Your SlideShare is downloading. ×
Música als camps de concentració, presentació
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Música als camps de concentració, presentació

638

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
638
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. elstestimonis: Primo Levi (I) L’escriptor italià Primo LeviL’enginyer italià i jueu Primo Levi va ser deportat aAuschwitz el ; va ser un dels supervivents delcamp d’entre i morts De tornada acasa va escriure la seva experiència a Si això és un homeprimera part de l’anomenada Trilogia d’Auschwitz llibreque va ser rebutjat per molts editors i que quanfinalment va ser publicat el no va tenir sortida: engeneral poca gent es creia o volia saber el que haviapassat als camps de concentració Vint anys després elmón es va començar a interessar pels llibres de Levi iactualment la seva obra està considerada com un delstestimonis més valuosos de l’Holocaust
  • 2. elstestimonis: Primo Levi (III) Esther Lurie Cau la nit a Viljampole ghetto de Kovno Des del Ka Be (infermeria) no se sent bé la música: arriba asidu i monòton el martelleig del bombo i dels platerets Ens mirem els uns als altres des dels llits perquè tots sentim que aquesta música és infernal Els motius són pocs una dotzena cada dia els mateixos matí i tarda: marxes i cançons populars del gust de tots els alemanys Estan gravades a les nostres ments seran l’últim del Lager (camp) que oblidarem: són la veu del Lager l’expressió sensible de la seva follia geomètrica de la decisió aliena d’anular nos primer com a homes per després matar nos lentament Primo Levi Si això és un home Ed El Aleph
  • 3. elstestimonis: Primo Levi (II) Lorquestra de camp de BuchenwaldUna banda comença a tocar al costat de la porta del camp:toca Rosamunda la famosa cançó sentimental i ens semblatant extrany que ens mirem somrient de manera burletaPerò la banda segueix tocant altres marxes una rera l’altramentre van apareixent els escamots dels nostres companysque tornen del treball Venen en columnes de cinc: tenenuna extranya manera de caminar inhumana dura comfantotxes rígids que només tinguessin ossos: però caminenmarcant escrupulosament el temps de la músicaPrimo Levi Si això és un home Ed El Aleph
  • 4. elstestimonis: Primo Levi (IV) Concert de diumenge per les SS Auschwitz És precís haver sortit de l’encanteri escoltar la música des d’afora com passava en el Ka Be o com la recordem ara sense obeir la sense patir la per comprendre el que era; per a comprendre per quina calculada raó els alemanys havien creat aquest mite monstruós i perquè encara avui quan la memòria ens restitueix alguna d’aquelles innocents cançons se’ns gela la sang en les venes i ens adonem que haver tornat d’Auschwitz no ha estat sort menuda Primo Levi Si això és un home Ed El Aleph
  • 5. elstestimonis: Primo Levi ( V ) David Olère Dibuix del Crematori d’Auschwitz“Donat que anaveu a matar los a tots quin significattenien les humiliacions la crueltat?” preguntaval’escriptora a Stangl presoner perpetu a les presons deDüsseldorf i ell va respondre: “Per preparar a aquells quetenien que executar materialment les operacions Per a quepoguessin fer allò que tenien que fer” És a dir: abans demorir la víctima ha de ser degradada per tal que el botxísenti menys el pes de la culpaPrimo Levi Els enfonsats i els salvats citant una entrevista de Gitta Sereny a l’excomandant de Treblinka Franz Stangl Ed El Aleph
  • 6. l’holocaust,dades i xifres: Auschwitz (I)El complex d’Auschwitz constava de tres camps i almenyssubcamps construïts al poble polonès dOswiecim entre elsanys iAuschwitz II o Birkenau va ser aixecat loctubre de perconvertir se en el principal centre dextermini nazi Hi haviacambres de gas i crematoris capaços dassessinar fins apersones al dia El shi mataven persones al diaEntre i milions de persones van perdre hi la vida unmilió de les quals eren jueusEl de gener de les tropes soviètiques el vanalliberar: hi van trobar superviventsFonts: http://www avui es/avui/diari/ /gen/ / htm
