012: 9.4% (C 24 + C 25)
Aproximadament el 10% del valor afegit total i les vendes de la indústria de fabricació es realitza a
la indústria del metall 23

INDUSTRIA TÈXTIL I CONFECCIÓ
Més de 20.000 persones treballen en la producció de tèxtils i peces de
vestir
Hi ha més de 1.500 empreses en la indústria tèxtil i de la confecció.
Salari brut mitjà en el sector tèxtil any 2012 és de: 551 € (activitats
incloses: C 13 Fabricació de tèxtils i C 14 Fabricació de peces de vestir)
- dades de totes les persones jurídiques, incloses les empreses!
La indústria tèxtil i de la confecció ocupa un lloc important en l'economia
de Croàcia per la seva llarga tradició, un nombre significatiu de
treballadors i associacions amb empreses europees i mundials.
Malgrat els desafiaments del dinàmic mercat global, la indústria tèxtil
encara manté la primera posició en un gran nombre de països. Aquesta
indústria té un impacte especialment significatiu en el nord-oest de
Croàcia, on es troba el 70% de la capacitat de producció tèxtil a Croàcia.
Moltes empreses internacionals han reconegut el potencial del mercat
croat i operen amb èxit aquí, com Benetton i Calzedonia
24

INDÚSTRIA FARMACÈUTICA
La indústria farmacèutica és un dels sectors de l'economia croata on la inversió en
recerca i desenvolupament és molt àmplia.
El descobriment de la innovadora antibiòtic azitromicina posa Croàcia al mapa com
un dels deu països al món que pot presumir del desenvolupament d'un medicament
completament nou. A Croàcia, a més de Pliva, el fabricant més gran de medicaments
a la regió, hi ha empreses molt reeixides com Belupo i Jadran Galenski Laboratorij,
que tenen una excel·lent cooperació en els mercats d'Europa i EUA.
Importants empreses estrangeres que operen a Croàcia en el sector farmacèutic:
GlaxoSmithKline, Hospira, Centre d'Investigació de Galápagos, Teva, ACG LUKAPS,
Farmal.
Hi ha 37 empreses farmacèutiques presents a Croàcia
El nombre d'empleats en la indústria farmacèutica és 4421 persones
Salari brut mitjà any 2012: 1.700 € - Les dades de totes les entitats jurídiques,
incloent societats!
En comparació amb els països veïns, Croàcia és molt competitiva en costos, amb un
cost laboral mitjà de 9,2 €/ hora
Participació de la indústria farmacèutica en les exportacions totals any2012: 5,2%
25

INDÚSTRIA ALIMENTARIA
En comparació amb les altres branques de la indústria manufacturera a Croàcia, la
indústria alimentària (aliments i begudes) es qui aconsegueix el nivell més alt
d’ingrés i dóna feina a més persones.
Aquest sector és el més desenvolupat a la ciutat de Zagreb i el Comtat de Zagreb, al
nord-oest de Croàcia i al comtat d’Osijek-Baranja.
Moltes empreses internacionals estan operant amb èxit a Croàcia com Meggle,
Axereal, Coca-Cola, Lactalis i altres.
Els negocis més rendibles en aquest sector són la producció i transformació de la llet
i el formatge, la producció de cervesa, elaboració de te i cafè i la producció de
begudes no alcohòliques.
Una de les branques més importants de la indústria alimentària de Croàcia és la
indústria de la confiteria. Els productes d'exportació més importants de la indústria
de l'alimentació són els additius alimentaris, galetes i neules, xocolates farcits,
conserves de peix, sopes instantànies, oli d'oliva, cervesa i altres begudes
alcohòliques.
Més de 2.400 empreses registrades
Més de 47.000 persones treballen en la producció d'aliments i begudes (2011).
El sector arriba al 23% dels ingressos totals de fabricació
Salari brut mitjà any 2011 en el sector de l'alimentació: 874 €
En funcionament una taxa de guany bruta superior a la mitjana de la UE-27 (8,9%
enfront 7,9%, Eurostat)
26

