CROÀCIAPAIS PROPER PELS EMPRESARISCATALANSCÒNSOL H. JULI BARCENAACC1Ó / GENCAT SEMINARI OPORTUNITATS DE NEGOCI ACROÀCIABAR...
CROÀCIA–LLOCÚNICPERALSSEUSNEGOCISCroàcia és lúnic país Europeu quepertany al mateix temps al centredEuropa, a la regió del...
3Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
INFORMACIÓGENERAL 2012PIB (mils de milions EUR) 43,9PIB per habitant ( en EUR) 10.250PIB per habitant (en USD) 13.172Taxa ...
Claus de la Història de Croàcias. VII-XI Principat i Regne nacional de Croàcias. XI-XVI Unió personal amb la Corona dHongr...
PERQUÈINVERTIRA CROÀCIACroàcia ofereix als inversors:- accés més fàcil als mercats europeus i mundials- infraestructura de...
INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORTMODERNA• Situada al cor dEuropa, a dues o treshores de distància aèria de qualsevol destíeurop...
La seva xarxa de distribució de gas altament desenvolupada col·locaCroàcia a la part superior dels països europeus. Tot ai...
CROÀCIA – EL SEU SOCI COMERCIAL FIABLECom el líder polític de la regió, membre de ple dret de lOTAN i queaviat serà el mem...
EL SECTOR EXTERIORLa Unió Europea és el principal soci comercial de Croàcia, concentrantel 61,9% del seu comerç total (mar...
TURISMEDESENVOLUPAMENT I RESULTATS EN UNA DE LESINDÚSTRIES MES CREIXENTS EN EL MÓNCroàcia ocupa una de les més boniques i ...
SECTOR TURISTIC• EUR 6.600 milions (14.4% del PIB al 2011)• 11.8 milions de turistes (+ 8% respecte 2011)• 62.7 milions de...
UNESCO: PATRIMONI CULTURAL- Complex Episcopal de la Basílica Euphrasiana - Poreč (1997)- Ciutat històrica de Trogir (1997)...
UNESCO: PATRIMONIO INMATERIAL• Puntes de Croàcia (de Lepoglava, de Pag, i de Hvar)• Cant i música bi-tonal a Istria (Ecala...
Dimensió Cultural de CroàciaConsolat de la República de Croàcia a Barcelona15
Pula - Anfiteatre (S. I)16Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
Palau Dioclecià - Split (S. III)17Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
PalauDioclecià- Split(S. III)2/218Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
Basilicade Poreč(S. IV)19Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
Arquitectura Romanica:TrogirSt Lovro, XIIIe20Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
INDÚSTRIA - SECTOR ENERGETIC, TRANSPORT IPROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.La indústria croata en lúltima dècada sha caracteritza...
Esplèndid entorn natural PER A LA PRODUCCIÓDENERGIA NETAUn clima favorable i un entorn natural no contaminat proporcionen ...
INDÚSTRIA DEL METALLLa indústria del metall és una de les indústries més importants de Croàcia. Les empreses quetreballen ...
INDUSTRIA TÈXTIL I CONFECCIÓMés de 20.000 persones treballen en la producció de tèxtils i peces devestirHi ha més de 1.500...
INDÚSTRIA FARMACÈUTICALa indústria farmacèutica és un dels sectors de leconomia croata on la inversió enrecerca i desenvol...
INDÚSTRIA ALIMENTARIAEn comparació amb les altres branques de la indústria manufacturera a Croàcia, laindústria alimentàri...
INDUSTRIA DE L’AUTOMÒBILEl desenvolupament de la indústria automotriu de Croàcia es basa en una llargatradició en els sect...
SECTOR ENERGÈTIC Preparació del Mercat delEnergia per a ladhesió a la UELa Llei dEnergia regula:les mesures de seguretat d...
ESTÍMULS A L’INVERSIÓLa República de Croàcia garanteix per llei els mateixos drets alsinversors estrangers com als croats ...
CROÀCIAUN PAÍS PREPARAT PER OFERIR MÉS ALSINVERSORSAmb lobjectiu destimular les inversions en la fabricació de les activit...
