Presentació Prova Pilot 30 Juny 2008 - Presentation Transcript
Barcelona, 30 de juny de 2008 Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central Es pot gestionar el coneixement de l’APS? Acte de presentació de la Prova Pilot de gestió de coneixement del SRB i SRCC
Barcelona, 30 de juny de 2008
Per què cal gestionar el coneixement? Intel·ligència col·lectiva per innovar
Gestió del coneixement: una experiència dins del SRB i SRCC
Cafè del coneixement: comparteix i barreja
Productes de coneixement de la Prova Pilot
Conclusions de la Prova Pilot
Debat del Coneixement: però...és pot fer a l’APS?
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008
la Prova Pilot de Gestió del Coneixement...
una petita aventura!
...per valorar l’oportunitat i la capacitat per gestionar el coneixement entre professionals de protecció de la salut (vigilància i control dels riscos alimentaris i ambientals)…
àmbit: SRB i SRCC
termini: 2 mesos (maig i juny 2008))
7 moderadores...7 comunitats de pràctica (CoP)
12 productes finals de coneixement
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008
La Prova Pilot: antecedents
Jornada d’intercanvi d’experiències. Quin model de formació? (EAPC, 06-07-07)
“ Compartint” l’experiència del Dep de Jústicia: Programa COMPARTIM .
Jornada Innovem l’Administració amb internet (EAPC, 21-09-07).
Sessió de Gestió del Coneixement per a VOE (SRB, 23-11-07).
Document Marc de Formació , Equip de Formació del SRB i SRCC, gener 2008
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008
La Prova Pilot: preparació
Persones “ compartidores ”: creuament de @ i trucades
(a partir del 12-02-08)
Reunions preparatòries (22-02-2008 i 17-03-08).
Proposta inicial: abril 2008 (Comité de Direcció 04-04-08)
Inici oficial: 1 de maig (inici real, 7 de maig)
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008
La Prova Pilot: execució
Maig i juny de 2008 (48 dies reals de treball col·laboratiu)
Captació de moderadors: març-abril 2008
Difusió de l’inici via @: 07-06-08
Sessió de treball per a moderadors de les CoP: 19-05-08
Reunió de seguiment de la Prova: 29-05-08
Entrega productes finals de les CoP: 25-06-08
Jornada de presentació dels resultats: 30-06-08
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008
La Prova Pilot: objectius
Conèixer i treballar en la cultura de la GC per mitjà del treball en CoP, per tal de millorar la nostra pràctica professional i convertir el coneixement particular en corporatiu: COMPARTIR.
Reflexionar sobre els beneficis que pot comportar la GC, tant a la nostra organització, l’APS, com a les persones que en formem part.
Analitzar els aspectes positius i, sobre tot, els negatius en finalitzar la Prova Pilot per buscar-ne aplicacions o solucions.
Donar a conèixer i pràcticar amb eines TIC que ens poden facilitar el treball col·laboratiu.
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
APLICACIÓ TIC A LA CoP: Supervivència de microorganismes patògens a l'etapa de neteja i desinfecció dels vegetals de consum en cru. Mesures preventives amb el mètode d'higienització amb hipoclòrit sòdic
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU.
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU. CONCLUSIONS Hem participat els 6 membres d’aquesta CoP Va començar a funcionar aquesta aplicació el 20 de maig Hem tancat aquesta aplicació el 20 de juny Hi ha enregistrades en total 80 modificacions i/o aportacions del text inicial Es evident que ha estat una eina molt útil per treballar col·laborativament
En les CoP, hem treballat 44 persones (27 veterinaris, 10 veterinaris d’escorxador, 4 farmacèutics, 1 química, 1 advocada, 1 infermera). Dels 6 e-moderadors de les CoP, 3 són veterinàries, 2 farmacèutiques i 1 química. A més han col·laborat de forma puntual 16 persones (experts, personal administratiu...). Barcelona, 30 de juny de 2008 Productes de coneixement de la Prova Pilot Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Us presentarem set:
Nom del producte
Membres de la CoP i col·laboradors
Eines emprades
Breu descripció del contingut del producte
Per quin motiu hem triat fer aquest producte? quina necessitat hi havia de fer-lo?