INDUSTRIA DE L’AUTOMÒBIL
El desenvolupament de la indústria automotriu de Croàcia es basa en una llarga
tradició en els sectors relacionats, com ara la producció de metalls, soldadura,
fabricació de plàstics i l'enginyeria. Les empreses croates que s'ocupen de la
producció de peces d'automòbils tenen una tradició en la fabricació d'alta precisió
amb tolerància zero a les avaries i el principal avantatge competitiu és l'excel·lent
qualitat dels seus productes. Més de tres quartes parts del valor afegit en la indústria
de l'automòbil es realitza a la producció de components per a la instal·lació i les
activitats relacionades amb el desenvolupament de vehicles i els processos
relacionats. Al mercat de Croàcia hi són les empreses que han integrat amb èxit el
sistema de subministrament de peces de recanvi per als fabricants d'automòbils més
importants del món (PSA, GM, Fiat, BMW, Audi, Ford, Renault, Toyota, Volvo, etc.)
Croàcia també compta amb la producció de cotxes elèctrics XD (DOK-ING i Concept
One - Rimac Automobili). Els beneficis d'unir-se a la indústria de l'automòbil a
Croàcia son una força de treball ben preparada, excel·lent infraestructura i la
proximitat als mercats i centres de producció d'automòbils en els països d'Europa
occidental i central.
Aquesta indústria dóna feina a 1.920 persones. Tindríem que sumar –hi 5.000
persones mes que treballen a les indústries auxiliars.
Salari brut mitjà pagat en la indústria de l'automòbil any 2012: 1.016 € (activitat
inclosa: C 29 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs) - dades de
totes les entitats jurídiques, incloses les empreses!
Participació de la indústria automotriu en les exportacions totals any 2012: 1,8%
Al voltant del 90% dels ingressos en la indústria automotriu es genera a través de les
exportacions
27

SECTOR ENERGÈTIC Preparació del Mercat de
l'Energia per a l'adhesió a la UE
La Llei d'Energia regula:
les mesures de seguretat del
subministrament i la sostenibilitat;
la generació i el consum;
polítiques i la planificació;
mercat energètic, activitats
energètiques, serveis públics, i
principis generals de l'activitat de
l'energia.
Una de les obligacions de Croàcia en el marc del seu adhesió a la Unió
Europea l'1 de juliol 2013 és la incorporació del tercer paquet energètic
de la UE. Amb aquesta finalitat, el 19 de novembre 2012 el Parlament
va aprovar la Llei d'Energia (BOE 120/12). De conformitat amb les
disposicions de transposició de la directiva europea 2009/72/CE i
2009/73/CE, la Llei d'Energia incorpora les respectives directives de la
legislació comunitària (article 2)
28

ESTÍMULS A L’INVERSIÓ
La República de Croàcia garanteix per llei els mateixos drets als
inversors estrangers com als croats i garanteix la lliure transferència de
retorn sobre el capital del país després de la finalització de la inversió.
En millorar constantment el clima d'inversió, i a més dels beneficis
proporcionats pels acords per evitar la doble imposició subscrits per
més de 50 països,
Croàcia ofereix nombrosos incentius per a les activitats de negocis als
inversors, com els incentius fiscals i aranzelàries, incentius per a
l'ocupació i l'educació, i els incentius addicionals per a la inversió en
àrees d'especial interès públic.
A més, Croàcia ofereix als inversors incentius per a la creació i el
creixement dels centres tecnològics, el suport estratègic de negocis i
serveis d'alt valor afegit, així com les activitats turístiques.
La inversió mínima és de 150.000 euros, i per als microempresaris, de
50.000 euros.
29