  • 7. l’holocaust, dades i xifres (II)Escrit adreçat a Himmler sobre laprofitamentde dents dor dels presos morts Oficina Central dAdministració i Economia Llibre del dia nr / secrAl Reichführer de les SSReichführer!Les peces dor dentals dels presoners morts seranlliurades a lOficina de Sanitat com vostè ho haordenat Es podran usar per a les operacions dentàriesdels nostres homesLSS Oberführer Blaschke ja disposa duna quantitat de quilos dor és a dir dels efectius en metall noblenecessaris per als cinc anys vinentsLi demano que puguem dipositar dara endavant en elBanc del Reich Ior de peces dentals procedents de lesbuixes dels diversos camps de concentració després dela seva autorització Heil Hitler! FRANK SS Brigadenführer i General Major de les Waffen SS Font: Maria Àngels Anglada El violí d’Auschwitz Ed Columna
  • 8. l’holocaust, dades i xifres (III)Relació de vestits i altres objectes lliurats pelsCamps de Concentració de Lublin i dAuschwitz (Fragment) Al Ministeri dEconomia del ReichVestits usats dhome(sense comptar hi la roba blanca) pecesVestits usats de dona (ídem) pecesRoba interior de dona de seda pecesTotal en vagons vagonsDraps: vagons ò quilosPlomes dedredó: vagons quilosCabells de dona: vagó quilosMaterials vells: vagonsSuma total quilosTotal en vagons vagons Font: Maria Àngels Anglada El violí d’Auschwitz Ed Columna
  • 9. l’holocaust, testimoniatges (I)Guàrdia del GhettoLinzmannstadt de desembre deAfer: ús d’arma de focEl dia de desembre de des de les hores fins ales hores vaig romandre en el lloc de guàrdia núm de la Hohenteinerstrasse Cap a les hores vaigveure una jueva que s’enfilava pel tancat del ghettotreia el cap entre els pals i intentava de robar napsd’un carretó estacionat Vaig fer ús de la meva armade foc La jueva caigué mortalment ferida pels meusdos tretsClasse d’arma: carrabinaMunició emprada: dues càpsules Signat: Naumann Guàrdia de reserva ª Companyia Bat Ghetto Font: Maria Àngels Anglada El violí d’Auschwitz Ed Columna
  • 10. anar als fils Els filferros electrificats d’AuschwitzUna nit com totes les nits estirat a la meva llitera emdemano quan de temps podré aguantar Segons lesestadístiques locals un presoner aguanta com a màxim sissetmanes a menys que prefereixi “anar als fils” abans del’expiració d’aquest termini Tinc doncs tres setmanes davantmeu Una eternitat Aquest darrer recurs no em deixa en pau:anar als fils? No anar hi?Simon Laks Melodies d’Auschwitz
  • 11. elstestimonis: Simon Laks El testimoni de Simon Laks es caracteritza per un cert distanciament irònic i una important capacitat de refle xió sobre els fets que narra Melodies d’Auschwitz és el seu segon llibre Simon LaksEl violinista pianista i compositor jueupolonès Simon Laks és detingut a la Françaocupada el i deportat a Auschwitz Allàpot sobreviure gràcies a la seva condició deviolinista i arranjador de l’orquestra delcamp Després de la guerra com en el cas dePrimo Levi escriu un llibre explicant lesseves experiències a Auschwitz (Musiquesd’un altre món) sense obtenir la credibilitatdels editors ni dels lectors malgrat serpublicat finalment l’any Trenta anysdesprés el obté el reconeixement ambMelodies d’Auschwitz una reedició revisadai corregida del primer El testimoni de Laksés fonamental per entendre el paper de lamúsica en els camps de concentració