Per a què hauria de servir aquest treball? a qui va destinat?
Barcelona, 30 de juny de 2008 Productes de coneixement de la Prova Pilot Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
COMUNITAT DE PRÀCTICA 1 L'OLI DE FREGIR, PERILLS QUÍMICS ASSOCIATS. Descripció i Mesures Preventives Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Correu electrònic
Converses bilaterals
Blogg e-moderadors
Google.docs
PERILLS QUÍMICS ASSOCIATS A L’OLI DE FREGIR Descripció i mesures preventives MEMBRES DE LA CoP1
M. Àngels Yagüe (coordinadora veterinària EPS Urgell)
Dolors Font (tècnica veterinària EPS Vallès Occidental Oest)
Marta Barahona (tècnica infermeria EPS Vallès Occidental Oest)
Ramon Mora (coordinador veterinari EPS Vallès Oriental)
EINES EMPRADES COMUNITAT DE PRÀCTICA 1 PER QUÈ?
Observació de mancances higièniques reiterades en la fregidora.
Manca de criteris d’avaluació, objectius i consensuats.
Manca de coneixements de Química per entendre el procés.
PERILLS QUÍMICS ASSOCIATS A L’OLI DE FREGIR Descripció i mesures preventives MESURES PREVENTIVES
Limiteu els factors catalitzadors: temperatura, humitat, llum o metalls.
Netegeu a fons la fregidora i la zona de sortida de fums.
Filtreu i deseu l’oli usat al final de cada ús, en absència de llum i humitat.
Establiu criteris objectius per canviar l’oli ( hores d’ús, temperatura de treball, tipus d’aliment, grau de viscositat, nivell de polars... )
Verifiqueu periòdicament els criteris objectius, amb mètode analític referenciat.
INSPECCIÓ I AUDITORIA
Pla de neteja + estat higiènic de la fregidora i el seu entorn.
Registre de dades objectives (Tª, hores d’ús, nivell de polars, viscositat...).
Registre de dades analítiques de verificació.
Perills:
Degradació de l’oli (vegetals o formulacions)
Perill de recontaminar l’oli o altres aliments
Autocontrol:
Paràmetre límit insuficient
Mètode analític inaplicable per al control
COMUNITAT DE PRÀCTICA 1
COMUNITAT DE PRÀCTICA 2 SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU. MESURES PREVENTIVES AMB EL MÈTODE D'HIGIENITZACIÓ AMB HIPOCLORIT SÒDIC Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU. MEMBRES DE LA CoP
Lídia Sabaté (moderadora), Veterinària, EPS Vallès Occidental Est
Pilar Blanco, Veterinària, Coordinadora, EPS Alt Penedès i Garraf
Toni Colomer, Veterinari, Coordinador de les Garrigues, SR a Lleida
Ana Lia Jacas Veterinària, EPS Vallès Occidental Est
Pilar Pina, Farmacèutica, EPS Vallès Occidental Est
SUPERVIVÈNCIA DE MICROORGANISMES PATÒGENS A L’ETAPA DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEGETALS DE CONSUM EN CRU. PER QUÈ?