FOMENT DACTIVITATS EMPRESARIALS EN ELNIVELL LOCALEn tot el seu territori, Croàcia compta amb més de 300 zonesempresarials ...
ZONES FRANQUESActualment a la República de Croàcia hi ha 13 zones franques en plefuncionament , basades en ports al mar si...
Llei de Promoció dInversionsUna nova Llei de Promoció de la Inversió a Croàcia ha entrat en vigor el10 doctubre de 2012. L...
AgraïmentsAgraïm a ACC1Ó la oportunitat dhaber intervingut en aquest seminari ivoldríem deixar palès les excelentes relaci...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Presentació Consolat Croàcia a Barcelona

353
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
353
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació Consolat Croàcia a Barcelona

  1. 1. CROÀCIAPAIS PROPER PELS EMPRESARISCATALANSCÒNSOL H. JULI BARCENAACC1Ó / GENCAT SEMINARI OPORTUNITATS DE NEGOCI ACROÀCIABARCELONA, 4 DE JUNY 20131
  2. 2. CROÀCIA–LLOCÚNICPERALSSEUSNEGOCISCroàcia és lúnic país Europeu quepertany al mateix temps al centredEuropa, a la regió del Danubi i alMediterrani, amb la seva ubicaciógeogràfica que vincula Europa amb elMónUn transport modern i una infraestructuradenergia, un sòl immaculat, un mar net iriques fonts daigua dolça proporcionen aCroàcia unes bases per construir el seufutur i ser reconeguda als mercatseuropeus i mundials2Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  3. 3. 3Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  4. 4. INFORMACIÓGENERAL 2012PIB (mils de milions EUR) 43,9PIB per habitant ( en EUR) 10.250PIB per habitant (en USD) 13.172Taxa Creixement real del PIB (%) -2,0Inflació del IPC (mitja, %) 5,2 (2013)EUR/HRK taxa de canvi 7,52 (2013)Balança per c/c ( mil EUR) 35,4Deute extern brut ( mil EUR) 44.935Atur (enquesta %) 19,1%Turisme- Pernoctacions (mil) 62.743- Arribades (mil) 11.835- Ingressos (mil EUR) 6.8284Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  5. 5. Claus de la Història de Croàcias. VII-XI Principat i Regne nacional de Croàcias. XI-XVI Unió personal amb la Corona dHongrias. XVI-XVIII Entre Viena, Venècia i els Otomanss. XIX Napoleó & Renaixement nacional Croat1918-1941 Regne de Iugoslàvia - dictadura monàrquica1941-1945 Segona Guerra Mundial1945-1991 Iugoslàvia comunista - dictadura comunista1991-1995 Guerra de la independència1995 Alliberament i retorn de la pau1996-1998 Reintegració de la regió Danubi2005 Inici de les negociacions d‘Adhesió2011 Tancament de les negociacions; Tractat2013 Adhesió a la UE l1 de juliol5Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  6. 6. PERQUÈINVERTIRA CROÀCIACroàcia ofereix als inversors:- accés més fàcil als mercats europeus i mundials- infraestructura de transport- inversió fiable i lentorn empresarial- ambient dinversió estimulant- mà dobra competent, altament qualificada i poliglota- gran qualitat de vida- propera entrada a la UE6Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  7. 7. INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORTMODERNA• Situada al cor dEuropa, a dues o treshores de distància aèria de qualsevol destíeuropeu, Croàcia, amb la seva xarxa detransport terrestre, ferroviari, marítim i aerialtament desenvolupada així com lesseves vies navegables i terminalsintermodals, és el vincle principal entreEuropa i el Sud• La xarxa dautopistes està endesenvolupament, superior a algunspaïsos de la UE: dels 1780 km previstos,ja estan operatius 1270 km.• Molts i importants corredors de transportper carretera i ferrocarril internacionalspassen per Croàcia.• El país està 100% digitalitzat, amb latotalitat del territori cobert per Internet debanda ampla7Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  8. 