  • 12. tocant el violí a Auschwitz Halina Olomucki: Dues presoneres d’AuschwitzContinuo practicant aferrissadament dient me que a part del violí il’orquestra tot m’hauria de ser indiferent Però la meva mirada ésatreta per unes estranyes siluetes que ronden darrera la segona filade filferrats Què són aquestes criatures? Éssers humans? Nans?Nens? Algunes s’acosten més als filferros i és aleshores que entencque aquelles criatures amb els cranis rapats i els rostres grisos idemacrats vestides amb uniformes soviètics usats són dones! Omés aviat havien estat dones M’han vist em mostren les espatllesdescarnades i les cames inflades i criden d’esma amb una veusuplicant: Brot! Brot! (Pà! Pà!)De sobte les dones desapareixen com fantasmes Sobre el camíapareix un SS S’atura i a través dels filferros escolta atentament elsmeus exercicis M’aixeco i llevant me el casquet com diu elreglament em quadro L’alemany em convida a continuar amb ungest de la mà: Weiter machen! (continua!) Després s’allunyaSimon Laks Melodies d’Auschwitz
  • 13. Alma Rosé,directora de l’orquestra de dones d’Auschwitz (I) Alma Rosé Gustav Mahler oncle d’Alma RoséA partir del l’orquestra de dones d’Auschwitz va serdirigida per la prestigiosa violinista Alma Rosé neboda deGustav Mahler i filla d’Arnold Rosé concertino de laFilharmònica de Viena Detinguda a una hora i mitja de lasalvació la frontera suïssa arriba a Auschwitz i és sotmesaal procediment habitual: afeitat del cap dutxa vestit depresonera tatuatge nº El comandament del campva ser informat de l’arribada de Rosé intèrpret de renominternacional De seguida se li va assignar la direcció del’orquestra de dones L’arribada d’Alma Rosé vaconvulsionar el funcionament de l’orquestra: exigent iperfeccionista Rosé la feia assajar del matí al vespre volia diu Anita Lasker que féssim una música digna d’agradar ala seva famíliaFont: http://www fmh org ar/revista/ /alasom htm
  • 14. Alma Rosé,directora de l’orquestra de dones d’Auschwitz (III) Durant els anys anteriors al seu ingrés a Auschwitz Alma Rosé havia destacat en el panorama internacional com a virtuosa del violí i com a directora d’una orquestra de jovenetes Alma RoséAlma Rosé feia música al camp de concentració com si estésen un gran saló de ball ple de gent alegre làmpares decristall i menjes suculentes Per a moltes reclusesd’Auschwitz la bellíssima música de l’orquestra de noiessuposava alhora un record i una esperança més enllà del’horror del camp de concentració Hélène Scheps concertinobelga i supervivent va declarar el que mai ha tornat asentir un conjunt del nivell del de Rosé a Bierkenau a la qualcompara amb el propi Itzhak Perlman Anita Lasker creuque per Rosé l’única forma de supervivència possible eraassolir l’excel lènciaFont: http://www fmh org ar/revista/ /alasom htm
  • 15. Als assajos de l’orquestra de donesd’Auschwitz Alma Rosé cridavabu f e t e j ava i c ast i g avaL’excel lència la perfecció de lamúsica era el seu mitjà de supervivència més espiritual que física:“aquí o fora d’aquí allò que es fas’ha de fer bé encara que noméssi gu i per respec t e a u n m at ei x ”Font: Mario Betteo Barberis El soportable horror de la músicahttp://www psicomundo com/mexico/artefacto/horror htm
  • 16. elstestimonis: Anita Lasker-Wallfish (I) Dibuix de Steve GreenbergEl primer matí ens van rapar el cap ens vantatuar un numero en el braç ens van prendrela roba i ens van deixar nues Tots elsdeportats arribaven amb els seus millorsvestits i les seves possessions més preuadesTot era confiscatAnita Lasker Wallfisch Inherit the TruthLasker és cellista i fundadora de la English Chamber Orchestra
  • 17. elstestimonis: Anita Lasker-Wallfish (II) Charlotte Buresova Cellista Camp de TerezínIntentaven constituir una orquestra de camp i no tenien capinstrument principal un violoncel era fantàstic això emva salvar la vidaAnita Lasker Wallfisch Inherit the TruthLasker és cellista i fundadora de la English Chamber Orchestra