Perill significatiu en els establiments alimentaris
Constatació de procediments incorrectes en el decurs de les inspeccions
PER A QUÈ? Eina de suport a l’inspector que li permeti avaluar la idonïetat del procediment d’higienització dels vegetals als establiments alimentaris
Document basat en recerca bibliogràfica
Descripció del perill
Mesures preventives
Procediment d’higienització amb hipoclorit sòdic
Fitxa
COMUNITAT DE PRÀCTICA 2
COMUNITAT DE PRÀCTICA 3 MODELS D’ANNEX D’ACTA RELATIUS ALS CONTROLS MICROBIOLÒGICS APLICABLES A LA CARN FRESCA D’AVIRAM, D’ANIMALS D’ABASTAMENT, CARN PICADA I PREPARATS CARNIS, PRODUCTES CARNIS I MENJARS PREPARATS Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
MODELS D’ANNEX D’ACTA RELATIUS ALS CONTROLS MICROBIOLÒGICS APLICABLES A LA CARN FRESCA D’AVIRAM, CARN FRESCA D’ANIMALS D’ABASTAMENT, CARN PICADA I PREPARATS CARNIS, PRODUCTES CARNIS I MENJARS PREPARATS MEMBRES DE LA CoP
Ramón Massó, Veterinari, EPS Vallès Occidental Est
Raquel Arpa, Veterinària, responsable d’indústria càrnia Servei Regional a Barcelona
Amada Blanco, Veterinària, EPS Baix Llobregat Delta Litoral
Carme Ruiz, Veterinària, Servei Regional a Barcelona
Gemma Sala, Veterinària, Servei Regional a Barcelona
Martí Tantinyà, Veterinari, coordinador EPS Baix Llobregat Delta Litoral
Maria Jesús Tolosa, Veterinària, EPS Vallès Occidental Oest
Maribel Ridao (moderadora), Veterinària, Servei Regional a Barcelona
Col·laboradors:
Anna Lia Jacas, Veterinària, EPS Vallès Occidental Est
Lidia Sabaté, Veterinària, EPS Vallès Occidental Est
EINES EMPRADES
S’han fet dues reunions presencials de 2.5 hores i 3 hores de durada
Comunicació per correu electrònic
Comunicació telefònica
Ordinador de la feina i personal
COMUNITAT DE PRÀCTICA 3
MODELS D’ANNEX D’ACTA RELATIUS ALS CONTROLS MICROBIOLÒGICS APLICABLES A LA CARN FRESCA D’AVIRAM, CARN FRESCA D’ANIMALS D’ABASTAMENT, CARN PICADA I PREPARATS CARNIS, PRODUCTES CARNIS I MENJARS PREPARATS PER QUÈ?
El Reglament CE 2073/2005 suposa un canvi en les obligacions que tenen les empreses alimentàries pel que fa als controls microbiològics dels productes alimentosos
Necessitat d’ informar als industrials d’aquests canvis de manera clara, ordenada i homogènia
Facilitar la tasca dels veterinaris oficials que supervisen aquests establiments
PER A QUÈ?
Eina de treball i/o document de referència pels inspectors en el moment de comunicar les obligacions que té l’industrial pel que fa als controls microbiològics
Aconseguir el compliment del Reglament CE 2073/2005
Models d’annex d’acta amb els criteris microbiològics establerts al Reglament CE 2073/2005 pels productes següents: carn fresca d’aviram, carn fresca d’animals d’abastament, carn picada i preparats carnis, productes carnis i menjars preparats
Document de treball per a l’inspector
COMUNITAT DE PRÀCTICA 3
COMUNITAT DE PRÀCTICA 3 MARCA SANITÀRIA I D’IDENTIFICACIÓ I ALTRES QÜESTIONS SOBRE ETIQUETATGE DE PRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
MARCA SANITÀRIA I D’IDENTIFICACIÓ I ALTRES QÜESTIONS SOBRE ETIQUETATGE DE PRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL MEMBRES DE LA CoP
Raquel Arpa, Veterinària, responsable d’indústria càrnia SR a Barcelona
Carme Ruiz, Veterinària, SR a Barcelona
Gemma Sala, Veterinària, SR a Barcelona
Maribel Ridao ( moderadora), Veterinària, SR a Barcelona
Col·laboradors:
Lídia Sabaté, Veterinària, EPS Vallès Occidental Est
Els membres d’aquesta comunitat de pràctiques treballen a la mateixa unitat, per això s’ha treballat amb reunions presencials
4 reunions presencials de 2.5 hores de durada. Ordinador personal i de la feina
COMUNITAT DE PRÀCTICA 3
MARCA SANITÀRIA I D’IDENTIFICACIÓ I ALTRES QÜESTIONS SOBRE ETIQUETATGE DE PRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL PER QUÈ?
Fer una refosa de totes les qüestions referents al marcatge sanitari recollides als nous Reglaments ( paquet d’higiene)
PER A QUÈ?