CROÀCIA
UN PAÍS PREPARAT PER OFERIR MÉS ALS
INVERSORS
Amb l'objectiu d'estimular les inversions en la fabricació de les activitats del
sector, centres tecnològics, de suport estratègic de negocis i serveis d'alt valor
afegit, així com activitats turístiques, els inversors s'ofereixen diversos incentius.
Les inversions de capital tenen un estatus especial.
La República de Croàcia recolza fermament les inversions en el sector de la
indústria, especialment en les parts no tan desenvolupades del país, incitant així
la creació de noves oportunitats d'ocupació i les condicions prèvies per al
enfortint els sectors orientats a l'exportació.
Depenent de la quantitat de la inversió i el nombre de llocs de treball de nova
creació, els inversors s'atorguen els següents incentius:
Els incentius fiscals - Exempció total o parcial de l‘impost sobre els beneficis en
el període de fins a 10 anys, depenent de la suma de la inversió
Foment de l'ocupació - fins a 9.000 euros/ empleat, en funció de les taxes d'atur
en l'àrea d'inversió
Subvencions - Cobertura de fins al 80% dels costos de formació dels empleats,
segons el tipus de formació i la mida de l'empresa
30

FOMENT D'ACTIVITATS EMPRESARIALS EN EL
NIVELL LOCAL
En tot el seu territori, Croàcia compta amb més de 300 zones
empresarials llestes, de propietat municipal o regional, amb els
serveis públics, la propietat clara i bones connexions de logística i
tràfic (accés a autopistes, ferrocarrils, ports). A més d'un fort suport de
les comunitats locals, la possibilitat d'exempcions fiscals addicionals
(per exemple, l'exempció de l'impost sobre beneficis, pagaments més
baixos pels serveis municipals per a usuaris d’aquestes zones, els
preus del sòl, depenent de la seva grandària, etc) existeix per a les
activitats comercials dins zones empresarials.
31

ZONES FRANQUES
Actualment a la República de Croàcia hi ha 13 zones franques en ple
funcionament , basades en ports al mar situats a Pula, Rijeka, Split i
Ploče i altres zones situades estratègicament a Krapina, Kukuljanovo,
Osijek, Slavonski Brod, Split, Varazdin, Vukovar, Bjeovar i Zagreb.
Les zones franques a Croàcia proporcionen valuosos serveis a les
empreses comercials i faciliten la creació de noves inversions i nous
llocs de treball a Croàcia.
Característiques i avantatges de les zones franques : els procediments
duaners simplificats, de fàcil adaptació a les necessitats específiques
de producció i distribució de béns i serveis, infraestructures avançades i
serveis, serveis a preus competitius i excel·lents connexions via mar,
carretera, ferrocarril i aèries, amb Europa i la resta del món.
Els usuaris de zones franques tenen exempció de l‘ IVA fins que
Croàcia entri a la UE, i totes les noves inversions a la Zona Franca
estan regulats per la Llei de Promoció d'Inversions
32

Llei de Promoció d'Inversions
Una nova Llei de Promoció de la Inversió a Croàcia ha entrat en vigor el
10 d'octubre de 2012. La llei estableix un nou sistema de mesures per
impulsar la inversió i el clima empresarial a Croàcia.
En concret, això significa que els inversors a Croàcia poden sol·licitar
diversos incentius, per exemple, si es compren nous equips i/o tecnologies
modernes, crear nous llocs de treball o estimular la formació dels
empleats, o el desenvolupament de productes i serveis amb més valor
afegit. Els incentius poden ser, per exemple, en forma d'avantatges fiscals
(per exemple, reducció d'impostos sobre els beneficis), el suport financer
no reemborsable o l'exempció de drets de duana
33

Agraïments
Agraïm a ACC1Ó la oportunitat d'haber intervingut en aquest seminari i
voldríem deixar palès les excelentes relacions institucionals de la
Generalitat de Catalunya i la República de Croàcia, representada pel
Consolat de Croàcia a Barcelona i l’Ambaixada a Madrid.
El Consolat de Croàcia es posa a la disposició dels asistents pel que
sigui del seu interès.
Salutacions cordials.
34
Consolat de la República de Croàcia
Carbonell 1, Baixos 08003 Barcelona
Tel. 0034 93 272 0043
consulcroacia@telefonica.net

Presentació Consolat Croàcia a Barcelona

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Presentació Consolat Croàcia a Barcelona

Similar to Presentació Consolat Croàcia a Barcelona (20)

More from Agència per a la Competitivitat de l'empresa - ACCIÓ

More from Agència per a la Competitivitat de l'empresa - ACCIÓ (20)

Presentació Consolat Croàcia a Barcelona