  • 18. elstestimonis: Anita Lasker-Wallfish (III) Lou Albert Lazard Dones assegudes a prop de les filferrades del camp de GursMentre les SS volessin una orquestra no ens portarien a lescàmares de gas De vegades venien visitants els alemanysno els mostraven els forns crematoris ens mostraven anosaltres( ) Un dia em trobava a la infermeria malalta Les SSpassaven revista Amb un moviment del dit designaven elsque serien executats aquells que no es podien llevar Quanvan arribar davant del meu llit algú va dir: “És la cellista”Van passar de llargAnita Lasker Wallfisch Inherit the TruthLasker és cellista i fundadora de la English Chamber Orchestra
  • 19. els Davidtestimonis: Olère (I) David Olère: Sortida cap al treball David Olère: DibuixDavid Olère era un pintor jueu nascut a Varsòvia i quedesprés es traslladà a París Va ser arrestat i deportat aAuschwitz el març de Allà va ser designat per a formarpart d’un Sonderkommando al Crematori III de Bierkenau; laseva feina era transportar i cremar els cossos que sortien de lacambra de gas Va sobreviure fins l’alliberament del camp Detornada a Paris va començar a dibuixar i pintar tot el querecordava Va fer uns cinquanta dibuixos d’escenes del campVa morir a Paris l’any desesperat per l’ascens delnegacionisme (Moviment neo nazi que nega l’holocaust)Els dibuixos d’Olère constitueixen un testimoniatgeexcepcional verificat pels plànols del camp; són els únicsdocuments gràfics d’algunes de les activitats del camp i fins itot han estat emprats com a proves en algun judici
  • 20. els Davidtestimonis: Olère (III) David Olère: Arribada d’un convoiEls Sonderkommandos eren grups de presoners del campobligats a materialitzar l’extermini dels seus propis companys:conduien els presoners seleccionats pels SS a les cambres degas els feien despullar i els obligaven a entrar a les càmeres;després recollien els seus cossos i els portaven al crematori nosense abans haver arrencat les dents d’or dels cadàversCada tres mesos aproximadament els membres de cadaSonderkommando eren exterminats i substituïts per tal queno quedessin testimonis
  • 21. els Davidtestimonis: Olère (II) David Olère: Els queviures dels morts pels viusEra difícil mantenir ni que fos un mínim d’humanitat id’amor al proïsme en aquesta atmòsfera d’horror i de lluitaincessants obstinats per un troç de pà per una gotad’aigua per la vida Cada minut estava ple d’amenaces demort Cada minut de supervivència era un do del cel De fetno exageraré a penes si dic que sobreviure a Auschwitz i end’altres camps d’extermini no era més que un encadenamnetcontinu de miracles dels qual el darrer per un grapat desupervivents va ser l’alliberamentSimon Laks Melodies d’Auschwitz
  • 22. elstestimonis: Felix Nussbaum (I) Felix Nussbaum Autorretrat amb passaport jueuEl pintor jueu Felix Nussbaum va ser arrestat per la Gestapo el aBèlgica Va escapar se del camp de Saint Ciprien però va ser detingutnovament i deportat a Auschwitz el on va ser exterminatFinalment vaig aprendre la lliçó que no he oblidat mai més a saber: jo nosóc un alemany ni un europeu amb prou feines potser ni sóc un ésserhumà (com a mínim els europeus prefereixen al pitjor de la seva raça que ami): jo soc un jueuArnold Schoenberg compositor
  • 23. elstestimonis: Felix Nussbaum (II) Felix Nussbaum Els esquelets toquen per la dansaAuschwitz era una mena de negatiu del món del que ens havien tret El blanchavia esdevingut negre el negre blanc els valors havien virat graus Perexpressar me de manera més concreta cadascun de nosaltres es trobava enl’alternativa següent: o pegar i torturar el proïsme o ser pegat i torturat per ellEls sentiments de dignitat i d’humanitat estaven considerats com un delicte; elraonament lògic com un símptoma de follia; la pietat com un signe de feblesafísica i moral patològica Inversament els instints humans més baixos ( ) enel camp es transformaven en autèntiques virtuts esdevenint alhora una de lescondicions necessàries però no suficients per a sobreviureSimon Laks Melodies d’Auschwitz
