• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El goig de llegir... I créixer
 

El goig de llegir... I créixer

on

  • 3,062 views

Presentació realitzada per en Jordi Parés de l'Escola Pia de Balmes amb els comentaris pertinents de cada imatge.

Presentació realitzada per en Jordi Parés de l'Escola Pia de Balmes amb els comentaris pertinents de cada imatge.
Durant la Sessió Oberta de l'Escola Pia de Catalunya.

Statistics

Views

Total Views
3,062
Views on SlideShare
554
Embed Views
2,508

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

6 Embeds 2,508

http://elgoigdellegir.escolapia.cat 2284
http://elgoigdellegir.blogspot.com.es 166
http://5115215683865121409_ba140b5f1bf5be7bf106d1eff791f309f1fd3f9a.blogspot.com 52
http://translate.googleusercontent.com 3
http://elgoigdellegir.blogspot.com 2
http://elgoigdellegir.blogspot.se 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El goig de llegir... I créixer El goig de llegir... I créixer Presentation Transcript

    • Sessió oberta 28 Novembre 2012EL GOIG DE LLEGIR... I CRÉIXER Jordi Parés Parral
    • Llibres escampats. Llibre fòrum.Tothom comenta una mica què li han semblat els llibres proposats.
    • Cita de Confuci. Frases sobre el profit de la lectura nhi ha a carretades.
    • Mortadelo. I amb cap delles ningú podria estar en desacord.
    • Books give you a better perspective : tothom estaria d’acord que llegir i gaudir de la lectura comporta un gran profit per infants, joves, i també adults. Campanyes com “si tu lees, ellos leen” i d’altres s’hanengegat des de les institucions. No hi ha detractors dela lectura, però si que dóna una certa sensació que ho tenim après però no assimilat.
    • Books... De llibres n’hi ha molts...milions! A Espanya es venen prop de 230 milions dellibres a lany. Per tan tenim una amplíssima oferta, i tenim milions de possibilitats pertriar quan anem a comprar llibres, i per si no tinguéssim diners, hi ha unes biblioteques increïbles per triar i remenar. Si fem una simple divisió, tocaria a 6 llibres per habitant. .
    • Una de les conclusions de lestudi anual deditors espanyols concloia que: A mayor nivel de estudios finalizados, mayor porcentaje de lectores de libros. Potser caldria donar la volta a la frase i dir:A més llibres llegits més nivell destudis finalitzat
    • Dades MCU : Davant d’aquest panorama tan positiu amb aquesta oferta tan rica, el que passa a continuació no respon al quedesprés passa. I apareixen unes dades proupreocupants: el 40% dels majors de 14 anys no llegeix res de res. I una part del que llegeixen, ho fan per estrictes motius laborals i/o destudi.
    • ?
    • I amb els llibres infantils què? El 20% del volum de llibres publicats per les editorials són de literatura infantil i juvenil, i obtenen d’ells un 14% de la seva facturació total (el tercer tipus de llibre més venut després de llibres de text (28%) i de literatura (22%)). Per tan es pot dir que al voltant del 40% de la facturació duna editorial es fa al voltant del món dels nens i nenes i estudiants. A més el 75% dels nens entre 6 i 13 anys llegeix en el seu temps de lleure.
    • Pdf del diari ARA llegim . Tot i així és curiós la poca rellevància social que es dóna a la promoció de la lectura entre els infants. Segurament aquesta poca atenció es deu a que tenim la confiança de que ja sabem que els nens i nenes han de llegir, i que no cal mobilitzar a les famílies per conscienciar-les. Dóna la sensació que la feina d’animació ja està feta, i com per art de màgia els familiars regalaran llibres, portaran els nens a les biblioteques i els animaran a llegir. El perill de la lectura es que se nha parlat tant que se suposa que està solucionat, i es cau en rutines infructuoses. Hi ha una estructura muntada al voltant de la lectura que no es repensa i que ha quedat obsoleta davant la irrupció de les TIC.
    • So many books, so little time. Cada dia es calcula que surten al mercat uns 300 llibres nous, i una part important és de llibres infantils. El temps és un bé preuat en la nostra societat, el mestre no té temps de llegir-ho tot, i difícilment es poden recomanar llibres que no s’han llegit. Sovint el professorat no té prou coneixements de literatura infantil i juvenil i dels nous llibres que surten al mercat. Moltes vegades els alumnes de diverses generacions llegeixen els mateixos llibres: el zoo d’en pitus és un clàssic. Per això el Grup d’animació a la lectura dedica gran part del seu temps a debatre i a valorar les novetats bibliogràfiques per infants i joves. Recomanem llibres que ens han agradat!!! I editem una llista trimestral de llibres perquè les escoles ho incloguin a les seves revistes, a la seva pàgina web, i en facin difusió als blocs de les mediateques i que es faci palès que
    • I give you a book. En aquests dies nadalencs d’inacabables anuncis de joguines, roba i perfums, cal animar a regalarllibres. Però tenim la idea equivocada qualsevol llibre ja serveix per donar-lo a un nen/a. Pensem que tot el que tingui tapes i lletres a dins ja és pedagògicament adequat. I no és veritat. Animar a la lectura amb llibres de qualitat és fonamental si volem crear bons lectors. La tria és importantíssima. De la mateixa manera que hi ha pel·lícules dolentes també hi ha llibres dolents i editors que “patinen” pel propi desconeixement del destinatari d’aquellllibre...mil coses. Però cal triar llibres amb ganxo que sedueixin i atrapin els alumnes a la lectura. Si es pretén animar a lalectura s’ha de fer des de la pròpia vivència d’haver gaudit de la lectura. Els adults no recomanen llibres que no han llegit, pertan, tampoc s’ha de fer amb els de literatura per infants i joves.