Facilitar una eina a l’inspector que li permeti fer una consulta ràpida de les qüestions referents al marcatge sanitari
Quadre resum sobre l’ús de la marca sanitària i d’identificació en productes d’origen animal
Informacions en relació a l’etiquetatge dels productes d’origen animal
COMUNITAT DE PRÀCTICA 3
COMUNITAT DE PRÀCTA 4 LLEI DEL TABAC: SITUACIONS DE DESPROTECCIÓ Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
COMUNITAT DE PRÀCTICA 4 LLEI DEL TABAC: SITUACIONS DE DESPROTECCIÓ MEMBRES DE LA CoP Clara Arcarons (moderadora), Farmacèutica, S.R a la Catalunya Central Xavier Altet , Veterinari , EPS Barcelonès sud i Baix Llobregat Delta Litoral Lluís Mas , Veterinari , EPS Vallès Occidental Oest Ruth Molina , Advocada , Responsable d’Assumptes Jurídics, S.R a Barcelona Enric Muntada , Farmacèutic , EPS Barcelonès sud i Baix Llobregat Delta Litoral Manuel Jesús Rodriguez , Veterinari , EPS Barcelonès sud i Baix Llobregat Delta Litoral Col·laboradors : Manel Fernández , Estudiant Eng. Tèc.Informàtica de sistemes , SR a la Catalunya Central Eduard Filella , Metge , S.R a Barcelona Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
COMUNITAT DE PRÀCTICA 4 EINES EMPRADES 2 reunions presencials (Seu APS Barcelonès Sud i Baix Llobregat Delta Litoral i Vallès Occidental Oest). 10 h. Correu: Corporatiu i gmail Google Doc, xat del google, grup tabac del google, bústia de suggeriments. Telèfon LLEI DEL TABAC: SITUACIONS DE DESPROTECCIÓ Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
COMUNITAT DE PRÀCTICA 4 Llei del tabac: Situacions de desprotecció Recull de documentació científica i anàlisi de la normativa nacional i internacional. Anàlisi de l’activitat inspectora als restaurants bars de més de 100 m 2 amb espais habilitats. Conclusions finals: Contradicció entre la pràctica i la norma que posa de manifest les situacions de desprotecció. DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
COMUNITAT DE PRÀCTICA 4 Llei del tabac: Situacions de desprotecció PER QUÈ? “ Reconeixent que la propagació de l’ epidèmia de tabaquisme és un problema mundial amb greus conseqüències per la salut pública” . Conveni Marc de l’OMS pel control de tabac. Ginebra 21/05/2003. ” S’ha de garantir que el dret de la població no fumadora a respirar aire no contaminat pel fum de tabac prevalgui sobre el de les persones fumadores” Llei del tabac. ” S’ha de prioritzar la protecció de la salut del menor ja que si bé l’establiment d’espai sense fum és una actuació prioritària de protecció de la salut per a la població general, ho és en major mesura, en el cas dels menors”. Llei del tabac. “ Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball”. Conveni col.lectiu per a la indústria d’hosteleria i turisme de Catalunya. Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Llei del tabac: Situacions de desprotecció PER QUÈ? “ Reconeixent que la propagació de l’ epidèmia de tabaquisme és un problema mundial amb greus conseqüències per la salut pública” . Conveni Marc de l’OMS pel control de tabac. Ginebra 21/05/2003. ” S’ha de garantir que el dret de la població no fumadora a respirar aire no contaminat pel fum de tabac prevalgui sobre el de les persones fumadores” Llei del tabac. ” S’ha de prioritzar la protecció de la salut del menor ja que si bé l’establiment d’espai sense fum és una actuació prioritària de protecció de la salut per a la població general, ho és en major mesura, en el cas dels menors”. Llei del tabac. “ Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball”. Conveni col.lectiu per a la indústria d’hosteleria i turisme de Catalunya. Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Llei del tabac: Situacions de desprotecció PER QUÈ? “ Reconeixent que la propagació de l’ epidèmia de tabaquisme és un problema mundial amb greus conseqüències per la salut pública” . Conveni Marc de l’OMS pel control de tabac. Ginebra 21/05/2003. ” S’ha de garantir que el dret de la població no fumadora a respirar aire no contaminat pel fum de tabac prevalgui sobre el de les persones fumadores” Llei del tabac. ” S’ha de prioritzar la protecció de la salut del menor ja que si bé l’establiment d’espai sense fum és una actuació prioritària de protecció de la salut per a la població general, ho és en major mesura, en el cas dels menors”. Llei del tabac. “ Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball”. Conveni col.lectiu per a la indústria d’hosteleria i turisme de Catalunya. Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Llei del tabac: Situacions de desprotecció PER QUÈ? “ Reconeixent que la propagació de l’ epidèmia de tabaquisme és un problema mundial amb greus conseqüències per la salut pública” . Conveni Marc de l’OMS pel control de tabac. Ginebra 21/05/2003. ” S’ha de garantir que el dret de la població no fumadora a respirar aire no contaminat pel fum de tabac prevalgui sobre el de les persones fumadores” Llei del tabac. ” S’ha de prioritzar la protecció de la salut del menor ja que si bé l’establiment d’espai sense fum és una actuació prioritària de protecció de la salut per a la població general, ho és en major mesura, en el cas dels menors”. Llei del tabac. “ Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball”. Conveni col.lectiu per a la indústria d’hosteleria i turisme de Catalunya. Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
COMUNITAT DE PRÀCTICA 4 Llei del tabac: Situacions de desprotecció PER A QUÈ? Pels buits legals: col·lectius dels treballadors i als menors. Perquè es prioritza la “comoditat” del fumador per sobre del dret del no fumador. Per crear un espai de reflexió. Per incidir en unes possibles reglamentacions. Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
COMUNITAT DE PRÀCTICA 5 PLANS DE CONTROL DE PLAGUES EN INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
PLANS DE CONTROL DE PLAGUES EN INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. MEMBRES DE LA CoP
Txus Tolosa Santiveri. Veterinària. EPS del Vallès Occidental Oest.
Josep Álvarez Madi. Veterinari. EPS del Vallès Occidental Est.
Ramón Figols Rovira. Veterinari. EPS d’Osona.
Marina Julià Mateu (moderadora). Química. Servei Regional a Barcelona
EINES EMPRADES
2 reunions presencials d’1,5 h a la seu de l'Agència de Protecció de la Salut
Intercanvi correus electrònics.
Google doc: desestimat el seu ús.
COMUNITAT DE PRÀCTICA 5
PLANS DE CONTROL DE PLAGUES EN INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA. PER QUÈ?
Manca d’un document pràctic per avaluar un Pla de Control de Plagues.
Avançar en la qualitat sanitària del control de plagues.
Incidir en el moment de la inspecció en el control integrat de plagues.
Proposta d‘un document per valorar el grau i la idoneïtat d’implementació d’un Pla de Control de Plagues.
Document esquemàtic i senzill (“ checking list ”).
Reflexions sobre la necessitat de fomentar el control integrat (canvi actitud).