8. La seva xarxa de distribució de gas altament desenvolupada col·locaCroàcia a la part superior dels països europeus. Tot això fa que Croàciasigui en transport, comunicació i energia un intermediari ideal, no nomésentre els països de la regió, sinó entre el Mediterrani i la resta del mónConnexió a terra de tots els països europeusVies de transport:• 29,547 quilòmetres de carreteres• 2.726 quilòmetres de xarxa ferroviàriaEl mar més profund al cor del continent europeu:• 6 ports (Rijeka, Ploče, Sibenik, Zadar, Split, Dubrovnik)• 4 ports fluvials7 aeroports internacionals (Zagreb, Split, Dubrovnik, Zadar, Rijeka, Pula,Osijek) i 2 aeroports (Mali Lošinj, Brac)8Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  9. 9. CROÀCIA – EL SEU SOCI COMERCIAL FIABLECom el líder polític de la regió, membre de ple dret de lOTAN i queaviat serà el membre número 28 de la Unió Europea (1 de juliol del2013), Croàcia garanteix lestabilitat i la seguretat de les activitats denegoci. La legislació de Croàcia, harmonitzada amb els postulatsbàsics de la Unió Europea, garanteix les activitats empresarials delmés alt nivell i obre la possibilitat dutilitzar els fons de la UE.Membre de CEFTA i amb acords de lliure comerç amb la UnióEuropea, EFTA i Turquia.Croàcia te lligams amb béns i serveis en els mercats de 39 països ambpreferències aranzelàries concedides.9Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  10. 10. EL SECTOR EXTERIORLa Unió Europea és el principal soci comercial de Croàcia, concentrantel 61,9% del seu comerç total (març 2012).Dins de la UE i durant aquest mateix període, els principals sociscomercials són Itàlia (16,4% del seu comerç total), Alemanya (12,1%),Eslovènia (7,0%) i Àustria (5,6%) i fora de la UE, Bòsnia-Hercegovinaamb el 5,9% i Rússia amb el 5,4%.Entre els proveïdors (març de 2012) Itàlia ocupava el primer lloc amb el17,3% de la importació total croata, seguida dAlemanya amb el 12,7% iRússia amb el 7,0%. Cal destacar la importància creixent en els últimsanys de la Xina que ocupa per primera vegada en aquest període eltercer lloc (el quart en lany 2011 després de Rússia).Espanya representa una quota de mercat del 1,6% (març de 2012).Lobjectiu de la política comercial croata és intentar diversificar els seusintercanvis, oportunitat que podrien aprofitar les empreses catalanes.Entre els clients, Itàlia ocupa també el primer lloc al març de 2012 ambel 14,9% sobre el total de lexportació croata, seguida de Bòsnia iHercegovina amb el 11,3% i Alemanya amb el 11,1%.10Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  11. 11. TURISMEDESENVOLUPAMENT I RESULTATS EN UNA DE LESINDÚSTRIES MES CREIXENTS EN EL MÓNCroàcia ocupa una de les més boniques i reconegudes costes derenom internacional. Com una de les destinacions turístiques mésimportants del Mediterrani, Croàcia compta amb una llarga tradicióen el turisme i té un gran potencial per a un major desenvolupament.La imatge de la consciència ambiental és un tema en que Croàciatambé és coneguda. Compta amb 8 parcs nacionals, tant a la costacom a linterior. A mesura que el nombre de pernoctacions i arribadescreix constantment, la millora de la qualitat del servei i la construcciódinstal.lacions dallotjament de primera classe està en curs. Elturisme a Croàcia és un dels sectors de negocis més importants ambcreixent visibilitat i reputació internacional.11Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  12. 12. SECTOR TURISTIC• EUR 6.600 milions (14.4% del PIB al 2011)• 11.8 milions de turistes (+ 8% respecte 2011)• 62.7 milions de pernotacions (+ 7% respecte 2011)• 1.244 illes (63 inhabitades)• 61 marinas• 8 parcs nacionals• UNESCO:• 12 patrimoni inmaterial de la humanitat• 7 patrimoni cultural i natural de la humanitat• Prioritat – inversió en el turisme d’alta qualitat12Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  13. 13. UNESCO: PATRIMONI CULTURAL- Complex Episcopal de la Basílica Euphrasiana - Poreč (1997)- Ciutat històrica de Trogir (1997)- Complex Històric de Split - Palau de lEmperador Dioclecià(1979)- Ciutat de Dubrovnik (1979)- Antic Ager Grec a Starigrad - Hvar (2008)- La Catedral de Santiago a Šibenik (2000)- Llacs de Plitvice Parc Nacional (1979)13Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  14. 