    • Readers without power to make their own choices are unmotivated. No pot ser que ens tanquem només en les lectures a la classe de català o castellà, sinó que hem de donar autonomia a l’alumne perquè s’apropi a un context més lliure on pugui triar allò que li agradi i provi amb diferents llibres, sobretot a ESO i Batxillerat. A mesura que els nens van creixent cal acompanyar-los en la tasca de triar. S’ha d’anar deixant espai i autonomia perquè puguin escollir els seus propis gustos. La llibertat per part dels infants de triar el llibre que volen llegir motiva encara més a la lectura. És una via paral·lela a la dels llibres obligatoris de cada curs. Vam observar que hi havia alumnes que sortien de leducació obligatòria sense haver gaudit de la lectura de cap llibre. Sovint, malgrat les lectures obligatòries són molt bones, lalumne, pel sol fet de ser obligatòria ja queda desvirtuada. Per això es va crear el projecte dels exploradors de llibres, per convidar a que els alumnes a que triïn i sapropin als llibres de forma interessada, lliurement.
    • Books are the stepping stones of imagination. Quan arriba Sant Jordi, tots els mestres animen als seus alumnes acrear grans composicions pels Jocs Florals, i un dels ingredients bàsics per tenir unabona imaginació és la lectura. Cal fomentar la política de cantera en la formació dels lectors i crear ja des de ben petits l’experiència del plaer de llegir.
    • Reading for pleasure. M assa sovint la lectura en el context escolar es basa en unes lectures obligatòries. Hem detreballar per a transformar la dinàmica de l’experiència lectora fora d’aquest terreny i s’ha de fomentar també una lectura de plaer. A llegir per devoció. A través de petits detalls shauria de crear un clima a favor de llibre; no només per sant Jordi, sinó anar fent moltes activitats relacionades amb els llibres (lescola llegeix, lhora del conte, començar la classe de llengua llegint algun llibre). Una pluja destímuls que vagi recordant amb regularitat lhàbit de llegir. Si no ho fem així què passarà?: que quan l’alumne marxi de l’escola i deixi de fer classes de llengua, deixarà de llegir llibres perquè comque ja no li fan llegir obligatòriament ja no caldrà que llegeixi.
    • A reader lives a thousand lives before he dies. És un fracàs que un alumne marxi de l’escola sense que hagi gaudit llegint un sol llibre. Encara que un noi surti de lescola havent-ho aprovat tot, si no ha gaudit de cap lectura és un fracàs escolar. Cal que en algun moment de la vida acadèmica fomentem el gust per la lectura per descobrir a l’alumne el plaer de llegir, perquè sí, és un plaer, i només es pot transmetre des del’entusiasme personal. Així el dia de demà aquest alumne anirà a la biblioteca pública o a una llibreria i buscarà aquestaexperiència de plaer en la lectura. Cal donar més importància a la lectura lúdica dels infants i joves.
    • Mediateques. En aquest terreny hi juguen un paper moltimportant les mediateques. El mediatecari ha de ser una figuraclau amb una comissió de biblioteca que gestioni amb mestresi coordinacions pedagògics el pla de lectura de centre i tota la resta dactivitats. Però el temps també és limitat. Caldrà reclamar un cert equilibri, entenent que amb la crisi que hi haés normal que el mediatecari acabi sent un comodí, però que és una llàstima que no es potencii més aquesta vessantdanimació a la lectura. El bibliotecaris realitzen tasques com la revista de lescola, pàgina web, guàrdies, vénen llibres de text...que moltes vegades deixen en un segon terme aquesta feina tan important. És una llàstima que les coses urgents es mengin tasques tan importants com lanimació a la lectura.
    • “El gust per la lectura és un dels índexs més clars d’èxit acadèmic, molt per sobre del nivell sociocultural dels alumnes” Inger Enkvist La Vanguardia 23/11/2011
    • Inger Enkvist. El gust per la lectura és un dels índexs més clars d’èxit acadèmic, molt per sobre del nivell sociocultural dels alumnes” (Inger Enkvist, assessora del Ministeri d’Educació suec). Los finlandeses están 5 horas en el colegio y no tienen demasiados deberes, en casa se dedican a leer.
    • Un niño que lee serà un adulto que piensa. En aquesttemps de tants indicadors i tant control de qualitat, l’indicadorque mesura el gust per la lectura és difícil d’avaluar, ja que estracta d’un treball que dóna els seus fruits a molt llarg termini. Quan la raó de la immediatesa impera ha atrapat els hàbitssocials, tasques que requereixen una paciència per veure els seus fruits queden arraconades en un segon pla. La lectura lúdica passa a ser una tasca important, però no urgent.
    • Book power. És important consolidar uns bons hàbits cap a la lectura si en el futur volem tenir uns ciutadans ambopinions riques i plenes. Per forjar-se una opinió calen llibres que ens ampliïn els nostres punts de vista i permetin una millor comprensió de la realitat. La intenció de leducació hauria de ser forjar ciutadans amb interessos i no apàtics consumidors passius. Si no ensenyem el camí per cuidar aquestes opinions tenim el perill d’empobrir la salut de la nostra democràcia.