COMUNITAT DE PRÀCTICA 5
COMUNITAT DE PRÀCTICA 6 ACTUACIÓ DEL VETERINARI OFICIAL D’ESCORXADOR DAVANT DE L’ARRIBADA D’UNA PARTIDA DE REMUGANTS PROCEDENTS D’UNA ZONA RESTRINGIDA PER LLENGUA BLAVA Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
ACTUACIÓ DEL VETERINARI OFICIAL D’ESCORXADOR DAVANT DE L’ARRIBADA D’UNA PARTIDA DE REMUGANTS PROCEDENTS D’UNA ZONA RESTRINGIDA PER LLENGUA BLAVA MEMBRES DE LA CoP
Marta Farré Jimenez. Veterinària a Escorxador Gremial Catalunya
Jaume Badell Amat. Veterinari a Escorxador Gremial Catalunya
Josep Domingo Rigol. Veterinari a Escorxador Sabadell
Maite Tardio Navarro. Veterinària a Escorxador Sabadell
Víctor Duran Juve. Veterinari a Escorxador Sabadell
Marta Bosch Hernandez. Veterinària a Escorxador Vinyals
Betlem Mongrell Fonts. Veterinària a Escorxador Vinyals
Eva Tolosa Muñoz. Veterinària a Escorxador Vinyals
Carmen Aguilar Cañadas. Veterinària a Escorxador Frig.Sant Cugat
Alba Santamaria Jordana. Moderadora. Veterinària Escorxador Frig.Sant Cugat
Col·laboradors:
Esther López Ezquerdo. Responsable d’escorxador del Vallès Occidental
Nuria Urrutia Rica. Veterinària a Escorxador Gremial Catalunya
COMUNITAT DE PRÀCTICA 6
ACTUACIÓ DEL VETERINARI OFICIAL D’ESCORXADOR DAVANT DE L’ARRIBADA D’UNA PARTIDA DE REMUGANTS PROCEDENTS D’UNA ZONA RESTRINGIDA PER LLENGUA BLAVA EINES EMPRADES
E-mails: 55 missatges enviats:
a l’inici per donar a conèixer la prova pilot
després per intercanviar informació i documents
Telèfon: 20-30 aprox.
Reunions presencials: 3 de 4 hores cadascuna.
empenta definitiva al treball decidim com fer el treball
distribució de tasques.
Ordinadors (personals i del lloc de treball).
COMUNITAT DE PRÀCTICA 6 CONTINGUT DEL TREBALL
Hem elaborat un QUADRE DE GESTIÓ:
Detallem les actuacions que de forma rutinària ha de realitzar l’equip d’inspecció veterinària en el marc de la lluita contra la Llengua Blava.
Excloses les actuacions per sospita protocol específic per aquest punt.
Hem tingut en compte normatives i instruccions dels serveis regionals
ACTUACIÓ DEL VETERINARI OFICIAL D’ESCORXADOR DAVANT DE L’ARRIBADA D’UNA PARTIDA DE REMUGANTS PROCEDENTS D’UNA ZONA RESTRINGIDA PER LLENGUA BLAVA PER QUÈ?
T ema d’actualitat que forma part de la nostra tasca diària tots som VOE
Per valorar solucions a les diferents problemàtiques generades als escorxadors
Per tenir un manual/protocol pràctic on estiguin recollides totes les actuacions (prou específic i alhora prou general com perquè no s’hagi de modificar sovint)
Protocol millor que fitxa, per aprofitar els documents i les vies de comunicació ja existents a cada escorxador (documents registre, informació procedent de Serveis Regionals…).
PER A QUÈ?
D estinat als equips d’inspecció dels escorxadors de remugants.
Finalitat:
Per simplificar la tasca de l’inspector.
Per unificar criteris ja que tot i tenir les mateixes instruccions i informació, hi ha diferències d’interpretació en alguns escorxadors.
COMUNITAT DE PRÀCTICA 6
Els sis productes de coneixement finals responen a problemes recurrents de la pràctica diaria que afronta el col·lectiu (tipus iceberg).
El treball conjunt, barrejat i multidisciplinar dels 60 participants ha fet més ric el producte final i ha permés aprendre els uns dels altres.
L’expert extern és necessari en les CoP.
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot de Gestió del Coneixement Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Ens ha costat iniciar aquesta activitat però ...
la figura de les e-moderadores de les CoP ha estat clau:
reclutadores i presentadores de les persones
dominadores del tema
dinamitzadores i motivadores
reformuladores i sintetitzadores
creatives
liders naturals
planificadores, organitzadores i coordinadores
crítiques amb comportaments inadequats i felicitadores
interactuadores amb comandaments i experts
mesuradores de progrés
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot de Gestió del Coneixement Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Problemes de les e-moderadores:
La Prova Pilot de GC ha estat massa curta en el temps. S’ha executat en nomes 44 dies.
S’ha treballat molt i hem anat de “bòlid” per assolir la data prevista com a final. Hem treballat molt a casa quan és un tema de feina.