14. UNESCO: PATRIMONIO INMATERIAL• Puntes de Croàcia (de Lepoglava, de Pag, i de Hvar)• Cant i música bi-tonal a Istria (Ecala musical dIstria)• Festa de Sant Blai, Patró de Dubrovnik• Processons primaverals de Ljelje / Kraljice de Gorjani• Carnaval de campaners de Kastav• Processons Za Križen (seguint la Creu), illa de Hvar• Joguines de fusta tradicionals de Hrvatsko Zagorje• Torneig Sinjska Alka a Sinj• Dolços tradicionals de Croàcia del Nord• Dansa i cants Bećarac de Croàcia de lEst• Dansa muda Nijemo Kolo de linterior de Dalmàcia• Cant a capella Klapa, de Dalmàcia14Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  15. 15. Dimensió Cultural de CroàciaConsolat de la República de Croàcia a Barcelona15
  16. 16. Pula - Anfiteatre (S. I)16Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  17. 17. Palau Dioclecià - Split (S. III)17Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  18. 18. PalauDioclecià- Split(S. III)2/218Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  19. 19. Basilicade Poreč(S. IV)19Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  20. 20. Arquitectura Romanica:TrogirSt Lovro, XIIIe20Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  21. 21. INDÚSTRIA - SECTOR ENERGETIC, TRANSPORT IPROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.La indústria croata en lúltima dècada sha caracteritzat principalmentper un creixement significatiu en el volum de producció física ifinancera i la productivitat del treball com a conseqüència dintensoscanvis resultants del procés de reestructuració global i ladaptació a lacompetència en el mercat global.Orientada a lexportació, com sempre ( el 2011 comporta el 93,2% deltotal de les exportacions de Croàcia), la construcció naval, lafabricació de productes refinats del petroli, equips elèctrics, productesquímics, productes alimentaris, maquinària i dispositius sóntradicionalment les branques més fortes orientades a lexportació deindústria.Malgrat les tendències negatives en la producció industrial en elsúltims tres anys, les inversions i la recuperació dels mercatsdexportació i inversions de capital fresc, principalment en el sector delenergia, el transport i la protecció del medi ambient, en la indústriacroata a llarg termini es pot esperar un creixement moderat 21Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  22. 22. Esplèndid entorn natural PER A LA PRODUCCIÓDENERGIA NETAUn clima favorable i un entorn natural no contaminat proporcionen aCroàcia la clau i els requisits previs per al desenvolupament de laproducció denergia a partir de les diverses fonts denergies renovables.Amb més de 2.700 hores de sol a lany, amb regions amb molt de vent ilenergia geotèrmica a partir de fonts naturals en el continent, fan deCroàcia una destinació perfecta per a la realització de projectes actuals ifuturs per a la producció denergia neta.22Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  23. 23. INDÚSTRIA DEL METALLLa indústria del metall és una de les indústries més importants de Croàcia. Les empreses quetreballen la indústria metal·lúrgica es centren en les exportacions, la introducció de novestecnologies, la formació de personal professional, la certificació del sistema de qualitat, laproducció ecològica i la connexió dels productors nacionals i estrangers. El programa deproducció de la indústria metal·lúrgica a Croàcia és molt variada i pot satisfer les necessitats delsclients potencials i socis.Algunes de les principals empreses que operen a Croàcia són: Alstom Hrvatska, Starco BeliManastir, Metalind, Omial Nou i empreses del Grup Končar i Đuro Đaković Holding.A Croàcia, la indústria del metall es desenvolupa principalment en els comtats de Medjimurje,Bjelovar-Bilogora, Brod Posavina i Krapina-Zagorje. Les empreses del sector gaudeixen duncreixement continu que està clarament demostrat per laugment de la seva capacitat de producció,nous productes i laugment de les exportacions.El nombre dempleats en la indústria del metall és 27586 personesA Croàcia, més de 3.000 empreses operen en la indústria del metallSalari brut mitjà any 2012: 850 € (activitats incloses: C 24 Fabricació de metalls bàsics i C 25Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equip) - dades de totes les personesjurídiques, incloses les empreses!Percentatge de la indústria del metall en les exportacions totals, per al 2012: 9.4% (C 24 + C 25)Aproximadament el 10% del valor afegit total i les vendes de la indústria de fabricació es realitza ala indústria del metall 23Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  24. 