  • 24. maleïda música Carl Hofer un altre pintor degenerat Julius Turner DeportacióTornem del treball El camp ja està a prop L’orquestradel camp de Bierkenau interpreta “fox trots” de modaL’orquestra ens fa bullir la sang Com odiem les sevesintèrprets! Són nines assegudes vestides de blau maríamb un coll blanc No només estan assegudes és quetenen dret a les cadires! Es suposa que la música ens had’animar Ens mobilitza igual que el crit de la trompetaen plena batalla Estimula fins i tot una mula reventadaque ajusta les seves grapes al ritme de la dansa que ellesexecutenRomana Duraczowa citada per Simon Laks Melodies d’Auschwitz
  • 25. dels botxinsJosef Mengele i Maria Mandel dos dels més sanguinaris botxins a Auschwitz compartienuna mateixa passió: la música especialment la de Puccini; Mengele cantussejava les sevesmelodies mentre sotmetia les seves víctimes a atroços experiments quirúrgics senseanestèsia; Maria Mandel entre fornada i fornada d’extermini de cents de víctimess’emocionava escoltant Un bel di vedremo de Madama ButterflyQuan un SS escolta música sobretot una música que li agradiparticularment curiosament comença a semblar un ésserhumà La seva veu perd la seva duresa habitual ell mateixesdevé de sobte amable gairebé es pot parlar amb ell de tua tu De vegades tens la impressió que alguna cosa evoca enell el record d’éssers estimats d’una nòvia que no ha vist desde fa temps i els seus ulls es velen amb una bruma queprodueix la il lusió de llàgrimes humanes En aquestsmoments es desperta en nosaltres l’esperança que no tot estàperdut Homes que estimen la música fins aquest punthomes que són capaços de plorar escoltant música poden sercapaços de cometre tantes crueltats sobre la resta de lahumanitat? Costa de creure I tanmateixSimon Laks Melodies d’Auschwitz
  • 26. elcamp de Terezín (I) Karel Fleischmann Deportació de Terezín a AuschwitzEl camp de concentració de Theresienstadt Terezínen txec situat a un kms al nordest de Praga servia als nazis com a estació de pas cap als camps d’extermini El novembre de els alemanys van començar a recloure a Terezin milers de presoners entreells gran quantitat de jueus prominents artistes músics intel lectuals vinguts de l’est d’Europa A partirde gener de s’iniciaren els trasllats cap a campsd’extermini: l’amenaça de la deportació estava doncspresent de manera permanent a Terezín En tres anysunes persones van ser enviades a l’exterminiprincipalment a Auschwitz
  • 27. elcamp de Terezín (II) Malva Schaleck Interior d’una barraca a Terezin A Terezín es va desenvolupar una rica vida cultural com a conseqüència de la voluntat no ja de supervivència sinó de preservació de la més elemental dignitat humana; art i cultura eren a Terezín l’expressió d’una esperança de supervivència cada cop més llunyana Una intensa vida cultural conferències concerts òpera entreteniments convivia amb unes condicions de vida infrahumanes per a la majoria de presoners: amuntegament nutrició deficient males condicions sanitàries amb una altíssima tassa de mortalitat
  • 28. elcamp de Terezín (III) Charlotte Buresova Home tocant la guitarraA Terezin van coincidir al menys vuit pianistes derenom set directors d’orquestra i uns deu compositors que van arribar a compondre com a mínimobres Quatre orquestres grups de cambra de jazzcabaret la vida musical era intensa Sorprènespecialment la creativitat i prolixitat dels compositorsde Terezin Alguns d’ells com Viktor Ullmann HansKrasa o Pavel Haas eren músics consagrats que vancontinuar a Terezín la seva carrera professional;d’altres com Gideon Klein o Siegmund Schul erenjoves valors que en altres circumstàncies haurientingut de ben segur una gran projecció