Poca informació prèvia i només una sessió formativa.
Els participants no sabien si podien utilitzar “maquinari” i temps de la feina o només particular.
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot de Gestió del Coneixement Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Problemes de les e-moderadores:
No hem sabut captar el seu interès de persones amb comandament. Hem rebut escasses mostres de suport directe. No han posat “pals a les rodes” però la majoria no han cooperat..
Les TIC que hem utilitzat ens han ajudat però en cap cas ens han proveït del coneixement. Han de ser fàcils d’usar i cal dominar-les per ensenyar-les. El portal e-Catalunya no l’hem pogut utilitzar tot i que en un futur podria ser una bona eina si es sol·lucionala seva “invisibilitat” dins de l’APS.
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot de Gestió del Coneixement Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Problemes de les e-moderadores:
Hi ha CoP on les coses han funcionat molt fàcilment (quan som “camarades davant de l’adversitat” ) i altres on ha costat més ( de fet, de les 7 CoP inicials, una va canviar de moderadora i una altra es va dissoldre a la meitat del termini).
Totes les CoP entenen la Prova Pilot com una forma de valorar la metodologia de treball però consideren necessari poder explicar el “seu” producte amb més detall ( Jornada de Bones Pràctiques de la Prova Pilot de GC, a la tardor de 2008 ).
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot de Gestió del Coneixement Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Problemes de les e-moderadores:
Tot i les TIC, és fonamental mantenir un grau de presencialitat ( navegants solitaris que arriben a port on els mariners comparteixen experiència i aventures ).
Hem utilitzat pocs indicadors però molt diversos. Tot i així, si es vol continuar, cal definir-los millor i agrupar-los :
Indicadors d’activitat/procés de treball
Indicadors de producció
Indicadors d’impacte
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot de Gestió del Coneixement Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Dificultats “de la tropa”:
falta de cultura sobre les noves TiC
no ha arribat la informació
hàbit de treballar sols
“ más de lo mismo”
por a l’opinió aliena
falta de temps en el treball diari
resistència del superior a facilitar temps d’estudi en una activitat sense resultats clars o immediats.
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot
La gestió del coneixement pot ser una forma de capturar, barrejar, organitzar, compartir i distribuir els coneixements dins de l’APS...però requereix un esforç:
Implicació de la direcció i dels comandaments intermitjos
Disposar d’una metodologia adaptada
Suport de les TIC
Les CoP han de treballar en linia el que primer han tractat presencialment. El blog i el Google-doc són bones eines per compartir i crear.
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008 Conclusions de la Prova Pilot
La Prova Pilot de GC que hem fet ha volgut només ser això, una prova. Ningú ens ha demanat de fer-la. Ha estat una iniciativa de persones entusiastes i creatives que creuen que les coses s’han de pensar i fer .
L’hem fet amb molt entusiasme perquè creiem que aportarà beneficis però...hem de ser cautelosos: la GC requereix una maduració i una sàvia combinació d’aquest entusiasme amb el realisme del que es pot fer.
Millor no aixecar masses expectatives, començar com una cosa petita i anar agafant impuls fins escampar-se...la taca d’oli.
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008 i després de la Prova Pilot... proposta: fer un PROGRAMA de Gestió del Coneixement de l’APS ...INNOVEM SALUT? Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008 i després de la Prova Pilot...
Programa Innovem Salut
Explicant prèviament els beneficis i...també els problemes.
Que contempli totes les etapes de la GC.
Amb formació i selecció prèvies per als e-moderadors.
Amb formació en TIC per a tots els participants.
Que utilitzi i sigui visible a TOTHOM (“port” Gestió del Coneixement del portal de l’APS del e-Catalunya).
Que gestioni i no controli l’onada del coneixement.
Amb “política d’incentius”.
Fent sessions de Bones Pràctiques.
Amb indicadors de l’evolució del programa.
Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central
Barcelona, 30 de juny de 2008 Servei Regional a Barcelona i Servei Regional a la Catalunya Central Debat del coneixement: ...es pot gestionar el coneixement de l’APS?
0 comments
Post a comment