24. INDUSTRIA TÈXTIL I CONFECCIÓMés de 20.000 persones treballen en la producció de tèxtils i peces devestirHi ha més de 1.500 empreses en la indústria tèxtil i de la confecció.Salari brut mitjà en el sector tèxtil any 2012 és de: 551 € (activitatsincloses: C 13 Fabricació de tèxtils i C 14 Fabricació de peces de vestir)- dades de totes les persones jurídiques, incloses les empreses!La indústria tèxtil i de la confecció ocupa un lloc important en leconomiade Croàcia per la seva llarga tradició, un nombre significatiu detreballadors i associacions amb empreses europees i mundials.Malgrat els desafiaments del dinàmic mercat global, la indústria tèxtilencara manté la primera posició en un gran nombre de països. Aquestaindústria té un impacte especialment significatiu en el nord-oest deCroàcia, on es troba el 70% de la capacitat de producció tèxtil a Croàcia.Moltes empreses internacionals han reconegut el potencial del mercatcroat i operen amb èxit aquí, com Benetton i Calzedonia24Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  25. 25. INDÚSTRIA FARMACÈUTICALa indústria farmacèutica és un dels sectors de leconomia croata on la inversió enrecerca i desenvolupament és molt àmplia.El descobriment de la innovadora antibiòtic azitromicina posa Croàcia al mapa comun dels deu països al món que pot presumir del desenvolupament dun medicamentcompletament nou. A Croàcia, a més de Pliva, el fabricant més gran de medicamentsa la regió, hi ha empreses molt reeixides com Belupo i Jadran Galenski Laboratorij,que tenen una excel·lent cooperació en els mercats dEuropa i EUA.Importants empreses estrangeres que operen a Croàcia en el sector farmacèutic:GlaxoSmithKline, Hospira, Centre dInvestigació de Galápagos, Teva, ACG LUKAPS,Farmal.Hi ha 37 empreses farmacèutiques presents a CroàciaEl nombre dempleats en la indústria farmacèutica és 4421 personesSalari brut mitjà any 2012: 1.700 € - Les dades de totes les entitats jurídiques,incloent societats!En comparació amb els països veïns, Croàcia és molt competitiva en costos, amb uncost laboral mitjà de 9,2 €/ horaParticipació de la indústria farmacèutica en les exportacions totals any2012: 5,2%25Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  26. 26. INDÚSTRIA ALIMENTARIAEn comparació amb les altres branques de la indústria manufacturera a Croàcia, laindústria alimentària (aliments i begudes) es qui aconsegueix el nivell més altd’ingrés i dóna feina a més persones.Aquest sector és el més desenvolupat a la ciutat de Zagreb i el Comtat de Zagreb, alnord-oest de Croàcia i al comtat d’Osijek-Baranja.Moltes empreses internacionals estan operant amb èxit a Croàcia com Meggle,Axereal, Coca-Cola, Lactalis i altres.Els negocis més rendibles en aquest sector són la producció i transformació de la lleti el formatge, la producció de cervesa, elaboració de te i cafè i la producció debegudes no alcohòliques.Una de les branques més importants de la indústria alimentària de Croàcia és laindústria de la confiteria. Els productes dexportació més importants de la indústriade lalimentació són els additius alimentaris, galetes i neules, xocolates farcits,conserves de peix, sopes instantànies, oli doliva, cervesa i altres begudesalcohòliques.Més de 2.400 empreses registradesMés de 47.000 persones treballen en la producció daliments i begudes (2011).El sector arriba al 23% dels ingressos totals de fabricacióSalari brut mitjà any 2011 en el sector de lalimentació: 874 €En funcionament una taxa de guany bruta superior a la mitjana de la UE-27 (8,9%enfront 7,9%, Eurostat)26Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  27. 