  • 29. elcamp de Terezín ( I V ) Una edició de Brundibar òpera de Hans KrasaLa secció musical de Terezín estava dirigida pel compositortxec Hans Krasa que va estrenar en el camp una òpera per anens Brundibar que havia compost abans d’esclatar la guerraCoincidint amb una inspecció de la Creu Roja Internacional elsnazis van acondicionar Terezín instal lant falsos comerçoscafès escoles fins i tot un banc; van omplir el camp de flors ivan deportar molts presoners cap a Auschwitz per reduir lasuperpoblació del camp Van aprofitar també per rodar lapel lí cula propagandística El Führer ofereix una ciutat alsjueus encàrrec personal de Goebbels La pel lícula dedicà unparell de minuts a una representació de Brundibar a càrrec denens de Terezín L’estiu de un cop acabada la pel lícula ila inspecció de la Creu Roja va haver una deportació massivadels presoners cap a Auschwitz; totes les persones que sortiena la pel lícula inclosos nens i líders jueus van ser gasejades
  • 30. elcamp de Terezín ( V ) Nascut a Brno el Pavel Haas va ser un destacat representant de l’escola de Leos Janacek La seva música combinava l’estil de Janacek amb elements dels cants de les sinagogues i del jazz La seva darrera obra coneguda els Quatre Cants sobre poemes Xinesos ( ) composta a Terezín és per la seva força expressiva una de les obres més colpidores del seu temps Pavel Haas El cas més paradigmàtic és sens dubte el del compositor Viktor Ullman el més prolífic i universal dels compositors de Terezín Infatigable compòn fins a obres entre les que destaca l’òpera L’Emperador d’Atlantis amb text expressionista del també reclús Peter Kien al legoria de la situació que es vivia a Terezin crítica codificada dins del discurs musical per tal de superar la censura del camp El d’octubre de Ullmann va ser deportat a Auschwitz junt amb la seva dona i els seus companys Krasa i Haas Només arribar ell la seva Viktor Ullman dona i Krasa van morir gasejats; Pavel Haas va córrer la mateixa sort dos dies després
  • 31. Encara avui costa de creure laimportància de la vida musical ene ls c am p s d e c o n c e n t r a c i ó : la i d e ade la compatibilitat de la pràcticade lart amb les condicions de lavida als camps sembla obscenaFins als anys la idea mateixade la seva existència era majoritàriament rebutjadaAmury d u C losel: L e s v e u s s i l e n c i a d e s d e l I I I R e i c h
  • 32. algunes reflexions (I) Orquestra del camp de Neuengamme tocant en una execucióEntre totes les arts només la música va col laborar enl’extermini de jueus organitzat pels alemanys entre i És l’únic art requisat com a tal per l’administraciódels Konzentrationlager (Camps de concentració) Ésprecís remarcar en perjudici seu que va ser l’únic artcapaç d’avenir se amb l’organització dels camps de lafam de la indigència del dolor de la humiliació i de lamortPascal Quignard L’Odi de la Música
  • 33. algunes reflexions (II) Julius Turner DeportacióPer què la música va poder involucrar se enl’execució de millions d’éssers humans? Perquè va professar un paper més que actiu?La música viola el cos humà El posa dretEls ritmes musicals fascinen els ritmescorporals ( ) La música és un poder i peraixò s’associa amb qualsevol poderPascal Quignard L’Odi de la Música
  • 34. algunes reflexions (III) Leo Haas Nens jueus marxant a TerezínEls soldats alemanys no van organitzar la música en elscamps de la mort per apaivagar el dolor ni per conciliarles víctimes Va ser per a augmentar l’obediència i soldar los a totsen la fusió personal no privada que tota músicaengendra Va ser per plaer plaer estètic i sàdic experimentatgràcies a l’audició de les seves melodies favorites i a lavisió d’un ballet humiliant dansat per la tropa d’aquellsque carregaven els pecats dels que els humiliavenVa ser una música ritualPascal Quignard L’Odi de la Música
  • 35. Amb Auschwitz hem arribat asaber el que realment ésl’home Tant ha inventat lescàmeres de gas com haentrat en elles amb el cap alt iel parenostre o el ShemaIsrael als llavisVictor Frankl L’home a la recerca d’un sentit

×