27. INDUSTRIA DE L’AUTOMÒBILEl desenvolupament de la indústria automotriu de Croàcia es basa en una llargatradició en els sectors relacionats, com ara la producció de metalls, soldadura,fabricació de plàstics i lenginyeria. Les empreses croates que socupen de laproducció de peces dautomòbils tenen una tradició en la fabricació dalta precisióamb tolerància zero a les avaries i el principal avantatge competitiu és lexcel·lentqualitat dels seus productes. Més de tres quartes parts del valor afegit en la indústriade lautomòbil es realitza a la producció de components per a la instal·lació i lesactivitats relacionades amb el desenvolupament de vehicles i els processosrelacionats. Al mercat de Croàcia hi són les empreses que han integrat amb èxit elsistema de subministrament de peces de recanvi per als fabricants dautomòbils mésimportants del món (PSA, GM, Fiat, BMW, Audi, Ford, Renault, Toyota, Volvo, etc.)Croàcia també compta amb la producció de cotxes elèctrics XD (DOK-ING i ConceptOne - Rimac Automobili). Els beneficis dunir-se a la indústria de lautomòbil aCroàcia son una força de treball ben preparada, excel·lent infraestructura i laproximitat als mercats i centres de producció dautomòbils en els països dEuropaoccidental i central.Aquesta indústria dóna feina a 1.920 persones. Tindríem que sumar –hi 5.000persones mes que treballen a les indústries auxiliars.Salari brut mitjà pagat en la indústria de lautomòbil any 2012: 1.016 € (activitatinclosa: C 29 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs) - dades detotes les entitats jurídiques, incloses les empreses!Participació de la indústria automotriu en les exportacions totals any 2012: 1,8%Al voltant del 90% dels ingressos en la indústria automotriu es genera a través de lesexportacions27Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  28. 28. SECTOR ENERGÈTIC Preparació del Mercat delEnergia per a ladhesió a la UELa Llei dEnergia regula:les mesures de seguretat delsubministrament i la sostenibilitat;la generació i el consum;polítiques i la planificació;mercat energètic, activitatsenergètiques, serveis públics, iprincipis generals de lactivitat delenergia.Una de les obligacions de Croàcia en el marc del seu adhesió a la UnióEuropea l1 de juliol 2013 és la incorporació del tercer paquet energèticde la UE. Amb aquesta finalitat, el 19 de novembre 2012 el Parlamentva aprovar la Llei dEnergia (BOE 120/12). De conformitat amb lesdisposicions de transposició de la directiva europea 2009/72/CE i2009/73/CE, la Llei dEnergia incorpora les respectives directives de lalegislació comunitària (article 2)28Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  29. 29. ESTÍMULS A L’INVERSIÓLa República de Croàcia garanteix per llei els mateixos drets alsinversors estrangers com als croats i garanteix la lliure transferència deretorn sobre el capital del país després de la finalització de la inversió.En millorar constantment el clima dinversió, i a més dels beneficisproporcionats pels acords per evitar la doble imposició subscrits permés de 50 països,Croàcia ofereix nombrosos incentius per a les activitats de negocis alsinversors, com els incentius fiscals i aranzelàries, incentius per alocupació i leducació, i els incentius addicionals per a la inversió enàrees despecial interès públic.A més, Croàcia ofereix als inversors incentius per a la creació i elcreixement dels centres tecnològics, el suport estratègic de negocis iserveis dalt valor afegit, així com les activitats turístiques.La inversió mínima és de 150.000 euros, i per als microempresaris, de50.000 euros.29Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  30. 30. CROÀCIAUN PAÍS PREPARAT PER OFERIR MÉS ALSINVERSORSAmb lobjectiu destimular les inversions en la fabricació de les activitats delsector, centres tecnològics, de suport estratègic de negocis i serveis dalt valorafegit, així com activitats turístiques, els inversors sofereixen diversos incentius.Les inversions de capital tenen un estatus especial.La República de Croàcia recolza fermament les inversions en el sector de laindústria, especialment en les parts no tan desenvolupades del país, incitant aixíla creació de noves oportunitats docupació i les condicions prèvies per alenfortint els sectors orientats a lexportació.Depenent de la quantitat de la inversió i el nombre de llocs de treball de novacreació, els inversors satorguen els següents incentius:Els incentius fiscals - Exempció total o parcial de l‘impost sobre els beneficis enel període de fins a 10 anys, depenent de la suma de la inversióFoment de locupació - fins a 9.000 euros/ empleat, en funció de les taxes daturen làrea dinversióSubvencions - Cobertura de fins al 80% dels costos de formació dels empleats,segons el tipus de formació i la mida de lempresa30Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  31. 31. FOMENT DACTIVITATS EMPRESARIALS EN ELNIVELL LOCALEn tot el seu territori, Croàcia compta amb més de 300 zonesempresarials llestes, de propietat municipal o regional, amb elsserveis públics, la propietat clara i bones connexions de logística itràfic (accés a autopistes, ferrocarrils, ports). A més dun fort suport deles comunitats locals, la possibilitat dexempcions fiscals addicionals(per exemple, lexempció de limpost sobre beneficis, pagaments mésbaixos pels serveis municipals per a usuaris d’aquestes zones, elspreus del sòl, depenent de la seva grandària, etc) existeix per a lesactivitats comercials dins zones empresarials.31Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  32. 32. ZONES FRANQUESActualment a la República de Croàcia hi ha 13 zones franques en plefuncionament , basades en ports al mar situats a Pula, Rijeka, Split iPloče i altres zones situades estratègicament a Krapina, Kukuljanovo,Osijek, Slavonski Brod, Split, Varazdin, Vukovar, Bjeovar i Zagreb.Les zones franques a Croàcia proporcionen valuosos serveis a lesempreses comercials i faciliten la creació de noves inversions i nousllocs de treball a Croàcia.Característiques i avantatges de les zones franques : els procedimentsduaners simplificats, de fàcil adaptació a les necessitats específiquesde producció i distribució de béns i serveis, infraestructures avançades iserveis, serveis a preus competitius i excel·lents connexions via mar,carretera, ferrocarril i aèries, amb Europa i la resta del món.Els usuaris de zones franques tenen exempció de l‘ IVA fins queCroàcia entri a la UE, i totes les noves inversions a la Zona Francaestan regulats per la Llei de Promoció dInversions32Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  33. 33. Llei de Promoció dInversionsUna nova Llei de Promoció de la Inversió a Croàcia ha entrat en vigor el10 doctubre de 2012. La llei estableix un nou sistema de mesures perimpulsar la inversió i el clima empresarial a Croàcia.En concret, això significa que els inversors a Croàcia poden sol·licitardiversos incentius, per exemple, si es compren nous equips i/o tecnologiesmodernes, crear nous llocs de treball o estimular la formació delsempleats, o el desenvolupament de productes i serveis amb més valorafegit. Els incentius poden ser, per exemple, en forma davantatges fiscals(per exemple, reducció dimpostos sobre els beneficis), el suport financerno reemborsable o lexempció de drets de duana33Consolat de la República de Croàcia a Barcelona
  34. 34. AgraïmentsAgraïm a ACC1Ó la oportunitat dhaber intervingut en aquest seminari ivoldríem deixar palès les excelentes relacions institucionals de laGeneralitat de Catalunya i la República de Croàcia, representada pelConsolat de Croàcia a Barcelona i l’Ambaixada a Madrid.El Consolat de Croàcia es posa a la disposició dels asistents pel quesigui del seu interès.Salutacions cordials.34Consolat de la República de CroàciaCarbonell 1, Baixos 08003 BarcelonaTel. 0034 93 272 0043consulcroacia@telefonica.net

×